Introducció

El Projecte Editorial que presentem s’ha elaborat tenint en compte tant les «Consideracions generals sobre l’Etapa
d’Educació Secundària Obligatòria» fetes pel Departament d’Ensenyament, com l’experiència adquirida com a
professionals de l’ensenyament durant els quatre primers anys d’implantació d’aquest sistema educatiu.

Aspectes destacats de les «Consideracions generals sobre l’Etapa d’Educació Secundària Obligatòria»

Les «Consideracions generals sobre l’Etapa d’Educació Secundària Obligatòria» estableixen una sèrie de principis que
hem tingut molt en compte a l’hora de preparar aquest Projecte Editorial. De manera especial, volem destacar els
quatre següents:

a) L’objectiu fonamental

Proporcionar a l’alumnat una formació integral i global que li faciliti la incorporació posterior a les activitats de la
societat adulta.

b) El nou model educatiu i la diversitat d’alumnes

Una etapa comprensiva i integradora ha de preveure necessàriament un model flexible que s’adeqüi a la diversitat
d’alumnat, tant pel que fa als processos i ritmes d’aprenentatge, com a les actituds relatives a l’escola; tant pel que fa a
les aptituds com als interessos o a les cultures pròpies.

c) La tipologia de continguts

L’aprenentatge no s’aferma si no és significatiu, és a dir, si l’alumne o l’alumna no pot relacionar la nova informació o
camp d’experiències que se li ofereix amb algun element de la seva estructura cognoscitiva. [...] Un aprenentatge
significatiu és alhora un aprenentatge funcional, ja que l’alumnat –que ha integrat els nous continguts en els seus
esquemes de pensament i acció– ha de ser capaç d’aplicar-los de manera efectiva quan les circumstàncies ho
demanen.

d) L’avaluació psicopedagògica

L’avaluació de l’alumne o l’alumna ha de posar l’èmfasi en el desenvolupament del procés d’aprenentatge dels alumnes
i les alumnes, més que en els resultats d’aquest procés, és a dir, ha de ser contínua. [...] Convé atorgar un valor a totes
les activitats que l’alumne o l’alumna realitza i tenir unes pautes clares i simples per a la seva observació i seguiment en
el procés d’aprenentatge. La continuïtat avaluativa és necessària en la mesura que regula i estimula l’hàbit d’estudi i de
treball.

El marc dels «Objectius generals d’etapa d’Educació Secundària Obligatòria»

L’àrea de Llengua i literatura, pel fet de ser una matèria de caràcter instrumental i de tenir una continuïtat al llarg de tota
l’etapa, ha d’assumir la globalitat dels «Objectius generals d’etapa d’Educació Secundària Obligatòria» i contribuir, en la
mesura de les seves possibilitats, a assolir-los. Tot i així, dels 13 objectius generals establerts, creiem que n’hi ha quatre
(3, 7, 8 i 12) que s’han de treballar de manera especial des d’aquesta àrea. Aquests quatre objectius són els següents:

3. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès
i tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions per raó d’edat, de raça, de sexe i de
diferència de caràcter físic, psíquic, social i altres característiques personals.
7. Identificar i assumir com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat
catalana; tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva identitat, i desenvolupar una actitud d’interès i
respecte envers l’exercici d’aquest dret.
8. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana,
fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en
l’ús del llenguatge.

1
12. Conèixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i el nostre patrimoni cultural, valorar-los
críticament i escollir les opcions que afavoreixin el desenvolupament integral com a persones.

L’experiència adquirida durant els quatre primers anys d’implantació de l’Educació Secundària Obligatòria

D’aquesta experiència es deriva la conveniència de treballar les matèries de l’àrea de Llengua i literatura de manera
continuada, sense interrupcions, al llarg de tota l’etapa i, almenys en el primer cicle, amb tres hores de classe
setmanals. Només així es poden assolir de manera acceptable els objectius fixats.
Per altra banda, quan els grups tenen un nombre elevat d’alumnes, se sent la necessitat de desdoblar els grups per
poder fer certes activitats que només es poden realitzar satisfactòriament amb un nombre reduït d’alumnes, com ara
algunes acivitats d’expressió oral.

2
Temporització indicativa

Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser
diversos i els interessos també. Per altra banda, no tot l’alumnat ha de treballar forçosament tots els continguts que
presentem: cal veure, doncs, d’acord amb la capacitat i les possibilitats de cada alumne o alumna i de cada grup, quins
són els continguts més adequats per al seu progrés. És per això que la temporització que oferim és només indicativa i
orientadora.

Unitat didàctica Apartats Hores lectives

1. Lectura: «Unes plomes de lloro» 2
Literatura: Els gèneres literaris: la narrativa 1,5
Lèxic: L’alfabet 1,5
Gramàtica: L’oració 2
Ortografia: La puntuació de l’oració 1,5
Avaluació 1
Activitats de reforç i ampliació 1,5
2. Lectura: «Bestiari» 2
Literatura: Els gèneres iteraris: la poesia 1,5
Gramàtica: El sintagma nominal (SN): el nom 2
Ortografia: La síl·laba 1,5
Tipologia textual: El text informatiu:els avisos 2
Avaluació 1
Activitats de reforç i ampliació 1,5
3. Lectura: «El ciclop» 2
Literatura: En temps dels grecs: l’epopeia 1,5
Lèxic: Ús del diccionari: el sentit propi i el sentit figurat 1,5
Gramàtica: El nom: el gènere i el nombre 2
Ortografia: Les terminacions nominals: la a i la e àtones 1
Avaluació 1
Activitats de reforç i ampliació 1,5
4. Lectura: «El Príncep Feliç» 2
Llengua i societat: Les llengües romàniques 1,5
Gramàtica: L’adjectiu 2
Ortografia: Canvis ortogràfics deconsonants 1,5
Tipologia textual: El text instructiu: els consells 1,5
Avaluació 1
Activitats de reforç i ampliació 1,5
5. Lectura: «Supertot» 2
Literatura: Els gèneres literaris: el teatre 1,5
Lèxic: Com es defineix una paraula 1,5
Gramàtica: L’article 2
Ortografia: Els emmudiments vocàlics 1,5
Avaluació 1
Activitats de reforç i ampliació 1,5
6. Lectura: «El gegant de la neu» 2
Llengua i societat: Les llengües d’Espanya 1,5
Gramàtica: Els determinants demostratius, possessius i interrogatius 2
Ortografia: La síl·laba (II) 1,5
Tipologia textual: El text expositiu: la carta i la conferència 1,5
Avaluació 1
Activitats de reforç i ampliació 1,5
7. Lectura: «La llegenda d’or» 2
Literatura: La literatura popular: la narrativa oral 1,5
Lèxic: La polisèmia 1,5
Gramàtica: Els determinants numerals, quantitatius i indefinits 2

3
 Ortografia: L’accentuació 1,5
Avaluació 1
Activitats de reforç i ampliació 1,5
8. Lectura: «L’esbarzer ardent» 2
Literatura: Literatura i religió: la Bíblia 1,5
Gramàtica: El sintagma verbal (SV). El verb 2
Ortografia: L’accent diacrític i la dièresi 1,5
Tipologia textual: El text descriptiu: el retrat 1,5
Avaluació 1
Activitats de reforç i ampliació 1,5
9. Lectura: «Cançons de sempre» 2
Literatura: La poesia tradicional: la cançó popular 1,5
Lèxic: Els camps semàntics 1,5
Gramàtica: La conjugació verbal 2
Ortografia: Les terminacions verbals: la a i la e 1,5
Avaluació 1
Activitats de reforç i ampliació 1,5
10. Gèneres literaris 2
Lèxic 1,5
Gramàtica 1,5
Ortografia 1,5

4
Estructura del llibre de l’alumne

Cada unitat didàctica ve encapçalada per una pàgina que inclou:

 una fotografia atractiva i motivadora que introdueix el text de la lectura;

 un peu de fotografia que relaciona la imatge fotogràfica amb el contingut de la lectura;
 una relació dels continguts essencials de què consta la unitat didàctica;
 un recull dels objectius didàctics que l’alumnat haurà d’haver assolit en acabar la unitat.

A continuació es desenvolupen els continguts de cada un dels apartats de la unitat didàctica:

Lectura. Aquest apartat ve encapçalat pel títol del text, el qual dóna nom a la unitat. Tot seguit hi ha una introducció
que presenta el text de la lectura d’una manera senzilla i motivadora. Al marge de cada pàgina figura el vocabulari que
defineix, d’acord amb el context, les paraules o les expressions que poden ser desconegudes per l’alumnat. Al final
s’inicia el treball sobre la lectura, que comprèn els subapartats següents:

 la comprensió lectora;
 una proposta d’expressió escrita motivadora relacionada amb el text de la lectura;
 el vocabulari, amb l’objectiu de reforçar o ampliar el cabal lèxic de l’alumnat.

Literatura. Aquest apartat, present en cinc unitats del llibre, introdueix les tècniques i els gèneres literaris bàsics. Al final
de l’explicació s’ofereix un seguit d’activitats de comprensió, de consolidació i de caràcter actiu, ordenades d’acord amb
el grau de dificultat.

Llengua i societat. Aquest apartat, present en quatre unitats del llibre, explica, de manera senzilla i entenedora, els
principals fenòmens històrics i socials relacionats amb la llengua en general i especialment amb la llengua catalana. Al
final de l’explicació s’ofereix un seguit d’activitats de comprensió i de consolidació dels fets i dels conceptes apresos.

Lèxic. Aquest apartat, present en cinc unitats del llibre, explica els principals fenòmens lèxics i semàntics. Al final de
l’explicació s’ofereix un seguit d’activitats en què es combinen les activitats de consolidació amb la pràctica de
procediments.

Gramàtica. Aquest apartat, present en totes les unitats del llibre, pretén reforçar i ampliar els aspectes apresos de la
descripció de la llengua amb l’objectiu principal de millorar l’expressió de l’alumnat. Al final de l’explicació s’ofereix un
seguit d’activitats d’exercitació.

Ortografia. Aquest apartat, present en totes les unitats del llibre, pretén reforçar i consolidar els coneixements
ortogràfics adquirits amb l’objectiu d’arribar a un domini elevat de l’expressió escrita en aquest àmbit. Al final de
l’explicació s’ofereix un seguit d’activitats d’exercitació.

Tipologia textual. Aquest apartat, present en quatre unitats del llibre, presenta i explica les característiques textuals del
llenguatge utilitari a través de diferents produccions orals i escrites. L’objectiu dels models textuals exposats és que
l’alumnat aconsegueixi produir-ne de semblants mitjançant les activitats d’aprenentatge procedimentals que es
proposen al final de l’explicació.

Avaluació. Després dels apartats anteriors, hi ha una pàgina dedicada a l’avaluació a fi de comprovar si l’alumne o
l’alumna ha assolit els aspectes fonamentals del contingut de la unitat.

Activitats. Aquest apartat es compon dels subapartats següents:

 Activitats de reforç. Un seguit d’activitats pensades per a l’alumnat que no ha assolit aspectes fonamentals del
contingut de la unitat;
 Activitats d’ampliació. Un seguit d’activitats orientades a l’alumnat que ha assolit satisfactòriament els aspectes
fonamentals dels continguts de la unitat.

 Dictat. Un text curt que permet reforçar i consolidar els aspectes ortogràfics treballats en la unitat.

5
 Entreteniment lingüístic. Una activitat lúdica que permet treballar d’una manera distesa i amena un aspecte
determinat de la llengua.

La unitat didàctica 10 està ocupada exclusivament per activitats de síntesi que permeten recopilar i repassar els
aspectes fonamentals del contingut de les nou unitats anteriors.

El llibre de l’alumne conté un apèndix final on figuren les conjugacions dels models verbals regulars i algunes
conjugacions dels principals verbs irregulars amb l’objectiu que l’alumnat pugui estudiar-les i consultar-les fàcilment.

6
Estructura de la Proposta didàctica

Els processos d’aprenentatge que es realitzen mitjançant les unitats s’expliquen i es detallen en les Propostes
didàctiques per al professorat. De les Propostes didàctiques volem destacar les seccions i característiques següents:

Temporització indicativa

S’ofereix una temporització indicativa i orientadora. La finalitat d’oferir aquesta temporització és doble:
– Donar una orientació de la ponderació que hi ha d’haver en la distribució temporal que es faci servir per a cada
apartat dins d’una unitat didàctica, i per a cada unitat dins d’un crèdit.
– Servir com a referència a tenir en compte per tal d’assegurar el compliment dels objectius establerts en el currículum
prescriptiu, amb el nombre d’hores de què es disposa per impartir la matèria.
De totes maneres, és evident que el professorat haurà d’adequar aquesta temporització a les característiques de
l’alumnat al qual adreci la seva acció educativa.

Programació d’aula

Per a cada unitat didàctica, s’ofereixen, de forma clara i detallada, els continguts de la programació.

Continguts

Aquest apartat conté, de forma detallada, els procediments, els fets, conceptes i sistemes conceptuals i les actituds,
valors i normes que es treballaran.

Objectius didàctics

En aquest apartat es presenten els objectius didàctics que ens proposem assolir en finalitzat el procés d’ensenyament i
aprenentatge.

Desenvolupament de les unitats didàctiques

Per a cada unitat didàctica, les Propostes didàctiques ofereixen els apartats següents:

Introducció

En aquest text introductori es presenten, de manera general, els continguts clau que es desenvoluparan en la unitat.

Continguts

Aquest apartat conté, de forma detallada, els procediments, els fets, conceptes i sistemes conceptuals i les actituds,
valors i normes que es treballaran en la ciutat.

Objectius didàctics

En aquest apartat es presenten els objectius didàctics que ens proposem assolir en finalitzar el procés d’ensenyament i
aprenentatge de la unitat.

Pautes d’avaluació

En aquest apartat es detallen les pautes que permeten fer el seguiment del procés d’aprenentatge i la comprovació de
l’assoliment dels objectius.

Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Les Propostes didàctiques inclouen un apartat on es determina si les activitats d’aprenentatge del llibre de l’alumne han
estat pensades per ser utilitzades com a reforç, com a consolidació, o bé com a aprofundiment o ampliació dels
continguts.

7
Recursos i materials recomanats

Aquest apartat aporta informació sobre recursos i materials diversos que poden ser d’interès per a la unitat (des de
llibres, mapes o diccionaris, a vídeos i visites a museus, planetaris, etc.).

Atenció a la diversitat

Aquest apartat facilita informació sobre quins objectius didàctics (i, per tant, quins epígrafs i quines activitats del llibre
de l’alumne) van destinats a l’alumnat de nivell bàsic, al de nivell mitjà i al de nivell d’aprofundiment.

Activitats de reforç

Les activitats de reforç han estat pensades i dissenyades per aquell sector de l’alumnat que hagi experimentat algun
tipus de dificultat en el procés d’aprenentatge i que requereixi, en conseqüència, reforçar els continguts desenvolupats
en la unitat.

Activitats d’ampliació

Les activitats d’ampliació han estat plantejades per aquell sector de l’alumnat que hagi superat satisfactòriament el
procés d’aprenentatge i que el professorat consideri que pot ampliar o enriquir els seus coneixements.

Avaluació inicial

Aquest apartat ofereix un seguit de fitxes fotocopiables amb preguntes d’avaluació inicial sobre el contingut general.

Avaluació formativa

Els fulls desplegables que inclouen les Propostes didàctiques permeten realitzar una observació sistemàtica i pautada
del procés d’aprenentatge de cada alumne o alumna en relació amb els objectius didàctics.

Avaluació sumativa

Per a cada objectiu didàctic es presenten activitats que el professorat pot seleccionar per confeccionar una proposta
d’avaluació sumativa. Aquest apartat també inclou informació sobre els criteris de qualificació de cada activitat.

Solucionari de les activitats

De totes les activitats plantejades en el llibre de l’alumne se’n dóna la solució en aquest apartat de la Proposta
didàctica.

8
Continguts

Procediments

 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Resum de textos.
 Recerca de significat.
 Descripció de persones.
 Memorització i recitació de textos poètics.
 Anàlisi i comentari de textos poètics.
 Prosificació de poemes.
 Descripció d’animals.
 Utilització d’ètims grecs per crear termes d’especialitats científiques.
 Recerca d’informació sobre el món clàssic.
 Anàlisi i comentari d’un text.
 Imitació de textos poètics.
 Reescriptura i manipulació del text.
 Lectura expressiva i escenificació.
 Memorització i dramatització.
 Descripció de personatges.
 Transformació d’un text narratiu en un de dialogat.
 Ampliació d’un text.
 Interpretació d’elements de la llegenda de Sant Jordi.
 Descripció d’éssers fantàstics.
 Identificació i anàlisi dels gèneres més característics de la literatura popular.
 Imitació d’un text.
 Lectura i recitació de cançons populars.
 Anàlisi de contingut i de forma de cançons populars.
 Imitació i ampliació de cançons populars.
 Reconeixement dels gèneres populars.
 Ordre alfabètic.
 Recerca de paraules al diccionari.
 Coneixement i utilització del diccionari.
 Reconeixement de les diferents parts d’un article de diccionari.
 Distinció i aplicació de les diverses accepcions d’un mot segons el context.
 Interpretació dels sentits d’un mot.
 Definició de paraules.
 Ús de sinònims i antònims.
 Reconeixement i ús d’hiperònims i hipònims.
 Ús de la descripció per definir paraules.
 Identificació de paraules polisèmiques i homònimes.
 Reconeixement i comprensió de les relacions lèxiques i semàntiques.
 Anàlisi dels constituents bàsics de l’oració.
 Entonació de les oracions.
 Puntuació final de les oracions.
 Relació de concordança.
 Anàlisi de l’estructura del sintagma nominal.
 Reconeixement dels elements que formen el SN.
 Reconeixement de les funcions dels elements del SN.
 Reconeixement i classificació dels noms.
 Aplicació de les regles morfològiques i ortogràfiques relacionades amb el canvi de gènere i nombre.
 Ús de les formes afectades per interferències de la llengua castellana.
 Distinció de paraules pel gènere.
 Reconeixement de categories gramaticals (adjectiu).
 Anàlisi de forma i de funció.
 Aplicació de regles morfològiques i ortogràfiques relacionades amb la morfologia de l’adjectiu.

9
 Reconeixement de l’article.
 Ús de les diverses formes de l’article.
 Apostrofació.
 Contracció.
 Pràctica de l’elisió i la sinalefa.
 Funció i ús dels demostratius.
 Funció i ús dels possessius.
 Funció i ús dels interrogatius.
 Escriptura i ús dels numerals.
 Escriptura i ús dels quantitatius i els indefinits.
 Anàlisi dels constituents de l’oració.
 Anàlisi de les formes del verb.
 Ús de les diverses formes verbals.
 Reconeixement i comprensió dels modes verbals.
 Aprenentatge de les conjugacions verbals.
 Ús de les majúscules.
 Ús del punt.
 Ús de l’interrogant.
 Ús de l’admiració.
 Ús dels punts suspensius.
 Separació de les síl·labes de les paraules.
 Separació de paraules a final de ratlla.
 Aplicació de normes ortogràfiques que afecten les consonants del final de l’arrel de les paraules.
 Separació de síl·labes.
 Identificació de la síl·laba tònica.
 Accentuació de paraules.
 Ús de l’accent obert i de l’accent tancat.
 Ús de l’accent diacrític.
 Ús i funció de la dièresi.
 Ortografia de la vocal neutra.
 Comprensió de missatges informatius (orals i escrits).
 Producció de missatges informatius (orals i escrits).
 Anàlisi i comentari de textos informatius.
 Correcció de textos informatius (orals i escrits).
 Comprensió de textos instructius.
 Producció de textos instructius (orals i escrits).
 Anàlisi i comentari de textos instructius.
 Correcció de textos instructius (orals i escrits).
 Anàlisi de textos expositius.
 Producció de textos expositius orals i escrits.
 Correcció de textos expositius.
 Anàlisi i elaboració de textos descriptius.
 Treball sobre dominis lingüístics.
 Comprensió de mapes i dibuixos esquemàtics.
 Reconeixement de la relació històrica entre llengües.
 Treball sobre les llengües d’Espanya.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Unitat didàctica 1
Literatura
 Els tres gèneres clàssics (èpic, líric, dramàtic).
 Els tres gèneres actuals (narrativa, poesia, teatre).
 La narrativa.
 El narrador i l’autor.
 El conte i la novel·la.
 La prosa i el vers.

10
Lèxic
 L’alfabet.
 Sons i grafies.
 Els dígrafs.

Gramàtica
 Oració.
 SN subjecte i SV predicat.
 Oració enunciativa.
 Oració interrogativa.
 Oració exclamativa.
 La concordança.

Ortografia
 L’entonació.
 Les majúscules.
 La puntuació a final de l’oració.

Unitat didàctica 2
Literatura
 La poesia.
 El bestiari.
 El poema.
 Els orígens de la poesia.
 El metre, la rima i el ritme.
 Les estrofes i els versos.

Gramàtica
 El sintagma nominal.
 Els determinants.
 Els noms.
 Els complements del nom.
 La classificació dels noms.

Ortografia
 La síl·laba.
 La separació dels dígrafs.
 La separació de les paraules a fi de ratlla.

Tipologia textual
 El text informatiu.
 La intenció o l’objectiu d’un text.
 L’emissor.
 Els receptors.
 El tractament.
 Les fórmules de salutació i d’agraïment.

Unitat didàctica 3
Literatura
 El món clàssic.
 L’epopeia.
 L’Odissea.
 Homer.

Lèxic
 Diccionari.

11
 Sentit propi.
 Sentit figurat.
 Comparació.
 Metàfora.

Gramàtica
 Gènere.
 Nombre.

Ortografia
 Arrel.
 Terminació.

Unitat didàctica 4
Lectura
 Sentiments i actituds dels personatges.
 Qualitats i defectes.

Llengua i societat
 Les llengües romàniques.
 El llatí.
 La Romània.
 L’indoeuropeu.

Gramàtica
 L’adjectiu.
 Forma i funció.
 Gènere i nombre.
 La concordança.
 Les formes invariables.

Ortografia
 Els canvis ortogràfics de consonants.

Tipologia textual
 El text instructiu.
 La intenció o l’objectiu.
 L’emissor.
 Els receptors.
 Fórmules d’introducció, d’enumeració i de conclusió.

Unitat didàctica 5
Literatura
 El teatre.
 El diàleg dels personatges i les acotacions
 L’autor, el director i els actors.
 Els actes i les escenes.
 La tragèdia, la comèdia i el drama.

Lèxic
 La definició.
 Sinònims i antònims.
 Hipònims i hiperònims.

Gramàtica
 L’article.

12
 Concordança amb el nom.
 Apostrofació (regles).
 L’article personal.
 L’article neutre.

Ortografia
 Els emmudiments vocàlics.
 L’apostrofació de la preposició de.
 L’apostrofació dels pronoms febles.

Unitat didàctica 6
Literatura
 La rondalla.
 La literatura oral popular.
 La narrativa popular.

Llengua i societat
 Les llengües d’Espanya.

Gramàtica
 Els demostratius.
 Els possessius.
 Els interrogatius.

Ortografia
 La síl·laba.
 Els diftongs.
 La síl·laba tònica.
 Els monosíl·labs tònics i els àtons.

Tipologia textual
 El text expositiu.
 La carta.
 Estructura d’una carta formal.
 La conferència.

Unitat didàctica 7
Literatura
 La literatura popular.
 La narrativa oral.
 La rondalla.
 La llegenda.
 El mite.

Lèxic
 La polisèmia.
 L’homonímia.

Gramàtica
 Els determinants.
 Els numerals.
 Els quantitatius.
 Els indefinits.

Ortografia
 L’accentuació.

13
 L’accent obert.
 L’accent tancat.

Unitat didàctica 8
Literatura
 Literatura i religió.
 La Bíblia.

Gramàtica
 El sintagma verbal.
 Les formes del verb.
 La persona gramatical.
 El nombre.
 El temps verbal.

Ortografia
 L’accent diacrític.
 La dièresi.

Tipologia textual
 El text descriptiu.

Unitat didàctica 9
Literatura
 La poesia tradicional.
 La cançó popular.
 El romanç.
 La rima.

Lèxic
 Els camps semàntics.

Gramàtica
 La conjugació verbal.

Ortografia
 L’ortografia de la vocal neutra en les terminacions verbals.

Actituds, valors i normes

 El gust per la lectura.

 Valoració del fet literari com a immortalitzador del record.
 Participació en activitats orals i escrites.
 Sensibilització pel fet literari.
 Presa de consciència de les possibilitats literàries pròpies.
 El gust per la poesia.
 Valoració del fet poètic.
 Participació en la creació poètica.
 Presa de consciència de les possibilitats poètiques pròpies.
 Participació en activitats de recitació poètica.
 El gust per la lectura d’obres clàssiques.
 Valoració de la riquesa que aporta la cultura clàssica.
 Respecte per la pluralitat cultural.
 Valoració del fet literari com a mitjà de conscienciació dels problemes socials i econòmics.
 El gust per la lectura i l’escenificació.
 Valoració del fet teatral com a acte cultural i lúdic.

14
 Participació en l’activitat teatral.
 Presa de consciència de les possibilitats teatrals pròpies.
 Valoració de la feina dels professionals del món del teatre.
 Valoració de la literatura oral popular.
 Participació en la creació literària.
 Valoració de la literatura popular.
 Valoració de la riquesa literària de diverses manifestacions culturals.
 Valoració dels gèneres literaris populars.
 Interès per la cançó popular.
 Interès per conèixer el valor i la utilitat de l’alfabet.
 Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema.
 Interès per les activitats que comporten reflexió i adquisició de conceptes sobre la llengua.
 Comprensió i assimilació de les normes d’escriptura.
 Interès per comprendre el sentit exacte de les paraules.
 Interès per assimilar les normes morfològiques i ortogràfiques.
 Interès per identificar i evitar les interferències del castellà.
 Aplicació conscient de les normes apreses.
 Atenció a la situació lingüística
 Interès per conèixer l’origen i la història de la nostra situació lingüística.
 Interès per assimilar les normes morfològiques i ortogràfiques.
 Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita.
 Aplicació conscient de les normes dels coneixements adquirits.
 Interès pel significat de les paraules.
 Interès per utilitzar les paraules amb precisió.
 Interès per conèixer la realitat sociolingüística d’Espanya.
 Interès per conèixer els elements lingüístics per tal de fer-ne un ús acceptable.
 Interès per conèixer el funcionament de la llengua.
 Assimilació de conceptes i procediments.
 Interès per ampliar el vocabulari.
 Interès pel coneixement de les relacions lèxiques i semàntiques.
 Interès per l’anàlisi dels elements lingüístics com a mitjà d’enriquiment de la capacitat d’expressió.
 Valoració de l’habilitat de construir missatges coherents i cohesionats.
 Valoració del sentit que aporten l’entonació i/o la puntuació.
 Valoració de la importància de l’entonació i la puntuació per tal d’aconseguir una expressió correcta.
 Participació i iniciativa en activitats d’expressió oral i escrita.
 Atenció a la claredat, la cohesió i la coherència dels textos informatius.
 Consciència de la importància de la llengua parlada en la comunicació social i personal.
 Comprensió de les normes establertes en les comunicacions formals.
 Adequació del registre al context.
 Atenció a la claredat, la cohesió i la coherència dels textos instructius.
 Coneixement i respecte de les normes.
 Interès per conèixer la llengua com a sistema.
 Adequació a les normes convencionals.
 Interès per elaborar textos expositius, orals i escrits, amb claredat, precisió i cohesió.
 Adquisició de l’hàbit de l’escriptura d’acord amb unes normes convencionals determinades.
 Valoració dels missatges lingüístics com a base per a l’organització dels coneixements i l’expressió del propi
pensament.
 Adequació a la situació comunicativa.
 Valoració de l’habilitat de construir textos coherents i cohesionats.
 Interès pel domini de la conjugació verbal per tal de millorar els recursos expressius propis.
 Interès per escriure correctament les terminacions verbals.

15
Objectius didàctics

1. Llegir en veu alta un text narratiu i copsar-ne els aspectes més significatius.
2. Identificar els gèneres literaris i conèixer què és una narració.
3. Dominar l’ordre alfabètic.
4. Reconèixer els constituents d’una oració.
5. Puntuar les oracions i fer un ús correcte de les majúscules.
6. Llegir en veu alta uns quants poemes i copsar-ne els aspectes més significatius.
7. Conèixer els orígens de la poesia i els recursos mètrics més bàsics.
8. Reconèixer i analitzar el sintagma nominal.
9. Separar les síl·labes d’una paraula i d’un vers.
10. Produir avisos de paraula i per escrit.
11. Llegir en veu alta un relat èpic i copsar-ne els aspectes més significatius.
12. Conèixer els orígens del gènere èpic.
13. Interpretar la informació recollida en un diccionari general.
14. Aprendre els canvis de gènere i nombre dels noms.
15. Escriure correctament la vocal final (a o e) dels noms i els adjectius.
16. Llegir en veu alta un conte i copsar-ne els aspectes més significatius.
17. Conèixer l’origen de les llengües romàniques i identificar-les.
18. Reconèixer la funció bàsica de l’adjectiu.
19. Aprendre els canvis de gènere i nombre dels adjectius.
20. Dominar l’escriptura de les consonants a final de paraula.
21. Donar consells de paraula i per escrit.
22. Llegir en veu alta un text teatral i copsar-ne els aspectes més significatius.
23. Identificar el gènere teatral i conèixer-ne els elements més característics.
24. Conèixer els recursos que s’utilitzen en una definició i aprendre a definir paraules.
25. Reconèixer la funció de l’article.
26. Dominar els emmudiments de les vocals i l’ús de l’apostrofació i la contracció.
27. Llegir en veu alta una rondalla i copsar-ne els aspectes més significatius.
28. Conèixer les llengües d’Espanya i els dominis lingüístics corresponents.
29. Aprendre la funció i l’ús dels demostratius, els possessius i els interrogatius.
30. Identificar els diftongs i reconèixer la síl·laba tònica.
31. Exposar coneixements i experiències per escrit i oralment.
32. Familiaritzar-se amb la tècnica dels mots encreuats.
33. Llegir en veu alta i conèixer «La llegenda d’or».
34. Aprendre les característiques de la literatura popular i diferenciar entre rondalla, llegenda i mite.
35. Reconèixer les paraules polisèmiques i les homònimes.
36. Aprendre la funció i l’ús dels numerals, els quantitatius i els indefinits.
37. Practicar l’accentuació de les paraules.
38. Llegir en veu alta un episodi de la Bíblia i copsar-ne els aspectes més significatius.
39. Conèixer el sentit religiós i el valor literari de la Bíblia.
40. Reconèixer el sintagma verbal i aprendre les formes verbals.
41. Practicar l’accentuació i l’ús de la dièresi.
42. Descriure persones i animals.
43. Llegir en veu alta cançons populars i copsar-ne els aspectes més significatius.
44. Aprendre les característiques de la poesia tradicional.
45. Saber agrupar paraules en camps semàntics.
46. Conjugar els verbs regulars i utilitzar la forma adequada en cada situació temporal.
47. Escriure correctament la vocal neutra (a o e) en les terminacions verbals.

16
Programació
Unitat 1
Procediments
 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Resum de textos.
 Recerca de significat.
 Descripció de persones.
 Ordre alfabètic.
 Recerca de paraules al diccionari.
 Anàlisi dels constituents bàsics de
l’oració.
 Entonació de les oracions.
 Puntuació final de les oracions.
 Relació de concordança.
 Ús de majúscules.
 Ús del punt.
 Ús de l’interrogant.
 Ús de l’admiració.
 Ús dels punts suspensius.
Objectius didàctics
 Llegir en veu alta un text narratiu i copsar-ne els aspectes
més significatius.
 Identificar els gèneres literaris i conèixer què és una
narració.
 Dominar l’ordre alfabètic.
 Reconèixer els constituents d’una oració.
 Puntuar les oracions i fer un ús correcte de les
majúscules.
Fets, conceptes
Actituds, valors i normes
i sistemes conceptuals
 Literatura:  El gust per la lectura.
 Els tres gèneres clàssics (èpic,  Valoració del fet literari com a
líric, dramàtic). immortalitzador del record.
 Els tres gèneres actuals  Participació en activitats orals i
(narrativa, poesia, teatre). escrites.
 La narrativa.  Sensibilització pel fet literari.
 El narrador i l’autor.  Presa de consciència de les
 El conte i la novel·la. possibilitats literàries pròpies.
 La prosa i el vers.  Interès per conèixer el valor i la
 Lèxic: utilitat de l’alfabet.
 L’alfabet.  Interès per l’anàlisi dels elements
 Sons i grafies. lingüístics com a mitjà
 Els dígrafs. d’enriquiment de la capacitat
 Gramàtica: d’expressió.
 Oració.  Valoració de l’habilitat de construir
 SN subjecte i SV predicat. missatges coherents i cohesionats.
 Oració enunciativa.  Valoració del sentit que aporten
 Oració interrogativa. l’entonació i/o la puntuació.
 Oració exclamativa.  Valoració de la importància de
 La concordança. l’entonació i la puntuació per tal
 Ortografia: d’aconseguir una expressió
 L’entonació. correcta.
 Les majúscules.
 La puntuació a final de l’oració.
Pautes d’avaluació
 Reconeix els aspectes més significatius d’un text
narratiu.
 Distingeix els gèneres literaris actuals.
 Reconeix una narració com a tipus de text literari.
 Ordena alfabèticament un grup de mots.
 Troba amb soltesa i eficàcia un mot al diccionari.
 Separa correctament els components bàsics d’una oració
simple.
 Distingeix l’entonació diferenciada de les oracions.
 Usa correctament les majúscules.
 Comprèn el valor del punt com a separador d’oracions.
17
Unitat 2
Procediments
 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Memorització i recitació de textos
poètics.
 Anàlisi i comentari de textos poètics.
 Imitació de textos poètics.
 Prosificació de poemes.
 Descripció d’animals.
 Recerca de significat.
 Anàlisi de l’estructura del sintagma
nominal.
 Reconeixement dels elements que
formen el SN.
 Reconeixement de les funcions dels
elements del SN.
 Relació de concordança.
 Reconeixement i classificació dels
noms.
 Separació de les síl·labes de les
paraules.
 Separació de paraules a final de
ratlla.
 Comprensió de missatges
informatius (orals i escrits).
 Producció de missatges informatius
(orals i escrits).
 Anàlisi i comentari de textos
informatius.
 Correcció de textos informatius
(orals i escrits).
Objectius didàctics
 Llegir en veu alta uns quants poemes i copsar-ne els
aspectes més significatius.
 Conèixer els orígens de la poesia i els recursos mètrics
més bàsics.
 Reconèixer i analitzar el sintagma nominal.
 Separar les síl·labes d’una paraula i d’un vers.
 Produir avisos de paraula i per escrit.
Fets, conceptes
Actituds, valors i normes
i sistemes conceptuals
 Literatura:  El gust per la poesia.
 La poesia.  Valoració del fet poètic.
 El bestiari.  Participació en la creació poètica.
 El poema.  Presa de consciència de les
 Els orígens de la poesia. possibilitats poètiques pròpies.
 El metre, la rima i el ritme.  Participació en activitats de
 Les estrofes i els versos. recitació poètica.
 Gramàtica:  Interès per conèixer el funcionament
 El sintagma nominal. de la llengua com a sistema.
 Els determinants.  Interès per les activitats que
 Els noms. comporten reflexió i adquisició de
 Els complements del nom. conceptes sobre la llengua.
 La classificació dels noms.  Comprensió i assimilació de les
 Ortografia: normes d’escriptura.
 La síl·laba.  Participació i iniciativa en activitats
 La separació dels dígrafs. d’expressió oral i escrita.
 La separació de les paraules a fi  Atenció a la claredat, la cohesió i la
de ratlla. coherència dels textos informatius.
 Tipologia textual:  Consciència de la importància de la
 El text informatiu. llengua parlada en la comunicació
 La intenció o l’objectiu d’un text. social i personal.
 L’emissor.  Comprensió de les normes
 Els receptors. establertes en les comunicacions
 El tractament. formals.
 Les fórmules de salutació i  Adequació del registre al context.
d’agraïment.
Pautes d’avaluació
 Fa l’entonació deguda en la lectura d’un poema.
 Comprèn l’associació entre cant, memòria i poesia.
 Distingeix entre rima, metre i ritme.
 És capaç de separar un SN en els seus tres components.
 Classifica substantius en algunes de les seves
subcategories.
 Separa les síl·labes d’un mot tot respectant les
convencions sobre dígrafs i de final de ratlla.
 Compta adequadament les síl·labes d’un vers.
 Respon correctament preguntes comprensives relatives
a un avís o una nota.
 Construeix amb forma i contingut pertinents a una nota o
avís.
18
Unitat 3

Fets, conceptes
Procediments Actituds, valors i normes
i sistemes conceptuals

 Lectura expressiva.  Literatura:  El gust per la lectura d’obres

 Comprensió lectora.  El món clàssic. clàssiques.
 Resum de textos.  L’epopeia.  Valoració de la riquesa que aporta
 Recerca de significat.  L’Odissea. la cultura clàssica.
 Descripció de persones.  Homer.  Respecte per la pluralitat cultural.
 Utilització d’ètims grecs per crear  Lèxic:  Interès per comprendre el sentit
termes d’especialitats científiques.  Diccionari. exacte de les paraules.
 Recerca d’informació sobre el món  Sentit propi.  Interès per assimilar les normes
clàssic.  Sentit figurat. morfològiques i ortogràfiques.
 Coneixement i utilització del  Comparació.  Interès per identificar i evitar les
diccionari.  Metàfora. interferències del castellà.
 Reconeixement de les diferents  Gramàtica:  Aplicació conscient de les normes
parts d’un article de diccionari.  Gènere. apreses.
 Distinció i aplicació de les diverses  Nombre.
accepcions d’un mot segons el  Ortografia:
context.  Arrel.
 Interpretació dels sentits d’un mot.  Terminació.
 Aplicació de les regles
morfològiques i ortogràfiques
relacionades amb el canvi de gènere
i de nombre.
 Ús de formes afectades per
interferències de la llengua
castellana.
 Distinció de paraules pel gènere.

Objectius didàctics Pautes d’avaluació

 Llegir en veu alta un relat èpic i copsar-ne els aspectes
més significatius.
 Conèixer els orígens del gènere èpic.
 Interpretar la informació recollida en un diccionari
general.
 Aprendre els canvis de gènere i nombre dels noms.
 Escriure correctament la vocal final (a o e) dels noms i
els adjectius.
 Distingeix alguns elements característics de l’èpica
clàssica.
 Discrimina les parts d’una entrada de diccionari general.
 Diferencia entre el sentit propi i el sentit figurat d’un mot.
 Sap construir les formes diferents d’un nom segons el
gènere i el nombre, incloent-hi bona part de les que
comporten variacions ortogràfiques.
 Utilitza el gènere adequat en aquells noms de coses que
el presenten dubtós en l’ús col·loquial i en aquells noms
que tenen diferent sentit segons el gènere.
 Escriu correctament e o a en les terminacions àtones de
noms tot aplicant les variacions ortogràfiques que
corresponguin.

19
Unitat 4
Procediments
 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Anàlisi i comentari d’un text.
 Reescriptura i manipulació del text.
 Treball sobre dominis lingüístics.
 Comprensió de mapes i dibuixos
esquemàtics.
 Reconeixement de la relació
històrica entre llengües.
 Reconeixement de categories
gramaticals (adjectiu).
 Anàlisi de forma i de funció.
 Aplicació de regles morfològiques i
ortogràfiques relacionades amb la
morfologia de l’adjectiu.
 Aplicació de normes ortogràfiques
que afecten les consonants del final
de l’arrel de les paraules.
 Comprensió de textos instructius.
 Producció de textos instructius
(orals i escrits).
 Anàlisi i comentari de textos
instructius.
 Correcció de textos instructius (orals
i escrits).
Objectius didàctics
 Llegir en veu alta un conte i copsar-ne els aspectes més
significatius.
 Conèixer l’origen de les llengües romàniques i identificar-
les.
 Reconèixer la funció bàsica de l’adjectiu.
 Aprendre els canvis de gènere i nombre dels adjectius.
 Dominar l’escriptura de les consonants a final de paraula.
 Donar consells de paraula i per escrit.
Fets, conceptes
Actituds, valors i normes
i sistemes conceptuals
 Lectura:  El gust per la lectura.
 Sentiments i actituds dels  Valoració del fet literari com a mitjà
personatges. de conscienciació dels problemes
 Qualitats i defectes. socials i econòmics.
 Llengua i societat:  Sensibilització pel fet literari.
 Les llengües romàniques.  Presa de consciència de les
 El llatí. possibilitats literàries pròpies.
 La Romània.  Atenció a la situació lingüística.
 L’indoeuropeu.  Interès per conèixer l’origen i la
 Gramàtica: història de la nostra situació
 L’adjectiu. lingüística.
 Forma i funció.  Interès per assimilar les normes
 Gènere i nombre. morfològiques i ortogràfiques.
 La concordança.  Adequació a les normes
 Les formes invariables. convencionals de l’expressió
 Ortografia: escrita.
 Els canvis ortogràfics de  Aplicació conscient de les normes
consonants. dels coneixements adquirits.
 Tipologia textual:  Participació i iniciativa en activitats
 El text instructiu. d’expressió oral i escrita.
 La intenció o l’objectiu.  Atenció a la claredat, la cohesió i la
 L’emissor. coherència dels textos instructius.
 Els receptors.  Consciència de la importància de la
 Fórmules d’introducció, llengua parlada en la comunicació
d’enumeració i de conclusió. social i personal.
 Comprensió de les normes
establertes en les comunicacions
formals.
 Adequació del registre al context.
Pautes d’avaluació
 Distingeix els elements més característics d’un conte
literari.
 Comprèn el sentit ètic del conte «El Príncep Feliç».
 Identifica si una llengua és romànica i per què, i n’ubica
bona part.
 Associa la funció de l’adjectiu a la complementació del
nom.
 Sap construir les formes diferents d’un adjectiu segons el
gènere i el nombre, incloent-hi bona part de les que
comporten variacions ortogràfiques.
 Escriu correctament p, t, c o b, d, g a final de mot, tot
aplicant les normes ortogràfiques corresponents.
 Elabora amb elements adequats un text destinat a
instruir o aconsellar.
20
Unitat 5

Fets, conceptes
Procediments Actituds, valors i normes
i sistemes conceptuals

 Lectura expressiva i escenificació.  Literatura:  El gust per la lectura i

 Comprensió lectora.
 Memorització i dramatització.
 Descripció de personatges.
 Transformació d’un text narratiu en
un de dialogat.
 Definició de paraules.
 Ús de sinònims i antònims.
 Reconeixement i ús d’hiperònims i
hipònims.
 Ús de la descripció per definir
paraules.
 Reconeixement de l’article.
 Ús de les diverses formes de
l’article.
 Apostrofació.
 Contracció.
 Pràctica de l’elisió i la sinalefa.
 El teatre.
 El diàleg dels personatges i les
acotacions
 L’autor, el director i els actors.
 Els actes i les escenes.
 La tragèdia, la comèdia i el drama.
 Lèxic:
 La definició.
 Sinònims i antònims.
 Hipònims i hiperònims.
 Gramàtica:
 L’article.
 Concordança amb el nom.
 Apostrofació (regles).
 L’article personal.
 L’article neutre.
 Ortografia:
 Els enmmudiments vocàlics.
 L’apostrofació de la preposició de.
 L’apostrofació dels pronoms febles.
l’escenificació.
 Valoració del fet teatral com a acte
cultural i lúdic.
 Participació en l’activitat teatral.
 Presa de consciència de les
possibilitats teatrals pròpies.
 Valoració de la feina dels
professionals del món del teatre.
 Interès pel significat de les
paraules.
 Interès per utilitzar les paraules amb
precisió.
 Coneixement i respecte de les
normes.
 Interès per conèixer la llengua com
a sistema.
 Adequació a les normes
convencionals.

Objectius didàctics Pautes d’avaluació

 Llegir en veu alta un text teatral i copsar-ne els aspectes
més significatius.
 Identificar el gènere teatral i conèixer-ne els elements
més característics.
 Conèixer els recursos que s’utilitzen en una definició i
aprendre a definir paraules.
 Reconèixer la funció de l’article.
 Dominar els emmudiments de les vocals i l’ús de
l’apostrofació i la contracció.
 Llegeix de manera pertinent i en grup un text escrit
teatral.
 Diferencia els elements visibles d’un text teatral.
 És capaç de catalogar un text teatral en tragèdia, drama
o comèdia.
 Sap definir una paraula de manera prou precisa a partir
d’un hiperònim i/o un sinònim.
 Reconeix què és un article.
 Sap utilitzar les formes adequades dels articles en les
situacions d’apostrofació i de contracció.
 Usa correctament l’article en els casos concrets de
l’article neutre i l’article personal.
 Reconeix en un text escrit o oral els fenòmens fonètics
de l’elisió i la sinalefa.

21
Unitat 6

Fets, conceptes
Procediments Actituds, valors i normes
i sistemes conceptuals

 Lectura expressiva.  Literatura:  El gust per la lectura.

 Comprensió lectora.
 Ampliació d’un text.
 Treball sobre les llengües
d’Espanya.
 Funció i ús dels demostratius.
 Funció i ús dels possessius.
 Funció i ús dels interrogatius.
 Separació de síl·labes.
 Identificació de la síl·laba tònica.
 Anàlisi de textos expositius.
 Producció de textos expositius orals
i escrits.
 Correcció de textos expositius.
 La rondalla.  Valoració de la literatura oral
 La literatura oral popular. popular.
 La narrativa popular.  Participació en la creació literària.
 Llengua i societat:  Interès per conèixer la realitat
 Les llengües d’Espanya. sociolingüística d’Espanya.
 Gramàtica:  Interès per conèixer els elements
 Els demostratius. lingüístics per tal de fer-ne un ús
 Els possessius. acceptable.
 Els interrogatius.  Interès per elaborar textos
 Ortografia: expositius, orals i escrits, amb
 La síl·laba. claredat, precisió i cohesió.
 Els diftongs.  Adquisició de l’hàbit de l’escriptura
 La síl·laba tònica. d’acord amb unes normes
 Els monosíl·labs tònics i els convencionals determinades.
àtons.  Valoració dels missatges lingüístics
 Tipologia textual: com a base per a l’organització dels
 El text expositiu. coneixements i l’expressió del propi
 La carta. pensament.
 Estructura d’una carta formal.  Participació i iniciativa en activitats
 La conferència. d’expressió oral i escrita.
 Adequació a la situació
comunicativa.

Objectius didàctics Pautes d’avaluació

 Llegir en veu alta una rondalla i copsar-ne els aspectes
més significatius.
 Conèixer les llengües d’Espanya i els dominis lingüístics
corresponents.
 Aprendre la funció i l’ús dels demostratius, els possessius
i els interrogatius.
 Identificar els diftongs i reconèixer la síl·laba tònica.
 Exposar coneixements i experiències per escrit i
oralment.
 Familiaritzar-se amb la tècnica dels mots encreuats.
 És capaç de detallar alguns dels elements, de forma i
contingut, d’una rondalla.
 Diu el nom de totes les llengües d’Espanya i en coneix la
ubicació.
 Discrimina entre determinants demostratius, possessius,
interrogatius i exclamatius, i en coneix totes les formes.
 Diferencia entre un hiat i un diftong.
 Identifica la síl·laba tònica de qualsevol mot.
 Reconeix si un mot monosíl·lab és tònic o àton.
 Construeix una carta amb els elements formals més
importants.
 Exposa ordenadament, per escrit o oralment,
coneixements i experiències personals.
 Aplica amb eficàcia la tècnica i algunes estratègies de
resolució dels mots encreuats.

22
Unitat 7

Fets, conceptes
Procediments Actituds, valors i normes
i sistemes conceptuals

 Lectura expressiva.  Literatura:  El gust per la lectura.

 Comprensió lectora.  La llegenda d’or.  Valoració de la literatura popular.
 Interpretació d’elements de la  La literatura popular.  Interès per conèixer el funcionament
llegenda de Sant Jordi.  La narrativa popular. de la llengua.
 Descripció d’éssers fantàstics.  La rondalla.  Assimilació de conceptes i
 Identificació i anàlisi dels gèneres  La llegenda. procediments.
més característics de la literatura  El mite.  Adequació a les normes
popular.  Lèxic: convencionals.
 Identificació de paraules  La polisèmia.
polisèmiques i homònimes.  L’homonímia.
 Escriptura i ús dels numerals.  Gramàtica:
 Identificació i ús dels quantitatius i  Els determinants.
els indefinits.  Els numerals.
 Accentuació de paraules.  Els quantitatius.
 Ús de l’accent obert i de l’accent  Els indefinits.
tancat.  Ortografia:
 L’accentuació.
 L’accent obert.
 L’accent tancat.

Objectius didàctics Pautes d’avaluació

 Llegir en veu alta i conèixer «La llegenda d’or».
 Aprendre les característiques de la literatura popular i
diferenciar entre rondalla, llegenda i mite.
 Reconèixer les paraules polisèmiques i les homònimes.
 Aprendre la funció i l’ús dels numerals, els quantitatius i
els indefinits.
 Practicar l’accentuació de les paraules.
 Expressa alguns elements definitoris de la literatura
popular.
 Sap diferenciar amb l’ajut d’alguns conceptes entre mite,
llegenda i rondalla.
 Verifica si un mot és polisèmic.
 Entén el concepte precís d’homonímia a base
d’exemples.
 Discrimina entre determinants numerals, quantitatius i
indefinits, i en coneix totes les formes correctes.
 Escriu normativament els numerals.
 Aplica les normes d’accentuació bàsiques, incloent-hi
l’ús d’accents oberts i tancats.

23
Unitat 8

Fets, conceptes
Procediments Actituds, valors i normes
i sistemes conceptuals

 Lectura expressiva.  Literatura:  El gust per la lectura.

 Comprensió lectora.  Literatura i religió.
 Imitació d’un text.  La Bíblia.
 Anàlisi i comentari d’un text.  Gramàtica:
 Anàlisi dels constituents de l’oració.  El sintagma verbal.
 Anàlisi de les formes del verb.  Les formes del verb.
 Ús de les diverses formes verbals.  La persona gramatical.
 Ús de l’accent diacrític.  El nombre.
 Ús i funció de la dièresi.  El temps verbal.
 Anàlisi i elaboració de textos  Ortografia:
descriptius.  L’accent diacrític.
 La dièresi.
 Tipologia textual:
 El text descriptiu.
 Valoració de la riquesa literària de
diverses manifestacions culturals.
 Interès per conèixer el funcionament
de la llengua.
 Participació i iniciativa en activitats
d’expressió oral i escrita.
 Valoració de l’habilitat de construir
textos coherents i cohesionats.

Objectius didàctics Pautes d’avaluació

 Llegir en veu alta un episodi de la Bíblia i copsar-ne els
aspectes més significatius.
 Conèixer el sentit religiós i el valor literari de la Bíblia.
 Reconèixer el sintagma verbal i aprendre les formes
verbals.
 Practicar l’accentuació i l’ús de la dièresi.
 Descriure persones i animals.
 Localitza elements llegendaris en alguns passatges de la
Bíblia.
 Comprèn el sentit de literatura sagrada de les diferents
cultures.
 Identifica alguns personatges de la Bíblia i els seus fets
més coneguts.
 Separa el SV en una oració simple.
 Discrimina els components d’un SV estàndard.
 Conjuga les formes bàsiques dels verbs, tant dins de
frases com recitant el paradigma.
 Aplica les normes bàsiques de l’accent diacrític i de la
dièresi.
 Construeix ordenadament un text descriptiu breu d’una
persona o d’un animal.

24
Unitat 9

Fets, conceptes
Procediments Actituds, valors i normes
i sistemes conceptuals

 Lectura i recitació de cançons  Literatura:  Valoració dels gèneres literaris

populars.
 Anàlisi de contingut i de forma de
cançons populars.
 Imitació i ampliació de cançons
populars.
 Reconeixement dels gèneres
populars.
 Reconeixement i comprensió de les
relacions lèxiques i semàntiques.
 Reconeixement i comprensió dels
modes verbals.
 Aprenentatge de les conjugacions
verbals.
 Ortografia de la vocal neutra.
 La literatura tradicional.
 La literatura popular.
 La cançó popular.
 El romanç.
 La rima.
 Lèxic:
 Els camps semàntics.
 Gramàtica:
 La conjugació verbal.
 Ortografia:
 L’ortografia de la vocal neutra en
les terminacions verbals.
populars.
 Interès per la cançó popular.
 Interès per ampliar el vocabulari.
 Interès pel coneixement de les
relacions lèxiques i semàntiques.
 Interès pel domini de la conjugació
verbal per tal de millorar els
recursos expressius propis.
 Interès per escriure correctament
les terminacions verbals.

Objectius didàctics Pautes d’avaluació

 Llegir en veu alta cançons populars i copsar-ne els
aspectes més significatius.
 Aprendre les característiques de la poesia tradicional.
 Saber agrupar paraules en camps semàntics.
 Conjugar els verbs regulars i utilitzar la forma adequada
en cada situació temporal.
 Escriure correctament la vocal neutra (a o e) en les
terminacions verbals.
 Llegeix amb l’entonació adequada una cançó.
 Extreu la trama d’un text poètic popular.
 Reconeix alguns elements formals i de contingut de la
cançó popular.
 Agrupa mots d’una sèrie en camps semàntics.
 Localitza l’hiperònim d’un camp semàntic donat.
 Conjuga totes les formes dels verbs regulars, tant dins
de frases com recitant el paradigma.
 Escriu correctament e o a en les terminacions àtones
verbals, incloent-hi les variacions ortogràfiques que s’hi
donen i algunes excepcions.

25
Desenvolupament de les unitats didàctiques

Unitat didàctica 1

La primera unitat consta de cinc apartats:

Lectura: «Unes plomes de lloro»

Es tracta d’un text senzill que pot tenir un gran atractiu per a l’alumnat: el narrador és un noi de la seva mateixa edat, el
centre d’interès és un animal una mica exòtic, que fins i tot connecta amb les grans obres literàries d’aventures;
l’anècdota principal és força sorprenent, per no dir un pèl fantàstica, però podria ser realitat. Finalment, aquesta lectura
inculca el valor de l’escriptura per tal d’immortalitzar el record.

Literatura: Els gèneres literaris: la narrativa

S’inicia l’estudi dels gèneres literaris fent referència als tres gèneres clàssics (èpic, líric i dramàtic) i a la classificació
actual de narrativa, poesia i teatre. Tot seguit es defineix la narrativa i es diferencia el narrador de l’autor. Finalment
s’explica què vol dir escriure en prosa i què vol dir escriure en vers.

Lèxic: L’alfabet
Es consolida l’aprenentatge de l’alfabet i la recerca de paraules al diccionari.

Gramàtica: L’oració
Es defineix el concepte d’oració, es fa una aproximació al valor de l’entonació i/o puntuació final, s’analitzen els
constituents bàsics de l’oració i les funcions que els corresponen i, finalment, s’estudia el fenomen de la concordança
entre el SN subjecte i el SV predicat.

Ortografia: La puntuació de l’oració

Es relaciona l’entonació de l’oració amb la puntuació final, es consolida l’aprenentatge de l’ús de les majúscules inicials
i es practica la puntuació final de les oracions: el punt, l’interrogant, l’admiració i els punts suspensius.

Continguts

Procediments

 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Resum de textos.
 Recerca de significat.
 Descripció de persones.

 Ordre alfabètic.
 Recerca de paraules al diccionari.

 Anàlisi dels constituents bàsics de l’oració.

 Entonació de les oracions.
 Puntuació final de les oracions.
 Relació de concordança.

 Ús de majúscules.
 Ús del punt.
 Ús de l’interrogant.
 Ús de l’admiració.
 Ús dels punts suspensius.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

26
Literatura:
 Els tres gèneres clàssics (èpic, líric, dramàtic).
 Els tres gèneres actuals (narrativa, poesia, teatre).
 La narrativa.
 El narrador i l’autor.
 El conte i la novel·la.
 La prosa i el vers.

Lèxic:
 L’alfabet.
 Sons i grafies.
 Els dígrafs.

Gramàtica:
 Oració.
 SN subjecte i SV predicat.
 Oració enunciativa.
 Oració interrogativa.
 Oració exclamativa.
 La concordança.

Ortografia:
 L’entonació.
 Les majúscules.
 La puntuació a final de l’oració.

Actituds, valors i normes

 El gust per la lectura.

 Valoració del fet literari com a immortalitzador del record.
 Participació en activitats orals i escrites.
 Sensibilització pel fet literari.
 Presa de consciència de les possibilitats literàries pròpies.

 Interès per conèixer el valor i la utilitat de l’alfabet.

 Interès per l’anàlisi dels elements lingüístics com a mitjà d’enriquiment de la capacitat d’expressió.
 Valoració de l’habilitat de construir missatges coherents i cohesionats.
 Valoració del sentit que aporten l’entonació i/o la puntuació.
 Valoració de la importància de l’entonació i la puntuació per tal d’aconseguir una expressió correcta.

Objectius didàctics

 Llegir en veu alta un text narratiu i copsar-ne els aspectes més significatius.
 Identificar els gèneres literaris i conèixer què és una narració.
 Dominar l’ordre alfabètic.
 Reconèixer els constituents d’una oració.
 Puntuar les oracions i fer un ús correcte de les majúscules.

Pautes d’avaluació

 Reconeix els aspectes més significatius d’un text narratiu.

 Distingeix els gèneres literaris actuals.
 Reconeix una narració com a tipus de text literari.
 Ordena alfabèticament un grup de mots.
 Troba amb soltesa i eficàcia un mot al diccionari.
 Separa correctament els components bàsics d’una oració simple.
 Distingeix l’entonació diferenciada de les oracions.

27
 Usa correctament les majúscules.
 Comprèn el valor del punt com a separador d’oracions.

Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Treball sobre la lectura

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Reforç.

Activitats sobre els continguts

11. Exercitació.
12. Exercitació.
13. Exercitació.
14. Exercitació.
15. Reforç.
16. Exercitació.
17. Exercitació.
18. Exercitació.
19. Exercitació.
10. Exercitació.
11. Exercitació.
12. Exercitació.
13. Exercitació.
14. Ampliació.
15. Exercitació.
16. Exercitació.
17. Exercitació.
18. Exercitació.
19. Exercitació.
20. Exercitació.
21. Exercitació.
22. Exercitació.
23. Ampliació.
24. Exercitació.
25. Exercitació.
26. Exercitació.
27. Exercitació.
28. Exercitació.

Recursos i materials recomanats

Materials:
 Fotos
 Cartolines o fulls de 23 x 25 cm (4 per alumne)
 Tisores
 Retoladors punta fina
 Diaris i revistes
 Una selecció d’àlbums il·lustrats

Recursos:

28
 Demanem a les noies i els nois que recordin alguna anècdota divertida que els hagi succeït de dos a cinc anys
enrere. Els demanem que busquin diferents fotos d’ells en aquella època i que en facin fotocòpies. Un cop a l’aula,
els proposem que converteixin l’anècdota en una narració curta il·lustrada. Per a les il·lustracions que acompanyin el
text poden fer un collage retallant les fotos en què surten ells i extreure altres imatges que puguin necessitar dels
diaris i de les revistes. Els suggerirem que primer escriguin la narració en un full de paper i que després pensin en la
maquetació de la narració i en les il·lustracions en forma de fullet. Els donem la següent pauta:
 Full o cartolina 1: Coberta a la part del davant i crèdits a la part del darrere.
 Full o cartolina 2 a 4: Narració i il·lustracions.
 Full o cartolina 5: En blanc (servirà de tapa posterior).
 En acabat podem enquadernar les diferents narracions i proposar que les intercanviïn fins que tothom les hagi
llegit.

Materials:
 Diferents diaris que s’editin al país: nacionals, comarcals, locals, esportius, etc.
 Diferents diaris estrangers

Recursos:
 Per grups, observem els diferents diaris que s’editen al país; com s’estructuren i com s’hi ordena la informació,
qui escriu la notícia o el reportatge i qui fa les fotografies, les diferents seccions, la publicitat, els acudits, etc. Seria
interessant la visita a l’aula d’un periodista de la nostra localitat per tal que expliqués els criteris de selecció de les
notícies, com és la feina que fa, el ritme de vida d’un periodista, horaris, etc. S’assembla al que mostra la televisió, a
alguna pel·lícula?
 Després demanem als diferents grups que tornin a rellegir el text «Unes plomes de lloro», anotant tot allò que
pensen que és més important i que ho converteixin en una notícia. Cada grup pot donar a la notícia el caire que li
sembli més adient: economia, societat, cultura, etc.

Lectures suggerides:
LANDA, M.: Quan els gats se senten molt sols. Barcelona, Barcanova, 1998.
RAYÓ, M.: El camí del far. Barcelona, Edebé, 2000.
VIEIRA, A.: Quadern d’agost. Barcelona, Barcanova, 1998.

Atenció a la diversitat

Nivell bàsic
En el nivell bàsic s’han d’assolir els aspectes següents:
 Una lectura en veu alta acceptable.
 Una comprensió global del text.
 El reconeixement dels gèneres literaris: narrativa, poesia i teatre.
 El reconeixement de la prosa i el vers.
 L’ordre alfabètic i la capacitat de trobar una paraula al diccionari.
 El reconeixement de les oracions simples.
 El reconeixement dels constituents bàsics de l’oració.
 L’ús de les majúscules.
 El sentit i l’ús del punt, l’interrogant, l’admiració i els punts suspensius.

Nivell mitjà
 En el nivell mitjà s’han d’assolir els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un
percentatge superior al 70%.

Nivell d’aprofundiment
En aquest nivell s’han d’assolir els aspectes següents:
 Els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge superior al 80%.
 La creació d’una narració seguint la tècnica i l’estructura general del conte «Unes plomes de lloro».
 La recerca d’un text de caràcter èpic, un de caràcter líric i un de caràcter dramàtic.
 La redacció d’un text en prosa i la transformació en vers.
 El reconeixement del subjecte de certs verbs difícils (per exemple el subjecte de la frase: M’agrada el futbol).
 L’ús del punt i coma com a equivalent a un punt.

29
Activitats de reforç

Comprensió oral
1. Llegeix aquest text i respon les preguntes.
El pare de l’Enric caminava nerviosament amunt i avall pensant, cavil·lant, rumiant.
–Ja ho tinc! –va exclamar finalment.
Va agafar el lloro, li va espolsar les plomes, que eren plenes de terra, i es va encaminar cap a casa dels veïns tot
decidit. L’Enric i la seva mare li anaven al darrere, sense dir res, però mirant-se mútuament amb una expressió
d’estranyesa mentre arronsaven les espatlles, com si es preguntessin l’un a l’altre quina una en portava de cap.
Va entrar, va anar directe al menjador, i es va encaminar cap a la gàbia buida situada al costat de la finestra, com
sempre. La va obrir i hi va ficar el pobre ocell difunt.
–I ara –va dir– a esperar que tornin els veïns i es trobin el lloro mort, a la seva gàbia. Al capdavall, no ens van
especificar que li donéssim menjar.
–Sí, però nosaltres tenim la clau i se suposa que... –insinuava la Mercè.

• Què feia el pare de l’Enric abans de dir: «Ja ho tinc!»?

Caminava nerviosament amunt i avall pensant, cavil·lant, rumiant.
• Per què el pare de l’Enric va espolsar les plomes del lloro?
Perquè eren plenes de terra.
• Què feien l’Enric i la seva mare quan el pare s’encaminava cap a casa dels veïns?
Anaven darrere d’ell sense dir res i mirant-se mútuament.
• Què fa el pare de l’Enric quan és a dins la casa dels veïns?
Va anar directe cap a la gàbia buida i hi va ficar l’ocell difunt.
• Què insinua la Mercè quan diu: «Però nosaltres tenim la clau i se suposa que...»?
Se suposa que pensaran que hem estat nosaltres.

Vocabulari
1. Quin és el significat d’aquestes paraules o expressions que han sortit en la lectura de la lliçó?
• Ens avenim d’allò més.
Ens entenem d’allò més.
• Em va explicar la història fil per randa.
Em va explicar la història amb tot detall.
• Escarníem el veí.
Ens burlàvem del veí.
• Estava encaparrada.
Estava capficada, entossudida.
• Tenia la cara desencaixada.
Tenia la cara desfigurada.

Conceptes
1. Defineix els conceptes següents:
• Gènere èpic.
• Gènere líric.
• Gènere dramàtic.
Gènere èpic: explica les proeses dels grans herois i dels pobles.
Gènere líric: expressa els sentiments i les emocions més personals.
Gènere dramàtic: que es representa en forma de teatre.

L’alfabet i el diccionari
1. Digues quina de les paraules de cada grup aniria en primer lloc, en un diccionari:
• lligam / lligar
• estrèpit / estrènyer
• coixí / coixinera
• esquerp / esqueixat
• disseny / disgust
• recollir / recol·lectar
Lligam, lligar; estrènyer, estrèpit; coixí, coixinera; esqueixat, esquerp; disgust, disseny; recol·lectar, recollir.

30
Conceptes gramaticals
1. Completa els enunciats següents:
Una oració és un conjunt de paraules amb ... complet i amb una ... pròpia. En general està formada per dos
constituents bàsics: el SN que fa la funció de ... i el .... que fa la funció de predicat.
Una oració és un conjunt de paraules amb sentit complet i amb una entonació pròpia. En general està formada per dos
constituents bàsics: el SN, que fa la funció de subjecte, i el SV, que fa la funció de predicat.

Puntuació
1. Completa aquest enunciat:
En l’escriptura el ... indica el final d’una oració enunciativa, la ... el d’una oració interrogativa, l’... el d’una
oració exclamativa i els ... el d’una oració suspesa o inacabada.
En l’escriptura el punt indica el final d’una oració enunciativa, la interrogació el d’una oració interrogativa, l’admiració el
d’una oració exclamativa i els punts suspensius el d’una oració suspesa o inacabada.

2. Puntua les oracions següents:

• Ja n’hi ha prou_ T’he dit moltes vegades que no tiris petards_
• Com ho saps que no hi ha entrat ningú_ Que ets vident, tu_
• Si mai et decideixes a_
• A les vuit del vespre s’ha declarat un incendi en una fàbrica tèxtil_ Els bombers l’han pogut extingir a
les dotze de la nit_
Ja n’hi ha prou! T’he dit moltes vegades que no tiris petards.
Com ho saps que no hi ha entrat ningú? Que ets vident, tu?
Si mai et decideixes a...
A les vuit del vespre s’ha declarat un incendi en una fàbrica tèxtil. Els bombers l’han pogut extingir a les dotze
de la nit.

Activitats d’ampliació

Creació literària
1. A partir d’un record teu, escriu una narració imitant la tècnica i l’estructura del conte «Unes plomes de lloro»,
d’Alegria Julià.
Activitat oberta. És importat verbalitzar abans el record esmentat, que ha de ser referit a una tercera persona.

Gèneres literaris
1. Busca tres textos literaris que siguin exemples dels tres gèneres de la literatura clàssica: text èpic, text líric,
text dramàtic.
Activitat oberta. Els textos, barrejats, els podria proporcionar el professor o la professora.

Anàlisi sintàctica
1. Fes l’anàlisi de les oracions següents indicant els constituents bàsics de l’oració (SN, SV) i la funció
sintàctica que fan (subjecte, predicat).
• Les nostres respectives mares sempre han estat molt bones amigues.
Les nostres respectives mares: SN, subjecte; sempre han estat molt bones amigues: SV, predicat.
• L’Enric i jo ens avenim d’allò més.
L’Enric i jo: SN, subjecte; ens avenim d’allò més: SV, predicat.
• El Jack va entomar una bona esterrecada.
El Jack: SN, subjecte; va entomar una bona esterrecada: SV, predicat.
• Ara se’ls presentava un greu problema.
Ara se’ls presentava: SV, predicat; un greu problema: SN, subjecte.

Conceptes gramaticals
1. Quina és la intenció de la persona que parla en les oracions següents:
• Oració enunciativa.
• Oració interrogativa.
• Oració exclamativa.
Oració enunciativa: exposar, afirmant-lo o negant-lo, un fet.

31
 Oració interrogativa: preguntar un aspecte d’algun fet o cosa, o la veritat o falsedat d’un fet.
Oració exclamativa: expressar admiració o sorpresa per un aspecte o pel conjunt d’un fet o una cosa.

Recerca
1. Busca informació sobre l’origen de l’alfabet i fes-ne un petit treball.
Activitat oberta. Convé utilitzar una enciclopèdia.

32
Unitat didàctica 2

La segona unitat consta de cinc apartats:

Lectura: «Bestiari»
Es presenten quatre poemes del «Bestiari» de Josep Carner i cinc del «Bestiari» de Pere Quart. L’alumnat podrà
observar com, darrere una certa senzillesa, s’amaguen una tècnica i una perfecció admirables. Aquests poemes poden
ser bons models per engrescar-se en el treball poètic: l’alumnat d’aquesta edat és molt capaç de fer un bestiari d’una
qualitat poètica indiscutible.

Literatura: Els gèneres literaris: la poesia

Es fa una primera aproximació al gènere poètic: es fa referència a l’origen de la poesia –lligat al cant i a la recitació–, es
fa una definició del gènere i es comenten alguns dels recursos formals bàsics, com són el metre, la rima i el ritme.

Gramàtica: El sintagma nominal (SN): el nom

En primer lloc, s’analitza l’estructura del sintagma nominal: determinant [especificador]+ NOM [nucli]+ Adjectiu
[complement]. Després es defineixen els tres elements i se’n posen diversos exemples. Per acabar, es presenta la
classificació dels noms.

Ortografia: La síl·laba
Es defineix el concepte de síl·laba i se’n presenten diversos exemples. Tot seguit s’estudien les regles de separació dels
dígrafs i de les paraules a final de ratlla.

Tipologia textual: El text informatiu: els avisos

Es presenten diverses situacions comunicatives en què l’alumnat ha de transmetre informació de manera clara i
precisa. A partir d’exemples senzills s’analitzen els textos informatius més bàsics: els avisos.

Continguts

Procediments

 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Memorització i recitació de textos poètics.
 Anàlisi i comentari de textos poètics.
 Imitació de textos poètics.
 Prosificació de poemes.
 Descripció d’animals.
 Recerca de significat.

 Anàlisi de l’estructura del sintagma nominal.

 Reconeixement dels elements que formen el SN.
 Reconeixement de les funcions dels elements del SN.
 Relació de concordança.
 Reconeixement i classificació dels noms.

 Separació de les síl·labes de les paraules.

 Separació de paraules a final de ratlla.

 Comprensió de missatges informatius (orals i escrits).

 Producció de missatges informatius (orals i escrits).
 Anàlisi i comentari de textos informatius.
 Correcció de textos informatius (orals i escrits).

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

33
Literatura:
 La poesia.
 El bestiari.
 El poema.
 Els orígens de la poesia.
 El metre, la rima i el ritme.
 Les estrofes i els versos.

Gramàtica:
 El sintagma nominal.
 Els determinants.
 Els noms.
 Els complements del nom.
 La classificació dels noms.

Ortografia:
 La síl·laba.
 La separació dels dígrafs.
 La separació de les paraules a fi de ratlla.

Tipologia textual:
 El text informatiu.
 La intenció o l’objectiu d’un text.
 L’emissor.
 Els receptors.
 El tractament.
 Les fórmules de salutació i d’agraïment.

Actituds, valors i normes

 El gust per la poesia.

 Valoració del fet poètic.
 Participació en la creació poètica.
 Presa de consciència de les possibilitats poètiques pròpies.
 Participació en activitats de recitació poètica.

 Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema.

 Interès per les activitats que comporten reflexió i adquisició de conceptes sobre la llengua.
 Comprensió i assimilació de les normes d’escriptura.

 Participació i iniciativa en activitats d’expressió oral i escrita.

 Atenció a la claredat, la cohesió i la coherència dels textos informatius.
 Consciència de la importància de la llengua parlada en la comunicació social i personal.
 Comprensió de les normes establertes en les comunicacions formals.
 Adequació del registre al context.

Objectius didàctics

 Llegir en veu alta uns quants poemes i copsar-ne els aspectes més significatius.
 Conèixer els orígens de la poesia i els recursos mètrics més bàsics.
 Reconèixer i analitzar el sintagma nominal.
 Separar les síl·labes d’una paraula i d’un vers.
 Produir avisos de paraula i per escrit.

Pautes d’avaluació

 Fa l’entonació deguda en la lectura d’un poema.

34
 Comprèn l’associació entre cant, memòria i poesia.
 Distingeix entre rima, metre i ritme.
 És capaç de separar un SN en els seus tres components.
 Classifica substantius en algunes de les seves subcategories.
 Separa les síl·labes d’un mot tot respectant les convencions sobre dígrafs i de final de ratlla.
 Compta adequadament les síl·labes d’un vers.
 Respon correctament preguntes comprensives relatives a un avís o una nota.
 Construeix amb forma i contingut pertinents a una nota o avís.

Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Treball sobre la lectura

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.

Activitats sobre els continguts

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Ampliació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.
10. Exercitació.
11. Exercitació.
12. Exercitació.
13. Exercitació.
14. Exercitació.
15. Exercitació.
16. Exercitació.
17. Exercitació.
18. Exercitació.
19. Ampliació.
20. Exercitació.
21. Exercitació.
22. Exercitació.
23. Exercitació.
24. Exercitació.
25. Exercitació.
26. Exercitació.
27. Exercitació.
28. Exercitació.

Recursos i materials recomanats

Materials:
 Cartolines

35
 Plàstic adhesiu per plastificar
 Retoladors gruixuts de colors
 Bestiaris

Recursos:
 Demanem que per grups facin una recerca a la biblioteca del centre o a la biblioteca pública o municipal de tots
els bestiaris que trobin i els demanin en préstec per portar-los a l’aula. Cada grup triarà i llegirà en veu alta el poema
que més els hagi agradat. Després, cada grup haurà d’inspirar-se en el poema que ha llegit per elaborar un punt de
llibre. Recordem que el punt de llibre hauria de dur escrit algun dels versos i la cita bibliogràfica.

Materials:
 Làmines de suro primes
 Fulls de colors
 Fotografies d’animals de revistes
 Bestiaris
 Tisores

Recursos:
 Proposem que, a partir dels poemes que han llegit anteriorment, preparin trencaclosques. Suggerim que, per una
banda, busquin en les revistes un animal i el retallin i l’enganxin a la làmina de suro i li donin forma de
trencaclosques. Per una altra banda, caldrà que trobin un poema que parli d’aquell animal per tal de transcriure’l en
un full de color i, també, perquè l’enganxin en una altra làmina de suro i li donin forma de trencaclosques. El joc
consisteix en què els nens i nenes que facin el trencaclosques identifiquin cada imatge amb el poema corresponent.
 Seria interessant regalar aquests treballs-joc a hospitals infantils o bé preparar el lot per donar-lo a l’ajuntament
de la localitat perquè el reparteixin per Nadal o Reis.
 Les dues activitats anteriors proporcionen prou material com per preparar una exposició de bestiaris a la
biblioteca pública o municipal, previ acord amb el personal de biblioteca.

Lectures suggerides:
CARNER, J.: Bestiari. Barcelona, Barcanova, 1998.
QUART, P.: Bestiari. Barcelona, La Galera, 1998.

Atenció a la diversitat

Nivell bàsic
En el nivell bàsic s’han d’assolir els aspectes següents:
 Una lectura expressiva d’un dels poemes.
 Una explicació clara del contingut o el sentit d’un dels poemes.
 La recitació d’un dels poemes.
 La composició d’un petit poema d’uns 4 versos.
 El reconeixement del SN.
 El reconeixement del determinant, el nom i l’adjectiu d’un SN semblant al model de la unitat: «un roser boscà».
 El reconeixement dels noms propis i dels noms comuns.
 La separació de paraules a fi de ratlla.
 La transmissió oral d’un missatge informatiu senzill (un avís) de manera adequada a una situació formal.
 La redacció d’un missatge informatiu senzill (avís) de manera adequada a una situació formal.

Nivell mitjà
En el nivell mitjà s’han d’assolir els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge
superior al 70%.

Nivell d’aprofundiment
En el nivell d’aprofundiment s’han d’assolir els aspectes següents:
 Els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge superior al 80%.
 L’elaboració d’una antologia de deu o dotze poemes que puguin formar part d’un bestiari poètic (treball de
recerca en una biblioteca).
 La recitació d’un poema de tres estrofes o més (pot ser un dels que formen l’antologia).

36
 La redacció d’un poema de tres estrofes o més d’acord amb un metre, una rima i un ritme establerts.
 El reconeixement dels elements de sintagmes nominals complexos, per exemple, «un roser de bosc» o «un roser
que es fa al bosc».
 La diferenciació entre el complement del nom especificatiu i l’explicatiu.
 El reconeixement dels diftongs i els hiats.
 L’enregistrament de dos o més avisos preparats per a la megafonia d’un espai públic.
 L’escriptura de dos o més avisos preparats per a un tauler d’anuncis d’un espai públic.

Activitats de reforç

Lectura expressiva
1. Es tracta de preparar la lectura en silenci i després llegir-la en veu alta. Es pot fer amb qualsevol poema. En
proposem un:

EL CLOT DE LES GRANOTES

Quan cauen quatre gotes,
així que ve la nit,
al Clot de les Granotes,
un devessall de notes
s’eleva a l’infinit.
Concertistes ignotes
en nombre indefinit,
s’ajunten cantant jotes
no sé si a les xicotes
o a l’astre de la nit.
Les estrelles remotes
al finestró han eixit.
Algú, però, fa un crit:
–No callareu, idiotes?
Així que l’han sentit,
porugues les granotes
es colguen dins el llit
de fang, amb cap i potes.
La llum és al zenit,
i al Clot de les Granotes
la pau vetlla la nit.
AGUSTÍ BERNAUS
(Extret de CELDONI FONOLL: Versos diversos. Barcelona, Edicions de la Magrana, 1996.)
Activitat de lectura.

Comprensió del poema

1. Respon les preguntes següents:
• Què fan les granotes així que ve la nit?
Canten (rauquen).
• De qui deu ser la veu que diu: «No callareu, idiotes?».
Algú que vol dormir.
• Què fan les granotes després de sentir el crit?
S’amaguen dins el fang.

Mètrica
1. Respon les preguntes següents:
• Quantes síl·labes tenen els versos del poema?
Són versos de sis síl·labes.
• Quins versos rimen?
Tots els versos rimen entre si: en –otes (1, 3, 4, 6, 8, 9, 11, 14, 16, 18, 20) i en –it (2, 5, 7, 10, 12, 13, 15, 17,
19, 21).

37
Vocabulari
1. Quin és el significat d’aquestes paraules o expressions que han sortit en els poemes de la lliçó?
• Damunt l’herbam.
Damunt el conjunt d’herbes.
• Em moro de poruc.
Em moro de la por que tinc.
• Tafanejo vora els marges.
Xafardejo vora els marges.
• M’enamora l’estelada.
M’enamora el cel tot estelat.
• Papallona encisadora.
Papallona encantadora.

• Pel desert corre la brama.

Pel desert corre el rumor, l’opinió.
• Les fuetades t’han ratllat la pell.
Els cops de fuet t’han ratllat la pell.

Conceptes
1. Defineix aquests conceptes:
• vers
• estrofa
• rima
Vers: cada una de les ratlles d’un poema, sovint de mesura fixa.
Estrofa: grup prefixat de versos que es repeteix diverses vegades en un poema.
Rima: coincidència total o parcial dels sons finals de dos versos.

Sintaxi
1. Analitza els elements d’aquests sintagmes nominals:
• un programa interessant
un / programa / interessant
det nom adj
• tres dies inoblidables
tres / dies / inoblidables
det nom adj
• alguns forats negres
alguns / forats / negres
det nom adj

Ortografia
1. Digues quins són els noms propis i escriu-los adequadament (en majúscula) fent dos grups: els antropònims
(noms de persona) i els topònims (noms de lloc).
balcó, arnau, tortosa, rastre, domènec, balaguer, mataró, cecília, olot, passeig, campanar, maria, espatlla
Antropònims: Arnau, Domènec, Cecília, Maria.
Topònims: Tortosa, Balaguer, Mataró, Olot.

2. Escriu les paraules següents de la manera com les partiries a final de ratlla.
carrer ratlla reixa palla
pàl·lid gossa llenya noia
car/rer; rat/lla; rei/xa; pa/lla; pàl/lid; gos/sa; lle/nya; no/ia.

Redacció
1. Escriu un avís per posar a la porta d’una botiga que informi els possibles clients que aquesta romandrà
tancada durant quinze dies a causa d’algun fet que tu determinaràs.
Activitat oberta.

Activitats d’ampliació

38
Recerca
1. Fes una antologia de deu o dotze poemes que puguin formar part d’un bestiari poètic.
Activitat oberta.

Recitació
1. Memoritza un dels poemes de l’antologia i recita’l a classe.
Activitat oberta.

Creació poètica
1. Escriu un poema de tres estrofes o més mantenint un metre, una rima i un ritme establerts.
Activitat oberta. (Cal decidir abans l’estrofa –de quatre versos estaria bé–, el nombre de síl·labes –millor sis o set– i la
rima.)

Sintaxi
1. Analitza els elements d’aquests sintagmes nominals:
unes quantes truites de riu
unes quantes / truites / de riu
dets nom CN
els quatre cims més alts
els quatre / cims / més alts
dets nom CN
l’ombra de la reixa
l’ / ombra / de la reixa
det nom CN
la brama que corre
la / brama / que corre.
det nom CN

Expressió
1. Enregistra cinc avisos per emetre per la megafonia d’un espai públic (de dos minuts cadascun).
Activitat oberta.

39
Unitat didàctica 3

La tercera unitat consta de cinc apartats:

Lectura: «El ciclop»

Es tracta d’una adaptació d’un dels episodis més celebrats de l’Odissea. Es fa, doncs, una aproximació al món clàssic
dels grecs a través d’un dels textos més representatius. S’aprofita el text per treballar la descripció física i la descripció
del caràcter de les persones.

Literatura: En temps dels grecs: l’epopeia

Es fa una introducció a l’epopeia grega: les grans gestes dels déus, els herois i els monstres. Després es fa un petit
retrat d’Homer i una breu ressenya de l’Odissea.

Lèxic: Ús del diccionari: el sentit propi i el sentit figurat

Es treballa l’ús i la interpretació del contingut del diccionari. Ens fixem en els diversos sentits que pot tenir una paraula:
el sentit propi i el sentit figurat.

Gramàtica: El nom: el gènere i el nombre

Es treballa la morfologia del nom: manera de canviar de gènere i de nombre. Després es repassa el gènere d’alguns
noms d’objectes o coses que sovint són afectats per la interferència de la llengua castellana (el deute, la calor).
Finalment, es presenten alguns noms que només es diferencien pel fet de tenir gènere diferent (el llum / la llum).

Ortografia: Les terminacions nominals: la a i la e àtones

Es fa un repàs de l’ortografia de les terminacions nominals (noms i adjectius) i dels canvis ortogràfics que es produeixen
en certes consonants de l’arrel (palanca  palanques).

Continguts

Procediments

 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Resum de textos.
 Recerca de significat.
 Descripció de persones.
 Utilització d’ètims grecs per crear termes d’especialitats científiques.
 Recerca d’informació sobre el món clàssic.

 Coneixement i utilització del diccionari.

 Reconeixement de les diferents parts d’un article de diccionari.
 Distinció i aplicació de les diverses accepcions d’un mot segons el context.
 Interpretació dels sentits d’un mot.

 Aplicació de les regles morfològiques i ortogràfiques relacionades amb el canvi de gènere i de nombre.
 Ús de formes afectades per interferències de la llengua castellana.
 Distinció de paraules pel gènere.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Literatura:
 El món clàssic.
 L’epopeia.
 L’Odissea.
 Homer.

Lèxic:

40
 Diccionari.
 Sentit propi.
 Sentit figurat.
 Comparació.
 Metàfora.

Gramàtica:
 Gènere.
 Nombre.

Ortografia:
 Arrel.
 Terminació.

Actituds, valors i normes

 El gust per la lectura d’obres clàssiques.

 Valoració de la riquesa que aporta la cultura clàssica.
 Respecte per la pluralitat cultural.

 Interès per comprendre el sentit exacte de les paraules.

 Interès per assimilar les normes morfològiques i ortogràfiques.
 Interès per identificar i evitar les interferències del castellà.
 Aplicació conscient de les normes apreses.

Objectius didàctics

 Llegir en veu alta un relat èpic i copsar-ne els aspectes més significatius.
 Conèixer els orígens del gènere èpic.
 Interpretar la informació recollida en un diccionari general.
 Aprendre els canvis de gènere i nombre dels noms.
 Escriure correctament la vocal final (a o e) dels noms i els adjectius.

Pautes d’avaluació

 Distingeix alguns elements característics de l’èpica clàssica.

 Discrimina les parts d’una entrada de diccionari general.
 Diferencia entre el sentit propi i el sentit figurat d’un mot.
 Sap construir les formes diferents d’un nom segons el gènere i el nombre, incloent-hi bona part de les que
comporten variacions ortogràfiques.
 Utilitza el gènere adequat en aquells noms de coses que el presenten dubtós en l’ús col·loquial i en aquells noms
que tenen diferent sentit segons el gènere.
 Escriu correctament e o a en les terminacions àtones de noms tot aplicant les variacions ortogràfiques que
corresponguin.

Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Treball sobre la lectura

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Ampliació.

Activitats sobre els continguts

1. Exercitació.
2. Exercitació.

41
 3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.
10. Exercitació.
11. Exercitació.
12. Ampliació.
13. Exercitació.
14. Exercitació.
15. Exercitació.
16. Exercitació.
17. Exercitació.
18. Ampliació.
19. Exercitació.
20. Exercitació.
21. Exercitació.
22. Exercitació.
23. Exercitació.
24. Exercitació.
25. Exercitació.
26. Exercitació.
27. Exercitació.
28. Exercitació.
29. Exercitació.
30. Exercitació.
31. Exercitació.

Recursos i materials recomanats

Material:
 Projector de diapositives
 Mitologia grega. Barcelona, Barcanova, 1998.

Recursos:
 Seria interessant preparar un cicle sobre Grècia amb la participació de diferents persones del centre. Dividim la
classe en grups i els repartim diferents tasques. Per una banda, un grup s’encarregarà de posar-se en contacte amb
un professor d’història de l’art per preparar una sessió de diapositives sobre l’art grec; un altre grup buscarà música
grega per tal d’ambientar la sessió de diapositives; un tercer grup triarà poemes èpics i relats en què apareguin déus i
personatges de la mitologia grega per explicar-los en diferents escenaris del centre, i, finalment, un quart grup es
documentarà a la biblioteca i demanarà ajuda al personal de cuina del centre o a un pare o una mare per preparar
menjars grecs típics.

Material:
 Fulletons de propaganda d’agències de viatges
 Llibres sobre Grècia
 Mapa de Grècia
 Guies de viatge

Recursos:
 Demanem als nois i les noies que, per grups, preparin una guia de viatge sobre la Grècia clàssica. Primer caldrà
que mirin diferents guies de viatge actuals (que els proporcionarem) i que pensin quina estructura volen seguir (pot
ser lliure). A continuació cada grup haurà d’anar a una agència de viatges per tal d’informar-se dels diferents circuits
de la Grècia clàssica que s’ofereixen als turistes, els menjars típics, els mitjans de transport, l’allotjament, les visites,

42
 etc. També seria interessant fer una visita a la biblioteca pública o municipal per consultar uns quants llibres d’art
grec. Tot això oferirà material suficient per confeccionar la guia.

Lectures suggerides:
ANGLADA, M. A.: Relats de mitologia. Els déus. Barcelona, Destino, 1996.
Contes sobre els orígens. Barcelona, Espasa Calpe / Rosa Sensat, 2000.
GIPSON, M.: Mitologia grega. Déus, homes i monstres. Barcelona, Barcanova, 1988.
TERRADES, T.: Troia, enllà del mar. Barcelona, La Magrana, 1994.

Atenció a la diversitat

Nivell bàsic
En el nivell bàsic s’han d’assolir els aspectes següents:
 Una lectura en veu alta acceptable.
 Una comprensió global del text.
 La definició del concepte epopeia.
 La comprensió del sentit figurat d’expressions corrents com «ets un gallina» o «són carn i ungla».
 El canvi de gènere i de nombre de noms i adjectius regulars.

Nivell mitjà
 En el nivell mitjà s’han d’assolir els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un
percentatge superior al 70%.

Nivell d’aprofundiment
En el nivell d’aprofundiment s’han d’assolir els aspectes següents:
 Els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge superior al 80%.
 La lectura d’alguns fragments de l’Odissea o d’alguna adaptació juvenil.
 El resum i el comentari crític d’algun fragment que hagi despertat l’interès de l’alumnat.
 La recerca al diccionari d’alguns sentits figurats que poden prendre algunes paraules del vocabulari bàsic com
cara, cap, peus, dit, etc.
 Cercar altres paraules (que no apareguin a la unitat) que no siguin del mateix gènere en castellà i en català.

Activitats de reforç

Comprensió i retenció
1. El professor o la professora llegirà aquests paràgrafs per tal de refrescar el contingut de la lectura i després
formularà les preguntes corresponents.
Aleshores vaig aproximar-me al gegant, bo i oferint-li una copa de vi i dient-li:
–Beu ciclop, ja que has menjat carn humana. Aquest vi procedeix de la nostra nau i te’l portàvem com a
ofrena.
I dit això, el gegant begué vi i me’n demanà una altra copa, tot dient:
–Digues-me el teu nom per fer-te un regal com a hoste, que pugui agradar-te.
Jo vaig tornar a omplir-li la copa una i altra vegada, fins que l’efecte del vi començà a manifestar-se.
Aleshores, amb paraules meloses, vaig dir-li:
–Em preguntes el meu nom? Te’l diré, però abans fes-me el regal que m’has promès. Jo em dic Ningú i
així m’anomenen tots els que em coneixen.
–Doncs bé. Ningú serà l’últim que jo em mengi; els altres seran menjats abans que ell: vet aquí el meu
regal.
• Qui és el personatge que s’adreça al ciclop?
Ulisses.
• Quina és la intenció d’aquest personatge en oferir-li vi?
Embriagar-lo per poder escapar.
• Aconseguirà el seu objectiu?
Sí, perquè té la intenció d’enredar-lo.
• Per què li diu que el seu nom és Ningú? Quina serà la conseqüència d’utilitzar aquest nom?
Perquè mitjançant el joc de paraules no pugui matar ningú més.

43
Vocabulari
1. Quin és el significat d’aquestes paraules o expressions (que han sortit en el text de la lliçó)?
• Els homes van restar a la nau.
Els homes es van quedar a la nau.
• Una llosa tapava l’entrada.
Una gran pedra tapava l’entrada.
• El déu Posidó ha esberlat la nau.
El déu Posidó ha trencat la nau.
• Vaig colgar l’estaca a les cendres.
Vaig enterrar l’estaca a les cendres.
• Ens vam adreçar a la nau.
Ens vam dirigir a la nau.

Vocabulari específic
1. Què estudien o tracten les especialitats següents:
– oftalmologia
– traumatologia
– psicologia
– dermatologia
oftalmologia: els ulls
traumatologia: les lesions (o traumatismes)
psicologia: la ment (o psique)
dermatologia: la pell

2. Quin nom reben els especialistes d’aquestes matèries (escriu les formes masculina i femenina).
oftalmòleg, oftalmòloga
traumatòleg, traumatòloga
psicòleg, psicòloga
dermatòleg, dermatòloga

Locucions i frases fetes (de sentit figurat)

1. Què volen dir aquestes expressions?
• Aquest xicot és un cap buit.
Aquest xicot no pensa res.
• Tants caps, tants barrets.
Repartirem a parts iguals.
• Fa dues cares.
És un hipòcrita.
• Hem d’anar amb peus de plom.
Hem d’anar amb molt de compte.
• Van arribar a les mans.
Es van pegar.
• Tens les mans lliures.
No tens cap compromís que et lligui.
• Em va donar un cop de mà.
Em va ajudar.

Traducció instantània
1. El professor o la professora llegirà aquestes expressions en castellà i l’alumnat haurà de fer-ne la traducció a
l’instant:
tres lápices, la frente, las afueras, una duda, la corriente, la cuenta, los dientes, el calor, el chocolate, los zapatos,
el resplandor, la costumbre.
Tres llapis; el front; els afores; un dubte; el corrent; el compte; les dents; la calor; la xocolata, les sabates; la resplendor;
el costum.

Dictat de paraules
La platja, les arrugues, la butxaca, les balances, l’adreça, les taronges, la formiga, les closques, el paraigua, les
aigües.

44
Activitat oberta.

Activitats d’ampliació

Resum i comentari
1. Llegeix algun fragment de l’Odissea o alguna adaptació juvenil d’aquesta obra i, després, fes-ne un resum i
un comentari crític.
Activitat oberta.

Recerca
1. En una obra de mitologia grega, cerca informació sobre els principals déus, herois i monstres de la literatura
grega i fes-ne un treball de vuit o nou pàgines.
Activitat oberta.

Vocabulari
1. Cerca vuit o deu paraules cultes que s’hagin format a partir de radicals (o arrels) d’origen grec i defineix-les.
Activitat oberta. Per exemple: fitoteràpia (ús de les plantes per guarir malalties); de ‘fito’ (planta) i ‘teràpia’ (tractament).

Diccionari
1. Cerca al diccionari una paraula referida al cos humà i defineix totes les locucions o frases fetes de sentit
figurat. Després escriu una frase que serveixi d’exemple de cada una.
Activitat oberta. (Exemple: mà, ull, coll...)

45
Unitat didàctica 4

La quarta unitat consta de cinc apartats:

Lectura: «El Príncep Feliç»

Es tracta d’una adaptació d’un dels contes més bonics d’Oscar Wilde. L’alumnat hi podrà copsar una gran sensibilitat i
una consciència social en defensa dels pobres: l’estètica i l’ètica s’uneixen de manera perfecta en aquest conte.

Llengua i societat: Les llengües romàniques

S’introdueix el concepte de Romània lingüística i es presenten les llengües romàniques, i el territori geogràfic que
correspon a cadascuna.

Gramàtica: L’adjectiu
Es treballa la categoria de l’adjectiu: es defineix, s’analitza la funció sintàctica i se’n treballa la morfologia.

Ortografia: Canvis ortogràfics de consonants

Es treballen els canvis ortogràfics de les consonants que ocupen l’última posició de l’arrel de les paraules.

Tipologia textual: El text instructiu: els consells

Es presenten diverses situacions comunicatives en què l’alumnat pot donar instruccions de manera ordenada. A partir
d’exemples senzills s’analitzen els textos instructius més bàsics.

Continguts

Procediments

 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Anàlisi i comentari d’un text.
 Reescriptura i manipulació del text.

 Treball sobre dominis lingüístics.

 Comprensió de mapes i dibuixos esquemàtics.
 Reconeixement de la relació històrica entre llengües.

 Reconeixement de categories gramaticals (adjectiu).

 Anàlisi de forma i de funció.
 Aplicació de regles morfològiques i ortogràfiques relacionades amb la morfologia de l’adjectiu.

 Aplicació de normes ortogràfiques que afecten les consonants del final de l’arrel de les paraules.

 Comprensió de textos instructius.

 Producció de textos instructius (orals i escrits).
 Anàlisi i comentari de textos instructius.
 Correcció de textos instructius (orals i escrits).

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Lectura:
 Sentiments i actituds dels personatges.
 Qualitats i defectes.

Llengua i societat:
 Les llengües romàniques.
 El llatí.
 La Romània.

46
 L’indoeuropeu.

Gramàtica:
 L’adjectiu.
 Forma i funció.
 Gènere i nombre.
 La concordança.
 Les formes invariables.

Ortografia:
 Els canvis ortogràfics de consonants.

Tipologia textual:
 El text instructiu.
 La intenció o l’objectiu.
 L’emissor.
 Els receptors.
 Fórmules d’introducció, d’enumeració i de conclusió.

Actituds, valors i normes

 El gust per la lectura.

 Valoració del fet literari com a mitjà de conscienciació dels problemes socials i econòmics.
 Sensibilització pel fet literari.
 Presa de consciència de les possibilitats literàries pròpies.

 Atenció a la situació lingüística.

 Interès per conèixer l’origen i la història de la nostra situació lingüística.
 Interès per assimilar les normes morfològiques i ortogràfiques.
 Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita.
 Aplicació conscient de les normes dels coneixements adquirits.

 Participació i iniciativa en activitats d’expressió oral i escrita.

 Atenció a la claredat, la cohesió i la coherència dels textos instructius.
 Consciència de la importància de la llengua parlada en la comunicació social i personal.
 Comprensió de les normes establertes en les comunicacions formals.
 Adequació del registre al context.

Objectius didàctics

 Llegir en veu alta un conte i copsar-ne els aspectes més significatius.

 Conèixer l’origen de les llengües romàniques i identificar-les.
 Reconèixer la funció bàsica de l’adjectiu.
 Aprendre els canvis de gènere i nombre dels adjectius.
 Dominar l’escriptura de les consonants a final de paraula.
 Donar consells de paraula i per escrit.

Pautes d’avaluació

 Distingeix els elements més característics d’un conte literari.

 Comprèn el sentit ètic del conte «El Príncep Feliç».
 Identifica si una llengua és romànica i per què, i n’ubica bona part.
 Associa la funció de l’adjectiu a la complementació del nom.
 Sap construir les formes diferents d’un adjectiu segons el gènere i el nombre, incloent-hi bona part de les que
comporten variacions ortogràfiques.
 Escriu correctament p, t, c o b, d, g a final de mot, tot aplicant les normes ortogràfiques corresponents.
 Elabora amb elements adequats un text destinat a instruir o aconsellar.

47
Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Treball sobre la lectura

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.
10. Exercitació.
11. Ampliació.

Activitats sobre els continguts

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Ampliació.
4. Ampliació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Ampliació.
9. Ampliació.
10. Exercitació.
11. Exercitació.
12. Exercitació.
13. Exercitació.
14. Exercitació.
15. Exercitació.
16. Exercitació.
17. Exercitació.
18. Exercitació.
19. Exercitació.
20. Ampliació.
21. Ampliació.
22. Ampliació.
23. Exercitació.
24. Exercitació.
25. Exercitació.
26. Exercitació.
27. Exercitació.
28. Exercitació.

Recursos i materials recomanats

Material:
 La pel·lícula de vídeo de la vida d’Oscar Wilde
 Internet

Recursos:
 Demanem als nois i les noies que, per grups, busquin informació bibliogràfica i biogràfica a Internet sobre la vida i
l’obra d’Oscar Wilde, a més de buscar les obres traduïdes de l’autor al nostre país. Caldrà avisar-los que aquesta
darrera recerca l’hauran de fer en les diferents llibreries virtuals que hi ha a la xarxa. Podem preparar guies de lectura
amb la informació trobada i contrastar-les amb les guies de lectura tradicionals que ens ofereix la biblioteca pública.
 Després de posar en comú les informacions, veurem la pel·lícula sobre la vida d’Oscar Wilde.

48
Material:
 Fullets propagandístics de diferents partits polítics

Recursos:
 Fem una llista a la pissarra dels partits polítics més importants que formen el Parlament i el Congrés. Demanem
als nois i les noies que s’agrupin i, a l’atzar, els assignem un dels partits. Suggerim que busquin informació sobre la
ideologia política que defensa cada partit i sobre els seus líders. Deixem que cada grup elabori un mural amb la
documentació que ha trobat per penjar-lo al centre. Després, proposem un debat en què cada grup defensi o critiqui
una sèrie de temes que proposa el professor o la professora (delinqüència, sanitat, educació, etc.), segons les bases
ideològiques del partit que ha treballat.

Lectures suggerides:
LANGFORD, S. G.: Ocell Roig d’Irlanda. Barcelona, Cruïlla, 1986.
SCHAMI, R.: Una mà plena d’estels. Barcelona, La Magrana, 1994.

Atenció a la diversitat

Nivell bàsic
En el nivell bàsic s’han d’assolir els aspectes següents:
 Una lectura en veu alta acceptable.
 Una comprensió global del text.
 El concepte de llengua romànica.
 El coneixement de les llengües romàniques.
 El canvi de gènere i de nombre dels adjectius.
 L’ortografia de les consonants que apareixen al final de l’arrel de les paraules d’ús més freqüent.
 Donar unes quantes instruccions o consells oralment.
 Escriure un text amb instruccions o consells.

Nivell mitjà
 En el nivell mitjà s’han d’assolir els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un
percentatge superior al 70%.

Nivell d’aprofundiment
En el nivell d’aprofundiment s’han d’assolir els aspectes següents:
 Els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge superior al 80%.
 Redactar una nova versió del conte «El Príncep Feliç» utilitzant uns personatges diferents.
 Cercar informació sobre l’evolució del llatí i el naixement de les llengües romàniques.
 Preparar el guió d’una xerrada en què l’objectiu bàsic sigui donar instruccions o consells.
 Fer la xerrada amb el guió preparat.
 Cercar informació sobre l’origen de les llengües indoeuropees i classificar les llengües europees actuals per
famílies lingüístiques.

Activitats de reforç

Reconstrucció
1. Es tracta de reconstruir un fragment del text llegit omplint cada un dels espais buits amb la paraula que li
doni sentit. No cal que sigui la mateixa paraula de l’original, però sí que hi aporti un sentit equivalent.
Pot ser qualsevol fragment com, per exemple, el següent:
Un dia, una oreneta blanca i negra va aparèixer per la … Era … que s’hagués quedat a … en aquella … de l’any:
les seves … ja se n’havien anat cap a … perquè hi feia bon … i no haurien ……… el fred d’… Però l’… s’havia …
d’un jonc que havia … en començar la … mentre volava perseguint una papallona groga. La … s’havia aturat
damunt del … i l’oreneta, en veure’l, se’n va … El jonc se’n va adonar i li va fer una …, i l’oreneta va estar tan …
que va començar a fer voltes i voltes … del jonc i, en … l’aigua amb les …, es formaven … molt bonics. I el … va
durar tot l’estiu.
Activitat oberta.

49
Vocabulari
1. Quin és el significat d’aquestes paraules o expressions que han sortit en la lectura de la lliçó?
• El festeig de l’estiu.
La celebració o alegria de l’estiu.
• Una dona defallida per la fam.
Una dona sense forces per culpa de la fam.
• L’oreneta va deixar el robí al costat del didal.
L’oreneta va deixar una pedra preciosa vermella al costat del tapet que es posa al dit per no punxar-se’l amb
l’agulla quan es cus.
• L’oreneta volia alleujar el nen malalt de l’escalfor de la febre.
L’oreneta volia alliberar, treure la molèstia de l’escalfor de la febre al nen malalt.
• Els llumins de la nena van caure al bassiol.
Els llumins de la nena van caure en una petita concentració d’aigua a terra.
• El Príncep els feia angúnia, amb aquella grisor de pedra.
El Príncep els feria tant a la vista com als sentiments, amb aquella grisor de pedra.

Antònims
1. Quines són les paraules oposades pel sentit?
generós negligent
afable gasiu
assenyat desconsiderat
diligent esquerp
servicial fals
franc esbojarrat
generós, gasiu; afable, desconsiderat; assenyat, esbojarrat; diligent, negligent; servicial, esquerp; franc, fals.

Llengües
1. Completa aquests enunciats:
La llengua dels romans era el … Fins al segle V aC el … només es parlava a la ciutat de …, però a partir del segle
IV aC es va anar estenent per tot … i, després, per altres països del sud d’…
Les llengües romàniques deriven del … parlat que els romans van estendre per molts països. Les llengües
romàniques són el galaicoportuguès, el …, el català, l’…, el francès, el …, el sard, l’… i el romanès.

La llengua dels romans era el llatí. Fins al segle V aC el llatí només es parlava a la ciutat de Roma, però a partir del
segle IV aC es va anar estenent per tot Itàlia i, després, per altres països del sud d’Europa.
Les llengües romàniques deriven del llatí parlat que els romans van estendre per molts països. Les llengües romàniques
són el galaicoportuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, el sard, l’italià i el romanès.

Morfologia de l’adjectiu
1. Escriu les quatre formes d’aquests adjectius:
humit, poruc, tranquil, actiu, comú, lleig, escàs, ingenu, ambigu.
Humit, humida, humits, humides; poruc, poruga, porucs, porugues; tranquil, tranquil·la, tranquils, tranquil·les; actiu,
activa, actius, actives; comú, comuna, comuns, comunes; lleig, lletja, lletjos, lletges; escàs, escassa, escassos,
escasses; ingenu, ingènua, ingenus, ingènues; ambigu, ambigua, ambigus, ambigües.

Redacció de textos
1. Escriu unes quantes instruccions o consells que donaries a un company per tal d’educar un gosset i donar-li
les atencions adequades.
Activitat oberta.

Activitats d’ampliació

Creació literària
1. Escriu una versió nova del conte «El Príncep Feliç» que, mantenint el contingut bàsic, estigui protagonitzat
per uns altres personatges.
Activitat oberta.

50
Llengües indoeuropees
1. Cerca informació sobre les llengües indoeuropees: el seu origen, la seva agrupació en grups o famílies, etc.
Després classifica les llengües europees actuals en famílies de llengües.
Activitat oberta. (Convé usar una enciclopèdia.)

Llengües romàniques
1. Cerca informació sobre el llatí parlat, la seva evolució i el naixement de les llengües romàniques. Després
fes-ne un petit treball.
Activitat oberta. (Convé usar una enciclopèdia.)

Textos funcionals
1. Prepara un guió per fer una xerrada en públic en què l’objectiu sigui donar instruccions o consells.
Activitat oberta.

51
Unitat didàctica 5

La cinquena unitat consta de cinc apartats:

Lectura: «Supertot»
Es tracta d’un fragment de l’obra de teatre Supertot de Josep M. Benet i Jornet. Basada en personatges de còmics
americans, l’obra reprodueix preocupacions, idees i actituds molt característiques dels herois dels còmics, però des de
la distància que proporciona l’humor i la ironia que hi incorpora l’autor. El text permet la lectura escenificada o la
representació de l’obra després d’haver-ne memoritzat el text.

Literatura: Els gèneres literaris: el teatre

Es fa una aproximació al món teatral, se n’analitzen els elements bàsics i es diferencien els tres gèneres tradicionals: la
tragèdia, la comèdia i el drama.

Lèxic: Com es defineix una paraula

Es treballen les diferents maneres de definir paraules i s’introdueixen els conceptes de sinònim, antònim, hiperònim i
hipònim.

Gramàtica: L’article
Es defineix la categoria de l’article i se’n treballen les formes: l’apostrofació i la contracció. Després es fa una breu
referència a l’article personal i a l’article neutre.

Ortografia: Els emmudiments vocàlics

S’expliquen i es treballen l’apostrofació, la contracció, l’elisió i la sinalefa.

Continguts

Procediments

 Lectura expressiva i escenificació.

 Comprensió lectora.
 Memorització i dramatització.
 Descripció de personatges.
 Transformació d’un text narratiu en un de dialogat.

 Definició de paraules.
 Ús de sinònims i antònims.
 Reconeixement i ús d’hiperònims i hipònims.
 Ús de la descripció per definir paraules.

 Reconeixement de l’article.
 Ús de les diverses formes de l’article.
 Apostrofació.
 Contracció.
 Pràctica de l’elisió i la sinalefa.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Literatura:
 El teatre.
 El diàleg dels personatges i les acotacions.

 L’autor, el director i els actors.

 Els actes i les escenes.
 La tragèdia, la comèdia i el drama.

Lèxic:

52
 La definició.
 Sinònims i antònims.
 Hipònims i hiperònims.

Gramàtica:
 L’article.
 Concordança amb el nom.
 Apostrofació (regles).
 L’article personal.
 L’article neutre.

Ortografia:
 Els emmudiments vocàlics.
 L’apostrofació de la preposició de.
 L’apostrofació dels pronoms febles.

Actituds, valors i normes

 El gust per la lectura i l’escenificació.

 Valoració del fet teatral com a acte cultural i lúdic.

 Participació en l’activitat teatral.

 Presa de consciència de les possibilitats teatrals pròpies.
 Valoració de la feina dels professionals del món del teatre.

 Interès pel significat de les paraules.

 Interès per utilitzar les paraules amb precisió.

 Coneixement i respecte de les normes.

 Interès per conèixer la llengua com a sistema.
 Adequació a les normes convencionals.

Objectius didàctics

 Llegir en veu alta un text teatral i copsar-ne els aspectes més significatius.
 Identificar el gènere teatral i conèixer-ne els elements més característics.
 Conèixer els recursos que s’utilitzen en una definició i aprendre a definir paraules.
 Reconèixer la funció de l’article.
 Dominar els emmudiments de les vocals i l’ús de l’apostrofació i la contracció.

Pautes d’avaluació

 Llegeix de manera pertinent i en grup un text escrit teatral.

 Diferencia els elements visibles d’un text teatral.
 És capaç de catalogar un text teatral en tragèdia, drama o comèdia.
 Sap definir una paraula de manera prou precisa a partir d’un hiperònim i/o un sinònim.
 Reconeix què és un article.
 Sap utilitzar les formes adequades dels articles en les situacions d’apostrofació i de contracció.
 Usa correctament l’article en els casos concrets de l’article neutre i l’article personal.
 Reconeix en un text escrit o oral els fenòmens fonètics de l’elisió i la sinalefa.

Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Treball sobre la lectura

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.

53
5. Exercitació.
6. Ampliació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.

Activitats sobre els continguts

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.
10. Ampliació.
11. Exercitació.
12. Exercitació.
13. Exercitació.
14. Exercitació.
15. Exercitació.
16. Exercitació.
17. Exercitació.
18. Exercitació.
19. Exercitació.
20. Exercitació.
21. Exercitació.
22. Exercitació.
23. Exercitació.
24. Exercitació.
25. Exercitació.
26. Exercitació.
27. Ampliació.
28. Exercitació.
29. Exercitació.
30. Exercitació.
31. Exercitació.
32. Exercitació.

Recursos i materials recomanats

Recursos:
 Convidem a l’aula algun actor o actriu de la nostra localitat per tal que ens parli del teatre i de les diferències que
hi ha entre actuar en una obra de teatre davant del públic i actuar en una pel·lícula de cinema o en una sèrie de
televisió. Abans de la visita, procurem documentar-nos sobre la persona que vindrà i, entre tots, preparem diferents
preguntes.
 També seria interessant tenir la possibilitat d’assistir a una representació teatral.

Material:
 Maquillatge
 Disfresses
 Objectes per decorar un escenari
 Música

Recursos:
 Proposem als nois i les noies que per grups triïn una novel·la curta o un conte que els hagi agradat (o bé el
proposem nosaltres) i que l’adaptin per tal de poder-la representar al centre. Cada grup s’encarregarà de

54
 confeccionar-se o de buscar les disfresses més adients i de maquillar-se convenientment, a més de trobar, si cal,
objectes per a l’ambientació dels escenaris.
 Suggerim als nois i noies que es distribueixin diferents tasques dins del grup, com per exemple triar un director,
els actors, els encarregats de l’ambientació de l’escenari, la il·luminació i la música, el vestuari, etc.
 Les obres es podrien representar al llarg d’una setmana i es podria convidar els pares i mares de l’alumnat.

Lectures suggerides:
 Col·lecció «Taller de teatre». Barcelona, La Galera, 1991.

Atenció a la diversitat

Nivell bàsic
En el nivell bàsic s’han d’assolir els aspectes següents:
 Una lectura en veu alta acceptable.
 Una comprensió global del text.
 La redacció d’un text dialogat.
 Una definició simple de teatre.
 El reconeixement superficial dels gèneres teatrals tradicionals: tragèdia, comèdia i drama.
 La capacitat de definir paraules del vocabulari bàsic.
 El reconeixement dels articles.
 L’ús de l’apòstrof i de la contracció.

Nivell mitjà
 En el nivell mitjà s’han d’assolir els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un
percentatge superior al 70%.

Nivell d’aprofundiment
En el nivell d’aprofundiment s’han d’assolir els aspectes següents:
 Els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge superior al 80%.
 La recerca de fragments d’obres teatrals en què es vegi la diferència entre tragèdia, comèdia i drama.
 La redacció d’una escena teatral amb les acotacions corresponents.
 La definició de paraules utilitzant els diversos recursos estudiats.
 L’ús de l’article davant dels topònims més freqüents.
 Lectura en veu alta practicant les elisions i les sinalefes.
 Recompte de les síl·labes dels versos regulars d’un poema marcant les elisions i les sinalefes.

Activitats de reforç

Lectura escenificada
1. De dos en dos llegiran un fragment de la lectura donant-li l’expressió pròpia d’una representació teatral. Pot
servir, per exemple, aquest fragment:

SUPERTOT: Aquí té la bossa.

GLADYS: Com li podria pagar el que ha fet per mi?
SUPERTOT: Miri’m. Somrigui. Ja m’ha pagat.
GLADYS: Quina bèstia! Tinc un pressentiment. Vostè és...
SUPERTOT: El capità Supertot, per servir-la.
GLADYS: Supertot! És clar que sí! (Intensa emoció!) Havia somiat tantes vegades poder-lo
conèixer algun dia!
SUPERTOT: Cada cop que em necessiti tornaré a ser al seu costat, Gladys.
GLADYS: Recordaré aquest encontre, Supertot.
SUPERTOT: Ens tornarem a veure, Gladys.
(SUPERTOT se’n va rabent. GLADYS, sola.)
GLADYS: Era ell, l’heroi preferit. Les meves amigues gasten desodorant Supertot, es renten les
dents amb dentrifici Supertot, netegen amb detergent Supertot i es moriran d’enveja quan sàpiguen que Supertot
en persona m’ha salvat la vida... Supertot, m’he enamorat de tu!

55
Activitat oberta.

Transformació
1. Es tracta de transformar un fragment del text teatral en un text narratiu sense diàleg. Proposem el mateix
fragment de l’exercici anterior.
Activitat oberta. Possible solució: «En Supertot va donar la bossa a la Gladys i aquesta va preguntar com li ho podria
agrair. En Supertot li va contestar que es donava per pagat amb un somriure. Aleshores, la Gladys va tenir un
pressentiment sobre la identitat de Supertot, però aquest se li va avançar i es va presentar com a capità Supertot. A
l’instant, la Gladys, emocionada, el va reconèixer. Poc després, en Supertot es va oferir per a qualsevol cosa que ella
necessités, i van quedar que es tornarien a veure. A continuació, en Supertot va marxar com un coet. Ja sola, la Gladys
pensava en el seu heroi favorit i en el que pensarien les seves amigues de l’encontre que havia tingut. Decididament, se
n’havia enamorat.»

Vocabulari
1. Quin és el significat d’aquestes paraules o expressions que han sortit en la lectura de la lliçó?
• Eren dos individus d’aspecte sinistre.
Eren dos individus amb un aspecte que anunciava alguna desgràcia.
• Hauràs d’afluixar la mosca! –li diu un dels facinerosos.
Hauràs de pagar! –li diu un dels malfactors.
• Supertot se’n va rabent.
Supertot se’n va molt de pressa, com un coet.
• L’atac és imminent.
L’atac és a punt de passar.
• El capità és invulnerable.
El capità és indestructible.
• Apareix un ancià escanyolit.
Apareix un ancià molt prim i dèbil.
• I tu no tornaràs a fer el papallona darrere seu.
I tu tornaràs a donar voltes sense parar darrere seu.
• És massa cafre!
És massa brutal.

Conceptes
1. Defineix aquests conceptes relacionats amb el món del teatre:
• Escenari
• Acotacions
• Tragèdia
• Comèdia
• Drama
Escenari: part del teatre on els actors representen l’obra.
Acotacions: comentaris sobre el comportament dels actors inclosos en el text teatral.
Tragèdia: tipus (subgènere) d’obra teatral seriós en què els personatges són víctimes de grans problemes i
passions.
Comèdia: tipus (subgènere) d’obra teatral divertit i amb final feliç.
Drama: tipus (subgènere) d’obra teatral que comparteix elements de la tragèdia i de la comèdia.

Definició de paraules
1. Defineix aquestes paraules:
• Armari
• Habitatge
• Mitjons
• Cendrer
• Cavall
• Roser
Activitat oberta. Possibles exemples:
Armari: moble amb portes destinat especialment a guardar roba.
Habitatge: casa.
Mitjons: peça de vestir que només cobreix el peu.

56
 Cendrer: recipient per posar-hi cendres.
Cavall: mamífer ruminant domèstic, amb peüngles, caracteritzat per la crinera i el coll arquejat, utilitzat per
muntar i carregar.
Roser: planta arbustiva que produeix roses.

Apostrofació
1. A partir d’aquests exemples, explica les normes i les excepcions de l’apostrofació de l’article.
l’uniforme l’olla
l’hivern la humitat
l’hospital la intempèrie
l’estil l’herba
l’alcohol l’illa
l’historial l’aigua
– L’article s’apostrofa davant dels noms masculins començats en vocal o h muda: l’uniforme, l’hivern, l’hospital, l’estil,
l’alcohol, l’historial, l’aigua.
– L’article s’apostrofa davant dels noms femenins començats en vocal que no és ni u ni i àtones: l’olla, l’herba, l’illa.
– L’article no s’apostrofa davant dels noms femenins començats en u o i àtones: la humitat, la intempèrie.

Activitats d’ampliació

Creació literària
1. Escriu un altre episodi de «Supertot». No t’oblidis de posar-hi les acotacions corresponents.
Activitat oberta.

Recerca
1. Cerca fragments d’obres de teatre que siguin representatius dels tres gèneres que hem estudiat: la tragèdia,
la comèdia i el drama.
Activitat oberta.

Definició de paraules
1. Defineix aquestes paraules:
apedaçar fràgil
dibuixar profitós
fregir superior
molí sovint
pany bé
terrat allà
Activitat oberta. Possibles exemples:
apedaçar: posar pedaços, especialment a la roba.
dibuixar: traçar una imatge sobre una superfície.
fregir: coure dins d’oli.
molí: edifici o màquina per moldre gra.
pany: dispositiu per tancar portes, calaixos, etc.
terrat: coberta plana d’un edifici.
fràgil: que es trenca fàcilment.
profitós: que dóna profit.
superior: més alt.
sovint: gran nombre de vegades, freqüentment.
bé: satisfactòriament.
allà: en aquell lloc.

Apostrofació de l’article
1. Escriu la forma adequada de l’article.
higiene Índia
efa essa sorda
ungla iode
hiena ela geminada
1 de maig 11 d’abril

57
 La higiene; la efa; l’ungla; la hiena; l’1 de maig; l’Índia; la essa sorda; el iode; la ela geminada, l’11 d’abril.

Apostrofació de pronoms febles

1. Escriu de manera adequada els pronoms de les expressions següents.
(me + en) … vaig de casa.
(me + en) … aniré de casa.
(te + el) … vols emprovar?
(te + el) … has emprovat?
(se + els) … ha deixat al cotxe.
(se + hi) … troba molt a gust.
Me’n vaig a casa; me n’aniré de casa; te’l vols emprovar?; te l’has emprovat?; se’ls ha deixat al cotxe; s’hi troba molt a
gust.

Article neutre
1. Tradueix aquestes expressions del castellà.
lo más interesante fue…
lo peligroso es…
lo peor será…
lo que dicen es…
lo que haces es…
el més interessant va ser que…
la cosa perillosa és…
el pitjor (de tot) serà…
això que diuen és…
això que fas és…

Lectura
1. Després d’haver marcat les elisions i les sinalefes dels versos d’un poema, llegeix-los en veu alta tenint en
compte aquests dos fenòmens.
Activitat oberta.

58
Unitat didàctica 6

La sisena unitat consta de cinc apartats:

Lectura: «El gegant de la neu»

Es tracta d’una rondalla del Pirineu, exemple perfecte dels «contes de la vora del foc». Hi trobem les inquietuds i els
anhels de les persones, l’ambició desmesurada, la reflexió moral i, evidentment, l’element màgic lligat als fenòmens de
la naturalesa. Però, al marge del contingut, hi trobem un llenguatge captivador: amb tota la riquesa i l’encant de la parla
de tantes àvies que es van encarregar de perpetuar una literatura oral de gran qualitat. Evidentment, l’escriptor Pep Coll
també hi té alguna cosa a veure…

Llengua i societat: Les llengües d’Espanya

Es fa una aproximació a la situació sociolingüística d’Espanya.

Gramàtica: Els determinants demostratius, possessius i interrogatius

Es defineixen els demostratius, els possessius i els interrogatius i se’n treballen els usos més habituals.

Ortografia: La síl·laba (II)

S’estudien els diftongs i, després, es classifiquen les paraules segons el lloc que hi ocupa la síl·laba tònica.

Tipologia textual: El text expositiu: la carta i la conferència

Es presenten diverses situacions comunicatives en què l’alumnat pot crear textos, orals i escrits, de caràcter expositiu.
Al mateix temps es treballa la presentació d’una carta formal i l’estructura pròpia d’una conferència.

Continguts

Procediments

 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Ampliació d’un text.

 Treball sobre les llengües d’Espanya.

 Funció i ús dels demostratius.

 Funció i ús dels possessius.
 Funció i ús dels interrogatius.

 Separació de síl·labes.
 Identificació de la síl·laba tònica.

 Anàlisi de textos expositius.

 Producció de textos expositius orals i escrits.
 Correcció de textos expositius.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Literatura:
 La rondalla.
 La literatura oral popular.
 La narrativa popular.

Llengua i societat:
 Les llengües d’Espanya.

Gramàtica:

59
 Els demostratius.
 Els possessius.
 Els interrogatius.

Ortografia:
 La síl·laba.
 Els diftongs.
 La síl·laba tònica.
 Els monosíl·labs tònics i els àtons.

Tipologia textual:
 El text expositiu.
 La carta.
 Estructura d’una carta formal.
 La conferència.

Actituds, valors i normes

 El gust per la lectura.

 Valoració de la literatura oral popular.
 Participació en la creació literària.

 Interès per conèixer la realitat sociolingüística d’Espanya.

 Interès per conèixer els elements lingüístics per tal de fer-ne un ús acceptable.

 Interès per elaborar textos expositius, orals i escrits, amb claredat, precisió i cohesió.
 Adquisició de l’hàbit de l’escriptura d’acord amb unes normes convencionals determinades.
 Valoració dels missatges lingüístics com a base per a l’organització dels coneixements i l’expressió del propi
pensament.
 Participació i iniciativa en activitats d’expressió oral i escrita.
 Adequació a la situació comunicativa.

Objectius didàctics

 Llegir en veu alta una rondalla i copsar-ne els aspectes més significatius.
 Conèixer les llengües d’Espanya i els dominis lingüístics corresponents.
 Aprendre la funció i l’ús dels demostratius, els possessius i els interrogatius.
 Identificar els diftongs i reconèixer la síl·laba tònica.
 Exposar coneixements i experiències per escrit i oralment.
 Familiaritzar-se amb la tècnica dels mots encreuats.

Pautes d’avaluació

 És capaç de detallar alguns dels elements, de forma i contingut, d’una rondalla.

 Diu el nom de totes les llengües d’Espanya i en coneix la ubicació.
 Discrimina entre determinants demostratius, possessius, interrogatius i exclamatius, i en coneix totes les formes.
 Diferencia entre un hiat i un diftong.
 Identifica la síl·laba tònica de qualsevol mot.
 Reconeix si un mot monosíl·lab és tònic o àton.
 Construeix una carta amb els elements formals més importants.
 Exposa ordenadament, per escrit o oralment, coneixements i experiències personals.
 Aplica amb eficàcia la tècnica i algunes estratègies de resolució dels mots encreuats.

Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Treball sobre la lectura

1. Exercitació.

60
 2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Ampliació.
9. Exercitació.
10. Exercitació.
11. Exercitació.

Activitats sobre els continguts

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.
10. Exercitació.
11. Exercitació.
12. Exercitació.
13. Exercitació.
14. Exercitació.
15. Exercitació.
16. Exercitació.
17. Ampliació.
18. Exercitació.
19. Exercitació.
20. Exercitació.
21. Exercitació.
22. Exercitació.
23. Exercitació.
24. Exercitació.
25. Exercitació.

Recursos i materials recomanats

Material:
 Reculls de rondalles

Recursos:
 Demanem als nois i noies que busquin i demanin en préstec a la biblioteca del centre o a la biblioteca pública o
municipal totes les versions d’un conte popular que els proposarem (tant les que es troben en suport paper com en
suport audiovisual). Un cop a l’aula, analitzarem les diferents versions i veurem en quina mesura la narració fílmica
ha influït en la competència literària de l’alumnat.
 Després, proposem que cadascú es prepari una rondalla, la llegeixi en veu alta diverses vegades, fixant-se molt
en el to de veu i el ritme que farà servir, per contar-la a classe davant la resta de companys i companyes. Després,
proposem que un cop a la setmana els nois i les noies vagin a explicar les rondalles a una llar d’avis propera (previ
acord amb la persona encarregada del centre geriàtric).
 També es podria fer el mateix en centres d’educació primària i anar-les a explicar als nens i les nenes de l’escola
més propera.

Lectures suggerides:

61
COLL, P.: El tresor de la nit de Nadal. Barcelona, La Magrana, 1998.
Contes d’encantaments. Barcelona, Espasa Calpe / Rosa Sensat, 2000.
LANSKY, B.: Noies en acció. Barcelona, Barcanova, 2000.

Atenció a la diversitat

Nivell bàsic
En el nivell bàsic s’han d’assolir els aspectes següents:
 Una lectura en veu alta acceptable.
 Una comprensió global del text.
 La comprensió de què és una rondalla.
 El coneixement de les llengües que es parlen a Espanya.
 Un ús acceptable dels demostratius, els possessius i els interrogatius.
 La identificació de la síl·laba tònica de les paraules.
 L’escriptura d’una carta breu respectant el format que li és propi.
 L’escriptura del sobre d’una carta amb totes les dades, tant del destinatari com del remitent.

Nivell mitjà
En el nivell mitjà s’han d’assolir els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge
superior al 70%.

Nivell d’aprofundiment
En el nivell d’aprofundiment s’han d’assolir els aspectes següents:
 Els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge superior al 80%.
 L’elaboració d’una antologia d’unes deu rondalles populars (treball de recerca).
 L’explicació d’una rondalla, una llegenda o un mite.
 L’elaboració d’un petit treball que ampliï la informació que hi ha a la unitat sobre les llengües gallega i basca.
 La preparació del guió d’una conferència en què s’expliquin les característiques i els avantatges d’algun
descobriment científic o tècnic.

Activitats de reforç

Expressió oral
1. Explica una rondalla o una llegenda que coneguis des de la infantesa o bé la rondalla de la lliçó.
Activitat oberta.

Vocabulari
1. Quin és el significat d’aquestes paraules o expressions que han sortit en la lectura de la lliçó?
• La figura s’anà desencarcarant.
La figura anà deixant d’estar rígida.
• S’havia fos com la neu de les obagues.
S’havia fos com la neu de les parts d’ombra de les muntanyes.
• Va resultar treballador i eixorivit.
Va resultar treballador i espavilat.
• Va traginar la pastura.
Va transportar la pastura.
• Començà a endrapar tot el recapte que li portaven.
Començà a menjar tots els queviures o menjar que li portaven.
• Brama i rugeix pels boscos i carenes.
Crida com els ases i crida com els lleons pels boscos i línies divisòries superiors d’una serralada.

Llengües d’Espanya
1. Respon les preguntes següents:
• Quines són les llengües romàniques que es parlen a Espanya?
Aranès, castellà, català i gallec.
• Quina de les llengües que es parlen a Espanya no és romànica?
El basc.

62
 • A quins territoris es parla el català?
L’Alguer, Andorra, la franja d’Aragó, les Balears, Catalunya i gran part del País Valencià.
• A quins territoris es parla el galaicoportuguès?
Brasil, Galícia, Portugal i alguns països africans.

Conceptes gramaticals
1. A quins conceptes corresponen aquestes definicions:
• Determinant que serveix per fer preguntes.
Interrogatiu.
• Determinant que indica si l’objecte queda a prop de la persona que parla o queda lluny.
Demostratiu.
• Determinant que serveix per fer exclamacions.
Exclamatiu.
• Determinant que indica de qui és un objecte.
Possessiu.

Síl·laba tònica
1. Es pot presentar qualsevol fragment d’un text perquè l’alumnat identifiqui totes les síl·labes tòniques. Per
exemple:
Un matí de finals d’octubre es van despertar sota una manta de neu de dos travessos de dit.
Un matí de finals d’octubre es van despertar sota una manta de neu de dos travessos de dit.

Redacció
1. Escriu una carta a una amiga amb l’objectiu d’explicar-li una experiència que hagis viscut recentment. Fes
també el sobre.
Activitat oberta.

Activitats d’ampliació

Recerca
1. Cerca diverses rondalles, llegendes i mites i fes-ne una antologia de deu o dotze textos.
Activitat oberta.

Expressió oral
1. Tria un dels textos de l’antologia, memoritza’l i explica’l a classe.
Activitat oberta.

Recerca
1. Cerca més informació sobre el gallec o el basc i fes-ne un petit treball.
Activitat oberta.

Diftongs
1. Encercla els diftongs que hi ha en aquestes paraules.
saviesa hiena aigua quarter
canviar influència idea dinou
pingüí euga perpètua països
Hie-na, ai-gua, quar-ter, di-nou, pin-güí, eu-ga.

Expressió
1. Prepara el guió d’una conferència en què hauràs d’explicar les característiques i els avantatges d’algun
descobriment científic o tècnic.
Activitat oberta.

63
Unitat didàctica 7

La setena unitat consta de cinc apartats:

Lectura: «La llegenda d’or»

Com que aquesta unitat es treballarà al mes d’abril, presentem «La llegenda d’or», que pot servir de base per organitzar
diverses activitats a l’entorn de la diada de Sant Jordi i del dia del llibre. A més a més reproduïm la interpretació
d’alguns elements de la llegenda que fan Francesc Bofill i Jason Saw.

Literatura: La literatura popular: la narrativa oral

S’estudien les característiques generals de la literatura popular i els conceptes de rondalla, llegenda i mite.

Lèxic: La polisèmia
S’estudien els conceptes de polisèmia i homonímia i se’n treballen uns quants exemples.

Gramàtica: Els determinants numerals, quantitatius i indefinits

Es treballen l’escriptura i l’ús dels numerals, els quantitatius i els indefinits.

Ortografia: L’accentuació
Es posen en pràctica les normes d’accentuació.

Continguts

Procediments

 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Interpretació d’elements de la llegenda de Sant Jordi.
 Descripció d’éssers fantàstics.
 Identificació i anàlisi dels gèneres més característics de la literatura popular.

 Identificació de paraules polisèmiques i homònimes.

 Escriptura i ús dels numerals.

 Identificació i ús dels quantitatius i els indefinits.

 Accentuació de paraules.
 Ús de l’accent obert i de l’accent tancat.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Literatura:
 La literatura popular.
 La narrativa oral.
 La rondalla.
 La llegenda.
 El mite.

Lèxic:
 La polisèmia.
 L’homonímia.

Gramàtica:
 Els determinants.
 Els numerals.
 Els quantitatius.

64
 Els indefinits.

Ortografia:
 L’accentuació.
 L’accent obert.
 L’accent tancat.

Actituds, valors i normes

 El gust per la lectura.

 Valoració de la literatura popular.

 Interès per conèixer el funcionament de la llengua.

 Assimilació de conceptes i procediments.
 Adequació a les normes convencionals.

Objectius didàctics

 Llegir en veu alta i conèixer «La llegenda d’or».

 Aprendre les característiques de la literatura popular i diferenciar entre rondalla, llegenda i mite.
 Reconèixer les paraules polisèmiques i les homònimes.
 Aprendre la funció i l’ús dels numerals, els quantitatius i els indefinits.
 Practicar l’accentuació de les paraules.

Pautes d’avaluació

 Expressa alguns elements definitoris de la literatura popular.

 Sap diferenciar amb l’ajut d’alguns conceptes entre mite, llegenda i rondalla.
 Verifica si un mot és polisèmic.
 Entén el concepte precís d’homonímia a base d’exemples.
 Discrimina entre determinants numerals, quantitatius i indefinits, i en coneix totes les formes correctes.
 Escriu normativament els numerals.
 Aplica les normes d’accentuació bàsiques, incloent-hi l’ús d’accents oberts i tancats.

Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Treball sobre la lectura

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Reforç.

Activitats sobre els continguts

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Ampliació.
9. Ampliació.
10. Exercitació.
11. Exercitació.

65
12. Exercitació.
13. Exercitació.
14. Exercitació.
15. Exercitació.
16. Exercitació.
17. Exercitació.
18. Exercitació.
19. Exercitació.
20. Exercitació.
21. Exercitació.
22. Exercitació.
23. Exercitació.
24. Exercitació.
25. Ampliació.
26. Exercitació.
27. Exercitació.
28. Exercitació.
29. Exercitació.
30. Exercitació.

Recursos i materials recomanats

Recursos:
 Demanem als nois i les noies que busquin en un diccionari i en una enciclopèdia general la definició de llegenda.
Llegim-les en veu alta i comentem-les. Després, busquem a la biblioteca del centre o a la biblioteca pública o
municipal llegendes de la literatura catalana. Demanem als alumnes i les alumnes que anotin la cita bibliogràfica de
les fonts consultades i el nom dels herois de les llegendes que han trobat, així com la gesta que han realitzat. Un cop
fet això, podríem analitzar les semblances i diferències d’aquests herois amb els que apareixen als videojocs.
Aquesta activitat podria generar un debat molt interessant.

Lectures suggerides:
CANO, C.: Llegendes del sol i de la lluna. Barcelona, Empúries, 1991.
LAGERLOF, S.: La llegenda de la rosa de Nadal. Barcelona, La Magrana, 1994.

Atenció a la diversitat

Nivell bàsic
En el nivell bàsic s’han d’assolir els aspectes següents:
 Una lectura en veu alta acceptable.
 Una comprensió global del text.
 L’explicació de la llegenda de Sant Jordi.
 La diferenciació entre rondalla i llegenda.
 La comprensió del concepte de polisèmia.
 El coneixement dels numerals cardinals i ordinals.
 El reconeixement i l’ús dels quantitatius i els indefinits d’ús més freqüent.
 L’accentuació de les paraules en un percentatge acceptable.

Nivell mitjà
 En el nivell mitjà s’han d’assolir els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un
percentatge superior al 70%.

Nivell d’aprofundiment
En el nivell d’aprofundiment s’han d’assolir els aspectes següents:
 Els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge superior al 80%.
 L’elaboració d’una antologia de vuit o nou llegendes catalanes.
 La redacció d’una nova versió de la llegenda de Sant Jordi.

66
 La recerca al diccionari de deu o dotze paraules polisèmiques.
 L’ús dels quarts per expressar les hores.
 El coneixement dels primers múltiples.
 L’ús acceptable de gaire, prou, gens i cap.
 La distinció entre l’accent obert i l’accent tancat a partir de l’articulació dels sons de les vocals.

Activitats de reforç

Expressió oral
1. Explica en veu alta la versió que coneguis de la llegenda de Sant Jordi.
Activitat oberta.

Conceptes
1. Explica els aspectes comuns i les diferències d’aquestes composicions literàries:
• rondalla
• llegenda
Rondalla: literatura popular, bàsicament narrativa i imaginària.
Llegenda: literatura popular, barrejant elements històrics i fantasiosos, per tal d’explicar l’origen d’algun indret,
monument o fet.

Conceptes relacionats amb el lèxic

1. Completa aquests enunciats:
• Una paraula que té dos o més significats (com ull: l’ull del gat, l’ull de l’escala, l’ull del pany...) és una
paraula …
Una paraula que té dos o més significats és una paraula polisèmica.
• Dues paraules diferents que coincideixen en la forma (per exemple: Visc sol. / Surt el sol.) són
paraules …
Dues paraules diferents que coincideixen en la forma són paraules homònimes.

Numerals
1. Digues els ordinals (en masculí i femení) del primer/primera al trentè/trentena.
primer, primera; segon, segona; tercer, tercera; quart, quarta; cinquè, cinquena; sisè, sisena; setè, setena, vuitè,
vuitena; novè, novena; desè, desena; onzè, onzena, dotzè, dotzena; tretzè, tretzena; catorzè, catorzena; quinzè,
quinzena; setzè, setzena; dissetè, dissetena; divuitè, divuitena; dinovè, dinovena; vintè, vintena; vint-i-unè, vint-i-unena;
vint-i-dosè, vint-i-dosena; vint-i-tresè, vint-i-tresena; vint-i-quatrè, vint-i-quatrena; vint-i-cinquè, vint-i-cinquena; vint-i-
sisè, vint-i-sisena; vint-i-setè, vint-i-setena; vint-i-vuitè, vint-i-vuitena; vint-i-novè, vint-i-novena; trentè, trentena.

2. Digues els partitius des de 1/2 a 1/12.

mig, mitja; un terç de; un quart de; un cinquè de (o una cinquena part); un sisè (o una sisena part); un setè (o una
setena part); un vuitè (o una vuitena part); un novè (o una novena part); un desè (o una desena part), un onzè (o una
onzena part); un dotzè (o una dotzena part).

Ortografia
1. Escriu amb lletres aquests numerals:
135
2.308
16.027
269.498
135: cent trenta-cinc
2.308: dos mil tres-cents vuit
16.027: setze mil vint-i-set
269.498: dos-cents seixanta-nou mil quatre-cents noranta-vuit.

Quantitatius i indefinits
1. Identifica els quantitatius i els indefinits i digues quin nom determinen.
• Els ciutadans li donaven cada dia dues ovelles.
Els ciutadans li donaven cada (ind.) dia (nom) dues ovelles.

67
 • Si enverinava l’aire, molta gent moria.
Si enverinava l’aire, molta (quant.) gent (nom) moria.
• El drac es va menjar tots els fills de la gent.
El drac es va menjar tots (ind.) els fills (nom) de la gent.
• Qualsevol dia apareixerà una altra vegada.
Qualsevol (ind.) dia (nom) apareixerà una altra (ind.) vegada (nom).
• El periodista va obtenir poca informació: no va trobar gaires testimonis d’aquella feta.
El periodista va obtenir poca (quant.) informació (nom): no va trobar gaires (quant.) testimonis (nom) d’aquella
feta.

Accentuació
1. Escriu els accents en aquestes frases:
a) La Maria va entrar esveradissima, amb la cara desencaixada i els ulls fora d’orbita.
La Maria va entrar esveradíssima, amb la cara desencaixada i els ulls fora d’òrbita.
b) Despres d’aquella feta cruel, tots nosaltres estavem preocupats pel desti que ens esperava. De
moment, vam restar arraulits en el nostre raco, esperant el nou dia.
Després d’aquella feta cruel, tots nosaltres estàvem preocupats pel destí que ens esperava. De moment, vam
restar arraulits en el nostre racó, esperant el nou dia.
c) Arrencare el robi de l’espasa i el portare a casa de la dona i el nen i dema me n’anire.
Arrencaré el robí de l’espasa i el portaré a casa de la dona i el nen i demà me n’aniré.
d) Els ciutadans li havien de donar per força cada dia dues ovelles. I, si no ho feien, el drac enverinava
l’aire perque la gent moris.
Els ciutadans li havien de donar per força cada dia dues ovelles. I, si no ho feien, el drac enverinava l’aire
perquè la gent morís.

Activitats d’ampliació

Recerca
1. Elabora una antologia de vuit o nou llegendes catalanes.
Activitat oberta. (A les biblioteques sol haver-hi reculls de llegendes catalanes.)

Creació literària
1. Redacta una nova versió de la llegenda de Sant Jordi.
Activitat oberta.

Ús del diccionari
1. Cerca al diccionari deu o dotze paraules polisèmiques i intenta explicar com han arribat a ser-ho: digues
quin devia ser el significat primer i com i quan devia adquirir l’altre o els altres significats.
Activitat oberta. (Cal distingir clarament entre el sentit propi inicial i el figurat, i expressar el procés –semblança física o
de funcionament, proximitat, etc.)

Partitius
1. Digues l’hora utilitzant els quarts:
3.15 16.15
4.30 20.30
8.45 24.45
3.15: un quart de quatre de la matinada.
4.30: dos quarts de cinc de la matinada.
8.45: tres quarts de nou del matí.
16.15: un quart de cinc de la tarda.
20.30: dos quarts de nou del vespre.
24.45: tres quarts d’una de la nit (o matinada).

Múltiples i partitius
1. Digues què són els primers numerals respecte als altres.
4 és el ... de 2
9 és el ... de 3

68
 16 és el ... de 4
20 és el ... de 4
2 és la ... de 4
3 és un ... de 9
1 és un ... o una ... part de 100
1 és un ... o una ... de 1000
4 és el doble de 2
9 és el triple de 3
16 és el quàdruple de 4
20 és el quíntuple de 4
2 és la meitat de 4
3 és un terç de 9
1 és un centèsim o una centèsima part de 100
1 és un mil·lèsim o una mil·lèsima part de 1000

Quantitatius i indefinits
1. Tria en cada cas la forma més adient.
• No té ……… (gaire/ massa) paciència.
No té gaire paciència.
• No tinc ……… (cap/ prou) valor.
No tinc prou valor.
• No fa ……… (cap/ gens de) fred.
No fa gens de fred.
• No tinc ……… (cap/ gens de) cosí.
No tinc cap cosí.
Anàlisi
1. Analitza els sintagmes nominals que apareixen en les frases de l’exercici anterior.
especificador o determinant / nucli o nom: gaire / paciència, prou / valor, gens de / fred, cap / cosí.

Accents
1. Llegeix en veu alta aquestes paraules i, d’acord amb el so vocàlic, accentua-les amb l’accent adequat.
historia, verinos, colonia, gelos, optic, metode, nomes, danes, despres, telefon
Història, verinós, colònia, gelós, òptic, mètode, només, danès, després, telèfon.

69
Unitat didàctica 8

La vuitena unitat consta de cinc apartats:

Lectura: «L’esbarzer ardent»

Es tracta d’un episodi de l’Antic Testament, adaptat per Xavier Bru de Sala, que ens serveix per aproximar-nos a la
literatura bíblica. L’alumnat hi podrà descobrir una de les llegendes més populars (la de Moisès) i una de les creences
més profundes (la del poble elegit per Déu) de la civilització hebrea.

Literatura: Literatura i religió: la Bíblia

Es pretén que l’alumnat vegi que, en moltes civilitzacions, la religió ha estat la font d’inspiració fonamental del fet
literari. El món hebreu n’és un exemple.

Gramàtica: El sintagma verbal (SV). El verb

Es defineix i s’analitza el sintagma verbal i s’estudien les formes més bàsiques del verb. L’alumnat podrà estudiar les
conjugacions a l’apèndix del llibre.

Ortografia: L’accent diacrític i la dièresi

Es treballen les paraules que porten accent diacrític i els usos de la dièresi.

Tipologia textual: El text descriptiu: el retrat

Es treballa la descripció de persones i d’animals.

Continguts

Procediments

 Lectura expressiva.
 Comprensió lectora.
 Imitació d’un text.
 Anàlisi i comentari d’un text.

 Anàlisi dels constituents de l’oració.

 Anàlisi de les formes del verb.
 Ús de les diverses formes verbals.

 Ús de l’accent diacrític.
 Ús i funció de la dièresi.

 Anàlisi i elaboració de textos descriptius.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Literatura:
 Literatura i religió.
 La Bíblia.

Gramàtica:
 El sintagma verbal.
 Les formes del verb.
 La persona gramatical.
 El nombre.
 El temps verbal.

Ortografia:
 L’accent diacrític.

70
 La dièresi.

Tipologia textual:
 El text descriptiu.

Actituds, valors i normes

 El gust per la lectura.

 Valoració de la riquesa literària de diverses manifestacions culturals.

 Interès per conèixer el funcionament de la llengua.

 Participació i iniciativa en activitats d’expressió oral i escrita.

 Valoració de l’habilitat de construir textos coherents i cohesionats.

Objectius didàctics

 Llegir en veu alta un episodi de la Bíblia i copsar-ne els aspectes més significatius.
 Conèixer el sentit religiós i el valor literari de la Bíblia.
 Reconèixer el sintagma verbal i aprendre les formes verbals.
 Practicar l’accentuació i l’ús de la dièresi.
 Descriure persones i animals.

Pautes d’avaluació

 Localitza elements llegendaris en alguns passatges de la Bíblia.

 Comprèn el sentit de literatura sagrada de les diferents cultures.
 Identifica alguns personatges de la Bíblia i els seus fets més coneguts.
 Separa el SV en una oració simple.
 Discrimina els components d’un SV estàndard.
 Conjuga les formes bàsiques dels verbs, tant dins de frases com recitant el paradigma.
 Aplica les normes bàsiques de l’accent diacrític i de la dièresi.
 Construeix ordenadament un text descriptiu breu d’una persona o d’un animal.

Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Treball sobre la lectura

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.
10. Exercitació.
11. Exercitació.
12. Exercitació.

Activitats sobre els continguts

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Ampliació.
6. Ampliació.

71
 7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.
10. Exercitació.
11. Ampliació.
12. Exercitació.
13. Ampliació.
14. Ampliació.
15. Ampliació.
16. Exercitació.
17. Exercitació.
18. Exercitació.
19. Exercitació.
20. Exercitació.
21. Exercitació.
22. Exercitació.
23. Exercitació.
24. Exercitació.
25. Exercitació.
26. Exercitació.
27. Exercitació.
28. Exercitació.
29. Exercitació.
30. Exercitació.
31. Exercitació.
32. Exercitació.

Recursos i materials recomanats

Material:
 Les aventures de Huckleberry Finn. Barcelona, Barcanova, 1992 (Els Argonautes).
 Diferents versions de la Bíblia adreçades a joves
 Llibres il·lustrats que presentin passatges de l’Antic Testament

Recursos:
 Demanem que els nois i les noies facin un recorregut per l’espai-temps d’una història bíblica (podem utilitzar la de
Moisès o bé una altra, com ara la de Noè i el diluvi). Fem-los preguntes de l’estil: Els personatges de la història
recorren el món o es queden en un mateix indret? Quins lligams hi ha entre els personatges? Busquem la localització
dels indrets suggerits en la història en un atles geogràfic. Situem-los i contrastem la situació que ens descriu la
història amb la situació actual de la zona. Per fer això, caldrà buscar documentació als diaris i revistes.
 En cas d’utilitzar llibres il·lustrats, seria interessant fer la descoberta dels diferents elements a partir de les
imatges.
 En cas d’utilitzar el text de Moisès proposat, seria interessant fer una lectura de Les aventures de Huckleberry
Finn i buscar les diverses al·lusions a la història de Moisès (la vídua, Huck o Jim) i comparar la manera com les
utilitza cadascun dels personatges.

Lectures suggerides:
TWAIN, M.: Les aventures de Huckleberry Finn. Barcelona, Barcanova, 1992.
TERRADES, T.: Relats del llibre primer. Barcelona, La Magrana, 1993.

Atenció a la diversitat

Nivell bàsic
En el nivell bàsic s’han d’assolir els aspectes següents:
 Una lectura en veu alta acceptable.
 Una comprensió global del text.
 El coneixement de la importància de la religió com a font d’inspiració de grans obres literàries.

72
 El coneixement de les dues grans parts de la Bíblia.
 El reconeixement del sintagma verbal.
 El sentit de les formes verbals pel que fa al temps, la persona i el nombre.
 L’ús de l’accent diacrític en les paraules d’ús més freqüent.
 L’elaboració d’un text descriptiu.

Nivell mitjà
 En el nivell mitjà s’han d’assolir els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un
percentatge superior al 70%.

Nivell d’aprofundiment
En el nivell d’aprofundiment s’han d’assolir els aspectes següents:
 Els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge superior al 80%.
 La lectura d’uns quants episodis de la Bíblia.
 L’estudi de les conjugacions verbals.
 L’elaboració d’una petita antologia de textos descriptius.
 La redacció d’una caricatura.

Activitats de reforç

Lectura
1. Es pot triar un fragment de la lectura i, després de preparar-se’l, l’alumne o l’alumna el llegirà en veu alta.
L’objectiu és assolir un ritme adequat i una articulació clara.
Activitat oberta.

Vocabulari
1. Quin és el significat d’aquestes paraules o expressions que han sortit en la lectura de la unitat?
• Van buscar una dida hebrea perquè alletés la criatura.
Van buscar una persona hebrea perquè donés llet del seu pit a la criatura.
• L’endemà va tornar a sortir del palau.
Al dia següent va tornar a sortir del palau.
• Moisès no gosava mirar Déu.
Moisès no s’atrevia a mirar Déu.
• Moisès tenia la boca farfallosa i la llengua maldestra.
Moisès tenia la boca amb l’articulació poc clara i la llengua sense agilitat.
• Els dos germans, postrats, adoraven Déu en senyal de reverència.
Els dos germans, agenollats, inclinats, adoraven Déu en senyal de gran respecte.

La Bíblia
1. Completa els enunciats següents:
• La Bíblia era el llibre sagrat dels … perquè el consideraven inspirat per …
La Bíblia era el llibre sagrat dels hebreus, perquè el consideraven inspirat per Déu.
• La paraula Bíblia, de fet, és una forma plural que vol dir …
La paraula Bíblia, de fet, és una forma plural que vol dir llibres.
• La Bíblia es divideix en dues parts: l’… i el …
La Bíblia es divideix en dues parts: l’Antic Testament i el Nou Testament.
• L’… consta de 46 llibres escrits entre el segle X aC i el II aC, la majoria escrits en …
L’Antic Testament consta de 46 llibres, escrits entre el segle X aC i el II aC, la majoria escrits en hebreu.
• El … consta de 27 llibres escrits després de Crist, la majoria escrits en …
El Nou Testament consta de 27 llibres, escrits després de Crist, la majoria escrits en grec.

Anàlisi sintàctica
1. Identifica el SN subjecte i el SV predicat d’aquestes oracions simples.
• Els egipcis van canviar d’actitud.
Els egipcis (SN) / van canviar d’actitud (SV).
• Una parella de la tribu de Leví va tenir un fill.
Una parella de la tribu de Leví (SN) / va tenir un fill (SV).

73
 • La princesa sentia les rialles de les seves donzelles.
La princesa (SN) / sentia les rialles de les seves donzelles (SV).
• Moisès va ser educat entre els egipcis.
Moisès (SN) / va ser educat entre els egipcis (SV).

Morfologia verbal
1. Digues, d’aquestes formes verbals, la persona, el nombre i el temps.
recordaven
sento
confiarem
has agraït
vau escoltar
abraces
Recordaven: tercera persona, plural, de l’imperfet d’indicatiu.
Sento: primera persona, singular, del present d’indicatiu.
Confiarem: primera persona, plural, del futur.
Has agraït: segona persona, singular, del perfet d’indicatiu.
Vau escoltar: segona persona, plural, del passat perifràstic d’indicatiu.
Abraces: segona persona, singular, del present d’indicatiu.

Accents diacrítics
1. Escriu l’accent diacrític a les paraules que l’hagin de dur.
Afanya’t, que es tard! / Ni es parlen!
Te mes son que gana. / Encara no son les deu.
Afanya’t, que és tard!
Ni es parlen!
Té més son que gana.
Encara no són les deu.

Redacció
1. Fes una descripció d’un personatge públic que et cridi l’atenció.
Activitat oberta.

Activitats d’ampliació

Lectura individual
1. Llegeix alguns episodis de la Bíblia. N’hi ha diverses versions juvenils.
Activitat oberta.

La Bíblia
1. Cerca informació sobre aquests personatges bíblics i digues què simbolitzen per al poble hebreu.
Adam i Eva
Caín i Abel
Abraham
Noè
David i Goliat
Activitat oberta. Possible solució:
Adam i Eva: l’origen del món, del treball, del dolor i de la mort.
Caín i Abel: la rebel·lia i l’obediència.
Abraham: la fidelitat absoluta a Déu.
Noè: el diluvi universal.
David i Goliat: la lluita entre el feble i el fort.

Recerca
1. Cerca informació sobre l’Islam i de l’obra més important d’aquesta religió. Després fes-ne un treball breu.
Activitat oberta sobre l’Alcorà.

74
Anàlisi sintàctica
1. Identifica el SN subjecte i el SV predicat. Després subratlla el nucli de cadascun.
• Una flama sortia de l’esbarzer.
Una flama (SN) / sortia de l’esbarzer (SV).
• Moisès amagava la cara entre les mans.
Moisès (SN) / amagava la cara entre les mans (SV).
• La filla del faraó xipollejava alegrement en el riu.
La filla del faraó (SN) / xipollejava alegrement en el riu (SV).
• Com vivien de debò els seus germans?
Com vivien de debò (SV) / els seus germans (SN)?
• Passaven els anys.
Passaven (SV) / els anys (SN).
• A Egipte va morir el Faraó.
A Egipte va morir (SV) / el faraó (SN).

Verbs
1. Escriu les formes verbals següents:
• 1.a persona del singular de l’imperfet d’indicatiu de saltar.
Saltava.
• 2.a persona del singular del present d’indicatiu de dormir.
Dorms.
• 3.a persona del singular del futur d’indicatiu de perdre.
Perdrà.
• 1.a persona del plural del perfet d’indicatiu d’acabar.
Hem acabat.
• 2.a persona del plural del passat perifràstic d’indicatiu de servir.
Van servir.
• 3.a persona del plural del futur d’indicatiu de conèixer.
Coneixeran.

Dièresi
1. Escriu la dièresi a les paraules que n’hagin de dur i justifica’n l’ús.
fruita paisos veina lliure
questió feina peuc aigues
Països (hiat que no s’accentua); veïna (hiat que no s’accentua); qüestió (pronunciació de la u després de q);
peüc (hiat); aigües (pronunciació de la u després de q).

Recerca de textos i anàlisi

1. Cerca tres o quatre textos descriptius i analitza’n l’estructura.
Activitat oberta.

75
Unitat didàctica 9

La novena unitat consta de cinc apartats:

Lectura: «Cançons de sempre»

Es presenten tres cançons populars de temàtiques diferents. La primera tracta del dolor que sent l’enamorat per la mort
de l’enamorada. La segona parla dels lladres de camí, que volen robar en un hostal, però són vençuts per l’astúcia
d’una de les mosses. La tercera, la més lírica, parla de les transformacions per raons d’amor.

Literatura: La poesia tradicional: la cançó popular

Es fa una aproximació a la cançó popular i es defineixen els gèneres més conreats.

Lèxic: Els camps semàntics

Es defineix el concepte de camp semàntic i se’n treballen alguns exemples.

Gramàtica: La conjugació verbal

S’expliquen els sentits dels modes verbals i es treballen les conjugacions. L’alumnat podrà estudiar-les consultant
l’apèndix.

Ortografia: Les terminacions verbals: la a i la e

Es treballa l’ortografia de la vocal neutra en les terminacions verbals.

Continguts

Procediments

 Lectura i recitació de cançons populars.

 Anàlisi de contingut i de forma de cançons populars.
 Imitació i ampliació de cançons populars.
 Reconeixement dels gèneres populars.
 Reconeixement i comprensió de les relacions lèxiques i semàntiques.

 Reconeixement i comprensió dels modes verbals.

 Aprenentatge de les conjugacions verbals.

 Ortografia de la vocal neutra.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Literatura:
 La poesia tradicional.
 La cançó popular.
 El romanç.
 La rima.

Lèxic:
 Els camps semàntics.

Gramàtica:
 La conjugació verbal.

Ortografia:
 L’ortografia de la vocal neutra en les terminacions verbals.

Actituds, valors i normes

76
 Valoració dels gèneres literaris populars.
 Interès per la cançó popular.

 Interès per ampliar el vocabulari.

 Interès pel coneixement de les relacions lèxiques i semàntiques.

 Interès pel domini de la conjugació verbal per tal de millorar els recursos expressius propis.
 Interès per escriure correctament les terminacions verbals.

Objectius didàctics

 Llegir en veu alta cançons populars i copsar-ne els aspectes més significatius.
 Aprendre les característiques de la poesia tradicional.
 Saber agrupar paraules en camps semàntics.
 Conjugar els verbs regulars i utilitzar la forma adequada en cada situació temporal.
 Escriure correctament la vocal neutra (a o e) en les terminacions verbals.

Pautes d’avaluació

 Llegeix amb l’entonació adequada una cançó.

 Extreu la trama d’un text poètic popular.
 Reconeix alguns elements formals i de contingut de la cançó popular.
 Agrupa mots d’una sèrie en camps semàntics.
 Localitza l’hiperònim d’un camp semàntic donat.
 Conjuga totes les formes dels verbs regulars, tant dins de frases com recitant el paradigma.
 Escriu correctament e o a en les terminacions àtones verbals, incloent-hi les variacions ortogràfiques que s’hi
donen i algunes excepcions.

Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Treball sobre la lectura

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.
10. Ampliació.

Activitats sobre els continguts

1. Exercitació.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Exercitació.
6. Ampliació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.
10. Exercitació.
11. Ampliació.
12. Ampliació.

77
13. Exercitació.
14. Exercitació.
15. Exercitació.
16. Exercitació.
17. Exercitació.
18. Exercitació.
19. Exercitació.
20. Exercitació.
21. Exercitació.
22. Exercitació.
23. Exercitació.
24. Exercitació.
25. Exercitació.
26. Exercitació.
27. Exercitació.
28. Exercitació.
29. Exercitació.
30. Exercitació.
31. Exercitació.
32. Exercitació.
33. Exercitació.
34. Exercitació.
35. Exercitació.
36. Exercitació.
37. Exercitació.
38. Exercitació.
39. Exercitació.
40. Exercitació.
41. Exercitació.
42. Exercitació.
43. Exercitació.

Recursos i materials recomanats

Material:
 Cintes o CD de música actual triada pels mateixos alumnes
 Fundes de CD buides
 Cartolines 12’5  14’5 (per a la portada de CD)
 Retoladors gruixuts de colors
 Retoladors
 Fulls de paper de colors de 12’5  14’5 (per al llibret del CD)
 Revistes per fer collage
 Tisores
 Cola

Recursos:
 Entre tots fem una llista a la pissarra dels diferents grups de música i les cançons que més agraden als nois i les
noies de la classe. Demanem que busquin les cançons, les escoltin i les transcriguin en els fulls de paper. Caldrà que
dissenyin les portades i els interiors dels llibrets que acompanyen els CD del grup o les cançons que hagin triat com
si haguessin de fer una promoció dels CD.

Lectures suggerides:
GIMÉNEZ, T.: Cançons per a la pau. Barcelona, Abadia de Montserrat, 1990.

Atenció a la diversitat

78
Nivell bàsic
En el nivell bàsic s’han d’assolir:
 La recitació d’algun fragment d’una de les cançons populars de la unitat.
 La comprensió global de les cançons.
 La comprensió de què és un camp semàntic.
 La conjugació dels verbs regulars.
 L’ortografia de la vocal neutra en les terminacions verbals.

Nivell mitjà
 En el nivell mitjà s’han d’assolir els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un
percentatge superior al 70%.

Nivell d’aprofundiment
En el nivell d’aprofundiment s’han d’assolir:
 Els objectius didàctics que corresponen als continguts de la unitat en un percentatge superior al 80%.
 L’elaboració d’una antologia de deu o dotze cançons populars.
 El cant d’alguna cançó popular.
 L’anàlisi de contingut i forma d’alguna de les cançons.
 L’elaboració de diversos camps semàntics marcant les diferències que hi ha entre els elements de cadascun.
 El domini de la conjugació dels verbs regulars i la d’alguns verbs irregulars.

Activitats de reforç

Audició
1. Es tracta d’escoltar un petit repertori de cançons populars.
Activitat oberta.

Recitació
1. Es pot proposar que l’alumnat memoritzi una cançó popular i la reciti. Si s’atreveix, pot cantar-la.
Activitat oberta.

Conceptes
1. Explica els conceptes següents:
– Literatura popular
– Literatura tradicional
– Literatura oral
– Cançoner
– Romanç
Literatura popular: per oposició a culta, la que consumeix la majoria de la gent, molts cops sense autor
conegut.
Literatura tradicional: la que es transmet de generació en generació quasi sense cap canvi.
Literatura oral: la que es coneix escoltant més que no pas llegint.
Cançoner: recull de cançons populars.
Romanç: poema popular narratiu.

Camps semàntics
1. Fes els camps semàntics següents i procura que almenys hi hagi cinc paraules en cadascun d’ells.
• Eines d’un mecànic
• Hortalisses
• Accidents geogràfics
• Accions pròpies d’esports
• Qualitats atribuïbles a una obra literària
• Maneres de fer una cosa
Activitat oberta, Possibles exemples:
Eines d’un mecànic: tenalles, alicates, tornavís, clau anglesa, clau fixa…
Hortalisses: pebrot, tomàquet, carbassó, col, albergínia…
Accidents geogràfics: vall, badia, cap, riu, turó...

79
 Accions pròpies d’esports: xut, aturada, esprint, salt, cop de raqueta…
Qualitats atribuïbles a una obra literària: dramàtica, còmica, extensa, antiga, culta…
Maneres de fer una cosa: lentament, de mala gana, a batzegades, d’una tirada, en companyia…

Verbs regulars
1. Es poden preguntar alguns temps perquè en diguin totes les persones. Per exemple:
• Present de subjuntiu de cantar.
• Imperfet d’indicatiu de perdre.
• Imperatiu de dormir.
Consulteu l’apèndix de temps verbals.

Ortografia
1. Es poden preguntar alguns temps verbals de verbs com mossegar, buscar, menjar, etc. i que n’escriguin
totes les formes fent els canvis ortogràfics adequats.
Consulteu l’apèndix de temps verbals.

Activitats d’ampliació

Audició i cant
1. Es tracta d’escoltar una selecció de cançons populars i cantar-ne alguna.
Activitat oberta.

Anàlisi
1. Es pot analitzar la forma mètrica d’alguna cançó o d’algun fragment. Per exemple:
N’eren dos enamorats
que estaven fora de si:
l’un va haver d’anar a la guerra,
l’altre va haver de morir.
Quan ell torna de la guerra,
troba l’amor enterrada;
ja n’agafa la guitarra
i a la sepultura anava.
Activitat oberta. Exemple de versos de set síl·labes:
/ N’e / ren / dos / e / na / mo/ rats /
/ que es / ta / ven / fo / ra / de / si /
/ l’un / va / ha / ver / d’a / nar a / la / guer / (ra)
/ l’al / tre / va ha / ver / de / mo / rir /.
/ Quan / ell / tor / na / de / la / guer / (ra)
/ tro / l’a / mor / en / ter / ra / (da)
/ ja / n’a / ga / fa / la / gui / tar / (ra)
/ i a / la / se / pul / tu / ra a / na / (va).

Recerca
1. Cerca unes quantes cançons populars modernes i escriu-ne la lletra.
Activitat oberta.

Camps semàntics
1. Fes camps semàntics d’almenys cinc paraules cada un:
• Mobiliari urbà
• Estris de cuina
• Ocells rapinyaires
• Malalties
• Peces d’una bicicleta
• Eines per treballar el camp
Activitat oberta. Exemples:
Mobiliari urbà: semàfor, parada, cabina, banc, fanal…
Estris de cuina: cullerot, cassola, tisores, ganivet, colador…

80
 Ocells rapinyaires: àguila, voltor, esparver, mussol, òliba…
Malalties: grip, xarampió, varicel·la, hepatitis, otitis…
Peces d’una bicicleta: roda, manillar, cadena, plat, sella…
Eines per treballar el camp: arada, càvec, aixada, falç, rampí…

Conjugació dels verbs

1. Es poden preguntar temps dels verbs irregulars que hi ha a l’apèndix.
Consulteu l’apèndix de temps verbals.

81
Unitat didàctica 10

La unitat 10 és de síntesi i avaluació dels continguts treballats al llarg de les nou lliçons anteriors.

Apèndix de lectures
En l’apèndix de lectures presentem uns quants textos narratius adequats al nivell i l’edat de l’alumnat i hi proposem
unes quantes activitats que persegueixen aquests objectius:

– Entendre el text.
– Reflexionar sobre algun aspecte que hi aparegui.
– Definir conceptes que hi estan més o menys relacionats.
– Valorar el text i donar-ne l’opinió.
– Practicar l’escriptura comentant, imitant o manipulant el text presentat.

Tipologia de les activitats d’aprenentatge

Treball sobre la lectura

1. Reforç.
2. Exercitació.
3. Reforç.
4. Reforç.
5. Reforç.
6. Reforç.
7. Exercitació.
8. Reforç.
9. Reforç.

Activitats sobre els continguts

1. Reforç.
2. Exercitació.
3. Exercitació.
4. Exercitació.
5. Reforç.
6. Exercitació.
7. Exercitació.
8. Exercitació.
9. Exercitació.
10. Reforç.
11. Reforç.
12. Reforç.
13. Reforç.
14. Reforç.
15. Exercitació.
16. Exercitació.
17. Exercitació.
18. Exercitació.
19. Exercitació.
20. Exercitació.
21. Reforç.
22. Exercitació.
23. Exercitació.
24. Reforç.
25. Reforç.
26. Exercitació.
27. Reforç.
28. Reforç.
29. Reforç.

82
30. Exercitació.
31. Exercitació.
32. Exercitació.
33. Reforç.
34. Exercitació.

Recursos i materials recomanats

Materials:
 Caldria disposar d’un ventall molt ampli i variat de llibres de tots els gèneres a l’aula, o bé traslladar-se a una
biblioteca municipal o pública o a una llibreria amb un fons juvenil de literatura important (prèvia consulta al personal
de la biblioteca i/o llibreria per organitzar conjuntament l’activitat)

Recursos:
 Demanem que triïn tres llibres: un per impuls, un altre per gènere literari i un altre perquè els sembla que tracta
un tema que els atrau. Després, cada noi i noia haurà de justificar la seva tria.
 Un cop a l’aula, es podria fer una llista a la pissarra de personatges literaris que han impactat especialment i que
es recorden amb afecte, tant si són protagonistes com adversaris. També els podríem demanar que es
documentessin sobre els gèneres i fer una llista de llibres llegits per l’alumnat agrupant-los segons el seu gènere.

Lectures suggerides:
VERNETTA, X.: Sense adreça coneguda. Barcelona, Barcanova, 1997.
LINAZASORO, K.: Les botes vermelles. Barcelona, Barcanova, 2000.
UWE , T.: El tresor de Pagensand. Barcelona, Barcanova, 2000.

83
Avaluació

Avaluació inicial

Conceptes literaris

1. Marca el concepte que correspon a la definició.

• Narració breu d’uns fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.
a) Poema b) Conte c) Novel·la d) Teatre

• Gènere literari que es caracteritza pel fet que l’autor juga amb la forma i el significat de les paraules per tal de produir
un efecte especial en el lector.
a) Narrativa b) Assaig c) Poesia d) Teatre

• Text que dibuixa les característiques d’una persona, un animal, un paisatge, etc.
a) Narració b) Descripció c) Poema d) Relat

• Repetició dels mateixos sons al final dels versos d’un poema.

a) Rima b) Al·literació c) Sonorització d) Ritme

• Reproducció directa de la conversa que mantenen els personatges d’una obra literària.
a) Diàleg b) Relat c) Drama d) Monòleg

• Narració popular d’esdeveniments que sovint té un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
a) Cançó b) Llegenda c) Conte d) Rondalla

Lèxic i vocabulari

1. Ordena alfabèticament aquestes paraules:

fred, frau, fresc, franc, freqüent, paller, pàl·lid, palau, palma, palpar.

2. Assenyala quina és la paraula que no pot formar part del grup.

• desenllaç, solució, inici, conclusió, final, resultat.
• armari, sofà, butaca, tamboret, poltrona, balancí.
• perfum, aroma, flaire, essència, ferum, fragància.
• tigre, lleó, gos, cavall, gat, guineu.

Gramàtica i ortografia

1. Separa el SN del SV de les oracions següents.

– Les màquines obrien camí pel bosc.
– Els esports de muntanya requereixen una preparació especial.
– Una plaça dura és una superfície pavimentada.

2. Separa les síl·labes de les paraules següents:

magatzem, metàl·lic, passadís, carretera, freqüentar, deixadesa.

3. Assenyala quines d’aquestes paraules s’han d’escriure amb majúscula inicial.

la ciutat de florència el riu llobregat
el 25 de febrer dimarts o dimecres
en pep i la neus el planeta mart

4. Canvia el gènere i el nombre dels noms i adjectius següents:

nebot
boig
poruc
esclau

84
actor
genuí
tranquil
gos
gris

5. Escriu el singular d’aquests grups de paraules.

els idiomes ____________ els hams ____________
les universitats ____________ les històries ____________
els odis ____________ les eugues ____________
els huracans ____________ les olors ____________
les obligacions ____________ els ulls ____________
les herbes ____________ els infants ____________

6. Dictat
Els primers poblats egipcis

A Egipte els primers assentaments estables es van aixecar a les terrasses properes al riu Nil. Eren petits nuclis amb
barraques fetes de pals de fusta i de canyes trenades, que es feien servir d’habitatges. Al voltant de les barraques s’hi
agrupaven diverses instal·lacions destinades a emmagatzemar els productes del camp. Eren, generalment, grans clots
excavats a terra, impermeabilitzats i reforçats amb un revestiment d’estores teixides amb canyes.
Nova enciclopèdia catalana de l’estudiant,
Carroggio/Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 1999.

Lectura en veu alta

1. Es tracta de llegir un petit text, com el que presentem, per avaluar la capacitat de l’alumnat de llegir en veu alta de
manera expressiva.

Un costum singular
A la regió de Toldi, a les muntanyes del Caucas, hi ha el costum de regalar una cordeta. Sí, ho heu llegit bé: en lloc de
flors, de dolços, d’objectes més o menys valuosos, un trosset de corda.
Heus ací l’origen d’aquest costum tan singular. En aquelles regions hi vivia una dona molt apreciada per tots els seus
conveïns; aquests solien visitar-la el dia de la seva onomàstica i li portaven algun regal. Una vegada, un dels seus
visitants, un vellet molt garrepa, es va posar a calcular quant li costava tot allò. I quan va arribar a la festa de la senyora,
s’hi va presentar amb mostres de cansament i un tros de corda a la mà.
–Li portava un be petit –va explicar–, però se m’acaba d’escapar.
I li va donar el trosset de corda. El be no va aparèixer per més que el van buscar entre tots. I alguns veïns, que no eren
rucs, van comprendre el truc. De mica en mica es va anar estenent el costum, i tots van acabar per regalar una cordeta
«perquè se’ls havia escapat el be».
El costum es va mantenir, i a Toldi es regalen trossos de corda en comptes de les habituals llaminadures d’altres llocs.
Nova enciclopèdia catalana de l’estudiant,
Carroggio/Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 1999.

85
Avaluació inicial

Solucions

Conceptes literaris
1. b) Conte.
c)Poesia.
b) Descripció.
a)Rima.
a)Diàleg.
b)Llegenda.

Lèxic i vocabulari
1. franc, frau, fred, freqüent, fresc, palau, paller, pàl·lid, palma, palpar.

2. inici; armari; ferum; guineu.

Gramàtica i ortografia
1. SN: Les màquines; SV: obrien camí pel bosc.
SN: Els esports de muntanya; SV: requereixen una preparació especial.
SN: Una plaça dura; SV: és una superfície pavimentada.

2. ma-gat-zem, me-tàl-lic, pas-sa-dís, car-re-te-ra, fre-qüen-tar, dei-xa-de-sa.

3. la ciutat de Florència; en Pep i la Neus; el riu Llobregat; el planeta Mart.

4. nebot, neboda, nebots, nebodes;

boig, boja, boigs (o bojos), boges;
poruc, poruga, porucs, porugues;
esclau, esclava, esclaus, esclaves;
actor, actriu, actors, actrius;
genuí, genuïna, genuïns, genuïnes;
tranquil, tranquil·la, tranquils, tranquil·les;
gos, gossa, gossos, gosses;
gris, grisa, grisos, grises.

5. L’idioma; la universitat; l’odi; l’huracà; l’obligació; l’herba; l’ham; la història; l’euga; l’olor; l’ull; l’infant.

6. Dictat.

Lectura en veu alta

1. Activitat de lectura.

86
Avaluació sumativa

Per tal d’avaluar el progrés de cadascun dels alumnes i les alumnes al llarg del curs, hem incorporat en cada unitat del
llibre de l’alumne un model d’avaluació. Cada professor o professora en podrà fer l’ús que li sembli millor en funció del
grup i del moment.
Per altra banda, la unitat didàctica 10 és una unitat de síntesi i avaluació global. Pot ser útil per fer una valoració final
dels objectius aconseguits i per indicar a cada alumne o alumna en concret quines activitats de recuperació o de reforç
hauria de fer per tal d’assolir un nivell acceptable.
Tot seguit, i només amb un sentit indicatiu, proposem algunes activitats del llibre de l’alumne que poden ser vàlides per
comprovar en quin grau ha assolit cada alumne o alumna cadascun dels objectius didàctics proposats. Aquesta
proposta sempre caldrà adaptar-la a la manera de treballar de cada grup i a la capacitat que l’alumnat demostri quant a
l’ampliació dels continguts treballats.

 Si se segueix aquesta proposta, i tenint en compte que són activitats treballades a classe prèviament, recomanem
modificar les activitats més guiades i convertir-les en unes de semblants que siguin més obertes, de manera que
permetin a l’alumne o l’alumna explicar a la seva manera allò que se li pregunta. D’aquesta manera podrem avaluar
millor el grau de maduresa i d’assimilació de continguts de l’alumnat.
 Algunes de les activitats proposades es poden plantejar com a exercicis orals o bé com a exercicis escrits.
Evidentment cada professor o professora, en funció del grup i del moment, haurà de decidir quina és la millor opció.
 Pel que fa a les habilitats generals de parlar, llegir i escriure, convé valorar sobretot el progrés de l’alumnat. Per
tant, els criteris de qualificació que establim aquí són aplicables només a l’alumnat que ha fet la primària en català i
que no necessita fer un currículum adaptat.
 En els criteris de qualificació marquem només tres nivells:

SUFICIENT per al nivell d’aprenentatge baix (però constatem que l’alumnat ha progressat).
BÉ per al nivell d’aprenentatge mitjà.
NOTABLE/EXCEL·LENT per al nivell d’aprenentatge alt. El professor o la professora, en aquest últim nivell, podrà diferenciar
entre l’excel·lent i el notable pel grau de maduresa, adequació i correcció que demostri cada alumne o alumna.

L’avaluació sumativa ha de permetre fer un seguiment individualitzat de cada alumne i alumna, cosa que ens permetrà
proposar a cadascun d’ells les activitats més adequades per superar les mancances que es detectin al més aviat
possible.

Unitat didàctica 1

Objectiu didàctic núm. 1

Llegir en veu alta un text narratiu i copsar-ne els aspectes més significatius.
Activitats d’avaluació
a) Cada alumne o alumna haurà de llegir un fragment de la lectura de la unitat (proposem que tingui entre 10 i 15
línies).
b) Acabada la lectura se li formularà una pregunta o dues de comprensió del fragment llegit. Per exemple: si l’alumne o
l’alumna llegeix les primeres 14 línies de la lectura «Encara recordo… el lloro dels seus veïns», li podríem preguntar:
– Quina expressió tenia l’Enric quan va ensenyar les plomes del lloro al narrador de la història?
– Per què el narrador i l’Enric eren tan amics?
c) A continuació podem formular alguna pregunta que ens permeti avaluar el grau de retenció del contingut global de la
lectura. Podria ser, per exemple, la pregunta 5 de l’apartat de Comprensió (p. 12).
Criteris de qualificació
Aquests exercicis han de servir principalment per detectar deficiències importants en la lectura i la comprensió, per tal
de poder prestar de manera immediata una atenció específica i individualitzada a aquells i aquelles alumnes que la
necessitin.
Lectura
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna llegeix mantenint un ritme constant (encara que sigui molt lent, fins i tot
sil·labejant) i fa les pauses que marquen els signes de puntuació de manera acceptable.
 BÉ: L’alumne o l’alumna llegeix a un ritme acceptable i procura donar entonació al text.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna fa una bona lectura expressiva, articula amb seguretat i precisió tots els
sons i fa els enllaços correctament. La lectura es fa escoltar.

87
 Comprensió
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna respon les preguntes de manera aproximada, poc precisa. Sovint se l’ha d’orientar
o, fins i tot, se li ha de suggerir la resposta.
 BÉ: L’alumne o l’alumna respon les preguntes de manera simple, sense entrar en detalls. Ha entès el text.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna respon les preguntes amb precisió, donant-ne detalls i amb una
expressió correcta. Demostra interès i esforç per comunicar-se adequadament amb els altres. Es fa escoltar.

Objectiu didàctic núm. 2

Identificar els gèneres literaris i conèixer què és una narració.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 3 i 5 de les activitats de l’apartat de Literatura (p. 15) poden servir per avaluar l’assoliment d’aquest
objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna coneix els tres gèneres literaris.
 BÉ: L’alumne o l’alumna també sap definir què és un conte.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna respon amb correcció totes les qüestions.

Objectiu didàctic núm. 3

Dominar l’ordre alfabètic.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 10 i 14 de les activitats de l’apartat de Lèxic (p. 17) poden ser útils per avaluar l’assoliment d’aquest
objectiu. A més a més podrem valorar la capacitat de cada alumne i alumna de confeccionar un índex bibliogràfic. Això
ens permetrà donar el suport necessari a l’alumnat que tingui dificultats en aquest sentit.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna coneix l’ordre alfabètic, però no ha estat capaç de fer l’índex bibliogràfic.
(Consideraríem també en aquest nivell l’alumnat que fa tot l’exercici bé, però que ha estat incapaç de superar uns
mínims de presentació: marges, netedat, lletra, etc.).
 BÉ: L’alumne o l’alumna s’equivoca només en algun detall secundari, com ara l’ordre dels elements de l’índex
bibliogràfic.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna fa els exercicis amb correcció.

Objetiu didàctic núm. 4

Reconèixer els constituents d’una oració.
Activitats d’avaluació
L’exercici 19 de les activitats de l’apartat de Gramàtica (p. 20) i l’exercici 6 de les activitats de reforç (p. 25) poden servir
per avaluar l’assoliment d’aquest objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna demostra que ha adquirit els conceptes bàsics de SN subjecte i SV predicat com a
constituents de l’oració i analitza les oracions tot i cometre alguns errors.
 BÉ: L’alumne o l’alumna també és capaç de formar les oracions i analitzar-les de manera acceptable.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna fa els exercicis amb correcció.

Objetiu didàctic núm. 5

Puntuar les oracions i fer un ús correcte de les majúscules.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 26 i 27 de les activitats de l’apartat d’Ortografia (p. 23) es poden utilitzar per avaluar l’assoliment d’aquest
objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna puntua de manera acceptable tot i cometre tres o quatre errors. (Insistim que
l’alumne o l’alumna que fa l’exercici bé, però no aconsegueix una presentació adequada d’aquest, també el
consideraríem en aquest nivell.)
 BÉ: L’alumne o l’alumna puntua de manera acceptable tot i cometre dos o tres errors.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna fa correctament els exercicis.

Unitat didàctica 2

Objectiu didàctic núm. 6

88
Llegir en veu alta uns quants poemes i copsar-ne els aspectes més significatius.
Activitats d’avaluació
a) Cada alumne i alumna haurà de llegir o recitar un poema de la unitat.
b) Acabada la lectura se li formularan un parell de preguntes de comprensió i anàlisi. Si l’alumne o l’alumna llegeix el
poema «Les abelles», per exemple, li podríem preguntar:
– La pregunta 1 de l’apartat de Comprensió de la lectura (p. 32).
– Quantes síl·labes té cada vers? Hi ha alguns versos que rimin? Com ho fan: amb rima consonant o
assonant?
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: Lectura acceptable i respostes aproximades, amb alguna ajuda.
 BÉ: Lectura correcta o recitació acceptable i respostes simples però correctes.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : Recitació correcta d’un dels poemes llargs i respostes ben contestades.

Objectiu didàctic núm. 7

Conèixer els orígens de la poesia i els recursos mètrics més bàsics.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 1, 2 i 6 de l’apartat de Literatura (p. 35) poden servir per avaluar l’assoliment d’aquest objectiu. Al mateix
temps, l’exercici 6 permet valorar la capacitat creativa de l’alumnat.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna demostra que entén el concepte de poesia i que coneix els recursos mètrics.
 BÉ: L’alumne o l’alumna també coneix els orígens de la poesia i és capaç d’utilitzar els recursos mètrics de
manera acceptable.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna és capaç d’escriure un poema seguint un metre i una rima establerts.

Objectiu didàctic núm. 8

Reconèixer i analitzar el sintagma nominal.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 17 i 18 de les activitats de l’apartat de Gramàtica (p. 39) i l’exercici 5 de les activitats de reforç (p. 45)
poden servir per avaluar l’assoliment de l’objectiu. A més a més, l’exercici 18 ens permetrà valorar el coneixement dels
noms col·lectius.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna sap analitzar els SN formats per Det + N + Adj, no té més de dos errors pel que fa
a l’ús dels noms col·lectius i sap identificar els noms concrets.
 BÉ: L’alumne o l’alumna també sap analitzar els SN formats per Det + N + SPrep, utilitza els noms col·lectius
correctament, encara que cometi un error, i identifica almenys vuit dels nou noms.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : Fa tots els exercicis correctament.

Objectiu didàctic núm. 9

Separar les síl·labes d’una paraula i d’un vers.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 22, 24 i 25 de les activitats de l’apartat d’Ortografia (p. 41) poden servir per avaluar si s’ha assolit l’objectiu.
L’últim exercici ens permetrà detectar els errors en la col·locació del guionet que indica la partició de paraules a final de
ratlla.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna només comet errors (quatre o cinc com a màxim) en la separació de dígrafs, hiats
o diftongs.
 BÉ: L’alumne o l’alumna només comet errors (dos o tres com a màxim) en la separació d’alguns dígrafs.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna fa els exercicis correctament.

Objectiu didàctic núm. 10

Produir avisos de paraula i per escrit.
Activitats d’avaluació
L’exercici 27 de les activitats de l’apartat de Tipologia textual (p. 43) o el 10 de l’avaluació (p. 44) poden servir per
avaluar el grau d’assoliment d’aquest objectiu.
En aquesta activitat podrem avaluar tots els elements bàsics que ha de presentar un text utilitari: la presentació,
l’adequació, la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, etc. Podrem valorar també l’habilitat en el maneig de
programes informàtics.
Criteris de qualificació

89
• SUFICIENT: L’alumne o l’alumna redacta i llegeix un text en què el missatge és clar: sap a qui es dirigeix, té clar quin
objectiu persegueix, globalment s’hi veu una coherència i la presentació és acceptable.
• BÉ: L’alumne o l’alumna redacta i llegeix un text ben estructurat, ben cohesionat i amb un grau de correcció acceptable.
• NOTABLE/EXCEL·LENT: L’alumne o l’alumna redacta i llegeix un text correcte. (Es pot valorar positivament el fet que
l’alumne o l’alumna presenti el document escrit a l’ordinador d’acord amb les normes convencionals de presentació.)

Unitat didàctica 3

Objectiu didàctic núm. 11

Llegir en veu alta un relat èpic i copsar-ne els aspectes més significatius.
Activitats d’avaluació
a) En aquesta unitat podem avaluar, després d’avisar l’alumnat perquè pugui preparar-se l’exercici, la velocitat lectora i
l’entonació. Cada alumne i alumna haurà de llegir un fragment de la lectura de la unitat (proposem entre 10 i 15 ratlles).
b) Acabada la lectura se li formularà una pregunta o dues de comprensió del fragment llegit. Per exemple: si l’alumne o
l’alumna llegeix els tres primers paràgrafs de la lectura «Navegàrem en direcció… que no pas un home.», li podríem
preguntar:
– Com eren els ciclops?
– Quina va ser la primera cosa que van veure els navegants en arribar a l’illa dels ciclops?
c) Tot seguit podem formular alguna pregunta més general relacionada amb el text per valorar la capacitat de retenció.
Podem basar-nos, per exemple, en l’exercici 4 de l’apartat Fem una descripció (p. 55).
Criteris de qualificació
Lectura
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna llegeix a una velocitat de 80 paraules per minut i fa una entonació acceptable.
 BÉ: L’alumne o l’alumna llegeix a una velocitat de 100 paraules per minut i fa una entonació correcta.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna llegeix a una velocitat de 120 paraules per minut i la seva lectura és
expressiva. Es fa escoltar.
Comprensió
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna respon les preguntes de manera aproximada, poc precisa. Sovint se l’ha d’orientar
o, fins i tot, se li ha de suggerir la resposta.
 BÉ: Respon les preguntes de manera simple, sense entrar en detalls. Ha entès el text.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : Respon les preguntes amb precisió, donant-ne detalls i amb una expressió correcta.
Demostra interès i esforç per comunicar-se adequadament amb els altres. Es fa escoltar.

Objectiu didàctic núm. 12

Conèixer els orígens del gènere èpic.
Activitats d’avaluació
L’exercici 1 de les activitats de reforç (p. 67) i els exercicis 9, 10 i 11 de les activitats de l’apartat de Literatura (p. 57)
poden servir per avaluar l’assoliment d’aquest objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna contesta les preguntes tot i que amb poca precisió o amb alguns errors. Sovint se
l’ha d’ajudar.
 BÉ: L’alumne o l’alumna contesta bé les preguntes tot i que comet algun error.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna contesta bé totes les preguntes i demostra interès per comunicar el seu
missatge: es fa escoltar.

Objectiu didàctic núm. 13

Interpretar la informació recollida en un diccionari general.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 14 i 16 de les activitats de l’apartat de Lèxic (p. 59) poden servir per avaluar si s’ha assolit l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna reconeix quan una paraula s’utilitza en sentit figurat i quan s’utilitza en sentit propi.
 BÉ: L’alumne o l’alumna coneix el significat de les expressions de sentit figurat, tot i que comet algun error.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna fa bé tots els exercicis.

Objectiu didàctic núm. 14

Aprendre els canvis de gènere i nombre dels noms.
Activitats d’avaluació

90
Els exercicis 19, 24 i 27 de les activitats de l’apartat de Gramàtica (p. 62-63) poden servir per avaluar l’assoliment de
l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera el 60% d’encerts.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera el 70% d’encerts.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna supera el 85% d’encerts.

Objectiu didàctic núm. 15

Escriure correctament la vocal final (a o e) dels noms i els adjectius.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 30 i 31 de les activitats de l’apartat d’Ortografia (p. 65) poden servir per avaluar el grau d’assoliment de
l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera el 60% d’encerts.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera el 70% d’encerts.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna supera el 85% d’encerts.

Unitat didàctica 4

Objectiu didàctic núm. 16

Llegir en veu alta un conte i copsar-ne els aspectes més significatius.
Activitats d’avaluació
a) En aquesta unitat podem avaluar la lectura de fragments dialogats per valorar la capacitat de donar vida als
personatges a través del que diuen, marcar les diferents modalitats amb l’entonació i canviar-la quan intervé el
narrador. Proposem, per exemple, el fragment «–Qui ets?… el portaré a casa de la dona i el nen i demà me n’aniré.» (p.
73-74).
b) L’exercici 4 de l’apartat de Comprensió (p. 76) pot servir per avaluar si s’ha aconseguit l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: Lectura i comprensió acceptables.
 BÉ: Lectura i comprensió bones.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : Lectura expressiva, amb bona entonació i fonètica correcta i comprensió precisa i matisada.

Objectiu didàctic núm. 17

Conèixer l’origen de les llengües romàniques i identificar-les.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 1 i 5 de les activitats de l’apartat de Llengua i societat (p. 81) poden servir per avaluar si s’ha assolit
l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera el 60% del que se li pregunta.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera el 70% del que se li pregunta.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna supera el 85% del que se li pregunta.

Objectiu didàctic núm. 18

Reconèixer la funció bàsica de l’adjectiu.
Activitats d’avaluació
L’exercici 14 de l’apartat de Gramàtica (p. 84) i l’exercici 6 d’avaluació (p. 90) poden servir per avaluar si s’ha assolit
l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera el 60% del que se li pregunta.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera el 70% del que se li pregunta.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna supera el 85% del que se li pregunta.

Objectiu didàctic núm. 19

Aprendre els canvis de gènere i nombre dels adjectius.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 10, 11, 12 i 13 de les activitats de l’apartat de Gramàtica (p. 84) poden servir per avaluar l’assoliment
d’aquest objectiu.

91
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera el 60% del que se li pregunta.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera el 70% del que se li pregunta.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna supera el 85% del que se li pregunta.

Objectiu didàctic núm. 20

Dominar l’escriptura de les consonants a final de paraula.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 23, 24, 25 i 26 de l’apartat d’Ortografia (p. 87) poden servir per avaluar si s’ha assolit l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera el 60% del que se li pregunta.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera el 70% del que se li pregunta.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna supera el 85% del que se li pregunta.

Objectiu didàctic núm. 21

Donar consells de paraula i per escrit.
Activitats d’avaluació
L’exercici 27 de les activitats de l’apartat de Tipologia textual (p. 89) pot servir per avaluar l’expressió oral i l’exercici 28,
l’expressió escrita.
Criteris de qualificació
Expressió oral
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna s’expressa de manera acceptable, té clar que dóna consells i s’esforça perquè els
receptors l’entenguin.
 BÉ: L’alumne o l’alumna s’expressa força bé i el seu text té una estructura coherent, cosa que en facilita la
comprensió.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna transmet els consells amb entusiasme, precisió i correcció gramatical i
lèxica.
Expressió escrita
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna redacta els consells d’una manera acceptable. (No superaran aquest nivell els
documents que no tinguin una presentació correcta.)
 BÉ: L’alumne o l’alumna redacta els consells correctament i els dóna un format acceptable.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna redacta un decàleg ben elaborat. (Es pot valorar positivament la
presentació del document que s’ha passat a l’ordinador.)

Unitat didàctica 5

Objectiu didàctic núm. 22

Llegir en veu alta un text teatral i copsar-ne els aspectes més significatius.
Activitats d’avaluació
L’exercici 10 de les activitats de l’apartat de Literatura (p.103) pot servir per avaluar l’assoliment de l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna llegeix de manera acceptable el text.
 BÉ: L’alumne o l’alumna fa una lectura expressiva i escenificada del text.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna fa la representació teatral del text de manera acceptable.

Objectiu didàctic núm. 23

Identificar el gènere teatral i conèixer-ne els elements més característics.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 7 i 8 de les activitats de l’apartat de Literatura (p. 103) poden servir per avaluar l’assoliment d’aquest
objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna ha adquirit el concepte de teatre com a gènere literari.
 BÉ: L’alumne o l’alumna també coneix la majoria dels elements que intervenen en l’àmbit teatral.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna distingeix els gèneres teatrals tradicionals i coneix tots els elements que
intervenen en l’àmbit teatral.

Objectiu didàctic núm. 24

92
Conèixer els recursos que s’utilitzen en una definició i aprendre a definir paraules.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 13 i 14 de les activitats de l’apartat de Lèxic (p. 105) poden servir per avaluar l’assoliment de l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna és capaç de definir correctament més del 60% de les paraules proposades.
 BÉ: L’alumne o l’alumna és capaç de definir correctament més del 70% de les paraules proposades.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna és capaç de definir correctament més del 85 % de les paraules
proposades.

Objectiu didàctic núm. 25

Reconèixer la funció de l’article.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 17, 19 i 24 de les activitats de l’apartat de Gramàtica (p. 108-109) poden servir per avaluar si s’ha assolit
l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna utilitza correctament l’article en més del 60% dels casos proposats.
 BÉ: L’alumne o l’alumna utilitza correctament l’article en més del 70% dels casos proposats.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna utilitza correctament l’article en més del 85 % dels casos proposats.

Objectiu didàctic núm. 26

Dominar els emmudiments de les vocals i l’ús de l’apostrofació i la contracció.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 29, 30 i 31 de les activitats de l’apartat d’Ortografia (p. 111) poden servir per avaluar l’assoliment de
l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna utilitza la forma adequada en més del 60% dels casos proposats.
 BÉ: L’alumne o l’alumna utilitza la forma adequada en més del 70% dels casos proposats.
 NOTABLE/EXCEL·LENT: L’alumne o l’alumna utilitza la forma adequada en més del 85 % dels casos proposats.

Unitat didàctica 6

Objectiu didàctic núm. 27

Llegir en veu alta una rondalla i copsar-ne els aspectes més significatius.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 5, 6 i 7 de les activitats de l’apartat de Comprensió (p. 120) poden servir per avaluar l’assoliment de
l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna contesta de manera acceptable, tot i que sovint se l’ha d’ajudar.
 BÉ: L’alumne o l’alumna contesta correctament tot i que de manera simple, sense detalls.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna contesta de manera precisa i amb un discurs ben elaborat.

Objectiu didàctic núm. 28

Conèixer les llengües d’Espanya i els dominis lingüístics corresponents.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 1, 2 i 5 de les activitats de l’apartat de Llengua i societat (p. 123) poden servir per avaluar l’assoliment de
l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna demostra que sap les llengües d’Espanya i els territoris on es parla cadascuna
d’elles.
 BÉ: L’alumne o l’alumna també coneix quines són les llengües romàniques d’Espanya i quina no ho és, i els
territoris on es parlen fora d’Espanya.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna respon amb precisió totes les preguntes formulades.

Objectiu didàctic núm. 29

Aprendre la funció i l’ús dels demostratius, els possessius i els interrogatius.
Activitats d’avaluació

93
Els exercicis 9, 11 i 16 de les activitats de l’apartat de Gramàtica (p. 127) poden servir per avaluar l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera més del 60% de les dificultats.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera més del 70% de les dificultats.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna supera més del 85 % de les dificultats.

Objectiu didàctic núm. 30

Identificar els diftongs i reconèixer la síl·laba tònica.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 19 i 20 de les activitats de l’apartat d’Ortografia (p. 129) poden servir per avaluar aquest objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera el 60% de les dificultats plantejades.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera el 70% de les dificultats plantejades.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna supera el 85% de les dificultats plantejades.

Objectiu didàctic núm. 31

Exposar coneixements i experiències per escrit i oralment.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 24 i 25 de les activitats de l’apartat de Tipologia textual (p. 131) poden servir per avaluar en quin grau s’ha
assolit l’objectiu.
Criteris de qualificació
Expressió oral
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna fa una xerrada prou entenedora i demostra interès perquè el públic l’entengui i
segueixi el seu discurs amb atenció.
 BÉ: L’alumne o l’alumna aconsegueix un discurs ben estructurat i coherent.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna demostra un bon nivell d’expressió i fa un discurs adequat a la situació.
Expressió escrita
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna escriu un text expositiu amb una estructura acceptable.
 BÉ: L’alumne o l’alumna escriu un text expositiu ben estructurat i amb un grau de cohesió i correcció acceptables.
 NOTABLE/EXCEL·LENT: L’alumne o l’alumna presenta un text expositiu d’un nivell alt. (Es valorarà la presentació
adequada.)

Objectiu didàctic núm. 32

Familiaritzar-se amb la tècnica dels mots encreuats.
Activitats d’avaluació
L’entreteniment lingüístic (p. 135) pot servir per avaluar l’habilitat de cada alumne i alumna a l’hora de fer uns mots
encreuats.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna, de les 80 caselles que s’han d’omplir, n’aconsegueix més de 60.
 BÉ: L’alumne o l’alumna, de les 80 caselles que s’han d’omplir, n’aconsegueix més de 70.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna acaba els mots encreuats.

Unitat didàctica 7

Objectiu didàctic núm. 33

Llegir en veu alta i conèixer «La llegenda d’or».
Activitats d’avaluació
Els exercicis 2, 3, 4 i 5 de l’apartat de Comprensió (p.141) poden servir per avaluar si s’ha assolit l’objectiu.
Criteris de qualificació
• SUFICIENT: L’alumne o l’alumna contesta les preguntes de manera aproximada; sovint necessita orientacions.
• BÉ: Contesta bé les preguntes encara que de manera simple, sense gaire precisió.
• NOTABLE/EXCEL·LENT: Contesta totes les preguntes de manera correcta i amb un bon nivell d’expressió.

Objectiu didàctic núm. 34

Aprendre les característiques de la literatura popular i diferenciar entre rondalla, llegenda i mite.
Activitats d’avaluació

94
Els exercicis 4 i 6 de les activitats de l’apartat de Literatura (p. 143) poden servir per avaluar l’assoliment d’aquest
objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna ha après els conceptes de literatura popular, rondalla i llegenda.
 BÉ: L’alumne o l’alumna fa els exercicis de manera acceptable encara que amb algun error.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna completa adequadament tots els exercicis.

Objectiu didàctic núm. 35

Reconèixer les paraules polisèmiques i les homònimes.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 10 i 13 de l’apartat de Lèxic (p. 145) poden servir per a l’avaluació. Al mateix temps podem observar si
recorden les categories gramaticals i si saben classificar les paraules.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera el 60% de les dificultats plantejades.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera el 70% de les dificultats plantejades.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna supera el 85% de les dificultats plantejades.

Objectiu didàctic núm. 36

Aprendre la funció i l’ús dels numerals, els quantitatius i els indefinits.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 14, 20, 21, 23 i 24 de les activitats de l’apartat de Gramàtica (p. 148-149) poden servir per fer l’avaluació
de l’objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera el 60% de les dificultats plantejades.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera el 70% de les dificultats plantejades.
 NOTABLE/EXCEL·LENT L’alumne o l’alumna supera el 85% de les dificultats plantejades.

Objectiu didàctic núm. 37

Practicar l’accentuació de les paraules.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 28, 29 i 30 de l’apartat d’Ortografia (p. 151) poden servir per avaluar l’assoliment d’aquest objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna supera el 60% de les dificultats plantejades.
 BÉ: L’alumne o l’alumna supera el 70% de les dificultats plantejades.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna supera el 85% de les dificultats plantejades.

Unitat didàctica 8

Objectiu didàctic núm. 38

Llegir en veu alta un episodi de la Bíblia i copsar-ne els aspectes més significatius.
Activitats d’avaluació
a) Ara que ja s’entra en la part final del curs, convé plantejar una avaluació de lectura en veu alta semblant a la que es
va fer en la primera unitat. L’objectiu és comprovar quin progrés ha aconseguit cada alumne i cada alumna pel que fa a
l’habilitat lectora.
Per tant, proposem que cada alumne i cada alumna llegeixi un fragment del text de la unitat (entre 15 i 20 ratlles).
b) Acabada la lectura se li formularà una pregunta o dues de comprensió del fragment llegit. Per exemple: si l’alumne o
l’alumna llegeix els dos primers paràgrafs, se li podria preguntar:
– Quina va ser l’ordre dictada pel Faraó?
– Què va fer amb el fill la parella de la tribu de Leví?
c) Per comprovar la comprensió global del text bíblic, podem fer servir els exercicis 4, 5 i 8 de l’apartat de Comprensió
lectora (p. 161).
Criteris de qualificació
Lectura expressiva
En aquest cas convé més avaluar quin és el progrés que ha fet cada alumne i cada alumna que no pas l’habilitat
demostrada en aquest moment. Per tant, caldria comparar l’habilitat d’ara respecte de la que va demostrar en començar
el curs.
Comprensió

95
 SUFICIENT:Contesta la majoria de les preguntes de manera aproximada.
 BÉ:Contesta força bé.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : Contesta amb precisió i la seva expressió és fluïda i correcta.

Objectiu didàctic núm. 39

Conèixer el sentit religiós i el valor literari de la Bíblia.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 2, 8 i 10 de les activitats de l’apartat de Literatura (p. 165) poden servir per fer l’avaluació.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: Respon la majoria de les preguntes de manera aproximada.
 BÉ: Contesta força bé.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : Contesta amb precisió i la seva expressió és fluïda i correcta.

Objectiu didàctic núm. 40

Reconèixer el sintagma verbal i aprendre les formes verbals.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 17, 18 i 19 de les activitats de l’apartat de Gramàtica (p. 168-169) poden servir per fer l’avaluació.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna resol bé més del 60% de les dificultats.
 BÉ: L’alumne o l’alumna resol bé més del 70% de les dificultats.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna resol bé més del 85 % de les dificultats.

Objectiu didàctic núm. 41

Practicar l’accentuació i l’ús de la dièresi.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 20 i 26 de les activitats de l’apartat d’Ortografia (p. 171) poden servir per fer l’avaluació.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna resol bé més del 60% de les dificultats.
 BÉ: L’alumne o l’alumna resol bé més del 70% de les dificultats.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna resol bé més del 85 % de les dificultats.

Objectiu didàctic núm. 42

Descriure persones i animals.
Activitats d’avaluació
L’exercici 29 de l’apartat de Tipologia textual (p. 173) pot servir per avaluar el grau d’assoliment d’aquest objectiu.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna presenta un text força ben estructurat i amb una presentació acceptable.
 BÉ: L’alumne o l’alumna fa una descripció precisa i amb un nivell d’expressió i de correcció acceptables.
 NOTABLE/EXCEL·LENT: L’alumne o l’alumna presenta un text amb una expressió rica, ben puntuat i amb un grau
elevat de correcció.

Unitat didàctica 9

Objectiu didàctic núm. 43

Llegir en veu alta cançons populars i copsar-ne els aspectes més significatius.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 10 i 11 de l’apartat de Literatura (p. 185) poden servir per fer l’avaluació.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna enumera molt esquemàticament les parts bàsiques de la cançó.
 BÉ: L’alumne o l’alumna explica amb força fluïdesa el contingut de la cançó.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna explica amb precisió el contingut de la cançó i en comenta les
característiques literàries més rellevants.

Objectiu didàctic núm. 44

Aprendre les característiques de la poesia tradicional.
Activitats d’avaluació
L’exercici 9 de les activitats de l’apartat de Literatura

96
(p. 185) pot servir per fer l’avaluació.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna demostra haver après els conceptes de literatura tradicional, literatura popular i
literatura oral.
 BÉ: L’alumne o l’alumna també coneix els gèneres que comprèn el cançoner popular.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna respon amb precisió totes les qüestions plantejades.

Objectiu didàctic núm. 45

Saber agrupar paraules en camps semàntics.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 13, 14 i 18 de l’apartat de Lèxic (p. 186-187) poden servir per fer l’avaluació.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna resol les dificultats plantejades en més del 60% dels casos.
 BÉ: L’alumne o l’alumna resol les dificultats plantejades en més del 70% dels casos.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna resol les dificultats plantejades en més del 85 % dels casos.

Objectiu didàctic núm. 46

Conjugar els verbs regulars i utilitzar la forma adequada en cada situació temporal.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 20 i 25 de les activitats de l’apartat de Gramàtica (p. 190) poden servir per avaluar el nivell assolit.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna resol les dificultats plantejades en més del 60% dels casos.
 BÉ: L’alumne o l’alumna resol les dificultats plantejades en més del 70% dels casos.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna resol les dificultats plantejades en més del 85 % dels casos.

Objectiu didàctic núm. 47

Escriure correctament la vocal neutra (a o e) en les terminacions verbals.
Activitats d’avaluació
Els exercicis 35 i 36 de les activitats de l’apartat d’Ortografia (p. 193) poden servir per fer l’avaluació.
Criteris de qualificació
 SUFICIENT: L’alumne o l’alumna resol les dificultats plantejades en més del 60% dels casos.
 BÉ: L’alumne o l’alumna resol les dificultats plantejades en més del 70% dels casos.
 NOTABLE/EXCEL·LENT : L’alumne o l’alumna resol les dificultats plantejades en més del 85 % dels casos.

97
Relació amb el primer nivell de concreció
Els dígits de cada apartat corresponen als enunciats dels blocs de contingut o dels objectius terminals del primer nivell
de concreció del currículum de l’àrea de llengua, tal com van aparèixer publicats l’abril de 1993 a Currículum. Educació
Secundària Obligatòria. Àrea de llengua, edició del Servei de Difusió i Publicacions de la Generalitat de Catalunya –
Departament d’Ensenyament.
Indiquem continguts i objectius terminals de manera molt àmplia o extensa. Per tant, el fet d’indicar en una unitat un
contingut o un objectiu determinats no comporta que s’hi treballi de manera exhaustiva i que s’hi hagin d’assolir
definitivament. Per exemple: si en una unitat es treballa el diàleg o la conversa indicarem l’apartat 1.1, que diu:

És evident que el contingut 1.1 només es treballa parcialment en la unitat. Per això mateix, l’apartat 1.1 podrà aparèixer
en moltes altres unitats.

1.1. Comprensió i classificació dels missatges orals següents: singulars (exposició, conferència i discurs) i plurals
(diàleg, conversa, entrevista, debat, col·loqui i taula rodona).

Igualment indiquem alguns continguts i alguns objectius terminals que només es treballen en un estadi preparatori. Per
exemple: en una unitat en què es treballa la comprensió d’un text i es fa referència a l’autor, a l’època, etc. no dubtem a
indicar el procediment 4.1, que diu:

4.1. El comentari de text literari: poesia i prosa.

encara que no es proposi la redacció del comentari de text, cosa que sempre pot suggerir el professor o la professora.
Finalment, també indiquem continguts o objectius terminals que, tot i que no es preveuen en el llibre de l’alumne, s’hi
poden integrar fàcilment. Per exemple: quan demanem treballs d’elaboració de textos sovint indiquem l’objectiu terminal
16, que diu:

16. Manejar amb soltesa instruments informàtics d’ajut a la redacció i a la impressió de treballs escrits, com ara
processadors de textos, verificadors i correctors ortogràfics, diccionaris de sinònims i programes d’autoedició.

És evident que ha de ser el professor o la professora qui decideixi quan i de quina manera cal que els seus alumnes i
les seves alumnes assoleixin aquest objectiu.
En alguns casos, doncs, els continguts i els objectius terminals que assenyalem tenen un sentit indicatiu o de simple
suggeriment.

Unitat didàctica 1
Continguts
Procediments: 2.1, 2.2, 2.3, 2.7, 2.8, 3.1, 3.2, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3, 5.1, 5.2, 5.3.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1.3, 2.2, 3.1, 4.2, 4.3, 5.1, 5.4, 5.5.
Actituds, valors i normes: 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 4.1, 4.2.
Objectius terminals
7, 8, 9, 13, 15, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 35, 36, 37, 38, 43.

Unitat didàctica 2
Continguts
Procediments: 1.1, 1.2, 1.3, 2.1, 2.2, 2.5, 2.6, 2.7, 2.8, 2.9, 4.1, 4.3, 5.1, 5.2.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1.1, 1.2, 1.4, 2.1, 2.2, 2.4, 3.1, 4.2, 4.3, 4.4, 5.2, 5.3, 5.4, 5.7.
Actituds, valors i normes: 1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 2.3, 4.1, 4.2, 4.3.
Objectius terminals
1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 14, 16, 17, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 39, 42, 43.

Unitat didàctica 3
Continguts
Procediments: 2.1, 2.2, 2.7, 2.8, 2.9, 3.1, 3.2, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3, 5.2.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 3.1, 3.2, 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 5.2, 5.3.
Actituds, valors i normes: 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 4.1, 4.2, 4.3.
Objectius terminals

98
7, 8, 9, 14, 15, 18, 20, 25, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 34, 35, 39, 43.

Unitat didàctica 4
Continguts
Procediments: 1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 2.3, 2.5, 2.6, 2.7, 2.8, 2.9, 4.1, 4.2, 4.3, 5.2, 6.1.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 2.1, 2.2, 3.1, 4.2, 4.3, 4.4, 5.2, 5.3, 6.3, 6.4.
Actituds, valors i normes: 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 3.1, 3.2, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3.
Objectius terminals
7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 21, 22, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 39, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 49.

Unitat didàctica 5
Continguts
Procediments: 1.3, 1.4, 2.1, 2.2, 2.3, 2.7, 2.8, 2.9, 3.1, 3.2, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3, 5.2.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 2.2, 3.1, 3.2, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 5.2, 5.3.
Actituds, valors i normes: 1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 3.1, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3.
Objectius terminals
1, 4, 7, 8, 9, 13, 15, 18, 20, 23, 24, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 35, 36, 39, 42, 43.

Unitat didàctica 6
Continguts
Procediments: 1.1, 1.2, 1.5, 2.1, 2.2, 2.3, 2.6, 2.7, 2.8, 2.9, 4.1, 4.2, 4.3, 5.2, 6.1.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1.1, 1.2, 1.4, 2.1, 2.2, 2.4, 3.1, 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 5.2, 5.4, 6.3, 6.5.
Actituds, valors i normes: 1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 3.1, 3.2, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3.
Objectius terminals
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 15, 16, 17, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 39, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50.

Unitat didàctica 7
Continguts
Procediments: 1.3, 1.5, 2.1, 2.2, 2.3, 2.7, 2.8, 2.9, 3.1, 3.2, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3, 5.1, 5.2.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 3.1, 3.2, 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 5.2, 5.3, 5.4.
Actituds, valors i normes: 1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 4.1, 4.2, 4.3.
Objectius terminals
4, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 16, 18, 20, 23, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 34, 39, 42, 43.

Unitat didàctica 8
Continguts
Procediments: 1.2, 2.1, 2.2, 2.3, 2.6, 2.7, 2.8, 2.9, 4.1, 4.2, 4.3, 5.1, 5.2.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 3.2, 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 5.2, 5.3, 5.4, 5.5.
Actituds, valors i normes: 1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 4.1, 4.2, 4.3.
Objectius terminals
1, 4, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 15, 16, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 34, 38, 39, 42, 43.

Unitat didàctica 9
Continguts
Procediments: 1.3, 2.1, 2.2, 2.3, 3.1, 3.2, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3, 5.1, 5.2.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1.4, 3.1, 3.2, 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 5.2, 5.3, 5.4.
Actituds, valors i normes: 1.1, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 3.1, 4.1, 4.2, 4.3.
Objectius terminals
7, 8, 9, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 39, 42, 43.

99
Crèdits

Aquesta proposta ha estat elaborada per Josep Rosell i Lluís Homs.

© 2004, Editorial Barcanova, SA

Plaça de Lesseps, 33 entresòl

Telèfon: 932 172 054
Fax: 932 373 469
e-mail: barcanova@barcanova.es
www.barcanova.es

100