Teatre projecte indisciplinari.

Sara, Alegra, Malena y Guadalupe

(Un dia soleat de estiu… Una familia va decir anar de vacances a un

meravellos paradís nombrat Calp… Es tractava de una empresaria i

multimillonaria familia nombrada “Los Cármenes de Jesucrist”.) (La

primera escena ocorre a un luijos avió, de camí a Calp…)

-Filla meua…- Es dirigeix la mare fins a la seua filla, sense resposta

alguna..

-Mari Carmen de los mercedes y los carmenes de jesucrist ¡Fes

cas a la teua mare quan es dirigeix a tu!- Respón un poc tens el

germá major.

-¡AY MAMÁ! ¿Qué vols?- Diu la filla, ya amb cara d'avorriment… o

també és podria dir que la seua fina cara desprendía un poc de

misteri… Aixo si, sense soltar el telefon móvil de les seues mans.

-Ay querida meua, aniré un moment al bany de l'avió. És que me

duele un poquet la panxa i tinc nausies.- Avisa la mare preocupada.

(cambi d´escena… Ara apareixen en un majestuos hotel de calp,

nombrat “Les pilars de la teua mare”. Però ací va ocórrer alguna cosa

que no li ho esperava ningú... Mari Carmen es posa molt nerviosa al

rebre una bonica e inesperada crida del seu estimat.)

¡RING,RING!

-Ara torne mama.- diu la filla ansiosa y dirigintse a una alta

velocitat fins cap a l'enorme i luxós bany.

(En el baño.. mari Carmen de las mercedes aten la crida de el seu

misterios amat, Rodolfo de los rajoyes… Un empresari multimillonari
de Los Ángeles.)

-¡Hola mi vida! Tinc alguna cosa important que anunciarte Cariño.-

Diu a través del telefon móvil.

-Ay no me asustes cariño- Respon aclaparada la filla

-Estic baig a la porta de el vostre hotel en el cual estas amb la

teua familia! La qual et recorde que no em vas presentar...- le diu

Rodolfo de los Rajoyes.

-¡Como!¡PERQUE NO ME LO VAS DIR AVANS!-

-Pero amor… vaig pensar que t´agradaria aquesta sorpresa…-

Respon un poc extrañat el misterios novi.

-si,si…si m'ha agradat aquest bonic detall cariño… Pero sols era

no m'ho esperava, ya esta…- Contesta la filla.

(TOC TOC… El germá Antonio Pancracio de lo mercedes y los

carmenes, junto a la mare Lucrecia Amapola de los carmenes, van

tocar asustats la porta de bany on es trovaba mari Carmen…)

-¡Mari Carmen! ¿Esta tot bé?- Pregunta el germá asustat

-Si, Si... isc en un momento.- Diu la filla penjant la crida.

(Cambi d´escena, una vegada mari Carmen ja ha eixit del bany amb

excuses y mentires… La filla procedeix a eixir de la seua habitacio on

es hospedaría amb la seua familia, es va trovar amb el seu misterios

novi enmig del corredor.)

-¡Hola cariño!- va cridar entusiasmat Rodolfo.

-¡Shhhh! No parles molt fort, pensava que era broma.-

-Pero com va a ser broma, si eres lo més important per a mi.-

Diu extrañat Rodolfo, esperant un acte de alegría per part de la seua

amada.

-pero…-

(Rodolfo calla a la seua estimada subtilment.)

-no pots no alegrarte per no veure´m… y ademes et recordé que

aun no em presentes a la teua familia.-

(Cambi d´escena, posteriorment a que mari Carmen va saldré corrent

de aquella situacio. Rodolfo continua avançant pel corredor pensat ,

pero en ¡mig del seu cami es va trovar a Antonio pancracio.)

-¡No pot ser Tio! com que tu per ací Bro?-

-Pero,pero,pero. ¡¿Qué fas aquí?!-

-he vingut amb la meua família de vacances tio- Contesta Antonio

Pancracio tras observar al que era el seu novi a la sombra.

-¡No pot ser!com que amb la teua familia?- Respón preocupat.

-Si amb la familia em vingut a pasar la setmana santa.-

(Antonio pancracio sal corrent pel corredor dirigintse fins a la seua

habitació, pero no no s'esperava ningú integrant d´aquella extraña i

lujosa familia que… Rodolfo de los rajoyes li seguiria fins a l'habitació

en la cual es troven tots de la familia.)

(TOC TOC! Toca la porta rodlfo, pero qui li va obrir la porta va ser

Lucrecia Amapola, la mare que aun estaba amb nausies.)

-¡No potser! ¡¿Que fas tu ací?!- Va cridar la mare.

-¿Y tu que fas ací? ¿vosaltres que feu ací? ¡I DAMUNT

JUNTS!-

-¡Som familia!- Van respondre tota la familia a la vegada.

(Rodolfo es desmaia a causa del xoc.)

-ho sent fills meus, es el meu novi… No lo aig dir que ténia fills,

ya que estic esperant un fill seu en camí… se que hauria d'haver-

vos-ho dit però aixó es molt difícil per a mi… us ho anava a dir

demà al sopar.- Diu la mare amb el cor fins a la gola.

-¡Com que va ser el teu novi mama! ¡Si es el meu!- crida ansios

Antonio.

-¡No es el meu!- Crisa aquesta vegada quasi desmaiant-se Mari

Carmen

(La familia alteradament es comencen a barallar…)

(Cambí d´escena… Tots es troven sentats dins de la habitació y

comencen a dialogar.)

-¡¿Com que sou familia?! ¡Això no pot ser! ¿perquè em passa això a

mi?- Diu Rodolfo.

-No em canvies de tema! explica'ns ¿Com pot ser que estigues en

una relació amb tots nosaltres?- Pregunta ansios pancracio.

-¡Mai vaig pensar que éreu familia!- Va respondre el novi.

-¡Deu meu! ¿ com m'ha pogut passar això a mi? ¡ Rodolfo te

recordé que tinc un fill teu dins de mi! –

-Aixo no pot ser… Ha de ser un somni… Bo esperen-me ací que

ara torne.- Diu la filla.

(La filla s'alça del seu lloc per a dirigir-se al bany.)

(Al vore que la filla no tornaba, Rodolfo va fins al bany i quan va

entrar es va trovar el cos de Mari Carmen mort amb una soga a la

gola.)

-¡Oh No! ¡No pot ser!-

- ¡¿S´ha suïcidat?! ¡No puc viure sense ella!- diu Rodolfo llançant-
se per la finestra.

-¡¿Perquè es moren tots?!- va dir la mare

-El teu seràs la següent… per ficar-te al llit i quedar

embarassada de el meu novi.- Diu pancracio amb un ganivet a la mà.

(abans de que la mare poguera reaccionar, el seu fill li va clavar el

Ganivet a la panxa de la seua mare, i al veure lo que va fer, decideix
llevarse la seua vida ell també.)

FIN