Professora: Sara Marugan Oliva Nom i cognoms:

Examen de 1r d’ESO. Tema 7 i 8

1. Omple els espais en buits dels mots d’aquestes oracions: [1,5 punts]

cap__a pa__eig Igna__i ta__a pòli__a Andalu__ia

trape__i esmor__ar capa__os Sarago__a divi__ió co__es

ma__a ma__ia cau__a pu__a arri__ar pa__os

Ro__a ro__a ro__a __egüent tret__e nu__os

na__os ba__a __oci posti__a pi__ina __ebra

enfon__ar __ivella ca__ella __opar parà__it don__ella

2. Classifica els mots de l’exercici anterior en els sons d’essa sorda i essa
sonora. [1,5 punts]

Essa sorda [s] Essa sonora [z]

3. Els textos literaris es poden englobar en tres gèneres. Explica quines

característiques té cada gènere literari. [1 punt]

4. Respon breument a les preguntes següent relacionades amb els gèneres

literaris. [1 punt]

- Quina mena de textos són escrits en prosa?

- Quina mena de textos són escrits en vers?

- Quin gènere literari es basa en l’acció?

- Quin gènere literari expressa una emoció o un sentiment?

1
Professora: Sara Marugan Oliva Nom i cognoms:

- Quin gènere literari té un ritme i una sonoritat especials?

- Quin gènere literari conté acotacions?

- Quin gènere literari conté diàlegs?

5. Reescriviu els textos següents canviant-los de gènere literari. Heu de fer un

mínim de dos textos. [3 punts]

Text 1: La ginesta

La ginesta altra vegada,

la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
De la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.

Joan Maragall (fragment)

Text 2: La llebre i la tortuga

Havent ridiculitzat una llebre els lent moviments d’una tortuga, fou desafiada per
aquesta a fer una cursa; Una guineu es plantaria a la meta i faria àrbitre. Partiren
totes dues plegades, la llebre a tota velocitat, i la tortuga, que no tenia cap altra
intenció que la de tocar l’amor propi de la seva oponent, ben desmenjadament.
Després d’anar caminant xino-xano durant una estona, va descobrir la llebre a la
vora del camí, aparentment adormida, i veient la possibilitat de guanyar, apressà el
pas tant com va poder, i així arribava a la meta unes hores més tard, morta de
cansament i reclamant la victòria.

- He arribat la primera!
- De cap manera –digué la guineu–; la llebre ha estat aquí fa molta estona i després
ha tornat enrere per encoratjar-te quan passessis.

Ambrosse Bierce, Faules fantàstiques (fragment adaptat)

Text 3

COMPRADOR I (al cap d’una bona estona de mirar-se els animals): Quant en
voldríeu, d’aquest bou, mestressa?
QUITÈRIA (molt reposada): Deu duros.
ELS ALSTRES (astorats): I ara! Està guillada! Què fa, aquesta! Si almenys en val
mil, de duros!
COMPRADOR I: Me’l quedo. (Va per agafar-lo).
QUITÈRIA: No aneu tant de pressa, mestre: qui compra el bou, ha de comprar el
pollastre.
COMPRADOR I: I ara! Quina cosa! I això per què?
QUITÈRIA: És així. Si venc l’un, venc l’altre! Feina neta.

F. Eiximenis / A. Garriga, El testament d’en Nasi

2
Professora: Sara Marugan Oliva Nom i cognoms:

6. Conjuga el verb xiular (primera conjugació) en les següents formes verbals:

[2 punts]

- Pretèrit imperfet d’indicatiu [0,50 punts]

- Pretèrit plusquamperfet d’indicatiu [0,50 punts]

- Condicional d’indicatiu [0,50 punts]

- Condicional perfet d’indicatiu [0,50 punts]