El despertar de la primavera Teatre Sant Vicenç

Versió de Sergi González de l’obra original “spring awakening”

El despertar de la primavera Teatre Sant Vicenç
Versió de Sergi González de l’obra original “spring awakening”

ACTE PRIMER
ESCENA I

Wendla: Per què has fet aquest vestit tant llarg?

Sra. Bergmann: Avui és el teu aniversari, fas quinze anys!

Wendla: Si ho arribo a saber, haques preferit no complir-los.

Sra. Bergmann: El vestit no és tant llarg Wendla. Que vols! No és culpa meva que cada
cada primavera creixis dos pams! Una dona com tu no ha d’anar amb
una disfressa de princesa.

Wendla: De totes maneres el “vestit de princesa” hem queda molt millor que...
que aquest camisó. Mare deixem posar-me’l... només aquest estiu! Als
quinze, o als setze..., sempre tindré temps de posar-me aquest... aquest
vestit... El guardarem per l’any que!

Sra. Bergmann: Però filla, fes-me cas, vaig a fer les feines de casa, quan torni vull veure’t
amb aquest vestit que t’he fet.

1. MAMA NO ESCOLTES

Mama m’esgotes, mama no escoltes

Voldria fer-me gran, m’has fet ser infeliç

Mama m’enfonses, mama els àngels

No van a missa, ni van al cel

La gent penitent, creu que Déu perdona

Fan una ofrena, i ho deixen estar

Hi ha d’altres que supliquen que baixi i se’ls emporti

Quan ve el moment no saben com marxar

Mama m’esgotes, mama no escoltes

Voldria fer-me gran, m’has fet ser infeliç

Mama m’enfonses, mama els àngels

No van a missa, ni van al cel

El despertar de la primavera Teatre Sant Vicenç
Versió de Sergi González de l’obra original “spring awakening”

Sra. Bergmann: Filla! Per l’amor de Déu, tapat ara mateix! Saps! Vine, vine, ahir a la nit,
la cigonya finalment va tornar a visitar a la teva tieta!

Wendla: Mare! No puc esperar per veure’l!

Sra. Bergmann: Doncs posat el vestit que t’he fet i anirem!

Wendla: Mare, ja sóc tieta per segon cop i encara no se... com... ja saps! Com passa!
(petita pausa) Mare, explica-m’ho, em fa vergonya preguntar, però si no
és a tu... a qui li podria preguntar?

Sra. Bergmann: Mira, no podries imaginar que...

Wendla: I tu no podries imaginar que amb la meva edat segueixi creient amb la
cigonya!

Sra. Bergmann: Wendla! No se que he fet per merèixer aquesta conversa i en un dia com
el d’avui, vesteix-te!

Wendla: Llavors li preguntaré a Gregori, que neteja les nostres xemeneies!

Sra. Bergmann: (rebaixant-se) Millor t’ho explico jo... Però no avui, millor demà, o demà
passat. T’ho explicaré tot.

Wendla: Mare, si us plau! (suplica tota la estona i lla mare li va dient que no)

Sra. Bergmann: Però filla, no puc explicar-t’ho! Hem tornaràs boja!

Wendla: Per que? Podria agenollar-me als teus peus i amagar-me a la teva faldilla
i m’ho podries explicar com si no hi fos!

(La Sra. Bergmann no diu res, s’asseu a la cadira, com volent dir “quin
remei” Wendla posa el cap sobre la seva faldilla i la seva mare li tapa la cara,
li torna a destapar i la veu emocionada)

Wendla: Mare?

Sra. Bergmann: Filla, jo no puc explicar-te...

Wendla: Mare!

Sra. Bergmann: D’acord està be, esta be. (molt nerviosa i incomoda) T’ho explicaré tot!
(la torna a tapar) perquè una dona... pugui... tenir un fill (la torna a
destapar i ella esta emocionada) fins aquí be? (fa que si amb el cap)
El despertar de la primavera Teatre Sant Vicenç
Versió de Sergi González de l’obra original “spring awakening”

d’acord, perquè una doni pugui tenir un fill en el seu ventre... ella ha de...
d’estimar al seu marit... com sols ella pugui fer-ho només ella, només a
ell, ella ha d’estimar-lo amb tot el cor, ja està! Ja ho saps tot!

Wendla: Tot?

Sra. Bergmann: Si, TOT! T’ho juro!

Wendla Mare!

2. MAMA NO ESCOLTES reprise

Mama m’esgotes, mama no escoltes

Mama els àngels, m’has fet ser infeliç

Mama m’enfonses, mama no escoltes

Voldria fer-me gran, m’has fet ser infeliç

Mama m’enfonses, mama els àngels

No van a missa, ni van al cel

La gent penitent, creu que Déu perdona

Fan una ofrena, i ho deixen estar

Hi ha d’altres que supliquen que baixi i se’ls emporti

Quan ve el moment no saben com marxar

Mama m’esgotes, mama no escoltes

Voldria fer-me gran, m’has fet ser infeliç

Mama m’enfonses, mama els àngels

No van a missa, ni van al cel

El despertar de la primavera Teatre Sant Vicenç
Versió de Sergi González de l’obra original “spring awakening”

ESCENA II

(Escola, els nois asseguts cadascun en un tamboret recitant La Eneida

de Virgilio. Es van preparant un a un per recitar. Herr Sonnenstich
camina rodejant-los)

Herr Sonnenstich Una vegada més...

Otto ... vi superum saevae memorem lunonis obi ram...

Herr Sonnenstich Millor... Continuï Georg.

Georg ... multa quoque et bello passus, dum conderet urbem.

Herr Sonnenstich Herr Rilow. Des del principi!

Hanschen Arma virumque cano, Troiae qui primus ab oris…

Herr Sonnenstich Herr Robel!

Ernest ...Italiam, fato profugus, Laviniaque venit litora multum...

Herr Sonnenstich Herr Stiefel. (Moritz està dormint, el professor se’n adona) Herr
Stiefel!!

Moritz (Es desperta de cop i seguint l’impuls) Professor!

Herr Sonnenstich Continuï si us plau.

Moritz ...Laviniaque venit...

Herr Sonnenstich Si... (Moritz assenteix amb el cap) Continua...

Moritz ...Litora... multum enim-

Herr Sonnenstich “Multum enim”?

Moritz (Prova d’arreglar-ho) ...Multum olim?

Herr Sonnenstich “Olim”?! “Multum olim”?! A les hores d’alguna manera, el piadós
Eneas ja ha patit massa “en els dies per venir” (els nois riuen)
Silenci! Herr Stiefel te alguna idea del que diu? (Moritz està massa
ofuscat per contestar. Melchior S’aixeca)

Melchior Si em permet, Herr Sonnenstich... No podríem considerar “multum

olim” com una possible manera de com s’hauria de llegir el text?

Herr Sonnenstich Herr Gabor, no hem vingut a fer una classe sobre com llegir el text,
el jove ha a comes un herror. (mentre el professor parla. Melchior
agafa la seva llibreta i comença a interpretar el text)
El despertar de la primavera Teatre Sant Vicenç
Versió de Sergi González de l’obra original “spring awakening”

Melchior “Multum olim” introduint a “multa quoque”, és un paral·lelisme,

senyor , entre allò que Eneas ha patit en la guerra i el sufriment en
terra i mar per venir.

Herr Sonnenstich Herr Gabor, des del moment de la mort de Virgili s’ha contaminat
el nostre mon amb més que suficients comentaris crítics basats en
la conjectura textual...
Melchior Amb tot el respecte, vostè està suggerint, llavors, que no hi ha lloc
per al pensament crític i la interpretació? De ser així, a les hores...

Herr Sonnenstich No estic suggerint tal cosa, Estic confirmant que Stiefel ha comes
un error. En algun moment li he preguntat? (pregunta retòrica, deixa
un moment de silenci) No!, i vostè exigint, corregint el text fallit del
seu company, no vull que torni a interrompre una classe meva!
Queda clar? (No hi ha resposta) Herr Gabor, queda clar?!

Melchior Si... Si, Herr Sonnenstich: “litora multum ille”

Herr Sonnenstich Molt bé, Tots junts amb Melchior Gabor.

“Lavaniaque venit...”

(Els nois reciten, cada cop més fort i serveix de preludi en la cançó.
Representa la visió mental de Melchior.)

3. cançó de Melchior

Lletra per escriure

Nois i Melchior ...multa quoque et bello passus, dum conderet urbem...

Herr Sonnenstich Molt bé nois. I ara continueu: “inferretque deos Latio”, les següents
set línies del viatge piadós Eneas. De memòria!

(Els nois comencen a escriure en les seves pissarres. Herr Sonnenstich

es para a un costat. Morits pica al’esquena de Melchior.)

Moritz (en veu baixa) Melchior, gràcies.

Melchior No m’he les donis

Moritz Com que no? m’has tret les castanyes del foc, de totes maneres
hauria d’haver-ho estudiat millor, “multum ille”... És només que
no he pogut dormir en tota la nit. D e fet, he patit una visita del més
horrible y obscur fantasma...

Melchior Un somni?

Moritz No, no, no, un malson. Cames femenines... envoltades de color cel,
que trepaven sobre el podi del professor.

Melchior Oh, aquest tipus de somni.

Moritz Alguna vegada has patit aquestes visions mortificants Melchior?

El despertar de la primavera Teatre Sant Vicenç
Versió de Sergi González de l’obra original “spring awakening”

Melchior Clar que si, Moritz. Tots els hem tingut. Otto va somiar amb la seva
mare

Moritz Que?! De veritat?!

Melchior (Fa que si amb el cap) I en Georg, va somiar que el persuadia

Fraulein Grossebustenhalter.

Moritz La seva profe de piano?

Herr Sonnenstich (Agafa a en Moritz de la orella) Moritz Stiefel, no fa falta que et

recordique de tots els alumnes, vostè es el menys indicat per prendre
tanta llibertat. Considera aquesta la seva última advertència!

(Moritz assenteix amb el cap, es queda congelat Herr Sonnenstich,

canvi d’il·luminació i comença la cançó)

4. QUINA MERDA VIURE

Lletra per escriure

Herr Sonnenstich Senyors, entregueu els vostres versos, Ens veiem demà, aquí a les
set en punt.

(Fals final d’escena. Fosc. Surt el professor. S’obren els llums)

Otto Nois, jo me’n vaig.

Ernst Si, jo també

Hanschen T’acompanyo Ernst. Ens submergirem en Homero. Potser en

Aquiles. i... per que no una mica de... Patroclo?

Georg Melchioir, Moritz.

Melchior (Bromejant) Que Georg, a practicar Bach?

Georg A la profe de piano no se la fa esperar. (Georg surt d’escena, Melchior

li clica l’ull, però Moritz no està per bromes)

Moritz Oh Melchior, vuitanta línies d’Homero, infinites equacions

quadràtiques... estaré tota la nit despert, altre cop, perseguit amb
un altre d’aquests somnis. I tot i així, segur que no acabo la feina.

Melchior Es veritat, el teu somni.

Moritz Melchior, per que... per que sóc perseguit per cames de dones? Per
que tinc aquesta convicció?: que... una part obscura del meu destí
jeu entre elles.

Melchior Encara no ho saps? No? Moritz! T’ho explicaré, jo ho he tret de

llibres. De observacions de la naturalesa. T’al·lucinarà, ja ho veuràs.
El despertar de la primavera Teatre Sant Vicenç
Versió de Sergi González de l’obra original “spring awakening”

Moritz No! No! Aquí no! no puc parlar d’això... fes-me un favor, escriu-lo.
Tot. Amaga-ho en ela meva bossa de la classe de gimnàs, demà... Si
vols, pots agregar il·lustracions en els marges.

Melchior De principi a fi?

Moritz Tot! Absolutament tot!

(El director Knochenbruch i la seva socia, Fraulein, apareixen un en

cada proscènic i s’enfosqueix l’escenari)

Herr Knochenbruch Inconcebible, Fraulen!

Fraulen Herr Knochenbruch...?

Herr Knochenbruch Només cal mirar-lo... Melchior Gabor. Un jove de una capacitat
intel·lectual distingida!

Fraulen Completament distingida.

Herr Knochenbruch Un jove que podria ser el nostre millor alumne!

Fraulen El millor, sens dubte

Herr Knochenbruch En canvi, allà està, contaminant-se, ajudant a aquell... brut...

imbècil...

Fraulen Imbècil, et refereixes a Moritz Stiefol oi?

Herr Knochenbruch Exacte, gràcies al cel aquest any, el curs només pot a provar
seixanta dels seixantena-u alumnes.

(Final de l’escena. Fosc)

ESCENA III

ESCENA IV

ESCENA V

ACTE SEGON