Solucionario BIOLOGIA

Material de repàs
Biologia 1er de Batxillerat
Institut Martí i Franquès
Nom de l’alumne:.................................................
Grup:......................................................................
Professor:............................................................
Institut Martí Franquès Material de repàs Biologia CURS 1er BATX
ÍNDEX
Unitat 1. La composició dels éssers vius pàgina 3
Unitat 2. Els glúcids pàgina 8
Unitat 3. Els lípids pàgina 13
Unitat 4. Les proteïnes pàgina 19
Unitat 5. Els àcids nucleics pàgina 23
Unitat 6. La cèl·lula. Unitat d’estructura i funció pàgina 27
Unitat 7. La membrana cel·lular i els orgànuls no membranosos pàgina 31
Unitat 8. Els orgànuls membranosos i el nucli pàgina 35
Unitat 9. El cicle cel·lular i la reproducció de la cèl·lula pàgina 39
Unitat 10. La genètica molecular pàgina 43

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 38
1 La composició Material de repàs de Biologia
dels éssers vius

MAPA DE CONTINGUTS
LA BIOLOGIA
estudia la vida segons
els nivells d’oganització de la matèria la composició dels éssers vius
en funció del grau de complexitat

fent anàlisi fent anàlisi
estructural que hi ha
química física
nivell bioelements biomolècules

subatòmic
nivell es es
atòmic classifiquen classifiquen
en en
nivell
molecular PRIMARIS SECUNDARIS SIMPLES COMPOSTES
nivell exemples exemples poden ser

cel·lular
O, C, H, Ca, Na, K, INORGÀNIQUES ORGÀNIQUES

nivell
N, P, S Mg, Cl, Fe, I
pluricel·lular
nivell exemples s’estudiaran

de població en unitats
següents
està contingut en
nivell
d’ecosistema
dissolucions aigua glúcids
i dispersions
col·loidals
diòxid lípids
de carboni
estan formades per
proteïnes
sals minerals
aigua molècules disperses
(dissolvent) (solut) àcids nucleics
ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE

1. En la primera part de la unitat s’introdueix el concepte de biologia i les característiques dels éssers vius.
D’altra banda és important fer atenció als enllaços químics, tot i que és un tema que poden haver vist també
a la matèria de química.
2. La representació dels elements i dels compostos químics mitjançant les fórmules és un aspecte important dins
del llenguatge químic, ja que sense fórmules la química no s’entendria tal com es coneix avui.
3. Un altre aspecte molt important en la ciència és el tractament gràfic de les dades experimentals obtingudes.
Es treballa la informació que es pot extreure d’una representació gràfica i es fan gràfics senzills a partir
de les dades d’una taula.
Página 3
38 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. pàg.3
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 40
1 PROVA D’AVALUACIÓ 1
AVALUACIÓ
Material de repàs de Biologia
1 El creixement és exclusiu dels éssers vius? Raona la resposta.
2 a) Quins nivells d’organització són comuns per a la matèria viva i per a la matèria inerta?
b) Quins són els elements o els components d’aquests nivells? Posa’n exemples.
c) Omple la taula següent:
Exemples Nivells d’organització
Ronyó
Coloms de Barcelona
Bosc
Plantes i animals d’un riu
Leucòcit
3 Si dos àtoms comparteixen electrons, l’enllaç que s’ha format és iònic o covalent?
4 Què significa l’expressió «bioelements plàstics»? Posa’n quatre exemples.
5 Dibuixa l’enllaç d’hidrogen que presenten les molècules d’aigua.
6 Quina característica de la molècula d’aigua dóna a aquest líquid tantes qualitats essencials per a la vida?
7 Esmenta tres atributs de les sals minerals precipitades i posa dos exemples d’aquestes sals.
8 Quan les cèl·lules expulsen en el líquid extracel·lular el diòxid de carboni (CO2) format com a rebuig
metabòlic, bona part d’aquest es combina amb aigua per formar àcid carbònic: CO2 H2O → H2CO3.
Per què aquesta incorporació d’àcid no danya l’organisme si l’interval de valors de pH en el qual les cèl·lules
funcionen de manera adequada és tan estret?
9 L’any 1727, Hales va establir per primera vegada que hi havia d’haver una relació entre l’activitat
de les fulles i l’ascens de la saba. Va introduir diferents branques d’arbres, amb diferent
quantitat de fulles, en recipients idèntics que contenien la mateixa quantitat d’aigua,
i va observar que l’aigua d’aquests disminuïa proporcionalment a la superfície total
de les fulles que tenia cada branca.
Tenint en compte l’experiment anterior, digues per què les flors tallades es posen en aigua
per mantenir-les amb bon aspecte durant més temps.
10 Defineix biomolècula.
Página 4
40 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
ÍNDEX
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 41
AVALUACIÓ
1 La reproducció és exclusiva dels éssers vius? Raona la resposta.
2 a) Quins nivells d’organització són exclusius de la matèria viva?

b) Quins són els elements o els components d’aquests nivells? Posa’n exemples.
c) Omple la taula següent:
Exemples Nivells d’organització
DNA
Electró
Cloroplast
Aigua
Àtom de calci
3 Esmenta quatre tipus d’interacció entre àtoms o molècules.
4 Dibuixa l’enllaç iònic del clorur de sodi.
5 Què són els oligoelements? Posa’n quatre exemples.
6 Cada gram (g) d’aigua absorbeix 540 calories (cal) en evaporar-se. Calcula la quantitat de calor per cm2
que es perd a través de 5 cm2 de superfície corporal per cada 10 g d’aigua que s’hi evaporen.
7 Quina és la funció principal de les sals minerals dissoltes? Quines alteracions provoca la variació
d’aquestes sals?
8 Omple els buits de la taula següent escrivint dues diferències i dues semblances entre difusió i osmosi:
Difusió Osmosi
Diferències
Semblances
9 Si un organisme X fos isotònic respecte d’una solució que és hipertònica per a un altre organisme Y,
en quin d’aquests organismes es produirà un ingrés net d’aigua en submergir-los tots dos en la solució?
a) En l’organisme X?
b) En l’organisme Y?
c) En cap dels dos? Raona la resposta.
10 Classificació de les biomolècules.
Página 5
BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 41
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 42
1 FITXA DE REFORÇ
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
1 Què són les solucions tampó o amortidores?
2 Omple la taula següent:
Funcions de l’aigua en els éssers vius
Funció Descripció
Dissolvent
Bioquímica
Estructural
Mecànica amortidora
Termoreguladora
3 Quins efectes produeixen sobre el cor els ions K i Ca2 aïlladament? I conjuntament?
4 El contingut dels glòbuls vermells de la sang de l’espècie humana té una concentració salina del 9 per 1.000.
Què passaria si a una persona li injectem en una vena una solució salina al 3 per 1.000?
5 Per què el silici, que és un element molt més abundant que el carboni a l’escorça terrestre, no és un element
majoritari en la composició de la matèria viva?
6 Quines funcions biològiques té el ferro en els animals i en l’ésser humà? Quins són els símptomes de la seva
manca?
7 Quines funcions té el liti?
8 Per què no creixen microorganismes en aliments com la salaó o la llet condensada?
9 És correcte afirmar que la quantitat en què es troba un bioelement en l’organisme reflecteix la seva
importància biològica? Posa algun exemple que demostri la teva resposta.
10 Per què podem considerar que els virus estan situats a la frontera de la vida, és a dir, entre els nivells
d’organització biòtics i abiòtics?
Página 6
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 43
1 FITXA D’AMPLIACIÓ
1 Per què el límit inferior dels valors de pH és 0 i el superior 14?
2 Per què el gel, que és aigua sòlida, té menys densitat que l’aigua líquida? Raona la resposta.
3 Què es requereix per formar un enllaç d’hidrogen?
4 Què fa l’aigua quan dissol una sal iònica?
5 Per què el mar estabilitza les temperatures moderades en les zones costaneres?
6 Al dibuix hi ha representats els orgànuls cel·lulars

1
(que constitueixen un subnivell dins del nivell 7 2
9 5
d’organització molecular de la matèria).
4
a) Digues els noms que corresponen 8
als nombres.
b) La cèl·lula és procariota o eucariota? Per què?
c) Es tracta d’una cèl·lula animal o vegetal?
Per què? 10 3
7 En què consisteix un xoc de calor? Per què es 6

produeix?
8 Entre els productes de descomposició d’un animal, quins d’aquests compostos es podria trobar?:
àcid sulfhídric, amoníac, àcid fosfòric, hidròxid d’alumini. Raona la resposta.
9 Una persona adulta que realitza un treball de força, pot arribar a perdre per transpiració fins a 1,6 litres
d’aigua per hora. Sabent que calen 580 calories per vaporitzar 1 gram d’aigua, calcula la quantitat de calor
que es perd després d’una hora gràcies a aquesta transpiració, en el cas que tota la suor s’evapori
completament.
10 Alguns éssers vius que no tenen mecanismes de termoregulació poden suportar, sense congelar-se,
temperatures inferiors als 0° C. Explica el perquè d’aquest fenomen.
11 A finals d’hivern i principis de primavera de l’any 2008, Barcelona, que concentra la major part d’habitants
de Catalunya, va viure una alarmant situació a causa de la sequera i del baix nivell d’aigua dels pantans.
Entre d’altres solucions proposades
hi havia la construcció de plantes
de dessalatge d’aigua de mar.
1 2
Una de les tècniques més utilitzades
en aquestes plantes és l’osmosi
inversa. Un esquema d’una unitat
d’aquest tipus és el de la figura
de la dreta:
Busca informació per:
a) Identificar els components 1, 2 i 3
de l’esquema.
b) Explicar breument com funciona 3
l’osmosi inversa.
Página 7
917280de054a065.qxd 13/1/09 09:26 Página 54
2 Els glúcids Material de repàs de Biologia
MAPA DE CONTINGUTS
ELS GÚCIDS
es classifiquen en
MONOSACÀRIDS OLIGOSACÀRIDS POLISACÀRIDS
estan formats per estan formats per estan

formats
per
una sola cadena la unió
polihidroxialdehídica de 2 a 10
o polihidroacetònica monosacàrids la unió
de 10 o més
es classifiquen en presenten monosacàrids
enllaç enllaç
es
monocarbonílic dicarbonílic
trioses pentoses heptoses diferencien
en
exemples exemple
tetroses hexoses maltosa sacarosa homopolisacàrids heteropolisacàrids
exemples exemples exemple lactosa presenten enllaç presenten enllaç
gliceraldehid ribosa heptulosa α β α

tenen funció
tenen funció tenen funció
dihidroxicetona ribulosa
energètica estructural gelificant hidròfila tancar ferides
en plantes
exemples exemples
exemples exemples exemple exemple exemple
eritrosa glucosa
midó cel·lulosa pectina agar goma
aràbiga
eritrulosa fructosa
glicogen quitina

1. En la primera part de la unitat s’introdueix el concepte de glúcid i les raons per les quals la denominació
d’hidrats de carboni o carbohidrats no és apropiada.
2. Un altre aspecte important d’aquesta unitat és l’estudi de la llum polaritzada per entendre el comportament
de les substàncies òpticament actives, tant dextrogires (+) com levogires (-).
3. És molt convenient fer algunes de les pràctiques de laboratori referents a la identificació de glúcids
(especialment la prova de Fehling i la del Lugol).
Página 8
54 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 56
AVALUACIÓ
1 Defineix el terme glúcid.
Homopolisacàrids
Per mitjà de l’enllaç α Per mitjà de l’enllaç β
3 Digues si cadascuna d’aquestes cinc molècules és un monosacàrid o no ho és. Raona la resposta.

A B C D E
COOH CH2OH CHO CH2OH C6H12O7
HO C H H C OH HO C H C⫽O
H C OH CH2OH H O C H CH2OH
CH2OH CH2OH
4 En la molècula A de l’exercici anterior, digues quins carbonis són asimètrics.

Per què?
5 a) Què significa que un monosacàrid sigui isòmer espacial o estereoisòmer –D?

b) Aquesta fórmula correspon a un isòmer –D o a un isòmer –L?
Raona la resposta.
CH2OH
C⫽O
H C O H
H C O H
H C O H
CH2OH
6 Escriu les fórmules lineal i tancada de la ribosa.
7 Digues si la glucosa i la ribosa donaran positiva o negativa la prova de Fehling i per què.
8 Què observaries si posessis una dissolució de dihidroxiacetona en un polarímetre?
9 De quin tipus és l’enllaç O-glicosídic de la maltosa? Raona la resposta.
10 Digues si la sacarosa té caràcter reductor o no.

Raona la resposta.
Página 9
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 57
AVALUACIÓ
1 Per què les expressions «hidrats de carboni» o «carbohidrats» no són apropiades per anomenar els glúcids?
2 En la taula següent, classifica els glúcids anomenant-los i indica el nombre de cadenes polihidroxialdehídiques
o polihidroxicetòniques que contenen.
Nom del grup Nombre de cadenes
3 Digues si cadascuna d’aquestes cinc molècules és un monosacàrid o no ho és. Raona la resposta.
A B C D E
CH2OH CHO CH2OH COOH C6H14O6
H C O H H O C H C⫽O H C OH
H C O H CH2OH H C O H CH2OH
CH2OH CH2OH
4 En la molècula C de l’exercici anterior, digues quins carbonis són asimètrics. Per què?
5 a) Què significa que un monosacàrid sigui isòmer espacial o estereoisòmer –L?

b) Aquesta fórmula correspon a un isòmer –D o a un isòmer –L? Raona la resposta.
CHO
H C O H
H C O H
H O C H
H O C H
CH2OH
6 Escriu les fórmules lineal i tancada de la glucosa.
7 Escriu la reacció que té lloc en el laboratori en col·locar el reactiu de Fehling en un tub d’assaig que conté
una substància que dóna positiva la prova de Fehling.
8 Què observaries si posessis una dissolució de glucosa en el polarímetre?
9 De quin tipus és l’enllaç O-glicosídic de la sacarosa? Raona la resposta.
10 Digues si la maltosa té caràcter reductor o no. Raona la resposta.

Página 10
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 58
2 FITXA DE REFORÇ
1 Esmenta els aliments que es troben en cada color de la roda dels aliments i indica el nivell de glúcids
més elevat (⫹) o menys (⫺) dels aliments que hi ha en cada secció de la roda.
Roda dels aliments Secció ⴙ/ⴚ Aliments

g a a
f b
c
e
e c f
d g
Monosacàrids
Propietats físiques Propietats químiques
3 Quant als monosacàrids:

a) Totes les molècules que són isòmers –D, seran sempre dextrogires?
b) La D-glucosa és dextrogira o levogira? c) Quin altre nom rep la glucosa?
d) La D-fructosa és dextrogira o levogira? e) Quin altre nom rep la fructosa?
Midó Cel·lulosa Glicogen Quitina
Tipus de glúcid
Enllaç (α, β)
Funció
Lloc on es troba
Utilitat
5 Calcula el nombre d’estereoisòmers possibles per a una glucosa lineal.
6 Quins dels següents parells de sucres són epímers? Per què?

a) Gliceraldehid i dihidroxiacetona. b) Glucosa i mannosa.
c) α-D-glucosa i β-D-glucosa. d) Cap és certa.
Página 11
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 59
1 Omple els buits de la taula següent:
Grup funcional Fórmula Estructura Compost
Hidroxil
⫺CO
2 Busca informació d’altres proves d’identificació

de glúcids diferents a la prova de Fehling.
CHO CHO
3 a) Anomena d’esquerra a dreta cadascuna
de les dues molècules que es representen OH H
CHO OH
en aquesta imatge.
b) A quin tipus d’isòmers pertanyen? Raona CH2OH
CH2OH
la resposta.
4 Omple els buits de la taula següent:
Pectina Agar Goma aràbiga
Tipus de glúcid
Enllaç (α, β)
Funció
Lloc on es troba
Utilitat
5 Calcula el nombre d’estereoisòmers possibles per a una glucosa cíclica.
6 Quins dels següents parells de sucres són epímers? Per què?

a) Glucosa i fructosa. b) Glucosa i galactosa.
c) α-D-ribosa i β-D-ribosa. d) Cap és certa.
Página 12
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 66
3 Els lípids Material de repàs de Biologia
MAPA DE CONTINGUTS
ELS LÍPIDS
estan constituïts per tenen les funcions
es classifiquen en
C, H i també O, P reserva energètica
estructural
protectora
SAPONIFICABLES INSAPONIFICABLES
(amb àcids grassos) (sense àcids grassos)
biocatalitzadora
poden ser poden ser

transportadora
SIMPLES COMPLEXOS isoprenoides esteroides prostaglandines
són
són
acilglicèrids cèrids o ceres fosfoglicèrids fosfoesfingolípids glicoesfinglípids

1. Cal reforçar l’aprenentatge de les propietats físiques i químiques dels àcids grassos saponificables.
2. Les propietats dels lípids ens permeten fer proves de determinació per detectar la seva presència
en la matèria viva.
3. Cal donar importància a les funcions dels lípids per entendre la seva presència en una dieta equilibrada.
Página 13
66 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 67
3 Els lípids Material de repàs de Biologia
OBJECTIUS
1. Conèixer les característiques generals dels lípids 7. Identificar els diferents tipus de lípids saponificables:
i saber quins són els bioelements simples i complexos.
que els constitueixen. 8. Conèixer els diferents tipus de lípids
2. Distingir els diferents tipus de lípids i els criteris simples, les molècules que els constitueixen,
de classificació. les propietats, la localització en els éssers vius
3. Conèixer l’estructura bàsica dels àcids grassos, i la funció que tenen.
reconeixent els grups de molècules 9. Identificar els diferents tipus de lípids
que els caracteritzen. complexos, les molècules que els constitueixen,
4. Distingir els dos tipus generals d’àcids grassos: les propietats, la localització en els éssers vius
saturats i insaturats. i la funció que tenen.
5. Estudiar les propietats químiques dels àcids grassos: 10. Conèixer els constituents moleculars dels lípids
esterificació i saponificació. insaponificables, la localització en els éssers vius
6. Estudiar les propietats físiques dels àcids grassos: i les funcions biològiques.
solubilitat i punt de fusió, i les seves causes. 11. Estudiar les funcions biològiques generals dels lípids.
CONTINGUTS
• Coneixement de les característiques generals dels lípids, els bioelements que els constitueixen i els criteris
de classificació. (Objectius 1 i 2)
• Estudi de les característiques moleculars dels àcids grassos i de les seves propietats químiques i físiques. (Objectius 3 i 4)
• Identificació dels diferents tipus de lípids saponificables, estudiant les molècules que els constitueixen, les propietats,
la localització en els éssers vius i les funcions que tenen. (Objectius 5 i 6)
• Identificació dels diferents tipus de lípids insaponificables, estudiant les molècules que els constitueixen, les propietats,
la localització en els éssers vius i les funcions que tenen. (Objectius 5 i 6)
• Identificació de les fórmules dels diferents tipus de lípids i de les reaccions d’esterificació i saponificació. (Objectiu 7)
• Construcció de models moleculars d’àcids grassos i de lípids simples. (Objectiu 8)
• Desenvolupament de les reaccions de síntesi dels lípids simples. (Objectiu 8)
• Reconeixement de les propietats dels lípids saponificables i dels lípids insaponificables. (Objectius 9 i 10)
• Valoració de la importància de les funcions biològiques dels lípids per mantenir un bon estat de salut.
• Aplicació del mètode científic en l’anàlisi de la presència de lípids en els aliments, i de les seves propietats químiques
i físiques. (Objectiu 11)
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ Activitats Activitats
prova 1 prova 2
a) Conèixer les característiques i les propietats generals dels lípids. (Objectius 1 i 2) 1 1
b) Identificar els diferents tipus d’àcids grassos i les propietats que tenen.
2 2
(Objectius 3 i 4)
c) Reconèixer les reaccions d’esterificació i saponificació i saber-les desenvolupar.
4 5
(Objectiu 5)
d) Identificar diferents tipus de lípids i les seves característiques moleculars,
3, 6, 9 3, 6, 7
les propietats i la localització en els éssers vius. (Objectius 7, 8, 9 i 10)
e) Conèixer mètodes d’identificació de lípids, a partir de les propietats físiques
5, 10 4, 10
i químiques. (Objectius 5 i 6)
f) Analitzar la importància d’una dieta rica en àcids grassos insaturats,
7
en la prevenció de malalties cardiovasculars. (Objectiu 10)
g) Saber les principals funcions biològiques dels lípids. (Objectiu 11) 6, 7, 8 8, 9
Página 14
BIOLOGIA 1r BATXILLERAT © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 67
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 68
AVALUACIÓ
1 Quines són les característiques generals dels lípids? Quins criteris es tenen en compte a l’hora de classificar-los?
2 Quines característiques moleculars tenen els àcids grassos saturats? Quines propietats confereixen als lípids
que els presenten i quines conseqüències se’n deriven?
3 Reconeix entre els compostos següents: àcids grassos, cèrids i acilglicèrids, i especifica’n els tipus, si és el cas.
a) CH3 (CH2)7 CH CH (CH2)7 COOH
b) CH3 (CH2)14 CO O CH2
CH3 (CH2)14 CO O CH
CH3 (CH2)14 CO O CH2

c) CH3 (CH2)14 CO O C30H61
d) CH3 (CH2)12 COOH
4 Desenvolupa la reacció que té lloc per a la formació de tres molècules de palmitat sòdic, si partim
d’una molècula de tripalmitina. Com s’anomena aquesta reacció?
CH3 (CH2)14 CO O CH
5 Explica tot el que sàpigues del procés digestiu en què té lloc l’emulsió dels greixos.
6 A quin grup de molècules pertany la molècula següent? On es localitza en els éssers vius i quina importància
biològica té?
O

C
O CH2
O

C
O CH
CH2
àcids grassos
O
glicerina OP OH
O
àcid ortofosfòric
CH2
CH3
–
alcohol CH2 N CH3

CH3
7 Quina funció té el colesterol en els éssers vius? Quines conseqüències es deriven d’una ingesta excessiva
de colesterol? Explica tot el que en sàpigues.
8 Explica les principals funcions biològiques dels lípids.
9 Què caracteritza els lípids insaponificables? Posa’n tres exemples i digues quina funció fa cada un.
10 Explica dues proves de reconeixement de lípids i digues en quines propietats et bases.

Página 15
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 69
AVALUACIÓ
1 Quins mètodes utilitzaries per reconèixer lípids? Per què?
2 Quines característiques moleculars presenten els àcids grassos insaturats? Quines propietats confereixen
als lípids que en presenten i quines conseqüències se’n deriven?
3 Dibuixa un triacilglicèrid i una cera. Quina funció té cadascuna d’aquestes molècules en els éssers vius?
4 Per què ens hem de rentar les mans, untades d’oli, amb sabó? Fes el dibuix esquemàtic del que passa.
5 Desenvolupa la reacció que té lloc en les cèl·lules quan emmagatzemen greix com a reserva energètica.
Fes-ho a partir de l’àcid palmític: CH3 (CH2)14 COOH. Com s’anomena aquesta reacció?
6 A quin grup de molècules pertany el compost següent? On es localitza en els éssers vius i quina importància
biològica té?
H3C
CH3
CH3
CH3 CH3
HO
7 Quina propietat física presenten les molècules que formen part de les membranes cel·lulars? A quin grup
de lípids pertanyen i en quines altres estructures i teixits les podem trobar?
8 Quina semblança i quina diferència hi ha entre els esteroides i els isoprenoides? Esmenta dues molècules
de cada grup i la funció biològica que duen a terme.
9 Anomena quatre lípids, cadascun amb una funció biològica diferent.
10 Dissenya un experiment per demostrar que la bilis és un bon emulsionant. Explica quin significat té aquesta
funció.
Página 16
917280 _ 0066-0079.qxd 12/1/09 11:12 Página 70
3 FITXA DE REFORÇ
1 Dins del grup dels lípids s’hi inclouen les molècules solubles en ...................................... i, per tant, insolubles
en .......................................
2 Els lípids, segons si tenen àcids grassos o no els classificarem en:
3 Els àcids grassos estan formats per ......................................
4 S’anomenen àcids grassos saturats, com ......................................, aquells que presenten ......................................
5 S’anomenen àcids grassos insaturats, com ......................................, els que presenten ......................................
6 Quin tipus de molècules són necessàries per què es produeixi una reacció d’esterificació?
7 Entre quines molècules es produeix una reacció de saponificació? Com s’anomena la molècula que s’obté
i quina propietat presenta?
8 Què és el que fa que un àcid gras de més de 6 C sigui insoluble en aigua?
9 Per què els àcids grassos saturats són sòlids a temperatura ambient?
10 Quina és la principal funció dels greixos que ingerim en la dieta?
11 Explica quina és la funció principal de les ceres i per què.
12 Quines molècules són les que constitueixen principalment la membrana unitària? Què vol dir que tenen
un comportament amfipàtic?
13 Quins són els principals lípids insaponificables i què els caracteritza?
14 Digues les principals funcions dels lípids, posant un exemple de cada.
Página 17
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 71
1 Els lípids són substàncies solubles en ...................................... o ...................................... o ......................................

perquè .......................................
2 Fes la classificació dels lípids, especificant quins criteris es tenen en compte i posant un exemple de cada
tipus.
3 Quins tipus d’àtoms formen un àcid gras? Representa el model en què es visualitzen els angles, explicant
les característiques de cada part de la molècula.
4 Quines característiques moleculars i propietats diferencien els àcids grassos saturats dels insaturats?
5 Per què la dieta ha de ser rica en àcids grassos insaturats?
6 Escriu la reacció general que es produeix entre un àcid gras i un alcohol. Com s’anomena l’enllaç
que s’ha format?
7 Escriu la reacció que es produeix entre un àcid gras i una base forta. Com s’anomena aquest tipus de reacció?
Quin és el nom del producte que s’obté i quina és la propietat que el caracteritza?
8 Si posem aigua, sabó i oli en un vas de precipitats i ho barregem, explica quin serà el comportament
d’aquestes substàncies, en relació amb la seva solubilitat. Pots fer-ho amb un esquema.
9 Per què les margarines vegetals són sòlides a temperatura ambient, si estan fetes a partir d’olis?
10 Quines molècules obtenim a partir de la hidròlisi dels greixos?
11 Explica la composició molecular de les ceres i la seva funció principal.
12 Dibuixa esquemàticament un fosfoglicèrid, digues les principals característiques de la molècula, on el podem

localitzar i quina és la seva disposició.
13 Què caracteritza cadascun dels tipus de lípids insaponificables? Posa un exemple de cada grup, especificant
la funció que té en l’organisme.
14 Anomena les principals funcions dels lípids. Posa un exemple de cadascuna, especificant a quin grup pertany,
dins dels lípids.
Página 18
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 82
4 Unitat 4. Les proteïnes

PROVA D’AVALUACIÓ 1
AVALUACIÓ
1 Què són les proteïnes? Com s’anomenen segons el nombre d’aminoàcids que presentin?
2 Dibuixa la fórmula general d’un aminoàcid i especifica’n la part característica i la part variable.
3 Què vol dir que els aminoàcids presenten un carboni asimètric? Quina propietat física es deriva d’aquest fet?
Explica-ho.
4 Sabem que el punt isoelèctric d’un aminoàcid és 5,5. Escriu la fórmula general que presentarà a:
a) pH 3;
b) pH 5,5;
c) pH 7,5.
5 Desenvolupa la reacció que té lloc quan s’uneixen dos aminoàcids. Com s’anomenen l’enllaç
i la molècula resultant?
6 Què és l’estructura primària d’una proteïna i de què depèn?
7 Quin mètode de reconeixement de proteïnes utilitzaries si volguessis detectar la presència de proteïnes

en l’orina? En quins casos no et serviria aquest mètode?
8 Per què una persona a la qual se li ha extirpat l’estómac pot prendre iogurt, però no llet?
9 Què li passa a una proteïna quan es desnaturalitza? Per què? Posa’n tres exemples.
10 Quins criteris es tenen en compte a l’hora de classificar les proteïnes? Esmenta’n els tipus principals,
posant un exemple de cadascun i la funció que tenen.
Página 19
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 83
AVALUACIÓ
1 Què és un aminoàcid i quants en podem trobar a la naturalesa?
2 Què són els aminoàcids essencials i com es poden obtenir?
3 Què vol dir que els aminoàcids tenen un comportament amfòter? Quin efecte té aquesta propietat
sobre el medi?
4 Quina càrrega elèctrica presentarà un aminoàcid que tingui un punt isoelèctric de 6,5 si el pH del medi és 4?
Escriu la fórmula que presentarà.
5 Com es produeix la unió entre dos aminoàcids? Escriu la reacció que té lloc.
6 Quants tripèptids d’estructura primària diferent podríem obtenir amb: Ala, Met i Cys, sense repetició?
Escriu-los.
7 Per detectar proteïnes, en quins casos utilitzarem la prova de Biuret i en quins casos la xantoproteica?
Explica el perquè.
8 Pot ser correcta una dieta ovolactovegetariana? Per què?
9 Digues quines condicions poden produir la desnaturalització d’una proteïna. Posa tres exemples
de desnaturalització que tinguin lloc en la vida quotidiana.
10 Esmenta cinc funcions que puguin presentar les proteïnes, amb un exemple de cadascuna,
i digues el grup al qual pertany.
Página 20
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 84
4 FITXA DE REFORÇ
1 Com s’anomenen els monòmers que formen les proteïnes i quines característiques moleculars presenten?
2 Quines són les propietats físiques i químiques que presenten els aminoàcids?
3 Per què els aminoàcids tenen un efecte amortidor o tampó?
4 Si el punt isoelèctric d’un aminoàcid és 7, quina serà la reacció que tindrà lloc a pH > 7 i a pH < 7?
5 Digues quin és el primer aminoàcid de la cadena polipeptídica i per què.

H2N Cys Ala Met Ala Lys COOH
6 Quins tripèptids es podran formar amb els aminoàcids Phe, Ala i Met, sense possibilitat de repetició?
7 Què és l’estructura secundària d’una proteïna? Digues els tres tipus que podem distingir, esmentant
un exemple de cada.
8 Explica tot el que sàpigues de l’estructura terciària d’una proteïna.
9 Com estan constituïdes les proteïnes en estructura quaternària? Quins tipus d’enllaços mantenen aquesta
estructura?
10 Quines condicions afecten la solubilitat de les proteïnes? Quines condicions en poden causar
la desnaturalització?
11 Diferencia les holoproteïnes de les heteroproteïnes, posant quatre exemples de cada grup.
12 Relaciona les proteïnes de la columna de l’esquerra amb les funcions de la columna de la dreta:
1. Actina
2. Gammaglobulina
a) Defensa
3. Tiroxina
b) Contràctil
4. Hemoglobina
c) Transportadora
5. Col·lagen
d) Hemostàtica
6. Lipasa
e) Reserva energètica
7. Caseïna
f) Estructural
8. Antibiòtics
g) Biocatalitzadora
9. Fibrinogen
10. Lipoproteïna
13 La ingesta diària de proteïnes ha de ser igual al llarg de la nostra vida? Per què?
14 És sana una dieta vegetariana estricta? Per què?
15 Quines dues proves de reconeixement de proteïnes coneixes i en què es basen?
Página 21
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 85
1 Quins són els components bàsics de les proteïnes i quines característiques generals presenten?
2 Quins criteris es tenen en compte a l’hora de classificar els aminoàcids i com es fa per anomenar-los?
3 Com s’anomena l’aminoàcid quan està en el seu punt isoelèctric? Escriu la fórmula general que presenta.
4 Si el punt isoelèctric d’un aminoàcid és 6, indica quina fórmula presentarà a:

a) pH 4,5;
b) pH 6;
c) pH 9.
En quin pH es desplaçarà cap a l’ànode, en quin cap al càtode, i en quin no es desplaçarà?
5 Sabent que un enzim hidrolitza enllaços peptídics en els quals el grup carboxil el proporciona la metionina
i l’alanina, digues quin serà el resultat de la hidròlisi, per part d’aquest enzim, d’aquest polipèptid:
COOH Arg Met Lys Ala Cys Met NH2.
6 Quants tetrapèptids diferents es podran formar amb els aminoàcids Val, Leu i His, amb possibilitat
de repetició?
7 Quines són les possibles estructures secundàries que poden presentar les proteïnes? Què les diferencia?
8 Quina diferència estructural hi ha entre les proteïnes que presenten estructura terciària i les que no?
Com afecta la seva funció?
9 De què depèn la funció d’una proteïna? Explica tot el que en sàpigues.
10 De què depenen les propietats de les proteïnes? Explica, breument, en què consisteix cada una: solubilitat,
desnaturalització, especificitat i capacitat amortidora.
11 Fes un esquema de la classificació de les proteïnes, especificant els criteris que es tenen en compte
i esmentant un exemple de cada grup.
12 Explica tot el que sàpigues de quatre proteïnes humanes amb funcions diferents.
13 Quin % de proteïnes hem d’incloure en la nostra dieta diària? Per a què les utilitza el nostre cos?
14 És independent la qualitat nutritiva de l’origen, animal o vegetal, de les proteïnes de la nostra alimentació?
Per què?
15 Amb la prova de Biuret podrem detectar proteïnes en l’orina? I aminoàcids o dipèptids? Per què?
I amb la prova xantoproteica?
Página 22
917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Página 100
5 Unitat 5. Els àcids nucleics

AVALUACIÓ
1 Què són els àcids nucleics? Especifica els bioelements, els monòmers i les molècules que els formen.
2 Escriu, de manera esquemàtica, els diferents nucleòtids que pot presentar el DNA.
3 Digues si aquestes seqüències de bases nitrogenades pertanyen a un DNA o a un RNA i per què.
a) 5’...ATCTTAGTGACTG...3’
b) 5’...GCUGGCAUGUGC..3’
c) 5’...UGUCAGCUGACG...3’
d) 5’...TGTCTACGTCGAG...3’
4 Què és l’estructura primària del DNA i quina importància biològica té?
5 Escriu l’estructura secundària d’aquesta seqüència de DNA. Indica’n el sentit de creixement.

3’...TAGGTCCAAGATCCAG...5’
6 Explica els tipus de DNA que hi ha i digues on els podem trobar.
7 Quines són les diferències bàsiques entre els nucleòtids de DNA i els d’RNA?
8 Quines característiques presenta l’RNA de transferència i quina funció té?
9 Quines són les principals funcions dels àcids ribonucleics? Explica-les breument.
10 Quina és la principal funció dels àcids nucleics i com la duen a terme? Explica-ho de manera esquemàtica.
Página 23
917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Página 101
AVALUACIÓ
1 Què tenen en comú les molècules que s’inclouen en el grup dels àcids nucleics?
2 Escriu, de manera esquemàtica, els diferents tipus de nucleòtids que pot presentar l’RNA, especificant el tipus
de molècules que els formen.
3 Tenim dues cadenes complementàries de DNA i en el procés d’extracció se n’ha perdut un fragment.
Completa-les.
3’....ATGTGCCGAGTAGC...5’
5’...TAC.............................3’
4 Quantes estructures primàries de DNA diferents podríem fer amb els nucleòtids següents: 2A, 3T, 1G i 4C?
5 Si una molècula de DNA té un 18% de nucleòtids de timina, quin deu ser el percentatge dels altres
nucleòtids?
6 On podem trobar la molècula de DNA i de quins tipus n’hi ha?
7 Sabent el percentatge de bases nitrogenades, digues si les molècules següents pertanyen a un DNA
o a un RNA, i si són monocatenàries o bicatenàries.
a) 23% A, 27% C, 23% T i 27% G
b) 18% A, 24% C, 32% U i 36% G
c) 18% A, 32% C, 18% U i 32% G
d) 16% A, 24% C, 25 % T i 35% G
8 Explica les característiques de l’RNA missatger, on el podem trobar i quina funció té.
9 Quins són els diferents tipus d’RNA que podem trobar a la cèl·lula? Digues on es localitzen.
10 Quina és la funció principal dels àcids nucleics? Relaciona, esquemàticament, tots els àcids nucleics
de la cèl·lula amb aquesta funció, especificant la funció concreta de cadascun.
Página 24
917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Página 102
5 FITXA DE REFORÇ
1 Què és un nucleòtid? Quins són els seus constituents bàsics i com s’uneixen? Fes-ne un dibuix esquemàtic.
2 Quines diferències hi ha entre els nucleòtids de DNA i els d’RNA?
3 Dibuixa dos nucleòtids i digues com s’uneixen entre si per formar una estructura primària.
4 Escriu algunes seqüències de nucleòtids que podries fer amb aquests nucleòtids: 3T, 2A i 1C. Es tractaria
de la mateixa molècula? Quina importància té això?
5 Quines són les bases complementàries que mantenen unides dues seqüències de nucleòtids per formar
una estructura secundària?
6 Quins criteris es tenen en compte a l’hora de classificar els diferents tipus de DNA? Quins són i on els podem
trobar?
7 Sabent el percentatge de bases nitrogenades, digues si les molècules següents pertanyen a un DNA
o a un RNA, i si són monocatenàries o bicatenàries.
a) 23% A, 27% C, 23% U i 27% G
b) 18% A, 24% C, 32% T i 36% G
c) 18% A, 32% C, 18% T i 32% G
d) 16% A, 24% C, 25 % U i 35% G
8 Quins tipus d’RNA hi ha? Explica breument on es localitzen i la funció de cadascun.
9 Relaciona els conceptes de les dues columnes:

a) ATP 1. DNA bacterià
b) Desoxiribosa 2. Cromatina de 100 Å
c) Doble hèlix 3. RNAn
d) Bicatenari 4. Nucleòtid
e) Codó 5. RNAt
f) Nuclèol 6. Estructura secundària del DNA
g) Histones 7. Cromosomes
h) Uracil 8. RNAm
i) DNA circular 9. Nucleòtids d’RNA
j) Traducció 10. Nucleòtids de DNA
Página 25
917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Página 103
1 Fes la reacció de síntesi d’un ribonucleòtid d’adenina.
2 Dibuixa, esquemàticament, dues seqüències de nucleòtids unides, assenyalant el sentit de creixement

de cadascuna.
3 Si tinguéssim la seqüència de nucleòtids següent, digues quins nucleòtids s’hi unirien de manera
complementària, i en quin ordre.
3’...ATCGTGTGGCACAAG...5’
4 Com s’uneixen els nucleòtids per formar l’estructura primària del DNA i quin és el sentit de creixement?
5 Quines característiques presenta una molècula de DNA en estructura secundària? Explica tot
el que en sàpigues.
6 Què són els nivells d’empaquetament del DNA i quina importància biològica tenen?
7 Dibuixa esquemàticament un RNA de transferència, assenyala les parts característiques de la molècula

i digues quina funció tenen.
8 Quina diferència hi ha entre l’RNA missatger dels procariotes i el dels eucariotes?
9 Explica breument l’experiment que va permetre descobrir que el DNA era el portador del missatge genètic.
Página 26
917280 _ 0110-0121.qxd 12/1/09 10:37 Página 112
Unitat 6. La cèl·lula. Unitat d‛estructura i funció

AVALUACIÓ
1 Quins són els principis de la teoria cel·lular?
2 Quins elements bàsics constitueixen la cèl·lula?
3 De què depèn bàsicament la forma de les cèl·lules? Quins factors la poden fer variar?
4 Fes els canvis d’unitats següents:

a) 3 · 10-7 cm a μm b) 200 nm a mm c) 104 μm a mm
5 Indica de quines maneres es pot valorar el grau de maduresa d’una cèl·lula i comenta-les.
6 Completa la taula: Cèl·lula procariota Cèl·lula eucariota
Paret cel·lular (presència i composició)

Material genètic (característiques i localització)
Dimensions
Localització de la respiració cel·lular
Citosquelet (presència)
7 Identifica la paraula que correspon a cadascuna de les lletres que hi ha entre cometes en el text següent:
La ____«AA»____ és una làmina que separa els medis intracel·lular i extracel·lular. Químicament està constituïda
majoritàriament per una bicapa de ____«BB»____ en la qual es poden inserir les ____«C C»____.
El ____«DD»____ és l’orgànul que controla i governa totes les funcions cel·lulars. Està constituït per una doble
membrana (la part externa de la qual és una prolongació del reticle endoplasmàtic rugós) que presenta
un seguit de _____«EE»_____ que comuniquen l’interior d’aquest orgànul amb el citoplasma.
F»_____ intervenen en la síntesi de proteïnes. Els podem trobar lliures al citoplasma, sobre
Els _____«F
les membranes del _____«GG»____ i a l’interior dels _____«H
H»_____ i dels _____«II» _____.
8 Relaciona les informacions següents amb els diferents tipus de microscopis:

a) Es basa en l’ús de feixos d’electrons. f) Requereix tenyir les mostres.
b) Permet observar cèl·lules vives. g) Permet obtenir micrografies.
c) Utilitza la llum visible. h) Té un poder de resolució de 0,2 mm.
d) Té una capacitat d’augment d’entre 1.500 i 2 10 X. 5
i) No permet observar la ultraestructura cel·lular.
e) Proporciona imatges tridimensionals.
A B
9 Observa els dibuixos següents
i justifica de quin tipus
de cèl·lula es tracta
en cada cas. Quines
són les diferències
principals entre
aquestes dues
cèl·lules?
Página 27
917280 _ 0110-0121.qxd 12/1/09 10:37 Página 113
AVALUACIÓ
1 La teoria cel·lular enuncia, en resum, que la cèl·lula és la unitat estructural, fisiològica, reproductora i genètica
dels éssers vius. Comenta cadascun d’aquests aspectes.
2 Quins factors limiten l’augment de mida de les cèl·lules?
3 Observem un cianobacteri amb el microscopi electrònic, a 1.500 augments, i veiem que té una longitud
aparent de 0,85 cm. Quina és la seva mida real expressada en micròmetres?
4 Justifica per què els virus no es consideren cèl·lules.
5 Completa:
Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal
Membranes de secreció (presència i composició)

Material genètic (característiques i localització)
Orgànuls exclusius
Inclusions citoplasmàtiques
Vacúols (presència)
6 Quins són els diferents passos que s’han de seguir per fer preparacions permanents de microscòpia òptica?
7 Digues a quin tipus de cèl·lula (procariota o eucariota) es refereixen les característiques següents:
a) Tenen membrana plasmàtica.
b) La presenten els organismes del regne moneres.
c) Presenten plasmidis.
d) Fan entre 10 i 100 mm.
e) Presenten mitocondris.
f) El material genètic està constituït per una molècula de DNA circular i sense embolcall.
g) Es divideixen per mitosi i meiosi.
h) No presenten citosquelet.
8 Identifica les estructures cel·lulars següents en la cèl·lula que hi ha a continuació:

Membrana plasmàtica.
b
Reticle endoplasmàtic. a
Mitocondri.
Embolcall nuclear.
Lisosomes.
g
Aparell de Golgi.
Centrosoma.
Nucli.
e
f h
d c
Página 28
917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Página 114
6 FITXA DE REFORÇ
1 Respon aquestes preguntes, relacionades amb el descobriment de la cèl·lula: d’on ve la paraula cèl·lula?,
qui va ser el descobridor de les cèl·lules?, quin any les va descobrir?, va veure cèl·lules en realitat?, qui va ser
el primer a observar cèl·lules vives?, quines?, quin any?
2 En fer l’observació d’una cèl·lula amb un microscopi òptic a 100 augments, veiem que la mida aparent
és de 0,68 cm. Quina és la seva mida real en micròmetres? A quina mida aparent visualitzarem
a 80 augments un espermatozoide humà, que fa uns 50 micròmetres?
3 Indica quins orgànuls d’una cèl·lula eucariota són:

a) Comuns a les cèl·lules animals i les vegetals.
b) Específics de les cèl·lules animals.
c) Específics de les cèl·lules vegetals.
4 Esmenta les diferències principals entre el material genètic present

a les cèl·lules procariotes i el que es troba a les cèl·lules eucariotes.
5 Identifica les cèl·lules següents i justifica la resposta.
A B C
6 Respon el qüestionari següent sobre citologia.

a) Quin microscopi utilitzarem per observar el moviment dels protozous?
1. L’òptic. 2. L’electrònic de transmissió. 3. L’electrònic de rastreig.
b) Quina és la característica diferencial que identifica les cèl·lules eucariotes?
1. L’existència d’embolcall nuclear. 2. La presència de vacúols. 3. L’existència de peroxisomes.
c) Quin és el constituent principal de la paret cel·lular dels bacteris?
1. El midó. 2. La cel·lulosa. 3. La mureïna.
d) Quin tipus d’organismes són els protoctists?
1. Eucariotes pluricel·lulars. 2. Eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars. 3. Procariotes unicel·lulars.
e) Els bacteris gramnegatius tenen ________ mureïna que els grampositius, i la paret cel·lular és ______
complexa estructuralment:
1. més, més 2. menys, més 3. menys, menys.
7 Elabora una taula sobre els tipus de microscopis indicant: poder de resolució, tipus de lents que fa servir,
tipus de mostra, gruix de les preparacions i tipus d’imatges que se n’obtenen.
Página 29
917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Página 115
1 Omple els espais buits del paràgraf següent.

«La teoria de l’endosimbiosi admet que els ........................ procedeixen de bacteris aerobis ancestrals adaptats
a viure en ........................ al citoplasma d’un primitiu organisme unicel·lular fagòcit. Després de més de mil milions
d’anys d’evolució en comú, s’han integrat plenament a la ........................ hoste, tot i que encara conserven,
com a vestigi del seu passat remot, les restes del que, en el seu dia, va ser el sistema genètic ........................:
una doble ........................ circular de ........................, similar als ........................ bacterians actuals.»
2 Antigament les algues cianofícies (cianobacteris) es consideraven plantes, però actualment es considera
que pertanyen a un regne diferent (moneres). Anomena i explica breument dues semblances i dues
diferències des del punt de vista cel·lular, entre aquests dos regnes.
3 Respon les preguntes següents, relacionades amb els bacteris.

a) Quines característiques té la paret cel·lular bacteriana?
b) Quines diferències podem establir entre els bacteris grampositius i els gramnegatius?
c) Quina funció té la càpsula bacteriana?
4 Cerca informació sobre els autors que van fer les principals aportacions a la història de la citologia i quines
van ser aquestes aportacions.
5 Respon el qüestionari següent sobre citologia.

a) La teoria cel·lular es planteja en el segle:
1. XVI. 2. XVII. 3. XVIII. 4. XIX.
b) Els virus són organismes:
1. Procariotes. 2. Acel·lulars. 3. Eucariotes. 4. Unicel·lulars.
c) La teoria cel·lular per als vegetals va ser plantejada per...
1. Scheleiden. 2. Schwann. 3. Pasteur. 4. Hooke.
d) La teoria cel·lular per als animals va ser plantejada per...
1. Scheleiden. 2. Schwann. 3. Pasteur. 4. Hooke.
e) Robert Hooke...
1. va ser el primer a observar cèl·lules al microscopi. 2. va dir que tots els vegetals estaven formats per cèl·lules.
2. va dir que tots els animals estaven formats per cèl·lules. 4. va dir que tots els gàmetes eren cèl·lules.
f) Una d’aquestes característiques no és pròpia dels eucariotes:
1. No tenen nucli diferenciat. 2. No tenen orgànuls membranosos. 3. Els ribosomes són molt grans.
4. Tenen un únic cromosoma.
g) La cèl·lula és la unitat fisiològica dels éssers vius. Això vol dir que...
1. tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. 2. els gàmetes són cèl·lules. 3. els éssers vius funcionen
gràcies a les seves cèl·lules. 4. hi ha éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars.
h) La cèl·lula és la unitat anatòmica dels éssers vius. Això vol dir que...
1. tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. 2. els gàmetes són cèl·lules. 3. els éssers vius funcionen
gràcies a les seves cèl·lules. 4. hi ha éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars.
i) Les cèl·lules vegetals es caracteritzen...
1. per no tenir orgànuls. 2. per tenir plasts i paret cel·lular. 3. per tenir centríols. 4. per ser més petites
que les animals.
j) La informació genètica està continguda...
1. en el nucli. 2. en el nuclèol. 3. en el citoplasma. 4. en els mitocondris.
k) Quina és l’estructura cel·lular que regula els intercanvis entre la cèl·lula i l’exterior?
1. El nucli. 2. La membrana plasmàtica. 3. El citoplasma. 4. El mitocondri.
l) Quina és l’estructura cel·lular que protegeix la cèl·lula vegetal de les alteracions de la pressió osmòtica?
1. La membrana plasmàtica. 2. El citoplasma. 3. Els plasts. 4. La paret cel·lular.
Página 30
917280 _ 0122-0133.qxd 12/1/09 12:00 Página 124
7 Unitat 7. La membrana cel·lular i els orgànuls no membranosos

AVALUACIÓ
1 Quines són les principals funcions de la membrana cel·lular?
2 Quins tipus de proteïnes es diferencien en la membrana d’acord amb el model del mosaic fluid?
Quin paper tenen en l’activitat de la membrana?
3 S’ha introduït una certa quantitat de sang en tres dissolucions, a), b) i c). A partir de l’aspecte que mostren
els glòbuls vermells, indica com són aquestes dissolucions respecte del plasma sanguini.
a b c
4 Com definiries el citosquelet? Quins components s’hi distingeixen?
5 Els ribosomes: estructura, composició química, funció i localització en els diferents tipus cel·lulars
en què es troba aquest orgànul.
6 Explica els processos de transport actiu i de transport passiu de molècules a través de les membranes
cel·lulars. Defineix: endocitosi, pinocitosi, fagocitosi i exocitosi.
7 Indica mitjançant un «sí» o un «no» el mecanisme que utilitzarà cada molècula per travessar una membrana
biològica.
Tipus de transport Transport passiu/difusió Transport passiu facilitat Transport actiu
L’oxigen a favor de gradient

La glucosa en contra de gradient
L’ió Na+ a favor de gradient

L’aigua contra gradient
8 Fixa’t en el dibuix següent

d’un flagel eucariota, 1
i identifica’n les parts:
3 5
4 6
Página 31
917280 _ 0122-0133.qxd 12/1/09 12:00 Página 125
AVALUACIÓ
1 Defineix què s’entén per «unitat de membrana» o «membrana unitària». Enumera els components
que resultarien de la seva anàlisi química.
2 A què és deguda la fluïdesa de la membrana plasmàtica? Quin paper hi té el colesterol? Quins factors afecten
la fluïdesa de la membrana plasmàtica?
3 En el gràfic següent s’observa la variació del volum d’una cèl·lula en funció del temps. La cèl·lula va ser
col·locada inicialment en un medi amb alta concentració de sals i al cap de 10 minuts va ser transferida
a un medi amb aigua destil·lada. Explica raonadament els canvis de volum que experimenta la cèl·lula al llarg
del temps.
volum (ua)
4
0 temps
0 5 10 15 20 (minuts)
4 Quina estructura tenen els microtúbuls? Indica tres components cel·lulars en què intervenen.
Indica els altres dos components del citosquelet.
5 Indica mitjançant un «sí» o un «no» el mecanisme que utilitzarà cada molècula per travessar
una membrana biològica.
Tipus de transport Transport passiu/difusió Transport passiu facilitat Transport actiu
L’oxigen a favor de gradient

La glucosa en contra de gradient
L’ió Na+ a favor de gradient

L’aigua contra gradient
6 Què s’entén per endocitosi? Quines modalitats es distingeixen i en què es diferencien?
7 Quins tipus d’unions intercel·lulars hi ha? Quines característiques té cadascuna?
Página 32
917280 _ 0122-0133.qxd 12/1/09 12:00 Página 126
7 FITXA DE REFORÇ
1 La taula esquematitza les característiques dels diferents mecanismes de transport molecular a través
de les membranes. Completa-la afegint-hi «sí» o «no» a cada casella.
La substància passa del medi menys Necessita Necessita

Tipus de transport
concentrat al més concentrat transportadors transportadors
Difusió
Transport passiu facilitat
L’ió Na a favor de gradient
Transport actiu
2 Fixa’t en el dibuix següent: B ⎪⎩⎪

a) De quina estructura cel·lular es tracta? C ⎪⎨⎪ A
⎧
b) Identifica les biomolècules
assenyalades amb les lletres A, B, C,
D, E i F.
c) Indica on es localitza el citoplasma
en el dibuix.
D
d) Explica raonadament per què es
diu d’aquesta estructura E F
que és asimètrica.
A B
3 Si aquests compartiments, A i B,
estan separats per una membrana
semipermeable, passarà
aigua de A cap a B o de B cap a A?
4 Quan un leucòcit del nostre organisme captura un bacteri, es forma una vesícula en el seu citoplasma.
Quin nom té aquesta vesícula? Com s’anomena aquest procés?
5 Què és el glicocàlix? Quin tipus de cèl·lules el presenten?
6 Quin nom rep tot el conjunt de filaments proteics del citoplasma d’una cèl·lula eucariota?
7 El contingut salí intern dels glòbuls vermells presents en la sang és del 0,9%. Què li passaria a un organisme,
si se li injectés a la sang una solució salina que fes que la concentració final de sals a la sang fos del 2,2%?
I si la concentració final fos del 0,01%? Raona les respostes.
8 Relaciona aquestes Estructura Funció

estructures cel·lulars a. Intervenen en els processos de divisió cel·lular
1. Vacúol
amb la funció i en el moviment de cilis i flagels.
que fan. b. A través seu es fan els intercanvis de substàncies
2. Paret cel·lular
entre la cèl·lula i l’exterior.
3. Nucli c. Protegeix i dóna forma a la cèl·lula vegetal.
4. Centrosoma/centríols d. Conté la informació genètica.
5. Membrana plasmàtica e. Emmagatzema substàncies.
Página 33
917280 _ 0122-0133.qxd 12/1/09 12:00 Página 127
1 Per què es diu que la bomba de Na+/K+ és un mecanisme de transport actiu? Com contribueix
aquest sistema de transport a mantenir la polaritat de les membranes cel·lulars?
2 Indica el nom de les estructures numerades. 4 4
2 1
3 Què s’observa en aquesta micrografia?
4 Classifica aquestes membranes no biològiques en funció de la mida de les molècules que les travessen
i de la mida dels porus que presenten.
a. No hi passa res. b. Hi passa només el dissolvent c. Hi passa tot.

(aigua).
5 Explica què és la matriu extracel·lular, quina composició té i quina funció duu a terme.
6 Com s’anomena el moviment d’orgànuls a través del citosol? Quines estructures cel·lulars estan relacionades
amb aquest procés? Quines altres funcions tenen?
Página 34
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 136
Unitat 8. Els orgànuls membranosos i el nucli

AVALUACIÓ
1 Completa la taula següent marcant amb una X la casella adequada:
Síntesi Conté enzims Addició d’oligosacàrids Emmagatzematge

de proteïnes hidrolítics a les proteïnes de substàncies
Vacúols
Lisosomes
Hialoplasma
Reticle endoplasmàtic rugós
2 Per portar a terme les seves funcions, les cèl·lules necessiten energia. Indica quin és l’orgànul responsable
de la producció energètica en les cèl·lules animals. Fes un esquema en què n’indiquis les parts, i explica
l’origen d’aquest orgànul.
4
1
6
3 En el dibuix s’observa en detall una part
de la cèl·lula propera al nucli. Indica 2
com s’anomenen les estructures numerades.
4 Comenta la composició química i la funció 3

5
de la substància granulosa indicada
amb el número 4 a l’exercici anterior.
5 Dos cromosomes homòlegs són idèntics? Les dues cromàtides d’un cromosoma són idèntiques?
6 En el dibuix s’observen els cromosomes

d’una cèl·lula diploide d’una espècie animal
amb determinació sexual XX/XY. Indica
si es tracta d’un mascle o d’una femella.
Raona la resposta.
7 Marca la resposta correcta:

1. Quin d’aquests orgànuls no forma part dels sistemes de membranes?
a) Reticle endoplasmàtic. c) Lisosomes.
b) Aparell de Golgi. d) Mitocondris.
2. Quina d’aquestes estructures conté enzims hidrolítics per als processos de digestió cel·lular
de les macromolècules?
a) Els peroxisomes. c) Les vesícules de transició.
b) Els vacúols. d) Els lisosomes.
3. Els polisacàrids de la paret cel·lular se sintetitzen...
a) en el hialoplasma. c) en l’aparell de Golgi.
b) en el reticle endoplasmàtic rugós. d) en el nucli.
4. Quina d’aquestes funcions cel·lulars no es porta a terme en el nucli cel·lular?
a) La replicació del DNA. c) L’obtenció d’energia.
b) La transcripció o síntesi de l’RNA. d) Totes les funcions indicades es donen en el nucli cel·lular.
5. L’extrem de cada braç d’un cromosoma es denomina:
a) NOR o zona de l’organitzador nucleolar. c) Centròmer.
b) Telòmer. d) Satèl·lit.
Página 35
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 137
AVALUACIÓ
1 La figura representa una part d’una cèl·lula 3 4 5

eucariota. Identifica les estructures numerades 6
de l’1 al 10. Per a cada una de les funcions
següents, indica una estructura o zona 7
concreta de les cèl·lules eucariotes on poden
tenir lloc: 2
a) Fosforilació oxidativa. 1
8
b) Degradació de substàncies o estructures.
c) Cicle de Krebs.
d) Transport actiu. 10 9
e) Traducció.
f) Fase lumínica de la fotosíntesi.
g) Glucòlisi.
2 Identifica l’orgànul representat en el dibuix. 4

1
Quins tipus de cèl·lula contenen aquests
orgànuls? Posa el nom de cadascuna 3
de les parts indicades a la figura. Indica
quins processos es porten a terme
en els números 2 i 4.
3 Fes un esquema d’un cromosoma metafàsic

indicant-ne les parts.
2
4 Marca la resposta correcta:
1. La recuperació dels elements del reticle endoplasmàtic rugós es fa a partir...
a) de l’aparell de Golgi. c) dels lisosomes.
b) dels vacúols. d) de zones properes a l’embolcall nuclear.
2. Quina d’aquestes estructures conté enzims capaços de descompondre H2O2 i O2?
a) Els peroxisomes. c) Les vesícules de transició.
b) Els vacúols. d) Els lisosomes.
3. En el reticle endoplasmàtic llis té lloc un dels processos següents:
a) La glucòlisi. c) La respiració cel·lular.
b) El metabolisme dels lípids. d) La síntesi de proteïnes.
4. Les histones són...
a) proteïnes nuclears associades al DNA. c) el material que constitueix el complex dels porus.
b) la substància que constitueix el nuclèol. d) el material associat a l’RNA citoplasmàtic.
5. La regió del cromosoma que es fixa al fus acromàtic durant la mitosi es denomina:
a) Satèl·lit. c) NOR.
b) Telòmer. d) Centròmer.
Página 36
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 138
8 FITXA DE REFORÇ
1 En què consisteix la teoria endosimbiòtica sobre l’origen de les cèl·lules eucariotes?
2 Defineix breument el nucli cel·lular.
3 L’esquema següent representa un orgànul cel·lular. De quin orgànul es tracta? Quins números corresponen
al nucleoplasma i a la cromatina? A quines parts corresponen els altres números? Quin és el nuclèol i quina
és la seva funció? En quin tipus de cèl·lules podem trobar aquest orgànul?
4
1
6
3
5
4 En la figura s’observa un cromosoma d’una cèl·lula eucariota en metafase. Indica com s’anomenen
les estructures numerades.
2 1 2
4
4
3
5 6
5 Explica breument els conceptes següents: homòleg, haploide, homogamètic.
6 En la figura següent es representa la dotació cromosòmica d’una cèl·lula 2n d’una espècie animal
amb determinació sexual XX-XY. Identifica els parells de cromosomes homòlegs i indica si es tracta
d’un mascle o d’una femella. Raona la resposta.
A B
C
J
D
I
F E
H
Página 37
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 139
1 Quina estructura tenen els porus de l’embolcall nuclear? Quines funcions desenvolupen?
2 En relació amb la figura següent: a. Què representa el conjunt dels dibuixos? b. Què representen els dibuixos
indicats amb les lletres A, B i F? c. Quina o quines d’aquestes estructures es poden observar
amb el microscopi òptic i quan s’observen? d. Quina finalitat té que l’estructura representada en A acabi
donant lloc a l’estructura representada en F?
A B C D E F
2 nm 20 nm 30 nm 300 nm 700 nm 1.400 nm
3 Comenta la funció del centròmer, del NOR (organitzador nucleolar) i dels telòmers.
4 Comenta breument el que s’observa en la imatge següent.
Página 38
917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Página 148
Unitat 9. El cicle cel·lular i la reproducció de la cèl·lula

AVALUACIÓ
1 Quines etapes es poden distingir en la vida cel·lular?
2 El dibuix representa el cicle cel·lular. Posa el nom

de les etapes numerades sabent que a
és la citocinesi.
3 Completa aquesta taula en què es comparen

alguns aspectes relacionats amb la mitosi
i la meiosi.
Mitosi Meiosi
Tipus de cèl·lules implicades

Anafase de la mitosi i anafase I de la meiosi
Resultat del procés
4 El dibuix representa esquemàticament una cèl·lula

d’una espècie amb 2n = 6 cromosomes.
Es tracta d’una cèl·lula en mitosi o en meiosi?
En quina fase està? Raona les respostes.
5 La recombinació genètica és un procés molt

important de la meiosi. Indica en quina fase
de la meiosi té lloc i explica’n la importància
biològica.
6 Basant-te en l’esquema d’un cicle diplohaploide respon les preguntes.
a) On situaries l’esporòfit i el gametòfit (a, b, c, d)?

b) Quines de les estructures a, b, c, d i e són les espores, el zigot
i els gàmetes?
c) Quines, entre les estructures a, b, c, d i e tenen n cromosomes
i quines en tenen 2n?
n n n n
d) En quin moment del cicle situaries la fecundació i la meiosi?
Página 39
917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Página 149
2
AVALUACIÓ
1 Posa el nom de les estructures cel·lulars 1

que s’observen en el dibuix.
2 Observa la micrografia i respon les preguntes marcant la resposta

correcta en cada cas:
1) En quina fase es troba la cèl·lula assenyalada amb una b? a
a) Profase. b) Metafase. c) Anafase. d) Telofase.
2) Quina cèl·lula és més probable que es trobi en profase?
b
a) La a. b) La b.
3) Quina cèl·lula és més probable que es trobi en metafase?
a) La a. b) La b. c) No hi ha cap cèl·lula en metafase.
4) Si les cèl·lules de la fotografia tenen en el període G1 de la interfase 2n = 8 cromosomes
amb una cromàtide, quants cromosomes tindrà b?
a) 8 cromosomes amb una cromàtide cadascun. b) 8 cromosomes amb dues cromàtides.
c) 16 cromosomes amb una cromàtide cadascun. d) 16 cromosomes amb dues cromàtides cadascun.
3 Observa el dibuix i respon les preguntes marcant la resposta correcta:

1) Com s’anomenen les estructures encerclades i en quina fase
de la meiosi tenen lloc?
a) Entrecreuaments; tenen lloc en la profase II.
b) Quiasmes; tenen lloc durant el diplotè en la profase I.
c) Sobrecreuaments; tenen lloc en l’anafase I.
d) Aquestes figures corresponen a la mitosi i no a la meiosi.
2) Quines conseqüències tenen per als éssers vius els processos que es mostren en la imatge?
a) La reducció del nombre de cromosomes a la meitat.
b) La formació de gàmetes i espores.
c) El manteniment invariable del nombre de cromosomes dins les espècies.
d) La reestructuració del material genètic mitjançant intercanvis de fragments cromosòmics
entre cromàtides de cromosomes homòlegs.
Quantitat de DNA en pg
4 En el gràfic de la figura s’observa la variació
en la quantitat de DNA del nucli cel·lular. 8
Comenta’l entre 3 i 6 ua
(ua = unitats arbitràries de temps).
4
0 5 10 15
temps en ua
Página 40
917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Página 150
9 FITXA DE REFORÇ
1 Defineix el cicle cel·lular i indica’n les fases.
2 Descriu breument la mitosi i indica’n el significat biològic.
3 Les figures mostren tres cèl·lules (A, B i C) d’una espècie animal amb 2n = 6 cromosomes. En quina fase
de la mitosi o de la meiosi es troba cadascuna? Raona la resposta.
A B C
4 Observa la figura i respon les preguntes marcant la resposta correcta en cada cas.
1) A quina fase del cicle cel·lular correspon la indicada amb
el número 4?
a) A la fase G2 de la interfase.
b) A l’anafase de la mitosi.
c) Al període S de la interfase.
d) A la telofase.
2) A quina de les fases del cicle cel·lular correspon la numerada
amb el número 6.
a) A la profase. Interfase Divisió
b) A l’anafase.
c) Al període G2 de la interfase.
d) A la telofase.
3) Indica quants cromosomes i amb quantes cromàtides tindrà una cèl·lula 2n = 6 durant la fase
o període que porta el número 3.
a) 6 cromosomes amb una cromàtide cadascun.
b) 6 cromosomes amb dues cromàtides.
c) 12 cromosomes amb una cromàtide cadascun.
d) 12 cromosomes amb dues cromàtides cadascun.
4) Indica quants cromosomes i amb quantes cromàtides tindrà una cèl·lula 2n = 6 durant la fase o període
que porta el número 5.
a) 6 cromosomes amb una cromàtide cadascun.
b) 6 cromosomes amb dues cromàtides.
c) 12 cromosomes amb una cromàtide cadascun.
d) 12 cromosomes amb dues cromàtides cadascun.
Página 41
917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Página 151
1 En la figura s’observen cèl·lules del meristema de l’arrel de l’all. Indica, ordenadament, segons l’ordre temporal
en què es produeixen, com s’anomenen les diferents figures de la divisió cel·lular que s’hi observen.
4
3
2 Els espermatozoides de l’espècie humana són cèl·lules haploides. Si se n’analitza el contingut, s’observa
que normalment el 50% dels espermatozoides contenen una mica més de DNA que l’altre 50%.
Creus que això pot ser possible? Justifica la resposta.
3 Observa el gràfic següent, que correspon a la variació de la quantitat de DNA d’una cèl·lula
que ha experimentat un cicle cel·lular, i respon les preguntes marcant la resposta correcta en cada cas.
Quantitat de DNA en pg
c d
8
b
0 5 10 15
temps en ua
1) Quina de les lletres de la a la d es correspon amb la fase G2?

a) La a. b) La b. c) La c. d) La d.
2) Quina de les lletres de la a la d es correspon amb el període S de la interfase?
a) La a. b) La b. c) La c. d) La d.
Página 42
917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Página 160
Unitat 10. La genètica molecular

AVALUACIÓ
1 Explica les diferències que hi ha entre les tres hipòtesis proposades sobre la duplicació del DNA.
2 Què són els segments d’Okazaki? Quin significat biològic tenen?
3 Quines són les diferències principals en la duplicació del DNA de les cèl·lules eucariotes respecte
a la duplicació del DNA de les cèl·lules procariotes?
4 Segona lletra
En un bacteri, un fragment de DNA
monocatenari s’ha acabat d’alliberar U C A G
d’una molècula de DNA pels enzims helicasa UUU phe UCU UAU tyr UGU cys
U
i topoisomerasa II o girasa. La seva seqüència UUC UCC ser UAC UGC C
U UUA
de nucleòtids és la següent: leu UCA UAA stop UGA stop A
UUG UCG UAG stop UGG trp G
Primera lletra (extrem 5’)
Tercera lletra (extrem 3’)

5’ - ATTTCGGAAACGGTAAGTTCCTGGC - 3’ CUU CCU CAU CGU U
his
CUC leu CCC pro CAC CGC arg C
a) Escriu la seqüència de 10 nucleòtids C CUA CCA CAA CGA
gln A
de l’encebador o primer que sintetitzarà CUG CCG CAG CGG G
la primasa.
AUU ACU AAU asn AGU ser
U
b) A continuació, escriu la seqüència AUC ile ACC thr AAC AGC C
A AUA ACA AAA AGA
de nucleòtids que sintetitzarà lys arg A
AUG met ACG AAG AGG G
la DNA-polimerasa III, que serà
el filament de creixement continu GUU GCU GAU GGU U
asp
GAC
o filament conductor. GUC
G GUA val GCC ala GGC gly C
GCA GAA GGA A
glu
c) Finalment, representa la substitució GUG GCG GAG GGG G
de nucleòtids que realitzarà
Clau genètica.
la DNA-polimerasa I.
fragment
5 S’ha aconseguit aïllar una proteïna Glu Ser Ala Gly
proteïna
humana que intervé
en el metabolisme hepàtic, ___ ___ ___ ___ ___ T G ___ ___ ___ ___ ___ DNA
un fragment de la qual ___ ___ ___ ___ ___ A ___ ___ ___ ___ ___ ___ DNA
és el que està representat
a la taula de la dreta. ___ ___ A ___ ___ U ___ ___ U ___ ___ U RNAm
Completa la taula segons els teus ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ RNAt
___ ___ A
coneixements i el codi genètic.
6 L’albinisme és una alteració genètica per la qual els individus que la pateixen són incapaços de fabricar
melanina. Actualment es coneix la cadena metabòlica de la formació de la melanina: per l’oxidació
de l’aminoàcid fenilalanina es forma dioxifenilalanina (dopa), que per efecte de la dopaoxidasa es transforma
en melanina. El gen en homozigosi és incapaç de fabricar dopaoxidasa i, per tant, no es forma melanina.
A partir d’aquest procés aplica la teoria «un gen - un enzim».
7 Què són els introns i els exons en el procés de la transcripció en eucariotes? En quina fase de la transcripció
se separen?
8 Es considera que en el procés de la traducció es poden distingir tres fases importants: fase d’iniciació, fase
d’elongació i fase d’acabament. Digues quins codons són els responsables de cada fase i què succeeix
en cada fase pel que fa als aminoàcids.
9 El bacteri Escherichia coli sintetitza els aminoàcids necessaris, per exemple la histidina, si es cultiva
en un medi que no en conté. En canvi, aquesta síntesi deixa de produir-se quan l’aminoàcid en qüestió
es troba en el medi de cultiu. Quin sentit biològic té aquesta mena de comportament? Explica aquest
mecanisme en termes de control genètic. Quin nom rep el model que ho explica?
Página 43
917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Página 161
AVALUACIÓ
1 En què es van basar Meselson i Stahl per confirmar la hipòtesi semiconservadora?
2 Un problema amb què es van trobar els investigadors que estudiaven la duplicació del DNA va ser que l’enzim
DNA-polimerasa només podia afegir nous nucleòtids a les cadenes de DNA en direcció 5’→ 3’.
Com es va resoldre finalment aquest enigma si les cadenes de DNA són antiparalel·les?
3 En el mecanisme de la duplicació del DNA intervenen tot un seguit d’enzims. Alguns dels més importants
són els següents: helicasa, topoisomerasa II o girasa, primasa, DNA-polimerasa III i DNA-polimerasa I.
Digues la funció de cadascun d’aquests enzims.
4 En el procés de replicació del DNA, esmenta les diferències entre filament de creixement continu, filament
de creixement discontinu, filament conductor i filament retardat.
Segona lletra
5 L’alcaptonúria és una malaltia hereditària
humana per la qual els individus U C A G
que la pateixen presenten artritisme UUU phe UCU UAU tyr UGU cys
U
UUC UCC ser UAC UGC C
i ennegriment dels cartílags i de l’orina U UUA
quan aquesta entra en contacte amb leu UCA UAA stop UGA stop A

l’aire. Actualment es coneix que
CUU CCU CAU CGU U
el motiu de l’ennegriment és l’àcid his
homogentísic, el qual no es transforma
CUC
C CUA leu CCC pro CAC CGC arg C
CCA CAA gln CGA A
en altres substàncies en individus CUG CCG CAG CGG G
que tenen el gen responsable
U
en homozigosi. A partir d’aquest AUC ile ACC AAC AGC C
procés aplica la teoria A AUA thr
ACA AAA lys AGA arg A
«un gen - un enzim». AUG met ACG AAG AGG G
GUU GCU GAU GGU U
asp
GUC GCC GAC GGC C
6 A partir dels teus coneixements i de la taula G GUA val ala gly
GCA GAA GGA A
del codi genètic, completa la taula següent. glu
GUG GCG GAG GGG G
Es tracta d’un organisme eucariota
Clau genètica.
amb DNA bicatenari.
___ ___ ___ ___ ___ ___ C ___ ___ ___ ___ ___ DNA
___ ___ ___ A A A ___ ___ ___ ___ ___ ___ DNA
___ ___ ___ ___ ___ A ___ U C ___ ___ ___ RNAm
___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ U C A anticodó RNAt
Met _________ _________ _________ aminoàcid
7 Quines són les dues fases imprescindibles en l’expressió del missatge genètic, des del DNA del nucli fins
a la formació de proteïnes? Explica en què consisteix cada fase i en quin compartiment cel·lular té lloc.
8 Si es barregen la cadena de DNA i l’RNAm que se’n deriva del procés de la transcripció es verifica una unió
de les dues cadenes per les seves bases complementàries, però aquesta unió és imperfecta. A què són
degudes aquestes imperfeccions? Explica-ho.
9 El bacteri Escherichia coli sintetitza els enzims necessaris per metabolitzar la lactosa si es cultiva
en un medi que en conté. En canvi, la síntesi enzimàtica deixa de produir-se quan la lactosa desapareix
del medi de cultiu. Quin sentit biològic té aquesta mena de comportament? Explica aquest mecanisme
en termes de control genètic. Quin nom rep el model que ho explica?
Página 44
917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Página 162
10 FITXA DE REFORÇ
1 Fes un esquema de la disposició, a nivell molecular, de les dues cadenes de DNA assenyalant els extrems 5’ i 3’
de cada cadena, i digues en quin sentit poden créixer aquestes cadenes.
2 La duplicació del DNA és un procés biològic que requereix molta energia, ja que s’han d’unir els nucleòtids
per formar àcids nucleics. Quina és la font d’aquesta energia?
Segona lletra
3 Suposem la seqüència següent d’una cadena
U C A G
de DNA:
UUU phe UCU UAU tyr UGU cys
U
TTGCAGAACGGT UUC UCC UAC UGC C
U UUA ser
a) Escriu la seqüència de la cadena leu UCA UAA stop UGA stop A
complementària.

CUU CCU CAU his CGU U
b) Escriu la seqüència de l’RNAm. CUC
C CUA leu CCC pro CAC CGC arg C
c) Escriu la seqüència d’aminoàcids resultant. CCA CAA gln CGA A
CUG CCG CAG CGG G
U
AUC ile ACC thr AAC AGC C
A AUA ACA AAA AGA
lys arg A
AUG met ACG AAG AGG G
GUU GCU GAU GGU U
asp
GAC
GUC
G GUA val GCC ala GGC gly C
GCA GAA GGA A
glu
GUG GCG GAG GGG G
Clau genètica.
4 Fem créixer Escherichia coli en un medi de cultiu normal. A continuació sembrem un bacteri en un medi
que conté bases marcades amb un isòtop radioactiu i es comença a replicar fins a produir quatre bacteris
descendents. Fes un esquema en què representis les diverses molècules de DNA tot indicant amb colors
diferents quines són les cadenes normals i quines són les cadenes marcades.
5 Es transcriu un fragment d’una cadena d’una molècula de DNA. Aquest fragment conté el 31% de guanina,
el 19% de timina, el 19% d’adenina i el 31% de citosina. Quin serà el percentatge de bases de l’RNA
transcrit? Raona la resposta.
6 En què consisteixen els processos de transcripció i traducció? En quin compartiment cel·lular es donen?
Quina importància biològica tenen?
7 En un ribosoma que està portant a terme el procés de la traducció es distingeixen tres regions o centres.
Digues quins són i quina funció fa cadascun. Fes-ne un dibuix.
8 Entre quins grups funcionals té lloc la unió d’aminoàcids entre si? Representa l’enllaç i digues-ne el nom.
9 La cadena següent és una seqüència de nucleòtids que es transcriu i codifica un fragment d’una proteïna.
3’ AGCTTAGCGTTGACCGTA 5’
a) Indica la seqüència de l’RNAm.
b) Indica la seqüència d’aminoàcids.
c) Indica l’anticodó del primer i del darrer RNAt.
Página 45
917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Página 163
1 Per què Meselson i Stahl van descartar les hipòtesis conservadora i dispersiva en la duplicació del DNA?
2 Quins components són necessaris perquè es pugui portar a terme la síntesi de DNA in vitro?
3 Enumera els enzims que intervenen en la duplicació del DNA bacterià i indica la funció que fan.
4 L’alcaptonúria és una malaltia humana hereditària que només presenten els individus que tenen el gen
responsable en homozigosi. Digues, tot raonant-ho, com ha de ser el genotip dels pares perquè si cap d’ells no
té la malaltia algun dels seus fills la presenti.
5 Fes un esquema de l’aminoacil RNAt en què indiquis on està enllaçat l’aminoàcid, on es troba l’anticodó
i la situació dels extrems 5’ i 3’.
6 En què consisteix la hipòtesi de la col·linearitat proposada per Francis Crick? Quins processos s’hi diferencien?
Explica en què consisteix cada un.
7 Què s’entén per retrotranscripció? En quins éssers vius es pot donar? Quina importància pot tenir aquest
procés per a aquests organismes?
8 Tot i que té similituds, quines diferències fonamentals trobes entre la transcripció i la duplicació del DNA?
9 Fes una relació de tots els enzims que intervenen en la transcripció en les cèl·lules eucariotes i indica la funció
que hi fan.
10 Quin és el raonament inicial pel qual es dedueix que en el codi genètic cada tres bases o nucleòtids
codifiquen per a un aminoàcid? Fes-ne els càlculs. Dóna el mateix nombre de combinacions de tres bases
nitrogenades que d’aminoàcids? Com podem explicar-ho?
11 Com actua l’AMP cíclic en el control de la biosíntesi de les proteïnes? Què fa que quan augmenten els nivells
de glucosa en el medi no es produeixen enzims per al metabolisme de la lactosa?
Página 46

Solucionario BIOLOGIA

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionario BIOLOGIA

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Material de repàs

Biologia 1er de Batxillerat

Institut Martí i Franquès

Unitat 1. La composició dels éssers vius pàgina 3

Unitat 2. Els glúcids pàgina 8

Unitat 3. Els lípids pàgina 13

Unitat 4. Les proteïnes pàgina 19

Unitat 5. Els àcids nucleics pàgina 23

Unitat 6. La cèl·lula. Unitat d’estructura i funció pàgina 27

Unitat 7. La membrana cel·lular i els orgànuls no membranosos pàgina 31

Unitat 8. Els orgànuls membranosos i el nucli pàgina 35

Unitat 9. El cicle cel·lular i la reproducció de la cèl·lula pàgina 39

Unitat 10. La genètica molecular pàgina 43

1 La composició Material de repàs de Biologia

dels éssers vius

estudia la vida segons

els nivells d’oganització de la matèria la composició dels éssers vius

en funció del grau de complexitat

nivell bioelements biomolècules

nivell exemples exemples poden ser

O, C, H, Ca, Na, K, INORGÀNIQUES ORGÀNIQUES

nivell exemples s’estudiaran

ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE

1 El creixement és exclusiu dels éssers vius? Raona la resposta.

Exemples Nivells d’organització

Plantes i animals d’un riu

4 Què significa l’expressió «bioelements plàstics»? Posa’n quatre exemples.

5 Dibuixa l’enllaç d’hidrogen que presenten les molècules d’aigua.

1 La reproducció és exclusiva dels éssers vius? Raona la resposta.

2 a) Quins nivells d’organització són exclusius de la matèria viva?

Exemples Nivells d’organització

3 Esmenta quatre tipus d’interacció entre àtoms o molècules.

4 Dibuixa l’enllaç iònic del clorur de sodi.

5 Què són els oligoelements? Posa’n quatre exemples.

10 Classificació de les biomolècules.

1 Què són les solucions tampó o amortidores?

2 Omple la taula següent:

Funcions de l’aigua en els éssers vius

7 Quines funcions té el liti?

8 Per què no creixen microorganismes en aliments com la salaó o la llet condensada?

1 Per què el límit inferior dels valors de pH és 0 i el superior 14?

3 Què es requereix per formar un enllaç d’hidrogen?

4 Què fa l’aigua quan dissol una sal iònica?

6 Al dibuix hi ha representats els orgànuls cel·lulars

7 En què consisteix un xoc de calor? Per què es 6

2 Els glúcids Material de repàs de Biologia

MONOSACÀRIDS OLIGOSACÀRIDS POLISACÀRIDS

estan formats per estan formats per estan

tetroses hexoses maltosa sacarosa homopolisacàrids heteropolisacàrids

exemples exemples exemple lactosa presenten enllaç presenten enllaç

gliceraldehid ribosa heptulosa α β α

ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE

1 Defineix el terme glúcid.

2 Omple la taula següent:

Per mitjà de l’enllaç α Per mitjà de l’enllaç β

3 Digues si cadascuna d’aquestes cinc molècules és un monosacàrid o no ho és. Raona la resposta.

4 En la molècula A de l’exercici anterior, digues quins carbonis són asimètrics.

5 a) Què significa que un monosacàrid sigui isòmer espacial o estereoisòmer –D?

6 Escriu les fórmules lineal i tancada de la ribosa.

8 Què observaries si posessis una dissolució de dihidroxiacetona en un polarímetre?

9 De quin tipus és l’enllaç O-glicosídic de la maltosa? Raona la resposta.

10 Digues si la sacarosa té caràcter reductor o no.

Nom del grup Nombre de cadenes