Vora la mar, Jacint Verdaguer

En aquest poema, escrit el 1883 –tot i que el llibre en què es recull, Flors del Calvari,
és del 1985-, Verdaguer relaciona primer la immensitat de la naturalesa amb el
sentiment d’insignificança d’ell mateix com a individu, amb els propis records després
i, finalment i sobretot, amb la pròpia poesia.

promontori: altura considerable de terra, especialment, la que avança dins el mar.

llàntia: aparell per a fer llum.

aterrat: llançat a terra, abatut, vençut.

evori (act. ivori): marfil.

aparell: conjunt de pals i veles d’un vaixell.

rufagada: ventada violenta i molt freda.

emmusteïda: pansida, dessecada.

quelcom: alguna cosa.

1. Digues quines estrofes es relacionen amb cadascuna de les parts.

Primera part (sentimental insignificancia d’ell mateix): La primera i segona estrofa.

Segona part (propis records): De la tercera a la setena estrofa.

Tercera part (poesia): la vuitena, la novena i la desena estrofa.

2. Explica la funció de les imatges referides a la rufagada, les petxines, les onades i
l’arena. Què tenen en comú?

La funció que tenen les imatges referides a les patxines i a la rufagada és utilitzar
elements de la natura en forma de metàfora per a referir-se a la poesia de manera
metafòrica i, per últim l’imatge de les onades la fa servir per referir-se a el sentiment
d’insignificància d’ell mateix també d’una forma metafòrica.

El que tenen en comú aquests elements és que tots són elements de la natura i els fa
servir com a metàfora.

3. Explica les referències a la mort de les dues estrofes finals i relaciona la de l’última
estrofa amb la fe cristiana de l’autor.

En les dues últimes estrofes pren com a referència el fons del mar o del temps,
simbolitzant així quan s’acaba el temps de la vida; també pren com a referencia passar
d’escriure versos a la sorra a escriure’ls a les estrelles , simbolitzant la fe cristiana de
pujar al cel quan una persona mor.