-L’estil rococó

A la primera meitat del s. XVIII un estil artístic barroc (molt carregat i esteticista)
posava èmfasis en el luxe que vivia l’aristocràcia de l’època. El país que mes es va
desenvolupar va ser França, tot i que a Alemanya o Àustria, també hi va haver exemples
importants.
La paraula rococó procedeix del terme francès "rocalla", fa referència al treball realitzat
en pedra i a la coberta de petxines utilitzada per decorar grutes artificials.

L’arquitectura: caracteritzada per una decoració molt rica als sostres i parets dels palaus
( molts mobles, miralls i cortinatge luxós) moltes formes irregulars i corbes
Estructuralment, la forma predominant consistia en la projecció d'un pavelló central de
planta circular del que partien dues ales de menor altura i de planta corbada.
Aquesta curvatura donava lloc a plànols oblics als quals transmetien la sensació de
moviment.

Santuario de Wies (Steigaden, Alemania) 1745-1754 Palacio de Catalina I (Pushkin,Rusia) 1717

Dominikus y Johann Baptist Zimmermann  Johann-Friedrich Braunstein

En pintura: pintors com Tiepolo, Watteau, Fragonard i boucher van reflectir els aspectes
banals del món aristocràtic amb les la representació d’escenes galants, temes quotidians,
exòtics i orientals esta molt lluny de la tradicional temàtica religiosa (colors clars i
pastels)

Triumph of Venus, 1833,

Francis Podesti
L’escultura: Étienne-Maurice Falconet (1716-1791) és considerat un dels millors
representants del Rococó francès.
En general, aquest estil va ser expressat millor mitjançant la delicada escultura de
porcellana, més que amb estàtues de màrmol i imponents.
Els motius amorosos i alegres són representats en l'escultura, així com la naturalesa i la
línia corba i asimètrica.

Vertumne et pomone (Roma) 1760

Ange-Jacques Gabriel

-El neoclassicisme

En la segona meitat del s.XVIII es desenvolupa el neoclassicisme, un estil que fugia del
excessos d’ornamentació del rococó van recuperar l’estètica, elements i la temàtica
mitològica del mon clàssic (grecs i romans)

L’arquitectura: va tornar l’internés per l’arquitectura clàssica, buscaven l’equilibri i la

simetria utilitzaven línies rectes i elements constructius com columnes, sensació de
seguretat i solidesa (es recuperen arcs de triomf, columnes commemoratives)
construcció d’esglésies que recordaven els antics temples

La Puerta de Brandeburgo (Berlín) 1791

Carl Gotthard Langhans,
L’escultura i la pintura: es buscava la bellesa ideal clàssica i l’equilibri de composició

Les escultures neoclàssiques es realitzaven en la majoria dels casos en marbre blanc,

sense policromar, ja que així es pensava que eren les escultures antigues, predominant
en elles la noble senzillesa i la bellesa

La pintura va reproduir els principals fets de la revolució i van exaltar els mites romans,
als quals es va identificar amb els valors de la revolució.
La claredat estructural i el predomini del dibuix sobre el color són algunes de les
principals característiques formals de la pintura neoclàssica.

Psique reanimada por el beso del amor La fuente , Ingrés

Antonio Canova.