1.

ELS INICIS DE LA HISTORIOGRAFIA ROMANA

Començà durant la Segona Guerra Púnica de la mà del grec Polibi (200-100 aC) ,
portat a Roma com a ostatge i destacat membre del Cercle dels Escipions, format per
Escipió Emilià, on també hi havia Terenci i aristòcrates am aficions literàries. No es
limitaven a narrar els fets, sinó a buscar-ne les causes veritables per ensenyar
coneixement a les generacions futures. Neient en la classe dirigent, celebrava els
valors col·lectius. La influència grega es mostrava a través de les fonts dels historiadors
grecs, els annals i els ​fasti​ (documents amb les magistratures i els esdeveniments
important de cada any), les ​laudationes ​fúnebres, els tractats i els documents públics i
privats. Hi havia testimoni directe dels autors i es seguia una estructura annalística
(esdeveniments en ordre cronològic, subdividits per anys).
L’historiador romà més antic fou Quint Fabi Pictor, autor d’una història romana escrita
en grec (​Rerum gestarum libri - Llibres de les gestes​). La perspectiva és aristocràtica i
el to moralitzador. Els textos s’estructuren a partir d’anècdotes i es basen en la visió
política i militar de Roma i l’exaltació de la ​pìetas ​(respecte als pares i devoció als déus)
i del pragmatisme. Comet errors i falsificacions deliberades.
El primer autor en llengua llatina fou Cató el Censor. La seva obra ​Origenes​, de la qual
en resten pocs fragments, presta atenció als pobles itàlics i la unitat de tota la península
Itàlica.

2. LA HISTORIOGRAFIA REPUBLICANA

Gai Lucini Macer escrigué els ​Annales​, 16 llibres sobre la ciutat de Roma i Luci Eli
Tuberó que narrà tota la història romana en les ​Historiae​, plena d’esdeveniments
fantàstics i llegendaris.
Es desenvoluparen dos gèneres que van tenir continuïtat:
- ​Commentarii​: l’exposició dels fets no tenia finalitat literària i sorgia d’apunts no
elaborats, com informes militars redactats per al Senat. (autors, polítics importants
-Escaure, Sul·la, Ciceró-). Amb Gai Juli Cèsar aquest gènere adqurí un ple to literari.
- Gènere biogràfic: inspirat i influit per obres gregues, elegies i lloances fúnebres. No
proposava episodis en ordre, sinó que narrava sobre una personalitat concreta en
l’àmbit privat i públic, exaltant la seva vida com a model de comportament.

- Corneli Nepos