CFGS MPC0 CONSTRUCCIÓ

NAVAL

MP15. (ESTABILITAT TRANSVERSAL)

 INTRODUCCIÓ

En aquest apartat coneixeras la estabilitat

estàtica transversal del vaixell, per a grans
escores.

A diferència del tema anterior, el que durem a cap

serà el càlcul de la posició del centre de
gravetat del vaixell.

Aprendrem a trobar la ubicació d'aquest centre de

gravetat, desprès d'un trasllat, una càrrega o
una descàrrega.

Posteriorment analitzarem l'estabilitat del vaixell,

respecte a uns criteris establerts, així com es
Imatge de les forces que actuen en la
comporta quan elevem pesos amb grues o altres
estabilitat del vaixell.
elements d'issat de la càrrega.
 Definicions. Centres de gravetat.

Centre de gravetat del vaixell: És el punt

d’equilibri on es concentren tots els pesos del D
vaixell. Ve expressat per la lletra “G” majúscula. G
Per tant és on s'aplica tot el pes del
Desplaçament.

Centre de gravetat d'un pes: És el punt

geomètric on es concentra el pes de l’objecte. En
g
tanks, bodegues o objectes quadrats, el centre de
gravetat sol coincidir amb l'encreuament de les
diagonals. Ve expressat amb la lletra “g”
minúscula.
 Definicions. Centre de Carena.

Centre de carena del vaixell: És el centre

geomètric d'un volum submergit qualsevol.
Aquest es mou en funció de les formes que pren el
vaixell quan s'escora per una força externa o un
pes. S'expressa amb la letra “C” majúscula. És on
es concentra tota la força de l'empenta (E) que
rep el vaixell. (Teorema d'Arquímedes)

El centre de gravetat del vaixell (G) i el centre de

carena (C), sempre mantenen un equilibri de
forces que fa mantenir el vaixell en flotació i de
forma estable. Més endavant estudiarem els
diferents equilibris que hi ha.
 Ubicació de G (vaixell). Coordenada vertical.

Coordenada vertical del centre de gravetat del

vaixell: És el la distància vertical compresa entre
la línia base (K) i el centre de gravetat del vaixell
(G).
Es mesura en mètres i sempre serà positiva.

Pren el nom des d'on surt fins on va, es a dir :

K→ G

Exemple: KG= 3,2 m.

 Ubicació de g (Pes). Coordenada vertical.

Coordenada vertical del centre de gravetat d'un

pes, tanc, bodega...: És el la distància vertical
compresa entre la línia base (K) i el centre de
gravetat del pes. Tanc, bodega, etc. (g).

Es mesura en mètres i sempre serà positiva.

Pren el nom des d'on surt fins on va, es a dir :

K→ g

Exemple: Kg= 4,2 m.

 Ubicació de G (vaixell). Coordenada transversal.

Coordenada transversal del centre de gravetat

del vaixell: És el la distància transversal compresa
entre la línia central (LC) i el centre de gravetat del
vaixell (G).
Es mesura en mètres i pren signe en funció del LCG
LC
costat en que la mesurem:

Babord: Signe negatiu (-)

Estribord: Signe positiu (+)

Pren el nom des d'on surt fins on va, es a dir :

LC→ G

Exemple: LCG= -1,5 m.

 Ubicació de g (Pes). Coordenada transversal.

Coordenada transversal del centre de gravetat

d'un pes, tanc, bodega...: És el la distància
transversal compresa entre la línia central (LC) i el
centre de gravetat del pes, tanc, bodega, etc. (g).
LC
Es mesura en mètres i pren signe en funció del LCg
costat en que la mesurem: g
Babord: Signe negatiu (-)
Estribord: Signe positiu (+)

Pren el nom des d'on surt fins on va, es a dir :

LC→ g

Exemple: LCg= 2,1 m.

 Ubicació de G (vaixell). Coordenada longitudinal.

Φ
Coordenada logitudinal del centre de gravetat
del vaixell: És el la distància longitudinal
compresa entre la cuaderna mestra (Φ) i el centre G
de gravetat del vaixell. (G).

Es mesura en mètres i pren signe en funció de la

direcció en que la mesurem:

Cap a popa: Signe positiu (+)

Cap a proa: Signe negatiu (-)

Pren el nom des d'on surt fins on va, es a dir :

Φ→ G

Exemple: ΦG= +1 m.
 Ubicació de g (Pes). Coordenada longitudinal.

Φ
Coordenada logitudinal del centre de gravetat
d'un pes, tanc, bodega...: És el la distància
longitudinal compresa entre la cuaderna mestra g
(Φ) i el centre de gravetat del pes. (g).

Es mesura en mètres i pren signe en funció de la

direcció en que la mesurem:

Cap a popa: Signe positiu (+)

Cap a proa: Signe negatiu (-)

Pren el nom des d'on surt fins on va, es a dir :

Φ→ g

Exemple: Φg= -20 m.

 El metacentre transversal inicial.

Metacentre transversal inicial: En un vaixell

simètric, si l'escorem (màxim 10º), el centre de
carena es mou cap al costat de l'escora. Si
allarguem un linia vertical fins que creui amb la
vertical del centre del vaixell obtenim el matacentre
(M).
KM
Es mesura en mètres i s'expresa amb la lletra M
majúscula.

En la practica l'utlitzem per determinar l'altura

metacentrica i s'utilitza la linia base per mesurar on
es troba. El valor sobté de les taules
hidrostàtiques del vaixell.

Exemple: K→M
 L'alçada metacèntrica.

L'alçada metacentrica: Es la distancia compresa

entre el centre de gravetat (G) del vaixell i el
metacentre (M).

Es mesura en mètres i s'expresa amb les lletres

GM
GM majúscules.

Com més GM més estable és el vaixell

Com menys GM menys estable és el vaixell.

 Càlcul de l'alçada metacèntrica.

Si observem els dibuixos, podem deduir que

l'alçada metacèntrica serà:

GM= KM – KG
GM
KM
Exemple: Un vaixell té un Kgi= 4 m i trobem a les KG
taules hidrostàtiques un valor de KM de 7 m. Quina
és l'alçada metacèntrica del vaixell?

GM= 7m – 4m = 3 m
 Les condicions d'equilibri.

M
Equilibri estable: Es quan el centre de gravetat
del vaixell (G) esta per sota del metacentre. El GM > 0
G
vaixell retorna a la seva posició inicial davant
una escora provocada per una força externa.

Equilibri indiferent: És quan el centre de gravetat

del vaixell (G) esta a la mateixa alçada que el GM = 0 M G
metacentre. El vaixell s'escora a una banda o altra
i no torna a la seva posició inicial.
G
Equilibri inestable: Eś quan el centre de gravetat
del vaixell (G) esta per sobre del metacentre. El GM < 0
vaixell segueix escorant-se fins que dona la volta. M
 Moviment del G del vaixell.

Per al càlcul del l'alçada metacèntrica, primer

hem de determinar la posició vertical del centre Trasllat: El G del vaixell es mou en la
de gravetat del vaixell (G). direcció del trasllat i paralel·lament.

Durant les operacions que fa el vaixell, càrrega,

descàrrega i trasllat de pesos el centre de gravetat
es mou des de la pocició inicial KGi fins a la
posició final KGf. Aquest moviment el coneixem
com a GGv.
G
GGv
Fixeu-vos com es comporta el centre de G'
gravetat quan fem una operació al vaixell. KGi
KGf
 Moviment del G del vaixell.

Càrrega: El G del vaixell Descàrrega: El G del Trasllat: El G del vaixell es

es mou en la direcció de vaixell es mou en la mou en la direcció del
la càrrega. direcció contrària de la trasllat i paralel·lament.
descàrrega

G' G G
GGv GGv
GGv
G' G'
G KGi
KGf KGi
KGf
KGi KGf
 Càlcul del KG del vaixell. Trasllat.

Càlcul del KGf en un trasllat: Tota càrrega,

descàrrega o trasllat ha de cumplir el teorema
dels moments per haver equilibri:

“El moment total ha de ser igual a la suma

dels moments parcials”

Per tant:

D * GG'v= P * dv G
GGv
dv Kg1 G'
On dv és:
KGi
Dv= Kg2-Kg1 KGf
Finalment:
Kg2

KGf= KGi + GGv

 Càlcul del KG del vaixell. Trasllat.

1. Un vaixell es troba amb un KGi=3,234 m, Di=2856

Tm. Vol traslladar 21 Tm de combustible d'un tanc
situat a Kg=0,60 m, al tanc de diaria situat a Kg=6,
25 m.

Calcula el KGf del vaixell.

D * GG'v= P * dv

GG'v= (P * dv) / Di= (21 Tm * 5,65 m) / (2856 Tm)= G

(118,65) / 2856 = 0,041 m GGv
dv Kg1 G'
KGi
dv= Kg2-Kg1= 6,25 m – 0,60 m= 5,65 m
KGf
KGf= KGi + GGv= 3,234 m + 0,041 m = 3,275 m
Kg2
 Càlcul del KG del vaixell. Trasllat.

2. Un vaixell es troba amb un KGi=4,811 m, Di=6956 Tm. Vol traslladar 78 Tm de d'aigua d'un tanc situat
a Kg=9,345 m, a un altre tanc situat a Kg=1,23 m, sobre la quilla.

Calcula el KGf del vaixell. Solució= 4,721 m

3. Un vaixell del tipus ECHO, es troba amb un KGi=3,011 m, Cmi=5,10 m. Vol traslladar tot el contingut
del tanc nº9 al tanc nº8.

Calcula el KGf del vaixell. Solució= 2,984 m

4. Un vaixell del tipus ECHO, es troba amb un KGi=5,088 m, Cmi=5,70 m. Vol traslladar tot el
combustible que es pugui del tanc nº12 al tanc nº15.

Calcula el KGf del vaixell. Solució= 5,120 m

 Càlcul de l'alçada metacèntrica (GM).

Una vegada ja sabem calcular el KG del vaixell,

ara ja podem obtenir la alçada metacèntrica. Tant el KM el KG, com la GM,
Hauràs de fer els passos següents: s'expressen en mètres.

1. Calcular el KGf del vaixell.

2. Buscar a les taules del vaixell, el valor del KM M

per a un Cmf o Desplaçament final determinat.
GM
3. Obtenir l'alçada metacèntrica per diferència de G
distàncies:
KM
KGf
GM= KM - KG
 Càlcul del KG del vaixell. Carg./Desc.

Càlcul del KG en una càrrega o

descàrrega: Tota càrrega, descàrrega o
trasllat ha de cumplir el teorema dels Descàrrega: Valor del pes (-)
moments per haver equilibri: Càrrega: Valor del pes (+)

“El moment total ha de ser igual a la suma

dels moments parcials”

Per tant:
G
Df * GG'v= P * dv ; Df= Di+P GGv
dv
G'
On dv és: KGi
KGf
Kg
dv= Kg-KGi
Finalment:

KGf= KGi + GGv

 Càlcul del KG del vaixell. Carg./Desc.

1. Un vaixell es troba amb un KGi=4,55 m, Di=3000

Tm. Vol carregar un pes de 180 Tm de combustible en
un tanc situat a Kg=0,65 m. Descàrrega: Valor del pes (-)
Càrrega: Valor del pes (+)
Calcula el KGf del vaixell.

Df * GG'v= P * dv
Df= Di+P=3000 + 180 = 3180 Tm.
G
GG'v= (P * dv) / Df= (180 Tm * -3,90 m) / (3180 Tm)=
(-702) / 3180 = -0,220 m GGv
dv
G'
KGi
dv= Kg-KG= 0,65 m – 4,55 m= -3,90 m
KGf
Kg
KGf= KGi + GGv= 4,55 m + (-0,220) m = 4,330 m
 Càlcul del KG del vaixell. Carg./Desc.

2. Un vaixell es troba amb un KGi=2,67 m, Di=2889 Tm. Vol carregar 28 Tm de d'aigua d'un tanc situat a
Kg=10, 32 m. KM=4,87

*Calcula el GMf del vaixell. Solucións KGf= 2,743 m, GM=2,127 m.

3. Un vaixell KGi=6,121 m, Di=7756 Tm. Vol descarregar un pes de 220 Tm situat en Kg=8,40 m.
KM=9,23 m.

*Calcula el GMf del vaixell. Solució= KGf=6,059 m, GM=3,175 m.

4. Un vaixell KGi=1,23 m, Di=321 Tm. Vol descarregar un pes de 9 Tm situat en Kg=0,20 m.

*Calcula el KGf del vaixell. Solució= 1,259 m

 Càlcul del KG del vaixell. Carg./Desc.

5. Un vaixell del tipus ECHO, es troba amb un KGi=3,897 m, Cmi=4,40 m. Vol llastar completament el
deep tank de proa. Densitat de l'aigua de mar 1,025 Tm/m³. KM= 7,52 m.

Calcula el GM del vaixell. Solució= KGf=3,901 m, GM= 3,619 m.

6. Un vaixell del tipus ECHO, es troba amb un Di=5944 Tm, i un KGi=5,10 m. Vol carregar completament
el tanc nº12, nº16, de combustible. KM=7,62 m.

Calcula el GM del vaixell. Solució= KGf=5,071 m, GM=2,549 m.

7. Un vaixell del tipus ECHO, es troba amb un Di=3050 Tm,. Vol carregar completament el tanc nº13,
nº14, de combustible i el tanc nº1 de llast. Descarrega el tanc nº4 de llast i trasllada tota l'aigua del tanc
nº10 al tanc nº7.Densitat de l'aigua de mar 1,025 Tm/m³. KM= 10,52 m.

Calcula el KGf del vaixell. Solució= KGf=6,143 m, GM=4,337 m.

 Càlcul del KG del vaixell. Carg./Desc.

El mateix podriem fer per a les altres coordenades del centre de gravetat del vaixell, es a dir:

dl=Φg2 – Φg1 (trasllat)

ΦGf D * GGl = P * dl
dl=Φg – ΦG (Car/Desc)

dt=LCg2 – LCg1 (trasllat)

LCGf D * GGt = P * dt
dt=LCg – LCG (Car/Desc)
 Càlcul del KG del vaixell. Carg./Desc.

1. Un vaixell es troba amb un Di = 7300 Tm, KGi = 5,60 m i ΦGi = +1,50 m, LCGi=0 m. Volem carregar
un pes de 250 Tm, deixant-lo respecte al centre de gravetat en un punt a 2,40 m per sota, 2,00 m per
babord i 14,00 per la proa.

1) Troba la posició final del centre de gravetat del vaixell.

KGf= 5,521 m, LCGf= -0,066 m, ΦGf= 1,036 m.

2. Un vaixell es troba amb un Di = 8500 Tm, KGi = 5,80 m, LCG = -0.02 m i ΦGi =+1,50 m. Volem
traslladar un pes de 200 Tm, deixant-lo respecte al centre de gravetat en un punt a 4 m per sota, 2,00 m
per estribord i 26,00 m per la proa.

1) Troba la posició final del centre de gravetat del vaixell.

KGf= 5,706 m, LCGf= 0.027 m, ΦGf= 1,638 m.

 GZ o braç adriçant.

El GZ és la distància en mètres, en forma

de palanca, que fa tornar el vaixell a la M
seva posició inicial, davant una escora
provocada per una força externa.
M
Quan escorem el vaixell, com més lluny
θ
esta el G del M, més GZ i per tant més
ràpid en tornar a la seva posició inicial G' Z' G Z
“vaixell dur”.
C'
En canvi quan escorem el vaixell, com C
més prop esta el G del M menys GZ i
G Z
per tant, més lent en tornar a la seva
posició inicial “vaixell tou”.
 Relació del GZ amb el periode doble de balanç.
El període doble de balanç és un
métode per a calcular el GM del vaixell
de forma experimental. Consisteix en
mesurar quan li costa al vaixell anar d'una
banda a l'altra. S'ha de fer a la mar ben
plana.
Ara veurem la relació que te aquesta
foram de calcular el GM amb l'estabilitat
del vaixell.
GM= ( f * M / Td)2
M
GM= Altura metacéntrica.
M= Mànega del vaixell en metres. G' Z'
Td= Periode de balanç en segons.
f= Factor neméric que depèn del tipus de vaixell,
estat càrrega y dispisció general del vaixell.

G Z
Per a fer-ho compararem un mateix
vaixell però amb diferents GM.
Td= ( f * M) / GM2
El que pretenem demostrar es que quan
el GM es més petit el vaixell li costa més
tornar a la seva posició inicial i quan el
GM és més gran retorna més ràpid.
 Relació del GZ amb el periode doble de balanç.
1. Un vaixell de càrrega en llast té les següents dades:
f=0,88, GM=4,84 m, Mànega= 30 m. Quin és el seu periode
de balanç?
GM= ( f * M / Td)2
Td= ( f * M) / √GM = (0,88*30) / 2,2= 12 segons
GM= Altura metacéntrica.
Ara amb el mateix vaixell li posarem un GM molt més petit, per M= Mànega del vaixell en metres.
exemple, 1,80 m. Com sera el periode resultant? Td= Periode de balanç en segons.
f= Factor neméric que depèn del tipus de vaixell,
Td= ( f * M) / √GM = (0,88*30) / 1,8= 19,67 segons estat càrrega y dispisció general del vaixell.

Com podem veure el periode doble de balanç es més gran com més
petit es el GM. Per tant, un vaixell que li costi molt tornar a la seva
posició inicial és poc estable.
Td= ( f * M) / √GM
En canvi un vaixell que retorni rapidament a la seva posició inicial
es molt més estable.
 Efectes de les superfícies lliures en l'estabilitat.

Quan ens trobem amb un tanc semiple que conté

algun líquid, quan el vaixell s'escora, aquest es
desplaça cap a la banda de l'escora.

Aquest moviment produeix una:

“Una pujada virtual del centre de gravetat del

vaixell”

També se les coneix com el “perill ocult”, ja que

mentre el vaixell esta adriçat no mostren cap efecte,
però quan s'escora el vaixell apareixen per
l'efecte de l'inercia del liquid.
 Efectes de les superfícies lliures en l'estabilitat.

Las carenas líquidas son todos aquellos

líquidos que se pueden mover es decir que no
se encuentran en estado sólido.
Cuando barco escora se produce:
1. Movimiento Transversal CG del buque.
2.Disminución GM.
3.Aumento KG.
4.Pérdida estabilidad.
Para cálculo CSL debemos tener en cuenta la
densidad del líquido, la inercia y el
desplazamiento en el que nos encontramos. C.S.L.=∑ixδ / Df

d= P/V i= e . m3/12 CSL=(i .d)/ D CSL=MSL/D C.SL.=Correcció per superfícies

lliures.
donde MSL= CSLv.Dv i=inercia.
KGc= KGi + C.S.L GMc= GM-CSL δ=densitat del liquid.
Df=Desplaḉament final.
 Efectes de les superfícies lliures en l'estabilitat.

Cuando tenemos varios tanques parcialmente llenos se procede a realizar un sumatorio de todas las inercias por
Densidad( i .d) de todos los tanques y lo dividiremos por el Desplazamiento para obtener CSL.

CSL=Sumatorio (i .d)/D KGc = KGi+CSL GMc = GMi- CSL GMc= KM- KGc

Por último para el cálculo de la escora producida por efecto CSL se obtiene gracias:

Tg Escora =LCG/Gmc