Rivalitat

Em dic Berta i la meva afició és fer l’amor. L’acte sexual és una de les
experiències més agradables d’aquesta vida. Em deleixo per sucumbir a un
intens orgasme. De fet, quan em presenten una persona, m’hi aproximo des de
la perspectiva sexual: és atractiva? Te potencial? Quin tipus de vida sexual deu
tenir? Quina importància li dona a la sexualitat? Fins i tot tinc el costum de
visualitzar el cos nu de qui que tinc davant. Ho faig des que anava a l’escola i
jugava a tenir el poder de veure-hi a través de la roba, la qual cosa em
permetia veure les mestres despullades.

No em considero una pervertida, simplement reconec estar sovint disposada a

gaudir d’una estona de plaer. De fet, la meva vida és com un orgasme
sostingut. Gestiono la major part d’assumptes des d’aquest punt de vista i em
sorprèn que les altres persones no ho facin. Em costa entendre que puguin
trobar alguna prioritat més rellevant que el sexe. En el meu cos, el desig fogós
que del meu entrecuix, impera.

El problema d’estar dirigida per la meva libido és que, de vegades, em fa

perdre el món de vista. Converteixo qualsevol situació en una experiència
eròtica i projecto aquesta perspectiva en els altres. Com per exemple en el meu
marit, l’Isaac, amb qui porto més de vint anys casada i sovint imagino tenint
relacions sexuals en el seu entorn laboral. Aleshores, la gelosia apareix i
complica la nostra relació. Com que el sexe regna la meva vida, sospito que
també ho fa en la seva. El suposo follant amb altres dones i això em dol molt.

La gota que va fer vesar el got va ser l’arribada de la Llum Kessler, una nova
companya de l’Isaac, acabada de sortir de la facultat amb qui havia de treballar
colze a colze per tirar endavant un important projecte.

Sempre recordaré aquell dilluns plujós al vespre, quan va arribar de la feina

entusiasmat perquè havia fitxat una crac. La companya que li permetria
guanyar el premi a la innovació pel que sempre havia sospirat. La còmplice
perfecta, el cervell prodigiós que tenia tot el que a ell li faltava per assolir la
glòria. Ella havia fet màrqueting i la seva habilitat per saber-se vendre seria la
clau per fer que el seu projecte fos seleccionat. Quantes més coses
m’explicava, més gelosa em posava. Només em parlava de la seva idoneïtat,
del seu expedient acadèmic impecable i del seu gran talent amb tants pocs
anys. Ell mateix li havia fet l’entrevista de treball i havia decidit contractar-la pel
seu potencial fora de sèrie. Mentre les seves paraules tamborinejaven la meva
oïda sense acabar d’arribar al meu intel·lecte, la visió se m’anava fent cada cop
més borrosa davant la imatge que la meva ment s’entestava a construir: només
la veia a ella fent-li una fel·lació sota la taula del despatx.

Acabava de néixer la meva rival. Necessitava ajuda. Una dona tan esplèndida
tantes hores al costat de l’Isaac era la pitjor tortura a la que podria ser sotmesa.
Realment l’Isaac passaria més hores al costat de la enginyera perfecta que
amb mi.

El primer dia que van començar a treballar junts, a l’hora de sopar l’Isaac
explicava que el seu nou fitxatge tenia un anglès impol·lut . La Llum, durant la
pausa del dinar, li havia explicat que adorava la natura, l’esport i la literatura.
Cada nit llegia dues hores abans d’anar a dormir i no tenia televisió a casa.
Vivia amb el seu gos i els seus dos gats adoptats. La mosca em començava a
pujar al nas, l’Isaac s’acabaria enamorant d’ella: entusiasta cultural, vinculada
amb el medi ambient, intel·ligent, .... eren els atributs exactes que ell perseguia
en una dona. De fet, nosaltres ens havíem conegut en un club de lectura a la
llibreria del barri i havíem connectat de seguida en descobrir les nostres
aficions comuns: la muntanya, els llibres i el bon menjar.

Ell se sentia assetjat per les meves sospites i més penedit que mai d’haver-me
parlat d’ella. Però jo no podia contenir la meva ràbia El percebia com un
traïdor. Objectivament, ell no havia fet res. Però la meva ment l’impregnava de
culpabilitat. La sola convivència del meu marit amb una noia jove i intel·ligent
em turmentava. La percebia com el caldo de cultiu d’una infidelitat que jo no
estava disposada a permetre. Cada cop que parlava amb ell endevinava el
rastre de la Llum a la seva mirada. I en la seva pell olorava la petjada d’una
altra dona que el gaudia de forma il·lícita. Ni tan sols podia mantenir converses
normals amb l’Isaac. Totes em conduïen al mateix conflicte que rossegava la
meva integritat.

Com qualsevol persona en el seu sa judici hagués fet, vaig decidir posar fre a
aquesta bogeria. Vaig trucar al psiquiatra que la meva veïna i confident del
tercer m’havia recomanat per trobar solució a un assumpte que se m’estava a
punt d’escapar de les mans. El primer que em va dir el doctor Ramón Soler en
escoltar la meva narració va ser que estava abocant les meves frustracions en
el meu marit. La repressió dels meus instints sexuals era l’origen de la meva
obsessió per les rivals.

Treballo de traductora freelance en el meu propi despatx on podria tenir un afer

quan volgués. Tanmateix, mai he donat el pas. L’Isaac i jo tenim una vida
sexual força activa i no he necessitat buscar relacions extra-matrimonials, tret
d’algun flirteig ocasional. En canvi, si que es veritat que sempre he tendit a
projectar-les en ell. Cada companya que ha treballat al seu costat ha significat
una amenaça per a mi. La probabilitat de que ell pogués trobar més plaer entre
els braços d’una altra que en els meus em sobrevenia com un malson. I
aquesta és la petició que vaig fer al metge: ajudar-me a abandonar l’obsessió
per les meves rivals. Racionalment, podia entendre que la por a la competència
només es devia a les meves inseguretats. I que el meu amor propi només es
podia re-construir deixant anar la meva necessitat de control i re-dirigint la
meva vida vers el rumb escollit. Sense estar pendent d’allò que el meu marit
sentís o no vers mi o vers les altres dones. El meu futur només el podia
construir jo i no depenia pas de la seva elecció d’anar-se’n al llit amb una altra
o deixar de fer-ho.

Així, de la ma d’en Ramón Soler vaig aprendre a no veure un enemic en totes

les dones i a saber que qualsevol cosa que pogués passar entre el meu marit i
una altra persona estava fora del meu cercle d’influència i que, per tant, no m’hi
podia capficar. Per més esforços que fes, la vida seguiria el seu curs i jo
m’estava perdent muntanyes de plaer pel fet d’estar preocupada amb
assumptes que tampoc estaven a les meves mans.

Entretant, el projecte de l’Isaac al costat de la Llum va anar avançant i la seva

amistat també. Tant és així que un dia va decidir convidar-la a sopar a casa.
Per demostrar-me a mi mateixa i a l’univers que el meu treball personal havia
estat un èxit, vaig acceptar. Si superava aquesta prova de tenir-la asseguda a
la nostra taula, sopant amb la nostra família i bevent de les nostres copes,
podria donar per finalitzat el tractament psicològic.
El sopar va anar com una seda. La noia si que era guapa, simpàtica i
intel·ligent, tal com havia anat deixant anar l’Isaac. Però no vaig veure en la
seva mirada cap malícia ni intenció d’usurpar marits aliens. La conversa
interessant ens havia atrapat als tres i havia fet defugir les meves cabòries.

Em podia felicitar. La fase de desconfiança havia tocat a la seva fi. Ara només
quedava gestionar la meva realitat. No hi havia cap problema en l’Isaac. La
meva pròpia obsessió pel sexe havia estat l’origen dels nostres maldecaps. Era
una nimfòmana que necessita rehabilitació i no me n’havia adonat? Soc una
persona essencialment eròtica, com podia respondre al meu desig continu?
L’Isaac podia no tenir necessitat d’estar amb una altra persona. Però i jo?

Volia obtenir una resposta clara per sortir dubtes, així que vaig decidir deixar-
me conduir per una espurna de bogeria i connectar-me a una web de cites.
M’ho vaig prendre com un joc, a veure quines possibilitats descobria en el meu
perfil. Em vaig registrar mig insegura, mig amb sentiment de culpabilitat al
Tinder, l’única pàgina per trobar persones amb qui quedar i veure què sorgeix.
Vaig triar unes quantes fotos en les que sortís afavorida. Es tractava de posar-
ne una de primer pla i tres o quatre de cos sencer amb la que sortís amb altra
gent o tot realitzant alguna de les meves aficions per tal de demostrar que ets
una persona real i normal. A continuació vaig haver d’omplir un formulari amb
tot de preguntes personals i sobre quin tipus de persones estava interessada
per tal de coincidir amb un home que respongués a les meves expectatives.

Estava una mica preocupada per la meva intimitat i, sobretot, pel fet si algú del
meu entorn social descobria les meves intencions. Però vaig pensar que només
es viu una vegada i que si algú em trobava es que aquesta persona també
participava en aquest tipus de pàgina i, per tant, també era culpable. Però, i si
l’Isaac se n’assabentava? Li diria que només hi entrava per satisfer els meus
somnis eròtics però que realment no havia quedat mai amb ningú. De totes
maneres ell ja tenia coneixement de les meves inclinacions sexuals i sabia que
em feia molt de morbo masturbar-me tot imaginant diferents persones i
diferents escenaris.

Quan per fi vaig poder estrenar el meu perfil personal a Tinder, em va

aclaparar el nombre d’homes que apareixien a la pantalla del meu mòbil. Es
tractava d’anar lliscant les imatges amb el dit. Els que em semblaven
interessants els havia de lliscar cap a la dreta i els descartats els havia de
desplaçar cap a l’esquerra. Els homes les imatges dels quals hagués donat el
vist i plau, rebrien un avís al seu mòbil de que una persona hi estava
interessada. Aleshores ells podrien accedir al meu perfil i decidir els agradava o
no. En el cas que un home al que jo hagués seleccionat em seleccionés també
amb mi, es produiria una connexió, per la qual cosa ens apareixeria a ambdues
pantalles una bombolla de xat per poder parlar i conèixer-nos millor. La veritat
és que semblava d’allò més emocionant. La meva vida sexual estava prenent la
direcció que feia temps estava anhelant. La porta a homes de diverses edats,
professions i estrats socials s’havia obert de bat a bat i podia explorar,
còmodament des del meu sofà, la masculinitat més enllà de l’Isaac.

Passejant entre els perfils als que vaig tenir accés gràcies a aquesta aplicació
tan moderna, vaig trobar diverses classes d’homes: el típic addicte al gimnàs
presumint de bíceps, el fanàtic de la festa nocturna, que ho dona tot als bars de
nit o discoteques i de dia no és ningú, el clàssic senyor gran que menteix sobre
l’edat, diu que en te 30 quan perfectament en te el doble i poca cosa més. N’hi
havia algun que sortia a les fotos cuinant o abraçant-se a gossos per tal de
seduir a les noietes en busca del seu príncep blau. No era el meu cas.
Realment no sentia intrínsec interès per cap d’ells tot i el meu elevat nivell
d’hormones sexuals. S’estava produint una reacció inversa doncs quants més
homes anava coneixent, més creixia el meu afecte cap a l’Isaac. Tots em
semblaven beneïts, estufats o massa desesperats per al meu gust. Així que
aquesta afició de visitar una pàgina per conèixer gent que en un principi
m’havia semblat tant transgressora com tirar-me en paracaigudes, va anar
perdent la gràcia.

Així que, abans de tancar el meu compte a Tinder, vaig decidir donar una
oportunitat a les meves fantasies més ocultes. Vaig substituir “busca a home”
per “busca a dona” en el meu perfil. Aleshores, tot un univers es va obrir al
meu davant. Dones corrents que compartien els meus somnis eròtics. Em
mullava tan sols imaginant-me-les acaronant-me la vulva amb suavitat. La
imaginació se’m va descontrolar i em vaig començar a tocar fins i tot en espais
públics com el tren o la biblioteca per calmar la impaciència que em cremava
mentre decidia si arriscar-me o no concertar una trobada amb alguna d’elles.

Aleshores va passar el que havia de succeir perquè no em calgués ni raonar

quina decisió prendre. Una cara d’allò més coneguda, i temuda a l’hora, va
aparèixer a la pantalla i la realitat tal i com jo la coneixia es va esfondrar als
meus peus.

La Llum Kessler estava present en la mateixa comunitat en busca d’una estona

de plaer sexual que jo. No vaig tenir temps de processar la informació que em
va saltar un avís amb el missatge que m’havia enviat.

- Hola Berta, qui ho havia de dir que ens trobaríem aquí. Una grata
sorpresa.

Els meus dits van teclejar sols:

- Soc nova aquí, em podries orientar una mica?

- Serà un plaer! Ens trobem al cafè del port demà a les sis?
- Perfecte!

El mateix dia? No em podia imaginar que les coses anirien tan ràpid. Semblava
que la porta de la meva gàbia s’havia obert i ja no tenia cap altra opció que
alçar el vol.

Vaig anar a la cafeteria amb les cames tremolant. Estava en un tren en marxa a
tota velocitat d’on ja no podia baixar. El viatge cap a l’èxtasi havia començat. La
Llum s’havia vestit per a l’ocasió: un vestit negre arrapat, botes altes, un xal
platejat que deixava veure les seves espatlles rodones i lluents. La seva
melena rosa que li arribava just fins a l’escot on els seus pits generosos i ferms
cridaven tota la meva atenció.

Em va explicar que des que era adolescent s’havia sentit atreta per les altres
noies però que això no li havia restat interès pels homes, els qui la excitaven en
gran manera també. Havia passat alguna època identificant-se com a lesbiana
però trobava a faltar sentir el seu cony vesar de semen. Igualment, quan es
tancava en una relació heterosexual sentia una gran enyorança del caliu i la
tendresa de trobar-se entre els braços d’una altra dona. Així que la solució més
eficient que havia trobat era mantenir una relació sentimental amb el seu xicot,
sense acabar-se de lligar del tot, mentre s’anava trobant esporàdicament amb
noies que coneixia al Tinder.

Coincidir amb mi ho havia canviat tot. L’havia trastocat. Perquè, segons em va

dir, quan em va conèixer es va sentir terriblement atreta per mi. Els meus
malucs la deixaven sense sentit i el contorn dels meus pits no la deixaven ni
dormir. Semblàvem fetes l’una per l’altra, perquè a mi, tant el seu cos com el
seu intel·lecte, m’havien semblat excelsos.

No vam poder esperar a una segona trobada. Aquell mateix vespre, en fer-se
fosc, vam aparcar el meu cotxe familiar al far i allà, sota els estels, ens van
rendir al plaer més sublim. Em va començar descordant els sostenidors, amb la
qual cosa em vaig sentir alliberada. Va passar els seus dits sobre els meus
mugrons erectes amb suavitat, vaig estremir-me i poc a poc hi va anar apropant
el seu rostre mentre jo m’electritzava en percebre la humitat de la seva llengua
assaborint els meus pits. La nostra respiració es va convertir en un gemec.
Vaig posar les mans sota la seva faldilla i vaig descobrir el seu sexe tan mullat
com el meu. El seu clítoris bategava entre els meus dits. Ella, que no havia
parat en cap moment de llepar-me, va abaixar el cap, em va apartar les
calcetes a un costat i em va començar a xuclar com mai ningú ho havia fet.
Sentir els seus llavis interioritzar-se en les meves profunditats va augmentar
fins a nivells insospitats el meu grau d’excitació. La seva boca desitjada ara
s’entregava al meu sota ventre. Em vaig arquejar de plaer davant la intensitat
que s’instal·là en el meu entrecuix. Vaig desaparèixer d’aquesta dimensió per
poblar un univers d’eterna eufòria. En acabar, vaig voler provar el gust del seu
sexe i el seu abdomen es va tensar immediatament, es movia de forma rítmica i
m’envoltava fort amb els seus braços. L’olor dels seus fluids m’embriagava, era
la droga més dura de l’univers. Juntes de nou vam perdre el sentit. Ens vam
córrer una vegada rere l’altra perdent tota noció del temps i l’espai. Ens vam
fondre en una simfonia de plaer exultant i poderosa.

A aquesta trobada en van seguir moltes altres, en cadascuna augmentava

geomètricament el plaer. Cada cop ens compenetràvem més i la nostra unió
ens conduïa a la més absoluta onada de d’excitació. Per això vam decidir que
havíem d’oficialitzar la nostra relació. Una cosa tan gran, immensa i complaent
no podia romandre en secret.
Li vaig preguntar si alguna vegada s’havia sentit interessada per l’Isaac i em va
dir que li semblava un home molt agradable i que tenia el seu punt sensual.
Una idea va irrompre en la meva ment. Vaig tenir una revelació. Li explicaria a
l’Isaac tot allò que la Llum em feia sentir i li proposaria compartir amb nosaltres
una vetllada de plaer.

Ara era jo qui li portava la seva companya de feina al llit. Però l’experiència
m’havia fet entendre que una altra dona només representar un perill en les
nostres inseguretats. I de desconfiança en el meu propi cos ja no me’n quedava
cap ni una. Més aviat l’entenia com una font de goig inesgotable.

Vaig convèncer l’Isaac per tal que obrís la seva ment a les meves sensacions,
explicant-li que per ell era una oportunitat positiva. No hi perdia res, només hi
guanyava. Una altra dona, sexy i intel·ligent, amiga dels dos s’incorporava a la
nostra relació sense que aquesta estigués en perill. No representava una
debilitat del nostre matrimoni. Tot al contrari, era una fortalesa confiar tant en la
nostra complicitat que ens atrevíem experimentar una versió més extensa
d’aquesta. Ja no ens tindríem només l’un a l’altre. A partir d’ara la Llum també
comptaria. És així com els tres vam descobrir junts una nova sexualitat: El
sexe unicorn: un tipus de relació en que una parella heterosexual comparteix llit
amb una dona bisexual. La Llum va esdevenir tant la seva parella com la
meva, una tercera persona que va obrir una nova etapa del nostre matrimoni.