P 04-12

14-F 2021

ED3.0
TO L’E
EN

2
IC 0 h
TS DIC

IÓ
EL IÓ
S DE
CO L
N ES
TI 0
N 0
GU .3
TS 0h
DISSABTE
13 DE FEBRER DEL 2021
NÚMERO 3696

2 EUROS

FINS A UN 30% D’ESTALVI

PER ALS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT

AVUI

aracriatures
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021

TOT
GETTY

I ARA COM DECIDIM

A QUINA ESCOLA VAN?
P. 6-7
CONSELLS I RECOMANACIONS PER TRIAR
ESCOLA EN TEMPS DE PANDÈMIA

OBERT
La campanya acaba amb una crida de tots els partits al vot útil
La JEC insta a resoldre totes les al·legacions de les meses abans de demà
XAVIER BERTRAL

P 18 P 22 P 42-43
COVID METEOROLOGIA ‘ARA LLEGIM’
La vacunació Per què Els 10 grans
massiva no l’escalfament reptes del
arribarà fins al planetari porta pensament del
mes de juny onades de fred? segle XXI
02
les claus del dia
BONDIA
Un agraïment
per demà
POSATS A REFLEXIONAR, co-
mencem per allò més immediat:
moltes gràcies a les més de
80.000 persones que en quali-
tat de presidents, vocals i su-
plents tenen diumenge una ci-
ta amb les urnes de bon matí, a
les 9.117 meses electorals que
s’han de constituir perquè pu-
guem votar. Dins la vella litúr-
gia electoral, la composició de
les meses per sorteig entre gent
com vostè o jo és un recorda-
tori obstinat que la democràcia
és el govern del poble i que
aquest sistema democràtic no-
més s’aguanta amb un compro-
mís col·lectiu que inclou deu-
res per a tothom. Complir amb
el deure enmig d’una pandèmia
no ve de gust, i d’aquí l’agraï-
ment. I com que les meses
s’hauran constituït perquè hi
dipositem el vot, esperem po-
der agrair als nostres electes
que estiguin a l’altura del seu
deure i des de diu-
menge a la nit es
posin a treballar
perquè tots ple-
gats no caiguem
més avall.
ANTONI BASSAS
dietarivv
VICENÇ VILLATORO LAMOLLA
13 DE FEBRER
Passar pàgina
EN AQUESTA CAMPANYA ha apa-
regut sovint l’expressió passar pàgi-
na. És atractiva, perquè la situació
política catalana –i espanyola per
efectes de la catalana– és de blo-
queig, un llarg empat en què cap
part té prou força per aconseguir els
seus objectius: l’unionisme no
aconsegueix dissoldre la pedra a la
sabata de la reivindicació catalana
i l’independentisme no aconsegueix
sortir de la sabata. Per tant, aniria bé
començar un cicle nou. Llàstima
que la idea de passar pàgina se l’ha
apropiat el candidat Illa, que ha es-
tat membre d’un govern encallat en
la pàgina de la repressió i l’immobi-
lisme. En teoria narrativa, passar
pàgina vol dir avançar cap al desen-
llaç, és a dir, cap a la solució del pro-
blema inicial. Deixar-ho tot com es-
tà és encallar-se en la mateixa pàgi-
na. Negar el problema de fons de les
relacions Catalunya-Espanya és
fer-lo més gros: passar pàgina, pe-
rò cap enrere. Podem discutir quina
és la millor solució, perquè n’hi ha
de contraposades. Però ens cal con-
venir que hi ha un problema i avan-
çar (passar pàgina endavant) per
entrar en el capítol de les solucions.
I, al meu parer, no hi ha solució sen-
se diàleg, bon govern i democràcia.
I tampoc sense amnistia i sense res-
pecte al dret dels catalans a decidir
el seu futur.
vistaltwitter
Estefania Molina (@EstefMolina)
Periodista
“Gent criticant el nivell d’enfrontament a
Catalunya. Esclar. No com al Congrés, que és
un recés de pau, bones paraules i col·labora-
ció entre els partits polítics”
Ivan Miró (@ivan_sants)
Sociòleg i cooperativista
“La banalització de la lluita per l’autodeter-
minació col·lectiva («quina mandra el
Procés») em sembla una greu irresponsabili-
tat i una falta d’empatia important amb bona
part de la societat catalana. Podem ser-ne
crítics però mai ridiculitzar una lluita que
costa presos i exiliats”
Javier Gallego Crudo (@carnecrudaradio)
Periodista
“L’Audiència Nacional decreta la sortida
de presó de Rodrigo Rato per robar i l’entra-
da de Pablo Hasél per parlar. No hi ha més
preguntes, Senyoria”
Antonio Baños (@antoniobanos_)
Periodista i exdiputat al Parlament (CUP)
“Jusapol manifestant-se amb altres feixistes
i @PabloHasel esperant que el segrestin.
Abandoneu tota esperança. El Reino de
España és irreformable i irrespirable.
Independència!”
Lluís Gibert (@lluisgibert)
Advocat
“Si fem més del 50% ja tenen totes les
estructures d’Estat preparades. Si no, les llo-
garan per fer bodes, batejos i comunions”
Moisès Trullàs (@CalDirHo)
Informàtic
“Espanya és aquella mena de lloc en què a un
ministre de Sanitat se li ha de dir cada dos
per tres allò de «Faci el fotut favor de posar-
se la mascareta!»”
Blanca (@bla_nca)
Joiera
“No puc més amb les eleccions,
sisplau, que s’acabi ja tot plegat!”
Luis Alcázar (@luisalcazarluis)
Director creatiu
“¿Això de pagar el manteniment d’un habitat-
ge a qui n’ha estat gaudint com si fos propi
sense ser-ho s’aplica a tots els okupes en gene-
ral o només si et dius Franco de cognom?”
Helena López Vallejo (@Hlopezvallejo)
Periodista
“Amb el covid, aquest any per Carnestoltes
els infants de l’escola s’han disfressat (a
casa) cadascú del que volia. Un 90% de les
nenes, de princesa. Un 90% dels nens, de
superheroi. Any 2021. Tenim tanaaanta
feina a fer, però taaaaaaaaaaanta”
CÈLIA ATSET
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
La resposta de Podem
a la caverna no pot ser un libel
PODEM HA D’ASSUMIR que no
pot anar a missa i repicar campanes.
I com que, per la seva tradició laïcis-
ta, se suposa que no són especial-
ment devots de la litúrgia religiosa,
assumirem que estan més per la fei-
na de fer repicar el batall. Un dels
fronts que el partit té obert és la de-
núncia de les males pràctiques que
abunden en el periodisme espanyol.
El joc brut de la casta mediàtica, per
expressar-ho en els seus termes, es-
tà fora de tota discussió. I, bé, ja po-
den intuir que comparteixo bona
part del diagnòstic. Ara bé, si aquest
és el teu discurs, aleshores la res-
posta no hauria de ser promoure un
TOVALLONSNEGRES
Va, reflexionem
V
a, reflexionem, re-
flexionem, que avui
és el dia, un més.
Avui no es poden
publicar enquestes,
cosa que deu voler dir, esclar,
que les enquestes ens condicio-
nen el vot. Però com? I a quants?
¿Més que les falses notícies?
Igual? Com si juguéssim al par-
xís, suposo. Si diuen que guanya
en tal, potser votes en Pasqual,
perquè tu el que vols és que em-
patin. Si diuen que, en canvi, els
del bloc d’en Romaguera i en Ro-
magosa no faran res, potser pen-
ses que et pots quedar a casa,
perquè en tal i en Pasqual segur
que guanyen. I si et diuen que en
Gatius no entra, potser t’estalvi-
es votar-lo, perquè no vols llen-
çar el vot, però si et diuen que es-
tà a punt d’entrar, potser voldràs
ajudar-lo. Però, esclar, com que
tot això pot passar ja calcules que
els cuiners de les enquestes tam-
bé les esferifiquen. I també cal-
cules que tu, sempre que t’han
fet una enquesta, has mentit.
Mentre reflexionem, a internet
hi ha tuits i retuits. I ara surt una
notícia falsa d’en Garolera i una
EMPAR MOLINER
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
OK Diario però afí a les teves sigles.
La Última Hora és un pamflet que
mina, per contradicció, qualsevol
intent dels liles per racionalitzar el
panorama mediàtic espanyol des de
la política. Diu una notícia d’aquest
digital: “Només un 30% de la ciuta-
dania confia en els mitjans de comu-
nicació espanyols, segons un estu-
di demoscòpic”. Es tracta d’un son-
deig “realitzat per la secretaria
d’anàlisi electoral de Podem al qual
ha tingut accés aquesta redacció”. I
firma la notícia una persona que, se-
gons figura al portal de transparèn-
cia de Podem, pertany al departa-
ment de premsa del partit. Juan Pa-
lomo n’estaria orgullós. El gràfic
que inclouen, a més, és un despro-
pòsit: hi ha unes barres amb la des-
confiança que generen determinats
mitjans. Però només hi ha el nom
dels tres primers –la Cope, Telecin-
co i La Sexta–, mentre que sota la
resta de percentatges només s’hi
veu un signe d’interrogació. ¿Què és
això, La ruleta de la fortuna?
Tornant a la missa: no deu ser fà-
cil posar l’altra galta quan la resta de
la parròquia va dispensant hòsties
en sessió contínua. Però un libel de
partit no pot ser l’aparador de com
concep Podem el periodisme.
“When they go low, we go high”, que
deia Obama, Michelle.
altra de na Puigdendoles, i sem-
blen notícies falses fabricades
pels seus, per enaltir-los, per dis-
treure’ns d’altres coses, però
potser no. Potser el que volem
els votants és que no hi hagi odi,
tírria, ganes de fer desaparèixer
l’altre, sinó rivalitat, convenci-
ment, preparació, equips. Sé que,
com en el flirteig, alguns electors
volen mentides pietoses, hipèr-
boles i metàfores, filtres d’Insta-
gram a les fotos, perquè la veritat
no és del tot bonica. Sé que, com
en les comunitats de veïns o a les
classes o a les feines, es viu con-
fortablement tenint un cap d’es-
quila, algú a qui envejar, criticar,
odiar una mica.
Tothom voldria un país que
no existeix. La solució –parlo
per als que tenen poder– no és
diluir-lo, no és empresonar-lo.
Demà veurem que segueix aquí.
Barallant-se, esclar.
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
S’acaba la campanya,
que comenci la política
L
a campanya electoral de
les eleccions més estra-
nyes de la història va aca-
bar ahir amb les tradicio-
nals crides al vot útil a
càrrec de tots els partits. És un recurs
clàssic i que funciona, però no deixa
de ser trist que l’últim recurs per por-
tar els teus electors fins a les urnes si-
gui apel·lar a un vot en negatiu, és a
dir, en contra d’alguna cosa més que
a favor d’un projecte en concret. Ahir
es van sentir aquestes crides
a evitar tant un tripartit
d’esquerres amb el PSC com
un govern independentista,
que governin “els de sem-
pre” o un executiu en què
Vox o la CUP puguin jugar
algun paper. És cert que l’elevat
nombre d’indecisos i la fragmentació
partidista (amb fins a nou partits
amb possibilitats d’entrar al Parla-
ment) potser justifica aquestes
apel·lacions al vot més emocional,
però ara ja podem dir que hauria si-
gut desitjable un tipus de campanya
més constructiu.
Perquè, a més, es dona la circums-
tància que, com que no sembla que hi
hagi d’haver transvasament entre el
bloc independentista i el contrari, la
I TAMBÉ A L’ARA.CAT
01
Avui estarem atents als
preparatius de les meses
electorals, en què no està clar
què pot passar amb les
al·legacions no resoltes
02
A les portes de la jornada de
votació de demà, també us
informem sobre l’evolució dels
índexs de covid-19
03
I com sempre, podeu consultar
la previsió del temps
L’EDITORIAL
majoria dels atacs s’han donat entre
formacions en teoria properes o con-
demnades a pactar, com Junts i ERC,
però també entre Junts i el PDECat,
entre el PP i Ciutadans o entre els co-
muns i el PSC. És aquesta recerca del
vot fronterer –el que es decideix a úl-
tima hora i pot acabar decantant el
resultat (és el que va passar el 21-D,
per exemple)– el que ha fet augmen-
tar la temperatura de la campanya en
els dies finals, on ja s’han imposat
Hauria sigut desitjable una
campanya més constructiva
i amb menys retrets creuats
clarament els missatges més dirigits
al cor que al cap. Cal afegir que un al-
tre factor que ha enrarit la campanya
i l’ha feta encara més antipàtica és la
presència d’una força d’extrema dre-
ta com Vox, disposada a mentir des-
caradament per inocular el seu mis-
satge xenòfob i autoritari. Aquí hau-
ria estat necessari un pacte previ dels
partits per restar-li protagonisme.
El cas és que durant la campanya
no s’ha pogut fer un debat serè i ar-
gumentat ni sobre quin ha de ser el
NO T’HO POTS PERDRE
Entre tres comarques
i en terra de ningú
Situat entre tres codis municipals i al
vèrtex de tres comarques, el restaurant
Vidal-Ramos de la Beguda Baixa està pa-
tint espacialment el confinament muni-
cipal. Expliquem la seva mala sort. P. 20
rumb del Procés ni sobre el model de
país ni, més a curt termini, sobre
com ha d’afrontar Catalunya la re-
construcció de l’economia a partir
dels fons europeus. Hauria sigut ide-
al veure els candidats discutint, amb
xifres a la mà, sobre pressió fiscal,
economia verda, ciència i investiga-
ció, model universitari o tantes al-
tres coses imprescindibles per cons-
truir el país del futur. També hauria
sigut una manera de calibrar les ap-
tituds de cada candidat, ja
que la presidència de la Ge-
neralitat no és un càrrec
qualsevol i necessita un cert
nivell d’expertesa.
Esperem, però, que un
cop finalitzada la campanya
i la seva pròpia dinàmica simplifica-
dora i caïnita, i amb els resultats del
14-F a la mà, s’obri pas la política en
el sentit més elevat del terme. La po-
lítica entesa com la capacitat de tei-
xir acords, generar consensos i di-
buixar les línies mestres estratègi-
ques que el país necessita per aixe-
car-se altre cop. I per això caldrà
que els que avui es barallen (Junts,
ERC, PDECat, CUP però també co-
muns o PSC) arribin a acords al llarg
de la legislatura.
Què proposen fer
els partits amb la ciència?
En la campanya electoral s’ha parlat
molt de salut i covid però poc de cièn-
cia. Amb tot, els partits la consideren
crucial, però obliden un element impor-
tant: la necessitat de divulgar-la. P. 35
03
les claus del dia
LES CARES DEL DIA
John Hoffman
El conseller delegat de la
GSMA va sortir al pas ahir
d’alguns rumors per assegurar que
el Mobile World Congress es farà a
Fira de Barcelona al juny en un for-
mat semipresencial. Serà un esde-
veniment “segur i vibrant” en què
s’exigirà als participants un test
negatiu de covid i s’oferiran espais
per fer-se la prova allà mateix. P. 27
Maria Barbal
A Tàndem, la novel·la amb què
l’autora de Pedra de tartera ha
guanyat el premi Josep Pla, Barbal
defensa les segones oportunitats i el
dret a continuar estimant. “Reivin-
dico el dret a viure plenament a
l’edat que sigui”, diu Maria Barbal en
l’entrevista que li ha fet Jordi Nop-
ca, alhora que lamenta que “amb els
anys oblidem les preguntes que ens
fèiem a l’adolescència”. P. 46
Candela Peña
Nascuda a Gavà el 1973, l’ac-
triu comença el 2021 amb bo-
nes notícies professionals: és candi-
data al Goya a millor actriu per La
boda de Rosa i estrena la segona
temporada de Hierro, que arriba a
Movistar+ el 19 de febrer. Franca i
directa, és conscient que “en la soci-
etat actual donar la teva opinió és
sinònim de ser problemàtica”. P. 58
 SALUT CALCULA QUE DIUMENGE HI HAURÀ
96.000 PERSONES CONFINADES
El secretari de Salut, Marc Ramentol, va xifrar ahir en 96.000 les persones que estaran en quarantena
demà, entre positius de covid i contactes estrets. La xifra que preveia el Govern quan pretenia ajornar
les eleccions era d’entre 130.000 i 200.000. La millora de les previsions, però, no va evitar que
Ramentol demanés “precaució” a tothom que vagi a votar de manera presencial.

Quadern electoral
01. Pere Aragonès en
l’inici de campanya.
REUTERS 02. Laura Borràs
ahir a Barcelona. PERE
VIRGILI 03. Salvador Illa
ahir a Barcelona. EFE

Disputa final per erigir-se en

el vot útil que desfaci l’empat
Punt final a una campanya bàsicament telemàtica que ha prioritzat els blocs a la pandèmia

ALEIX MOLDES
BARCELONA
Votar Ciutadans és el vot útil per
evitar un pacte del PSC amb l’inde-
pendentisme. Votar el PSC és el vot
útil per acabar amb un govern inde-
pendentista. Votar JxCat és el vot
útil per evitar el tripartit. Votar
En Comú Podem és el vot útil per fer
el tripartit. Votar ERC és el vot útil
perquè el president no sigui “dels de
sempre”. Votar la CUP és el vot útil
per forçar JxCat i ERC a fer políti-
ques socials. Votar el PDECat és el
vot útil perquè el Govern no depen-
gui de la CUP. Votar el PP és el vot
útil per evitar un tripartit i també
un govern independentista. O això
és el que diuen tots ells.
És la roda del hàmster de les cam-
panyes electorals. Totes acaben
aquí i hi ha vots útils per a tots els
gustos. N’hi ha tants que la majoria,
de fet, acaben esdevenint inútils.
Ahir es va tancar la campanya més
estranya de la història (això també
comença a semblar una roda de
hàmster) amb els mítings finals de
les formacions, una crida a la parti-
cipació –que el Govern ha fet amb la
boca petita– i més incertesa pel que
fa a la configuració de les meses
electorals. La Generalitat garanteix
que només hi pot haver problemes
en un 0,1% dels casos, però la Jun-
ta Electoral de Zona de Barcelona
–la que integra un volum més gran
de població– ja anticipa que proba-
Garanties blement no arribarà a temps de res-
La JEC exigeix pondre entre 2.000 i 3.000 de les
al·legacions que ha rebut (11.500).
resoldre totes I això que ahir la Junta Electoral
les al·legacions Central li va exigir que les resolgui
de les meses totes, si cal amb l’ajuda dels secreta-
abans de ris municipals. A tot Catalunya se
n’han presentat gairebé 34.000.
diumenge
L’abstenció, que es veurà com-
pensada pel rècord històric de vot
per correu (284.000), és una de les
variables més difícils de pronosti-
car. Les enquestes la situen entre
el 40% i el 50% i, esclar, la por al
contagi, que ja està sent molt relle-
vant pel que fa a les meses, tindrà
un pes important per definir la xi-
fra definitiva. Per intentar mobi-
litzar els seus votants, les crítiques
creuades i els retrets han anat in
crescendo en els últims dies fins a
arribar al clímax en el debat de di-
jous a La Sexta, inicialment una
mena de tots contra Illa i, final-
ment, un tots contra tots amb crits
i desqualificacions constants.
Pactes per davant del covid
Amb unes eleccions sense clar fa-
vorit, els pactes postelectorals han
sigut la principal clau de la campa-
nya. La demoscòpia apunta que
l’independentisme tornarà a su-
mar, però la CUP no es compromet
a avalar, de nou, un executiu de co-
alició entre Junts i Esquerra. Do-
lors Sabater va arribar a dir, de fet,
que no descartava una repetició
electoral, malgrat que els cupaires
 LA PARTITURA ELECTORAL La pandèmia ha amplificat el res- dreta-dreta catalanista pugui com- de campanya. Un dels temes recur-
sò dels vídeos de campanya penjats petir amb els números de la dreta- rents és Go beyond, que el seu com-

El PDECat, a YouTube. Potser amplificar és

una paraula massa grossa en el cas
amb-coses (Junts per Catalunya).
Laura Borràs de seguida s’enfila a
positor, David Fesliyan, promocio-
na com a “ideal per a publicitat i

la dreta-dreta
del PDECat, perquè els seus actes les 4.000 visualitzacions, misèria i motivació”. Es tracta d’un inofen-
electorals amb prou feines superen companyia en el reialme de Bad siu encenall de piano i corda que

que toca el piano

el mig miler de visualitzacions. Te-
nir les exconselleres Àngels Cha-
cón i Joana Ortega com a caps de
cartell, tancar llistes amb l’excon-
seller Andreu Mas-Colell, mobilit-
zar Artur Mas i odiar la CUP per so-
XAVI CERVANTES bre de totes les coses no semblen
SOTSCAP DE CULTURA actius prou engrescadors perquè la
Bunny i Rosalía, però més que els
escarransits registres d’aquest
PDECat liderat per Chacón, la can-
didata que parla alemany; com Jor-
di Pujol. El cas és que els represen-
tants d’aquella vella coneguda olor
convergent també fan servir músi-
ques lliures de drets en els vídeos
tan aviat serveix per anunciar un
tonificant muscular com per inten-
tar convèncer algú que el PDECat
pot anar més enllà del 3% dels vots
que calen per entrar al Parlament.
Sobre allò de ser la força clau per
garantir un bon govern... potser
caldrà tocar més el piano.e

la precampanya havia acabat amb

la polèmica clàusula que preveu CAMPANYA IL·LUSTRADA
que els ciutadans se saltin el confi-
nament municipal (o comarcal) per
assistir als actes polítics, aquesta
opció va desaparèixer d’escena.
Era previsible que fos la pandè-
mia la que monopolitzés els discur-
sos i el fet que no hagi sigut així és
una de les sorpreses, i més tenint en
compte que un dels candidats prin-
cipals era el fins fa poques setmanes
ministre de Sanitat. Sí que s’han cre-
uat els noms d’alguns possibles con-
sellers de Salut (Olga Pané pel PSC
i Josep Maria Argimon per JxCat),
s’ha recitat el que s’havia fet bé (els
que han governat) i malament (els
que estaven a l’oposició) i s’ha fet
una carta als Reis amb la destinació
dels fons europeus per a la recons-
trucció. Però, malgrat l’alta incidèn-
cia del virus i els dubtes fins a última
hora per saber si les eleccions se ce-
lebraven o no el 14 de febrer, ha tor-
nat a ser la dinàmica de blocs la que
s’ha imposat en campanya.
Plebiscit intern
La recerca dels vots s’ha basat en MANEL FONTDEVILA

una estratègia calcada a la de les úl-

la van acabar fent rectificar, com
han fet sovint en les últimes setma-
nes. Ahir va ser la cap de llista dels
comuns, Jéssica Albiach, qui va
flirtejar amb aquesta idea aferrant-
se a la mala maror entre els socis
independentistes. El fet és que, si
l’alternativa acabés sent un execu-
tiu encapçalat per Salvador Illa,
encara ho tindria més difícil.
JxCat, ERC i la CUP ja s’han com-
promès a no pactar-hi, igual que
Vox, i el PP reclamaria un candidat
de consens.
Però abans d’avançar escenaris,
cal fer una mirada al que ha passat
des del 30 de gener. Mítings amb
mascaretes, majoritàriament sen-
se públic, una aposta pels canals te-
lemàtics –que en molts casos no
han seduït l’audiència– i menys
desplaçaments que en altres ocasi-
ons. A la recerca d’una oportunitat
que els obri la porta del Parlament,
Àngels Chacón (PDECat) lidera el
tradicional rànquing de quilòme-
tres fets en campanya que publica
l’ACN amb 3.600 (una xifra dopada
per un viatge d’anada i tornada a
Madrid). JxCat i les visites llampec
de Vox a la Catalunya interior supe-
ren els 2.000 i el gruix de candida-
tures es queden al voltant dels
1.000 (Cs i la CUP als 500). Tot i que
1x1
times ocasions. ERC i JxCat han
competit per veure qui dels dos era
el partit més antiunionista. El 2017
això significava assenyalar Ciuta-
dans com l’adversari i en aquesta
Final ocasió aquest paper l’ha desenvolu-
La no PCR d’Illa pat el PSC. Illa ha semblat en moltes
i el manifest ocasions el rival a batre amb qui tots
volien confrontar. Pere Aragonès
anti-PSC copen fins i tot li va demanar sense èxit un
l’atenció en cara a cara que a Borràs li sembla-
l’últim sospir va insuficient tenint en compte Ismael Peña-López Aitor Esteban
l’empat en tres de les enquestes.
Tots dos han acabat signant un
OMNIPRESENT COBEJAT
Previsió manifest, amb la CUP, el PDECat i El director general de El portaveu del PNB al
Els vetos Primàries, comprometent-se a no Processos Electorals de la Congrés va ser l’estrella del
creuats deixen governar amb els socialistes. I cap Generalitat ha estat més penúltim acte del PDECat,
d’ells ha trencat els pactes amb el hores en pantalla que que busca emmirallar-se
obert l’escenari PSC i PSOE que mantenen al Con- qualsevol candidat en els jeltzales
de repetició grés de Diputats, a la Diputació de
electoral Barcelona i en una quarantena de
municipis. Aquest manifest l’ha in-
tentat convertir Illa en la cortina de
fum que fes oblidar la seva polèmi-
ca per negar-se a fer-se un test d’an-
tígens abans dels últims dos debats
electorals. Ahir va ser el president
espanyol, Pedro Sánchez, molt actiu
en campanya, qui va cridar a trencar Bernat Solé Inés Arrimadas
el “cordó sanitari” que li han impo-
sat els independentistes. Pablo Igle- OPTIMISTA PREVISORA
sias, Pablo Casado, Isabel Díaz Ayu- El conseller d’Afers La líder de Cs no va voler
so i Inés Arrimadas també han sigut Exteriors va afirmar ahir esperar a demà i va haver
una constant aquests dies demos- que el 99,9% de les meses de fer ahir prop de mitja
trant que, malgrat que s’hagi rebai- electorals tenen garantits hora de cua per poder
xat la tensió del 2017, en aquestes els tres membres votar per correu
catalanes els partits estatals s’hi
continuen jugant molt.e
12
quadern electoral
COMPARADOR
DE PROGRAMES
Les propostes dels
partits aquest 14-F
per fer front al repte
de la immigració
Proposen un pla integral d’atenció als
refugiats, que inclou sostre, cerca de
feina i escolarització. Accés a la informació
en àrab, romanès, mandarí, italià i urdú.
Prometen tancar els CIE, garantir
l’empadronament de les persones
migrants i prioritzar l’entrada regular i
legal de les persones.
Aposten per desplegar el Pacte Nacional
per la Interculturalitat, combatre les
ideologies que promouen l’odi i reconèixer
el dret a vot a tota la ciutadania.
Defensen garantir els drets dels
immigrants, promoure un pla integral
contra els extremismes i posar en marxa
un Observatori del Racisme i la Xenofòbia.
Volen tancar els CIE, instar l’Estat a
derogar la llei d’estrangeria, promoure un
canvi en el model d’acollida i assegurar
l’empadronament “d’ofici” de tothom.
Defensen garantir a tota la població,
sense exclusions ni discriminacions,
l’accés lliure i universal a tots els drets
socials, polítics, econòmics i culturals.
Proposen més controls per “detectar
guetos” i “amuntegaments en pisos
pastera” i també garantir que la
immigració sigui legal i “ordenada”.
Proposen facilitar la regularització de les
persones que fa anys que viuen a
Catalunya sense papers, facilitar el
retorn a qui ho vulgui i tancar els CIE.
Defensen l’expulsió immediata dels
“immigrants il·legals”, impedir subvencions
a persones en situació irregular i tallar el
finançament a ONGs com Open Arms.
Activistes pengen un salvavides al braç de Colom per reivindicar l’acollida de migrants, el 2018. XAVIER BERTRAL
El repte de gestionar la
diversitat sense estigmes
La crisi colpeja més fort la població migrada, ja més vulnerable
MARTA RODRÍGUEZ CARRERA
MARTORELL
Una altra campanya la immigració
ha sigut més una arma llancívola en-
tre candidats que una qüestió sobre
la qual fer propostes i plantejar
quins són els reptes de cara a la no-
va legislatura. “Unes eleccions no
són el millor moment per al debat,
perquè és bàsicament una confron-
tació pel vot”, apunta Montserrat
Ferràs Múrcia, professora de socio-
logia de la UB, per a qui l’assignatu-
ra pendent és plantejar-se el tema
com la via per a “la pau social i la
convivència”. Esborrar la frontera
de nosaltres i ells i avançar cap a una
discussió d’igualtat i benestar.
La pandèmia ha precaritzat més
les situacions ja precaritzades dels
100.000 migrants que no tenen la
situació regularitzada i ha empobrit
bona part dels 1,1 milions de mi-
grants que viuen a Catalunya (16%
de la població total). A partir de les
seves dades assistencials, les enti-
tats del tercer sector han denunci-
at que les mesures sanitàries en
contra del coronavirus han caigut
com una bomba entre l’heterogeni
col·lectiu, fins al punt que, segons
Càritas, les famílies estrangers te-
nen quatre cops més risc de caure
en l’exclusió social que les autòcto-
nes i ingressen de mitjana la meitat
que les de passaport espanyol.
Això s’explica, en part, perquè la
crisi sanitària del coronavirus s’ha
carregat milers de llocs de treball
14-F 2021
que fins aleshores ocupaven majo-
ritàriament migrants –sobretot do-
nes, que són les més empobrides–,
com són l’economia informal, l’hos-
taleria i les cures personals. Malgrat
la rumorologia, no hi ha cap ajuda
pública ni privada que es concedei-
xi per la nacionalitat. Tampoc els jo-
ves estrangers extutelats per la Ge-
neralitat, que s’han d’acollir al pro-
grama destinat per a aquest col·lec-
tiu i que el Parlament va aprovar per
unanimitat el 2019.
Diversos estudis assenyalen que
els estrangers són una població que
presenta un nivell d’estudis similar
al dels catalans de naixement. Són
dades que trenquen estereotips i
que, al ser poc publicitades, ajuden
Estereotips
Les dades desmenteixen els
clixés de més delinqüència i
despesa pública del col·lectiu
a perpetuar-los en l’imaginari
col·lectiu. Molts dels migrants que-
den lligats de per vida en aquests
llocs de treball sense qualificació i
lògicament baixos sous, amb menys
oportunitats per prosperar, en un
cercle de precarietat que es comple-
ta en habitatges i barris degradats i
en el racisme que els barra l’accés a
un lloguer. “Són un col·lectiu neces-
sari, perquè amb la baixa natalitat i
l’envelliment seran els que pagaran
les pensions”, afirma la sociòloga
Ferràs. La UGT xifrava en un 10%
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
l’aportació que fan els migrants a la
Seguretat Social, lluny de l’1% que
reben del sistema de pensions. Són,
de fet, una població jove –una dèca-
da menys que els autòctons de mit-
jana–, així que la seva despesa sani-
tària és, per lògica, inferior.
Unes 100.000 persones que han
d’esperar tres anys en un llimb soci-
al i econòmic a l’espera de poder ini-
ciar els exigents tràmits per regula-
ritzar la seva situació i tenir accés a
prestacions. Els obstacles comen-
cen en molts dels ajuntaments que
els neguen el dret a empadronar-se
però continua amb l’exigència de te-
nir un contracte laboral d’un any,
un habitatge digne i informes favo-
rables d’inserció.
Hi ha una altra llosa que no se
sosté per les dades policials. Més de
la meitat dels delictes els cometen
espanyols i el 80% dels menors que
arriben sols passen a la majoria
d’edat sense antecedents. Com es
pot lluitar contra aquestes etique-
tes negatives? La solució serà com-
plexa, però per a Ferràs Múrcia s’ha
de fugir de la dinàmica que imposa
“el paternalisme contra la crimina-
lització”. Per contra, la sociòloga
aposta per “repensar els marcs
ètics, que no morals, de convivència
amb la participació de tots els
agents”, els de dins i els migrants. Es
tracta, detalla, que els nouvinguts
sàpiguen que hi ha “línies verme-
lles” que “no són negociables” però
que per a la resta són lliures. I per ai-
xò cal “pedagogia política” i passar
de “l’assimilació a la cohesió”.e
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 13
PUBLICITAT
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 15
internacional
EL COVID VA A l’octubre Donald Trump va estar més pulmons i el seu nivell d’oxigen a la sang va que li haurien de posar un respirador. La Casa
AFECTAR TRUMP malalt de covid-19 del que va admetre. Segons baixar fins a 80 (per sota de 90 es considera Blanca va demanar a l’Agència Federal del
GREUMENT va revelar ahir el New York Times, l’aleshores que les afectacions del covid són greus). De Medicament una aprovació d’emergència del
president dels EUA va tenir infiltracions als fet, els metges que el tractaven van creure Regeneron per a ell i la seva dona, Melania.

Els advocats defensen que

l’expresident per ajudar-los a pre-
CARLOS PÉREZ CRUZ parar la seva intervenció. No van
WASHINGTON buscar ni la discreció: la reunió va

Trump és víctima de l’“odi”

Donald Trump és una víctima. En
concret, de l’“odi” dels demòcrates.
Un home de pau. En els seus mítings
se “celebrava l’imperi de la llei”. El
seu mandat va ser el de “la llei i l’or-
dre”. Els seus discursos, per més pu-
jats de to que poguessin semblar, es-
tan protegits per la llibertat d’ex-
pressió, i negar-l’hi és obrir la por-
ta a la “cultura de la cancel·lació”.
En resum, el futur polític de
l’exmandatari està sent amenaçat
per un “acte de venjança política in-
constitucional” que se celebra al Se-
nat dels Estats Units. Aquesta és la
síntesi de la tesi dels advocats de
Trump, que van arribar a conclou-
re: “Aquest tipus d’odi polític no té
lloc a les nostres institucions”. I es
van quedar tan amples.
Després de dues jornades de de-
tallada exposició per part de l’acu-
sació demòcrata, els advocats de
Donald Trump van fer servir el seu
torn per intentar complaure el seu
client amb una retòrica que li resul-
ta familiar. Van definir l’impea-
chment com una “caça de bruixes”,
es va acusar els demòcrates de “ma-
nipular” proves i fins i tot es va con-
traposar amb vídeos l’actitud de
l’expresident amb la de càrrecs pú-
blics demòcrates, per acabar con-
cloent que Trump és un home de
pau i els segons uns perillosos insur-
reccionistes. 11 minuts i 18 segons
va durar un dels vídeos, ple de talls
de polítics, periodistes i actors pro-
nunciant la paraula lluita. El con-
text, esclar, absent. L’objectiu, pas-
sar la piconadora i anivellar el ter-
reny. Fins i tot es va apuntar subtil-
ment a la presència de grups
antifeixistes darrere l’assalt al Capi-
toli del 6 de gener.
Si el judici a Trump no fos polí-
tic, sinó en un tribunal ordinari,
l’escàndol hauria sigut majúscul al
saber-se que tres membres del ju-
rat es van reunir dijous amb els ad-
vocats de la defensa. Però els sena-
dors republicans afins a Trump no
guarden ni tan sols les aparences i
tres d’ells, que, com els seus com-
panys, són jutges de l’impeachment,
no van tenir problema en reunir-se
més d’una hora amb els lletrats de
tenir lloc al Capitoli i, segons Jason
Miller, col·laborador de l’expresi-
dent, van aportar “molt bones ide-
es” als advocats.
Qualifiquen l’‘impeachment’ de “caça de bruixes” i Pressa a les dues bandes
acusen els demòcrates de “venjança política” Malgrat la gravetat de l’acusació
contra Donald Trump, incitar una
insurrecció, republicans i demòcra-
tes tenen els seus propis motius per
convertir el judici polític contra
l’expresident en el més curt de la
història. De fet, es podria acabar
aquest mateix cap de setmana. El
primer contra Trump va durar 21
dies, mentre que el de Bill Clinton el
1999 en va durar 37. Els demòcrates
podrien intentar citar testimonis
per apuntalar els seus arguments,
però per això necessitarien l’apro-
vació del Senat i una disposició fa-
vorable dels citats. Entre ells, càr-
recs de la Casa Blanca que van estar
amb Trump durant l’assalt al Capi-
toli. El més probable és que la seva
citació fos discutida legalment, de
manera que el procés es prolongaria
indefinidament.
Per al Partit Republicà, allargar-
ho en el temps intensificaria més
encara la seva guerra civil. Tot i que
és improbable que hi hagi prou se-
nadors conservadors disposats a
condemnar Trump per poder apro-
var el càrrec –en calen 17 de 50 si els
demòcrates voten en bloc–, és pro-
bable que siguin alguns els que ho
facin, i no només un com va passar
fa un any. L’atenció està posada es-
pecialment en Mitch McConnell, lí-
der republicà a la cambra alta, que
no ha parlat amb Donald Trump des
del mes de desembre. McConnell va
apuntar al gener que l’expresident
va “provocar” la turba, però entre
els seus possibles càlculs d’oportu-
nitat hi ha no posar en risc el seu li-
deratge sobre el partit al Senat.
Per al Partit Demòcrata, especi-
alment per al president Joe Biden,
allargar el procés implicaria difi-
cultats afegides per poder avançar
les seves iniciatives legislatives. El
president, que amb prou feines
s’ha pronunciat sobre l’impea-
chment, va reconèixer ahir estar
“ansiós” per veure què fan els seus
David Schoen, un dels advocats de Trump, marxant del Senat. JABIN BOTSFORD / EFE “amics republicans”.e

Els EUA admetran els sol·licitants d’asil que Trump va tornar a Mèxic
C.P.C.
WASHINGTON
La política migratòria de l’admi-
nistració Trump va provocar el
sorgiment de camps de refugiats a
les portes dels Estats Units. Amb
la connivència del govern mexicà
de López Obrador, els sol·licitants
d’asil eren obligats a esperar a Mè-
xic durant la tramitació de la se-
va petició. Una espera que pot
prolongar-se mesos o fins i tot
anys, cosa que va deixar desenes americà els demandants d’asil.
de milers de persones encalla- Tot i que al programa s’hi van
des a l’altre costat de la fron- inscriure uns 70.000 mi-
tera en unes condicions de- grants, s’estima que són
plorables i a mercè dels 25.000 els que encara es
càrtels i de les màfies de mantenen “actius”. L’ad-
tràfic de persones. missió serà progressiva i
Ahir l’administració Bi- inicialment a través de tres
den va oficialitzar el final de passos fronterers. Wa-
la política coneguda com a shington no ha aclarit quins
Remain in Mexico [Quedar- per evitar aglomeracions,
se a Mèxic] i va anunciar que però dos d’aquests gestiona-
a partir del 19 de febrer comen- ran unes 300 persones al dia i
çarà a admetre en territori nord- un tercer una xifra inferior.
REUTERS
Els que compleixin els requisits
hauran de registrar-se dins dels
camps i esperar les instruccions del
govern nord-americà, tot i que la
gestió la faran organitzacions inter-
nacionals que treballen sobre el
terreny. “Aquesta última acció és
un pas més en el nostre compromís
per reformar les polítiques migra-
tòries que no estan alineades amb
els valors de la nostra nació”, va ex-
plicar en un comunicat el secreta-
ri de Seguretat Nacional, Alejandro
Mayorkas.e
16 DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
internacional

OBSERVATORI DE L’EST LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

LLIBERT FERRI
PERIODISTA

Estranya davallada
de Putin

S
orpresa, confusió i, inevitablement, sospi-
tes. Aquest podria ser l’ordre de reaccions
davant del sondeig demoscòpic que atribu-
eix a Putin un suport del 53%: seria el nivell
més baix de popularitat dels últims anys,
tenint en compte que el 2015, després de l’annexió
de Crimea, l’eufòria va catapultar el president a un
suport popular del 80%. Uns quants mitjans de co-
municació, sobretot occidentals, han atribuït la da-
vallada a la repressió policial. Als apallissaments i de-
tencions arran de l’empresonament del líder opo-
sitor Aleksei Navalni. Amb tot, cal no perdre de vis-
ta que aquest 53% representaria una caiguda de 25
punts si prenguéssim com a referent els resultats del
referèndum del 25 de juny a l’1 de juliol passats so-
bre la reforma constitucional, que atorga plens po-
ders al president, i que Putin va guanyar amb un 78%
de vots i una participació del 65% del cens.
Una davallada així en tan pocs mesos dona peu a El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, aquest desembre a Brussel·les. DURSUN AYDEMI / GETTY
elucubrar hipòtesis. ¿Anuncia que Putin s’encamina

Nova estocada d’Orbán a la

cap al començament del final? No sembla versem-
blant. Sobretot tenint en compte que qui dona les da-
des del sondeig és Opinió Publica, un organisme de l’òr-

premsa independent hongaresa

bita del Kremlin.
¿Podria tractar-se,
Advertència doncs, d’una en-
L’enquesta ve a dir que el questa fabricada
moment és greu i que si per servir de revul-
siu? ¿Per atemorir
Putin perd força podria ser els sectors putinis-
un daltabaix imprevisible tes enfadats amb el
president per la re-
pressió policial –que afecta sobretot els joves i les clas-
ses mitjanes urbanes– però també per les retallades
–que afecten sobretot els jubilats–? L’enquesta vin-
dria a dir: compte, patriotes, que el moment és greu,
la pandèmia ha fet caure els preus del petroli i estem
vivint dels fons de reserva de l’estat. I si a sobre un
president com Putin perd suport, perd força, podria
esdevenir un daltabaix imprevisible.
Les xifres de Levada
Curiosament, al cap de dos dies de l’enquesta d’Opi-
nió Pública, el centre sociològic Levada, l’únic in-
dependent –i que sobreviu com pot enmig d’un estat
policial–, publicava les seves dades de finals de ge-
ner: baixa la confiança en Putin entre els més joves
–un 46% contra Putin en la franja d’edat de 18 a 24
anys– però el suport al president reflecteix una cer-
ta estabilitat: un 64%. Onze punts més que el 53%
emès pel diguem-ne putinisme demoscòpic.
Levada ha donat els seus números, que contradi-
uen els oficialistes, sense –que se sàpiga– cap pres-
sió del Kremlin, com sí que va passar el 2018, quan Le-
vada va renunciar a publicar les seves xifres per estal-
viar-se represàlies. Es fa inevitable, doncs, sospitar.
Veure aquest 53% com una xifra adreçada a fer por,
a alertar que podria ser molt negatiu fer trontollar
l’estabilitat del “pare” i alhora convidar a tornar a la
“sensatesa”. I més tenint en compte que al desem-
bre hi haurà unes eleccions legislatives que no pinten
gaire bé per al partit governamental Rússia Unida.
Amb tot, en una democràcia paralítica com la rus-
sa, sempre pot sorgir la temptació d’aplicar la dita
electoral estalinista: “El més important d’unes elec-
cions no és qui vota, sinó qui compta els vots”. Els
successors de Stalin hi van afegir que la base d’unes
bones eleccions és sempre disposar de “recursos ad-
ministratius”. Recursos, gosaria dir, com els de la
companyia Opinió Pública, i els que intimidatòria-
ment planen de tant en tant per damunt dels des-
patxos de Levada, ara com ara l’únic reducte de-
moscòpic capaç de detectar preferències socials i
polítiques i traduir-les a xifres versemblants.e
La justícia força l’última ràdio crítica amb el govern a deixar la FM
ALBERT CASTELLVÍ ROCA
SABADELL
Rebre informació crítica amb el go-
vern de Viktor Orbán serà encara
més difícil a partir de dilluns a Hon-
gria. Klubrádió, l’única gran emis-
sora independent que sobrevivia en
un panorama mediàtic gairebé mo-
nocolor, haurà de tancar l’emissió
per FM i només podrà continuar
funcionant a internet. El pretext?
No haver presentat a temps infor-
mació sobre el percentatge d’emis-
sió de música hongaresa. El Consell
de Mitjans, l’organisme regulador
del sector audiovisual (format ex-
clusivament per membres del Fi-
desz, el partit del govern), ho va con-
siderar suficient per no renovar-li la
llicència, que s’acaba demà, i aques-
ta mateixa setmana la justícia va
rebutjar el recurs de l’emissora.
“Estem molt enfadats i frustrats.
Tenim un compromís amb la nostra
audiència i ens impedeixen com-
plir-lo”, diu a l’ARA el cap d’infor-
matius de Klubrádió, Mihály Hardy,
que avisa que portaran el cas al Tri-
bunal Suprem i, si cal, a la justícia
europea. En conversa telefònica des
de Budapest, Hardy diu que avui el
95% dels mitjans hongaresos “són
propietat o estan controlats per
l’estat o per cercles afins al govern”.
“La decisió, tot i que era espera-
da, és política, vergonyosa i covar-
da”, ha denunciat el director de
l’emissora, Andras Arató, i assenya-
la que altres ràdios han comès la
mateixa infracció i no n’han patit les
conseqüències. En opinió d’Edith
Rodríguez Cachera, vicepresiden-
ta de Reporters Sense Fronteres a
Espanya, “el tancament de Klu-
brádió és extremadament preocu-
pant perquè suposa un pas més en
l’estratègia de desmantellament de
la premsa lliure a Hongria”.
La sentència, a més, té una di-
mensió simbòlica: Ágnes Urbán, in-
vestigadora de l’organització d’anà-
lisi dels mitjans Mérték, explica que
Klubrádió és una emissora “emble-
màtica” des que el 2013 va aconse-
guir que la justícia tombés un pri-
mer intent del Consell de Mitjans
de retirar-li la llicència. Segons ella,
l’oferta de mitjans independents al
país, a banda de Klubrádió, es limi-
ta al canal de televisió RTL Klub, de
capital alemany i amb vocació “molt
comercial”: “Té un informatiu molt
important, però no fa entrevistes ni
debats polítics”, diu. Tots els diaris
estan “relacionats d’alguna mane-
ra” amb el Fidesz, i tot i que a inter-
net hi ha “portals de notícies de
molta qualitat” avisa que a la xarxa
molta gent és incapaç de distingir la
informació de la “propaganda”.
Ofec econòmic
L’origen d’aquesta situació es re-
munta a l’any 2010, quan Orbán va
arribar al poder i “va canviar com-
pletament el mercat publicitari”,
segons Hardy: la publicitat institu-
cional i d’empreses públiques va
desaparèixer dels mitjans crítics, i
els grans anunciants privats van ser
“intimidats” amb investigacions i
auditories fiscals en cas que poses-
sin publicitat en determinats mit-
jans. “Molts mitjans de capital es-
tranger es van arruïnar i es van ven-
dre per quatre duros a oligarques de
l’entorn d’Orbán”, explica.
En el cas de Klubrádió, això va su-
posar la pèrdua del 90% dels ingres-
sos per publicitat, segons el seu cap
d’informatius, de manera que la su-
pervivència de l’emissora va passar
a dependre dels oients, que en
aquests deu anys hi han aportat
l’equivalent a 4,1 milions d’euros.
“Avui, el 90% de les nostres despe-
ses està cobert per l’audiència. Això
és una prova fefaent que el que fem
és apreciat pel públic”, remarca
Hardy. L’emissora, que es pot sin-
tonitzar a Budapest i el seu entorn,
té uns 150.000 oients diaris, però
Hardy està convençut que, un cop
hagi desaparegut de les ones, difícil-
ment superaran els 20.000.
“A Klubrádió oferim diferents vi-
sions sobre qüestions polítiques i
d’actualitat internacional, i abor-
dem temes socials com la pobresa,
els drets de les dones, les qüestions
de gènere o els drets laborals”, ex-
plica Hardy. “Som l’única emissora
on l’oposició pot dir-hi la seva: no
apareixen en absolut als mitjans
controlats pel govern i mai són con-
vidats a la televisió pública”, afegeix.
“El govern hongarès està liqui-
dant la llibertat de premsa i això és
escandalós: sense llibertat d’infor-
mació no hi ha democràcia, i accep-
tar que no existeix a Hongria és ac-
ceptar que a la UE hi ha països no
democràtics”, alerta Rodríguez Ca-
chera. I Hardy sentencia: “La dife-
rència entre Rússia i Hongria és que
a Rússia maten els periodistes i a
Hongria maten la ràdio”.e
18
GEMMA GARRIDO / LAIA VICENS
BARCELONA
Després d’alguns col·lectius es-
sencials, que s’han començat a
vacunar aquesta setmana, i dels
professionals educatius, que re-
bran les dosis en els pròxims tres
mesos, la immunització arribarà
a la població en general. Si es
compleix l’entrega que ha progra-
mat el govern espanyol, el depar-
tament de Salut calcula que la va-
cunació massiva podria comen-
çar “cap a finals del segon trimes-
tre” d’aquest any, és a dir, al juny.
Així ho va explicar ahir el se-
cretari general de Salut, Marc Ra-
mentol, en una entrevista a RAC1,
en què també va dir que si s’apro-
va la vacuna de Janssen a mitjans
de març i l’inici d’entregues a
l’abril, l’arribada de dosis serà
“molt més àmplia” i ja es podria
vacunar amb quatre vacunes dife-
rents (Pfizer, Moderna, AstraZe-
neca i Janssen). Salut preveu que
s’utilitzin aleshores grans espais,
com els campus universitaris, i
altres llocs emblemàtics, com el
Camp Nou i la Sagrada Família, i
també que s’inclogui personal
més enllà del de la sanitat públi-
ca, com els professionals de pre-
venció de riscos laborals i el de les
mútues d’accidents.
La tercera onada perd força
Tot i que Catalunya no ha aconse-
guit sortir de la zona de perill, sí
que està abaixant tots els indica-
dors epidemiològics. La corba de
contagis recula des de fa tres set-
manes perquè s’està reduint la
transmissió, de manera que a ho-
res d’ara s’estan diagnosticant
426 positius cada 100.000 habi-
tants. Quan baixa la incidència
del virus, baixen tots els indica-
dors. “Estem millorant, això és
una realitat que es deu a les mesu-
res de contenció”, afirma l’inves-
tigador del grup de recerca en bi-
ologia computacional (Biocom-
SC) de la UPC Daniel López.
Suport
Salut preveu la col·laboració
dels serveis de prevenció de
riscos laborals i de les mútues
La tercera onada del coronavi-
rus perd força, però també hi ha
molta incertesa sobre el seu com-
portament en el futur més imme-
diat. Ramentol va insistir en la
cautela per “l’amenaça” de la va-
riant britànica, que ja represen-
ta un de cada cinc contagis al pa-
ís –un terç a Girona–, i en les prò-
ximes setmanes s’espera que
substitueixi l’original, la detecta-
da per primer cop a Wuhan. “Se-
ria molt mala notícia que la dis-
minució de la corba es convertís
de sobte en un creixement per la
transcendència de variants més
ràpides. Suposaria una quarta
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
Societat
PANDÈMIA
Vacunació
onada i un allargament de les con-
seqüències socioeconòmiques”, ja
que s’hauria de tornar a aturar el
massiva al juny
país, segons López.
El secretari general de Salut
també va recordar que la baixada
a les UCI és “exasperantment
lenta”: encara hi ha 666 malalts
crítics de covid i 2.389 a planta. I
els professionals sanitaris insis-
La variant britànica amenaça amb fer créixer la corba teixen que ara un repunt dels
contagis faria inviable l’atenció
de la resta de malalties, incloses
les urgents com els atacs de cor,
E L S I N D I CA D O R S D E L A PA N D È M I A els ictus o els traumatismes. “Es-
tà clar que cal allargar les mesu-
Setmanes comparades 19 - 25 gener 26 gen - 1 feb 2 - 8 febrer res actuals tant com sigui possi-
ble. Ara no podem tornar a par-
Rt Risc de rebrot
Velocitat de propagació de la malaltia Situació general davant la pandèmia
lar de desescalada, seria el tercer
cop que repetim l’error”, diu Ló-
0,97 0,93 603
0,81 498 pez, que afegeix: “Cal ser pacients
i prudents”.
336
Mortalitat
0 0
Només en els primers dos
mesos de l’any les funeràries
Total de casos nous Defuncions
Casos confirmats per covid Morts confirmades per covid han reportat 2.536 defuncions
23.483 575
19.184 515 A Catalunya moren cada dia
424 una seixantena de persones a
13.617
causa del covid. Aquesta setmana
s’ha superat el llindar de les
0
20.000 víctimes mortals reporta-
0
des per les funeràries i, malgrat
que s’ha aconseguit baixar del
mig miler de defuncions setma-
Incidència acumulada nals, encara més de 400 persones
Nombre absolut de casos confirmats per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies
perden la vida cada setmana. “Sa-
647 bem que la mortalitat pot trigar
554 vint dies a baixar des que fan efec-
426 te les restriccions. Això és una raó
de més per mantenir les restricci-
ons, perquè són xifres altíssi-
mes”, explica López.
0
El risc de rebrot, a la baixa
Les dades epidemiològiques que
Total de proves fetes Percentatge de proves positives millor permeten monitoritzar
Xifres absolutes de PCR i antígens Respecte a les proves fetes
l’evolució de l’epidèmia consoli-
381.533 6,6% 6,3% den per ara la baixada. La taxa de
335.645 5,5%
292.410 contagi o Rt segueix per sota de l’1
des de fa tres setmanes i ja se si-
tua entorn del 0,81, és a dir, que
de cada 100 contagis es generen
0 0 81 infeccions noves i, per tant, no
tothom contagiat està propagant
Ingressos hospitalaris Ingressos a l’UCI el virus.
Xifres actualitzades diàriament Covid No covid Xifres actualitzades diàriament Covid No covid També el risc de rebrot va de
baixada, i amb les condicions ac-
10.058 10.222 10.482 381 391 tuals res no fa pensar que hi hau-
381 rà un augment sobtat de nous ca-
724 718 sos els 14 dies que venen. Entre el
554 2 i el 8 de febrer s’han notificat
3.265 3.110 més de 13.600 contagis (1.900 di-
2.627 aris de mitjana) i l’atenció primà-
0 0 ria ja està rebent menys demanda
29 gener 4 febrer 11 febrer 29 gener 4 febrer 11 febrer de malalts covid. De fet, a tot el
país s’estan fent un 12% menys de
proves que la setmana passada i,
Vacunació a Catalunya a més, la taxa de positivitat (el to-
A data 12 de febrer Als usuaris de residències (prop de 55.000) A personal sanitari, de residències i col·lectius essencials tal de PCRs i tests d’antígens que
Primera dosi revelen si hi ha infecció) ja se si-
TOTAL
tua entorn del 5,5%. La caiguda és
52.941 171.358 224.299 encara més gran si es comparen
Segona dosi valors absoluts: fa un mes es re-
TOTAL
gistraven gairebé el doble de po-
44.875 113.486 158.361 sitius setmanals, uns 23.500, que
Font: Departament de Salut i BIOCOM-UPC / Gràfic: ARA
suposaven el 7% respecte al total
de proves fetes.e
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
NOU PAS PER A LA CUREVAC L’Agència Europea de Medicaments va
començar ahir una anàlisi en temps real de la vacuna del covid-19 desenvolupada
pel laboratori alemany CureVac, un procés que podria acabar en una llicència
d’ús condicional a la UE i en el qual està també el fàrmac de Janssen.
19
societat
UN MILIÓ D’IMMUNITZATS Un mes i mig després del començament de la
vacunació, un milió d’espanyols ja n’han rebut les dues dosis. El ministeri de
Sanitat va informar ahir que 999.316 persones s’han vacunat amb la vacuna de
Pfizer/BioNTech i 1.169 més amb la de Moderna.

400. En cas de necessitat, està

previst que s’incorpori a aquesta
tasca el Centre Nacional d’Anàlisi
Genòmica (CNAG), situat a Barce-
lona. Fonts del Centre de Regula-
ció Genòmica (CRG) assenyalen
que a partir d’un llindar encara no
fixat, el centre s’incorporaria a la
xarxa de vigilància, primer amb
les màquines seqüenciadores de
què disposa i posteriorment amb
les d’alta capacitat del CNAG.
Pumarola calcula que actual-
ment les xifres “són suficients”.
“Al Regne Unit s’estan seqüenci-
ant al voltant del 10% dels casos
positius, però hi ha molts experts
que consideren excessiva aques-
ta quantitat”, explica. De fet, con-
tinua, amb les que es fan ara ma-
teix s’ha pogut establir que la cir-
culació de la variant britànica és
de l’entorn del 20%, tot i que amb
diferències geogràfiques nota-
bles. De la mateixa manera, l’ex-
pert estima que “molt probable-
ment a finals de març” aquesta
variant serà la predominant a Ca-
talunya. La xarxa també està pre-
parada per detectar “qualsevol al-
tra variant”, incloses la brasilera
i la sud-africana. L’objectiu no és
només detectar-les i així posar en
alerta el sistema sanitari, sinó
també identificar possibles dia-
nes per a noves vacunes o fàrmacs
antivirals. Les dades es dipositen
al repositori GISAID, d’accés lliu-
re a tot el món.

La maquinària de vigilància dels grans hospitals està preparada per seqüenciar fins a 400 casos per setmana. GETTY Un escenari esperat

Catalunya busca les noves variants

“Des d’un punt de vista epidemio-
lògic, aquesta previsió no ens ha
de sorprendre” perquè forma part
de l’evolució natural de qualsevol

en menys del 2% dels positius

S’espera que la variant britànica ja sigui la majoritària a partir del mes vinent
ara la més devastadora. Per esta-
XAVIER PUJOL GEBELLÍ blir amb quina variant es combat Identificació
BARCELONA cal seqüenciar el genoma complet “Seqüenciar
del coronavirus. Catalunya té ca-
Molt probablement, cap a finals pacitat per obtenir fins a 400 se- el genoma del
de març la que es coneix com la qüències setmanals, xifra consi- covid-19 és
variant britànica del coronavirus derada “suficient” pels experts en una feina
SARS-CoV-2, codificada com a vigilància epidemiològica. La ma- lenta i molt
202012/01 o B.1.1.7, serà la predo- quinària de vigilància també està especialitzada”
minant a Catalunya. I no ens hau- preparada per trobar les variants
ria d’estranyar gens. Des del prin- brasilera i sud-africana.
cipi de la pandèmia han circulat “Seqüenciar el genoma complet
pel país centenars de variants a del covid-19 és una tasca relativa-
causa de la relativa facilitat que té ment lenta i altament especialit-
el covid-19 –com tots els virus– zada”, explica Tomàs Pumarola,
per mutar i generar noves vari- cap del servei de microbiologia de
ants. Moltes d’aquestes, la majo- l’Hospital de la Vall d’Hebron de
ria, han tingut una vida efímera i Barcelona. Des d’aquest centre sa-
s’han extingit al cap de poc temps, nitari s’impulsa la xarxa de quatre
incapaces de competir amb vari- grans hospitals –Vall d’Hebron,
ants que s’adapten millor a l’en- Bellvitge, Germans Trias i Clínic–
torn i a l’hoste. que s’encarreguen de seqüenciar
La variant de covid-19 que ha si- el coronavirus amb l’objectiu
gut protagonista aquesta tercera d’identificar quines són les vari-
onada va començar a circular el ants predominants al país i la seva
mes de maig i és diferent de la que evolució. La vigilància epidemio-
va causar la primera onada i fins lògica es complementa amb la xar-
xa hospitalària de Catalunya i es-
tà coordinada per l’Agència Cata-
lana de Salut Pública. El genoma
se seqüencia “en una setmana”. El
seu cost, que no s’ha revelat, po-
dria oscil·lar entre els 300 i els 500
euros, atesa la necessitat de tecno-
logia i personal especialitzat.
Una mostra aleatòria
Ara com ara, des d’aquesta xarxa
s’obtenen fins a 200 seqüències
setmanals del genoma complet del
coronavirus, cosa que equivaldria
a la lectura dels 29.903 nucleòtids
o parells de lletres que s’ha esta-
blert que conté el seu ARN, el ma-
terial genètic que inunda literal-
ment el citoplasma de les cèl·lules
que s’infecten i que estenen la in-
fecció. “Seleccionem aleatòria-
ment mostres de pacients amb
PCR positiva”, diu Pumarola.
Les 200 seqüències representa-
rien entre l’1% i el 2% dels positius
a Catalunya, per bé que el sistema
està preparat per arribar fins a les
virus. La pressió assistencial, jun-
tament amb el previsible impacte
de les diferents vacunes, contri-
bueix a la disminució de la pobla-
ció global de la variant que ara ma-
teix domina sobre la resta. Com a
conseqüència, s’afavoreix que al-
tres variants fins aleshores mino-
ritàries s’estenguin i puguin posar
en perill les mesures sanitàries
que s’impulsen.
En part, aquest és el cas de la
variant britànica B.1.1.7, que ha
pres el relleu a la variant que ha
dominat des del mes de maig del
2020 i que s’està estenent per tot
Europa. Això no implica necessà-
riament que hagi de tenir més im-
pacte clínic. “El que sabem és que
es tracta d’una variant que es
transmet més i més de pressa, pe-
rò no sembla que la infecció que
causa sigui més greu ni tampoc
que generi una mortalitat més al-
ta”, aclareix Pumarola. Sí que pot
comportar més casos de contagi i,
a conseqüència d’això, més hospi-
talitzacions i més ingressos a les
UCI. “Els hospitals estan ara molt
més preparats i els professionals
sanitaris n’han après molt, de la
malaltia”, argumenta l’expert com
a contrapès. La progressiva vacu-
nació de segments de població de
risc “ha de permetre un control
més eficaç” del covid.e
20
societat
Vidal davant de la porta del restaurant amb la característica bici de la façana reflectida. FRANCESC MELCION
Entre tres comarques
i en terra de ningú
Un restaurant pateix les restriccions en un encreuament de camins
MARTA RODRÍGUEZ CARRERA
LA BEGUDA ALTA
Entre tres codis municipals, al vèr-
tex de tres comarques i en terra de
ningú. Al restaurant Vidal-Ramos
de la Beguda Baixa els confina-
ments municipals implementats
per frenar la pandèmia van repre-
sentar, com en tants altres establi-
ments del sector, un cop per a la fac-
turació, però en el seu cas el períme-
tre comarcal que impera des de di-
lluns a Catalunya encara és hora que
es noti. És una mostra més de la po-
ca flexibilitat de les ordres políti-
ques i de com el país es regeix per di-
visions que no tenen res a veure
amb les fronteres administratives.
“Ser on som ens ha perjudicat
com cap altra cosa”, es queixa la pro-
pietària, Angelines Vidal, després
d’acabar el servei d’esmorzar, asse-
guda en una taula envoltada dels
trofeus i les fotos del pare, un apas-
sionat del ciclisme. En un aparador
del local hi ha penjada la bici amb
què va córrer el Tour de França, cap
al 1953. Amb la seva dona i la sogra,
Vidal plantava davant la casa una
paradeta amb les quatre coses que li
donava la terra fins que a finals dels
60 es van decidir a obrir el restau-
rant. El local és en una barriada de
quatre cases (deu habitants) a peu
de la B-224, que serpenteja pel Baix
Llobregat i l’Alt Penedès entre Mar-
torell i Capellades, i ha sigut popu-
lar entre els ciclistes de carretera, la
gent de pas i els veïns dels pobles del
PANDÈMIA
voltant, que, paradoxalment, no són
ni els del seu mateix terme munici-
pal, i encara menys de la comarca.
Cal un mapa per fer-se’n una
idea: la Beguda Baixa –cal no con-
fondre-la amb l’Alta, a 1,2 km i ja
d’una altra comarca– és una barri-
ada a set quilòmetres del nucli de
Sant Llorenç d’Hortons (Alt Pene-
dès), el municipi al qual pertany ad-
ministrativament. Malgrat compar-
tir ajuntament, “no hi ha tirada ni a
venir cap aquí ni a anar-hi”, mentre
que clients habituals de Sant Esteve
Sesrovires (Baix Llobregat) i Mas-
quefa (Anoia), tots dos pobles a uns
quatre quilòmetres, “no s’atrevei-
xen a venir” per no saltar-se la pro-
hibició de passar la ratlla comarcal,
Paradoxa
Clients habituals no hi poden
anar perquè són de pobles
veïns d’altres comarques
que la pandèmia ha fet visible en un
territori acostumat a conviure i
compartir botigues i serveis. A l’al-
tra vorera del restaurant ja és Sant
Esteve. “A vegades els de Sant Es-
teve han vingut caminant pel golf”,
diu en referència a un camp pròxim.
Encara ha de fer l’última repassa-
da, però Vidal creu que entre el
2020 i aquests primers mesos d’any
el tancament del negoci i les restric-
cions de moviment i d’aforament
s’han emportat entre el 70% i 80%
de la facturació habitual. Si abans de
la pandèmia el servei d’esmorzars
o del migdia s’acostava a la vuitan-
tena de persones, ara amb prou fei-
nes en fan quinze o vint. “L’única
cosa que vaig pensar quan vaig sen-
tir la notícia és que algú s’atreviria a
saltar-se la restricció”, confessa Vi-
dal, que assegura que s’ha negat a re-
servar taules de sis comensals de
bombolles de convivència diferents.
De moment ha sobreviscut amb
treballadors d’obres i fàbriques del
voltant, que han continuat anant-hi
malgrat les restriccions. La propi-
etària confia que la millora de les da-
des epidemiològiques posi fi a
aquestes fronteres perquè, sosté, “a
la majoria dels restaurants hi ha
més higiene que en qualsevol ambu-
latori o clínica”, perquè els cam-
brers desinfecten les taules i cadires
després de cada servei.
Per complir la normativa, ha eli-
minat la meitat de les taules de dos
dels menjadors i tem que el tercer
“ja no es torni a obrir”. Encara man-
té treballadors a l’ERTO i un parell
que n’ha pogut recuperar tenen re-
ducció de jornada perquè “s’ha de
fer les mil i una per pagar sous, des-
peses fixes, impostos i Seguretat So-
cial”. Del crèdit de l’ICO que va de-
manar, diu que ja no en queda res,
com tampoc dels 3.500 euros d’aju-
des de la Generalitat per compensar
els tancaments. “Si no fos perquè hi
ha la meva filla, ja hauria tancat el
negoci al març, perquè he passat
tantes nits sense dormir”, explica
als 63 anys després de tota la vida
darrere el taulell del restaurant.e
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
ENERGIA
Barcelona atribueix
els talls de llum a
la falta d’inversió
PAU ESPARCH
BARCELONA
Coincidint amb l’entrada de l’hivern i la baixa-
da de les temperatures, al desembre i al gener
hi van haver 31 incidències de talls de llum a
Barcelona, la meitat en dos districtes: a Ciutat
Vella, gairebé totes al Raval, i a Nou Barris, bà-
sicament a Torre Baró. El regidor d’Emergèn-
cia Climàtica, Eloi Badia, els va atribuir ahir
a la falta d’inversió i va explicar que totes les
incidències s’han solucionat menys la que
afecta el barri de Torre Baró. “En la majoria de
les avaries hi ha hagut una desprotecció de la
línia o incidents amb el cablejat, en zones que
estan en molt mal estat”, va assegurar Badia,
que va descartar que les causes hagin sigut les
connexions irregulars.
“Quan les instal·lacions no estan en bon es-
tat no suporten les càrregues de tensió”, va as-
segurar el regidor, que va vincular la concen-
tració dels talls de llum en els mesos d’hivern
a l’augment del consum elèctric i la potència
en aquesta època de l’any. “Ara s’han fet re-
paracions d’urgència i pedaços”, va afegir Ba-
dia, tot i que els pròxims quatre mesos hi hau-
rà “un pla de xoc” que consistirà en actuacions
per resoldre els desperfectes que han causat
les incidències en uns quants carrers de Ciu-
tat Vella, principalment al Raval, i de Nou Bar-
ris. Però el pla no servirà per a Torre de Baró,
on caldrà una intervenció “estructural” que
necessitarà més temps, perquè cal incremen-
tar-hi la potència disponible amb un nou
transformador.
El regidor va admetre que encara no saben
quants abonats han resultat afectats per les 31
incidències perquè, segons va dir, era una in-
formació que pot tenir la distribuïdora elèctri-
ca –Endesa– o la Generalitat i que de moment
no s’ha facilitat. Fins ara les oficines munici-
pals d’informació als consumidors només han
atès 41 persones que han reclamat pels talls de
llum, malgrat que Badia creu que hi ha més
afectats. També va reconèixer que la distribu-
ïdora no preveia actuar d’ofici per compensar
els clients que van quedar-se sense servei du-
rant hores o de manera intermitent uns
quants dies.
Endesa va respondre en un comunicat que
treballa en un pla a Barcelona per aquest any
“amb la voluntat de ser més ambiciós que el de
l’any passat”, i que vol presentar a principis de
març.e
Uns comptadors de llum en una imatge
d’arxiu. MANOLO GARCÍA
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
Minut de silenci davant de l’Ajuntament de Badalona per la mort del menor. ACN
S’entrega el menor buscat
per un apunyalament mortal
La baralla va passar diumenge en un parc de Badalona
PAU ESPARCH
BARCELONA
El noi de 14 anys que els Mossos
d’Esquadra buscaven per l’apunya-
lament mortal de diumenge passat
a Badalona s’ha entregat. El menor
es va presentar ahir a la tarda a la
comissaria de la policia ubicada al
municipi on van passar els fets i va
quedar detingut. Els Mossos ja sa-
bien qui era, perquè el tenien iden-
tificat, però faltava localitzar-lo.
Feia tres dies que la víctima, un noi
de 17 anys, havia mort a l’Hospital
Un 14% d’adolescents són assetjades sexualment
OT SERRA
MADRID
Erradicar la violència masclista en-
tre les dones joves i adolescents con-
tinua sent una assignatura pendent,
però es percep una millora els últims
anys. El 14,1% de les noies que han
participat en un estudi elaborat per
la Universidad Complutense de Ma-
drid en col·laboració amb el minis-
teri d’Igualtat –han estat entrevista-
des 13.257 persones de 336 centres
educatius– asseguren que s’han sen-
tit pressionades per fer activitats de
tipus sexual durant el 2020 i un
11,1% en l’àmbit de la parella. Les no-
ies d’entre els 13 i els 18 anys són les
que més denuncien que han rebut
aquest tipus de violència.
L’auge de les noves tecnologies fa
que sigui en l’àmbit digital on es
produeix més assetjament. En el
48% de les situacions d’assetjament
viscudes un home ha mostrat imat-
ges sexuals no desitjades i en un
22,5% dels casos ha passat tres ve-
gades o més. En un 43,9% l’home ha
SUCCESSOS
Germans Trias i Pujol (Can Ruti),
on havia ingressat en estat crític Mesura
per la ganivetada que va rebre a l’al- El detingut
çada del fetge quan es va interposar
en una baralla. podria estar
El presumpte agressor i el germà entre un i cinc
petit del noi mort –de 14 anys– es anys en un
van trobar diumenge a les 11 del ma- centre de
tí en un parc al barri de la Pau de Ba- justícia juvenil
dalona, a tocar de Santa Coloma de
Gramenet. A la cita, a part de la víc-
tima, s’hi va afegir una menor –tam-
bé de 14 anys– que havia sigut pare-
lla del noi que buscaven els Mossos.
La trobada havia estat motivada per
aclarir unes suposades amenaces de
VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES
Una noia que va ser víctima d’assetjament sexual,
en una imatge d’arxiu. PERE TORDERA
demanat a la noia que enviï imatges
íntimes per internet i en un 21,9% Millora
ha passat tres vegades o més. Tam- La tasca de
bé hi ha un 23,4% de noies que han
patit assetjament sexual online per les escoles
tenir cibersexe. Algunes víctimes està ajudant a
han patit més d’un d’aquests tres ti- reduir una
pus diferents d’assetjament. La mica els casos
percepció de la dona, però, és molt d’assetjament
diferent de la que reconeixen els
nois. Només un 11,6% admeten ha-
ver enviat fotos sexuals no desitja-
mort que la noia havia rebut de
l’agressor, amb qui havia trencat
la relació.
La conversa va derivar en un
enfrontament a cops entre els
dos nois de 14 anys. Va ser llavors
quan la víctima va intentar po-
sar-se entremig d’ells i va rebre la
ganivetada. Un apunyalament
que li va fer perdre una gran
quantitat de sang.
Ingrés en un centre tancat
El detingut passarà ara a disposi-
ció de la Fiscalia de Menors i el
jutjat de menors. Com que el pre-
sumpte autor té 14 anys pot ser
imputable –seria inimputable si
tingués 13 anys o menys– i se li
podrà aplicar una mesura de jus-
tícia juvenil. Segons la legislació
vigent, els delictes contra la vida
–assassinats o homicidis– fets
per menors de 14 o 15 anys com-
porten l’ingrés en un centre de
règim tancat entre un i cinc anys.
Es pot arribar a sis anys si s’ha co-
mès alguna infracció més i aquest
internament es pot complemen-
tar amb una altra mesura de lli-
bertat vigilada de fins a tres anys.
L’apunyalament mortal ha
commocionat Badalona. L’Insti-
tut Isaac Albéniz, el centre on es-
tudiava la víctima, va rebutjar “la
violència que ha provocat aques-
ta tragèdia”. Companys i profes-
sors de l’institut van participar
dimecres en un minut de silenci
a la plaça de la Vila de Badalona,
convocat per l’Ajuntament. L’al-
calde, Xavier García Albiol, va dir
que són fets que “demostren que
alguna cosa falla” a la societat.
“No pot ser que un menor de 14
anys vagi pel carrer amb una na-
valla”, va lamentar Albiol, que va
demanar “una reflexió més enllà
de Badalona”.e
des per la dona i un 17% asseguren
haver-ne demanat.
“Els estudis demostren que hi
ha avenços”, va afirmar ahir la se-
cretària d’estat d’Igualtat i con-
tra la Violència de Gènere, Noe-
lia Vera, durant la presentació de
l’informe. En va donar detalls la
directora del treball, María José
Díaz-Aguado, de la unitat de psi-
cologia preventiva de la Complu-
tense, que va recordar que entre
el 2010 i el 2013 hi va haver un in-
crement de la violència sexual
contra les adolescents. Durant
aquell període l’ús de les noves
tecnologies va fer que augmentés
especialment la psicològica, però
ara han disminuït tres dels valors
que llavors van créixer: el control
a través del mòbil, l’ús de les con-
trasenyes de la dona per contro-
lar-la i l’ús de les seves contrase-
nyes per suplantar-li la identitat.
En el perquè de la reducció de
la violència contra les joves van
destacar la tasca a les escoles i el
fet que en l’entorn familiar se’n
parli més.e
21
societat
ESGLÉSIA
El mossèn acusat
d’abusos sexuals
continua cobrant
tot i estar apartat
ARA
BARCELONA
El capellà acusat d’abusos sexuals
Manel Fuentes, canonge arxiver de
la catedral de Tarragona i director
de l’Arxiu Històric Arxidiocesà tar-
ragoní, continua cobrant un sou tot
i estar “suspès preventivament de
l’exercici públic”. L’endemà que el
diari ARA publiqués que l’arquebis-
bat de Tarragona ha dut a la Fiscalia
i al Vaticà els presumptes abusos se-
xuals que mossèn Fuentes va come-
tre fa vint anys, el mateix arquebis-
bat va afirmar en roda de premsa
que la institució ha suspès el sacer-
dot “de l’exercici públic del ministe-
ri presbiteral i dels seus càrrecs pas-
torals de manera preventiva”, però
“segueix sent mossèn de l’arque-
bisbat fins que no hi hagi una reso-
lució judicial canònica o judicial
civil”. Des del 2018, Fuentes exer-
ceix de mossèn a la Selva del Camp,
Almoster i l’Albiol (Baix Camp).
La institució assegura que tenen
constància que hi va haver dues víc-
times d’aquests delictes, que ja hau-
rien prescrit perquè es van cometre
fa 20 anys. El portaveu de l’arque-
bisbat, Simó Gras, va remarcar que
respecten la presumpció d’innocèn-
cia i va indicar que “una de les víc-
times ha reiterat que es preservi la
seva privacitat, i hi té tot el dret”.
Amb tot, va recordar que tot i garan-
tir la privacitat i “honorabilitat” de
víctimes i acusat –de qui Gras no va
dir el nom en cap moment–, han es-
tat “el màxim de transparents amb
la Fiscalia provincial i la Santa Seu”.
Gras no es va pronunciar sobre el
recorregut que pugui tenir el cas a la
Fiscalia i va afegir que el procés ca-
nònic no saben quant durarà ni quin
recorregut tindrà perquè “encara és
a les beceroles”. “El mal és mal. Com
a institució, per molt que alguna co-
sa pugui haver prescrit i que no pu-
gui tenir una càrrega legal que li su-
posi una pena, això no treu que si hi
ha un mal s’hagi de reparar”, va
afirmar. La màxima pena arran de
la investigació eclesiàstica seria
“l’expulsió de l’estat clerical”.e
El portaveu de l’arquebisbat de
Tarragona, Simó Gras, ahir. ACN
22
societat
enbreu
ACN
■ Atrapen un cangur que saltava
pels carrers de Roda de Ter
Els vigilants municipals de Roda de Ter van rebre ahir
al matí l’avís que un animal gens habitual rondava
pels carrers del poble. Quan els vigilants van arribar a
la zona van comprovar que era un cangur: en concret,
un ualabi –una espècie més petita que un cangur
habitual–. Un vigilant i un veí van poder atrapar-lo.
Un veí del poble el va reclamar i els vigilants
municipals l’hi van entregar. Més tard, aquest veí va
dir als Agents Rurals que l’animal és propietat de
dues persones estrangeres que ja se l’han emportat.
Segons la investigació dels Agents Rurals, el cangur
s’havia escapat d’un camió que transportava cavalls
mentre el vehicle estava en una finca a prop d’on el
van atrapar. Els Agents Rurals van informar que les
dues persones treballen en una empresa de
transport de cavalls amb seu a Alemanya.
MARC ROVIRA
■ La Sagrada Família ajorna fins
al 2022 el pagament d’1,6 M€
La Junta Constructora de la Sagrada Família ha
acordat amb l’Ajuntament de Barcelona ajornar fins
al 2022 el pagament d’1,6 milions d’euros de les
contribucions per finançar el transport públic i el
manteniment de l’espai públic corresponents al
2020, una vegada estigui superada la pandèmia i
pugui recuperar les visites al temple. Les dues
institucions van pactar el 2018 que la Sagrada
Família col·laboraria en el finançament de les
despeses que generen les seves activitats, que
pugen a 36 milions en 10 anys. L’acord anunciat ahir
estableix que dels 2,2 milions previstos per al
finançament del transport públic, corresponents al
2020, el temple en pagarà aquest febrer 600.000 i
els 1,6 milions s’abonaran amb el pagament del 2022.
LA DINÀMICA DEL VÒRTEX POLAR
La figura de la dreta representa la situació que ha marcat molts moments d'aquest hivern.
L'aire fred s'ha escapat amb facilitat cap a latituds més baixes.
Vòrtex polar estable
Corrent
fort
Un hivern extrem a l’hemisferi
nord a causa del vòrtex polar
Episodis de fred i neu extraordinaris són cada cop menys inusuals
MIQUEL BERNIS
BARCELONA
Dijous a les Highlands escoceses es
va arribar a -23 graus, una tempera-
tura que no es donava al Regne Unit
des del 1995. A Chicago fa 12 dies que
hi ha com a mínim 25 centímetres de
neu acumulats, i les previsions fan
pensar que aquest gruix acumulat es
mantindrà com a mínim set dies
més. A la província de la Colúmbia
Britànica, al Canadà, la temperatu-
ra ha arribat a -46 graus a la zona de
Puntzi Mountain, un valor 9 graus
inferior a l’anterior rècord, del 1975.
A Pequín es va arribar a -20 graus a
principis d’any, també un rècord. I
encara més, la setmana que ve Grècia
i Turquia poden rebre nevades molt
extenses, en un hivern en què Ma-
drid va rebre també una nevada que
no es veia des de feia ben bé sis dè-
cades. Som enmig d’un hivern des-
controlat i caòtic a l’hemisferi nord.
Tot va començar amb el canvi
d’any. Al voltant del pol nord, l’es-
tratosfera es va escalfar de cop fins
a registrar temperatures 30 graus
per sobre del normal. Aquest tipus
de pujada de la temperatura a les ca-
pes altes de l’atmosfera no és un fet
insòlit, es tracta d’escalfaments
sobtats en què la temperatura es pot
disparar fins a 50 graus en dos dies.
Aquest canvi tan brusc sol ser un
símptoma d’un seguit de desordres
en la circulació atmosfèrica, un dels
quals és el debilitament del vòrtex
polar.
El vòrtex polar és un corrent de
vents a latituds altes que manté l’ai-
re fred engabiat al voltant dels pols.
Quan el vòrtex polar es debilita, la
circulació atmosfèrica es torna des-
ordenada i l’aire fred de l’Àrtic pot
escapar-se cap a latituds més baixes.
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
Vòrtex polar ondulat
L’aire fred es
mou cap al sud
L’aire calent es
mou cap al nord
Per tant, un debilitament del vòrtex
polar és símptoma que durant les
pròximes setmanes la porta del fred
pot estar molt oberta. Durant la pri-
mera setmana de gener això ja es va
notar, va ser just llavors quan vam
tenir fred insistent i la nevada abun-
dant al sud de Catalunya i al centre
de la Península. També va ser llavors
que regions de la Xina, Corea i el Ja-
pó van registrar temperatures i ne-
vades rècord. Des d’aquest moment
fins ara, en major o menor mesura el
vòrtex polar s’ha mantingut dèbil.
Un indicador per saber com està
el vòrtex polar és l’anomenada os-
cil·lació de l’Àrtic. Al gener, de mit-
jana aquest indicador es va situar en
un valor de -2,5, una dada que no-
més ha sigut tan baixa en compta-
des ocasions en els últims 15 anys.
El març del 2013 va arribar a -3,2, i
el febrer del 2010 a -4,3. Si ho recor-
deu va ser just després, el 8 de març
del 2010, que va caure una nevada
històrica a Catalunya. El fet que el
vòrtex polar sigui dèbil no garanteix
El Darcy va glaçar les fonts de
Trafalgar Square, a Londres. EFE
ara
Corrent
dèbil
Font: NOAA / Gràfic: Eduard Forroll
un hivern fred a Catalunya, però
sí que és un símptoma que la por-
ta del fred extrem és oberta, i que
algunes parts de l’hemisferi en
rebran les conseqüències.
Eleccions amb fred
Totes aquestes nevades i dades
de fred extrem alimenten l’es-
cepticisme sobre el canvi climà-
tic. Conscient d’això, el servei
meteorològic britànic (Met Offi-
ce) ha fet públiques unes dades
bastant clares. L’última vegada
que al Regne Unit es va baixar de
-20 graus va ser precisament
l’any 2010. Des del 1990 fins ara
hi ha hagut 15 dies en què s’hagi
arribat a -20 graus al Regne Unit,
mentre que en els trenta anys an-
teriors n’hi va haver 40. El fred
extrem segueix existint, però ca-
da cop és menys freqüent.
Causa
Un escalfament de les capes
altes de l’atmosfera al pol Nord
ha originat aquest escenari
A partir d’ara el més probable
és que el vòrtex polar torni a ten-
sar-se, i això farà més difícils
aquestes visites del fred extrem i
les nevades cap a latituds mitja-
nes. Les possibilitats d’un nou
episodi de fred i neu extraordina-
ris a Catalunya són cada cop més
baixes. Entre diumenge i dilluns
ens arribarà una llengua menor
d’aquest fred tan cru que afectarà
el Mediterrani Oriental i el mar
Negre. Els migdies de diumenge
i de dilluns seran els més freds de
les últimes setmanes, però aques-
ta situació de baixes temperatu-
res no tindrà continuïtat.e
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 23
societat

INFÀNCIA

L’Escola Popular de Manresa, en perill

El centre, que acompanya cada tarda infants en situació vulnerable, està amenaçat de desallotjament
l’escola, estaria molt trista”, diu banc. “Aquest local estava en ruï-
CESC MAIDEU l’Inas. El bloc que dona vida al cen- nes. L’hem remodelat, li donem un
MANRESA tre és propietat de la Sareb, un ús social i, a sobre, ens en volen fer
banc amb un 45% de participació fora”, sentencia.
“Hi havia una vegada 65 cabretes pública. La Sareb va denunciar L’escola obre de 17.30 h a
que no tenien casa. Caminant pel l’ocupació i el 2018 es va celebrar 19.30 h. A l’última mitja hora lle-
bosc van trobar una cabana buida un judici en què la PAHC va defen- geixen un conte. Avui toca el de les
que aviat va convertir-se en el seu sar que el dret de l’educació preval cabretes i el caçador. Com en la
millor refugi: un projecte educatiu per sobre del de la propietat priva- majoria de contes infantils, el final
que omple el barri d’aprenentat- da. La sentència, però, no va ser fa- és feliç: el caçador marxa i les ca-
ges i amor. Un bon dia, però, men- vorable i el desallotjament s’ha re- bretes viuen per sempre felices a la
tre les cabretes jugaven, va pre- activat per a l’1 de març. “Estem cabana. Però la realitat és ben dife-
sentar-se un caçador dolent”. Ai- negociant amb la Sareb per obtenir rent: l’1 de març s’acosta i cada ve-
xí comença el conte que expliquen un lloguer social a cost zero”, des- gada tenen menys temps per can-
els voluntaris de l’Escola Popular Pintar és una de les activitats que agraden més als criu Camero, tot i que admet que de viar un desenllaç que de moment
de Manresa als 65 nens en situació infants de l’Escola Popular. PERE TORDERA moment no hi ha predisposició del ha quedat escrit a la sentència.e
vulnerable que acullen cada tarda.
La realitat es barreja amb la ficció:
la cabana és el local ocupat on fan
tasques de reforç escolar, les ca- Calendari
bretes són els nens a qui ajuden, i El jutge
el caçador és la Sareb, el banc pro- els obliga
pietari de l’espai. El conte encara a marxar del
no ha arribat al desenllaç, però el
nus explica com el propietari in-
bloc, propietat
terposa una ordre de desallotja- de la Sareb,
ment a l’escola. La data marcada l’1 de març
pel desnonament és l’1 de març i la
principal via de defensa del centre
són els dibuixos dels nens amb un Beneficiaris
missatge comú: “No vull marxar de Més de 60
l’escola”. infants
Una escola que té els orígens a hi troben un
l’any 2015, quan la Plataforma
d’Afectades per la Hipoteca del
espai de lleure
Bages (PAHC) va ocupar un bloc al i ajuda amb
centre de Manresa. Als pisos hi els deures
van reubicar famílies en situació
vulnerable i als baixos hi van im-
pulsar una escola de reforç. “Vam
començar ajudant els nens a fer els
deures, però ara també és un espai
d’acompanyament emocional”,
explica Maria Cameno, voluntària
de l’escola. Actualment acullen 65
infants, que es reparteixen durant
la setmana. “A mi m’agradaria ve-
nir cada dia –diu l’Inas, de vuit
anys, que explica que de gran vol
ser cantant, policia o pintora–. En-
cara no ho tinc clar”. L’Inas fa dos
anys que va a l’Escola Popular, i els
seus pares n’estan molt contents:
“Trec més bones notes”, explica.
A l’escola hi ha estones de tot.
“Ens divertim molt”, diu el Lo-
qman, de vuit anys. Les estones de
diversió arriben amb els jocs de
taula, quan toca pintar o quan van
a la plaça a jugar a futbol. També hi
ha moments de silenci, quan toca
llegir o resoldre dubtes. “Aprenc
més aquí que a l’escola”, explica el
Reda, de sis anys. Per als nens po-
der-hi anar és un privilegi. “És la
millor tarda de la setmana”, excla-
ma l’Inas. Tots somriuen d’orella
a orella. “Tots diuen alguna vega-
da: puc portar un amic?”, explica
Cameno. Cada dia hi ha més llista
d’espera.
Realitat i ficció
La majoria dels nens que van a l’Es-
cola Popular provenen de famílies
que han sigut reubicades per la
PAHC. Viuen, dia a dia, amb el risc
que els desallotgin de casa seva, i
ara també corre perill l’únic espai
d’oci que tenen. “No vull marxar de
24
LEANDRE IBAR PENABA
XAVIER GRAU DEL CERRO
BARCELONA
Els preus tornen a créixer. Després
de mesos amb el cost del cistell de
la compra per sota dels nivells de fa
un any, tant a Catalunya com al
conjunt d’Espanya la inflació va
tornar a ser positiva al gener i ja se
superen els preus de principis del
2020, just abans de l’esclat de la
pandèmia a Europa.
L’índex de preus al consum (IPC)
del gener, publicat ahir per l’Insti-
tut Nacional d’Estadística (INE),
indica que, en relació a fa un any, els
preus van augmentar a Catalunya
un 0,4%, una dècima menys del que
ho van fer en el global de l’Estat
(0,5%). Es tracta del primer mes
amb un creixement interanual po-
sitiu de l’IPC des del març del 2020,
quan es va decretar l’estat d’alarma
a Espanya. Des d’aleshores, tots els
mesos els preus s’havien reduït en
relació amb un any abans.
Si es comparen els preus del ge-
ner amb els del mes anterior, però,
a Espanya es van mantenir plans,
mentre que a Catalunya van gua-
nyar un 0,1%. Un creixement que va
en contra del que és habitual, ja que
cal tenir en compte que normal-
ment el gener acostuma a ser un
mes deflacionari, és a dir, en què els
preus cauen a causa de les rebaixes
que du a terme una part important
del comerç i a la caiguda del con-
sum de les famílies després de les
vacances de Nadal.
Per al catedràtic d’economia de la
UPF José García Montalvo, aques-
ta pujada de preus “era esperable”,
sobretot per l’encariment dels pro-
ductes de l’alimentació. El catedrà-
tic, a més, assenyala altres factors de
l’economia internacional que tam-
bé han pressionat a l’alça els preus,
com ara “l’encariment de les prime-
res matèries, com el coure, i també
l’augment dels preus del transport
marítim”.
L’esclat de la pandèmia va portar
un abaratiment generalitzat del
cistell de la compra. Malgrat algu-
nes excepcions –la principal serien
els aliments–, el gruix dels béns i
serveis de consum habituals de les
famílies va baixar de preu. L’esclat
del covid-19 també va provocar en
els mercats internacionals una cai-
guda mundial del preu dels com-
bustibles, sobretot el petroli, que va
repercutir a la baixa en molts altres
productes. De fet, aquesta tendèn-
ELS RESPONSABLES DE LA PUJADA
2 ,5%
Les despeses vinculades a
l’habitatge són el principal
impulsor de la pujada de preus al
gener respecte a fa un any
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
Economia
L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA
Els preus tornen
enfilar fins a un 4,3% en compara-
ció amb el mateix mes de l’any an-
terior. Sobretot van pujar l’electri-
citat –el preu majorista de la llum
a créixer després
es va disparar al gener per l’impac-
te de la tempesta Filomena i el des-
cens de la producció de les les reno-
vables– i, en menor mesura, el gas
natural i el combustible per a cale-
de deu mesos
facció. També l’alimentació va con-
tinuar a l’alça un mes més, amb una
pujada del 0,9%, empesa sobretot
pel preu de les verdures i hortalis-
ses, el peix, el marisc i l’aigua mine-
ral. A l’altre costat, la roba i el calçat
L’alimentació i l’energia van fer augmentar l’IPC van caure un 15,3% per l’efecte de
les rebaixes, i l’oci i la cultura es van
del gener a Catalunya en comparació amb fa un any mantenir en terreny negatiu, amb
una taxa interanual del -0,4%.
Pujada d’impostos
2,0
LA VARIACIÓ INTERANUAL DE L’IPC En l’augment dels preus al gener
Catalunya
també hi han tingut un impacte les
1,7 pujades d’impostos amb el nou any,
1,5
Espanya especialment en l’àmbit de les asse-
gurances i les begudes ensucrades.
1,2 L’IPC estatal va pujar al gener un
0,5%, però amb impostos constants
1,0 ho hauria fet un 0,4%, una dècima
menys. La diferència ve de la puja-
da de l’IVA del 10% al 21% de les be-
gudes ensucrades i l’impost sobre
0,5 0,5
les primes d’assegurances, que ha
0,4 passat del 6% al 8%.
0,4
Tot i que l’increment de preus al
0 gener va ser moderat, sí que es pre-
veu un augment més important de
-0,3 la inflació quan la recuperació eco-
nòmica i, per tant, el consum agafin
-0,5
força. Segons José García Montal-
vo, “s’espera un increment impor-
tant de la inflació, però temporal,
-1,0 perquè la recuperació farà augmen-
tar la demanda i hi haurà poca ofer-
-1
-1,1 ta”. Aquest expert indica que la ma-
joria dels economistes creuen que
-1,5 serà una pujada de preus limitat en
2019 2020 2021
el temps “que no provocarà una re-
Font: INE/ Gràfic: E. Utrilla acció dels bancs centrals ni tampoc
afectarà els tipus d’interès”.
cia a la baixa de l’energia i el petro- tor del vestit i el calçat (-15,4%), Les principals patronals van des-
li s’ha revertit en els últims mesos, –fruit de la campanya de rebaixes– tacar ahir que la pujada de preus es
Previsió
la qual cosa explica en part la puja- seguit de l’oci i la cultura (-0,5%) i manté en la moderació, però els
da de preus. En aquest sentit, per
L’increment el parament de la llar (-0,1%). sindicats, per la seva banda, van
exemple, el transport es va encarir
dels preus Però si la comparació es fa res- alertar de l’impacte que té sobre les
al gener un 1,5% per l’augment de la pecte al gener del 2020, tots els famílies, ja que la principal inflació
gasolina i altres carburants. podria agafar grups que formen part del cistell de es produeix en l’habitatge i l’ali-
més impuls la compra amb què es calcula l’IPC mentació. Aquest fet, segons
Habitatge i alimentació amb la presenten augments de preus, a ex- CCOO, afectarà “especialment les
A Catalunya, l’increment mensual recuperació cepció de l’ensenyament (-4,1%), el llars amb les rendes més baixes”.
més gran es va produir el mes pas- transport (-3,6%) i les comunicaci- Per a aquestes famílies, va apuntar
sat en l’àmbit de l’habitatge (3,9%), ons (-3,5%). En aquest cas, les pu- la UGT, aquestes partides “repre-
seguit per l’alimentació (0,9%), les jades més grans es van produir en senten una despesa més gran en el
begudes alcohòliques i el tabac l’habitatge (2,5%), l’alimentació seu consum total”. Per això, el sin-
(0,6%) i les comunicacions (0,5%). (2,1%) i el vestit i el calçat (1,1%). dicat CCOO va demanar estendre
Per contra, la caiguda de preus més A nivell estatal, les despeses re- l’ingrés mínim vital i apujar el salari
acusada la va protagonitzar el sec- lacionades amb l’habitatge es van mínim interprofessional.e
2,1%
Els preus dels productes
0,1%
Una dècima de l’IPC a l’Estat es
0,1%
És l’augment dels preus a
d’alimentació van seguir la senda pot atribuir a l’augment dels Catalunya al gener respecte al
del creixement, com han fet impostos de les begudes mes anterior. A Espanya, en
durant tota la pandèmia ensucrades i les assegurances canvi, es van mantenir plans
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
ELS PRIMERS La Comissió Europea i la presidència del Consell de la UE
FONS DE LA UE, esperen que les primeres ajudes del Fons de Recuperació
A L’ESTIU arribin als estats membres a principis de l’estiu i insten els
estats a accelerar la ratificació de la legislació que permetrà
El covid enfonsa
l’economia
britànica un 9,9%
QUIM ARANDA
LONDRES
El covid ha castigat l’economia del Regne Unit
durant el 2020 com no ho ha fet en cap dels
altres membres de G-7, el grup de països més
influents del món. L’Oficina Nacional d’Esta-
dística britànica va facilitar ahir les dades: el
producte interior brut britànic es va enfonsar
un 9,9% al llarg de l’any, i cap dels sectors en
va sortir indemne.
Encara que només hi ha dades oficials des
del 1955, es creu que es tracta de la caiguda
més important des de l’any 1709, quan tres
mesos d’un hivern duríssim van fer, per exem-
ple, que el riu Tàmesi al seu pas per Londres
semblés “una roca sòlida de gel”, com van re-
collir algunes cròniques de l’època, o que els
ocells es congelessin en vol i caiguessin a ter-
ra. En aquell període l’economia de les illes
Britàniques es va reduir un 13,4%.
Tot i la catàstrofe de les xifres del 2020, el
Regne Unit va evitar una doble recessió (en
forma de W), ja que l’últim trimestre va expe-
rimentar un creixement en conjunt d’un 1%.
Amb tot, el balanç anual va acabar amb set
anys de creixement econòmic continuat i ha
tornat l’economia als nivells del 2013.
Els pitjors resultats del G-7
Les dades del Regne Unit són, a més, les pitjors
del G-7: Itàlia va caure un 8,9%; França, un
8,3%; Alemanya, un 5,8%; el Canadà, un 5,5%;
el Japó, un 5%, i els Estats Units, un 3,5%. Són
també pitjors que les de l’eurozona, on l’eco-
nomia va caure un 6,8%. Així i tot, els resultats
britànics són millors que els d’Espanya, que va
experimentar un descens d’un 11%.
Bona part de la caiguda britànica de l’any
passat es va produir durant la primavera,
quan es va decretar el primer confinament a
partir de la tercera setmana del març. En el
segon trimestre de l’any l’economia es va
contraure gairebé un 20%.e
Imatge de principis de mes dels carrers de
Londres. ANDY RAIN / EFE
750.000
milions d’euros per
a la recuperació
FINANCES
La nova scalitat premia els
plans de pensions d’empresa
El govern redueix les desgravacions dels plans personals
E
ls plans de pensions no
han canviat, però la se-
va fiscalitat sí. I profun-
dament. Amb l’entrada
en vigor dels pressu-
postos generals de l’Estat del 2021,
el dia 1 de gener d’aquest any, el go-
vern espanyol va canviar les des-
gravacions per als plans de pensi-
ons, que fins ara havien estat gene-
roses en els casos de plans indivi-
duals, amb l’objectiu d’afavorir els
de pensions d’empresa.
Fins a aquest gener, els plans te-
nien una exempció de fins a 8.000
euros anuals (o del 30% dels in-
gressos si és inferior) a la base im-
posable de la declaració de la ren-
da. Per exemple, un treballador
amb un sou anual de 40.000 euros
havia de pagar un impost sobre la
renda (IRPF) d’acord amb aquests
ingressos, però, si dedicava 5.000
euros a un pla de pensions, se l’hi
descomptaven dels 40.000, per la
qual cosa pagava un IRPF com si
n’hagués guanyat 35.000.
Aquesta exempció era tempo-
ral, ja que, en el moment de liqui-
dar el pla de pensions quan el titu-
lar es jubila, cal declarar-lo i pa-
gar-ne l’IRPF corresponent, per-
què l’Estat el considera una renda
del treball.
L’exempció de 8.000 euros ser-
via tant per als plans de pensions
personals com per als d’empresa.
Fins ara, els primers eren els més
emetre el deute per finançar les ajudes. El president del
Parlament Europeu, David Sassoli, i el primer ministre
portuguès, António Costa –president de torn de la UE–, van
rubricar ahir la regulació del Mecanisme de Recuperació.
habituals entre la població. Són
aquells que tenen com a titular
una sola persona, que hi va posant
diners pel seu compte cada cert
temps fins que arriba el moment
de jubilar-se (o d’abandonar la fei-
na per alguna altra raó, com per
exemple una baixa permanent).
L’altre cas són els plans d’empre-
sa, que tenen de titular una perso-
na però qui hi posa diners és la
companyia on treballa.
Els 8.000 euros era el màxim
per persona que la llei permetia
invertir en plans (del tipus que
siguin) en un any.
Menys desgravació a l’IRPF
La nova fiscalitat, però, diferencia
les contribucions entre els plans
personals i els d’empresa. En el
cas dels primers, es rebaixa la con-
tribució a 2.000 euros per any. En
canvi, les contribucions en plans
d’empresa es mantenen en 8.000
euros, sempre que siguin fetes per
la companyia (alguns plans d’em-
presa permeten que hi contribuei-
xin tant el treballador com l’ocu-
pador). Així doncs, si se sumen les
dues xifres, el màxim que es pot
dedicar ara a contribucions passa
a ser de 10.000 euros per persona
i any, però amb molt més pes dels
plans empresarials.
Aquest fet lliga amb la reforma
de les pensions que la Unió Euro-
pea reclama a l’Estat des de fa
25
economia
PERSONALS
PER LEANDRE IBAR PENABA
XAVIER BERTRAL
temps i que el govern central està
preparant. La Comissió Europea
demana a Espanya que asseguri la
sostenibilitat del seu sistema de
pensions, per la qual cosa afavo-
rir que siguin les empreses les que
dediquin més esforços als plans
privats dels seus treballadors pot
ser una manera de compensar fu-
tures rebaixes de les prestacions
públiques.
De fet, a diferència d’altres pa-
ïsos europeus, com Alemanya o els
Països Baixos, els plans de pensi-
ons empresarials tenen poca de-
manda a Espanya. Concretament,
només uns dos milions de partici-
pants a Espanya, i acumulen uns
35.000 milions d’euros, segons
dades d’Inverco, la patronal de
fons de pensions.
Els nous canvis, doncs, afecten
aquelles persones que dedicaven
més de 2.000 euros anuals a plans
personals, que amb la declaració
de la renda del 2021 veuran com
se’ls redueixen les exempcions.
Els experts asseguren que la situ-
ació anterior afavoria sobretot el
10% dels contribuents amb rendes
més altes –els únics que podien
dedicar grans quantitats als seus
plans–, que es podien arribar a de-
duir fins a 3.600 euros d’IRPF.
Amb les noves modificacions, pe-
rò, el màxim possible de deducció
serà de 900 euros per a les rendes
més elevades.e
26
economia
JUDICIAL
Rodrigo Rato obté
la llibertat condicional
L’expresident de Bankia complia quatre
anys i mig de presó per les targetes ‘black’
LAIA FORÈS
MADRID
Rodrigo Rato va ser condemnat a
quatre anys i mig de presó per apro-
piació indeguda pel cas de les tar-
getes black, però només haurà es-
tat dos anys tancat a Soto del Real.
L’Audiència Nacional va concedir
ahir la llibertat condicional a l’ex-
president de Bankia i exvicepresi-
dent del govern espanyol, tot i no
haver complert encara tres quartes
parts de la condemna, una de les
condicions que fixa la normativa pe-
nitenciària. Rato va ingressar a la
presó madrilenya l’octubre del
2018, però des de fa quatre mesos ja
gaudia del tercer grau, fet que li va
permetre sortir del centre peniten-
ciari amb control telemàtic just dos
anys després d’haver-hi entrat.
L’Audiència Nacional avala els ar-
guments de la Junta de Tractament
del Centre d’Inserció Social, que argu-
mentava la petició de posada en lliber-
tat condicional per l’edat del condem-
nat, 71 anys, i perquè ha tingut una
conducta penitenciària “adaptada”,
no s’han registrat incidents durant els
permisos gaudits i ha participat amb
resultats positius en un programa de
rehabilitació per a presos.
L’edat, factor clau
El que més ha pesat a l’hora de de-
cidir la seva posada en llibertat sen-
se haver complert les tres quartes
parts de la condemna, però, és la se-
va edat, atès que el reglament peni-
tenciari preveu que es pugui conce-
dir la llibertat condicional a presos
que hagin fet els 70 anys, si es com-
pleixen també altres requisits. En
aquest cas també s’han tingut en
compte altres elements com l’anti-
guitat dels fets pels quals va ser
condemnat i que va pagar la quan-
titat de responsabilitat civil que li
va exigir la justícia.
El ministeri fiscal també s’havia
pronunciat a favor d’atorgar la lli-
bertat condicional a l’exministre
d’Economia del PP. Amb la decisió
de l’Audiència, Rato només haurà
de complir una sèrie de condicions
per seguir en llibertat, com ara la
Rato sortint de custòdia familiar, fixar un domicili
la presó de Soto i el seguiment dels serveis socials.
del Real, en una Quan va entrar a la presó, el 2018,
imatge d’arxiu. l’expresident de Bankia es va adre-
RODRIGO JIMÉNEZ / EFE çar als mitjans de comunicació i va
fer unes breus declaracions per de-
manar perdó públicament: “Assu-
meixo els errors que hagi pogut co-
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
metre i demano perdó a la societat
i a aquelles persones que s’hagin po-
gut sentir decebudes o afectades”,
va dir a les portes de Soto del Real.
Rato va ser condemnat junta-
ment amb Miguel Blesa, expresi-
dent de Caja Madrid, que va ser tro-
bat mort pocs mesos després de la
sentència. El judici va provar que
l’un i l’altre van cometre un delicte
continuat d’apropiació indeguda
per la seva participació en un siste-
ma que consistia en l’ús de targetes
opaques als ulls d’Hisenda que per-
metien als seus titulars –directius i
consellers de l’entitat– utilitzar-les
sense justificar-ne les despeses. En
la mateixa sentència, els dos ban-
quers van ser absolts del delicte
d’administració deslleial.
Absolt per la sortida a borsa
Amb la llibertat condicional, Rato
passa pàgina a les irregularitats co-
meses com a president de Bankia. El
setembre del 2020 ell i la resta
d’acusats van ser absolts per la sor-
tida a borsa de l’entitat el 2011.
L’exgerent del Fons Monetari In-
ternacional (FMI) s’enfrontava a
una pena de més de vuit anys de pre-
só per estafa a inversors i falsedat
comptable, acusacions que no es
van provar durant el judici celebrat
a l’Audiència Nacional. El cas, pe-
rò, encara està pendent dels recur-
sos de cassació d’algunes de les acu-
sacions. L’exministre també està
pendent d’una investigació oberta
sobre el seu patrimoni.e
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
LA BORSA ÍBEX-35
8.055,00 PUNTS
Sessió de divendres,
12 de febrer del 2021 +0,22% VARIACIÓ
Patronals
Cañete presenta
els avals per optar
a presidir Pimec
L’actual secretari general de la pa-
tronal Pimec, Antoni Cañete (a la
foto), va presentar ahir al voltant
de 400 avals –tres vegades més del
que és necessari– per optar a la
presidència d’aquesta patronal en
les eleccions del 23 de febrer. En
un acte celebrat al Col·legi d’Eco-
nomistes, el candidat va defensar
la “transversalitat” i la visió “inte-
gradora” de la seva llista i va acu-
sar la candidatura Eines Pimec
–que té el suport de l’ANC–, que
fins ara és l’única candidatura al-
ternativa que opta a la presidència,
de voler “polititzar” la institució.
“Els nostres objectius són exclu-
sivament empresarials, mentre
que l’altra candidatura sembla que
està presentada en termes polí-
tics”, va comentar Cañete, que va
negar que Pimec estigui afavorint
la seva candidatura.
AINA MARTÍ / ACN
Salut
Acord per fer 85.000
tests d’antígens a les
empreses catalanes
El departament de Salut i Pimec
han signat un conveni de col·labora-
ció per realitzar 85.000 tests d’antí-
gens ràpids en empreses i polígons
de Catalunya. El Servei Català de la
Salut facilitarà el desplegament ini-
cial dels tests i Pimec s’encarrega-
rà de l’organització i el desenvolu-
pament dels cribatges, que podran
realitzar-se de manera puntual o es-
tablint una periodicitat. Es faran se-
guint el protocol elaborat per Salut
i presentat al Consell de Relacions
Laborals de Catalunya.
ELS QUE PUGEN MÉS
NATURGY
ENAGÁS
ENDESA
RADAR EMPRESARIAL
El conseller delegat de la GSMA, John Hoffman. DAVID ADAMSON / GSMA
Hoffman defensa un Mobile
semipresencial i al juny
PAULA CLEMENTE ❊ BARCELONA
Si és per la GSMA, el Mobile World Con-
gress del 2021 se celebrarà al juny. Serà,
segons va dir ahir en un comunicat el
seu conseller delegat, un esdeveniment
“segur i vibrant”, que combinarà la pro-
posta virtual amb la participació física
i, això sí, amb menys participants. “No
som ingenus, les coses no seran com
abans”, va reconèixer John Hoffman en
el text. “Hi ha algunes coses que estan
fora del nostre control, com les contí-
nues restriccions de viatge, que signi-
ficaran molts menys visitants que en el
passat”, va afegir. Sigui com sigui, el di-
rectiu assegura que gràcies a un any de
coneixement acumulat i al temps addi-
cional de planificació, poden mitigar
molts dels riscos per mantenir un am-
bient “segur i controlat”. En una entre-
vista amb l’ACN va especificar que
s’exigirà als participants un test nega-
tiu de covid-19 i s’oferiran espais per
fer-se la prova allà mateix.
Compten, va afegir en el comunicat,
amb el suport de la Fira de Barcelona,
l’ajuntament de la ciutat, la Generalitat
de Catalunya, el ministeri d’Indústria,
Energia i Turisme i Turisme de Barce-
lona. “Hem aconseguit un progrés signi-
% VAR. EUROS
ELS QUE BAIXEN MÉS
+2,54 20,990
+2,30 17,760
+2,19 21,930
ficatiu per arribar a aquest punt i ara es-
tem 100% centrats en portar altre cop
l’esdeveniment, en persona, del 28 de
juny a l’1 de juliol”, va afirmar.
En persona, explica, perquè després
d’haver desenvolupat una plataforma vir-
tual que ha servit per mantenir els esde-
veniments que organitza la GSMA, han
detectat que faltava, almenys, una cosa:
la connexió humana cara a cara. “És
aquesta connexió el que ha fet que el
MWC Barcelona tingui tant d’èxit”, va dir.
Una decisió encertada
Tot això ho va explicar en un text en què
va aprofitar per fer balanç de tot el que ha
passat aquest any des que es va cancel·lar
el Mobile del 2020. Segons Hoffman, la
decisió no es va prendre a la lleugera. “Si
ens equivocàvem, provocaríem una pro-
funda pertorbació i conseqüències per a
més de 2.300 expositors i més de 100.000
assistents”, va recordar. Sabent el que sa-
ben avui, va seguir, poden confirmar que
la decisió va ser l’encertada, tot i rebre al-
gunes crítiques en aquell moment: “La
cancel·lació va ajudar a aturar la propaga-
ció del virus a Barcelona i més enllà, i va
salvar vides com a resultat”.e
27
economia
% VAR. EUROS
SOLARIA -5,76 21,580
MAPFRE -1,77 1,552
ACCIONA -1,52 122,900
Farmàcia
Esteve participa en
un assaig per tractar
pacients de covid-19
La farmacèutica catalana Esteve
col·labora en un assaig clínic pro-
mogut per l’Hospital del Mar de
Barcelona per determinar l’eficàcia
i seguretat del compost I-52862 en
el tractament primerenc de paci-
ents ambulatoris amb símptomes
lleus de covid-19 i amb infecció con-
firmada. Esteve ha subministrat la
quantitat necessària d’aquest com-
post per a la realització de l’estudi,
en el qual també participa la UPF,
mentre que WeLab Barcelona, el
centre de recerca fruit de l’aliança
entre Esteve i Leitat, ha col·laborat
en el disseny de l’assaig.
Banca
Directius del BBVA
renuncien a les pagues
variables del 2020
La direcció del BBVA, incloent-hi el
seu president, Carlos Torres, i el seu
conseller delegat, Onur Genç, no
cobrarà la remuneració variable del
2020 com a gest de responsabilitat
davant l’any viscut. Així s’indica en
l’informe anual sobre la remunera-
ció dels consellers enviat ahir a la
CNMV. En total, són 330 empleats
del banc els que han renunciat vo-
luntàriament, sigui totalment o
parcialment, a aquestes pagues.
Accident laboral
Mor un treballador
a Mercabarna al bolcar
un toro elèctric
Un treballador de 61 anys d’una em-
presa de peix va morir ahir de mati-
nada quan va bolcar per accident el
toro elèctric que conduïa mentre pu-
java per una rampa del recinte de
Mercabarna, segons els Mossos d’Es-
quadra. Mercabarna obrirà una in-
vestigació sobre les causes de l’acci-
dent d’aquest empleat, un professio-
nal, van indicar, que “sempre seguia
les indicacions de seguretat”.
28 DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara

DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA

DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY

DIRECTORA
GERENT
GEORGINA FERRI

SUBDIRECTORS
✦ ✦
DAVID MIRÓ
CATALINA SERRA
JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
ROSA RODON
EDICIÓ WEB

Alemanya ha perdut el control del virus

FRANCINA BOSCH
POLÍTICA
GERARD PRUNA
INTERNACIONAL
FRANCESC MILLAN

“A
SOCIETAT
ELENA FREIXA
ECONOMIA
ALBERT MARTÍN ixò se’ns ha escapat La primavera passada el càlcul electo-
DEBAT de les mans”. Aques- ral es va deixar de banda breument per
TONI GÜELL
CULTURA
tes van ser les parau- l’amenaça global del virus. Ja no és així.
LAURA SERRA les de la cancellera Tot i que la pandèmia està lluny d’haver-
MÈDIA alemanya, Angela se acabat, ara és moment d’esmolar els
ÀLEX GUTIÉRREZ Merkel, quan va examinar la situació del perfils polítics individuals en lloc de
ESPORTS
XAVI HERNÁNDEZ país a finals de gener en una reunió con- comprometre’s, d’atendre els interessos
DELEGADA MADRID fidencial. Va parlar amb la seva precisió tí- especials dels electors locals en lloc de
MARIONA FERRER pica. A Alemanya, que dimecres va allar- ANNA SAUERBREY centrar-se en el bé comú del país.
LLENGUA
MARIA RODRÍGUEZ
gar el confinament actual fins al 7 de març Tornen les consideracions polítiques.
FOTOGRAFIA com a mínim, les coses van malament: des EDITORA D’OPINIÓ DE ‘DER TAGESSPIEGEL’ Han tingut protagonisme en els conflictes
XAVIER BERTRAL de l’octubre els casos s’han disparat (tot THE NEW YORK TIMES
entre els 16 governadors regionals i tam-
DISSENY WEB
RICARD MARFÀ
just comencen a baixar ara) i han mort bé en les tensions entre els governadors
ARA TV més de 50.000 persones. Hi predomina TRADUCCIÓ: MARC RUBIÓ RODON i la cancellera. Una de les raons que expli-
ALBA OM un ambient de resignació. quen la lentitud a l’hora de reintroduir
EDICIÓ DE PREMSA
Però ¿Alemanya no va ser un dels líders restriccions al país ha sigut que els caps
PERIÒDICA ARA, SL mundials en el control de la pandèmia du- des. En certs moments les morts diàries regionals han considerat que la senyora
rant la primera onada? ¿Oi que els ale- van quadruplicar les que hi va haver en el Merkel els collava massa amb l’objectiu de
PRESIDENT manys van tenir un estiu bastant normal, punt més alt de la primera onada. A la pri- fer una demostració de poder.
FERRAN RODÉS
FINANCES amb anades a la platja i reunions amb mera quinzena de gener el nombre de El problemàtic desplegament de les
XAVIER LINARES amics als beer gardens? ¿Oi que els seus morts per cada 100.000 habitants va su- vacunes ha afegit llenya al foc. Com a
MÀRQUETING fills van tornar a l’escola, com de costum, perar temporalment el dels Estats Units. membre de la Unió Europea (que va tri-
PABLO CASALS
VENDES
a l’agost i al setembre? Per a les persones grans va ser devastador: gar a pactar un contracte amb els prove-
EVA MÁRQUEZ Sí, sí i sí. Però quan va arribar la tardor aproximadament el 90% dels que van mo- ïdors i a començar el desplegament),
COMERCIAL les coses van començar a anar malament. rir a la segona onada tenien 70 anys o més. Alemanya ha tingut dificultats per vacu-
SERGI GERMÁN
NOUS NEGOCIS
I no ha sigut mala sort. Ha sigut la política. Per a un país que havia estat tan acla- nar els seus ciutadans: actualment no-
ORIOL CANALS La primavera passada, quan el virus va mat pel seu èxit en la gestió de la pandè- més el 4% han accedit a una vacuna. I
TECNOLOGIA arrasar Europa, els responsables polítics mia, això va suposar un revés impactant. quan AstraZeneca, un dels fabricants,
MARC CAMPRODON
alemanys van actuar amb rapidesa i amb Per què ha passat això? va anunciar al gener que suspendria el
DIRECTOR FUNDADOR una unitat singular. Al març es van tancar Ras i curt: per la política. El 2021 Alema- subministrament a la UE va esclatar la
CARLES CAPDEVILA les escoles, les botigues i els restaurants i nya celebrarà sis eleccions estatals que se guerra política.
C/ DIPUTACIÓ, 119
es van prohibir les reunions de més de du- sumaran a les eleccions al Parlament del Els estats, els partits de la coalició de
08015 BARCELONA. es persones. Al cap d’unes quantes setma- país, al setembre. Si hi ha un moment per govern i el ministre de Salut s’han acu-
TELÈFON: 93 202 95 95. nes, els casos van baixar i a l’abril i al maig assumir riscos polítics (i hi ha poques co- sat frenèticament els uns als altres –o bé
ATENCIÓ AL el país es va començar a reobrir gradual- ses més arriscades que privar els ciutadans han culpat la senyora Merkel i Brus-
SUBSCRIPTOR: ment. Durant l’estiu hi va haver molt po- cansats de les seves llibertats per obtenir sel·les–. Els alemanys s’han trobat en la
93 275 11 10
ques restriccions, i molt poc covid-19. un benefici incert), no és precisament en- situació desesperada d’haver de fer
subscripcions@ara.cat
Però quan els casos van començar a mig d’un any d’eleccions importants. mans i mànigues per aconseguir una ci-
TEXT LEGAL augmentar a la tardor, els respon- ta i vacunar els seus familiars
Edició de premsa periòdica
ARA es reserva tots els
sables polítics no van poder repe- d’edat més avançada.
drets sobre el contingut del tir la jugada. Durant la primera Després dels fracassos dels dar-
diari ARA, els suplements i
qualsevol producte de setmana d’octubre el nombre de rers mesos, a Alemanya li espera
venda conjunta, sense que casos era tan elevat com quan es va una marató. Per acostar-se a la me-
es puguin reproduir ni
transmetre a altres mitjans imposar el primer confinament al ta, agafa força un nou enfocament:
de comunicació, totalment març. Però per explicar la situació un grup d’experts promouen actu-
o parcialment, sense prèvia
autorització escrita. molts van assenyalar l’augment alment una estratègia de No Covid,
Difusió controlada del nombre de proves i van ignorar a través de la qual no s’aixecaran les
per l’OJD la clara tendència ascendent dels restriccions fins que no hi hagi
casos. No s’hi va posar remei. menys de 10 casos per cada
Durant les setmanes següents el 100.000 habitants a la setmana.
virus va aprofitar a fons la compla- Això requeriria sacrificis, però
ença d’Alemanya. A finals d’octu- una estratègia com aquesta podria
bre el nombre de casos diaris s’ha- impedir que el país anés tentine-
via triplicat o més. La resposta va jant d’un confinament a l’altre du-
EL DIARI D’AHIR ser tèbia: es van tancar bars i res- GETTY
rant tot aquest any electoral. Tot
Fe d’errades: L’ARA
taurants, però es van deixar ober- i així, caldria coratge per allargar
agraeix als lectors que tes les escoles –un “confinament tou” que, les restriccions fins que els casos arribes-
durant un temps, va estabilitzar la situa- sin a un nivell prou baix. La decisió d’am-
La primavera passada
ens facin arribar els
errors que detectin en ció–. No va ser fins just abans de Nadal, pliar el confinament indica que potser els
el contingut dels
moment en què els casos augmentaven el càlcul electoral es va deixar polítics alemanys seran capaços d’actuar
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
dràsticament, que els polítics van activar de banda breument per amb valentia.
publica la fe d’errades el fre d’emergència i van tancar el país. l’amenaça global del virus. Però quan hagi començat la campanya,
en aquesta mateixa La decisió va arribar tan tard que a sabran mantenir el valor?
columna. Podeu fer- principis de gener algunes unitats de cu- Ja no és així
nos arribar les vostres
res intensives estaven gairebé desborda- Copyright The New York Times
esmenes a
opinio@ara.cat.
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
Memòria d’una escultura pública
L’
únic jutge implaca-
ble de l’art és el
temps. Mai cap bo-
na intenció, ni la
més brillant, ha fet
per si sola que una obra esdevingués
obra d’art. Les obres tenen veu prò-
pia i, davant seu, els autors que pro-
ven de fer-les han de restar muts.
Durant anys vaig tenir el privilegi
de visitar l’estudi de Tàpies i mai
vaig sentir-li comentar res sobre de
les seves obres. Les contemplava
pensarós i en silenci, un silenci que
incomodava.
Que l’artista no hagi d’explicar
les seves obres no exclou que no pu-
gui referir-ne els fets que les han
gestades, sense que aquests fets tin-
guin la gosadia de voler esdevenir
categoria artística.
La meva escultura Món, que en-
cara és a la façana lateral de l’edifi-
ci d’El Corte Inglés de la plaça de
Francesc Macià, està a punt de des-
aparèixer, amb la qual cosa el temps
no podrà dictar el seu veredicte fi-
nal. El que sí que puc fer ara és expli-
car la gènesi que la va gestar, la his-
tòria que hi ha al darrere, sense que
amb això pretengui regalar-li la
condició d’obra d’art.
A començaments de
l’any 2000 l’estudi dels ar-
quitectes Martorell, Bohi-
gas i Mackay va rebre l’en-
càrrec de construir un nou
edifici d’El Corte Inglés a la
part alta de la ciutat i es van
trobar que el client volia
aconseguir un alçat més
generós que el que la nor-
mativa permetia. Alesho-
res van explicar-me que
van pactar una fórmula
que beneficiés la ciutat i
l’empresa: es permetria augmentar
la volumetria a condició que el cli-
ent propiciés alguna cosa d’interès
cultural per a Barcelona, i em van
proposar fer una escultura. Però
una escultura on? El despatx dels
arquitectes esmentats feia poc ha-
ANTONI LLENA
ARTISTA
via remodelat El Corte Inglés que
dona al carrer de Fontanella i va in-
corporar-hi a la façana el gran fines-
tral d’estètica gòtica, d’Antoni M.
Gallissà, que era a l’edifici que s’en-
derrocava per bastir la part sud dels
coneguts magatzems i així es podria
preservar un element patrimonial
molt destacat d’aquell indret i del
Modernisme català en general.
Aquesta mateixa fórmula es va vo-
ler aplicar a l’edifici de Francesc
Macià incorporant-t’hi, aquest cop,
una obra contemporània que també
passés a formar part del patrimoni
col·lectiu de la ciutat.
Però què posar-hi?
Per explicar la gènesi d’aquesta
intervenció cal que em traslladi a
BRUNA CASAS
La meva escultura ‘Món’
està a punt de desaparèixer.
Però el tracte inicial amb
l’Ajuntament era que ‘Món’
era per a tota la ciutadania
DE FIT A FIT
mitjans dels anys seixanta del segle
passat, quan es va inaugurar el pri-
mer Corte Inglés de la plaça de Ca-
talunya, situat en un lloc on abans hi
havia hagut la casa del Sr. Girona i
un centre militar. Els magatzems,
per tal de congraciar-se amb la ciu-
tadania, van encarregar a uns artis-
tes de renom (Ràfols-Casamada, i
no recordo si també hi havia Guino-
vart i Hernández Pijuan) que fessin
els aparadors. Anys abans aquesta
aventura l’havia emprès Casa Gales
del passeig de Gràcia, amb gran es-
càndol i èxit, deixant que Tàpies,
Cuixart i Brossa ocupessin les seves
vitrines.
Després de Ràfols-Casamada i
dels altres artistes que no acabo de
recordar, l’empresa va voler donar
continuïtat al projecte atraient els
artistes joves. I van convidar el grup
de Maduixer, un grup d’artistes
trencadors del qual formava part, a
presentar una proposta. La nostra
va ser radical: apedregar els apara-
dors, amb la qual cosa vàrem ser
desestimats de cop.
A l’hora d’intervenir en la façana
d’El Corte Inglés de la plaça Fran-
cesc Macià vaig proposar fer un apa-
rador gegant incorporat a la paret
cega que dona al carrer Ur-
gell i reproduir-hi de ma-
nera simbòlica allò que als
anys seixanta no havia po-
gut fer. Uns pedregots
agressius, estampats a la
paret, i uns miralls gegants
trencats, preservaven la
memòria d’aquella acció
frustrada dels anys seixan-
ta. Els miralls complirien
també una altra missió: in-
corporar a l’edifici, reflec-
tint-la, la vida del carrer.
El canvi d’ús i de propietat de
l’edifici ara vol afectar aquesta in-
tervenció adduint que és de propi-
etat privada, però aquest no va ser el
tracte inicial amb l’Ajuntament.
L’escultura Món no era per als pro-
motors sinó per a tota la ciutadania.
29
debat
Hasél i la gepa de la
llibertat d’expressió
JOSEP MARTÍ BLANCH
E
PERIODISTA
l cas Pablo Hasél, o el cas Valtònyc,
revifen periòdicament el debat so-
bre els límits de la llibertat d’ex-
pressió. El ventall d’opinions
abraça des dels qui posarien un
morrió a totes les boques menys a la seva fins
als qui considerem que aquest dret fonamental
no admet limitacions de cap ordre.
Interessa advertir, però, que entre els que
formalment es declaren apologetes de la lliber-
tat d’expressió hi ha molta moneda falsa que
convindria desemmascarar. Igualment és opor-
tú assenyalar que el dret a expressar opinions
no es retalla només als codis penals i als jutjats.
Manta vegada és la mateixa pressió social la que
dificulta o impossibilita l’exercici d’aquest dret
per la factura que se’n pugui derivar sense que
els tribunals hi tinguin res a veure.
De fet, la principal amenaça a la llibertat d’ex-
pressió són avui les sectes benpensants i re-
demptores que, amb tan bones intencions com
males arts, es llancen com gossos a mossegar la
jugular de qui gosa sortir de la fila en qüestions
sobre les quals els nous inquisidors ja han dictat
els manaments. La coneguda com a cultura de la
cancel·lació, resumida en l’intent d’assassinar
civilment i professionalment a qui expressa po-
sicionaments contraris als que prescriu l’hege-
monia cultural del moment, n’és el paradigma.
El compromís amb la llibertat d’expressió
no pot ser selectiu. És més honest qui argu-
menta la necessitat de limitar-la que no pas els
que la defensen només per barris. Les paraules
de l’escriptor napolità Erri De Luca –¡llegiu-
lo sempre!– quan va afrontar el judici per ha-
ver dit que les obres del tren d’alta velocitat que
travessen els Alps havien de sabotejar-se han
de servir per a tothom: “Si el meu delicte és dir
allò que penso, no deixaré de cometre’l”.
Fer vàlida aquesta afirmació també per als
que estan a les antípodes del pensament propi
és el termòmetre que marca el veritable grau
de compromís amb la llibertat d’expressió de ca-
dascú. Perquè si donem la mà a Hasél, per fer
versets contra la Corona i piulades acusant d’as-
sassins alguns policies, o a Valtònyc, per convi-
dar des d’un escenari a matar guàrdies civils,
haurem de donar-la també a qui cridi des d’al-
tres púlpits a passar per la quilla individus
d’altres col·lectius. Tots frares o tots canonges.
No és fàcil passar aquest examen. La tempta-
ció d’esborrar del mapa allò que ens resulta vio-
lent i ofensiu és sempre ben present. Tots tenim
fent vida a la panxa un petit dimoni totalitari al
qual només podem vèncer fent estiraments ce-
rebrals per reforçar el nostre posicionament li-
beral i acceptar a l’arena del debat públic o en les
creacions artístiques tota classe de despropòsits,
fins aquells que ens provoquen nàusees.
És, val a dir, gairebé una utopia. Així que
d’entrada potser caldria que ens conformés-
sim amb fites menys ambicioses. La primera,
prendre consciència del repte impossible que
suposa arribar a conclusions definitives i co-
herents sobre aquest tema. L’assumpte és
massa seriós per abordar-lo sense un profund
examen de consciència, cadascú el seu, per
prendre mides de la pròpia gepa que, com és
sabut, els geperuts no ens veiem mai. Però, dit
això, #llibertatPabloHasel.
30
debat
Sense veritat no hi ha democràcia
A
principis d’aquest any hi
va haver una insurrecció
que va intentar invalidar
el resultat de les elecci-
ons presidencials nord-
americanes i apoderar-se del Capito-
li de Washington. Els insurrectes
creuen que Donald J. Trump havia
guanyat les eleccions, que hi havia
hagut un frau electoral massiu, i al-
guns semblaven convençuts que par-
ticipaven en una revolució.
Els mitjans de comunicació han
fet un seguiment de les mentides de
Trump durant els últims cinc anys.
L’any passat, al juliol, el Washington
Post va comptabilitzar més de 20.000
falsedats o mentides dites per
Trump, i les més flagrants van ser du-
rant els últims mesos de la presidèn-
cia. Hi havia mentides sobre la grave-
tat de la pandèmia del SARS-CoV-2,
la necessitat de portar màscares, etc.
Posteriorment, Trump ha perdut
els comptes que tenia a les xarxes so-
cials, igual que molts dels seus segui-
dors. Parler, una plataforma alterna-
tiva similar a Twitter, va ser utilitzada
per persones vetades en altres xarxes
socials. Arran de la insurrecció, Apple
i Google van retirar l’aplicació de les
botigues d’aplicacions i Parler va que-
dar desactivada quan Amazon, que
l’allotjava, la va cancel·lar. Podríem
sentir-nos inclinats a estar d’acord
amb el pas que han fet les grans em-
preses tecnològiques per (finalment!)
bloquejar el discurs d’odi a les seves
plataformes. Però molts han advertit
que encara no les hauríem d’aplaudir.
Encara hi ha moltes amenaces de vi-
olència que es poden trobar fàcilment,
per exemple, a Twitter. ¿Aquestes pla-
taformes desactiven el discurs d’odi o
aprofiten la insurrecció per desactivar
la dissidència? I per què les corporaci-
ons més riques i poderoses del món
H
i ha coses que no són
el que semblen ni ser-
veixen per aconseguir
els propòsits que es
persegueixen. Una
acció pot generar una reacció en
sentit oposat a allò que inicialment
es pensava. En posaré alguns exem-
ples. Recordo molt bé que en la me-
va infància als salesians la missa di-
ària era obligatòria. Per a més inri,
la posaven a les 12.30 h del migdia,
després del recreo, en què jugant a
futbol fèiem tots la gran suada. La
missa es feia incomodíssima, i tots
amb ganes de dinar... L’acció era
acostumar-nos-hi; la reacció, per a
molts, ha estat que, amb tantes mis-
ses acumulades, no cal tornar-hi
més. Veig ara Altsasu i comprovo
que el que vol ser una denúncia de la
injustícia per la violació de llibertats
prou bàsiques pot acabar essent un
recordatori que descoratja i no in-
centiva a exercir-les. Així és la pre-
sentació extrema dels abusos en
aquesta sèrie televisiva, en la qual
una part denuncia com l’altra exer-
ceix el poder trepitjant i conculcant
els drets dels ciutadans. Però com
han de tenir el poder de la bloquejar l’accés dels in-
censura? versors de WallStreet-
Andreu Mas-Colell va Bets als seus comptes co-
assenyalar fa poc a l’ARA mercials. [...] El poder de
què necessitem per pro- la censura sempre està
tegir (una part de) la de- justificat en resposta a
mocràcia: les democràci- una autèntica atrocitat o
es necessiten jutges amb una crisi, però, un cop
consciència democràtica, passada l’amenaça, po-
és a dir, necessiten l’estat TERESA MARQUES ques vegades s’hi renun-
de dret i unes xarxes soci- cia. Més aviat es conver-
PROFESSORA DE FILOSOFIA A LA UB
als i uns mitjans d’infor- teix en una arma per pro-
mació plurals i diversos. tegir l’entramat de pode-
Les grans empreses tecnològiques no rosos amb informació privilegiada,
són cap de les dues coses. Hauríem de Donar a les tal com il·lustra el fiasco de Game-
deixar que fossin els tribunals, i no els Stop”. Donar a les plataformes de les
monopolis privats, els que fessin pre- plataformes xarxes socials el poder de la censura
valer l’estat de dret i valoressin i cas- de les els permet fomentar la ignorància
tiguessin les incitacions a la violència. xarxes estratègica perquè els poderosos
La raó per la qual encara no haurí- guanyin o mantinguin el poder.
em d’aplaudir les grans empreses tec- socials el Les democràcies han de protegir
nològiques és que, al permetre que les poder de l’estat de dret i una premsa plural i
grans corporacions controlin el dis- la censura lliure. Però també han de protegir els
curs públic –exercir el poder de la cen- drets dels que no són poderosos per-
sura–, posem en perill la possibilitat
els permet què puguin “dir la veritat” al poder.
de ser una societat veritablement plu- fomentar Václav Havel, a l’obra El poder dels
ral i diversa. Fent això, posem en pe- que els sense poder, va denunciar les menti-
rill la democràcia i la justícia. poderosos des en què es basava l’autoritarisme a
Fa uns dies un grup de Reddit ano- l’Europa de l’Est abans de la caiguda
menat WallStreetBets va desafiar els mantinguin del Mur de Berlín. Va descriure l’en-
hedge funds –o fons especulatius– de el poder carregat d’una verduleria que té a
Wall Street fent créixer el valor de les l’aparador un lema que tant se li’n do-
accions del minorista de videojocs na: “Treballadors del món, uniu-vos”.
GameStop. Fons com ara Melvin Ca- Llavors Havel descriu el petit acte de
pital van perdre la meitat del seu va- desafiament d’aquest verduler, que
lor. No obstant, la revolta dels petits ens remet a l’escàndol de GameStop:
inversors no va durar. Com va escriu- “Així doncs, l’estructura de poder,
re David Sacks: “L’única cosa que a través dels que apliquen les sanci-
aquest exèrcit nouvingut necessita- ons –aquelles peces anònimes del sis-
va per guanyar era la capacitat de co- tema–, serà la que expulsarà el verdu-
municar-se en línia de manera per- ler del sistema. [...] El verduler no ha
manent, i la capacitat col·lectiva de comès una simple falta individual,
seguir engruixint les compres. Al cap circumscrita a la seva persona, sinó
d’unes hores, va quedar lligat de que ha fet una cosa molt més greu. Al
mans en el primer front i paralitzat trencar les regles del joc, ha alterat el
en el segon... Dijous al matí, brokers joc com a tal. Ha evidenciat que és un
electrònics com ara Robinhood van simple joc i res més. [...] Ha demostrat
Acció i reacció en política
més dura és la repressió, le del país (la paguem
més gran probablement entre tots, la d’aquí i la
esdevé la indignació i la d’allà) i em sap greu l’ac-
compassió, però també ció contrària que pot
la inhibició, i en resulta provocar l’alineament
una reacció: “Noi, ja veus del programa. Es recrea
com les gasten. No mi- enfortint sovint el pi-
ren prim. No sé si val la nyol, el clúster, en aquest
pena que per poder dir el cas l’independentista; el
que penses hagis d’assu- GUILLEM LÓPEZ fa fort però, al mateix
mir costos tan elevats”. CASASNOVAS temps, el pot aïllar de la
La reacció de por a què es resta del món. Entre els
CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT
dona lloc és així contrà- POMPEU FABRA
sobiranistes que veuen el
ria a la defensa de les lli- programa, es tracta de
bertats que es pretén. comprovar qui té l’opció més pura,
Veig el FAQS i comprovo que s’ha La i això provoca en el millor dels casos
de ser mínimament sobiranista per la redistribució del vot entre els con-
tal de fruir del programa. Certa- democràcia vençuts en un joc de suma zero, i, en
ment, hi ha comparsa invitada que necessita el pitjor dels casos, carrega d’argu-
busca senyalitzar pluralitat, blan- diversitat ments de defensa i encastellament
quejant el propòsit, però la narrati- –en lloc de flexibilitzar– les idees
va és prou diàfana. Si jo fos unionis-
i també la contràries. Tot al contrari del que
ta, que no ho soc, em queixaria for- possibilitat possiblement pretén el programa
ça que la televisió pública mostrés d’exercir de amb la denúncia d’un estat de coses
un biaix tan clar. I no em val que la mitjancer prou dolorós.
televisió estatal, si fa no fa, funcio- Detecto també que la polarització
ni igual, i que fins i tot algun altre ca- entre de les ideologies condemna sempre
nal autonòmic, que conec per dife- grups un grup sobre un altre. El que enca-
rents pernoctacions fora de Catalu- ra té el poder contra el subjugat. La
nya, sigui molt pitjor. Em miro la te- democràcia necessita diversitat i
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
que viure en la mentida és viure en la
mentida. Ha travessat l’exalçada fa-
çana del sistema i ha deixat al desco-
bert els fonaments bàsics i reals del
poder. Ha dit que l’emperador va des-
pullat. I com que efectivament l’em-
perador va despullat, ha passat una
cosa extremament perillosa: amb la
seva acció, el verduler s’ha adreçat al
món. Ha fet que tothom miri darre-
re el teló. Ha demostrat a tothom que
és possible viure d’acord amb la ve-
ritat. Viure en la mentida només pot
constituir el sistema si és universal.
El principi ha d’abraçar-ho i impreg-
nar-ho tot. No hi ha cap situació en
què pugui coexistir amb una vida lli-
gada a la veritat i, per tant, tothom
que travessa la línia nega el sistema
per principi i l’amenaça globalment”.
En la seva recent defensa del rea-
lisme, el filòsof Timothy Williamson
explica que el realisme és la idea que
l’existència de la realitat és indepen-
dent de les nostres creences i els nos-
tres desitjos. Per tant, també és inde-
pendent del que desitgin els podero-
sos. Sense realisme, diu, els que no te-
nen poder no poden oposar-se a
l’autoritarisme: “Sigui el que sigui el
que ens esperi en el futur, podem es-
tar segurs que hi haurà la necessitat
tan gran com sempre de dir la veritat
al poder –i als que gairebé no tenen
poder i encara poden votar o afegir-se
a una multitud aïrada–. Imaginem-
nos un futur en què un dictador o as-
pirant a dictador, acusat de difondre
falsedats, pugui contestar: «Vosaltres
confieu en unes idees realistes de ve-
ritat i falsedat que són obsoletes; el re-
alisme ha quedat desacreditat per la
filosofia»”. Timothy Snyder diu el
mateix de manera més sintètica: “La
postveritat és el prefeixisme”.
Ergo, no hi ha democràcia sense
veritat.
també la possibilitat de pivotar i
exercir de mitjancer entre grups.
Impedir que una part s’expressi
–per qualsevol restricció que s’im-
posi– fa que qui exerceix el poder
abusiu aconsegueixi, amb la seva ac-
ció avantatjosa, la reacció contrària.
Replega la reacció des del ressenti-
ment acumulat i, pitjor encara, des
de l’aiguabarreig ideològic. Això fa
més difícil la sortida del conflicte. I
quan el conflicte explota, qui més
magnificència ha de mostrar envers
la reconciliació de posicions és qui
ha exercit l’acció de poder, equivo-
cadament o no. De manera que quan
aquí, al nostre país, es diu que la di-
visió és total, a meitats, entre l’unio-
nisme i l’independentisme, la quei-
xa de qui ha vist amenaçat el seu sta-
tu quo s’hauria de poder llegir en ter-
mes de la reacció generada. I no es
tracta d’esprémer encara més el po-
der abusiu per forçar que la meitat
dominada torni a l’estat d’ordre, si-
nó de reconèixer que el canvi que es
confronta és prou substantiu per
acceptar que cal recompondre la
distribució i l’exercici dels poders,
perquè ja no tot pot seguir igual.
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
P
ensava fa uns dies en la
ironia que suposa que
molts dels aixeca-
ments populars i de les
campanyes en defensa
dels drets fonamentals estiguin di-
rigits per dones en mig planeta. A
Bielorússia, Rússia o Polònia les
manifestacions, les protestes, les
denúncies i les insurreccions te-
nen rostre femení, i, com en molts
altres països, les dones dels opo-
sitors prenen el seu relleu quan
ells acaben a la presó. Liderar per
herència o per sentiment de res-
ponsabilitat és una funció que as-
sumeixen dones en bona part del
món: a la conservadora Bangla-
desh dues dones s’alternen en el
càrrec, totes dues viudes dels res-
pectius líders nacionals, encara
que no per motius precisament al-
truistes sinó per alimentar la xar-
xa clientelar creada originalment
per ells. A Occident el patriarcat
només admet des de fa poques dè-
cades que professionals amb ta-
lent, carisma i cromosoma X arri-
bin als més alts càrrecs de poder.
Fora del món occidental, ni tan
sols es tolera –llevat d’excepcions
propiciades per caramboles cir-
cumstancials–, tot i que elles se-
gueixen assumint en la ment i en el
cos part de la càrrega que implica
exigir drets per als seus col·lectius.
El món es congratula per l’alli-
berament de Loujain al-Hathloul
després de 1.001 nits –quina ironia
numèrica– en una presó de l’Arà-
bia Saudita, en lloc d’esquinçar-se
les vestidures per seguir tolerant
un règim teocràtic i misogin capaç
de decapitar, esquarterar i des-
membrar dissidents polítics com
si encara fos a l’Edat Mitjana. Al-
Hathloul, que ara té 31 anys, va in-
Mai no us ho
podrem agrair prou
He passat el coronavirus. He estat ingres-
sada tretze dies a l’Hospital Universita-
ri de Girona Doctor Josep Trueta, i ara
m’agradaria donar testimoni del que he
viscut. Vagi per endavant la més profun-
da admiració i agraïment als nostres sa-
nitaris, metges, infermeres, auxiliars i
personal de neteja. Són els autèntics he-
rois, esgotats i cansats de fer hores sen-
se defallir, donant el testimoni més pre-
uat de generositat, entrega i professiona-
litat. Heu sigut el vincle amb els meus fills
i familiars, informant-los cada dia puntu-
alment del meu estat clínic. En alguns
moments em baixaven unes llàgrimes
d’emoció continguda i agraïda per la cali-
desa dels gestos de les infermeres quan
em fèieu arribar algun estri personal dels
fills. Éreu les portadores dels seus mis-
satges més tendres i entranyables.
La primera setmana, la Dra. Vilanova.
Després, la Dra. Lora, el Dr. Hurtado i tot
el seu equip. I el dimarts dia 26 de gener,
el Dr. Hurtado i la Dra. Lora em van fer el
millor regal: “Pots tornar a casa!”
@diariARA
Una petita concessió saudita
gressar a la presó plena
de joventut i orgullosa
d’haver liderat una
campanya que tenia
com a objectiu que es
permetés a les dones
saudites –tota la vida
tutelades pels homes,
com si fossin eternes
menors d’edat– condu- MÓNICA GARCÍA PRIETO
ir automòbils. Una cosa
PERIODISTA
tan bàsica que acabaria
sent reconeguda com a
dret un mes després, això sí, d’em-
presonar l’activista i tantes altres L’allibera- finament solitari. El seu malson no
com ella.
Un tribunal antiterrorista –el
ment de
més indicat, segons Riad, per jutjar Loujain al- Saudita durant els pròxims cinc
el seu comportament subversiu– la Hathloul
va condemnar a cinc anys. La qües- revela certa
tió de fons no era conduir: el pro-
blema, per a la monarquia saudita implicació la l’alegria assegurant que no serà
i el seu modern príncep hereu, Mo- dels EUA
hamed bin Salman, era que algú, i a
CARTES I MISSATGES
En els moments més foscos, més do-
lorosos, del daltabaix més fort, vosal-
tres i només vosaltres heu donat una lli-
çó d’humanitat i generositat sense pre-
cedents. No oblidaré aquest col·lectiu
de sanitaris públics que heu enaltit els
valors humans de dignitat, sacrifici i en-
trega. Crec que puc parlar per molts
malalts que, com jo, han pogut superar-
ho. A tot el personal sanitari de l’Hospi-
tal Universitari de Girona Doctor Josep
Trueta, el meu agraïment de per vida!
MARIA TARRÉS CASTELLÓ
GIRONA
Debat decebedor
Quina decepció més gran vam tenir di-
jous a la nit, veient i escoltant la trans-
missió del debat que La Sexta va emetre
en directe entre els candidats a la presi-
dència de la Generalitat. No és que es-
peréssim cap cosa de l’altre món. Hem de
dir, amb tota franquesa, que el subcons-
cient ens deia que aquest debat no passa-
ria als annals de la història dels debats o
que, en tot cas, seria poca cosa més que
els que estem acostumats a seguir.
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:
facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat
més una dona, gosés
dir-li el que havia de fer.
I Al-Hathloul ho va pa-
gar amb més de tres
anys a la presó, que li
van deixar el cos consu-
mit i molts cabells
blancs: la seva família
ha denunciat que du-
rant l’empresonament
l’han torturat amb ofe-
gaments, descàrregues
elèctriques i agressions
sexuals i ha patit períodes de con-
s’acaba amb la posada en llibertat:
se li ha prohibit sortir de l’Aràbia
anys.
La seva germana, la gran defen-
sora del seu alliberament, modu-
completa llevat que Al-Hathloul
pugui recuperar totalment la lli-
BENOIT TESSIER / REUTERS
Molta xerrameca, i emprant un to i un
volum de veu francament irrespectuós
envers els oïdors. Els candidats a la pre-
sidència de la Generalitat de Catalunya
no van arribar, com és costum entre els
polítics, a cap conclusió.
PERE SERRA VILAS
TARRAGONA
La necessitat
de veritats compartides
La situació generada pel traspàs de po-
der al mes de gener als Estats Units ha
tret a la llum alguns problemes de fons
de les democràcies en aquest moment
històric. L’ús sistemàtic de paraules
que simplifiquen el món i instrumen-
talitzen les ferides és una amenaça per
a la democràcia. La democràcia no de-
pèn només de qui té el monopoli de la
violència, del joc de les majories o de
l’arquitectura institucional. Tot això
és decisiu, però l’estabilitat de la de-
mocràcia depèn, a la fi, molt més del
que se sol pensar, de la conversa naci-
onal que la sustenta. Una conversa que
Carrer Diputació, 119, 08015, Barcelona
31
debat
bertat de moviments, cosa que li
permetria sortir del país-presó on
ha nascut. “L’empoderament de
les dones a l’Aràbia Saudita és una
mentida. No hem vist reformes re-
als”, denuncia Lina al-Hathloul,
impulsora de la campanya que in-
cansablement ha exigit l’allibera-
ment de l’activista al llarg
d’aquests anys. “La gent continua
oprimida, i ara encara més. Hi ha
una atmosfera de por real sota el
mandat de Bin Salman”, assegura
des de Brussel·les, on s’ha ins-
tal·lat.
Les dues germanes agraeixen
les gestions al nou president nord-
americà, Joe Biden, que revelen
cert grau d’implicació de la nova
administració nord-americana,
atès que fa menys d’un mes que va
començar a treballar. El gest im-
plica sobretot un canvi extraordi-
nari respecte a l’anterior govern
de Washington, que va protegir la
teocràcia saudita fins i tot quan es
va demostrar que el príncep hereu
havia ordenat l’esquarterament
en una de les seves seus diplomà-
tiques d’un dels seus crítics més
importants, el col·laborador del
diari nord-americà The Washing-
ton Post Jamal Khashoggi. Res es-
trany per a un president, Donald
Trump, que va arribar a retirar-se
del Consell de Drets Humans de
les Nacions Unides convençut de
l’escassa importància de defensar
drets elementals, democràcies o
llibertats en un món on la impuni-
tat s’obre pas a mossegades, i més
en una era pandèmica en què les
prioritats de les grans capitals oc-
cidentals es limiten a salvar l’eco-
nomia i mantenir la taxa de mor-
talitat dels seus ciutadans tan bai-
xa com es pugui.
als Estats Units, i a bona part d’Occi-
dent, ha desaparegut o s’ha convertit
en agressivitat.
JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ
GIRONA
Promocionar els oficis
Cada dia és més difícil trobar un bon fus-
ter, un bon ferrer i no diguem un bon ebe-
nista. No fa tants anys nanos adolescents
o joves anaven al taller a fer d’aprenents
amb el seu mestre per anys més tard mun-
tar el seu propi taller. Eren els oficis. Avui
sembla que la joventut no tingui més alter-
nativa que agafar els llibres i estudiar. Si
no, no és ningú. Greu error. No podem per-
metre que els oficis desapareguin, són el
nostre passat i el nostre futur.
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
Les cartes enviades pels lectors han de tenir
un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el
dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer
constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,
número de carnet d’identitat
i un telèfon de contacte.
Les cartes no es respondran.
Fe d’errades: opinio@ara.cat
Mirades
Devoció per la Moreneta
La Teresa, que treballa des de fa 9 anys al mones-
tir de Montserrat, neteja el vidre que protegeix la
imatge de la Mare de Déu. Malgrat que el nombre de
pelegrins i turistes que visiten el santuari ha caigut
dràsticament durant la pandèmia arran de les res-
triccions de mobilitat, la Teresa sempre es troba
algunes ditades dels devots que hi poden anar.
13-02-2021 Foto: Pere Tordera
 c
34 DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
ciència

araciència

L’accés a Toni Pou

l’espai
Imagineu-vos un cub de deu centíme-
tres de costat. Un d’aquests brics que
tots podem tenir perfectament emma-
gatzemat en un armari de la cuina. El
podem posar en òrbita? Segur! Qualse-
vol objecte pot donar voltes a la Terra si

enlaira
se li dona prou velocitat. Ara bé, ¿hi po-
dem encabir els components necessaris
perquè es converteixi en un satèl·lit que
mesuri, per exemple, la humitat del sòl
terrestre? També! Encara que sembli
ciència-ficció, això es pot fer (i es fa)

nous
amb la tecnologia actual.
Gràcies la miniaturització i a un pro-
cés d’estandardització que va comen-
çar fa més de vint anys l’investigador
català Jordi Puig-Suari des de la Uni-
versitat Politècnica Estatal de Califòr-

negocis
nia (Cal Poly), l’accés a l’espai està can-
viant. Ja no és necessari construir sa-
tèl·lits com autobusos que pesen deu
tones i tirar endavant projectes de cen-
tenars de milions d’euros reservats a
agències governamentals o grans em-
preses vinculades al sector militar.
Gràcies als cubesats –així s’anomenen
aquests nanosatèl·lits–, n’hi ha prou
amb personalitzar i ajuntar els cubs
La miniaturització i l’estandardització de que calguin i llançar-los a l’espai amb
un cost que s’ha dividit per mil. Els pri-

Exploració satèl·lits han dividit per mil el cost de posar mers que es van posar en òrbita es van
enlairar el 2003. Fins ara ja se n’han
en òrbita un objecte, amb la qual cosa s’obren llançat més de dos mil, en alguna de les
múltiples configuracions que admeten,
noves oportunitats empresarials les més habituals de les quals són les
formades per tres o sis cubs.
“Es tracta d’un nou paradigma que fa
possibles missions espacials petites
amb objectius concrets i costos redu-
ïts”, explica Mònica Roca, directora de
l’empresa d’anàlisis de dades proce-
dents de satèl·lits IsardSAT. A més, “ai-
xò facilita que s’hi involucri el sector
privat i que se’n derivin aplicacions co-
mercials”, afegeix. Un sector privat que
hi intervé no només com a desenvolu-
El setembre pador contractat per l’administració si-
passat es van nó també com a propietari dels satèl·lits
posar en òrbita i, per tant, com a comercialitzador de les
els dos dades obtingudes, o bé com a usuari
nanosatèl·lits de d’aquestes dades.
la imatge.
Dissenyats al El nou espai
Nanosat Lab de Aquest nou paradigma es coneix com
la Universitat a New Space o Nou Espai. “Som davant
Politècnica de d’una democratització de l’accés a l’es-
Catalunya, pai en la qual aquest accés es converteix
monitoritzaran en una plataforma de serveis a empre-
el gel de les ses i persones, quan abans estaven re-
zones polars i la servats a l’exploració i a la defensa”, diu
humitat del sòl. Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Es-
TYVAK INTL. / ESA tudis Espacials de Catalunya (IEEC),
que aquest any celebra el 25è aniversa-
ri. Aquests serveis van des d’aplicaci-
ons que requereixen banda ampla com
l’internet de les coses fins a la detecció
i seguiment d’incendis.
Un dels avantatges que tenen aquests
petits satèl·lits respecte als grans sa-
tèl·lits globals és que es poden persona-
litzar per fer observacions concretes
que tinguin interès directe per a l’usua-
ri final de les dades, i també per assolir
resolucions més altes. Roca posa
l’exemple dels satèl·lits tradicionals que
mesuren paràmetres com la humitat
del sòl. Aquestes observacions tenen
una resolució de quaranta per quaran-
ta quilòmetres, és a dir, atorguen a ca-
da quadrat de 1.600 quilòmetres un sol
valor d’humitat del terreny. “Això, en
una orografia tan variada com la catala-
na, és poc útil”, explica. En aquest sen-
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 35
ciència

tit, els nanosatèl·lits ofereixen una so-

lució perquè permeten reduir la mida
dels quadrats estudiats.
L’Agència Catalana de l’Espai
A finals de l’octubre del 2020, el govern
de la Generalitat va aprovar una estratè-
gia per aprofitar les oportunitats econò-
miques que genera el New Space. El pla, Política
impulsat pel departament de Polítiques
Digitals i Administració Pública i dotat
amb divuit milions d’euros en els pro-
pers quatre anys, inclou la creació d’un
organisme que gestioni tots els projec-
tes relacionats amb aquest nou paradig-
ma, l’anomenada Agència Catalana de
l’Espai. Per referir-se a aquesta entitat,
a les xarxes i en molts mitjans s’ha utilit-
zat el terme de la NASA catalana, cosa
que, com és natural, ha suscitat crítiques
amb interessos polítics. “Que el Govern
potenciï l’espai és motiu per obrir una
ampolla de cava i celebrar-ho”, valora
Ignasi Ribas. “Ho hem reivindicat sem-
pre –afegeix–: és un sector estratègic i
convé posicionar-s’hi”. Sobre les críti-
ques rebudes, Ribas opina que “compa-
rar la NASA, que té ella sola un pressu-
post comparable al de la Generalitat,
amb aquest organisme és una bajanada”.
“L’interès del projecte –continua– és
promocionar l’espai com a plataforma
de serveis i de tracció d’un sector empre-
sarial”. L’estratègia, de fet, ja té previst
el llançament d’un primer nanosatèl·lit
relacionat amb les telecomunicacions i La inversió en R+D a Catalunya és de l’1,52% del PIB, mentre que la mitjana europea se situa en el 2,18%. GETTY

La ciència no s’acaba
l’internet de les coses a finals de març,
i d’un que observarà la Terra a finals
d’aquest any o principis del vinent.
A parer de Mònica Roca, el projecte

fins que no s’explica

“és una oportunitat de potenciar un
sector que a casa nostra és sa, però petit
i poc reconegut”. “El New Space lliga
molt amb el teixit empresarial català, en
el qual el 99% de les empreses són pe-
tites”, afegeix la també presidenta en
funcions de la Cambra de Comerç de
Barcelona. Aquest sector està format
ara mateix per una trentena d’empre-
ses, però n’hi ha moltes més que se’n po-
drien beneficiar. Tal com apunta el di-
rector de l’IEEC, “qualsevol empresa
d’automoció o de mecànica té potenci-
al per participar en aquests projectes”.
Ribas veu l’estratègia com “una llavor
que actuï com tractor per capacitar em-
preses, atreure’n de noves i trobar nous
usos comercials de les dades dels sa-
tèl·lits, de manera que en el futur l’eco-
nomia del sector sigui autosostinguda”.
Roca hi està d’acord: “No s’han d’injec-
tar perpètuament diners a l’empresa,
però sí que s’ha d’invertir en recerca i
fomentar la transferència de tecnologia
del sector públic al privat”, valora.
Una troballa inesperada
Com tantes altres, la idea dels cubesat va
sorgir de manera imprevista. Cap al
1999, Puig-Suari i el seu col·laborador
Bob Twiggs volien que els estudiants en-
tenguessin tot el procés d’una missió,
des del disseny fins a la fase de vol, pas-
sant per la construcció i les proves. Com
que amb els satèl·lits convencionals es
tracta d’un procés molt llarg, van simpli-
ficar-lo i van dissenyar un aparell petit
que només contenia una ràdio, un sen-
sor de temperatura i panells solars. Pe-
rò els estudiants van portar aquesta idea
un pas més enllà. Van començar a afegir-
hi càmeres fotogràfiques de telèfons
mòbils i altres components fins que, al
cap d’uns anys, aquell prototip pensat
amb un ús purament educatiu es va
transformar en un satèl·lit petit, barat i
completament operatiu.e
Els partits comparteixen la importància de la recerca però
mostren poca ambició en la comunicació dels seus resultats
T.P.
Aquesta setmana s’ha celebrat un altre
debat electoral. Un debat en què repre-
sentants dels partits van explicar qui-
nes propostes tenen en l’àmbit de la re-
cerca i la comunicació de la ciència. Or-
ganitzat per l’Associació Catalana de
Comunicació Científica, el debat va co-
mençar amb un sil·logisme unànime
en tot l’espectre polític català: la pan-
dèmia és una crisi i la ciència està per-
metent superar-la, per la qual cosa cal
augmentar la inversió en ciència per
preparar-se per a futures crisis.
Tots els partits van proposar un aug-
ment del pressupost destinat a la recer-
ca, tot i que cadascun ho va plantejar a
la seva manera. En un ordre decidit a
l’atzar, la representant del PSC, Alícia
Romero, va inaugurar la conversa amb
la proposta d’injectar 1.500 milions
d’euros a les universitats per resoldre
els problemes de precarietat de molts
investigadors i professors associats, a
més d’estabilitzar la inversió en recer-
ca i dissenyar nous mecanismes de
transferència de tecnologia i coneixe-
ment del sector públic al privat. Titon
Laïlla, de Junts per Catalunya, va fer
èmfasi en modificar el sistema de go-
vernança de les universitats per emmi-
rallar-lo al d’altres països, més eficients
i competitius, i en integrar la recerca
com a eix central de totes les professi-
ons sanitàries. Des de Ciutadans, David
Mejía va proposar abaixar els impostos
a les empreses per fomentar la inversió
en recerca i desenvolupament, així com
la presència d’una casella a la declara-
ció de la renda i de l’impost de societats
on es pugui triar si es dediquen diners
a la investigació. Santi Rodríguez, del
Partit Popular, va valorar el sistema de
recerca català com a poc enfocat en àm-
bits clau i va posar el Pacte Nacional per
Un pacte sense comunicació
El Pacte Nacional per la Societat
del Coneixement no inclou
la comunicació de la ciència
la Societat del Coneixement com a re-
ferent per guiar la inversió en recerca.
Per part de la CUP, Marc Cerdà va po-
sar l’accent en l’augment de la inversió
en recerca de l’1,5% del PIB actual fins
al 3%, i en lluitar contra la precaritza-
ció laboral a les universitats. Fatima
Lakloufi, d’En Comú Podem, va remar-
car la necessitat de garantir un creixe-
ment sostingut de la inversió en recer-
ca i de crear un marc jurídic nou mit-
jançant la llei de la ciència. Finalment,
Gemma Espigares, d’Esquerra Repu-
blicana de Catalunya, va incidir també
en la importància de consensuar una
llei de la ciència i un conveni sectorial
del sector de la recerca per resoldre la
precarització dels investigadors.
A l’hora de discutir estratègies per fo-
mentar la comunicació de la ciència, els
missatges van ser menys concrets. En el
bloc anterior del debat s’havia generat
un cert consens en utilitzar el Pacte Na-
cional per la Societat del Coneixement
com a marc per dibuixar el futur de la ci-
ència a Catalunya, però ningú va dir que
en aquest pacte la comunicació de la ci-
ència no hi apareix més enllà d’en un pa-
rell de mencions genèriques. Tots els
partits van remarcar la importància
dels mitjans de comunicació públics i de
l’educació, però només el representant
de la CUP va plantejar la professionalit-
zació del sector de la comunicació cien-
tífica com a acció clau. Pel que fa al po-
sicionament contra els moviments ne-
gacionistes i les pseudociències, també
hi va haver consens: contundència.
El debat va deixar clar que hi ha un
consens sobre la importància de la re-
cerca, però que la comunicació científi-
ca es considera un afer menor, secunda-
ri. Però, ¿no s’hauria gestionat millor la
pandèmia amb un sistema potent de co-
municació de la ciència que hagués do-
nat lloc a missatges clars i directes? ¿No
haurien millorat els indicadors si tot-
hom hagués entès millor els principis
científics en què es basen les restricci-
ons? La sensació que va deixar el debat
és que cal insistir en una cosa: la ciència
no s’acaba fins que no es comunica.e
36
ciència
Pandèmia
El virus es transmet més per
l’aire que per les superfícies
La revista ‘Nature’ demana que es dediqui menys recursos a
netejar i més a ventilar i a fomentar mascaretes i purificadors
Salvador Macip
A l’hora de gestionar bé una pandè-
mia, cal tenir el màxim d’informació
per poder prendre les decisions ade-
quades. Aquest coneixement el pro-
porciona la ciència. Però la urgència
social topa amb el fet que, per dis-
seny, la ciència és lenta: ha d’estar
molt convençuda abans d’arribar a
cap conclusió, per assegurar-se que
sigui correcta. Aquesta diferència de
ritmes ha creat moments de tensió
des que va sorgir el covid-19, com per
exemple amb el tema de com es
transmet el virus: malgrat els mesos
que han passat, encara no s’ha arribat
a un acord, i això complica definir les
mesures que són més eficaces per
evitar els contagis.
La via d’entrada
El SARS-CoV-2 té una predilecció es-
pecial per les cèl·lules pulmonars. Igual
que el virus del SARS, el seu parent més
proper, per accedir a l’interior d’aques-
tes cèl·lules s’adhereix a una proteïna
anomenada ACE-2, que es troba en
grans quantitats al tracte respirato-
ri. A partir d’aquestes dades i gràcies
a les primeres observacions, ràpida-
ment es va entendre que el SARS-
CoV-2 entrava al cos pel nas, la boca
i, segurament, altres mucoses. La porta
d’entrada, doncs, estava clara. Faltava
entendre, però, com hi arribava.
Aire o superfícies
El SARS-CoV-2 és més gros que els vi-
rus que solen causar infeccions (fa 125
nanòmetres de diàmetre), i per això
inicialment es creia que no es transme-
tia fàcilment per via aèria: el seu pes li
hauria d’impedir recórrer grans dis-
tàncies. Al principi de la pandèmia, uns
estudis van determinar que el SARS-
CoV-2 podia sobreviure durant diver-
ses hores sobre tot tipus de superfíci-
es, i arribar fins a tres dies en alguns
casos. Així doncs, la primera resposta
a com es contagia el covid-19 va ser que
possiblement a través de superfícies
contaminades: una persona entraria
en contacte amb un objecte on hi havia
el virus (el que tècnicament s’anome-
na fòmit) i després amb la mateixa mà
es tocaria una mucosa.
Com a conseqüència, les recomana-
cions per evitar la infecció van centrar-
se en rentar-se bé i molt sovint les
mans, fins i tot portar guants en alguns
casos, i desinfectar a consciència totes
les superfícies i la roba. Amb les dades
que es tenien aleshores, aquestes eren
les accions més lògiques, i l’ús de mas-
caretes es recomanava només per evi-
tar que els positius contaminessin
objectes amb microgotes de saliva.
Però a mesura que passava el temps
s’anava obtenint més informació. Inici-
alment van causar controvèrsia uns
treballs que proposaven que el SARS-
CoV-2 també es podia transmetre per
l’aire: alguns investigadors havien vist
que podia viatjar almenys cinc metres
en les petites gotetes dels aerosols que
expulsem quan respirem i, sobretot,
tossim, cantem o cridem. Això canvia-
va radicalment el paradigma: ara el pe-
rill no serien només els fòmits, sinó
també les habitacions concorregudes i
mal ventilades, on el virus es podria
acumular a l’aire en quantitats sufici-
ents. Malgrat que no tothom hi estava
d’acord, es va canviar l’estratègia: les
mascaretes van passar a considerar-se
essencials i els esforços es van dirigir a
evitar aglomeracions en espais tancats.
Al llarg dels mesos següents, veus crí-
tiques van començar a qüestionar les
anàlisis inicials de la supervivència del
virus en superfícies, perquè les condi-
cions dels estudis eren artificials. Segons
aquests experts, en la vida real era poc
probable que quedés una quantitat sufi-
cient de virus sobre un objecte per pas-
sar a una altra persona i contagiar-la.
Mentrestant, l’OMS es negava a adme-
tre que l’aèria era la via principal de
transmissió (per prudència científica es-
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
GETTY
peraven més estudis concloents), i man-
tenia com a primordials les recomanaci-
ons de rentat de mans i desinfecció. Els
va costar molt, però finalment van afe-
gir els aerosols a la llista de mecanismes
importants de propagació del virus.
La importància de les mascaretes
Des de llavors, les mascaretes han anat
prenent més rellevància, i el debat so-
bre la prevenció s’ha traslladat cap a
quines són més adequades. La notícia
que, a principis d’any, Alemanya esta-
va estudiant obligar a portar les del ti-
pus FFP2 en botigues i transports pú-
blics va posar sobre la taula el dilema de
si és més útil, des del punt de vista de
la salut pública, utilitzar les professi-
onals (més segures, però també més ca-
res, incòmodes i difícils de fer servir bé)
o continuar amb les de sempre. La ma-
joria de països han triat la segona opció.
Una alternativa intermèdia que va gua-
nyant popularitat últimament és la do-
ble màscara (una de roba sobre una de
quirúrgica), que té un percentatge
d’eficàcia molt elevat.
Així doncs, ¿com es transmet el
SARS-CoV-2, pels objectes o per l’aire?
Amb les dades actuals, el consens és que
segurament per les dues vies, però so-
bretot per la segona (malgrat que les
proporcions encara es discuteixen). Per
això la setmana passada l’editorial de la
prestigiosa revista científica Nature de-
manava que es deixés d’un cop de gastar
recursos públics en desinfectar, com
encara fan molts països, en benefici de
més ventilació, més mascaretes i més
purificadors d’aire, unes mesures que
tindran més impacte.
Mentre s’actualitzen les mesures, el
més prudent continua sent vigilar totes
les possibles vies de contagi, fins i tot les
menys freqüents.e
Salvador Macip és investigador de la
Universitat de Leicester i la UOC
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
Una vacuna per
governar-los a
tots (covid-19,
refredats i nous
coronavirus)
Ja hi ha projectes
en marxa amb bons
resultats al laboratori
Carl Zimmer
THE NEW YORK TIMES
NOVA YORK
La invenció de les vacunes contra el
covid-19 es recordarà com una fita en
la història de la medicina, perquè en
pocs mesos s’ha fet el que abans podia
costar una dècada. Tot i així, Kayvon
Modjarrad, director de la unitat de ma-
lalties infeccioses emergents de l’Ins-
titut de Recerca de l’Exèrcit Walter
Reed a Silver Spring (Maryland), no en
té prou. “No hem anat prou de pressa”,
diu. A tot el món han mort més de
2.300.000 persones, i molts països no
tindran ple accés a les vacunes fins
d’aquí un any o dos: “Anar de pressa
–de pressa de debò– vol dir tenir-les
des del primer dia”.
En el futur hi haurà més brots de co-
ronavirus. Només és qüestió de temps.
Modjarrad és un dels molts científics
que des de fa anys demanen un tipus di-
ferent de vacuna: una que sigui eficaç
contra tots els coronavirus. Aquestes
crides han sigut desateses fins que el
covid-19 ha demostrat els estralls que
poden fer els coronavirus.
Ara els investigadors comencen a
desenvolupar prototips d’una anome-
nada vacuna pancoronavirus (és a dir,
contra tots els coronavirus), amb al-
guns resultats prometedors –per bé
que molt provisionals– en experiments
amb animals. Eric Topol, professor de
medicina molecular a l’Scripps Rese-
arch Institute de San Diego, opina que
els científics s’haurien d’unir immedi-
atament i impulsar un altre projecte
per a la creació de
vacunes a gran es-
cala: “Hem de tenir Visió de futur
prou gent treba-
llant-hi per accele- A molts investigadors se’ls ha
rar-ho i aconseguir negat finançament per investigar rus causants de la
la vacuna aquest els coronavirus en els últims anys SARS, la MERS i la
any”. Aquest di-
lluns, Topol i Dennis Burton, immunò-
leg de l’Scripps Research Institute, han als ratolins aquesta vacuna, els animals generar anticossos que podien adherir-
fet una crida des de la revista Nature
demanant que es posi en marxa aquest
projecte de vacuna.
El 2016 la viròloga Maria Elena Bot-
tazzi, del Baylor College of Medicine
(Houston), i els seus col·legues van de- estacionals, tot i que les proteïnes es- les optimistes expectatives del doctor
manar ajuda al govern nord-americà
per desenvolupar una vacuna pancoro-
navirus, però no els hi van concedir. Se- aquestes dades, però encara no les han
gons recorda Bottazzi: “Ens van dir que
una cosa així no interessava”. Matthew
Memoli, viròleg de l’Institut Nacional
d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels cuna actua d’aquesta manera. Una pos-
Estats Units, considera que aquestes
decisions són un error gravíssim: “És
un fracàs del nostre sistema científic.
37
ciència
OPINIÓ
XAVIER DURAN
Periodista i químic
TUB
D’ASSAIG
Un gran llibre
sobre el món
més petit
“Si ens poguéssim fer molt pe-
tits, de la mida d’una nanopar-
tícula, veuries aquesta poma…
de la mida del Sol!”, li diu en
Jordi a la Berta. Ells són els dos
principals protagonistes d’un
viatge fantàstic: L’aventura de
Berta a Nanoland (Onada Edi-
cions). L’autor i coprotagonista
és Jordi Díaz Marcos, micros-
copista a la Universitat de Bar-
celona i expert en nanotecnolo-
gia, que amb aquesta obra va
guanyar el IV Premi Internaci-
onal de Divulgació Científica
Ciutat de Benicarló.
En Jordi Díaz agafa de la mà
la seva filla Berta i la porta a
aquest curiós país diminut, on
tot té dimensions d’entre 1 i 100
nanòmetres, és a dir, mil·lèsi-
mes de milionèsimes de metre.
Quan la Berta i en Jordi són re-
duïts a aquesta escala, es troben
en un món microscòpic on, com
en el món macroscòpic, s’estu-
L’emergència de nous coronavirus capaços d’afectar els humans és una qüestió dia la matèria i es construeixen
de temps, segons els experts. GETTY màquines, tot jugant amb una
mena de Lego de peces minús-
Els finançadors acostumen a buscar ticossos només contra una, sinó que fa cules. La Berta viatja per un pa-
objectius més vistosos”. un anticòs especial que funciona contra ís on l’or no és groc, coneix na-
totes les versions. “L’estem educant”, nobots que neden en un aqua-
Projectes prometedors diu Anderson, tot i que adverteix que de ri –sense braços ni cames i fets
A l’estiu uns investigadors de VBI Vac- moment aquesta interpretació només de formes simples, com esferes
cines, una empresa amb seu a Cambrid- és una especulació. o cilindres–, arriba a observar
ge, van fer un petit pas cap a la inven- El mes passat Pamela Bjorkman, bi- les nanoestructures dels insec-
ció d’una vacuna pancoronavirus: van òloga estructural de Caltech, i els seus tes, que donen certes propietats
crear unes càpsules col·legues van publicar a la revista Sci- a les seves ales, ulls o sistemes
semblants a un vi- ence un experiment més exhaustiu so- d’alerta, i arriba a comprendre
rus i recobertes de bre una vacuna universal contra el coro- les immenses possibilitats dels
proteïnes espícula navirus. Els investigadors van unir no- nanotubs i del grafè.
dels tres coronavi- més les puntes de les proteïnes espícu- El viatge té un altre atractiu:
la de vuit coronavirus diferents a un conèixer grans científiques.
nucli proteic conegut com a nanopartí- Juntament amb investigadors
covid-19. cula. Després d’injectar aquestes nano- com Feynman, Jordi Díaz hi fa
Quan els investigadors van injectar partícules a uns ratolins, els animals van aparèixer Lise Meitner, Marie
Curie o Rita Levi-Montalcini,
van produir uns anticossos que actua- se als vuit coronavirus, i també a qua- en homenatge a totes les dones
ven contra tots tres coronavirus. Curi- tre coronavirus més que els científics no científiques, no sempre prou
osament, alguns d’aquests anticossos havien inclòs a la vacuna. reconegudes. Aquest llibre
també podien adherir-se a un quart co- Trobar una vacuna pancoronavirus permet comprendre com és el
ronavirus humà que provoca refredats potser costarà més del que preveuen nanomon, com els científics
l’exploren i el manipulen i,
pícula d’aquest virus no s’havien inclòs Topol. Però com diu Matthew Memo- també, conèixer el munt
a la vacuna. Els científics han difós li: “Crec que podem tenir vacunes per d’aplicacions de la nanotecno-
impedir pandèmies com aquesta. Nin- logia, que aviat revolucionarà
publicat en una revista científica. gú vol tornar a passar per això. I no vo- tots els camps, entre els quals
David Anderson, director científic de lem que hi tornin a passar els nostres la medicina, amb avenços que
VBI, diu que no queda clar per què la va- fills, ni els nostres nets, ni els nostres no coneixem fins a l’últim ca-
descendents d’aquí 100 anys”.e pítol i que ens porten a un final
sibilitat és que, quan una cèl·lula immu- emotiu i molt personal.e
ne es troba davant de diverses versions Copyright The New York Times
d’una proteïna alhora, no produeix an- Traducció de Lídia Fernández Torrell
38
01
Les heroïnes justicieres del
Me Too, una arma de doble tall
Pel·lícules com ‘Una joven prometedora’ poden ser catàrtiques però encasellen els personatges femenins
LENA WILSON
THE NEW YORK TIMES
NOVA YORK
Al començament d’Una joven prome-
tedora, un pedant fastigós introdueix
els dits a la vagina de la protagonis-
ta. La nostra heroïna, que ha estat
fingint que va beguda, de seguida es
deixondeix i passa de presa fàcil a po-
sar-se alerta. El fastigós intenta man-
tenir l’atac insistint que és un bon na-
no i que ha notat una connexió amb
ella. “Una connexió?”, repeteix la
Cassie. “D’acord. A què em dedico?”
L’home no té resposta. Ella continua.
“Quants anys tinc? Quant de temps
he viscut a la ciutat? Quins són els
meus hobbies? Com em dic?” La Cas-
sie, de gairebé 30 anys, és una cam-
brera que té com a hobby això: sedu-
ir possibles violadors per alliçonar-
los. Tot i així, mentre el film avança,
descobrim ben poc sobre ella i enca-
ra menys sobre la dona que està in-
tentant venjar.
Els crítics han aclamat Una joven
prometedora, d’Emerald Fennell,
que acaba de ser nominada a quatre
Globus d’Or, per la seva oportuni-
Cultura
tat, sovint connectant-la amb el
moviment Me Too, que ha empode-
rat les víctimes d’assetjament i
abús sexual. Mentre aquest movi-
ment continua fent-nos canviar la
manera com pensem sobre la vio-
lència sexual, centrant-nos en les
experiències de les víctimes i expo-
sant l’abús de poder, les històries de
venjança sobre violacions com
aquesta podrien ser més impor-
tants que mai.
Tot i així, Una joven prometedora i
un grapat de pel·lícules actuals –La
perfecció, Revenge i I spit on your gra-
ve: deja vu– recorden films dels anys
70 i 80 que reduïen les víctimes de vi-
olació a dones sense sentiments, i
fins i tot venjadores sexis. Donen als
personatges femenins una autono-
mia superficial. Una dona que va ser
una víctima indefensa davant del seu
atacant pot prendre’s la justícia pel
seu compte però ha de pagar el preu
de perdre la identitat.
La violació redueix noies i dones
a poc més que objectes, i aquestes
pel·lícules –dues dirigides per do-
nes– contribueixen a aquesta deshu-
manització, en comptes de desafiar-
CINEMA
la. Sentencien els personatges feme-
nins a vides d’ira sociopàtica. Però
no té perquè ser així: el recent revi-
val de Black Christmas o sèries com
Big little lies i Podría destruirte, do-
nen als personatges espai per créixer
i recuperar-se.
Afrontar l’impacte d’una violació
A Una joven prometedora, la Cassie
(Carey Mulligan) viu per venjar la se-
va millor amiga, la Nina. Descobrim
que ella i la Nina estaven estudiant
medicina quan un altre estudiant va
violar l’amiga davant dels seus amics.
La Nina va deixar la carrera i la Cas-
sie va fer el mateix poc després per
cuidar-la.
Tot i la seva importància en la
trama, la Nina no entra en escena.
És morta, però no sabem com va
morir. Ni tan sols sabem com era
d’adulta, només veiem imatges se-
ves durant la infància de la Cassie.
La intensa personalitat de la Nina es
veu en alguns instants –una anècdo-
ta de la seva mare, un discurs de la
Cassie al seu violador–. Però al final
la pel·lícula fa el mateix que el que
condemna: reduir una dona com-
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
pletament formada a poc més que la
pitjor nit de la seva vida.
Feminisme
El film és una Una joven prometedora condem-
na obertament els depredadors se-
condemna als xuals i els seus còmplices, i pica l’ullet
depredadors al Me Too (el llardós a qui enganya
sexuals i els la Cassie està escrivint una novel·la
seus sobre “què significa ser home actual-
ment”). Tot i l’afirmació que la viola-
còmplices
ció “és el pitjor malson de les dones”
la pel·lícula exposa els personatges
Perill femenins a aquesta situació, o al-
Els relats menys a la seva amenaça. La Cassie
es venja més durament de les dones
redueixen les que van desacreditar la Nina que dels
dones a poc depredadors sexuals que es troba a
més que la les discoteques –alerta, espòiler–:
pitjor nit de la enganya una antiga amiga dient-li
seva vida que l’han violat i segresta la filla ado-
lescent d’un degà d’universitat. La
Cassie també s’exposa a ser violada
abans d’alliçonar-los.
Aquest comportament recorda el
de la protagonista de la pel·lícula de
culte La violència del sexe (I spit on
your grave,1978), de Meir Zarchi,
que sedueix dos dels seus atacants
per portar-los a la mort. La seva fi-
lla fa el mateix quan es venja de la se-
va pròpia violació. Tant la pel·lícula
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
MOR ANTONIO GIMÉNEZ-RICO El director Antonio
Giménez-Rico va morir ahir als 82 anys. Expresident de
l’Acadèmia del Cinema Espanyol, va dirigir Vestida de azul i va
adaptar Miguel Delibes a El disputado voto del señor Cayo.
original com la seqüela recreen les
escenes de violació grupal i la mas-
sacre que les acompanya, amb esce-
nes explícites d’homes provocant,
ferint i penetrant les víctimes. Les
dones de Revenge (2017) i La perfec-
ció (2018), tot i ser més calculadores,
no en surten més ben parades. Les
protagonistes de La perfecció es-
quarteren el músic que va abusar
d’elles quan eren petites però sacri-
fiquen la seva humanitat durant el
procés: una es mutila i l’altra fingeix
una violació. A Revenge, la protago-
nista mata tres dels homes involu-
crats en la seva violació i intent d’as-
sassinat. Tot i la seva recuperació,
passa d’una fantasia sexual a una al-
tra, canviant la cabellera rossa i les
piruletes per pantalons extremada-
ment curts i matances.
Cap d’aquestes pel·lícules sembla
interessada en les seqüeles d’una vi-
olació. Les seves protagonistes
mostren alguna emoció, però no
truquen als seus éssers estimats, ni
van a l’hospital o al psicòleg, ni te-
nen depressió o atacs de pànic. Si la
violació serveix d’alguna cosa és per
convertir-les en dones més engi-
nyoses, capaces d’exigir justícia
sense por de les represàlies.
Black Christmas és una història
de violació i venjança més terrenal.
Tot i que el film de Sophia Takai va
ser un fracàs de taquilla i crítica,
mostra tant el trauma de la violació
com la catarsi de la venjança. A la
pel·lícula, la Riley (Imogen Pots) en-
cara s’està recuperant d’una agres-
sió sexual a mans de l’antic presi-
dent d’una fraternitat. Pateix ansi-
etat i flash-backs i les seves amigues
la veuen apagar-se. La Riley, al final,
02
01. Carey Mulligan és la
protagonista d’Una joven
prometedora. FOCUS 02. Michaela
Coel és autora i protagonista de
la sèrie Podría destruirte. BBC
venç el seu rival, però no com a part
d’una venjança violenta, sinó en de-
fensa pròpia.
Un altre relat és possible
A la televisió podem trobar-hi
exemples més equilibrats, en què la
narrativa més llarga permet arribar
a més detalls. A la primera tempora-
da de Big little lies (2017), el miste-
ri sobre un assassinat té una viola-
ció al centre. De la violació de la Ja-
ne (Shailene Woodley) a mans d’un
desconegut en surt un fill però tam-
bé la por per la influència que pot te-
nir l’ADN violent del pare, les ganes
de venjança, les reserves a tenir no-
ves relacions. La sèrie Podría des-
truirte (2020) se centra del tot en les
seqüeles del trauma sexual, i la pro-
tagonista, Arabella (Michaela Coel),
i les seves amigues intenten fer
front a la situació abans de decidir
girar full.
El clímax final d’Una joven prome-
tedora és una última i ocurrent ven-
jança, però alhora demostra que el
film està més interessat pel que re-
presenta la Cassie –una resposta
contra la cultura de la violació– que
per la Cassie com a ésser humà. Tot
i que la violació i la venjança aparei-
xen a Black Christmas, Big little lies
i Podría destruirte, les seves narra-
tives no aïllen les dones que han pa-
tit agressions ni les condemnen a la
recerca de la venjança. Aquestes do-
nes reben el suport d’altres dones i
al final troben la pau, i això importa
més que el conflicte amb els seus
agressors. Com diu la dita, la millor
venjança és viure bé.e
Copyright The New York Times
39
cultura
L’ART DE LA FRANJA ES CONGELA El Museu de Lleida no
haurà d’entregar les peces d’art de la Franja a l’Aragó el dilluns
15 de febrer. El jutjat de Barbastre ha admès les al·legacions
presentades per la Generalitat i ha ajornat el lliurament.
EXPOSICIONS
Ricard Duran, el fotògraf
de la quotidianitat
Descobriment d’un autor poc conegut de la generació
dels 50 al Palau Solterra de la Fundació Vila Casas
tra. Un és de caràcter documental,
ANTONI RIBAS TUR Documental vinculat a la ciutat de Barcelona i
BARCELONA
Retrata amb un to de “neorealisme”, diu
Bertran, en què es poden veure es-
Encara hi ha lloc per a les sorpreses Barcelona cenes variades i vitalistes amb
entre els fotògrafs catalans de la ge- amb un to quioscos plens de revistes, vene-
neració daurada dels anys 50 i 60, “neorealista”, dors de globus, carrers plens de
després dels grans noms consagrats diu el gent i dones pintant una façana.
com Francesc Català-Roca, Joan comissari L’altre bloc, en canvi, que és el
Colom, Leopoldo Pomés i Ricard més significatiu del recorregut,
Terré. El museu de fotografia de la posa en evidència la influència de
Fundació Vila Casas, el Palau Solter- Instant la sobrietat de la Nova Objectivi-
ra, a Torroella de Montgrí, dedica a Dona un tat alemanya dels anys 30 en la se-
partir d’avui una exposició a Ricard va obra. “Per a Duran, res passa
Duran que està cridada a culminar la tractament per atzar”, explica Bertran. “Quan
seva recuperació a través de dife- artístic a prem el botó és que realment veu
rents mostres des de l’any 2011. objectes i que la llum, l’enquadrament i el
Com recorda el seu fill, Ricard escenaris moment són els idonis. No és una
Duran i Pineda, Ricard Duran (Saba- quotidians fotografia de carrer ràpida, sinó
dell, 1916 - Barcelona, 1986) va tenir feta al moment idoni”, afegeix.
“una marcada vocació artística des “Això fa que apareguin com a ar-
de ben jove” i es va fer un laborato- tístics uns elements que no ho són
ri a casa, on va desenvolupar “totes gràcies a l’ús de la llum i l’enqua-
les tècniques del revelatge” mentre drament”, explica el comissari. Ai-
es guanyava la vida en el món del xí, adquireixen valor el detall
tèxtil. “És un fotògraf de la quotidi- d’una onada, el reflex dels cables
anitat”, diu Eduard Bertran Coppi- d’un veler en un bassal o una cadi-
ni, el director de l’Institut d’Estudis ra metàl·lica a la vora d’una pisci-
Fotogràfics i comissari de la mostra, na. Per acabar, hi ha un petit àm-
titulada Ricard Duran. Mirada, llum bit que explica els inicis de Duran
i equilibri. “La gent que surt a les fo- dins la fotografia pictorialista.
tografies forma part del seu entorn, Com a novetat respecte a les
familiars i amics, en sortides que fe- exposicions anteriors de Ricard
ia pels voltants de Barcelona”, expli- Duran, es pot veure una petita se-
ca. Precisament la filla de Duran és lecció de fotografies en color, que
la protagonista d’una de les seves comparteixen amb les que són en
imatges més emblemàtiques, feta en blanc i negre l’afany de donar un
unes galeries comercials a l’Eixam- tractament artístic a objectes i
ple que no van arribar a obrir. escenaris quotidians.e
Com molts altres tres fotògrafs
d’aquell moment, Ricardicard Duran va
ser membre de l’Agrupació
upació
Fotogràfica de Ca-
talunya i va ser pre-
miat en nombrosos
concursos al llarg
dels anys. “Per al seuu
treball més reflexiu,,
normalment utilitza--
va una càmera de migg
format: Rolleiflex o
Hasselblad. Per atra- a-
par l’instant de la vida
da
que passava davant els
seus ulls n’utilitzava va
una de pas universal:: la
Leica”, recorda el fill de
l’artista. Precisament ent
aquesta distinció encai-
cai-
xa amb els dos blocss en
què està dividida la mos-
Un home repassant
les revistes d’un
quiosc barceloní.
RICARD DURAN / VILA CASAS
40
cultura
MEMÒRIA HISTÒRICA
El Pazo de Meirás va ser ocupat per la
família del dictador fins al desembre. EFE
L’Estat compensarà
els Franco perquè
van mantenir
el Pazo de Meirás
SÍLVIA MARIMON
BARCELONA
Aquest desembre els nets del dictador van en-
tregar les claus del Pazo de Meirás a l’Estat. Una
sentència va determinar que la casa pairal i els
béns de l’interior són un bé públic perquè la
compravenda que se’n va fer a Franco era fictí-
cia. Ahir l’Audiència Provincial de la Corunya va
confirmar que el pazo és propietat de l’Estat, pe-
rò també ha reconegut el dret dels nets de Fran-
co a rebre una indemnització: la “mala fe” no
s’hereta, diu la sentència.
El tribunal creu que els nets tenen dret a ser
compensats per les despeses que han tingut en
la conservació de l’immoble des del 1975, quan
va morir l’usurpador. El tribunal considera
que van fer “múltiples obres de rehabilitació
i manteniment”, sobretot després de l’incendi
que hi va haver el 1978. Els jutges consideren
“obvi” que si l’edifici s’hagués abandonat al
llarg dels 45 anys que va servir de residència
d’estiu ara estaria en un estat “ruïnós”. La
quantitat que l’Estat haurà de pagar als Fran-
co no es definirà fins que no s’executi la sen-
tència, que és provisional i es pot recórrer.
La jutge de primera instància havia sentenci-
at que els nets del dictador no tenien dret a una in-
demnització perquè havien actuat de “mala fe” en
el moment en què van incorporar al seu patrimo-
ni una propietat que no havien pagat. Els magis-
trats de l’Audiència Provincial en discrepen per-
què consideren que els hereus no eren conscients
que el seu avi no va pagar ni un cèntim per la ca-
sa i tots els terrenys que l’envolten i ho justifiquen
per una “cadena de transmissions impecable”.
L’Audiència Provincial reconeix que la finca va
ser un regal personal al colpista i no a l’Estat. Tan-
mateix, aquesta donació no va ser mai efectiva
perquè no hi va haver cap escriptura. Franco va
acceptar la donació del Pazo de Meirás el 5 de de-
sembre del 1938. No obstant això, el 24 de maig del
1941 es va formalitzar una escriptura de compra-
venda fictícia a favor de Franco. L’Audiència Pro-
vincial descriu com a “fantasia absoluta” l’escrip-
tura, però diu que, encara que es va fer per “cre-
ar una ficció i plasmar un negoci jurídic inexistent,
va permetre obtenir un títol aparent que sí que
es podia presentar davant el Registre de la Pro-
pietat”. I així els va ser possible mantenir durant
80 anys el que per a molts gallecs és un dels grans
símbols de l’espoli franquista.e
“Europa va dissenyar Espanya
com la seva segona residència”
Ana Penyas analitza a ‘Todo bajo el sol’ l’impacte turístic al litoral
XAVI SERRA
BARCELONA
“Entre tots em vau convertir en auto-
ra de còmic”, reconeix amb humor
Ana Penyas (València, 1987), que el
2018 va veure com Estamos todas bi-
en, un còmic que va néixer com un en-
càrrec de classe a belles arts, va aca-
bar guanyant el premi d’autora reve-
lació del Saló del Còmic i el Premio
Nacional de còmic, del qual va ser la
primera dona a guanyar-lo. “Jo abans
ni tan sols havia publicat, em vaig sen-
tir molt aclaparada i sentia que tot
allò m’anava gran –recorda–. No es-
tava preparada per a l’exposició me-
diàtica i vaig haver d’aprendre a dir
que no a algunes coses. Però tot aquell
alè em va fer sentir que, tot i que em
considerava una il·lustradora, havia
de fer almenys un altre còmic”.
Tres anys després, la dibuixant sal-
da el deute: Todo bajo el sol (Salaman-
dra, 2021) explora les conseqüènci-
es del desarrollismo econòmic en un
litoral valencià destruït pel turisme
massiu i l’especulació, però sense
identificar cap lloc. Penyas vol sub-
ratllar que “el que va passar aquí tam-
bé va passar a Múrcia, Palma o Mà-
laga, això és un fenomen que es dona
en gairebé tota la costa mediterrània
peninsular”. El còmic estira el fil
d’una família que és testimoni, bene-
ficiària i víctima de les transformaci-
ons del territori. No és la família de
l’autora, com a Estamos todas bien,
que donava veu a les seves dues àvies,
però sí el paisatge amb què va créixer.
“Els meus pares viuen just al límit en-
01. Ana Penyas. 02. Una platja atapeïda al còmic Todo bajo el sol, d’Ana Penyas. SALAMANDRA
CÒMIC
tre la ciutat [València] i l’Horta –diu–.
Quan vaig néixer el paisatge ja esta-
va configurat per la construcció i el
turisme, i no ha fet sinó augmentar”.
Devastació total
Cap al principi del còmic
hi ha una panoràmica
d’una idíl·lica línia de
costa als anys 60. Cap
al final, la mateixa
perspectiva cinquan-
ta anys després, ata-
peïda de torres de for-
migó armat. Todo bajo
el sol visualitza tot el que
s’ha construït en aquests
anys però sobretot el que s’ha
destruït: “S’ha perdut una manera de
viure i de relacionar-se entre la gent,
substituïda per una lògica individu-
alista i de mercat”. Penyas està impli-
cada en col·lectius i moviments de de-
fensa de l’Horta, una preocupació ge-
neracional que, diu, ha fet que molts
tinguin ara una visió romàntica
d’aquella vida “sense tenir en comp-
te les renúncies que implicava”. Ella
ha intentat “no idealitzar-la” i assu-
meix que “hi va haver de tot: gent que
es va resistir, gent que va vendre... Si
fos tan idíl·lic ningú hauria volgut
marxar-ne”.
Un dels temes de Todo bajo el sol
és com la mateixa immigració rural
que abraça amb entusiasme la idea
de progrés lligada a la construcció i el
turisme acaba sent després, d’una
manera o una altra, víctima de l’espe-
culació immobiliària. I també els fills
d’aquesta generació, que assumeixen
un plantejament de vida a curt ter-
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
mini amb la bastida com a escenari
entre setmana i la discoteca de di-
vendres nit a diumenge. “Volia par-
lar de tota aquesta generació, en què
els nois que deixaven els es-
01 tudis per treballar a la
construcció i les noies
continuàvem estudi-
ant”, diu Penyas, que
a l’hora de buscar
responsables en el
còmic apunta a la in-
versió estrangera,
que des de l’ombra va
ser un actor clau en un
procés “sempre dirigit”
des de fora d’Espanya. “Ja
els anys 60 es van crear ajudes
al desenvolupament que venien
d’Alemanya i eren per a països sub-
desenvolupats com el nostre, i el seu
destí principal van ser infraestructu-
res turístiques –explica Penyas–. Eu-
ropa va dissenyar Espanya com una
segona residència concedint-hi aju-
des de tal manera que incentivaven
la desindustrialització”.
Todo bajo el sol aborda aquestes
qüestions amb sensibilitat i empatia,
utilitzant de manera original refe-
rències documentals i mantenint la
mirada sempre arran de la gent i els
seus problemes. Un salt endavant en
una carrera brillant en el còmic que
Penyas aturarà un temps: “Fer un cò-
mic és un procés molt lent, puc estar
un any treballant-hi abans de posar-
me a dibuixar. I a mi m’agrada dibui-
xar, soc il·lustradora i també m’agra-
da fer coses més ràpides. Però això no
vol dir que no torni a fer còmic més
endavant”.e
02
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
Chick
Corea,
el pianista
que atiava el
foc del jazz
Se’n va un dels últims
tòtems de la música, el
mestre que va portar el
jazz per camins
inexplorats
MARTÍ FARRÉ
BARCELONA
Va ser tant o més popular que altres
grans figures del gènere. Les seves
propostes van transcendir molts cops
l’àmbit estricte del jazz i van arribar a
públics molt diversos, sovint als antí-
podes de l’aficionat al jazz de tota la
vida. Per a alguns, Chick Corea era un
geni. Per a d’altres, no feia ben bé jazz.
Tanmateix, del que ningú no pot dub-
tar és del seu virtuosisme –es tracta
d’un dels pianistes més rellevants del
jazz des de finals dels 60 fins ara, que
ha mort de manera inesperada als 79
anys– ni tampoc del seu enginy com
a compositor –va signar alguns dels
discos seminals del seu temps.
Nascut el 1941 a Massachusetts en
una família d’origen calabrès, Ar-
mando Anthony Corea va créixer es-
coltant els grans de l’era del bop. Ex-
plica la llegenda que el seu pare,
trompetista de dixieland, el va fer
seure davant d’un piano amb quatre
anys. Estudiós i tastaolletes, Corea es
va formar a la prestigiosa Julliard
School, el mateix centre on va estu-
diar Miles Davis. Els primers passos
com a professional els va fer al ser-
vei de mestres com ara Mongo San-
tamaria, Blue Mitchell i Stan Getz.
Tones for Joan’s bones (1968) i
Now he sings, now he sobs (1968) van
ser els seus dos primers discos. Enca-
ra amb una certa pàtina d’ortodòxia,
ja albiren un estil bastit des de l’ex-
cel·lència interpretativa, amb una
extraordinària combinació entre la
complexitat de les formes –arranja-
ments sovint farcits de mil i una fili-
granes– i una música resultant mo-
derna, tenyida d’energia magnètica,
de timbres innovadors, capaç d’arri-
bar a públics molt diversos. El cas és
que, entre d’altres, va seduir Miles
Davis, que el va requerir per partici-
par en una de les etapes més reeixi-
des del seu periple elèctric.
Ja als 70, es va convertir en un em-
blema del jazz fusió més trencador,
amb discos com Return to forever
(1972), que va donar lloc a una cèle-
bre banda homònima. També va flir-
tejar amb el free i amb l’univers ex-
quisit de la discogràfica ECM: Crys-
tal silence, el mateix Return to forever
o, ja cap als anys 80, Children’s song.
Ara fa un any l’Esmuc Jazz Project va
oferir a L’Auditori barceloní una ex-
traordinària revisió orquestral de
Children’s song.
En paral·lel als seus titubejos amb
el jazz, diguem-ne, de lluïment, va
iniciar, ja als anys 80, una etapa con-
sagrada al jazz fusió més acrobàtic.
Sota l’estela de l’Elektric Band va sig-
nar treballs que el van acostar a un
públic jove, avesat a gaudir de les es-
comeses decibèliques d’aquesta pro-
posta. L’Elektric també reunia joves
Discografia essencial
Now he
sings, now
he sobs
(Solid, 1968)
Una de les pri-
meres mostres
del seu talent. A trio, amb Mi-
roslav Vitous (contrabaix) i Roy
Haynes (bateria).
MÚSICA
promeses. No en va, Chick Corea va
Arriscat ser també un autèntic descobridor –
Als 70, el o arreplegador– de músics amb gran
talent. Entre d’altres, el baixista bar-
pianista va celoní Carles Benavent.
esdevenir un
emblema del La relació amb Catalunya
jazz fusió més Benavent va enregistrar amb Corea
trencador quatre discos i va fer una gira, l’any 82,
amb Paco de Lucía i Corea que recor-
da com la millor de la seva carrera.
Pròxim “Tenia el Paco a una banda i el Chick
Tenia previst a l’altre”, explica, i considera Chick
Corea un músic que el va marcar. “Va
actuar a ser valent a la seva manera: es va em-
Barcelona barcar en projectes que fugien del
per 14è cop jazz tradicional que es feia”, recorda.
el novembre Corea no només va influir una ge-
que ve neració de creadors de la nostra es-
cena, sinó que també va recalar un
fotimer de vegades a casa nostra: a
Barcelona, des de mitjans dels anys
70, a Badalona, Terrassa, Andorra o
el Festival de la Porta Ferrada. L’es-
deveniment on va tocar més cops va
ser el Festival de Jazz de Barcelona,
sobretot des que se’n va fer càrrec la
productora The Project. “Hem fet
gairebé tots els seus concerts a Ca-
Return to forever
(ECM, 1972)
Amb Crystal silence (1973) i Chil-
dren’s song (1984), és un dels treballs
més emblemàtics del seu pas pel se-
gell alemany. Trencador, amb Stan-
ley Clarke i Flora Purim, entre d’altres, Return to fore-
ver va donar peu a una banda homònima amb la qual
va enregistrar peces tan conegudes com ara Spain.
41
cultura
LUIS ROBAYO / AFP
talunya en els últims vint anys”, re-
corda Joan Anton Cararach, director
artístic del festival. El pròxim 19 de
novembre havia de ser la vegada nú-
mero catorze que havia d’actuar al
festival barceloní.
Cararach qualifica Chick Corea
com una “benedicció per a qualsevol
programador”. “Cada any tenia sis o
set projectes en marxa”. El promotor
el compara amb el pianista Keith
Jarrett, que va anunciar la seva reti-
rada l’octubre passat. “Són dos dels
músics que han colonitzat els últims
50 anys”, apunta. Corea també era
“un dels millors ambaixadors del fla-
menc”, afirma, i fa referència al seu
misticisme, que el feia creure en la
reencarnació: “En algun moment del
seu pas per l’Univers creia que havia
sigut espanyol o d’un país hispà”, diu.
Corea, guanyador de 23 Grammy,
deixa per a la posteritat una obra ex-
tensa que ha creat escola i l’ha con-
vertit en un tòtem del jazz. “Vull do-
nar les gràcies a tothom que m’ha
ajudat durant el meu viatge a mante-
nir encès el foc de la música”, va dei-
xar escrit abans de morir.e
Touchstone
(Warner,
1982)
No és tal vega-
da dels més co-
neguts, però sí
el primer dels quatre discos en
els quals va participar el baixista
català Carles Benavent.
44
ara llegim
arallegim
ELS LLIBRES
I LES COSES
IGNASI
ARAGAY
L
a frase la diu el periodista octo-
genari Tomàs Alcoverro, el cor-
responsal occidental més lon-
geu del Pròxim Orient, que ha viscut
més a Beirut que a la seva ciutat na-
tal, Barcelona. “M’emociona seguir
vivint”. Així acaba el llibre de memò-
ries Tot està per dir (Pòrtic). És mol-
ta la guerra que ha vist, molta devas-
tació. Ho explica a través d’una àgil
conversa amb el també periodista de
La Vanguardia Plàcid Garcia-Planas
plagada d’anècdotes i categories.
Anècdotes com que de molt jovenet
havia corregit i editat textos que Jo-
sep Pla enviava a El Correo Catalán o
com la paella que el 1969 va compar-
tir a Badalona amb García Márquez
gràcies a l’amistat que havia fet amb
Juan Bosch, primer president de la
República Dominicana.
Alcoverro precisament rep aques-
ta setmana el Premi Ofici de Periodis-
ta per la seva trajectòria. Indiscuti-
blement merescut. Si algú en té dub-
tes, que llegeixi aquest llibre de bata-
lla. Amb el bolígraf a la mà –és dels
que s’han resistit a l’ordinador–, n’ha
lliurat moltes, de batalles, en què do-
lor i bellesa es confonien: “Necessi-
tem l’estètica per transmetre el do-
lor”. Potser per això, des del seu balcó
de Beirut, al barri musulmà, amb la
ciutat decadent als seus peus, ara sent
un plaer estrany quan rega els geranis
del balcó, el mateix balcó que es va
quedar sense vidres per la descomu-
nal explosió de nitrat d’amoni al port
de fa uns mesos.
Amb els 4.000 llibres que li fan
companyia, i amb un sac de records,
UN TAST
DE CATALÀ
ALBERT PLA
NUALART
E
n el títol d’aquest tast no parlo
del tatxar admès per la norma:
el que vol dir “tallar un tros (de
determinades fruites, del suro
d’una alzina) per comprovar-ne la
qualitat” ni tampoc del tatxar que
equival a taxar en totes les seves ac-
cepcions. Parlo del tatxar que la
norma no admet i que trobem molt
a faltar quan ens comuniquem: el
que vol dir “fer una o més ratlles so-
bre una cosa escrita per anul·lar-la”.
I en parlo per destacar els desacords
filològics que hi ha darrere la con-
demna normativa d’aquest verb tan
necessari. Sí, jo no em sento gens
còmode substituint-lo per ratllar o
per passar ratlla.
Cal dir d’entrada que aquest ús
proscrit de tatxar és recollit (sense
cap reserva) pel DCVB, pel Diccio-
nari descriptiu (DDLC) i pel DNV.
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
“Al Líban diuen que res no dura i, si
alguna cosa dura, és que és provisi-
onal”. I això ha estat “molt transfor- ELS MÉS VENUTS
mador” per a algú com ell, que ve
d’una “societat burgesa, molt catala-
CATALÀ
na i molt europea”. Personalment i FICCIÓ NO-FICCIÓ
professionalment ho ha viscut des de
la resistència i la prudència, defugint
el perill, és a dir, el periodisme espec-
“M’emociona
tacle, el sensacionalisme bèl·lic.
Va viure molts anys en hotels ba-
rats, familiars, perseguint “històries
seguir vivint” per entendre la Història”. Però també
tenint a tocar figures crucials, comen-
çant pel mític líder palestí Iàsser Ara-
fat o a Hussein I de Jordània: a tots
dos els va entrevistar el 1970, el ma-
teix any que va assistir al Caire al mas-
siu enterrament del carismàtic dicta-
dor egipci Nasser, adorat quasi com
un faraó. Per cert, al seu piset conser- [ 1 ] Tàndem [ 1 ] El fill del xofer
va una màscara de l’època dels faraons MARIA BARBAL JORDI AMAT
ptolemaics... Només va tenir un breu Destino Edicions 62
parèntesi europeu, com a correspon- 180 pàgines i 18,90 € -/1 262 pàgines i 18,50 € 1/13
sal al París que ja havia conegut el
Maig del 68. Va ser el 1977 i hi va fer [ 2 ] Canto jo i [ 2 ] Les estructures
amistat amb Tarradellas, a qui va po- la muntanya balla elementals de la narrativa
sar en contacte amb Javier Godó. De IRENE SOLÀ / Anagrama A. SÁNCHEZ PIÑOL / La Campana
fet, Alcoverro va acompanyar el pre- 192 pàgines i 16,90 € 2/91 200 pàgines i 19,90 € -/1
sident a l’exili en l’avioneta que el va
dur de Tours a Madrid, i després en [ 3 ] La casa de foc [ 3 ] Paraules d’Arcadi
l’avió fins a Barcelona el 23 d’octubre FRANCESC SERÉS ARCADI OLIVERES
del 1977, el dia del “Ja soc aquí”. Un al- Proa Angle Editorial
tre retorn que el va marcar va ser el de 591 pàgines i 20,90 € 1/13 200 pàgines i 17 € -/1
ERICH KARNBERGER / GETTY
l’imam Khomeini a Teheran dos anys
Alcoverro es manté fidel a Beirut, on després, amb tres milions de persones [ 4 ] Llum de febrer [ 4 ] La casa dels avis
al llarg de mig segle ha escrit unes al carrer. Tres dècades després i es- ELIZABETH STROUT VICENÇ VILLATORO
deu mil cròniques i reportatges. Més tant al peu del canó, als carrers de Bag- Edicions de 1984 Proa
vivencial que analític, més addicte a dad el 9 d’abril del 2003, el dia que es 164 pàgines i 18 € -/1 672 pàgines i 21 € 2/3
les emocions que a les ideologies. va enderrocar l’estàtua de Saddam
Idees? La primera i bàsica: “No fo- Hussein: va estar a punt de quedar- [ 5 ] Boulder [ 5 ] Cartes a l’Anna Murià
tem, soc pacifista”. Quan la va trepit- se’n un braç i va presenciar el saqueig EVA BALTASAR MERCÈ RODOREDA
jar per primer cop encara era cone- del Museu Nacional de Pintura. Club Editor Club Editor
guda com la Suïssa del Pròxim Ori- A Beirut sempre s’hi ha sentit com 160 pàgines i 16,90 € -/49 120 pàgines i 16,95 € -/2
ent, un enclavament ric, financer, oc- un metec, un estranger entre estran-
cidentalitzat, cosmopolita, ple de gers, atret per “la naturalesa híbrida CASTELLÀ
llibreries trilingües àrab, francès i de la seva identitat”. “Els libanesos
anglès. Va ser després que va venir la són llevantins més que no pas àrabs,
FICCIÓ NO-FICCIÓ
guerra, la por, els segrestos, la des- i això és conseqüència de les influèn-
trucció, la mort. La guerra civil va ser cies gregues, bizantines, de les mino-
llarga i demolidora: 1975-1990. “La ries de l’Imperi Otomà”. Si el cosmo-
gent pensava que duraria una setma- politisme d’Alexandria va ser “fabri-
na”. Però ell es queda amb “la tendre- cat per estrangers”, el de Beirut, amb
sa, la bellesa, la dignitat”, sentiments la seva diversitat cultural i identità-
i actituds que “pots trobar en socie- ria, ha estat “construït pels mateixos
tats tan complicades i confuses com libanesos i libaneses”. I Alcoverro
la libanesa, i amb quina intensitat!” n’ha fet el seu món.✒
¿Podem tatxar ‘tatxar’ [ 1 ] Del paraíso [ 1 ] El dominio mental
de barbarisme?
JUAN DEL VAL PEDRO BAÑOS
Espasa Libros Ariel
320 pàgines i 19,90 € 4/5 542 pàgines i 21,90 € 1/15
També l’admetia el 1865 Pere La- meló”– i un tatxar vinculat a taca i [ 2 ] Simon [ 2 ] El infinito en un junco
bèrnia en el seu diccionari amb el al mot francès tache. Aquest segon, MIQUI OTERO IRENE VALLEJO
sentit d’“esborrar lo escrit”. Amb que és a l’origen del tachar castellà, Blackie Books Siruela
més reserves l’admet l’ÉsAdir, que també ha originat la nostra tatxa: 448 pàgines i 16 € 3/18 448 pàgines i 24,95 € 2/61
el limita a un ús informal. Podríem, “clau curt amb la cabota grossa”;
doncs, tatxar el que hem escrit amb “petit cos que es troba dins una [ 3 ] Revancha [ 3 ] El hijo del chófer
sabatilles a casa, però al Parlament substància llevant-ne l’homogene- KIKO AMAT JORDI AMAT
amb corbata ho hauríem de ratllar. ïtat” i “defecte”. Doncs bé, mentre Anagrama Tusquets
Sembla el típic i tímid primer pas de que Coromines té molt clar que el 322 pàgines i 19,90 € 6/2 192 pàgines i 18,50 € 3/13
quan ens cal molt una paraula però tatxar sinònim de titllar i utilitzat
no gosem desafiar del tot la norma. per assenyalar defectes en persones [ 4 ] Los privilegios [ 4] Barretinas y estrellas
Però anem als desacords. Hi ha (o coses) –“Han tatxat el jutge d’ig- del ángel ALBERT SOLER
un tatxar que ve del taxare llatí i que norant”– és un barbarisme que pro- DOLORES REDONDO / Destino Península
vol dir avaluar –d’aquí ve “tatxar un vé, en castellà, del gal·licisme tache 304 pàgines i 12,95 € 1/4 252 pàgines i 17,90 € 6/4
(taca), el DIEC2 el fa sinònim de
taxar i el vincula, per tant, al taxare [ 5 ] Aquitania [ 5 ] Dime qué comes y te
‘TATXA’ (CLAU DE (avaluar) llatí. EVA G. SÁENZ DE URTURI diré qué bacterias tienes
CABOTA GROSSA) VE Coromines veu igual de bàrbars Planeta BLANCA GARCÍA OREA / Grijalbo
i incorrectes els dos tatxar del títol. 5/15 5/18
DE ‘TACHE’ (‘TACA’) El DIEC2 –de manera poc cohe-
414 pàgines i 21,90 € 272 pàgines i 18,90 €
IGUAL QUE ‘TATXAR’ rent– admet el primer i rebutja el
Rànquing setmanal del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
Posició setmana anterior / Setmanes en el mercat
(RATLLAR UN ESCRIT) segon. Jo els acceptaria tots dos.✒
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
HE LLEGIT
NO SÉ ON
Tot el que cal per
posar-se a escriure
Coses que diuen Anne Dillard, Katherine
EVA Mansfield, Mercè Rodoreda i Carson
PIQUER
McCullers sobre la creació literària
El repte d’assolir un
estat intern que la vida
no proporciona
Tenir una cosa per dir i trobar la mane-
ra de dir-la. Un què i un com. És el que
cal per posar-se a escriure. Però no no-
més: l’escriptor també ha de controlar
les pròpies energies per poder treballar.
“Ha d’estar prou engrescat per endin-
sar-se en la tasca que ha de fer, però no
tan engrescat que sigui incapaç de seu-
re a fer-la. Ha de tenir prou fe per tirar
la feina endavant i renovar-la, però no
tanta fe que s’imagini que està escrivint
bé quan no és així”. Ho llegeixo a Viure
escrivint, un recull d’articles de l’auto-
ra nord-americana Anne Dillard en què
reflexiona sobre el fet d’escriure. És un
llibre del 1989, però ha sortit ara en ca-
talà amb el segell de L’Altra Editorial,
amb pròleg de Vicenç Pagès i traducció
d’Alba Dedeu.
L’escriptura de la primera versió
d’una obra, diu Dillard, “exigeix que
l’autor es trobi en un estat intern pecu-
liar que la vida normal no proporciona”.
¿I com s’ho fa una persona ordinària per
preparar-se per entrar en un estat ex-
traordinari un matí qualsevol? ¿On tro-
ba el combustible necessari per enlai-
rar-se? Dillard recorda com s’esmola-
va a si mateixa per aconseguir arrencar,
durant uns mesos que va viure en una
caseta de troncs d’una sola habitació en
una platja deserta: “Caminava fins a l’ai-
gua. Posava música a l’odiós radiocas-
set, rentava els plats, bevia cafè, em que-
dava dreta sobre un tronc de la platja,
mirava els ocells. [...] Fumava un cigar-
ret o dos i llegia el que havia escrit el dia
abans. El que havia escrit el dia abans
AIXÒ NO CAL DIR-HO
La Banda Trapera del Río s’acomiada de vostès
S’
acomiada la Banda Trapera del
Río després de 45 anys d’existèn-
cia a batzegades i anuncia la gira
final, que és el més semblant a la lluita fi-
nal. Van cantar rock en català (no és el ma-
teix fer rock català que cantar rock en ca-
talà, els adjectius ho malmeten tot), i amb
la seva cançó Ciutat podrida, que va escriu-
re l’Esther Vallès, es va enregistrar l’any
1979 el primer i únic himne de les ciutats
i els barris que envolten Barcelona.
Les lletres del rock mai no s’entenen
del tot, però el que arriba és el sentiment
que les causa. Són sempre paraules màgi-
ques, evocacions d’ombres que hem vist
passar de gairell. A la Ciutat podrida de la
Trapera hi trobàvem la reconciliació amb
les nostres contradiccions, amb les pors,
ja que es tractava d’una cançó d’amor a
unes ciutats, a uns llocs que no tenien res
ANNE DILLARD
PHYLLIS ROSE / WIKIPEDIA
s’havia d’alentir una mica”. Afegia pa-
raules a una frase, potser s’arriscava a
escriure una frase nova. Una frase que,
molt probablement, seria eliminada
l’endemà. I anar fent.
De l’hàbit perdut, el
temps malbaratat i la
mandra immensa
“Per què no escric?” –es preguntava
Katherine Mansfield un dia improduc-
tiu del 1916–. Per què, sentint-me tan
plena d’idees, no començo? Si tingués
el valor d’empènyer contra la porta rí-
gida i inflada totes aquestes mentides
que duc a dins. Per què trigo a fer-ho?
Perquè soc mandrosa, he perdut l’hà-
bit de treballar i malbarato més temps
del que seria raonable. En realitat és
mandra, una mena de mandra immen-
per donar als seus habitants, igual que els
pares no podien donar als seus fills més
del que tenien i del que eren, és a dir, tot.
Quan abans que comencés a sonar la
música, el Morfi hi deixava la veu
cridant el nom de la cançó com
una consigna, com un crit de
guerra, ja estava tota la cançó di-
ta, i la resta era marxa, que és el
silenci de Hamlet. Perquè no hi
ha res més hamletià que un adoles-
cent rocker. En mirar la calavera de
Yorick a la mà, el rocker també s’adona de
la seva pròpia condició. Els Rolling Sto-
nes, a aquest sentiment de vacuïtat, d’és-
ser res a mercè dels vents, un bufó sac-
sejat pels bafles a tota castanya, el van
anomenar jumpin’ jack flash.
I així, la Ciutat podrida de la Trapera
portava un pacte, un tractat de mútua
sa, odiosa i degradant”. (Diario, Kathe-
rine Mansfield, editat per Lumen amb
pròleg de Virginia Woolf.)
“Encara no he començat a escriure,
tinc una cinquantena de contes en car-
tera i em penso que bé n’hi haurà mitja
dotzena de bons entre tots plegats –diu
Mercè Rodoreda a Anna Murià el juny
del 1946–. Ara faig un estudi a fons dels
contistes americans. Els que més admi-
ro són Steinbeck, Faulkner, junt amb el
meu amor, que és K. Mansfield. És difí-
cil trobar el secret d’aquesta gran força
expressiva. Si un dia el trobo...” (Cartes
a l’Anna Murià, tot just recuperades per
Club Editor amb una nova edició de
Blanca Llum Vidal i Maria Bohigas).
Treballar intensament
és necessari, però amb
això no n’hi ha prou
“Quan la feina no rutlla, no hi ha vida
més penosa que la d’un escriptor. Però
quan sí que rutlla, quan la il·luminació
ha centrat una obra que tot seguit avan-
ça amb claredat i fluïdesa, no hi ha cap
alegria com la de l’escriptor”. Ho diu
Carson McCullers en un dels textos
aplegats a Entre la solitud i el somni
(L’Altra, traducció d’Alba Dedeu). Se-
gons McCullers, per escriure bé cal a
més a més la intervenció dels déus:
“Com a escriptora, sempre he treballat
intensament. Però, com a escriptora,
també soc conscient que no n’hi ha
prou de treballar intensament. Durant
aquest procés de treball intens, cal que
hi hagi una il·luminació, una espurna
divina que enfoqui i equilibri la feina”.
Un què, un com, gasolina, temps i una
espurna divina. I ja ho tindríem.✒
JAVIER
PÉREZ
ANDÚJAR
no-agressió amb el paisatge i amb la
pròpia condició, perquè als suburbis la
condició era el paisatge (allò que els ro-
màntics somniaven, i pintaven com
ho feia Friedrich, la gent dels bar-
ris s’ho menjava per força). La
Banda Trapera del Río li va
cantar a Cornellà, als blocs
verds que llavors s’anomena-
ven Ciutat Satèl·lit, i el seu riu
era el Llobregat. I a la vora dels
altres rius (el Besòs, el Hudson, el
Nerbion, el Guadalquivir, el Manzana-
res), Cornellà ja no era una ciutat si-
nó una habitació amb la porta tancada
i un cartell enganxat, un carrer (que
era el més semblant a un país), una
manera de vestir. Cada cop que sonava
Ciutat podrida, la internacional dels
blocs començava a vibrar.✒
45
ara
arallegim
llegim
MINÚCIES
JORDI LLOVET
‘Panem et
circenses’
L
a frase evangèlica “No sola-
ment de pa viu l’home (i la
dona)”, que continua així: “si-
nó de tota paraula que surt de la
boca del Senyor” (Mateu, 4.4), de-
via semblar una expressió molt ra-
ra als romans que van començar a
conviure amb les comunitats cris-
tianes, atès que la religió dels pri-
mers no coneixia les elevacions
espirituals que escauen al cristia-
nisme, potser més que a cap altra
religió monoteista.
Entre els romans, va ser Juve-
nal qui, a la Sàtira X (cap a l’any
100 dC), va encunyar aquella al-
tra famosa expressió, panem et
circenses, és a dir, “pa i eventos”
per utilitzar una paraula ja molt
difosa: esdeveniments no ho diu
ningú. Aquest és el passatge de la
sàtira que hem esmentat: “[...] des
de fa temps –exactament d’ençà
que ja no tenim a qui vendre-li el
vot– el nostre poble ha perdut
l’interès per la política; i, si abans
determinava comandaments, fa-
langes, legions i de tot, ara deixa
fer; i només desitja amb avidesa
dues coses: pa i jocs al circ”.
Els romans del temps imperial
s’havien desentès cada cop més de
la política i del dret de vot que te-
nien, que havia estat molt poderós
fins cap a l’any 140 aC, quan va dis-
senyar-se un pla per tenir la plebs
satisfeta i comprar el seu vot amb
una cosa tan elemental com ali-
ments i distracció: panem et cir-
censes. L’esperit crític es va fon-
dre, i l’Imperi va assentar les bases
de tot govern despòtic i absolut,
cosa que, al final, va desembocar
en la decadència i la caiguda de
Roma.
Segons la realitat històrica, a
Europa les coses van anar de la
mateixa manera, almenys fins a
la Declaració dels Drets de l’Ho-
me (i de la dona) del 1789 i la ins-
tauració del procés (lentíssim)
del sufragi universal. Però no es
pot dir que aquesta assumpció
intel·ligent de la responsabilitat
de tot ciutadà respecte als afers
de la res publica durés gaire
temps. La instauració del Primer
Imperi, a França, i després la res-
tauració borbònica, van tornar a
fer que la ciutadania considerés
que les decisions polítiques no
depenien gens ni mica de la seva
voluntat. Després, l’ascensió de
la classe burgesa, avui una clas-
se mitjana molt escampada, va
fer emergir un altre problema: no
tothom qui diposita un vot a l’ur-
na ha pensat amb prou deteni-
ment quines conseqüències pot
portar la seva elecció, i sovint
torna a creure que s’estima més
el pa i la diversió (el futbol).
Vet aquí una consideració molt
escaient avui, dia de reflexió per a
tots els ciutadans de Catalunya
amb dret a vot.✒
46
ara llegim
arallegim
Maria Barbal
Escriptora
‘Tàndem’, de Maria Barbal (Tremp, 1949), és una defensa de les segones oportunitats i
del dret a continuar estimant, i parla de com conviure amb les ferides del passat (o fins i
tot deixar-les enrere). L’autora de ‘Pedra de tartera’ ha guanyat el premi Josep Pla
“Reivindico el dret a viure
plenament a l’edat que sigui”
✒✒✒✒ Jordi Nopca
Els dos protagonistes d’aquesta
novel·la es troben en un moment
vital delicat. ¿La idea del llibre va
coincidir amb la seva jubilació com
a catedràtica d’ensenyament se-
cundari?
Sí, però no és un llibre sobre la me-
va experiència personal. Moltes
persones, a partir d’un determinat
moment de la seva vida, ja no es fan
cap plantejament vital: han tingut
fills, han treballat, potser ara s’ocu-
pen dels nets. A partir d’aquest cal-
do de cultiu, la vida s’atura o
s’amanseix.
Retirar-se pot alentir encara més
el ritme. O canviar-te la vida, com
els passa a l’Armand i l’Elena.
Quan deixes la feina passes per un
moment molt vital, amb moltes pos-
sibilitats. N’hi ha que queden frena-
des perquè socialment es vol que si-
gui així, se’ns demana un paper més
passiu. Al llibre, l’Elena té nostàlgia
de la feina, havia estat parvulista i di-
rectora d’una escola, i això l’ha
omplert molt. En el seu cas, quan
es jubila ha de repensar la vida.
¿La novel·la vol advertir del des-
gast de les relacions de parella?
La rutina té una força impressio-
nant. Amb els anys oblidem les pre-
guntes que ens fèiem en l’adoles-
cència, quan ens proposàvem tro-
bar algú que ens agradés i amb qui
estiguéssim bé, algú a qui pogués-
sim estimar i que ens estimés. Hi ha
un moment que tens la casa plena.
Hi ha el marit, els fills i tots aquells
objectes que heu anat acumulant...
Tàndem és un llibre que ens diu
que hem de saber aprofitar els mo-
ments.
Quan arribes a una determinada
edat, si no aprofites el moment has
perdut la partida. Pot passar que
tinguis 40 anys i ja et trobis en una
situació rutinària i de prevenció al
canvi: has pres una sèrie d’opcions,
RUTH MARIGOT
“AMB
estimes a la parella i vols mantenir
la situació. Als 65 anys la cosa
canvia. És un moment de reflexió
ELS ANYS i replantejament.
OBLIDEM L’orgull ens pot jugar en contra?
LES I tant. L’orgull et pot fer descarri-
PREGUN- lar la vida. Li passa a l’Elena. Si no
hagués estat tan orgullosa hauria
TES QUE pogut tenir una vida més plena.
ENS Aquesta és una de les lliçons que
FÈIEM A aprèn. Tots dos personatges fan un
viatge cap a la redescoberta d’ells
L’ADOLES- mateixos.
CÈNCIA
”
Recuperen la connexió amb el que
havien estat i el que volen continu-
ar sent.
Moltes persones se la neguen, la fe-
licitat. Per això dic que aquesta no-
vel·la és sobre la felicitat. L’error és
creure que la trobaràs a fora: la fe-
licitat és a dins d’un mateix. Per ai-
xò la pregunta que s’han de fer l’Ar-
mand i l’Elena és sobre ells. A par-
tir d’ara, què volen fer?
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
En aquest sentit, és una novel·la
optimista: les segones oportuni-
tats existeixen.
Reivindico el dret a viure plena-
ment a l’edat que sigui. I en les cir-
cumstàncies que siguin... Per acon-
seguir-ho cal fer l’esforç de mirar
qui som i què volem fer en relació
amb el que som. Potser el que ens
omple és sortir una estona a passe-
jar. O dedicar-nos als altres, fent un
voluntariat. El que és important és
sortir de la rutina anestesiant.
¿La seva manera de fugir d’aques-
ta rutina és amb l’escriptura?
És la meva manera de pensar en tot
això. Tinc a prop totes aquestes pre-
sències i problemàtiques, però hi
aprofundeixo escrivint.
Tàndem passa al barri de Sants. No
és la primera vegada que explora
un territori literàriament poc co-
negut en català.
Càmfora [1992] passava a prop del
Mercat de Sant Antoni, al carrer Ur-
gell. Carrer Bolívia [1999] la vaig
ambientar al Besòs. Emma, a l’Ei-
xample esquerre. I En la pell de
l’altre [2014], al Poblenou.
Així i tot, continua sent l’autora
que va escriure el cicle del Pallars
que va començar amb Pedra de tar-
tera el 1985.
Els meus orígens han tingut molta
importància. Soc escriptora a causa
d’aquella història heretada que vaig
explicar a Pedra de tartera. Per arri-
bar a entendre-la no vaig tenir cap
més remei que escriure la novel·la.
El Pallars apareix en molts dels
meus llibres, però porto molts
anys a Barcelona, és normal que a
partir d’un moment els meus llibres
canviïn d’escenari.
Quan es parla de Pedra de tartera
sempre es recorda que ha estat un
dels long-sellers de la literatura ca-
talana contemporània, amb més de
300.000 exemplars venuts,
100.000 dels quals a Alemanya.
¿Va ser difícil continuar, amb un
debut que va guanyar el premi Ruy-
ra i el Crexells i que va fer tant de
forat entre els lectors?
Al llarg dels anys, l’èxit de Pedra de
tartera ha tingut diverses cares.
Quan vaig publicar Mel i metzines
[1990] se la va castigar per ser la no-
vel·la de després. Hi ha hagut mo-
ments que el llibre ha pogut perjudi-
car la meva trajectòria, però tenir
una novel·la que es continua llegint
després de tants anys és una immen-
sa fortuna. Qualsevol element nega-
tiu queda compensat per això.
Des de la jubilació ¿treballa d’una
manera diferent en els llibres?
Tinc més temps, però potser no es-
cric de la mateixa manera que
abans. No soc persona de dedicar
moltes hores a l’escriptura, les dosis
que necessito són molt petites.Es-
cric tres quarts d’hora i ho deixo, pe-
rò repeteixo el procés un total de
tres vegades al dia. Una altra cosa
que ha canviat és que ja no m’exigei-
xo tantíssim, com quan era jove:
abans, si em marcava escriure tres
hores les feia. Actualment treballo
al meu gust, adaptant-me a la neces-
sitat de cada dia, cosa que no deixa
de ser un luxe. Ara mateix no em
proposo res. Soc irregular i escric al
meu aire.✒
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
EL LLIBRE
DE LA SETMANA Les cartes
d’una Rodoreda
ferida i rabiosa
PERFIL
Mercè Rodoreda
i Anna Murià es
PERE feren amigues a
L’AUTORA DE ANTONI les acaballes de la
‘LA PLAÇA DEL PONS Guerra Civil,
quan partiren
DIAMANT’ I cap a l’exili i van
‘MIRALL TRENCAT’ conviure durant deu mesos amb un
VA MANTENIR UNA grup d’altres escriptors catalans
CORRESPONDÈNCIA –Pere Calders, Francesc Trabal,
Pere Quart...– i les seves famílies al
MOLT castell de Roissy. Va ser allà on Ro-
INTERESSANT doreda i Armand Obiols s’enamora-
AMB L’ESCRIPTORA ren. El mateix va passar-los a Mu-
rià i Agustí Bartra. Mentre que la
ANNA MURIÀ, relació dels segons va ser llarga i
RECOLLIDA EN prou idíl·lica, la de Rodoreda i Obi-
AQUEST VOLUM ols va ser dramàtica i controverti-
DE CARTES QUE da: ell estava casat amb una germa-
na d’en Trabal i per això una bona
EXPANDEIX LA part dels seus col·legues es giraren
PRIMERA EDICIÓ, contra ella. Murià va ser de les po-
DEL 1985 ques que hi van mantenir l’amistat.
Quan Murià va partir cap a Llatino-
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
L’illa monstruosa de Herbert George Wells
Benvinguda sigui abans, el personatge del científic com
aquesta nova tra- un romàntic desesperat, L’illa del doc-
ducció d’un clàssic tor Moreau (1896) és un dels primers
MARINA que només es po- llibres que toquen el tema de l’experi-
ESPASA dia trobar en cata- mentació amb animals a partir de la
là si entraves a To- vivisecció que es practicava a l’Angla-
docolección. La terra victoriana i que Wells volia de-
mítica col·lecció L’Esparver de La nunciar. Agafar aquests llibres, fer-los
Magrana l’havia incorporat al catàleg traduir de cap i de nou i afegir-hi un
als anys vuitanta, però ni la llengua bon pròleg que els doni context és el
que s’hi feia servir ni l’ofici d’editar es- que han de fer els editors avui.
taven a l’altura del llibre. La història Què hi trobem en aquesta mena de
del científic boig que experimenta llibres l’any 2021? ¿No estan passats
amb humans i animals empès per una de moda? Doncs sí i no. Esclar que
curiositat científica portada a l’ex- una part de l’interès de recuperar tí-
trem l’hem llegida i vista en pel·lícu- tols així és pura història literària: és
les mil cops, sí, però és que aquesta interessant veure com neix la futura
era una de les primeres vegades que ciència-ficció, és apassionant seguir
algú la posava sobre el paper. Si el la genealogia i la cartografia d’influ-
Frankenstein de Mary Shelley havia ències que van repercutir en Wells i,
servit per definir, gairebé un segle sobretot, les que va exercir ell sobre
amèrica i Rodoreda va optar per
quedar-se a França, es cartejaren
durant anys.
Cartes a l’Anna Murià (1939-
1956), prologades i anotades per
Blanca Llum Vidal i Maria Bohigas,
posa a disposició del públic les car-
tes que Rodoreda va enviar a Murià
durant l’exili. Publicat per primer
cop per La Sal Edicions el 1985, dos
anys després de la mort de l’autora
de La plaça del Diamant, elvolum
només conté les cartes d’una de les
parts. Per la raó que sigui, Rodoreda
no va conservar res del que li va en-
viar la seva amiga. Les tres úniques
cartes de Murià del present volum
han arribat fins a nosaltres perquè
no va enviar-les. A més de la vinte-
na de cartes, la present edició es
complementa amb una entrevista
de Mari Chordà i Isabel Segura a
Anna Murià feta el 1985 i amb un
epíleg inèdit de Margarida Puig, no-
ra de l’escriptora. És un text interes-
santíssim pel que diu de Rodoreda,
que hi és presentada com una dona
freda, difícil i endurida, però sobre-
tot pel que diu sobre el seu fill i la re-
lació que l’escriptora va mantenir
amb la seva família.
Intel·ligència, despit i fúria
Les cartes, que traspuen una huma-
nitat pletòricament desolada, ple-
na d’intel·ligència, despit i fúria,
són breus i diverses. Els temes s’hi
mesclen d’una manera atropellada
–l’amor complex amb Obiols, el dia
a dia a París i a Bordeus, les lectures
i la voluntat d’escriure, les tafane-
ries sobre els altres escriptors de
l’exili, els comentaris sobre els as-
sumptes familiars més espinosos–
i només permeten entrellucar una
part de la veritat de la Rodoreda
exiliada.
els seus successors: el pròleg d’Albert
Pijuan és especialment brillant a l’ho-
ra de dibuixar-les totes, amb la gelo-
sia de Joseph Conrad i el seu Cor de
les tenebres inclosa. Però els llibres
s’han d’aguantar sols, i aquest, com a
novel·la d’aventures però també com
a reflexió sobre la condició humana,
ho fa. El ritme és prou reeixit i el to
és encara tenebrós i inquietant, so-
bretot en els primers capítols, quan el
protagonista encara no sap ben bé on
ha anat a parar i les bèsties de l’illa fan
aparicions inesperades. Però també
és brillant el final de la novel·la, molt
més introspectiu i fosc del que recor-
daran els qui la van llegir de joves, i ple
d’una esperança gairebé utòpica que
quasi reconforta.
Les explicacions del doctor Mo-
reau queden una mica anacròniques
47
ara
arallegim
llegim
El que s’hi entrelluca, però, està
molt bé, des de l’amor desesperat i
mai prou satisfet per Obiols –real-
ment va estar-ne molt enamorada,
amb un amor d’aquests que primer
eleven però després ja només fan
mal i consumeixen– fins a les expli-
cacions que dona sobre un dia a dia
complicat en què no falten mo-
ments de penúria –treballa molt
com a cosidora i ha passat gana–,
passant per la succinta i crua des-
cripció que fa d’una França ferida
per la guerra –ruïnes, cadàvers– o,
també, per les opinions que deixa
anar sobre els seus companys lite-
rats. Com totes les persones fortes
i intel·ligents, tot i que ella potser
era més resistent que forta, Rodo-
reda podia ser cruel i egoista.
Un aspecte interessant és cons-
tatar que Rodoreda i Murià són dos
tipus de dona, per tant també dos
tipus d’escriptora, molt diferents.
Una vol ser escriptora a tot o res,
CARTES A mentre que l’altra passa gust de
L’ANNA MURIÀ “fer de senyora del poeta” –Murià
(1939-1956) dixit–, fins al punt que Rodoreda
MERCÈ RODOREDA diu a la seva amiga: “A tu t’ha es-
CLUB EDITOR guerrat l’amor, i que en Bartra em
PRÒLEG I perdoni”.
ANOTACIONS DE Des d’un punt de vista literari i
BLANCA LLUM VIDAL humà, els dos punts forts del llibre
I MARIA BOHIGAS són el que Rodoreda diu sobre el
120 PÀG. / 16,95 € seu amor i sobre la seva pròpia lite-
ratura. Enamorada, impotent, ple-
na de desig i amargada, estima Obi-
ols i també l’odia, li voldria tot el bé
però li faria tot el mal, o viceversa.
És un amor tremebund i especta-
cular. També espectaculars són les
promeses literàries que fa: anuncia
COM TOTES que escriurà “contes que faran tre-
LES molar Déu”. Jo crec que feia aques-
PERSONES tes promeses colossalment ambi-
FORTES I cioses per obligar-se a complir-les.
Filles del seu temps i de les cir-
INTEL·LI-
cumstàncies, tant Rodoreda com
GENTS, TOT I Murià també diuen coses que avui
QUE POTSER sonen intolerables. La primera
ELLA ERA afirma que no li agraden “els ne-
MÉS gres” i la segona elogia la Repúbli-
RESISTENT ca Dominicana de Trujillo perquè
s’hi viu en “pau i llibertat”. En tot
QUE FORTA, cas, tot això és insignificant al cos-
MERCÈ tat dels molts atractius del llibre.
RODOREDA Un d’aquests atractius és que fa ve-
PODIA SER nir unes ganes irresistibles de sa-
CRUEL I ber moltes més coses sobre aquest
iceberg volcànic anomenat Mercè
EGOISTA Rodoreda.✒
vistes des de la ciència del segle XXI,
però els dilemes que planteja són ben
vius encara: ¿és lícit experimentar
amb animals? Els nivells de sofistica-
ció de la manipulació genètica d’avui
només han imprès més urgència al de-
bat ètic de fins a quin punt hem de
“millorar” l’espècie. Per salvar-la de
malalties, d’acord, però ¿per a què
més? El debat del transhumanisme és
aquí. En aquest sentit, el retrat d’un
doctor ressentit amb la comunitat ci-
entífica que fuig de la civilització i es
refugia en un laboratori on fa experi-
ments quasi impensables, encara que
L’ILLA DEL sembli de personatge de còmic de Spi-
DOCTOR derman, té molt a veure amb coses que
MOREAU passen avui molt a prop nostre. Sem-
H.G. WELLS bla que Wells, que havia estudiat bio-
ANGLE EDITORIAL logia i detestava la política imperial de
TRAD. ALBERT l’Anglaterra victoriana, anés en un
PIJUAN vaixell com el seu protagonista i que,
250 PÀG. / 14 € abans de naufragar, hagués pogut en-
viar un telegrama on hi digués “Salveu
l’ànima humana. Stop”.✒
48
ara llegim
arallegim
La solemne frivolitat
de Milena Busquets
L’esnobisme, la
solemnitat, la pe-
danteria... tot ai-
ÀLEX xò és, per a Mile-
GUTIÉRREZ na Busquets, com
l’aigua beneïda
per a la nena de
l’exorcista. Sis anys després de
l’aclamada També això passarà,
l’autora aprofundeix en l’autoficció
amb una nova proposta, Gemma (en
català a Amsterdam, l’original en
castellà a Anagrama), en què la lleu-
geresa plàcida de les diferents esce-
nes amb prou feines dissimula una
mar de fons tenyida per la pèrdua
en general i la mort en particular. És
Camí tallat, fonda natura: la poesia de Pasternak
Recordo una po-
esia de Borís
Pasternak en
JORDI què hi havia, en
LLAVINA una taula, una
espelma encesa.
Cremava indife-
rent a tot, acariciant, amb la seva
claror, la penombra de l’estança.
Els versos, llegits fa més de tren-
ta anys en la traducció de Boyan
Marcoff i Marià Manent per a
l’editorial Juventud (recuperada
per Trapiello per a la col·lecció
La Veleta), em van fer associar el
poeta rus, autor de la novel·la
El doctor Jivago, amb aquella fla-
meta constant de l’espelma. I, in-
conscientment, vaig identificar
sempre més el vers de Pasternak
un llibre amb més teca del que està
disposat a admetre públicament.
El record de la mort prematura
d’una amiga de la infància és la frà-
gil espina dorsal d’aquesta breu no-
vel·la. La narradora en recorda una
última conversa, al pati de l’escola,
però al mateix temps dubta sobre si
realment aquella vinyeta va succe-
ir o és una de les capricioses fabrica-
cions de la memòria. I, en tot cas, so-
breviu la persistent sensació que, en
aquell tràngol, ella no va estar a l’al-
tura: “Ens vam comportar com
adults, no vam dir res del que pensà-
vem”. Com si fos una novel·la de Pa-
trick Modiano, Gemma ens fa acom-
amb el consol d’un llum que cre-
ma. Aquest llibre, Quan escampi,
publicat pòstumament el 1961,
confirma la meva impressió.
Com explica Ivan Garcia Sala, el
prologuista, en el darrer tram de la
seva vida el poeta les va passar
molt magres. La repressió que el
règim soviètic va exercir sobre ell
fou diferent de la que va patir Òs-
sip Mandelstam, posem per cas,
però no va ser poca cosa. Va haver
de renunciar, fins i tot, al premi
Nobel per aquesta ofegosa inge-
rència del règim en tots els aspec-
tes de la seva vida. I, tot i això,
Quan escampi és un llibre que re-
vela una filosofia plàcida del viure,
ben avinguda amb la naturalesa i el
que en podríem dir el cor de l’exis-
CRISTINA CALDERER
panyar la protagonista en la perse-
cució d’un fantasma pels equívocs
camins del record. I ja se sap que els
ectoplasmes fan de mal capturar.
Pel camí, la protagonista parla
amb amigues amb qui ja no connec-
ta de la mateixa manera, veu com
marxen de vacances els seus dos fills
amb els respectius pares, es desen-
amora d’un nòvio actor... L’erosió,
GEMMA l’oblit i l’esvaniment són molt pre-
MILENA BUSQUETS sents a les 150 pàgines escasses del
AMSTERDAM / llibre però, al mateix temps, Bus-
ANAGRAMA quets esquiva de manera molt cons-
150 PÀG. / 16,50 € cient el melodrama i s’escora cap a
la lleugeresa. O, fins i tot, la frivoli-
tat, que qualifica de “formidable ve-
tència: “En tot voldria haver arri-
bat / fins a l’essència”. Com si el
poeta hagués decidit diluir el so-
roll importú de la història que li
havia tocat de viure en el silenci
dels segles. L’acuïtat de la seva mi-
rada sovint fa pensar en Robert
Frost. L’ànima se li torna una “fos-
sa comuna”. El temps és el concep-
te medul·lar de l’obra. En la poesia
QUAN titulada El premi Nobel es refereix
ESCAMPI al “camí tallat que no em deixa sor-
BORÍS PASTERNAK tir fora”, una de les poques refe-
EDICIONS DE 1984 rències inequívoques al patiment
TRADUCCIÓ personal que trobem en el llibre.
D’ESTEVE MIRALLES
I RICARD SAN Un espai sagrat
VICENTE Però al llarg de les diverses poesies
192 PÀG. / 18,50 € l’autor advoca per allò que no està
tan sotmès (o gens) al canvi, sem-
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
hicle per a la intel·ligència i l’hu-
mor”. I és amb aquest esperit que hi
trobem mil i una afirmacions sobre
el desig i l’amor, pronunciades amb
el convenciment alegre dels contes
morals d’Éric Rohmer. “No hi ha res
tan difícil com fer riure un exnòvio
quan encara t’estima”, es lamenta,
en un dels passatges.
Com ja succeïa a També això pas-
sarà, la força del llibre rau en l’atrac-
ció esmunyedissa que genera el per-
sonatge Milena Busquets –no se’ns
diu explícitament que la narradora
sigui ella, però tot ho suggereix– per
la seva desimboltura i, esclar, per la
impossibilitat d’atrapar-lo (és a dir,
de classificar-lo). Les seves visions
sobre la dona, per exemple, desafien
els corrents més ortodoxos del femi-
nisme, com quan afirma que “el re-
lliscós pendent de l’esnobisme podia
ser gairebé tan perillós com el de la
solemnitat, aquell defecte summa-
ment molest i masculí recentment
adoptat amb gran entusiasme per al-
gunes dones”. O bé: “No havia aixe-
cat mai, per inconsciència suposo,
les fermes fronteres que altres per-
sones erigien al voltant del seu cos.
L’havia regalat sempre amb alegria i
despreocupació. Era un país repeti-
dament i feliçment envaït, imper-
meable a qualsevol politització o
instrumentació, analfabet”.
La Barcelona benestant
Una altra clau de Gemma és el retrat
de certa Barcelona benestant. El Li-
ceu Francès, el Club de Tenis Barce-
lona... són elements que situen la no-
vel·la no tant en l’entorn geogràfic de
l’Upper Diagonal, sinó en unes coor-
dinades familiars i de classe determi-
nades. És l’Upper West Side de
Woody Allen, versió barcelonina:
personatges que poden permetre’s el
luxe de celebrar la frivolitat mentre
juguen a la comèdia d’amors i desa-
mors. Es tracta d’una visió de la re-
alitat passada pel filtre romàntic, es-
clar, i precisament per això resulta
tan captivadora per al lector comú: les
tribulacions dels personatges són tan
abrandades com inofensives. Aquest
és un món de frases perfectes i perso-
natges guapos, talentosos i, sobretot,
lliures: és natural voler-s’hi arrambar
una estona per sentir el seu escalf.
Perquè, com diu la narradora, “la lli-
bertat és un do, com la bellesa o el ta-
lent, gairebé mai es conquereix”.✒
pre amatent a la terra, “ferma i fra-
gant”. Hi escolta les veus de la na-
tura, i se’n fa ressò: la d’un rierol,
per exemple, que “té una cosa i la
vol dir”. La naturalesa és un espai
sagrat: el jo s’hi troba com “al ven-
tre d’algun temple” –l’actitud és si-
milar a la del Carles Riba de la cin-
quena elegia– i, a més, “és com amb
els vitralls de les esglésies, / que hi
copses, des de dins, l’eternitat”
(aquest darrer vers em sembla que
amaga una de les claus interpreta-
tives de l’obra). Però el cosmos
també té la capacitat de fer-se do-
mèstic, d’entrar a la cuina i esdeve-
nir aliment, com passa en el bell
Petjades en la neu, en què el sol i la
lluna es tornen clara d’ou i nata i
tortell, respectivament.✒
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
‘EL LECTOR ACCIDENTAL’
VICENÇ PAGÈS JORDÀ
¿Tots els llibres
han de ser divertits?
A l’article anterior constatàvem
que els continguts de llengua a
l’ESO són com Tubular bells de
Mike Oldfield: la mateixa melodia
repetida amb instruments que van
canviant cada any.
Més que per aprendre –i tot se-
guit oblidar– què és un sintagma o
un lexema, la llengua podria servir
per millorar la comprensió lectora
i la capacitat expressiva dels alum-
nes. Caldria, doncs, dedicar més
temps a les lectures obligatòries, un
dels recursos més valuosos i més
desaprofitats de l’ensenyament. En
aquest aspecte, cada institut és un
món. Alguns disposen d’un itinera-
ri de lectures meditat, coordinat i
pautat, però n’hi ha que trien els lli-
bres a correcuita a final de curs,
quan l’energia es va esvaint.
Si sumem català i castellà, en els
quatre anys d’ESO tenim una vinte-
na llarga de llibres de lectura, que és
una llàstima que no es triïn a partir
de criteris compartits. Quins podri-
en ser aquests criteris? Primer: val-
dria la pena aprofitar al màxim els
recursos del departament de Cultu-
ra, i convidar tants escriptors com
sigui possible; que els adolescents
vegin que escriure no és un anacro-
nisme, i que els escriptors no només
existeixen, sinó que sovint tenen un
sentit de l’humor acusat. Segon: val-
dria la pena assegurar-se que quan
acabin l’educació obligatòria tots
els alumnes hagin tingut contacte
amb llibres com Peter Pan, L’illa del
tresor o Les aventures de Huckleber-
ry Finn, que tenen un valor literari
i intergeneracional. Tercer: valdria
la pena que en cada curs algun llibre
el triés l’estudiant a partir de la bi-
blioteca del centre, i deixant-se
aconsellar pel seu responsable.
Amb una planificació adequada es
podria garantir un equilibri entre
autors autòctons i traduïts, clàssics
i contemporanis, incloent-hi obres
de teatre i antologies de poesia.
L’aula, club de lectura
Un itinerari gradual de lectures obli-
gatòries no només milloraria les ap-
tituds lingüístiques dels alumnes, si-
nó que reduiria el xoc entre les lec-
tures “simpàtiques” d’ESO i les “exi-
gents”de batxillerat (que inclouen
autors com Víctor Català o Josep
Carner). Un itinerari coherent i am-
biciós podria reduir un altre efecte
pervers: si totes les lectures són “fà-
cils”, ens podem trobar que els
alumnes que llegeixen pel seu comp-
te (que n’hi ha) s’avorreixin amb els
llibres de l’institut. Ara bé, hi ha una
cosa pitjor que avorrir-se, i és fasti-
guejar-se amb deures: com si llegir
una novel·la estigués necessària-
ment vinculat a fer-ne un resum,
una valoració, una recerca i captu-
ra de recursos o –el pitjor de tot– un
test de comprensió. En comptes
d’exercir aquest paper de fiscal, el
professor podria acompanyar els
alumnes, si més no en els primers
capítols, i convertir l’aula en un
club de lectura (del context his-
tòric se’n poden encarregar els
professors de socials).
Com a alumne i com a profes-
sor, no m’ha interessat tant la llen-
gua com la literatura, on hi ha el bo
i millor que es pot fer amb una gra-
màtica o amb un diccionari. Ho de-
ia Pompeu Fabra als anys trenta:
“Es dona massa importància a les
regles: no hi ha altra cosa que es-
criure molt i llegir obres que esti-
guin bé”. Entenguem-nos: les exi-
gències gramaticals s’han de man-
tenir, però el que als éssers hu-
mans ens agrada i ens enriqueix
són les històries. La literatura és
un mitjà que facilita que el lector
aprengui a expressar-se, però tam-
bé és un fi en si mateix, una font de
plaer i una manera de conèixer al-
tres mons, altres èpoques i altres
vivències. Com va dir George Ste-
iner, “privar la criatura de l’encís
de la narració, del semigalop del
poema oral o escrit, és semblant a
un enterrament en vida”.
Creiem en el que fem llegir?
Si en comptes de seguir un ordre
tan sobrevalorat com el cronolò-
gic, l’ensenyament de la literatu-
ra es basés en lectures de quali-
tat, el professor i l’alumne se’n
beneficiarien. És important que
l’adolescent distingeixi la diver-
sió que proporciona Port Aven-
tura del plaer de llegir un llibre.
No es tracta d’oposar esforç i pla-
er, sinó d’entendre l’un com a ca-
GETTY
mí cap a l’altre: la cultura com a
SI conreu. Si tractem l’alumne amb
respecte li donem l’oportunitat
L’ENSENYA- de créixer, i també de desenvolu-
MENT DE LA par la voluntat, mentre que si re-
LITERATURA nunciem a interessar-lo en la tra-
ES BASÉS dició també hem de renunciar a
EN OBRES DE queixar-nos dels resultats. No és
dolent que l’adolescent s’entre-
QUALITAT, tingui amb llibres divertits, pres-
PROFESSOR I cindibles i inofensius, simple-
ALUMNE EN ment cal no confondre’ls amb els
SORTIRIEN de l’institut. Igual com fa anys lle-
TOTS DOS gíem tebeos, Enid Blyton o Mar-
tín Vigil, ara poden entretenir-se
BENEFICIATS amb Futbolíssims, Divergent o
Blue Jeans. D’aquesta manera
podríem reservar l’institut per a
SI TOTES LES autors amb un mínim de qualitat,
com Plaute, Gògol o Brönte. Pot-
LECTURES ser no agradaran a tots els alum-
SÓN ‘FÀCILS’, nes, però com a mínim hauran
ENS PODEM tingut l’oportunitat d’acostar-se
TROBAR a la literatura de debò.
QUE ELS La crisi de la lectura té causes
diverses. Una pot ser la compe-
ALUMNES tència dels ginys electrònics; una
QUE altra, que el professor no creu en
LLEGEIXEN els llibres que fa llegir. Si la fun-
PEL SEU ció de la lectura es limita a diver-
COMPTE tir els alumnes, la batalla amb
TikTok, Fortnite o Twitch està
S’AVORREIXIN perduda. Després de dècades
d’intentar que “estimin” els lli-
bres, aquest amor no es veu en-
lloc. ¿I si ens limitem a mostrar-
los el que és rellevant, com fan els
professors de matemàtiques?✒
49
ara
arallegim
llegim
OBRO
FIL
ANNA
GUITART
La cultura
absent
A vegades em poso romàntica
amb els llibres. Em passa quan
recordo històries com la que em
va explicar l’Erri De Luca. Du-
rant una entrevista, parlàvem de
la utilitat de llegir, i em deia que
ell creu que els llibres tenen la ca-
pacitat d’aïllar-nos, de treure’ns
d’on som i, d’alguna manera, de
protegir-nos de l’exterior. De Lu-
ca, que va estar a la presó, m’ex-
plicava que allà, quan llegeixes,
desapareixen els barrots, els
murs i fins i tot el sostre. Després,
va ser quan em va parlar d’un po-
eta que havia conegut, Izet Sara-
jlic, de Sarajevo. Durant el setge
a la ciutat, Sarajlic va anar cre-
mant la seva biblioteca per poder
sobreviure als hiverns, molt
freds. Ho va fer seguint un ordre
literari: durant el primer hivern
es va desfer dels assajos. Les no-
vel·les es van consumir el segon
hivern, i durant el tercer va arri-
bar el torn del teatre. La poesia es
va salvar, perquè la guerra s’havia
acabat. Tots aquells anys, però,
ell els havia escalfat. De Luca diu
que la poesia que van anar llegint
els va aportar una caloria extra,
que no depenia de la combustió,
sinó de l’escalfor interior. També
m’explica que durant aquells
anys s’organitzaven recitals: els
veïns es reunien per escoltar els
poetes només amb llum d’espel-
mes. “Imagina’t, Anna –em de-
ia–, no tenien res, vivien entre
runes. Quina responsabilitat va
assumir la poesia!” Una respon-
sabilitat enorme, sí, que el mateix
Sarajlic va resumir quan va es-
criure: “Qui va fer el torn de nit
perquè no s’aturés el cor del
món? Nosaltres, els poetes”.
Tenia ganes de compartir
aquesta història, perquè recupe-
rar-la m’ha consolat una mica,
aquesta setmana. M’ha servit per
superar la (previsible) decepció
que vaig tenir veient el debat de
candidats de dimarts a TV3. Ni
una sola proposta, comentari o
al·lusió a la cultura. Van priorit-
zar altres temes, sens dubte im-
portants, però un cop més em
pregunto per què la cultura no
forma part de les preocupacions
de base. Twitter anava ple, i amb
raó, de comentaris irònics que ja
donaven per fet que ni s’esmen-
taria. Com si fos una cosa al mar-
ge. Com si no s’haguessin adonat
de com l’hem necessitat, també,
tots aquests mesos tan difícils.✒
50
DESPRÉS DE PUNXAR A CASA CONTRA EL CELTA,
L’ATLÈTIC DE MADRID VISITA EL GRANADA
L’Atlètic de Madrid, amb baixes destacades per covid-19, com
la de Joao Félix, visita el Granada (14 hores, Movistar LaLiga)
després d’empatar davant del Celta en l’últim partit.
Esports
Retrobament enmig
d’una defensa ferida
Rivals avui a les banquetes, Koeman i Abelardo van coincidir com a centrals al
Barça el curs 1994-1995, una posició on ara els blaugranes acumulen problemes
ALBERT NADAL
BARCELONA
Després de més de 300 partits amb el
Barça i un centenar de gols –entre els
quals la inoblidable diana a la final de
Wembley–, Ronald Koeman va fer les
maletes de Barcelona, ciutat que sem-
pre ha estimat, per acabar la seva etapa
com a jugador al Feyenoord, a Rotter-
dam (Països Baixos). La seva marxa va
ser paral·lela a l’epíleg del dream team,
en què molts dels jugadors d’aquella
etapa es van anar acomiadant després
de la dolorosa derrota contra el Milan
a la final d’Atenes del 1994. Koeman
acabaria anant-se’n del Barça un any
després, el 1995, entre elogis del seu en-
trenador, Johan Cruyff. L’última tem-
porada a Barcelona de l’actual tècnic
blaugrana va coincidir amb la primera
del Pitu Abelardo, que arribava proce-
dent de l’Sporting de Gijón.
Tots dos tornaran a coincidir avui da-
munt de la gespa del Camp Nou amb la
disputa del Barça-Alabès (21 h, Movis-
tar LaLiga). Koeman buscarà que el seu
equip intenti sumar un nou triomf a la
Lliga que li permeti seguir amb la bona
inèrcia al campionat domèstic, mentre
que Abelardo espera continuar amb el
cop d’efecte que ha de suposar la seva
arribada a un Alabès que celebra el seu
centenari aquesta temporada.
En la prèvia de l’enfrontament, els
dos entrenadors es van enviar missat-
ges públics d’afecte. “És bonic que ens
puguem enfrontar. Vam jugar junts i, a
més, tots dos vam jugar plegats a la po-
sició de central. El Pitu sempre m’ha
semblat un gran professional i un gran
competidor: només cal veure els seus
equips, que estan treballats de forma
molt competent. A més, sempre m’ha
semblat una persona molt honrada i
molt alegre. Serà bonic que ens puguem
donar la mà i abraçar-nos”, va afirmar el
neerlandès.
Per la seva banda, Abelardo va asse-
gurar que l’únic que té cap a Koeman
són “paraules d’agraïment”. “Es va por-
tar molt bé amb mi. Recordo que al final
d’alguns entrenaments al Barça es que-
dava amb mi per practicar el desplaça-
ment en llarg. Ell colpejava la pilota de
forma espectacular i el meu colpeig era
més fluixet”, va recordar entre somriu-
res. “Era un gran company. És una per-
sona excel·lent i humil, que està fent
una gran feina al Barça amb una plan-
tilla que no és la mateixa que en altres
anys. A partir de dissabte, li desitjo el
millor, perquè, a més a més, soc culer”,
va dir.
“Ha baixat el rendiment defensiu”
De fet, el mateix Ronald Koeman es va
tornar a queixar de les mancances de la
seva plantilla en algunes posicions.
Amb un posat menys distès que en al-
tres ocasions, el tècnic neerlandès no es
va mossegar la llengua a l’hora d’adme-
tre que han abaixat el nivell en defensa
pels nombrosos jugadors que tenen le-
sionats en aquesta parcel·la. “La mala
Koeman torna a
qüestionar els àrbitres
Koeman va tornar a carregar ahir con-
tra els àrbitres. “En Gerard és respon-
sable i té prou experiència, però amb
poques coses que diguis et poden po-
sar en un problema... S’ha de vigilar. Si
es critica els àrbitres s’ha d’anar amb
compte amb les paraules...”, va dir
amb ironia, davant una possible san-
ció de quatre partits a Piqué per dei-
xar entendre en una conversa amb el
caster DjMaRiiO que els àrbitres po-
den tenir un tracte de favor amb el
Reial Madrid. Koeman també va reite-
rar que contra el Sevilla no els van xiu-
lar penal a favor en l’acció sobre Jordi
Alba. “Era penal, no entenc per què el
VAR no hi va entrar”.
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
Mauricio
Pochettino
Entrenador del PSG
“Neymar, ara que l’he
pogut conèixer, sé que
és un gran professional,
que treballa amb
humilitat. Tant de bo
pugui tornar a entrenar-
se aviat amb nosaltres”
sort amb les lesions del Gerard [Piqué],
del Ronald [Araujo], del Dest... han fet
baixar el nostre rendiment defensiu.
Ens falta contundència i ens falta poder
jugar uns quants partits seguits amb la
mateixa defensa. Això es nota”, va la-
mentar el preparador blaugrana. “Ne-
cessitem recuperar jugadors perquè és
cert que es pot comptar amb els joves,
però necessiten créixer físicament i tàc-
ticament, com és normal. De casos com
el de Pedri només n’hi ha un”, va afegir.
En l’eliminatòria de Copa contra el
Sevilla de dimecres, l’equip tenia fins a
vuit baixes. Per a l’enfrontament contra
l’Alabès, Koeman pot ser que recuperi
alguns efectius, com podrien ser els ca-
sos de Pjanic i Dest, a qui el tècnic no
ha descartat per a aquest partit a dife-
rència d’Araujo. L’equip es torna a exer-
citar avui al matí a la Ciutat Esportiva
en una sessió d’activació en què el neer-
landès, en conjunció amb els serveis
mèdics i els mateixos futbolistes que
són dubte, sabrà si pot recuperar algun
futbolista.
En tot cas, Koeman ja va assegurar
ahir que no prendran riscos, ni contra
l’Alabès ni dimarts contra el PSG. “No
soc partidari d’arriscar en les recupera-
cions perquè sigui el PSG o la Lliga de
Campions. Un jugador s’ha de recupe-
rar bé i per al que queda de temporada.
Però ara mateix no ho podem decidir.
Des del moment en què pugui estar dis-
ponible, parlarem amb el metge i ho de-
cidirem”, va afirmar en relació amb si
Araujo podria jugar amb una infiltració
al turmell contra el conjunt francès.
Poques rotacions
Malgrat l’exigència i la proximitat del
duel amb el PSG, Ronald Koeman va as-
segurar ahir que farà poques rotacions
contra l’Alabès. “Necessitem més fres-
cor, però l’equip físicament està bé. És
cert, però, que hi ha jugadors que han
jugat molts minuts. No faré gaires ro-
tacions contra l’Alabès: tampoc tinc gai-
re per escollir. Guanyar els partits tam-
bé ajuda l’estat anímic i mental, i això és
important. Volem fer un bon partit i
guanyar l’Alabès, que no ens ho posarà
gens fàcil”, va sentenciar.e
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 51
esports

ESTADI:
Camp Nou
Barça (Barcelona) Alabès
ENTRENADOR: Ronald Koeman ÀRBITRE: ENTRENADOR: Abelardo Fernández
Jorge Figueroa Vázquez
(Comitè Andalús)
JUGADORS JUGADORS
HORARI:
Porter: Marc-André ter Stegen. 21.00 h Porter: Pacheco;
Junior, Mingueza, Umtiti, Jordi Alba; (Movistar LaLiga) Martín Aguirregabiria, Lejeune, Laguardia, Duarte;
De Jong, Pjanic, Riqui Puig; Édgar Méndez, Manu García, Pina, Luis Rioja;
JORNADA:
Trincão, Messi i Griezmann. 23a Lucas Pérez i Joselu.

01
TOT COSTA

JORDI COSTA
PERIODISTA DE CATALUNYA RÀDIO

L’autocompassió
de Neymar

C
onsti que he sigut un ren-
dit admirador de Neymar
des dels seus inicis al San-
tos, que vaig pensar que el
Barça l’encertava fitxant-
lo per convertir-lo en l’hereu de Mes-
si i que fins i tot vaig entendre el bra-
siler –llevat de les formes– quan va
fugir al PSG perquè ser cap de cartell
era l’única manera de ser reconegut
com el millor futbolista del món. Pe-
rò la realitat és que, per un all o per
una ceba, no se n’ha sortit.
Si el que buscava era reconeixe-
ment, el salt a la lliga francesa era un
moviment arriscat, sobretot perquè
això l’obligava a petar-ho a la Cham-
pions. Però les lesions li han impe-
dit sistemàticament ajudar el seu
equip a regnar a Europa, llevat de la
02
temporada passada, l’única en què
el físic l’ha respectat i van poder
plantar-se a la final contra l’intrac-
table Bayern.
Les virtuts futbolístiques del
Neymar del PSG no només estan in-
tactes respecte al futbolista que va
marxar el 2017, sinó que han millo-
rat. No té la contundència de Messi
a l’hora de decidir partits, però sí la
capacitat per desequilibrar-los, per
fer girar tot el joc al seu voltant i per
fer la vida més fàcil als companys. Va-
ja, que continua sent un crac. El que,
des de la distància, trobo que ha invo-
lucionat és el vici d’autoexcusar-se i
el costum d’autocompadir-se quan
van mal dades.
El Neymar del Barça era un futbo-
lista valent, fins i tot un punt teme-
rari, que no dubtava a desafiar, amb la
pilota com a arma, els rivals que l’ato-
nyinaven. Hi ha qui hi veia provoca-
ció, però jo hi percebia rebel·lia. El
d’ara es lamenta de la duresa dels ri-
vals i es queixa de la falta de protecció
dels àrbitres francesos.
És cert que el brasiler té una mane-
ra d’entendre el futbol que el conver-
teix en una diana per a les trompades,
i també que algunes li han provocat le-
sions greus i inoportunes, no només
a la Champions, sinó que també li han
estroncat les participacions als dos úl-
tims Mundials. Però, novament des de
la llunyania, fa la impressió que l’or-
dre de la seva vida no ha evolucionat
en paral·lel al seu talent futbolístic.
Em sabria greu que, quan acabi la
carrera de Neymar, el recordem més
pel soroll que ha generat que per l’art
que ens ha regalat. Als 29 anys, en-
cara és a temps de corregir-ho. Del
que no tindrà temps és de tornar di-
marts al Camp Nou, on deixarà un
buit futbolístic proporcional al bene-
fici que la seva absència genera al
Barça, que veu sobtadament com
l’eliminatòria s’iguala. Ves per on,
quatre anys després, Neymar pot tor-
nar a ser decisiu –ara per omissió– en
un Barça-PSG.e

01. Abelardo
Fernández i Ronald
Koeman en l’equip
titular abans
d’enfrontar-se al Reial
Madrid el gener del
1995. EFE 02. Els
jugadors del Barça en
l’entrenament d’ahir,
amb el central
Clément Lenglet en
primer pla. FC BARCELONA
IAN LANGSDON / EFE
54 DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
esports

LA GUANTERA

JOSEP LLUÍS MERLOS

PERIODISTA

Yamaha Tricity 300:

tres no són multitud sinó un avantatge
El mercat de motos de tres rodes té un
nivell d’acceptació estabilitzat al mer-
cat europeu. En els últims cinc anys se
n’han despatxat unes 21.000 unitats
anuals, de les quals unes 2.300 de cada
exercici les han assumides els usuaris
de l’estat espanyol.
El client d’aquesta mena de vehi-
cles busca, sobretot, un producte que
li proporcioni més estabilitat –i per
tant més seguretat– que el que teòri-
cament li aporta una moto convencio-
nal, de dues rodes. Això fa que en ciu-
tats on hi plou molt o hi acostuma a fer
fred i per tant l’asfalt té unes condici-
ons d’adherència més precàries, els
tricicles tinguin certa acceptació.
Aquest seria el cas de capitals com Pa-
rís i també de Roma, on l’asfalt d’algu-
nes zones està bastant malmès i en de-
terminats indrets el formen una su-
perfície de llambordes.
A Madrid coincideixen aquestes
condicions. L’any passat s’hi van des-
patxar 817 unitats de tres rodes, cosa
que va suposar un 30% del mercat esta-
tal. A Barcelona, en canvi, on hi ha més Una imatge promocional de la Yamaha Tricity 300. ARA
tradició de moto clàssica i potser no es
prioritzen tant aquestes necessitats, Yamaha ofereix ara una opció a mig Gran part de l’èxit d’aquest caràcter pora: pantalla de gran mida, clau in-
se’n van vendre 520, un 19% del total camí entre les dues: el Tricity 300, amb arriba del sistema de suspensió i direc- tel·ligent, seient gros, capacitat del
del mercat espanyol. una potència i un rendiment òptims per ció, format per dues forquilles (que re- cofre sota el seient (43,5 l), quadre
Piaggio, amb els models MP3 de 300, anar més enllà dels carrers de la ciutat. corden molt les de la Niken) unides per d’indicadors, llums led, etcètera.
350 i 500 centímetres cúbics, domina el Vam tenir ocasió de fer força quilòme- un paral·lelogram amb geometria Ac- I per si amb això no n’hi hagués prou,
mercat local, en què també destaca el tres amb una d’aquestes motos, rodant kerman, semblant al que es fa servir el Tricity 300 ofereix tres paquets
Peugeot Metropolis. per rutes que habitualment són el camp per gestionar la direcció dels cotxes. d’equipaments opcionals: Urban, Sport
I entre les propostes del fabricant de proves dels vehicles analitzats a La Combinat amb uns generosos frens de i Winter.e
italià o la del francès, Yamaha oferia fins Guantera. I, entre elles, els 365 revolts disc i l’imprescindible, ABS aporten
ara el Tricity 125. El model japonès es va que hi ha de Sant Feliu de Guíxols a Tos- una gran seguretat.
introduir aquí el 2014 amb la pretensió sa de Mar... plovent, amb l’asfalt ben xop, Per anar per ciutat de manera rela-
Fitxa tècnica
de convertir-se en una alternativa per per si la prova no era prou exigent. xada, aquesta 300 incorpora el disposi- ● PREU: 7.999 €
als usuaris del cotxe o del transport pú- El test no podia ser més concloent: el tiu Standing Assist System, que impe- ● MOTOR: 4t, monocilíndric, 292 cc
blic que no volien anar amb un vehicle Tricity 300 transmet bones sensacions deix que la moto es tombi quan arribem refrigerat per aigua
de dues rodes, pels motius que fossin. El gràcies al seu motor de 28 CV (el mateix a un semàfor, per exemple, i que ens ● POTÈNCIA: 27,6 CV a 7.250 RPM
2018 van afegir el model Niken, una que trobem a l’XMax, l’escúter líder del permet no haver de posar el peu a ter- ● XASSÍS: tubular, d’acer
moto amb unes pretensions als antípo- mercat en la seva categoria), però tam- ra si premem un simple botó de blo- ● RODES: 14 polzades
des del Tricity, ja que porta un motor de bé a un xassís que, lògicament, és menys queig, que queda alliberat quan el mo- ● FRENS: 2 discos davant, disc darre-
850 cc que proporciona unes prestaci- àgil que el d’un escúter convencional de tor supera les dues mil voltes o excedim re, amb ABS
ons esportives que requereixen dels seus dues rodes (pel pes) però que aporta la els deu quilòmetres per hora. ● PES: 239 kg
usuaris una certa experiència i traça a seguretat del pneumàtic addicional a La comoditat d’aquest escúter queda ● ALÇADA SEIENT: 795 mm
l’hora d’agafar-ne el manillar. l’eix del davant. reforçada pels molts detalls que incor- ● DIPÒSIT: 13 l

Ferrari Omologata: una peça única

Per no perdre el temps: ni en sabem el
preu ni coneixem la identitat del seu
comprador. Ser el propietari d’un Ferra-
ri no està a l’abast de qualsevol. Ser-ho
d’un model únic, fet a mida, per encàrrec,
com aquest Omologata, encara menys.
No n’hi ha, ni n’hi haurà, cap d’igual.
Aquest és el desè model one-off, com
anomenen aquestes peces tan especials,
sortit de la fàbrica de Maranello. Tots
diferents, exemplars de col·leccionis-
ta, amb un valor incalculable que anirà
pujant cada dia que passi.
Porta un motor V1, situat a la part
davantera: una arquitectura i una con-
figuració que ja són, per si soles, tota
una declaració de principis.
L’equip de disseny de Flavio Manzo-
ni ha trigat dos anys a fer-lo a partir de
la plataforma del 812 Superfast. La car-
rosseria d’aquest cotxe –feta a mà en
alumini– recull l’herència dels llegen-
daris Ferrari de les curses de GT, i l’han
pintada del color Rosso Magma (tres
capes) que vam veure en els F1 que van
participar en ocasió de la cursa núme-
ro 1.000 de Ferrari, recentment, al cir-
cuit de Mugello. Un color que contras-
ta molt amb la combinació del cuir i la
tela texana dels seients, que destaquen
dins d’un interior totalment negre. Una
meravella, una joia que va més enllà de
l’excel·lència habitual dels cotxes del
El Ferrari Omologata, un vehicle per a col·leccionistes. ARA cavallino encabritat.e
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 55
PUBLICITAT
56 DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara

Estils
Podem vèncer les nostres pors?
Acabar amb una fòbia és possible, però costa que marxin i es fan més grans si s’evita fer-hi front

JORDI GARRIGÓS

A
BARCELONA

ra que la publicitat en te-

levisió ja no té la influèn-
cia d’altres èpoques, re-
cordem un anunci del
qual tothom va parlar.
L’any 2008 el parc Port Aventura va
voler promocionar el Halloween
amb un espot que s’acabaria conver-
tint en una tradició. Sonava una an-
tiga cobla a cappella popularitzada
per Marifé de Triana i repetia la ma-
teixa frase –“Por, tinc por, por”–
mentre s’hi veia un primer pla de
persones visiblement espantades.
L’anunci es va fer molt popular per
no ser especialment agradable, però
la realitat és que tot i que la cultura
popular, sobretot el cinema, s’ha
acostumat a caracteritzar la por amb
crits i espant, com diu el tòpic, la
processó va per dins: la por està molt
més relacionada amb l’angoixa i les
fòbies que amb gestos espasmòdics.
Tal com explica Lluís Cavallé, psi-
còleg especialitzat en clínica, la por
està “associada a l’instint de super-
vivència”, i ara que no acostumem a
patir per la nostra integritat, com
quan érem caçadors recol·lectors, el
sentiment va per altres bandes: “Les
pors han passat a ser incerteses, com
què passarà amb la nostra feina o si
ens passarà res amb la nostra pare-
lla. Els humans tendim a tenir poca La por a anar en avió és una de les fòbies més comunes i una de les més tractades en teràpia. GETTY
tolerància a la incertesa”, explica.
Aquestes incerteses són racionals i una malaltia, pànic a morir de mane- queja i ja no para de pensar-hi”. Se- ràpia breu estratègica, funciona amb
tenen certa base; és a dir, si les co- ra fulminant d’un ictus o una atura- Mètode gons la psicòloga, cada fòbia “té la se- un tractament molt reduït de temps
ses no van bé a la feina i tenim una da cardíaca. Tot i això, la principal fò- Una de les va idiosincràsia”, però es converteix i en poques sessions. La psicòloga
reunió amb els nostres caps, és com- bia que ens trobem és a perdre el con- teràpies més en patològica a través de les accions també parla de la contraevitació:
prensible tenir por que ens despat- trol. La por a la por, a embogir”. de la persona: “Quan un evita les si- portar la persona a “viure la situa-
xin. El que no és gaire explicable són La tendència majoritària fins ara populars és tuacions que li provoquen ansietat ció que li provoca angoixa i que
les pors injustificades, anomenades era la de no tractar-se les fòbies, per- exposar-se està content per no viure-la, però ca- afronti aquest estímul de forma gra-
fòbies: “Hi ha gent que té fòbia a una què tot i ser tan comunes, no totes gradualment da cop es fa més gran”. dual i progressiva”, sempre acompa-
papallona. Què et pot fer una papa- ens condicionen la vida diària. Un nyada d’altres recursos treballats
llona? Res, però el nostre cos respon exemple: si una persona té fòbia a les Es poden pal·liar durant la teràpia.
allunyant-se, fugint. No hi ha una serps, però viu a Barcelona, no cal Història Sabent que la majoria de les pors que ¿Una fòbia o por irracional pot
justificació al darrere, és irracional”, que es tracti aquesta por, perquè la La por sempre patim són irracionals, ja que no su- marxar sola? Possiblement no
diu Cavallé. probabilitat de creuar-se amb un s’ha associat posen un risc real per a la nostra vi- t’abandonarà mai del tot, malgrat
rèptil per la ciutat és remota. El pro- da, i que evitant-les el que fem és que potser en disminueix el grau
Evitar-les o tractar-les blema és quan aquestes pors porten al risc per la perpetuar-les, com les superem? Ca- sense haver de recórrer a un profes-
En aquest catàleg de pors, a priori a limitacions i canvis d’hàbits. “L’an- pròpia da vegada hi ha més persones que sional. És el cas de les persones que
desbaratades, hi entren fòbies de to- sietat sempre funciona de la matei- integritat busquen l’ajuda d’especialistes, se- es veuen obligades a repetir habitu-
ta mena i qui més qui menys en pa- xa manera i arriba a un punt que bai- guint principalment dos tipus de alment aquelles accions a les quals
teix o n’ha patit alguna: por a les altu- xa per si sola. Això sí, quan intentem corrents terapèutics: els psicoanalí- tenen fòbia. Un exemple són les
res, a agafar un avió, a topar-se amb fugir i evitar la situació que ens la tics, que busquen l’origen de la por persones amb pànic a parlar en pú-
cert animal, a les agulles i la sang, a provoca el millor és tractar-s’ho, so- com a primer pas per resoldre el pro- blic: possiblement acabarà sent una
estar malalt... “Persones, fenòmens, bretot si és una constant en el dia a blema, i els que segueixen el paradig- por quasi anecdòtica si, pel que si-
situacions, objectes, pensaments... dia”, explica Lluís Cavallé. Quan no ma cognitiu conductual, que pro- gui, s’acostumen a fer-ho molt so-
podem tenir fòbia a quasi qualsevol hi ha un enfrontament amb la por ir- pugna que les exposicions són el mè- vint. Quan això no passa, cal acudir
cosa que, en voler afrontar-la, si- racional, el que estem fent és refor- tode més efectiu per acabar amb les a un especialista si aquesta por et
guem incapaços de relacionar-nos- çar-la: “A cada evitació anem su- fòbies. En aquest segon cas, Cavallé condiciona la vida. “Quan una per-
hi”, explica la psicòloga i docent Jú- mant graus de fòbia. S’arriba a un adverteix: “No és una teràpia agra- sona és fòbica a agafar un avió, per
lia Pascual. En plena època pandèmi- punt que ja només de pensar-hi, dable, perquè es pateix molta ansi- dir-ne una, necessita una psicote-
ca, al seu centre –Centre de Teràpia sents angoixa, i això és per totes les etat i por quan un s’exposa, però ràpia per solucionar-ho. Si no els
Breu Estratègica de Barcelona–, les vegades que ho has evitat”. En quan ens adonem que la corba de problemes per volar s’aniran fent
més tractades són les relacionades aquest sentit, Júlia Pascual aclareix l’ansietat va disminuint, s’entén més grans, sobretot si hi ha un dia
amb la patofòbia: “Són persones que una persona “és fòbica quan és molt millor el funcionament”. Pel que es topen amb turbulències”,
aterrades per la possibilitat d’agafar incapaç d’afrontar la situació, es blo- que fa a Pascual, que aposta per la te- creu Júlia Pascual.e
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
Alex Honnold,
l’escalador
que no té por
El juny del 2017 l’escalador
Alex Honnold feia història: va
ser el primer home a escalar El
Capitán sense corda ni cap mè-
tode de seguretat. No va ser
una conquesta qualsevol, sinó
una de les gestes més increï-
bles i perilloses que mai ha fet
l’home. La clau no era la difi-
cultat, assumible per a un esca-
lador professional, sinó el fet
d’haver-ho de fer sense marge
d’error. Era encertar o molt
probablement morir. Vist per
una persona corrent, l’ascen-
sió de Honnold és un risc inas-
sumible no només per la llargà-
ria, més de dos-mil metres, i di-
ficultat de la via, sinó sobretot
per l’angoixa i bloqueig de pen-
sar en caure. ¿El secret de l’es-
calador? No viu la por com la
resta dels humans. És el resul-
tat d’un estudi que es va publi-
car a la revista científica Nau-
tilus i que va demostrar com la
seva amígdala, considerada el
centre de la por del nostre cer-
vell, tenia una resposta pràcti-
cament inexistent als estímuls.
L’escalador professional ca-
talà Edu Marín no només hi veu
ciència: “També és fruit de tre-
ballar molt. Honnold ha escalat
moltes vegades la via abans de
fer-la sense corda, és una mes-
cla de concentració i moltes re-
peticions. A part d’això, és el
millor del món en aquest estil”.
Marín, un dels grans escaladors
catalans de tots els temps, fa di-
versos tallers relacionats amb
la por en l’escalada: “S’hi apun-
ta molta gent que es bloqueja i
no pot tirar cap amunt en vies
de principiant, i això que potser
a baixa alçada escala amb bon
nivell”, explica. ¿La seva recep-
ta per superar-ho? “Provar-ho
i veure que, encara que caiguis,
el material d’assegurament
t’aguantarà perfectament. El
primer cop que volis et farà por,
i el segon, però el tercer ja con-
fiaràs una mica més”, explica.
El català Edu Marín escalant
a la Xina. KAREL DOWSBROUGH
El pare de Britney Spears
seguirà compartint la
tutela legal de la cantant
El Tribunal Superior de Los Angeles
va rebutjar dijous la petició del pare
de Britney Spears de tenir tot sol la tu-
tela de la cantant. Finalment, Jamie
Spears l’haurà de compartir amb un
fons d’inversió triat per l’estrella del
pop. Aquesta decisió judicial és un pas
més en la batalla legal que els advo-
cats de Britney Spears, de 39 anys,
lliuren contra el pare de la cantant per
relaxar la tutela gràcies a la qual, des
del 2008, supervisa tots els aspectes
relacionats amb la vida pública de la
Princesa del Pop.
Tot i que Jamie Spears continuarà
sent el seu tutor legal, haurà de seguir
compartint totes les seves decisions
amb el fons d’inversió privat Besse-
mer Trust, incloses les que facin refe-
rència a les finances de la cantant, un
Suplanten la identitat del príncep Carles Felip de Suècia
JENS SCHLUETER / EFE
Gent
EFE
plantejament al qual s’oposaven els
advocats del pare.
Aquesta decisió judicial arriba
quan el cas de Britney Spears està
d’actualitat pel documental del New
York Times que examina el constant
escrutini al qual la cantant ha estat
sotmesa des que es va fer famosa. Spe-
ars està sota la tutela del seu pare des
del 2008, quan la justícia va decidir
que estava incapacitada per portar les
regnes de la seva vida després d’in-
gressar en un centre psiquiàtric pel
seu comportament erràtic i per pro-
blemes amb les drogues. Tot i que pos-
teriorment Spears es va rehabilitar i
ha seguit publicant àlbums i protago-
nitzant espectacles, tota la seva for-
tuna està controlada pel seu pare i el
fons d’inversió Bessemer Trust.e
En plena espera del naixement del seu
tercer fill, el príncep Carles Felip de
Suècia ha rebut la desagradable
notícia que la seva identitat ha estat
suplantada per un estafador. Segons el
mitjà digital Royal Central, l’home va
utilitzar un passaport fals, el nom del
príncep i una foto modificada per
contactar amb diverses persones i
demanar diners per a suposades
causes socials. L’estafa ha sortit a la
llum després que un dels afectats, que
va fer una donació de mil euros,
57
estils
TEXT:
ALEJANDRA PALÉS
Sara Carbonero
rep l’alta i surt
de l’hospital
La periodista Sara Carbonero va re-
bre ahir l’alta de la Clínica Univer-
sidad de Navarra de Madrid, on va
ingressar fa una setmana per sot-
metre’s a una operació arran de
complicacions derivades del càncer
d’ovari que li van diagnosticar el
maig del 2019. El centre assegura
que Carbonero “es recupera favora-
blement”, motiu pel qual ja ha aban-
donat l’hospital i ha tornat a casa.
El seu marit, Iker Casillas, l’ha
recollida a l’hospital i tots dos han
marxat sense fer comentaris a la
premsa que des de feia dies feia
guàrdia al davant del centre. Du-
rant el temps que ha passat a l’hos-
pital, Carbonero ha rebut el suport
tant del seu marit com de la seva
mare, la seva germana i la seva mi-
llor amiga, que han fet torns per
acompanyar-la.
Segons Vanitatis, la periodista
té previst tornar a l’activitat labo-
ral tan aviat com la recuperació
l’hi permeti. Un dels seus plans és
tornar a Radio Marca, on dos dies
a la setmana fa la secció Que siga el
baile dins del programa T4. Carbo-
nero també té pendent el llança-
ment de la col·lecció d’estiu de
Slow Love, la seva col·laboració
amb Cortefiel.e
EFE
detectés que havia sigut bloquejat en
l’aplicació a través de la qual es feien
les donacions. La justícia sueca està
investigant el cas i intenta identificar
l’estafador.
Aquesta no és la primera vegada que
el príncep Carles Felip de Suècia és
víctima d’una suplantació d’identitat.
L’any passat, la casa reial sueca va
informar que una pàgina web
fraudulenta havia utilitzat el nom del
fills dels reis de Suècia per aconseguir
un benefici econòmic.e s
58
mèdia
ALEJANDRA PALÉS
BARCELONA
Malgrat l’estat d’incertesa en què
viu submergida la cultura, Cande-
la Peña (Gavà, 1973) engega el 2021
amb bones notícies professionals:
és candidata al Goya a la millor ac-
triu per La boda de Rosa i estrena la
segona temporada de Hierro, que
arriba a Movistar+ el 19 de febrer.
L’actriu, que a la sèrie interpreta
una jutge destinada a l’illa canària
d’El Hierro, assegura que està en un
bon moment, però adverteix que
està preparada per fer front a les
males èpoques, que ja ha superat en
més d’una ocasió.
Hierro va ser un dels èxits de la
temporada passada. Com vau en-
carar la segona temporada?
Jo no em plantejo l’èxit com el
plantegeu vosaltres, sinó com una
actriu que mai havia fet televisió i
que de sobte va rebre una trucada
de Movistar per fer la primera pro-
tagonista femenina de la platafor-
ma. Que això funcionés tan bé i
Hierro es convertís en la sèrie més
vista de la plataforma m’omple
d’orgull. En aquesta segona tempo-
rada només han passat dos mesos
respecte a l’anterior i la jutge se-
gueix sent igual d’incòmoda per al
sistema, però ara està més sola, més
enfadada i tot li sembla més injust.
Sembla impossible imaginar-se el
personatge de Candela Montes
interpretat per una altra actriu…
Doncs t’haig de dir que jo no era la
primera opció ni per als gallecs [els
creadors, Pepe i Jorge Coira], que
volien una actriu més jove per fer
d’una jutge acabada de sortir de la
carrera, ni per a Movistar, que en
volien una de més gran. Jo no era ni
una cosa ni l’altra però algú va llan-
çar el meu nom a la taula. Jo esta-
va absolutament a boxs i gràcies al
fet que algú va dir el meu nom em
van posar a la palestra. Sé el que és
estar amb la marea més alta i tam-
bé amb la més baixa: he estat a totes
dues i sé que tornaré a estar-hi, no
em fa por.
¿Actualment és més fàcil trobar
bons personatges femenins a la
televisió que al cine?
De personatges femenins en trobes
a gairebé tot arreu, de personatges
femenins bons gairebé enlloc. Jo
estic en una edat en què s’ha d’anar
amb compte, per això he sigut tan
pesada amb la jutge Montes. A les
dones, per norma general, ens es-
criuen, ens produeixen i ens diri-
geixen els homes i en l’imaginari
masculí desapareixem quan dei-
xem de ser vedellets i visualment
desitjables. A partir dels 40, per a
l’imaginari dels senyors, no estàs a
l’altura del que ells volen i t’escri-
uen més enfadada, més malalta,
més putejada. Em sembla superin-
just perquè a partir dels 40 és quan
saps de què va gairebé tot. Per això
Mèdia
Candela Peña
ACTRIU
Visibilitat “A les dones, per norma general, ens escriuen, ens dirigei-
xen i ens produeixen homes i en l’imaginari masculí desapareixem
quan deixem de ser vedellets i visualment desitjables” Professió
“L’únic que he volgut ser tota la vida és la que sortia a la pantalla”
“En la societat
actual donar la teva
opinió és sinònim de
ser problemàtica”
crec que és una bona edat perquè
comencem a escriure nosaltres, les Precarietat
dones, i per això he fet el guió d’una
“He estat amb
sèrie que es dirà Puerto y Camino. la marea alta i
Són històries de diferents dones? amb la marea
Les protagonistes són dones que baixa i sé
han renunciat a una certa vida més que tornaré
convencional per ser altes directi- a estar-hi”
ves en premsa: una és periodista
esportiva i l’altra dirigeix una re-
vista femenina. Tot i així, s’adonen
que aquesta vida no els garanteix la
felicitat. Les protagonistes serem
ELVIRA URQUIJO A. / EFE
jo i Pilar Castro, però ens falta pla-
taforma i estem picant portes a tot
arreu.
¿Et cansa que qualifiquin els teus
personatges de forts?
Absolutament. Però també em can-
sa que la premsa aneu al vostre rot-
llo i moltes vegades no ens ajudeu.
Què vol dir “És una dona forta”? No
ho entenc. La meva mare va créixer
en una família de 14 germans, i la
seva mare, que era molt masclista,
no deixava parlar les noies. En can-
DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
vi, a casa meva m’han deixat parlar
sempre, se m’ha donat veu. L’únic
que faig és donar la meva opinió, i
en la societat que vivim donar la te-
va opinió és sinònim de ser proble-
màtica. I no: donar la teva opinió és
sinònim de donar la teva opinió,
simplement. Jo no dic que la meva
opinió valgui una merda, si soc una
actriu, una eina per explicar la his-
tòria d’algú altre! No soc problemà-
tica, no soc forta, et diria que soc
més propensa a la submissió que
una altra cosa.
La gent es construeix una imatge
de tu que potser està allunyada de
la realitat...
No, la construïu vosaltres, perquè
la gent no em coneix. ¿Un senyor de
Sòria de què em coneix? Ell només
sap el que ha llegit als mitjans. És la
vostra responsabilitat i jo no puc
anar porta per porta, com si fos
El xou de Truman, per explicar com
soc, perquè a ningú li importa. No-
més soc una actriu i no vull ser una
altra cosa. Reclamo que em donin
portades de revistes femenines
perquè vull parlar de la dona nor-
mal, de les persones amb ofici que
hi posen ganes i esforç. Donem va-
lor a això, però per a les noies dels
entorns rurals: que obrin una re-
vista i vegin que es valora l’esforç.
No us inventeu merdes de fortes i
fluixes. Hem de ser responsables de
la societat que volem, i sobretot les
ties. La primera dona que em va en-
trevistar per Hierro em va dir “Hau-
ries d’estar contenta que a la teva
edat i amb les teves condicions Mo-
vistar et doni una protagonista”.
Era una dona! I jo em volia morir.
No m’estranya...
Aquestes dones són les que diri-
geixen les revistes femenines i no
donen espai a les dones amb talent
perquè el donen a la bellesa. Que
no m’expliquin romanços! Tots
veiem el que hi ha però ningú ho
vol dir perquè vivim instal·lats en
un quedar bé que no capto. Que no
veieu que hi ha pandèmies mundi-
als? És el moment de dir-nos les
veritats.
Tu sempre has parlat molt clar dels
alts i baixos de la professió. ¿La
precarietat s’ha fet més evident
amb la pandèmia?
En el meu ofici, lamentablement,
només treballen el 8% dels actors,
però, d’altra banda, és un dels ofi-
cis –el dels intèrprets, cantants, es-
criptors, músics– que més bé han fet
durant la pandèmia. La cultura us
ha acompanyat moltíssim i us ne-
cessitem més que mai sense preju-
dicis. Que ens doneu suport, que si-
guem equip, perquè al final la gent
que mira les pel·lícules i les sèries,
o escolta les cançons, tanca el cercle
creatiu. La cultura t’acompanyarà
tota la vida. Jo soc la filla dels del bar
del cine i et dic que a mi aquelles his-
tòries em van salvar la vida perquè a
casa meva no teníem tele. Jo l’únic
que he volgut ser tota la vida és la
que sortia a la pantalla.e
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021
FINAL PER A La cadena nord-americana NBC ha
‘BROOKLYN NINE- anunciat que la vuitena temporada de la
NINE’ comèdia Brooklyn nine-nine, protagonitzada
per Andy Samberg, serà l’última. La sèrie,
El model de negoci d’aquesta xarxa social centrada en converses d’àudio en directe està basat
en l’explotació de les dades dels usuaris, la qual cosa suscita uns quants interrogants
Les ‘party lines’ tornen amb Clubhouse
F
a un quart de segle van
triomfar breument les
anomenades party lines
telefòniques, un servei
en què l’abonat trucava
des del telèfon fix –ja existien els
primers mòbils analògics, però en-
cara no havia arribat la 2G– a un nú-
mero 903 per parlar de qualsevol
cosa amb una desena de persones
desconegudes. En les variants més
sofisticades, uns menús numèrics
permetien triar entre diversos te-
mes disponibles, per bé que això no
garantia que tota la conversa s’hi
ajustés. La durada de la trucada de-
penia del seu interès, però sobretot
dels diners que l’usuari estigués dis-
posat a pagar, que no eren pocs: 58
pessetes el minut en horari normal
o 39 a la nit i en cap de setmana. Pot-
ser algun lector veterà recordarà ca-
sos de llars que van haver de pagar
factures enormes, fins i tot milio-
nàries, perquè algun membre de la
família s’havia entusiasmat més
del compte. Després van arribar in-
ternet i els xats i les party lines van
acabar desapareixent.
Però aquest 2021 el concepte ha
ressuscitat, ara traslladat al món
dels smartphones en forma de Club-
house, una nova xarxa social o plata-
forma social centrada exclusiva-
ment en les converses d’àudio en
temps real. Triant a l’aplicació mò-
bil un o més dels teus contactes que
també la tinguin, pots crear una sala
privada on tots els participants po-
den parlar i fins i tot convidar altres
usuaris perquè escoltin què s’hi diu.
També es pot entrar a tafanejar en
sales creades per tercers, i això està
donant lloc a tota mena d’experi-
ments, des dels redactors d’un dia-
ri avançant als lectors els temes des-
tacats de l’edició de l’endemà al ma-
tí fins a trobades espontànies per ex-
plicar acudits, passant per sessions
de formació i entrevistes formals, a
l’estil d’un programa de ràdio, amb
personatges populars.
Precisament, com explicava a
l’ARA Alejandra Palés, una entre-
vista recent a Elon Musk, fundador
de Tesla i SpaceX, ha disparat
aquests dies l’interès per Clubhou-
se. També hi hem pogut sentir Mark
Zuckerberg, a qui la plataforma li
devia agradar tant –o fer tanta por–
que només sis dies després s’ha sa-
but que Facebook preparava una
DÍGITS I ANDRÒMINES
ALBERT CUESTA
TWITTER: @ALBERTCUESTA
funció idèntica a Clubhouse, se-
guint la seva tradició de copiar des-
caradament qualsevol cosa que li
pugui prendre usuaris.
Només en directe
A l’estil de Twitter, a Clubhouse es
poden seguir altres usuaris i ells et
poden seguir a tu, i rebre notifica-
cions quan algú que segueixes inter-
vé en una sala. No hi ha missatges de
text ni emojis, i no hi ha l’opció d’en-
registrar les converses per escoltar-
les en un altre moment, perquè són
exclusivament en directe. Ara com
ara Clubhouse només existeix en
forma d’aplicació per a iPhone i per
entrar-hi cal que t’hi convidi algú
que ja hi sigui, però els seus creadors
han promès que també hi haurà ver-
sió per a Android i l’accés acabarà
sent obert.
La proposta de Clubhouse té uns
quants atractius: a diferència dels
xats de text, en els de veu s’hi pot
participar i seguir-los mentre fem
altres coses, ja sigui afaitar-nos o
cuinar. A més, una conversa parla-
da és més eficient i menys suscepti-
ble de donar peu a malentesos, tan
habituals en els xats escrits. Tot i ai-
xò, personalment m’amoïna haver
d’estar pendent d’un altre canal més
que a Espanya es pot veure a través de Neox temporada i poc temps després la NBC la
i també està disponible a Netflix, ha tingut rescatava. El 2014 la sèrie va guanyar el
un camí difícil: l’any 2018, Fox la va Globus d’Or a la millor comèdia i Andy
cancel·lar després de la cinquena Samberg el de millor actor.
De moment, la per on els meus contactes em poden
xarxa només trucar, però és que soc conservador
funciona per a l’hora d’adoptar serveis nous, so-
invitació i a bretot quan em semblen redundants
través del amb els que ja faig servir.
sistema Per altra banda, l’obligació
operatiu iOS. d’identificar-se amb nom i cognom
XAVIER BERTRAL reals afavoreix que es respecti un
cert civisme. I com a mínim dues
persones m’han reconegut que els
agrada que la mitjana d’edat dels
usuaris actuals de Clubhouse sem-
bli ser més alta que la d’altres xarxes
socials centrades en el text, les
imatges i el vídeo.
Tot i això, Clubhouse presenta
alguns interrogants. Per començar,
encara no és universal. L’aplicació
només està disponible per a iOS, co-
sa que li permet aspirar a la meitat
dels usuaris de smartphones als
EUA però només al 20% dels espa-
nyols. Aquesta limitació també de-
termina indirectament el tipus
d’usuari potencial: disposat a gastar
més diners en un telèfon i despro-
porcionadament esbiaixat cap als
professionals de la comunicació, co-
sa que en part explica que aquests
dies se’n parli tant.
Però el principal punt fosc de
Clubhouse és el seu model de ne-
goci, clarament basat en l’explota-
59
mèdia
RECOMANAT PER:
ció de les dades personals dels
usuaris. El procés de captació i al-
ta d’usuaris, l’anomenat onboar-
ding, és enormement agressiu.
L’aplicació et reclama de manera
insistent accedir als contactes del
telèfon. No és imprescindible ac-
ceptar-ho, però si no ho fas no po-
dràs convidar altres persones. En
canvi, si l’hi dones accés et propo-
sa seguir els teus contactes que ja
són a Clubhouse, com és habitual
en altres xarxes socials.
La diferència és que la pantalla de
convidar altres persones mostra
una llista de tots els contactes del
nostre aparell amb un número de
telèfon que encara no s’ha donat
d’alta a la plataforma, ordenades
–aquest és l’aspecte sospitós– per la
quantitat de contactes que cadas-
cun d’ells té a Clubhouse, probable-
ment per destacar quins poden ser
els més receptius a incorporar-s’hi
també. Això revela que el servei es-
tà recopilant informació sobre per-
sones que encara no en són usuàri-
es, i potser no ho seran mai, i ho fa
sense el seu consentiment.
Perfils ocults
La pràctica és semblant als perfils
a l’ombra que Facebook construeix
sobre persones que no en són usu-
àries a partir de les seves relacions
amb altres que sí que ho són. I plan-
teja dubtes sobre el compliment de
la legislació europea sobre protec-
ció de dades i inquietud sobre l’ús
que poden fer d’aquestes dades les
autoritats d’estats poc democràtics
que hi tinguin accés.
Finalment, cal esmentar que
l’aplicació de Clubhouse conté co-
di que remet als serveis d’àudio de
l’empresa xinesa Agora, amb tots els
interrogants que això desperta so-
bre el destí final de les dades dels
usuaris i el contingut de les seves
converses. Clubhouse, per cert, ja
està prohibida a la Xina. De tota
manera, abans d’entusiasmar-vos
gaire amb Clubhouse, penseu si no
serà un altre servei efímer. És lò-
gic que les persones confinades
per la pandèmia, després d’haver-
se empassat tot el catàleg de Net-
flix, busquin coses noves per en-
tretenir-se. Però ja veurem si con-
tinuen fent xats d’àudio quan les
condicions permetin tornar als
bars a fer cerveses amb la colla.e
60 DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
mèdia

EL RADAR L’ARA RECOMANA

TV3 22.05 LA 2 22.00

‘Preguntes freqüents’ ✰✰✰

L’actriu va guanyar la primera temporada del
concurs que barreja disfresses i cant. ATRESMEDIA
Paz Vega substituirà Malú a
la nova edició de ‘Mask singer’
De guanyadora de la primera temporada de Mask singer
a investigadora de la segona edició. L’actriu Paz Vega,
que va triomfar cantant disfressada de Catrina mexica-
Cristina Puig entrevista Margarita del Val, viròloga del Cen-
tre Superior d’Investigacions Científiques i experta en immu-
nologia, per parlar de l’estratègia de vacunació i si és segur
anar a votar diumenge a les eleccions. A més, el programa
comptarà amb Roc Blackblock, l’autor del mural en suport a
Pablo Hasél on apareixia el rei emèrit i que aquesta setmana
l’Ajuntament de Barcelona ha esborrat. També s’abordaran
altres casos recents de censura vinculats a la casa reial.
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
‘Una guerra’
Director: Tobias Lindholm / Actors: Pilou Asbæk, Tuva
Novotny, Dar Salim, Søren Malling, Charlotte Munck
Dinamarca, 2015. El comandant Pedersen i els seus homes
estan estacionats en una província afganesa. Mentrestant,
a Dinamarca, la dona del comandant intenta mantenir la
seva vida quotidiana amb un marit a la guerra i tres nens
allunyats del seu pare.

na, substituirà Malú com a membre dels quatre investi- TV3

gadors que en cada gala del programa han de descobrir
qui és el famós que s’amaga sota un personatge esper-
pèntic. D’aquesta manera, Vega farà equip amb José Mo- 06.00 Notícies 3/24.
ta, Javier Calvo i Javier Ambrossi, que ja van formar part 11.05 Info K (Infantil).
de la primera edició. Per la seva banda, Malú farà el salt Especial fake news
Edició especial del
a un dels altres formats d’Antena 3, La Voz. programa dedicada
Mask singer, adaptació espanyola d’un format sud-co- a les notícies falses,
reà, va ser un dels programes revelació de la temporada coincidint amb el Dia
passada. A Catalunya l’estrena va aconseguir 428.000 d’Internet Segura.
espectadors i va arraconar el seu principal rival, Joc de L’espai analitza què
cartes. Pel que fa a la resta de l’estat, va arrencar amb un són les fake news, com 17.15 Tarda de cine: Deute
27,7% de quota de pantalla i 3,7 milions d’espectadors. La es detecten i repassa
algunes de les notícies
resta de gales no van baixar del 20%, mentre que la fi-
falses relatives al món
nal, en la qual Vega va ser proclamada guanyadora, va de la ciència.
registrar una quota de pantalla del 25,9% i 3 milions 11.25 Adolescents
d’espectadors.e XL (Actualitat).
Presentadors: Roger
Carandell, Juliana
Canet.
12.25 TV3xunTUB
(Entreteniment).
12.50 Batalla monumental
(Concurs). Batalla de
monestirs: Poblet-
Santes Creus.
13.45 Zona zàping (Zàping).
14.30 Telenotícies migdia.
Presentadors: Ramon
Pellicer, Cristina Riba.
Esports: Artur Peguera.
15.40 Tarda de cine: El pes
de la sospita. EUA,
2016. Dir.: Danny J.
Boyle. Int.: April Bowlby
i Corin Nemec. La
desaparició misteriosa 19.00 No tenim vergonya
del marit de la Rachel
la situa a ella al punt
de mira. A mesura que
el judici va adquirint
rellevància pública, la
Rachel ha de prendre
la iniciativa i investigar
pel seu compte el
parador del seu marit.
de sang. EUA, 2002.
Dir.: Clint Eastwood.
Int.: Clint Eastwood
i Jeff Daniels. Terry
McCaleb és un agent
retirat de l’FBI que ha
estat sotmès recent- 19.15 Al cotxe (Entrevistes).
ment un trasplanta-
ment de cor. La donant
havia estat assassinada
i la seva germana li
encarrega que inves-
tigui el cas. Mentre ho
fa, arriba a la conclusió
que el culpable ho
és també d’una sèrie
d’assassinats que estan
tenint lloc a la zona.
(Entreteniment). El bron, i Pere Domingo,
programa fa un repàs doctor i cap clínic de
dels 35 anys de TV3 Malalties Infeccioses
i, des d’un altre punt a l’Hospital de Sant
de vista, rememora Pau de Barcelona,
algunes de les situ- quan fa gairebé un any
acions viscudes al que s’enfronten a la
llarg de la història de COVID-19.
la televisió pública de
Catalunya. En 35 anys
hi ha hagut temps per
a tot i molts moments
que ja estaven oblidats
despertaran sensa-
cions viscudes fa 10, 20
o 30 anys. 20.00 Atrapa’m si pots
(Concurs). Especial
Sanitaris a primera infantil Sis nens i
línia. Un any després nenes de primer
Eloi Vila entrevista d’ESO concursen al
quatre sanitaris que programa per aconse-
continuen en primera guir un fantastic cap de
línia combatent la setmana per a tota la
pandèmia. Es coneixen família.
les històries i les refle- 21.00 Telenotícies vespre.
xions de Jordi Mestres, Presentadors: Ramon
metge de família i Pellicer, Cristina Riba.
coordinador d’un CAP a Esports: Artur Peguera.
Sant Feliu de Llobregat; 22.05 Preguntes freqüents
Aurora Silveira, infer- (Actualitat).
mera de l’Hospital del 01.30 Notícies 3/24.
Mar de Barcelona; Judit 04.00 Rumba a l’estudi
Sànchez, metgessa (Musical). El Príncipe
i cap de Medicina de los Ladrones Espai
Fçisica i Rehabilitació musical.
de l’Hospital Vall d’He- 05.00 Folc a l’estudi.

La presentadora donarà vida a la responsable

d’una redacció d’un programa de televisió. MOVISTAR+ SUPER 3 / 33 ESPORT3

‘Nadie al volante’, el nou espai 06.00 Les tres bessones.
de Patricia Conde a Movistar+ 06.50 Misha, la gata violeta.
07.11 El dia que el Henry va
Patricia Conde és una de les cares fixes del canal #0 de conèixer...
Movistar+, on ha presentat programes com Wifileaks i 07.32 Bob, el manetes.
Dar cera, pulir #0. La plataforma de Telefónica torna 08.10 La Franny i les sabates
a demostrar la seva confiança en la presentadora amb màgiques.
l’anunci de Nadie al volante, un nou espai capitanejat 08.32 El Mic i els seus amics.
per Conde que encara no té data d’estrena. El nou pro- Els pirates.
grama de Movistar+ recrearà el dia a dia d’una redac- 09.00 Manduka.
ció d’un programa de televisió que els espectadors no 09.21 L’Alícia i en Lewis.
arribaran a veure mai. 09.56 Dracs: Cap a nous
horitzons.
Segons ha explicat la plataforma, Nadie al volante se-
10.39 Pat, el gos.
rà una barreja de ficció i programa en què els espectadors
11.00 La família del Super3.
veuran “tràilers manipulats, trames personals entre els 11.26 Oddbods.
membres de la redacció, convidats famosos i moltes ria- 12.01 Els germans Kratt.
lles”. Conde, que lluirà la seva faceta d’actriu de comèdia, 12.44 Els pingüins de
serà l’encarregada de fer funcionar una redacció formada Madagascar.
per una subdirectora patidora, un productor bandarra i 13.29 Robin Hood, el
una redactora pilota, entre d’altres.e trapella de Sherwood.
14.14 La Pantera Rosa. 21.55 Còmics. La Trinca. 08.25 X-Games.
14.51 El xai Shaun. Alegres, despreocu- 10.25 Temps de neu.
15.30 Siyaya. Veniu a pats, lluny de la circum- 10.55 Fukuoka, conservant
explorar. A la recerca specció i la serietat de el passat, acariciant el
dels Set Grans (I): El la Nova Cançó, el trio futur.
jardí de l’Edèn. de Canet de Mar va 11.30 OK Lliga.
15.55 Herois amb cua. El gat. posar lletra i música a 12.55 Lliga Premaat
16.20 Objectiu 2030. Fi de la històries, tradicions i Femenina.
pobresa. bromes molt arrelades 14.20 Tour de la Provence.
16.31 Spirit, cavalcant en a Catalunya. 17.15 Copa de la Reina de
llibertat. 23.00 Pel·lícula: La Trinca: futbol.
17.15 Jo, Elvis Riboldi. biografia no autorit- 19.45 Esport club cap de
17.49 Quin crac, l’Angelo! zada. Espanya, 2011. setmana.
18.10 L’Alícia i en Lewis. Dir.: Joaquim Oristrell. 20.45 Lliga Segona Divisió B.
18.55 Prodigiosa: Les aven- Int.: Joel Joan i Marina 22.20 Zona zàping.
tures de Ladybug i Gat Gatell. Retrat de les 23.00 Gol a gol.
Noir. peripècies dels tres 00.30 324 Esports.
19.38 Pat, el gos. components de la 00.55 Gol a gol.
20.13 Gos pudent. Trinca en el moment en 02.30 324 Esports.
20.38 Mike el magnífic. què, als anys 70, debu- 02.50 Copa de la Reina de
21.27 La Pantera Rosa. taven als escenaris. futbol.
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 61
mèdia

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

8TV 19.49 ANTENA 3 22.10 LA 1 22.00

✰✰✰ ✰✰ ✰✰

‘Grandes esperanzas’ ‘Asalto a París’ ‘Cincuenta sombras de Grey’

Director: Mike Newell / Actors: Jeremy Irvine, Ralph Director: James Watkins / Actors: Idris Elba, Richard Director: Sam Taylor-Johnson / Actors: Dakota Johnson,
Fiennes, Helena Bonham Carter, Holliday Grainger Madden, Kelly Reilly, Charlotte Le Bon, Anatol Yusef Jamie Dornan, Max Martini, Eloise Mumford

Regne Unit, 2012. El fill d’un ferrer somia convertir-se en ca-
valler. Quan és enviat a Londres a estudiar gràcies a un be-
nefactor anònim, veu l’oportunitat de conquistar la noia de
la qual està enamorat des de nen. Ella és neboda d’una aris-
tòcrata pertorbada que l’ha educat per fer patir els homes.
EUA, 2016. Michael Manson, un carterista que viu a París, és
atrapat per la CIA per haver robat una bossa que conté més
coses que una simple cartera. Sean Briar, responsable del cas,
s’adona que el Michael és només un peó dins d’una gran cons-
piració criminal.
EUA, 2015. Anastasia Steele, una estudiant de literatura de
la Universitat de Washington, rep l’encàrrec d’entrevistar el
jove multimilionari Christian Grey. La noia començarà una re-
lació amb l’empresari i a poc a poc descobrirà les pràctiques
eròtiques que manté en secret.

TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA BARÇATV

10.40 Maestros de la 08.15 Los más... 11.00 Callejeros viajeros. 08.25 Got Talent España. 10.40 Equipo de investiga- 08.15 Les grans nits del
costura. 12.30 Cocina abierta con 12.45 Viajeros Cuatro. 11.00 Más que coches. ción. Barça.
13.30 Audiencia abierta. Karlos Arguiñano. 14.00 Cuatro al día. 12.00 Got Talent España. 14.00 La Sexta noticias 1ª 08.30 L’últim partit del
14.00 L’informatiu. 13.50 La ruleta de la suerte. 15.00 Noticias Deportes Momentazos. edición. Barça.
14.30 Corazón. 15.00 Antena 3 Noticias 1. Cuatro. 13.30 Socialité. Programa 15.00 La Sexta deportes. 10.15 Tots els gols de...
15.00 Telediario 1. 15.45 Deportes. 15.20 Deportes Cuatro. en què es repassen les 15.15 La Sexta meteo. 11.00 Roda de premsa
16.00 Sesión de tarde: 15.55 El tiempo. 15.30 El tiempo. notícies de la crònica 15.40 Pel·lícula: Drácula: Ronald Koeman.
Frühling: Sin miedo a 16.00 Multicine: Prisioneras 15.45 Home cinema: social i dels famosos en La leyenda jamás 11.30 600’’.
vivir. Alemanya, 2020. del destino. França, 2016. Terminator III: La el panorama nacional contada. EUA, Regne 12.30 OK Liga.
Dir.: Thomas Jauch. 17.45 Multicine: La pesa- rebelión de las i internacional gràcies Unit, Irlanda, 2014. 14.00 Copa del Rey de
17.30 Sesión de tarde: dilla de una esposa. máquinas. EUA, a la feina de reporters i 17.20 Pel·lícula: Proyecto: baloncesto.
Tiempos revueltos. Canadà, 2014. Dir.: Vic 2003. nt.: Arnold bloguers de renom. demonio azul. EUA, 15.45 600’’.
Alemanya, 2019. Dir.: Sarin. Schwarzenegger i Nick 15.00 Informativos 2004. 16.30 Roda de premsa
Marcus Weiler. 19.20 Multicine: La casa del Stahl. Telecinco. 18.50 Pel·lícula: Tormenta Ronald Koeman.
19.00 Cine de barrio: Los lago. EUA, 2006. Dir.: 17.55 Home cinema: Onda 15.40 Deportes. oscura. Canadà, 2006. Prèvia FC Barcelona-
supercamorristas. Alejandro Agresti. expansiva. CHI, 2017. 15.50 El tiempo. Dir.: Jason Bourque. Alavés.
Hong Kong, 1984. Dir.: 21.00 Antena 3 Noticias 2. Dir.: Herman Yau.
16.00 Viva la vida. Int.: Stephen Baldwin i 17.00 Marcador pre-partit.
Sammo Hung. 21.45 Deportes. 20.05 Cuatro al día.
21.00 Informativos Gardiner Millar. FC Barcelona-EDF
21.00 Telediario 2. 21.55 El tiempo. 20.55 Deportes Cuatro.
Telecinco. 20.00 La Sexta noticias 2ª ed. Logroño.
21.30 Informe semanal. 22.10 El peliculón: Asalto en 21.10 El tiempo.
22.00 Pel·lícula: Cincuenta París. Michael Mason 21.20 First Dates. 21.45 Deportes. 20.45 La Sexta meteo. 17.30 Copa de la Reina
sombras de Grey. EUA, és un carterista nord- 22.00 El blockbuster: 21.50 El tiempo. 20.55 La Sexta deportes. de fútbol. FC
2015. Dir.: Sam Taylor americà que viu a París Terminator salvation. 22.00 Sábado deluxe. 21.00 La Sexta Noche. El Barcelona-EDF
Johnson. Int.: Dakota i a qui la CIA persegueix EUA, 2009. Dir.: Joseph Programa que recull programa entrevista Logroño. En directe.
Johnson i Jamie Dornan. després de robar una McGinty Nichol. Int.: els esdeveniments els periodistes Antonio 19.20 Marcador pre-partit.
Anastasia Steele és bossa que conté alguna Christian Bale i Sam amb més interès de García Ferreras i Ana FC Barcelona-Alavés.
una estudiant d’últim cosa més que una Worthington. Any la crònica social i dels Pastor amb motiu 21.00 El Barça en joc. FC
curs de literatura cartera. 2018. Un exèrcit de seus protagonistes. de l’especial ARV: Barcelona-Deportivo
de la Universitat de 23.45 Pel·lícula: Nada más Terminators deambula Inclou, a més, una Objetivo Cataluña, que Alavés. En directe.
Washington, a Seattle. que la verdad. EUA, pel paisatge posta- entrevista a un perso- s’emet diumenge a 22.45 Marcador post-partit.
23.55 Pel·lícula: Proud Mary. 2008. Dir.: Rod Lurie. pocalíptic i elimina els natge conegut i un La Sexta, i en el qual 00.00 Copa de la Reina de
EUA, 2018. Dir.: Babak Int.: Kate Beckinsale i humans que s’amaguen espai de debat entorn es cobriran les elec- fútbol.
Najafi. Int.: Taraji P. Matt Dillon. en paratges desolats. de temes concrets cions al Parlament de 01.45 Barça Highlights.
Henson i Billy Brown. 01.30 Pel·lícula: Hacia el 00.25 Cine Cuatro: Bleeding sobre l’entrevistat. Catalunya. Sevilla FC-FC Barcelona.
01.15 Pel·lícula: Las escri- abismo. Canadà, EUA, Steel. Xina, Hong 02.30 El horóscopo de 02.30 World Poker Tour. 02.00 El rival a la
turas de la muerte. 2007. Kong, 2017. Esperanza Gracia. 03.15 Live Casino. Champions.

#0 LA 2 BETEVÉ 8 TV IB3 À PUNT

08.33 Tesoros al descubierto. 12.40 Tendido cero. 12.00 Cròniques de Barcelona. 12.58 Robin Food. 12.10 Tal com érem. 11.50 Tot À Punt (Zàping).
10.04 ¿Quiénes fueron los 13.25 Moments. 12.30 Slow BTV. 14.31 Barcelonautes. 13.00 Foc i fum amb Santi 12.00 Trau la llengua
griegos? 13.40 Helvètica. 13.00 Arxiu BTV. 15.03 Dinamita (Sèrie). Taura. (Divulgatiu).
12.04 El Nilo. 14.05 Perseguint cognoms. 14.00 BTV Notícies migdia. 16.59 Pel·lícula: Lorna 13.30 Passejades. 13.00 A córrer (Cultural).
12.52 Sesiones Movistar+. 14.35 Noms propis. 14.25 Va passar aquí. Doone. 13.59 IB3 Notícies migdia. 13.55 À Punt Notícies. Cap
13.47 LocoMundo. I + D. 15.05 Senderos de gran 14.55 La cartellera. 19.49 Pel·lícula: Grandes Cap de setmana. de setmana.
14.17 Ilustres ignorantes. recorrido. 15.25 Cinefílies: El espíritu esperanzas. 15.05 El temps migdia. Cap 15.00 Atrapa’m si pots
14.49 Pel·lícula: Las vacaci- 15.35 Saber y ganar fin de... de la colmena. 21.59 Pel·lícula: La vuelta de setmana. (Concurs).
ones de Mr. Bean. 16.20 Grandes documentales. 17.00 La historia del cine: al mundo en 80 días. 15.10 Agafa’m si pots. Cap de... 16.00 Pel·lícula: Èxode.
16.13 Pel·lícula: Posdata: te 18.00 Jardines con historia. una odisea. Un lladre roba 55.000 16.10 Mossèn Capellà. EUA, 1960. Dir.: Otto
quiero. 18.30 Las rutas d’Ambrosio. 18.05 Slow BTV. lliures del Banc d’Angla- 18.15 Gent de la mar. Preminger.
18.13 Siete mundos, un 19.25 El Nilo: 5000 años de 18.35 Deuwatts. terra. Tots creuen que 19.20 Dissabte de cinc dies. 19.25 Valencians al món
planeta. Australia. historia. 19.05 Feeel. Irene Reig. ha estat Phileas Fogg, 20.30 IB3 Notícies vespre. (Reportatges).
19.03 Un planeta perfecto. 20.15 Senderos del mundo. 19.35 Doc’s. un cavaller anglès que Cap de setmana. 20.30 À Punt Notícies. Cap
19.55 Pioneras. 21.10 Los ferrocarriles 20.00 BTV Notícies vespre. ha fet una aposta amb 21.30 El temps vespre. de setmana.
20.58 Una historia, una costeros con Julie 20.20 El temps. els seus companys, en 21.35 Zoom. 21.15 Açò és un destarifo
canción. Pueblo. Walters. 20.25 BTV Esports. què assegura que és 22.00 Jo en sé més que tu en (Humor).
22.00 Pel·lícula: El caballero 22.00 El cine de La 2: Una 21.10 La família Barris. capaç de donar la volta familia. 21.45 Duel de veus (Talent
oscuro: La leyenda guerra. 22.10 Última sessió: Frantz. al món en 80 dies. 23.00 Pel·lícula: Tracers. Show).
renace. 23.55 La noche temática. 00.00 Barcelona... i acció: 02.50 Televenda. 00.30 Memòria negra. 00.20 Territori en concert
00.35 Pel·lícula: Sabrina. 02.35 Santo silencio. Crimen ferpecto. 06.00 8 de 8. 01.25 IB3 Notícies vespre. (Musical).
62 DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 ara
passi-ho bé

ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

De l’article d’Ezequiel Boixet, Juan Buscón (Lleida, 1849 - Barcelona, 1916), a La Vanguardia (4-II-1894). Transcriu el testimoni
d’un francès que va visitar Barcelona en el Carnaval del 1861. Estava allotjat a l’Hotel Cuatro Naciones, a la Rambla. Com que era
confortable i a prop del port atreia viatgers il·lustres d’aquell temps: Chopin, Georges Sand, Stendhal...

H El Carnaval de 1861
ace algunas semanas cayeron
casualmente en mis manos
algunos números de un anti-
guo periódico francés, hoy fallecido y
enterrado, L’Avenir Phocéen, que se
publicaba en Marsella. En uno de di-
chos números había unas impresio-
nes de viaje relatadas por un hijo de la
Cannebière que se pasó una quincena
en Barcelona, precisamente duran-
te la temporada de Carnaval. Esto
ocurría treinta y tres años atrás. Co-
mo son muchas las personas que con-
servarán todavía un recuerdo más o
menos preciso, más o menos vago de
lo que era nuestro Carnaval en aque-
llos tiempos, creo de alguna oportu-
nidad el evocar en esta fecha el bri-
llante espectro de una semana de lo-
cura y de alegría, descrita muy pin-
torescamente por un extranjero.
“Escribo esta carta en el Hotel de las
Cuatro Naciones con la cabeza mar-
cada y los ojos cansados por este pa-
norama vertiginoso, lleno de luz, de
color y de incesante barahúnda que
me rodea desde que puse los pies en
esta bulliciosa capital. Llegué aquí, el
jueves gordo, estamos en martes gor-
do también y llevo con hoy seis días
de inconcebible barullo. Vivo entre
un pueblo que toma el Carnaval
en serio, tanto es el afán que de-
muestra por divertirse, por en-
tregarse desde que se levanta
hasta que se acuesta (suponien-
do que se acueste, lo cual empie-
zo a dudar), a los extremos de la lo-
cura carnavalesca. ¡Qué brío! ¡qué
ímpetu!... ¡cuánta espontaneidad en
esa alegría popular que parece inva-
dir a los barceloneses de todas clases
y condiciones durante estos días! Es
preciso ser testigo del espectáculo
que ofrece esta industriosa ciudad en
la semana de Carnaval para formarse
una idea exacta de la animación, de la
fiebre de placer, que puede dominar
a un pueblo entero en ciertos mo-
mentos. Para nosotros especialmen-
te, acostumbrados a los fríos e insul-
sos Carnavales de las ciudades
francesas, es una cosa en extremo
curiosa, característica y divertidí-
sima el ver lo que estoy viendo
desde mi llegada. Hace tres días
que dura la rúa: esto es, un indes-
criptible desfile de carruajes lujosos
unos, humildes otros, pero atestados
HOTEL CUATRO NACIONES
todos de máscaras de mil especies y
cataduras; ataviadas riquísimamen-
te o con mucha originalidad... o gro-
tescas simplemente. Con los vehícu-
los alternan nubes de jinetes, muchos
de ellos disfrazados también, que ma-
nejan diestramente sus monturas ha-
ciéndolas caracolear junto a las ele-
gantes carretelas, cruzando saludos y
galantes frases con las hermosísimas
señoras y señoritas que sonríen recli-
nadas indolentemente sobre los mu-
llidos almohadones de sus coches. La
rúa se verifica en la Rambla, el bou-
levard por excelencia de Barcelona,
con sus centenares de balcones
henchidos de espectadores. Mientras
carruajes y jinetes desfilan en inter-
minable vuelta por los arroyos, una
multitud inmensa, compacta, que
apenas puede moverse, grita y se agi-
ta y ríe en el centro de la ancha ave-
nida; y nada tan hermoso como el
conjunto que he presenciado duran-
te horas seguidas, sin cansarme, des-
de el balcón de mi cuarto que da sobre
la Rambla. […]”
‘Juan Buscón’ 1894

Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a

http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS
motsencreuats núm. 3691, elaborat per Senyor Ventura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1
Horitzontals 1. Encontre nàutic. Mamífer carnívor que Verticals 1. Valent, coratjós. Descrius l’extermini amb un
et trobes a la muntanya baixa. 2. Ires. Esgarraparen. 3. sarcasme extemporani. 2. Quan s’aixequen, s’atura el joc.
2
Duen per fora. Va de crani. Veïnes d’Alguaire, al Segrià. Tranquil. 3. Principi d’obediència deguda. Inici d’erecció.
3
4. Fer construccions imaginàries. Surtin a la superfície. 5. Lloc on transcorren les aventures de Jack Sparrow. Fòsfor.
4
Aigua de colònies. Fer-lo disminuir porta feina. Facis l’aire 4. Opulenta. Amb una lot és capaç de generar un tumult.
5
irrespirable. 6. Ha tornat. L’ocell que es queixa. 7. Nota Germans estrellats. 5. Fan que el cotxe vagi de costat.
6
de midó. Pensaments vagues Si apareix, el teu cor tindrà Principi d’integració. 6. Una casa sense porta. Facilita les
7 ales. 8. Cop de cul. Or en barres. 9. Amb mi, pot dir missa. comunicacions amb les Filipines. Na. 7. Final accidentat.
8 33 revolucions. S’equivoqui amb el nom de l’escriptor ita- Microestat pacífic. Valora. 8. La seva llegenda s’explica
9 lià De Luca. 10. Cap de suro. Un xut arran de terra. Residus amb quatre ratlles. 9. Lloc de moltes eres. Els pedrers dels

10 vegetals que s acumulen a la superfície al terra dels bos- ocells. Inicialment, ha deixat escrites sentències que per-

11
cos. 11. El gust de la llimona. Condimenti. Pista sense vo- duren en el record dels catalans. 10. Caiguin del cel. Faré
reres. 12. Faig cabrioles. Donà les gràcies. 13. L’embolcall venir arcades. 11. Titani. No carbures bé. L’ingredient més
12
del regal. Trobaré la manera de guanyar-me la vida (no important de la pomada. 12. Posés pressa. Aniràs a fer un
13
necessàriament en el sector industrial). 14. Comprensió. volt. 13. Aplegava. Comptaré de tres en tres. 14. Onada.
14
Posem a la llista de veïns. Perduràvem.
sudoku solucionsd’ahir
fàcil difícil G A S T R O N O M R E F A
A F L U I R V O R E R E S

1 5 4 6 8 1 5
I E P E N C A T P E S A
T R A I R O L I F A N T
A M I O M N I V O R U M

7 4 3 5 7 1 9 3 E
I U
X I L
A N
I S A
C O E R
R T
C I
I C
M
A
G
N F I N A L S A R P E N

3 8 6 4 C L
I L
A C A
I D A
A T O
E S
L
L O
A G
G A
A
N
V E R S A T I L S M A R I
1 7 9 5 2 7 9 8 I T
C O
E L
N V E
E O I
N T U A
M I
L S
T E
N
M
E
A S S E S T A T T A N C S
2 7 5 7 fàcil difícil
9 1 3 8 7 6 2 5 4 2 1 6 8 9 7 5 4 3
7 5 4 1 6 7 2 1 8 4 7 1 2 5 6 9 3 9 3 8 6 5 4 7 1 2
6 5 2 4 3 9 8 1 7 7 4 5 3 2 1 9 8 6

3 6 6 3 5 8 1 9 4 7 3 6 2
7 3 6 2 1 8 5 4 9
6 9 4 2 3 8 1 7 5
8 7 3 5 1 6 4 2 9

2 9 3 6 4 2 3 7 4 2 9 6 5 3 7 8 1
3 9 8 7 6 4 1 2 5
5 2 1 7 4 9 6 3 8
1 8 2 9 7 5 3 6 4

7 8 5 4 3 8 6
2 6 5 3 9 1 4 7 8
1 7 4 5 8 2 9 3 6
4 6 9 1 8 3 2 5 7
3 5 7 4 6 2 8 9 1
ara DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2021 63
passi-ho bé

ELTEMPS CRÍTICATV
MIQUEL BERNIS MÒNICA PLANAS CALLOL - PERIODISTA

L’altra devoció d’Òscar Dalmau

Amb el pas de les hores els núvols aniran a més, i al
vespre cauran gotes en algunes comarques de l’est.
Demà serà el dia més fred de les últimes setmanes i
hi haurà plugims molt irregulars, sobretot a l’est.

É
Sol
Dissabte, 13 Mar plana
s molt possible que sapi- fins a quins nivells el disseny de- es comenta està sempre ben
Sol i núvols Arrissada gueu que l’Òscar Dalmau, fineix el nostre entorn i sovint il·lustrat en pantalla.
Poc sol i núvols Marejol un dels artífexs de La no en som conscients. El perquè A nivell de realització i post-
Tapat Maror competència a RAC1, a més d’ha- de les tipografies dels rètols del producció el programa potser fa
Plugim Forta maror
ver desenvolupat una trajectòria carrer o de les botigues, la inten- servir poc precisament l’eina
Pluja
mediàtica al voltant de l’humor, cionalitat cromàtica en els ob- amb la qual treballen. És tímid a
té una altra devoció: el disseny i jectes o l’ús de determinats co- l’hora d’utilitzar la imatge per
Maregassa

l’arquitectura. Ho deveu haver lors en la senyalística dels semà- ajudar a subratllar conceptes o
Tempesta

Boira
notat per la seva elegant vesti- fors en funció de la cultura, per reforçar idees tenint en compte
Neu Diumenge, 14 menta i si seguiu el seu compte exemple. que és una disciplina que accep-
Calamarsa d’Instagram (@Philmusical). Òscar Dalmau duu a terme taria bé aquest intervencionisme
Ara, a més, en parla a la televisió una entrevista dins del progra- gràfic. Com que tot el contingut
en un programa que ha estrenat ma amb un registre que no té res es desenvolupa a base d’entrevis-
RTVE Catalunya. tes i converses, pot-
El programa Hel- ser alguns aspectes
vètica s’emet cada queden una mica
dilluns a la tarda i diluïts. Falten ins-
es repeteix els dis- tants en què el pro-
sabtes al migdia. grama construeixi
L’espai fa divulga- un relat amb perso-
ció sobre tot allò nalitat pròpia on
que té a veure amb pugui explicar, sen-
Vent suau

Vent moderat
el món del disseny se necessitat de
Vent fort
i els múltiples con- convidats, els ele-
AVUI DEMÀ ceptes i disciplines ments clau del te-
15 h 21 h 08 h 15 h que hi estan vincu- ma que tracten, un
Barcelona 15º 12º 9º 8º lats. Ja se n’han fet repàs històric o de
Lleida 16º 9º 7º 9º dues emissions curiositats vincula-
Girona 14º 10º 5º 6º que podeu recuperar al servei a Descoberta des a aquella matèria.
Tarragona 15º 12º 10º 9º
la carta de la cadena. El primer Però, malgrat tot, si sou per-
València 18º 12º 10º 13º
programa es va dedicar a la tipo- ‘Helvètica’ aporta el plaer sones amb curiositat universal,
Palma 14º 11º 10º 9º
grafia i el lettering, i el segon, al d’escoltar i veure coses que aficionades al disseny o senzilla-
Igualada 13º 8º 7º 5º
color. Helvètica el presenta Flo- potser no havies pensat mai ment amb una sensibilitat estè-
ra Saura i ella traça el fil conduc- tica desenvolupada, el programa
LA SETMANA
tor inicial de cada emissió, intro- a veure amb el de l’humor. En el us agradarà. Helvètica dura mit-
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous duint la temàtica i entrevistant primer programa, per exemple, ja hora, es fa curt i aporta el pla-
16º
14º un professional especialitzat en va conversar amb Judit Subi- er d’escoltar i veure coses que
12º aquell àmbit. És un format sen- rachs, filla de l’escultor Josep potser no t’havies aturat mai a
10º se plató i això facilita que sigui el Maria Subirachs, per aprofundir pensar. És entretingut i l’acabes
8º
programa el que s’acosti a aquell en la manera com l’artista juga- amb la sensació d’haver après al-
context que volen estudiar. Això va amb la tipografia incloent-la guna cosa, i això a la televisió ja
EL CONSELL aporta un factor clau: demostrar en les seves obres. Cada cas que és motiu de celebració.
No badeu, demà serà un d’aquells pocs dies de l’any en
què fa més fred al migdia que a primera hora.
ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ
QUE NO US SORPRENGUI
Aquest diumenge la cota de neu arribarà a baixar fins
LESAUDIÈNCIES
als 700 o 800 metres a la tarda, sobretot al nord-est.
Programes més vistos dijous
A
SC
A

A
ID

ID

TA
A

FO
RT

RT
BA

ST

S
T

PO
SO

SO
PO
AL

NI

07.20 h 07.48 h 18.22 h 18.51 h 09.04 h 20.10 h

EUROPA
MÀX. MÍN.
Madrid 15º 6º
Londres 0º -4º
ESPECTADORS ‘SHARE’
París -1º -5º
01 Telenotícies vespre
Berlín -1º -8º
TV3+3/24 21.00 632.000 23,2%
Roma 9º 1º
02 Polònia
Brussel·les -3º -7º
TV3 22.10 485.000 17,7%
Estocolm -2º -9º
03 Pasapalabra
Amsterdam -3º -8º
ANTENA 3 20.04 468.000 20,9%
Praga -4º -14º 04 Telenotícies migdia
Lisboa 17º 10º TV3+3/24 14.30 450.000 27,6%
Atenes 11º 9º 05 Debat electoral
LA SEXTA 22.00 430.000 19,4%
QUALITAT DE L’AIRE
Font: Dep. de Territori i Sostenibilitat

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació,

NO2* Partícules Previsió Investigació, Cultura i Esport.
Dades en µg/m3 màxim d’ahir mitjana d’ahir per avui Generalitat Valenciana
dades entre 14 h i 14 h dades entre 14 h i 14 h

Bona
Barcelona 127 27
Moderada
Regular Lleida 76 29
Dolenta
Molt dolenta Girona 71 28
*Diòxid
de nitrogen
Tarragona 60 16
JUANJO SÁEZ
13.2.2021

A LA CONTRA FERRERES

CARTA A ALEJANDRO FERNÁNDEZ DEMÀ Toni Soler

Ironia Què hem vist en vostè, que ens ha cridat tant l’aten-
ció als debats de TV3 i La Sexta? Dues qualitats, potser: iro-

i educació
La sorpresa dels debats d’aques-
ta campanya electoral ha sigut
Alejandro Fernández, que s’estre-
nava com a candidat del Partit Po-
pular. És molt probable, però, que
no li hagi servit per a res més que
per rebre elogis d’aquells que
aquest diumenge no el votaran.
nia i educació. Enmig de la indignació solemne que exhibei-
xen la majoria de candidats, entre tanta repetició tediosa i
arrogant de consignes fabricades per les maquinàries dels
partits, s’agraeix que algú s’enrecordi que hi ha una arma que
es diu ironia. I si la fa servir contra Vox, encara millor. La
ultradreta insulta perquè necessita ser insultada. És la ma-
nera que té de créixer: victimitzant-se. Però quan algú com
vostè, sense exaltar-se, es dirigeix al candidat de Vox dient-
li que no acaba d’entendre que es presentin a les eleccions
d’un Parlament que volen tancar, aleshores el noi es queda
sense paraules i a casa ens en alegrem.
Ironia, d’una banda, però també educació. Li he de dir
la veritat: no el recordava tan respectuós en algunes inter-
vencions seves al Parlament. Potser ha moderat les formes
perquè es noti més el contrast amb altres partits amb qui
es disputa els vots. Sigui com sigui, m’agraden els candi-
dats que no trien les paraules més feridores per dirigir-se
a aquells que no pensen com ells. Els que, quan intervenen
els seus rivals polítics, els escolten i no els menyspreen amb
mirades ridiculitzants ni somriures cínics carregats de su-
perioritat moral.

Salvador Illa –el passador de pàgines– parla de di-

àleg, un concepte tan imprescindible com gastat. Rocío Ju-
rado, si fos viva, diria que hi ha el perill que se’ns acabi el di-
àleg de tant parlar-ne. Vostè, en canvi, fa servir una parau-
la d’una altra època: concòrdia. Quants anys feia que no sen-
tíem la paraula concòrdia? Concòrdia Catalana va ser un

partit d’existència fugaç fundat per Samaranch el 1977. La
concòrdia és a la dreta el que l’entesa és a les esquerres. Pa-
raules que ara semblen anacròniques en la política catala-
na. Entesa? Concòrdia?
A les eleccions del 2017, el PP va obtenir només
quatre diputats. Molts dels seus electors van agafar, aquell
dia, la papereta de Ciutadans com qui truca al 091 per què
vingui la policia (patriòtica) quan es veu amenaçat. Ara que
el “perill” no sembla imminent, Vox pot capitalitzar el vot
antisistema de la dreta espanyolista. I així ens podríem trobar
ALBERT OM que la persona més ben valorada als debats quedés l’última a
les eleccions de diumenge.
[
[
ÀLEX GALLEGO
P.D. Disculpi’m la frivolitat de fer-li
un comentari sobre la seva calvície tan
singular. Venint del clatell, els cabells
se li acaben de cop, en el punt exacte
on el Papa es col·loca el solideu. De
manera que depèn dels ulls amb què
ens el mirem, un optimista li veurà el
cap mig ple, i un pessimista, mig buit.