You are on page 1of 11

Seguretat Hospitalària

Pràctica 1: Seguretat elèctrica d’un equip mèdic.


Corrents de fuites. Contacte amb parts actives

Paco Bogónez Franco


Maig 2020
Nom i cognoms: Kevin Luna i Pol Monterde

L’objectiu d’aquesta pràctica es analitzar una part dels perills relacionats amb la presència
d’energia elèctrica en un equip mèdic, observar el concepte d’accessibilitat, mesurar la
impedància de posada a terra de l’equip com a part de les mesures de seguretat en un equip
de classe I, aprendre a mesurar els corrents de fuites i veure com es modelen les diferents
situacions de fallida d’un equip mèdic.

Com a material per a la realització d’aquesta pràctica es disposa de diversos circuits per poder
fer simulacions de les diferents fallides d’un producte mèdic. Degut a la situació excepcional
causada pel COVID-19 aquesta pràctica es farà de forma virtual.
El programa de simulació que es farà servir per fer les pràctiques es LTSpice de la firma Analog
Devices. Aquest programa es gratuït i es pot descarregar a Atenea.

Primera part: caracterització del circuit que modela la


impedància del cos.
1.- Fer un diagrama del lloc de treball identificant cada instrument i fent una breu descripció de
la seva utilitat i de les seves prestacions (per exemple escales de mesura, impedància d’entrada,
corrent i tensió màxima que pot subministrar etc.). A Atenea teniu les fulles de característiques
dels equips de que es disposen al laboratori. Podeu emprar-los per obtenir les seves
característiques.

El lloc de treball hauria de ser un laboratori que contingui un generador de senyals i una font
d’alimentació per tal de poder subministrar energia als circuits que reproduirem. Per altra
banda, per a realitzar les mesures s’utilitza un multímetre amb les característiques següents:

2
Nom i cognoms: Kevin Luna i Pol Monterde

D’aquestes especificacions (ens hem de fixar en les característiques en AC), les més
destacables són: el CMRR, el qual té un valor bastant baix ja que es troba per sota dels 90dB,
la resolució, l’exactitud i la impedància d’entrada.

3
Nom i cognoms: Kevin Luna i Pol Monterde

2.- Carregueu el circuit de simulació Circuit_1-1 (Figura 1.2), i ajusteu l’amplitud del generador
perquè el corrent de sortida sigui 1 mArms (1 Vrms a l’entrada). Omplir la Taula 1 i obtenir la
gràfica que relaciona el corrent d’entrada i la tensió de sortida en funció de la freqüència del
senyal aplicat del circuit (suposeu que el valor del corrent es manté constant per tot el marge
freqüencial). Feu una simulació en AC. Recordeu que la sortida de l’amplitud està donada en
dB i l’heu de convertir a mArms o Vrms. Afegiu la gràfica de l’amplitud de la tensió de sortida.

Figura 1.1 Circuit per caracteritzar el model de la impedància del cos.

Figura 1.2 Circuit generat amb LTSPice per caracteritzar el model de la impedància del cos.

Freqüència V en Iz(V1) Iz(R1) Iz(R1)-Iz(V1) Iin (mA)


Vrms
1 1,414 0,00141- 1,333E-07-90,05i -0,00141+89,944i 89,944
179,994i
10 1,414 0,00141- 1,338E-06-90,542i -0,00141+89,403i 89,403
179,945i
20 1,413 0,00141- 2,660E-06-91,078i -0,00141+88,815i 88,815
179,892i
50 1,412 0,00142- 6,670E-06-92,703i -0,00141+87,026i 87,026
179,729i
100 1,408 0,00142- 0,0000132-95,364i -0,00140+84,101i 84,101
179,465i
200 1,389 0,00142- 0,0000262- -0,00139+78,273i 78,273
178,965i 100,692i
500 1,278 0,00144- 0,0000600- -0,00138+62,713i 62,713
177,825i 115,112i
1k 1,026 0,00148-177,3i 0,0000970- -0,00139+43,996i 43,996
133,304i
2k 0,664 0,00153- 0,000125-152,179i -0,00140+25,616i 25,616
177,795i
5k 0,292 0,00155- 0,000138-167,998i -0,00141+10,945i 10,945
178,943i
10k 0,148 0,00155- 0,000141-173,965i -0,00141+5,488i 5,488
179,453i
20k 0,074 0,00156- 0,000141-176,957i -0,00141+2,766i 2,766
179,723i
50k 0,029 0,00156- 0,000141-178,787i -0,00141+1,103i 1,103
179,89i
100k 0,014 0,00156- 0,000141-179,389i -0,00141+0,555i 0,555
179,945i
4
Nom i cognoms: Kevin Luna i Pol Monterde
200k 0,007 0,00156- 0,000141-179,697i -0,00142+0,276i 0,276
179,972i
500k 0,003 0,00156- 0,000141-179,878i -0,00141+0,113i 0,113
179,991i
1M 0,001 0,00156- 0,000141-179,939i -0,00141+0,055i 0,055
179,995i

S’ha calculat la intensitat de sortida a partir d’un anàlisi de malles, tenint en compte que R2 es
troba entre totes dues malles i per tant s’ha de restar la corrent que circula per cadascuna (ja que
van en sentit oposat). Després se n’ha fet el mòdul.

Freq. Iin Vout Freq. Iin Vout Freq. Iin Vout


(V) (V) (V)
1 Hz 89,944 1,414 500 Hz 62,713 1,278 50 kHz 1,103 0,029
10 Hz 89,403 1,414 1 kHz 43,996 1,026 100 kHz 0,555 0,014
20 Hz 88,815 1,413 2 kHz 25,616 0,664 200 kHz 0,276 0,007
50 Hz 87,026 1,412 5 kHz 10,945 0,292 500 kHz 0,113 0,003
100 Hz 84,101 1,408 10 kHz 5,488 0,148 1 MHz 0,055 0,001
200 Hz 78,273 1,389 20 kHz 2,766 0,074

Taula 1 Resultats obtinguts a partir de la simulació.

Intensitat d'entrada vs. Voltatge de sortida


1,600

1,400

1,200

1,000
Voltatge (V)

0,800

0,600

0,400

0,200

0,000
0,000 20,000 40,000 60,000 80,000 100,000
Intensitat (mA)

Il·lustració 1. Gràfica corrent d’entrada i tensió de sortida en funció de la freqüència


5
Nom i cognoms: Kevin Luna i Pol Monterde

3. Quin instrument del laboratori usareu per mesurar la tensió Vout? Justifiqueu la resposta.

Utilitzaríem un multímetre en la seva funció de voltímetre, en AC i amb un rang superior a la


tensió que volem mesurar. Perquè el voltatge es mesura amb un multímetre (voltímetre) en
paral·lel a la diferencia de potencial que es vol mesurar.

4.- A partir de la gràfica obtinguda a l’apartat 2, explicar quin efecte té el circuit de


mesura sobre el senyal aplicat a la seva entrada.

Per una banda podem observar que a mesura que la freqüència augmenta tant la
intensitat d’entrada com el voltatge de sortida disminueixen. Per una altra banda,
observant el gràfic ‘Intensitat d’entrada vs Voltatge de sortida’ s’observa que la seva
relació és exponencial amb exponent negatiu.

Segona part: avaluació de l’accessibilitat de les parts actives de


l’equip.

En aquesta part s’haurà d’analitzar un equip mèdic que esta composat per una capsa metàl·lica
amb una pintura plàstica no conductora. A la part de dalt hi han una sèrie de forats de
ventilació. En un dels costats surt un cable amb un connector Shuko, i a l’altre costat hi ha dues
bananes (A, B) on es connecta el pacient. A la part baixa hi ha uns cargols metàl·lics que
ajusten la tapa a la base de la capsa. A la Figura 2 teniu un esquema de l’equip mèdic.

Observar si l’usuari pot tenir contacte amb parts de l’equip mèdic que estiguin a tensions
perilloses.

Figura 2: Equip Mèdic

6
Nom i cognoms: Kevin Luna i Pol Monterde

5.- A partir de l’esquema de la Figura 2 identificar quines son les seves parts accessibles.

Els cargols de la part inferior, la reixeta de ventilació, la caixa metàl·lica i el cable del connector
Shuko.

6.- Observar si l’usuari pot tenir contacte amb parts de l’equip mèdic que estiguin a tensions
perilloses.

Si l’usuari toca directament les bananes A i B no és perillós ja que gràcies a la resistència de


100kΩ fa que a la sortida, és a dir, als terminals de les bananes la tensió sigui molt baixa , per
tant podem suposar que no es una part perillosa. La caixa és no conductora, per tant no és
perillosa.

7.- Determinar si l’equip es segur des del punt de vista d’accessibilitat.

L’equip és segur sempre i quan els terminals A i B no siguin directament accessibles ja que la
resta de components estan aïllats o protegits.

7
Nom i cognoms: Kevin Luna i Pol Monterde

Tercera part: mesura de la impedància de posada a terra de les


parts metàl·liques accessibles

ATENCIÓ: NO CONNECTEU L’EQUIP A LA XARXA ELÉCTRICA PER FER


AQUESTES PROVES.

Figura 3: Equip Mèdic

8.- Descriure com es pot identificar en l’endoll de l’equip mèdic el terminal de protecció (que va
connectat a terra) i nomenar els terminals actius (Fase, Neutre).

Podem identificar el terminal de protecció (terra) però no quina és la fase i quin és el neutre.
La terra és fàcil de identificar amb un multímetre. E canvi, no és por identificar els terminals
actius de fase i neutre perquè es pot connectar de distintes sense que el funcionament variï.

8
Nom i cognoms: Kevin Luna i Pol Monterde

Quarta part: mesura dels corrents de fuites. (Segona Sessió)


Per fer aquesta part de la pràctica tenim un banc de proves, Figura 3, que és una capsa que ens
permetrà produir diferents tipus de falles. Hi ha un interruptor que permet creuar la polaritat de
les linies d’alimentació i hi ha un altre interruptor per tallar la connexió a terra. A la part
esquerra de la capsa hi ha un cable am un terminal Schuko mascle i a la part dreta hi ha un
terminal Schuko femella.
L’interruptor 1 del banc de proves serveix per canviar la polaritat de la tensió d’alimentació de
l’equip (intercanviar fase i neutre). L’interruptor 2 serveix per desconnectar el terminal de
proteció (l’equip queda sense terra de protecció quan aquest interruptor està obert). Amb
aquest últim interruptor simularem una condició de defecte de l’equip: manca de terra de
protecció.

ON

OFF

OFF

ON

Figura 3: Esquema del banc de proves per la mesura del corrent de fuites

9.- A partir de l’esquema de la Figura 3 determinar la posició dels interruptors 1 i 2 per simular
els 4 modes de funcionament de l’equip:

Condicions normals: Interruptor 1: ON Interruptor 2: ON


Condicions normals, polaritat invertida: Interruptor 1: OFF Interruptor 2: ON
Defecte 1, pol. normal, manca de terra: Interruptor 1:ON Interruptor 2: OFF
Defecte 2, pol. invert. manca de terra: Interruptor 1: OFF Interruptor 2: OFF

Connectar l’equip mèdic (Figura 2) al banc de prova (Figura 3) per la mesura dels corrents de
fuites. Endollar el banc de proves a la presa de corrent del lloc de treball del laboratori.

ATENCIÓ: A PARTIR D’ARA EL CIRCUIT DE LA FIGURA 3 ESTA


ALIMENTAT A 220 V. ANEU AMB COMPTE EN LA SEVA MANIPULACIÓ

9
Nom i cognoms: Kevin Luna i Pol Monterde

IAP

F Rojo

N Verde
IFP
CP

IFT
IFE
Figura 4: Connexió del banc de proves a l’equip mèdic.

10.- Mesurar el corrent de fuites a terra de l’equip mèdic en el seu mode de


funcionament normal. Per fer això connecteu el dispositiu de mesura entre els terminals
C i D del banc de prova (figura 3). És possible realitzar la mesura? Justifiqui la resposta

Funcionament normal: No es pot. Per mesurar la intensitat d’un circuit l’amperímetre hauria
d’estar en sèrie, és a dir, dins del circuit. Per tant, como el circuit estudiat en aquest pràctica és
un circuit ja muntat i per realitzar aquest mesura hauríem de tallar el cable i manipular el
circuit, concloem que no es possible realitzar aquest mesura.

10
Nom i cognoms: Kevin Luna i Pol Monterde
11.- Mesurar el corrent de fuites a terra de l’equip mèdic e n els seus modes de d efecte. Per
fer aquesta mesura s’ha de connectar el dispositiu de mesura entre els terminals C i D del banc
de prova (figura 3). Vigileu la posició de l’interruptor 2. Per fer aquest apartat heu de carregar
els circuits Circuit_4_11a (polarització normal) i Circuit_4_11b (polarització inversa) a LTSpice i
fer córrer la simulació.

Condició de defecte 1
Corrent mesurat: 40,5 µA
Condició de defecte 2
Corrent mesurat: 40,5 µA

12.- Mesurar el corrent de contacte de l’equip en el seu mode de funcionament normal ien les
condicions de defecte (Circuit_4_12a i Circuit_4_12b). Per això, connecteu el l’equip de mesura
entre la banana C del banc de proves (Figura 3) i la caixa metàl·lica de l’equip (Figura 2, en un
lloc lliure de pintura, vernís, òxid, etc):

Funcionament normal
Corrent mesurat: -378,4 nA ≈ 0
Funcionament normal, pol. Invert
Corrent mesurat: -374,76 nA ≈ 0
Condició de defecte 1
Corrent mesurat: 40,6 µA
Condició defecte 2
Corrent mesurat: -41,0 µA

13.- Mesurar el corrent de fuites del pacient e n el seu mode de funcionament normal ien les
condicions de defecte (Circuit_4_13a i Circuit_4_13b). Curt-circuiteu les dues sortides de
l’equip mèdic (terminals A i B) i connecteu el multímetre entre aquest punt i el terminal C del
banc de proves.

Funcionament normal
Corrent mesurat: 0 A
Funcionament normal, pol. Invert
Corrent mesurat: 0 A
Condició de defecte 1
Corrent mesurat: 41,0 µA
Condició defecte 2
Corrent mesurat: -41,0 µA

14.- Mesurar el corrent auxiliar del pacient en funcionament normal i en les condicions defecte
de defecte (Circuit_4_14a i Circuit_4_14b). Connectar el multímetre entre els terminals A i B
de l’equip mèdic.

Funcionament normal
Corrent mesurat: 172,63 µA
Funcionament normal, pol. Invert
Corrent mesurat: -172,63 µA
Condició de defecte 1
Corrent mesurat: -172,63 µA
Condició defecte 2
Corrent mesurat: 172 µA
11

You might also like