El Moviment I Les Forces PDF

833932 _ 0288-0311.
qxd 9/6/08 20:17 Página 288
9 El moviment i les forces

OBJECTIUS
1. Interpretar els diferents tipus de moviment. 6. Identificar el pes com una força.
2. Conèixer la diferència entre velocitat i acceleració. 7. Conèixer el concepte de pressió.
3. Entendre el concepte de força. 8. Simular un moviment rectilini uniforme.
4. Reconèixer les forces com a causa del moviment 9. Elaborar gràfiques per representar el moviment.
i de la deformació dels cossos.
5. Aprendre a representar les forces mitjançant
vectors.
CONTINGUTS
• Anàlisi del tipus de moviment. (Objectiu 1)
• Comprensió de la velocitat i l’acceleració. (Objectiu 2)
• Estudi de les forces: definició i tipus. (Objectius 3, 4 i 5)
• Comprensió del pes com a força. (Objectiu 6)
• Estudi de la pressió en diferents medis. (Objectiu 7)
• Observació, interpretació de gràfiques, fotografies i imatges.
• Realització de càlculs matemàtics senzills per resoldre problemes.
• Elaboració de gràfiques espai-temps. (Objectiu 9)
• Apreciació i valoració de les aportacions científiques al coneixement de la natura.
• Interès per l’observació dels fenòmens físics i químics que es produeixen al voltant
nostre.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la salut
Fent referència als conceptes de moviment i velocitat perquè se sobrepassen els límits establerts o perquè
que s’estudien a la unitat, es proposa reflexionar es condueix de manera inadequada a les condicions.
amb l’alumnat sobre la importància de la velocitat Per tant, cal comprendre que la velocitat a la qual
a l’hora de conduir. La velocitat en la conducció es condueix s’ha d’ajustar a les condicions
contribueix a augmentar la freqüència i, molt meteorològiques i de la via en què se circula, així com
especialment, la gravetat dels accidents de trànsit. al trànsit, i mai s’ha de sobrepassar el límit de velocitat
La investigació sobre les causes d’accidents establert ni la distància de seguretat. És imprescindible
posa de manifest que la causant d’un terç conscienciar l’alumnat sobre la necessitat
aproximadament dels accidents mortals de respectar les normes, no solament perquè
i greus, a més de ser un factor determinant permeten que la circulació sigui més senzilla i fluida,
de la gravetat de les lesions, és la velocitat, ja sigui sinó perquè protegeixen les nostres vides.
288 쮿 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 쮿 © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿

833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 289
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES
D’AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Preguntes Preguntes
prova 1 prova 2
a) Definir el concepte de moviment i identificar els diferents tipus de moviment. 4,5 3,8
(Objectiu 1)
b) Distingir entre velocitat i acceleració. (Objectiu 2) 6 7
c) Definir el concepte de força. (Objectiu 3) 8,2 1,5

d) Reconèixer les forces com a causa de moviment i de la deformació
7 4
dels cossos. (Objectiu 4)
e) Definir el pes com a força, de manera que es pugui diferenciar el concepte
1,2 6
de massa. (Objectiu 6)
f) Definir el concepte de pressió. (Objectiu 7) 2 5
g) Dibuixar una gràfica espai-temps senzilla i utilitzar-la per extrapolar dades
3 2
sobre el moviment de l’objecte en qüestió. (Objectiu 9)
TREBALL AMB COMPETÈNCIES

Coneixement i interacció amb el món físic Al llarg de la unitat es treballa l’habilitat de llegir
A CIÈNCIA A L’ABAST, Estudi d’un moviment a través i interpretar gràfiques relacionades amb la velocitat,
de la seva gràfica espai-temps, pàg. 179, es planteja l’espai i el temps.
un experiment que permet estudiar un fenomen natural
Competència matemàtica
i es treballa la utilització de gràfiques per interpretar
els resultats obtinguts. Hi ha un gran nombre d’activitats a la unitat
A UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, El principi d’Arquimedes, que requereixen l’aplicació de fórmules matemàtiques
pàg. 181, se’ns ofereix un exemple de la manera com i del càlcul numèric per resoldre els problemes
l’observació de la realitat i el plantejament de preguntes proposats.
sobre la realitat ens acosta a comprendre i a plantejar En aquesta unitat s’evidencien la utilitat i el valor
les lleis físiques que regeixen l’univers. de l’habilitat del raonament matemàtic, la utilització
Al llarg de la unitat es treballen les magnituds de força, de nombres i la interpretació de gràfiques que permeten
velocitat i acceleració, magnituds físiques elementals. comprendre i interpretar fenòmens naturals i resoldre
problemes.
Competència comunicativa lingüística
A UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, El principi d’Arquimedes, Aprendre a aprendre
pàg. 181, cal la comprensió lectora per resoldre Albert Einstein, un dels personatges
les qüestions i els problemes que es plantegen més rellevants del segle XX, com diu el text inicial
a les activitats i, a més, utilitzar els coneixements apresos de la unitat, representa un exemple
per l’alumnat al llarg de la unitat. claríssim de la perseverança en l’aprenentatge
EL RACÓ DE LA LECTURA, Astronautes de silici, i de la necessitat de tenir curiositat i de ser
pàg. 183, requereix la comprensió lectora per extraure una persona inquieta a l’hora d’observar el món,
informació específica i puntual del text. fer-se preguntes i aprendre.
쮿 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 쮿 © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 289

833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 290
9 FITXA 1
SOBRE LA VELOCITAT
RECURSOS PER A L'AULA
VELOCITATS LÍMIT VELOCITATS DELS PLANETES

DEL SISTEMA SOLAR
Velocitats límit que assoleixen alguns objectes quan ca-
uen en l’aire:
PLANETA VELOCITAT MITJANA (km/s)
VELOCITAT Mercuri 47,4
OBJECTE
(m/s)
Venus 35
Paracaigudista amb el paracaigudes
Terra 29,8
tancat 60
Mart 24,1
Pilota de tennis 42
Júpiter 13,1
Pilota de bàsquet 20
Saturn 9,6
Granís 14
Urà 6,8
Pilota de ping-pong 19
Neptú 5,4
Gota de pluja 17
Paracaigudista amb el paracaigudes 1
obert 15
DISTÀNCIA DE SEGURETAT
LES VELOCITATS
Distàncies de seguretat al vehicle precedent, recomana- AL REGNE ANIMAL,
des segons la velocitat que dugui l’automòbil:
PER TERRA, MAR I AIRE
• Aire
VELOCITAT (km/h) 25 50 75 100 120
Libèl·lules: arriben a 50 km/h aproximadament; són
DISTÀNCIA (m) 14 28 50 56 67
els insectes voladors més ràpids.
Colom roquer (Columba livia): 85 km/h.
Falciot espinós (Hirundapus caudacutus): 171 km/h.
VELOCITAT DELS VEHICLES És l’au més ràpida en vol horitzontal.
Falcó pelegrí (Falco peregrinus): 180 km/h. És l’au més
• Automòbils. Un turisme de gamma baixa sol arribar ràpida en picat.
als 160 km/h. Els de gamma mitjana, al voltant dels
190-200 km/h. Els turismes de gran potència arriben • Terra
als 250 km/h, i aquesta xifra és independent de la Llebre (Lepus sp.): 25 km/h.
cilindrada: està autolimitada electrònicament. La ve- Estruç (Struthio camelus): 72 km/h. És l’au corredo-
locitat màxima permesa a les carreteres espanyoles ra més ràpida.
és 120 km/h.
Antílop americà (Antilocapra americana): 88 km/h.
• Avions. Una avioneta Cessna, de les més petites, arri- És el mamífer més ràpid.
ba als 240 km/h. Un avió comercial d’hèlice té una ve- Guepard (Acinonyx jubatus): 105-110 km/h. El mamí-
locitat de creuer d’uns 400-500 km/h. La velocitat de fer més ràpid en distàncies curtes.
creuer dels grans 747 que fan rutes transatlàntiques
és de 1 000 km/h. El Concorde, únic avió supersònic • Aigua
de passatgers, retirat del servei l’any 2003, volava a Pingüí de corona blanca (Pygoscelis papua): 27 km/h.
2 160 km/h. És l’au nedadora més ràpida.
• Vaixells. Els ferris més ràpids arriben als 160 km/h. Rorqual boreal (Balaenoptera borealis): 48 km/h.
Cal dir, però, que la majoria de vaixells són molt més El mamífer nedador més ràpid.
lents. Els grans transatlàntics del passat (com el Tita- Tonyina (Thunnus thynnus): 71 km/h. És el peix que
nic) viatjaven a 40 o 50 km/h. neda més ràpid.
290 쮿 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 291
9 FITXA 2
GRÀFIQUES
LES GRÀFIQUES ESPAI-TEMPS permeten obtenir, d’una manera molt visual i senzilla,
informació sobre un moviment. En aquesta fitxa te’n mostrem un exemple i et proposem
que en construeixis una.
ELABORACIÓ DE GRÀFIQUES ESPAI-TEMPS
Observa la gràfica de la dreta. s

L’hem construït a partir de les dades (m)
següents: 35
s (m) 0 5 10 15 20 30
t (s) 0 1 2 3 4
25
Per representar el moviment d’aquest mò-
bil, n’hi ha prou d’unir els punts correspo- 20
nents a l’eix del temps (t) amb els de l’eix
de l’espai (s). Després podem allargar la 15
línia recta que s’obté. Com pots veure, és
un MRU (moviment rectilini uniforme). 10
0
Utilitza la quadrícula per construir la grà- 0 1 2 3 4 5 6 7 t (s)
fica espai-temps a partir de la taula
de dades que t ’oferim. Traça primer els
eixos i numera’ls perquè reflecteixin les
dades de la taula.
s (m) 0 10 20 30 40
t (s) 0 1 2 3 4
쮿 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 291
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 292
9 FITXA 3
ANÀLISI DE MOVIMENTS
PER DESCRIURE EL MOVIMENT d’un objecte no sempre hem d’elaborar gràfiques complexes.
N’hi ha prou d’observar atentament. En aquesta fitxa t’ensenyem com pots analitzar
el moviment d’una manera senzilla.
DETERMINACIÓ DE LA VELOCITAT D’UNES ESCALES MECÀNIQUES
Les escales mecàniques estan activades per un moviment rectilini uniforme. Idearem un procediment
per determinar-ne la velocitat, i demostrarem que és constant. Per fer-ho cal que vagis amb un
company o companya a un lloc on hi hagi escales d’aquesta mena, amb un metre i un cronòmetre
a la mà.
Primer marca tres distàncies al llarg de l’escala, per exemple: 5, 10 i 15 metres. Si no pots fer-ho
d’una manera senzilla, busca una escala mecànica que estigui al costat d’una escala convencional
i compta’n els esglaons; això et servirà per saber quants esglaons per segon avança l’escala mecànica.
Després demana al company o companya que es col·loqui al principi de l’escala i que comenci a pujar
en el moment en què dónes l’ordre i poses en marxa el cronòmetre.
Mesura el temps que tarda a arribar a cada una de les marques i emplena la taula següent. Per
calcular-ne la velocitat, només has de trobar el quocient entre distància i temps.
DISTÀNCIA (m) TEMPS (s) VELOCITAT (m/s)
Comprovaràs que les tres velocitats són iguals i corresponen a la velocitat constant amb què es mou
l’escala mecànica.
MOVIMENT AL DESCOBERT
Amb aquesta activitat observarem diversos moviments, que classificarem segons la trajectòria
que recorren i la velocitat amb què ho fan. Per fer-ho, obre els ulls, pensa i emplena els buits
de la taula següent:
MOVIMENT TRAJECTÒRIA VELOCITAT

Ascensor que puja Rectilínia Constant
Vol d’una mosca Curvilínia Variable
Agulles del rellotge Circular Constant
Cotxe en una recta
Cotxe en un revolt
Escala mecànica
Pardal volant
Cinta transportadora
Grua aixecant pes
Roda de fira
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 293
9 FITXA 4
LA LLEI DE HOOKE
Material
Objectiu
• Una goma elàstica.
Construir un dinamòmetre
• Un pes de 200 g.
amb una goma elàstica
per verificar la llei de Hooke. • Un regle.
PROCEDIMENT
Un dinamòmetre és un aparell destinat a mesurar

forces. Els dinamòmetres més comuns són els de
ressort, en què mesurant l’allargament produït en
una molla o ressort elàstic es pot determinar la força
que l’ha produït. Això és possible gràcies al fet que
aquests dispositius compleixen la llei de Hooke, la
qual indica que l’allargament produït en una molla és
directament proporcional a la força que hi actua.
En forma d’equació matemàtica, aquesta llei s’expres-
sa així:
Força constant elàstica allargament,
on la constant elàstica és una característica de la mo-
lla, que es pot determinar experimentalment.
Si aprofitem aquesta propietat dels cossos elàstics
d’allargar-se segons la força que se’ls aplica, podem
construir una bàscula senzilla amb una goma elàsti-
ca. Vegem com ho podem dur a terme.
1 Aconsegueix una goma elàstica. Mesura’n

la longitud sense càrrega; per fer-ho, estira-la, 3 Ara penja qualsevol objecte de la goma,
sense forçar-la, sobre un regle.
amb l’única condició que hi produeixi
un allargament que es pugui mesurar, i fes
2 Subjecta la goma amb els dits per un dels
l’operació segons la fórmula següent:
extrems i penja el pes a l’altre extrem.
Observaràs que la goma s’allarga. Mesura’n 200 ⋅ allargament
alargamientoobjecte
objecte ( g ) =
objeto
mobjeto
la longitud en aquest instant. Com que la alargamientopespesa
allargament
massa que hi has penjat és de 200 g,
coneixes l’allargament que ha produït. 4 Repeteix l’experiència amb diferents objectes
i completa la taula que figura tot seguit. Podries
. calcular també la constant elàstica de la goma?
OBJECTE ALLARGAMENT (cm) MASSA (g)
Pes 200 g
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 294
9 FITXA 5
EL FREGAMENT
Material
Objectiu
• Una escàrpia.
Comprovar el fregament que
• Un tac de fusta.
exerceixen diferents superfícies
emprant el dinamòmetre • Un dinamòmetre.
de l’experiència anterior. • Paper de vidre.
PROCEDIMENT
Les forces de fregament existeixen, i de vegades són

beneficioses i d’altres, perjudicials. Així, si no hi ha-
gués fregament, no podríem caminar, ni frenar, ni es-
criure. D’altra banda, el fregament origina importants
pèrdues d’energia, la qual cosa fa que s’encareixi el
funcionament de les màquines.
Aquestes forces poden ser de diversos tipus, però no-

saltres ens centrarem en la força de fregament entre
dues superfícies. Aquesta força s’oposa al lliscament
d’una superfície sobre una altra i està causada per dos
mecanismes diferents: les forces de cohesió entre les
superfícies i les imperfeccions de totes dues superfí-
cies. Aquests dos mecanismes es poden reduir si dis-
minuïm les imperfeccions mitjançant el poliment de
les superfícies o utilitzant lubricants que redueixen les
forces de cohesió.
En aquest experiment demostrarem que la força

de fregament entre dues superfícies depèn de les
imperfeccions que tinguin totes dues superfícies. 4 Pots fer la mateixa experiència utilitzant altres
materials com a base per al desplaçament del
1 Clava l’escàrpia al centre d’una de les cares del tac: per exemple, fusta, vidre, rajoles de terra,
tac de fusta. Convé que sigui una de les cares sorra, etc. També pots comprovar què passa
petites. si untem una superfície qualsevol amb
una substància lubricant, com ara oli d’oliva
2 Col·loca el tac sobre la taula. Enganxa (assegura’t abans que l’oli no faci malbé
el dinamòmetre a l’escàrpia que has fixat la superfície).
a l’objecte. Desplaça l’objecte, horitzontalment
i a poc a poc, estirant el dinamòmetre. 5 Completa una taula com la següent amb
Anota la força que marca just en el moment les observacions que puguis fer:
en què el tac de fusta es comença
a moure.
MESURA
SUPERFÍCIE
DEL DINAMÒMETRE
3 Repeteix el procés anterior, però ara
col·locant el tac sobre paper de vidre. Veuràs
que la força necessària perquè comenci
el moviment és molt més gran.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 295
9 FITXA 6
DIARI DE LA CIÈNCIA
Desenvolupat un microxip que permet perdre pes

Es tracta d’una tècnica experimental que fins ara només s’ha aplicat en animals. La col·locació
del microxip al nervi vague d’un conill ha aconseguit reduir entre el 10 % i el 15 % el seu pes
en dues setmanes.
La cirurgiana veterinària Idoia Díaz Güemes, del La investigació, iniciada l’any 2000, ha aconseguit
Centre de Cirurgia de Mínima Invasió de Càceres, resultats notables als animals en què s’ha aplicat
és la responsable de dirigir aquesta investigació. aquesta tècnica. El pas següent consistiria
La funció principal del microxip –explica l’experta– a provar-ho en éssers humans amb la finalitat
consisteix a estimular el nervi que connecta de reduir els problemes que ocasionen el sobrepès
l’estómac amb el sistema nerviós central. Mitjançant i l’obesitat mòrbida.
petits impulsos elèctrics s’enganya el sistema nerviós
perquè disminueixi la ingesta d’aliment, la qual cosa
provoca a la llarga una disminució de pes.
Les aranyes són capaces d’aguantar 170 vegades el seu pes

Això és possible perquè tenen les potes recobertes per més de mig milió de pèls microscòpics,
anomenats setules, que generen el corrent elèctric responsable de mantenir i suportar aquest
esforç.
Un estudi dut a terme per científics de l’Institut Quan aquests pèls entren en contacte amb alguna
de Tècnica Zoològica de Bremen (Alemanya) superfície es genera una força elèctrica subtil,
ha mesurat per primera vegada com s’aferren coneguda com la força de Van der Waals, que no
les aranyes a les superfícies i com és de potent tan sols confereix a les potes de les aranyes un gran
la forma amb què ho fan. La investigació s’ha poder adhesiu, sinó que els permet aguantar fins
desenvolupat gràcies a un microscopi especial a 170 vegades el seu pes. Els científics creuen que
que va permetre analitzar les potes d’una aranya aquest descobriment es podria aplicar per fabricar
saltadora de l’espècie Evarcha arcuata. Les seves goma d’enganxar, per a notes adhesives per
vuit potes estan recobertes per unes 620.000 exemple, que podrien adherir-se a qualsevol
setules, pèls microscòpics que alhora surten superfície encara que estigués mullada o greixosa.
dels pèls més gruixuts.
Un jove canadenc bat el rècord del món de velocitat en bicicleta

El conductor del vehicle, Sam Wittingham, de 32 anys, va arribar a més de 130 quilòmetr es
per hora a bord d’un vehicle propulsat sense motor.
El rècord del món de velocitat en bicicleta es va queda aire a dins. El pilot pot respirar gràcies
batre en una desolada recta del desert de Nevada, a un forat que li proporciona prou oxigen per
als Estats Units. El Diable II, així anomena Sam continuar conscient, tot i que el fa més lent.
Wittinghan el vehicle, és una bicicleta especial De moment, ha aconseguit circular a una mica
carenada en què es pedaleja completament estirat. més de 130 quilòmetres per hora, però lluita
Per disminuir la resistència tant com sigui possible per millorar aquesta marca.
i, d’aquesta manera, assolir la màxima velocitat,
el carenat va tan ajustat al cos que gairebé no
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 296
9 FITXA 7
DIARI DE LA CIÈNCIA
Els trens del futur podrien «esquiar» sobre els rails

per augmentar la velocitat
Quan un esquiador llisca, el seu pes comprimeix l’aire contingut a la neu que es troba
per sota els esquís i provoca una força vertical i ascendent, que redueix el fregament
i augmenta la velocitat.
Un grup d’investigadors nord-americans del City a la reducció del fregament produït pel contacte
College de Nova York, dirigits pel professor Sheldon de les rodes amb la superfície d’aquests rails.
Weinbaum, proposa utilitzar un material format per En arrencar, el tren disposaria d’unes rodes
fibres sintètiques que es comportaria com la neu. retractables que rodarien sobre rails tradicionals.
Les possibles vies estarien compostes per aquest A plena velocitat, en canvi, aquestes rodes es
material porós; d’aquesta manera, els trens podrien recollirien per deixar que la part central dels vagons
augmentar la velocitat de moviment sense haver es desplacés sobre el material porós,
d’augmentar la potència del motor gràcies com un esquiador sobre la neu.
Japonesos construeixen el robot més ràpid del món

El r obot, construït per l’empr esa japonesa Hitachi, té forma d’humanoide,
es diu Emiew, mesura 130 centímetres d’alçada i utilitza rodes
en lloc de peus per moure’s.
Toshihiko Horiuchi, cap del projecte desenvolupat A més, el robot pot esquivar obstacles gràcies als
pel laboratori de robòtica de Hitachi, explica que sensors localitzats al cap, al voltant de la cintura
l’objectiu del robot és ser útil per als usuaris, i per i a prop de les rodes, i té un vocabulari d’unes cent
això l’han construït perquè es mogui tan ràpid com paraules. Hitachi diu que encara trigarà uns anys
ells. Emiew, que mostra una «excel·lent mobilitat», a perfeccionar aquest model perquè estigui llest per
pot arribar a una velocitat de sis quilòmetres per ser utilitzat en empreses i oficines.
hora.
Cr een una motxilla que genera energia a partir del moviment

Quan caminem el moviment per met que la motxilla generi prou electricitat
per fer funcionar simultàniament un reproductor de música MP3,
una agenda PDA, un GPS i un telèfon mòbil.
La motxilla ha estat desenvolupada per un equip El sistema pot ajudar científics que duen a terme
d’investigadors del Departament de Biologia de la investigacions de camp, exploradors en àrees
Universitat de Pennsilvània. Mentre es camina, remotes o personal d’ajuda que actua en zones de
un sistema instal·lat a la motxilla transforma desastres. La motxilla és un prototip que pesa entre
en electricitat l’energia mecànica del pas. Aquesta 20 i 28 quilos, però els dissenyadors tenen la
energia pot ser utilitzada mentre s’està generant intenció de desenvolupar un model de motxilla
–a mesura que es camina– o es pot emmagatzemar més ergonòmic i lleuger que l’actual.
en bateries per utilitzar-la posteriorment. L’energia
obtinguda fins i tot es pot emprar per alimentar
un ordenador portàtil o per fer funcionar un llum.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 297
9 ESQUEMA MUT
TRAJECTÒRIA I DESPLAÇAMENTS
Y
(cm)
(5,7)
7
2 (1,2)
0
X
0 1 2 3 4 5 6 7
(cm)
REPRESENTACIÓ DE FORCES
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 298
139 SUGGERIMENTS
A LA XARXA http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761556906/
Mec%C3%A1nica.html
http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/problemes/
Article de l’Enciclopedia Encarta amb continguts
cinematica2/index.htm
relacionats amb la dinàmica i la cinemàtica.
En aquesta adreça es fan petites explicacions sobre
el moviment i les forces, i també hi ha problemes
resolts i un test d’autoavaluació. LLIBRES
http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/problemes/ Esa horrible ciencia: funestas fuerzas
pressio/index.htm És un llibre escrit en clau d’humor que pot servir
Explicacions sobre pressió; com en l’anterior, per introduir l’alumnat a la ciència d’una manera
hi ha exercicis resolts i una autoevaluació. lúdica.
Força, moviment i energia
http://www.meet-physics.net/AFco-catala/cinematica/ XAVIER DURÁN.
practica/practica.htm#Fundamentos%20físicos Edibook, 1994.
En aquest web hi ha un estudi pràctic del moviment
rectilini uniforme i una petita explicació. Després es pot Explica què són les forces, els principis de la dinàmica,
modificar un dibuix que explica el moviment. el moviment, el treball i l’energia.
Sòlids, líquids i gasos: experimentar amb la pressió
http://www.monografias.com/trabajos15/ AURELI CAAMAÑO et al. Ed. Graó, 1986.
coeficiente-friccion/coeficiente-friccion.shtml Inclou una extensa proposta d’activitats.
Monografia sobre el moviment amb fregament.
http://newton.cnice.mecd.es/2eso/cinematica/ DVD/PEL·LÍCULES
cineobjetivos.htm
El Universo: la fuerza y el movimiento.
Pàgina del Ministeri d’Educació i Ciència per a segon
Col·lecció Temàtica Audiovisual. El saber en DVD.
d’ESO sobre el moviment.
Didaco.
http://www.monografias.com/trabajos16/ Pressió atmosfèrica. VHS. Jordi Moral i Departament
movimiento-circular/movimiento-circular.shtml d’Ensenyament, 1986.
Monografia sobre la cinemàtica del moviment circular. A través de diferents experiments es demostra
l’existència de la pressió atmosfèrica.
http://es.wikipedia.org/wiki/Fuerza Velocitat i acceleració. Centre National
Article amb definicions i continguts sobre la força de Documentation Pédagogique (París), 2000.
i les unitats de força. En aquest programa estudiarem la velocitat
i l’acceleració, i tractarem aspectes
http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/ de la física i de la mecànica com ara el moviment,
2ESO/02_fuerza/INDICE.htm l’energia cinètica, la velocitat, l’acceleració i la gravetat.
Especialment dissenyada per a estudiants de segon Forces. Centre National de Documentation
d’ESO, conté un gran nombre de recursos per Pedagogique (París), 2000.
aprendre més sobre el moviment i les forces. En aquest programa ens centrarem en les forces.
Analitzarem i explicarem els diferents tipus de forces
http://www.mailxmail.com/curso/vida/principiosfisica/ (de gravitació, de centrifugació, d’inèrcia...)
capitulo7.htm i les estudiarem des de la física i la mecànica, tractant
Capítol sobre moviment i força d’un curs d’iniciació aspectes com ara la velocitat i l’acceleració,
a la física en línia. els fregaments, el pes, etcètera.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 299
9 PROVA D’AVALUACIÓ 1
AVALUACIÓ
1 Expressa mitjançant fórmula matemàtica la relació que hi ha entre el pes i la massa. Quina força
representa la g de la fórmula? Quin tipus de força és el pes? Quines unitats s’utilitzen
en el sistema internacional per mesurar el pes?
2 Uneix amb fletxes els conceptes amb les definicions corresponents.
Força Canvi de forma d’un objecte produït per una força.
Pascal Força amb la qual la Terra atrau els cossos.
Causa que produeix una deformació o varia l’estat de repòs

Pressió
o moviment.
Deformació Unitat de mesura de la pressió en el sistema internacional.
Pes Força que actua sobre una unitat de superfície.
Gràfica espai-temps
3 D’acord amb la gràfica espai-temps següent, 500
calcula la velocitat del cotxe i la distància
que recorre en 2,5 i en 6 hores: 400
300
s (km)
200
100
0
0 1 2 3 4 5
t (h)
4 Defineix amb paraules teves què és el moviment. Indica els diferents tipus de moviments
que existeixen segons la trajectòria. Com es calcula la velocitat mitjana d’un mòbil?
5 Respon les qüestions següents relacionades amb el moviment:

a) Com es diu el lloc des d’on s’observa la posició d’un mòbil al llarg del temps?
b) Com definiries trajectòria? En què es diferencia del desplaçament?
c) Com es mesura la velocitat en el sistema internacional?
6 Quin dels moviments següents posseeix acceleració: moviment rectilini uniforme

o moviment rectilini uniformement variat? Explica per què.
7 Observa la imatge que tens tot seguit. Explica

per què la pilota es mou, quin tipus de força
s’hi està aplicant i si es produeix acceleració
en el moviment.
8 Què és un newton? A què equival 1 N? A quin sistema d’unitats pertany?
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 300
9 PROVA D’AVALUACIÓ 2
AVALUACIÓ
1 Expressa la fórmula de la força indicant què representen les lletres que utilitzes en aquesta fórmula.
Quina acceleració aconseguim donar a un objecte que pesa 250 kg si hi apliquem una força de 10 N?
2 Elabora una gràfica espai-temps amb la dada següent: un cotxe circula a una velocitat mitjana de 80 km/h
per l’autopista i presenta un moviment rectilini uniforme. Calcula quanta distància haurà recorregut
en 2,5 hores i al cap de 5 hores. Quina diferència hi hauria amb una gràfica que representés
un cotxe circulant a més velocitat?
3 Explica la diferència entre la trajectòria i el desplaçament. Què és la velocitat? Quins tipus

de velocitat podem distingir?
4 Explica l’efecte que tenen les forces en els cossos, així com els tipus de forces
que coneixes segons el tipus d’interacció que tinguin amb el cos.
5 Defineix els següents conceptes:

a) Intensitat d’una força.
b) Força de fregament.
c) Pressió.
d) Pascal.
e) Força resultant.
6 Explica la característica principal que diferencia el pes de la massa. Què passaria

amb el pes d’un objecte que, en lloc de ser a la Terra, fos en un planeta la gravetat
del qual fos la meitat?
7 Què és l’acceleració d’un mòbil? Com es calcula? Escriu-ne la fórmula matemàtica.

Quina és la unitat del sistema internacional?
8 Indica quines característiques tenen els tipus de moviment següents:

• Rectilini uniforme.
• Rectilini variat.
• Curvilini uniforme.
• Curvilini variat.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 301
9 AMPLIACIÓ
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
1 Completa el quadre següent:
Terme Definició
Moviment
Trajectòria
Desplaçament
Velocitat
Força
2 Si decidim que en un moviment l’espai recorregut és idèntic al desplaçament, de quin tipus

de moviment estem parlant? Per què?
3 El velocímetre d’un cotxe, indica la velocitat mitjana o la instantània?
4 La velocitat:
a) Com es defineix la velocitat instantània?
b) Com es defineix la velocitat mitjana?
c) Si analitzem un moviment durant un temps molt curt, com una mil·lèsima de segon,
hi haurà diferències entre la velocitat mitjana i la instantània?
5 L’acceleració:
a) Què és l’acceleració?
b) Com es calcula l’acceleració d’un mòbil?
c) Quan un cotxe frena, té acceleració?
6 Velocitat del moviment:

a) Si ets en un tren d’alta velocitat, que es desplaça a 300 km/h, i comences a caminar a 6 km/h en sentit
contrari al moviment del tren, a quina velocitat vas respecte d’una persona que està asseguda al seu
seient? I respecte d’un observador que està aturat a prop de la via del tren?
b) Imagina ara que et creues, al passadís del tren, amb una persona que circula en sentit contrari al teu,
a la mateixa velocitat que tu. A quina velocitat va aquesta persona respecte a tu? I respecte a l’observador
que està quiet, observant el tren des de la via?
7 Quan s’acosten dos automòbils que circulen en la mateixa direcció però en sentits contraris,
i volem calcular la velocitat a la qual s’acosten, hem de sumar o restar les velocitats?
8 Com serà la gràfica velocitat-temps d’un moviment rectilini uniforme?

I si el moviment és accelerat?
9 Les forces:
a) Quan xutem una pilota pel terra i s’acaba aturant, quines forces hi intervenen? Pensa
i esmenta’n almenys tres.
b) La força muscular, és una força de contacte o a distància? Per què?
10 La massa i el pes:
a) Per què diem que massa i pes no són la mateixa magnitud?
b) Què és la gravetat? Quins són els efectes d’aquesta força sobre els cossos?
c) Si la gravetat és menor als planetes petits que als grans, de què ha de dependre aquesta força?
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 302
9 REFORÇ
1 Defineix els termes següents:

a) Posició.
b) Sistema de referència.
c) Trajectòria.
d) Moviment.
e) Desplaçament.
2 Per què cal un observador per definir un moviment?
3 Completa el quadre següent:
Tipus de moviments i les seves característiques

Rectilini
Curvilini
4 Si un cotxe recorre un tram de carretera ple de revolts, l’espai recorregut serà idèntic al desplaçament?
Per què? Indica-ho en un dibuix.
5 Caràcter relatiu del moviment:

a) Una persona viatja en un tren que es mou a 200 km/h. A quina velocitat es mou el seient del davant
respecte a aquesta persona?
b) En aquell moment, per una via paral·lela passa un tren d’alta velocitat que viatja en el mateix sentit,
a 300 km/h. Si aquest tren va tan ràpid, per què no ens sembla que va a una velocitat tan alta, sinó
que fa l’efecte que ens està avançant a només 100 km/h?
c) En canvi, una mica més tard es produeix una cosa contrària. El tren passa com una exhalació
i en direcció contrària, i fa un soroll terrible. Però es tracta d’un tren de mercaderies que, com a màxim,
viatja a 100 km/h. Com és possible que aquest tren tan lent s’hagi creuat tan ràpid amb el nostre?
Per què, en aquest cas, la sensació de velocitat és més gran que en l’avançament
del tren d’alta velocitat?
6 Construeix una gràfica espai-temps i representa les sèries de dades següents:

a) Un cotxe que presenta moviment rectilini uniforme, amb una velocitat de 20 km/h. Pista: divideix els eixos
en segments iguals, i retola l’eix del temps amb nombres consecutius del 0 al 5, i el de l’espai, amb nom-
bres del 0 al 100, però de vint en vint.
b) Quants quilòmetres haurà recorregut el cotxe al cap de 5 hores?
7 Completa al quadern el següent quadre sobre les forces. Per a cada tipus, escriu una definició
i un o dos exemples.
Tipus de força
Forces de contacte
Forces a distància
8 Defineix el terme velocitat i explica la diferència entre velocitat instantània i velocitat mitjana.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 303
9 PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

FITXA 1: EL MOVIMENT
NOM: CURS: DATA:
1 Relaciona les columnes següents sobre els conceptes referits al moviment:
Posició • • És el quocient entre l’espai recorregut i el temps transcorregut.

Desplaçament • • Línia «dibuixada» pel mòbil en el seu recorregut.
Trajectòria • • Distància entre el punt de partida i el d’arribada.
Velocitat • • Situació respecte al punt d’origen.
2 Observa l’esquema següent i subratlla l’opció correcta entre les exposades

en cada pregunta:
• El traçat de la carretera representa…

a) Una posició.
b) Una velocitat.
c) Una trajectòria.
• Si mesurem en línia recta entre els dos edificis, estem calculant…

a) La trajectòria.
b) El desplaçament.
c) La posició.
3 Observa les expressions següents i contesta les preguntes:
3,6 km/h 7m 25 s 7 m/s
• Quina representa una velocitat?
• Quina indica una longitud?
• Quina indica un temps?
4 Converteix a m/s la velocitat d’un cotxe que circula a 90 km/h.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 304

FITXA 2: LES FORCES
NOM: CURS: DATA:
Recorda que...
• Una força és la causa capaç de modificar l’estat de repòs o moviment
d’un cos, o deformar-lo.
• La unitat del sistema internacional és el newton (N), tot i que també
s’empra la dina.
1 Busca al llibre de text, en una enciclopèdia o en un diccionari les definicions següents:
• Força:
• Fregament:
• Pes:
• Massa:
2 Encercla de vermell les unitats amb què es pot mesurar una força i de blau les unitats
amb què es mesura una massa. Contesta la pregunta .
20 N
30 kg
5g
15 105 dines
1 cm
Si 1 dina 1g , quantes dines equivalen a un newton?
s2
3 En els dos esquemes següents s’ha representat el moviment d’una pilota.

Dibuixa-hi a sobre la situació que es planteja en cada cas. Indica quina
és una força de fregament.
• Dibuixa una fletxa per representar una força l’efecte de la qual sigui
que la pilota es mogui més ràpid.
• Dibuixa ara una fletxa per representar una altra força l’efecte
de la qual sigui que la pilota disminueixi la velocitat.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 305

FITXA 2: LES FORCES
4 Observa aquests dos objectes i contesta les preguntes. Tots dos estan fets amb el mateix material
i són de la mateixa densitat, però la mida és diferent.
• Tindran el mateix pes, tots dos objectes?
• Tindran la mateixa massa?
5 Recorda que el pes no és el mateix que la massa d’un cos, P m g, en què g

és la gravetat de la Terra. El pes és la força amb què la Terra atrau un cos.
• En quina unitat s’expressaria el pes?
• Quan diem que algú pesa 50 kg no n’indiquem realment el pes, sinó la massa.
Variaria, la massa d’aquesta persona, si en lloc de ser a la Terra fos a la Lluna?
I el pes?
6 Aquí tens una sèrie d’objectes als quals s’aplica una força per provocar-hi una deformació.
Podries dir quins recuperarien la forma inicial després d’haver-hi deixat d’actuar la força (elasticitat )
i quins es quedarien permanentment deformats (plasticitat )?
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 306
9 SOLUCIONARI
RECORDA I RESPON 9.7. Passem els 5 m/s a metres per minut:

1. S’anomena trajectòria. 5m 60 m
300 m/min e 444,4 m (metres)
2. Segons la trajectòria, moviment rectilini i curvilini. Segons s 1 min
la velocitat, moviment uniforme i variat.
t e /v; t 3.000 m/300 m/min; t 10 minuts
3. Una força actua quan canvia l’estat de repòs o de moviment
9.8. La força de fregament causa una acceleració negativa,
d’un cos, o bé quan es deforma.
ja que el cos disminueix la velocitat.
4. Forces a distància, com per exemple l’atracció i la repul-
9.9. Un martell colpejant un clau: de contacte. Una atleta
sió magnètica o la força d’atracció universal. Forces de con-
llançant una javelina: de contacte. Un arc llançant una
tacte, com per exemple les forces que es fan en aixecar pe-
fletxa: de contacte. Una persona subjectant una male-
sos, empènyer objectes o estirar molles.
ta: de contacte. Una bola tombant unes bitlles: de con-
5. La força de fregament és una força de contacte entre dues tacte. Uns claus que es mouen quan són atrets per un
superfícies que s’oposa al moviment, augmenta amb la ve- imant: a distància.
locitat i depèn de la superfície de contacte. La força de la
gravetat és la força d’atracció que exerceix la Terra sobre 9.10. La força de la gravetat correspon a una interacció a dis-
els objectes situats a prop de la seva superfície. tància, ja que no és necessari el contacte entre els cos-
sos.
Busca la resposta 9.11. El pes d’un cos és la força amb què la Terra atrau un
cos. Com que és una força, es mesura en N.
La massa d’un cos és la quantitat de matèria que posseeix
i el pes és la força amb la qual la Terra atrau aquest cos: 9.12. F m a 10 kg 5 m/s2; F 50 N.
F m a. Per tant, el pes és igual a la massa per l’accelera- 9.13. Com que 1 newton 1 kg 1 m/1s2, els grams s’han de
ció de la gravetat: P m g. passar a quilograms.
ACTIVITATS 500 g 0, 5 kg; a 6 m/s2
9.1. Desplaçament. Distància que separa els punts final i ini- F m a 0,5 kg 6 m/s2; F 3 kg m/s2 3 N
cial d’un moviment. El desplaçament no és sempre igual 9.14.
a l’espai recorregut; només en el cas d’una trajectòria
9.15. La força de la gravetat és més intensa com més gran
recta coincideixen l’espai recorregut i el desplaçament.
és la massa dels cossos i també com més curta és la dis-
9.2. Significa que les posicions d’un mòbil es poden obser- tància entre ells.
var des de diferents sistemes de referència; per tant,
a) Com que la massa dels dos cossos és la mateixa, la
el moviment d’aquest objecte és relatiu perquè depèn
intensitat de la força de la gravetat serà més gran so-
del sistema de referència que es consideri.
bre A, ja que està a la meitat de distància de la Ter-
9.3. Velocitat del so a l’aire: 340 m/s 1.224 km/h ra.
Passem els 340 m/s a km/h: b) Com que la distància de la Terra és la mateixa, la in-
340 m 1 km 3.600 s tensitat de la força de la gravetat serà més gran so-
1.224 km/h bre B, que té el doble de massa.
s 1 000 m 1h
9.16. 1 kg de taronges pesarà més a la Terra, ja que la seva
Velocitat de la llum a l’aire:
força de gravetat és més gran que la de la Lluna. La mas-
300.000.000 m/s 1.080.000.000 km/h
sa seria igual en els dos casos perquè és una magni-
Velocitat de la Terra en el moviment al voltant del Sol: tud que no depèn de la gravetat.
30.000 m/s 108.000 km/h
9.17. La força de la gravetat és una força d’atracció entre dos
Velocitat de la Lluna en el moviment al voltant de la cossos a distància. Per posar-la de manifest, no cal que
Terra: 997 m/s 3.589,2 km/h hi hagi contacte entre els cossos. Depèn de la massa
9.4. 80 km/h 22,22 m/s dels cossos i de la distància a què es troben.
45 km/h 12,5 m/s 9.18. No, la unitat de pes és el newton, no el quilogram.
70 km/h 19,44 m/s
9.19. Com que els valors del pes a la Lluna són més petits,
9.5. L’acceleració serà negativa quan el cos disminueixi la el pendent de la recta és menor.
velocitat.
9.20. Objecte A: PA F /S; PA 100 N / 2 m2 50 Pa
9.6. La velocitat és de 80 km/h.
Objecte B: PB F /S; PB 20 N / 0,4 m2 50 Pa
Passem els 80 km/h a m/s:
Tots dos exerceixen la mateixa pressió. Perquè encara
80 km 1.000 m 1 hora
22,2 m/s que l’objecte B pesa una cinquena part de l’objecte A,
h 1 km 3.600 s la superfície sobre la qual actua és també cinc vega-
des més petita 2/5 0,4.
Apliquem la fórmula e v t
e 22,2 m/s 20 s; e 444,4 m (metres) 9.21. Pesa 500 N. Superfície de les botes: 0,02 m2.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 307
9 SOLUCIONARI
• P F /S; P 500 N / 0,02 m2 25.000 Pa e Vm t 20 km/h 2 h 40 km

• P F /S; P 500 N / 0,2 m2 2.500 Pa Els separen 10 km (50 km 40 km 10 km)
Deu vegades menys.
c) Deduïm que el més lent ha recorregut 100 km en
9.22. Apliquem la fórmula de la pressió als líquids: 5 hores (v e / t; t e / v; t 100 km / 20 km/h
P d g h; P 1.000 kg/m3 9,8 m/s2 2 m 5 h). A continuació calculem el recorregut del se-
19.600 Pa gon corredor en aquestes 5 hores i esbrinem la dis-
tància que els separa en aquest moment.
9.23. Perquè es van afegint les partícules de gas dissoltes al
líquid mentre ascendeix la bombolla. e 25 km/h 5 h 125 km; 125 km – 100 km
25 km distància de separació.
9.24. Perquè el gas que conté es dilata amb la calor.
9.37. Convertim la velocitat del gat a les unitats del sistema in-
9.25. Perquè l’augment o la baixada de pressió afecta el tim-
ternacional i efectuem el càlcul.
pà. El timpà és una membrana que està en contacte amb
l’aire. Vm 36 km/h 36 1.000 m 10 m/s
9.26. a) La velocitat mitjana es manté constant als cinc trams t e/v 85 m / 10 m/s 8,5 s
de l’experiment, vm 1,42 m/s.
9.38. En el cas del cotxe, s’exerceix una força per contacte i,
b) Si hi hagués variacions, serien per l’efecte de la for- en el cas de l’imant, a distància.
ça de la gravetat, però que a l’aigua es veu reduïda
9.39. 2 T 2.000 kg; P m g; P 2.000 kg 9,8 m/s2
per la força de fregament.
19.600 N
c) Sí, ja que la velocitat mitjana es manté constant.
Pesaria la meitat P 2.000 kg 9,8/2 m/s2 9.800 N
9.27. Si féssim aquest experiment en l’aire, la boleta tindria un
P 2.000 kg 20 m/s2 40.000 N
moviment uniformement variat a causa de l’efecte de la
força de la gravetat. La gràfica espai-temps seria una pa- 9.40. a) Rectilini uniforme; b) curvilini uniforme; c) rectilini uni-
ràbola. La gràfica velocitat-temps tindria una línia, el pen- formement variat (accelerat); d) rectilini uniformement
dent de la qual depèn del valor de l’acceleració. variat (amb acceleració negativa; se suposa que el mo-
viment ascendent de la pilota és vertical).
9.28. Dibuix del camí que segueixen. Trajectòria camí. Des-
plaçament segment que uneix la sortida i l’arribada. 9.41. Per fer més pressió sobre la gespa i no relliscar.
9.29. Durant estones la velocitat ha estat nul·la perquè està- 9.42. Perquè arriba un moment en el qual la força de frega-
vem aturats. Temps emprat (90 minuts 20 minuts ment de l’objecte que cau amb l’aire produeix una ac-
45 minuts 30 minuts 75 minuts 260 minuts). celeració en sentit contrari que va frenant l’objecte; això
Vm e/t; Vm 11 km/ 260 m 0,0423 km/min impedeix superar la velocitat límit.
2,538 km/h 9.43. P d · g · h 1.040 kg/m3 9,8 m/s2 10 m
9.30. a) i c). 10.192 Pa
9.31. Espai • • s Hi ha la mateixa pressió, ja que la pressió que fa l’ai-
2 gua sobre un objecte és per unitat de superfície.
Velocitat mitjana • • m/s
Acceleració • • m UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
Temps • • m/s 9.44. El pes de l’aigua desplaçada en l’experiment és de
9.32. Vm e/t; Vm 0,5 km/ 10 min 60 min/1h 3 km/h 3 N (18 N 15 N).
9.33. a) Sí, els nens es mouen respecte del pare. b) No, la ne- 9.45. El pes de l’objecte disminueix en submergir-lo en l’aigua
na no es mou respecte del germà. c) El nens tenen un perquè l’efecte de la gravetat sobre el cos disminueix per
moviment curvilini uniforme. la força que empeny el cos cap enfora.
9.34. Vm e/t; Vm 20 m / 30 s 0,66 m/s P 18 N
9.46 . a) P m g → m = = = 1, 8 kg
9.35. Al primer tram l’Elisa recorre un quilòmetre en una hora g 10 m/s2
i al tercer, recorre el mateix quilòmetre de tornada a ca- P 3N
sa en una hora. L’Elisa surt a passejar, camina una ho- b) P m g → m = = = 0, 3 kg
g 10 m/s2
ra, en descansa una i torna a casa seva en una hora.
9.36. a) Calculem el temps que tarda cadascun dels ciclistes 9.47. No, perquè com que el suro no s’enfonsa no hauria des-
aplicant la fórmula de la velocitat mitjana: plaçat aigua fora del recipient.
t e / Vm 50 km / 20 km/h 2,5 h 9.48. Es pot mesurar utilitzant una balança sobre la qual col·lo-
quem un got d’aigua. Posem la balança a zero, hi dipo-
t 50 km / 25 km/h 2 h sitem l’objecte i mesurem l’increment a la balança que
b) Sabem que el ciclista més ràpid ha tardat dues hores correspon al pes de l’objecte submergit. A continuació
a recórrer 50 km. Així doncs, calculem el recorregut apliquem la fórmula de la densitat: d massa / volum
que ha fet el ciclista més lent en aquestes dues hores: que ocupa.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 308
9 SOLUCIONARI
RESUM 4. El moviment és una característica dels cossos que canvien

9.49. MRU (moviment rectilini i uniforme) de trajectòria recti- de posició respecte d’un punt en què se situa l’observador,
que és la persona que observa el moviment. Segons la tra-
línia i velocitat constant. Unitats: l’espai (e) en metres;
jectòria, els moviments poden ser rectilinis o curvilinis. La
el temps (t) en segons; la velocitat (v) en m/s. MRUV
velocitat mitjana d’un mòbil es calcula dividint la longitud
(moviment rectilini uniformement variat) de trajectòria
de la seva trajectòria (e) entre el temps (t). Vm e / t.
rectilínia i velocitat que varia de forma uniforme i cons-
tant. Unitats: l’espai (e) en metres; el temps (t) en se- 5. a) Sistema de referència.
gons; la velocitat (v) en m/s; l’acceleració (a) en m/s2. b) La trajectòria és la línia resultant de la unió de les dife-
9.50. F m a. La força exercida sobre un objecte en repòs rents posicions d’un mòbil. Es diferencia del desplaça-
depèn de la massa de l’objecte i de l’acceleració que ment en el fet que aquest és la distància que separa
té l’objecte quan s’hi aplica la força. els punts final i inicial d’un moviment.
c) En m/s.
COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
6. El moviment rectilini uniformement variat posseeix accele-
9.51. Les rodes dels robots s’han substituït per potes perquè ració, ja que el mòbil varia la velocitat quan segueix una tra-
avançar sobre un terreny accidentat és més fàcil cami- jectòria rectilínia. En el moviment rectilini uniforme, el mòbil
nant que no pas rodant. manté la velocitat constant al llarg de la trajectòria.
9.52. Un robot es pot desplaçar caminant, rodant o reptant. 7. La pilota es mou perquè el futbolista hi ha exercit una força
Aquest darrer sistema de desplaçament es troba en fa- per posar-la en moviment. S’hi aplica una força per contac-
se de prototip. te, ja que hi ha interacció entre tots dos cossos. Es produeix
9.53. Hauria de caminar per superar els obstacles del terreny. acceleració en tot el moviment, tant positiva com negativa.
9.54. S’han fixat en els insectes perquè tenen un gran nom- 8. El newton és la unitat del sistema internacional que mesu-
bre de potes que contribueixen a facilitar l’equilibri, que ra la força. 1 N equival a la força que cal aplicar a una mas-
és una de les principals dificultats que presenten els ro- sa d’1 kg per aconseguir una acceleració d’1 m/s2.
bots amb potes.
PROVA D’AVALUACIÓ 2
PROVA D’AVALUACIÓ 1
1. La g representa la força amb què la Terra atrau el cos, és a 1. F m a
dir, la força gravitatòria. El pes és una força exercida a dis- 150 kg
am/F 25 m/s2
tància. El pes es mesura en newtons (N) en el sistema in- 10 N
ternacional. F força m massa a acceleració
Pmg 2. El cotxe haurà recorregut en 2,5 hores uns 200 km i en 5
P pes m massa g força gravitatòria hores, 400 km. La recta de la gràfica que representa un cot-
xe més ràpid tindria més pendent.
2.
Canvi de forma d’un objecte 3. La trajectòria d’un mòbil és el camí que ha recorregut i cor-
Força
produït per una força. respon a la línia resultant de la unió de diferents posicions
ocupades pel mòbil al llarg del temps. El desplaçament és
la distància que separa el punt final i el punt inicial d’un mo-
Força amb la qual la Terra viment. La velocitat és la rapidesa amb què canvia de posi-
Pascal ció un cos. Es poden distingir dos tipus de velocitat:
atrau els cossos.
• Velocitat instantània: és la velocitat que té un mòbil en
un moment determinat.
Causa que produeix
Pressió una deformació o varia l’estat • Velocitat mitjana: és la relació entre l’espai recorregut per
de repòs o moviment. un mòbil i el temps que ha tardat a recórrer-lo.
4. Les forces són les causes que modifiquen la forma d’un cos
Unitat de mesura o el seu estat de repòs o moviment. En exercir una força es
Deformació de la pressió en el sistema produeix una interacció entre dos cossos. Segons la mane-
internacional. ra com es produeixi, hi ha dos tipus d’interacció:
• Per contacte: si els cossos que interaccionen entren
Força que actua sobre en contacte directe.
Pes
una unitat de superfície. • A distància: si els cossos que interaccionen no es toquen.
5. a) Intensitat d’una força: magnitud que n’indica el valor nu-
3. El cotxe circula a una velocitat mitjana estimada de 100 mèric.
km/h. En 2,5 hores el cotxe ha recorregut 250 km i en 6 ho- b) Força de fregament: força que s’oposa al moviment en-
res, 600 km. tre dos objectes que estan en contacte.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 309
9 SOLUCIONARI
c) Pressió: relació que hi ha entre una força i la superfície 6. a) Vaig a 6 km/h en relació amb la persona que està as-
sobre la qual actua. seguda al seu seient. Respecte d’un observador que
d) Pascal: unitat de mesura de la pressió 1 Pa 1 N/1 m2. està aturat a prop de la via del tren, vaig a 294 km/h.
e) Força resultant: força que representa l’efecte del con- b) Aquesta persona va a 12 km/h respecte de mi.
junt de forces que actuen sobre un cos. 7. Cal sumar les velocitats.
6. La massa és una magnitud invariable per a un sistema ma- 8. A la gràfica velocitat-temps d’un moviment uniforme ob-
terial, mentre que el pes depèn de la massa, però també tindrem una línia recta horitzontal, i en el moviment acce-
de la gravetat. En el cas que un objecte estigui en un pla- lerat s’obtindria una línia amb una inclinació que seria més
neta la gravetat del qual és la meitat de la Terra, el seu gran com més gran fos la velocitat.
pes seria la meitat.
9. a) Hi intervenen la força de la gravetat, la força amb què
7. L’acceleració d’un mòbil és una magnitud que mesura la empenyem la pilota i la força de fregament que la frena.
variació de velocitat per unitat de temps. Es calcula dividint b) La força muscular és una força de contacte perquè el
la diferència de la velocitat final (V f) i la inicial (V i) en el múscul que exerceix la força està en contacte amb l’os.
temps (t ). En el sistema internacional es mesura en m/s2.
10. a) Perquè la massa és una magnitud constant que depèn
Vf − Vi
a= de la quantitat de matèria que posseeix el cos, i el
t pes depèn de la massa i de la força de la gravetat.
8. Rectilini uniforme: trajectòria rectilínia, velocitat constant. Rec- b) La gravetat és la força d’atracció que exerceix la Terra
tilini variat: trajectòria rectilínia, velocitat variable. Curvilini uni- sobre qualsevol cos. Aquesta força causa una accelera-
forme: trajectòria curvilínia, velocitat constant. Curvilini variat: ció constant coneguda per a acceleració de la gravetat.
trajectòria curvilínia, velocitat variable.
c) La gravetat depèn de la massa del planeta. Com més
massa, més força de gravetat.
AMPLIACIÓ
1. Terme Definició REFORÇ
Moviment Canvi de posició que experimenten 1. a) Posició: situació d’un objecte en un instant determinat.
els cossos a l’espai en relació b) Sistema de referència: lloc des d’on s’observa la posi-
amb un altre cos que serveix ció d’un mòbil al llarg del temps.
de referència.
c) Trajectòria: línia que marca les successives posicions
Trajectòria Conjunt de totes les posicions per d’un objecte en moviment per a un sistema de referèn-
les quals passa un cos en moviment. cia concret.
Desplaçament Longitud de la trajectòria compresa entre d) Moviment: canvi de posició d’un objecte respecte d’un
la posició inicial i la posició final d’un sistema de referència al llarg d’un temps.
cos en moviment.
e) Desplaçament: línia que uneix les posicions inicial i fi-
Velocitat Rapidesa amb què canvia de posició un nal d’un mòbil.
cos.
2. És necessari perquè el moviment és un canvi de posició
Força Acció o influència capaç de modificar d’un cos en relació amb un sistema de referència, que en
l’estat de moviment o repòs d’un cos, aquest cas seria l’observador.
o bé de deformar-lo.
3.
Tipus de moviments i les seves característiques
2. Estem parlant d’un moviment rectilini perquè la línia recta
Rectilini Són moviments amb trajectòria recta.
és el camí més curt entre dos punts i coincideix amb l’es-
pai recorregut i el desplaçament. Curvilini Són moviments amb trajectòria corba.
3. El velocímetre d’un cotxe indica la velocitat instantània.
4. No, l’espai recorregut o trajectòria serà més gran que el des-
4. a) La velocitat instantània és la velocitat que té un mòbil en plaçament a causa dels revolts de la carretera.
un moment determinat.
b) La velocitat mitjana és la relació entre l’espai recorregut
Trajectòria
per un mòbil i el temps que ha tardat a recórrer-lo.
c) No, no hi haurà diferències entre la velocitat mitjana i la
t
instantània.
en
am
laç
5. a) L’acceleració és una magnitud que mesura la variació

sp
de la velocitat per unitat de temps.

De
b) L’acceleració d’un mòbil es calcula dividint la diferència

de la velocitat final i la inicial per unitat de temps.
c) Quan un cotxe frena, l’acceleració passa de ser positiva
a ser negativa.
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 310
9 SOLUCIONARI
5. a) El seient del davant es mou a la mateixa velocitat del tren b) Al cap de 5 hores el cotxe haurà recorregut 100 km.
i de l’observador, és a dir, a 200 km/h. Per tant, no es 7.
mou en relació amb aquest. Tipus de força
b) Perquè aquest tren té una velocitat relativa respecte a Forces Si els cossos que interaccionen entren
l’altre tren de 100 km/h, ja que tots dos estan en movi- de contacte en contacte; per exemple, la col·lisió
ment en la mateixa direcció. entre dos vehicles, la força emprada
per carregar una pedra.
c) En aquest cas, la sensació és diferent pel fet que tots
dos trens estan en moviment però en direccions contrà- Forces Si els cossos que interaccionen no es
ries. Per aquesta raó, les velocitats se sumen, i es crea a distància toquen; per exemple, l’atracció entre
aquesta sensació. És a dir, la velocitat relativa entre tots imants o la força de la gravetat.
dos trens és de 300 km/h.
6. a) 8. La velocitat és la rapidesa amb què canvia de posició un
Gràfica espai-temps cos. La velocitat instantània és la velocitat d’un cos en un
moment determinat. La velocitat mitjana és la relació en-
100 tre l’espai recorregut per un mòbil i el temps que ha tardat
80 a recórrer-lo.
Espai (km)
60
40
20
0
0 1 2 3 4 5
Temps (h)
833932 _ 0288-0311.qxd 9/6/08 20:17 Página 311
Notes

El Moviment I Les Forces PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

El Moviment I Les Forces PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

833932 _ 0288-0311.

qxd 9/6/08 20:17 Página 288

9 El moviment i les forces

288 쮿 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 쮿 © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿

c) Definir el concepte de força. (Objectiu 3) 8,2 1,5

TREBALL AMB COMPETÈNCIES

쮿 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 쮿 © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 쮿 289

VELOCITATS LÍMIT VELOCITATS DELS PLANETES

ELABORACIÓ DE GRÀFIQUES ESPAI-TEMPS

Observa la gràfica de la dreta. s

DETERMINACIÓ DE LA VELOCITAT D’UNES ESCALES MECÀNIQUES

DISTÀNCIA (m) TEMPS (s) VELOCITAT (m/s)

MOVIMENT TRAJECTÒRIA VELOCITAT

Un dinamòmetre és un aparell destinat a mesurar

1 Aconsegueix una goma elàstica. Mesura’n

OBJECTE ALLARGAMENT (cm) MASSA (g)

Les forces de fregament existeixen, i de vegades són

Aquestes forces poden ser de diversos tipus, però no-

En aquest experiment demostrarem que la força

Desenvolupat un microxip que permet perdre pes

Les aranyes són capaces d’aguantar 170 vegades el seu pes

Un jove canadenc bat el rècord del món de velocitat en bicicleta

Els trens del futur podrien «esquiar» sobre els rails

Japonesos construeixen el robot més ràpid del món

Cr een una motxilla que genera energia a partir del moviment

2 Uneix amb fletxes els conceptes amb les definicions corresponents.

Força Canvi de forma d’un objecte produït per una força.

Pascal Força amb la qual la Terra atrau els cossos.

Causa que produeix una deformació o varia l’estat de repòs

Deformació Unitat de mesura de la pressió en el sistema internacional.

Pes Força que actua sobre una unitat de superfície.

5 Respon les qüestions següents relacionades amb el moviment:

6 Quin dels moviments següents posseeix acceleració: moviment rectilini uniforme

7 Observa la imatge que tens tot seguit. Explica

8 Què és un newton? A què equival 1 N? A quin sistema d’unitats pertany?

3 Explica la diferència entre la trajectòria i el desplaçament. Què és la velocitat? Quins tipus

5 Defineix els següents conceptes:

6 Explica la característica principal que diferencia el pes de la massa. Què passaria

7 Què és l’acceleració d’un mòbil? Com es calcula? Escriu-ne la fórmula matemàtica.

8 Indica quines característiques tenen els tipus de moviment següents:

1 Completa el quadre següent:

2 Si decidim que en un moviment l’espai recorregut és idèntic al desplaçament, de quin tipus

3 El velocímetre d’un cotxe, indica la velocitat mitjana o la instantània?

6 Velocitat del moviment:

8 Com serà la gràfica velocitat-temps d’un moviment rectilini uniforme?

1 Defineix els termes següents:

2 Per què cal un observador per definir un moviment?

3 Completa el quadre següent:

Tipus de moviments i les seves característiques

5 Caràcter relatiu del moviment:

6 Construeix una gràfica espai-temps i representa les sèries de dades següents:

9 PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

NOM: CURS: DATA:

1 Relaciona les columnes següents sobre els conceptes referits al moviment:

Posició • • És el quocient entre l’espai recorregut i el temps transcorregut.

2 Observa l’esquema següent i subratlla l’opció correcta entre les exposades

• El traçat de la carretera representa…

• Si mesurem en línia recta entre els dos edificis, estem calculant…

3 Observa les expressions següents i contesta les preguntes:

3,6 km/h 7m 25 s 7 m/s

• Quina representa una velocitat?

• Quina indica una longitud?

• Quina indica un temps?