ARC

QUADRATS I RECTANGLES amb un cordill

Nivell recomanat: Aquesta activitat es pot dur a terme a cicle mitjà o

superior de primària.

Descripció i objectius:

Quan ja saben amb un mateix tros de cordill es poden fer rectangles de mides
diferents i entenen que els quadrats també són rectangles (mirar QUADRATS I
RECTANGLES amb macarrons i un cordill), fem un pas més i treballem les
nocions de perímetre i àrea.

Partirem ara d’un tros de cordill d’uns 70 cm. per fer els passos següents:

 Nuar el cordill de manera que quedi una línia tancada de 60 cm.

 Agafar-la amb dos dits de cada ma per fer un rectangle i adonar-se que
segons la posició dels dits es poden fer rectangles diferents.
 Veure que no varia la longitud del cordill, no varia el perímetre, només
varia l’espai interior, és a dir l’àrea.
 Trobar la superfície mínima i la màxima amb els 60 cm de perímetre.

Es pot ampliar la proposta entrant a fer servir nombres decimals o

fraccionaris.

Desenvolupament i Material:

Es necessita una tira de cordill d’uns 70 cm i fulls de quadricula, si pot ser

que la quadrícula sigui una mica gran.

Els diem: “Amb aquest cordill, farem un nus mirant que quedi una línia
tancada de 60 cm”. Això els obligarà a mesurar la línia i a pensar com poden
fer el nus per ajustar-se al màxim. Deixem temps perquè ho facin, ho
comentin, ho comprovin i ajudem, si cal, no a fer-ho, sinó a comprendre què
es demana.

És important no intervenir, només mirar i esperar. Com a molt animar-los a

actuar si estan desorientats o es senten insegurs per fer-ho.

Passat un temps preguntem “com ha anat? Tothom ha fet una línia tancada de
60 cm?”, i atenem als que no se n’han sortit encara, intervenint amb
preguntes: No direm no està bé, sinó que preguntarem: “mesura 60 cm? què
passa, mesura més? O menys? Què creus que has de fer doncs?”. Si cal es
desfà el nus i es fa la correcció.

1/5
ARC

Llavors podrem dir: “Ara, posant els dits índex i polze de cada ma dins la línia
tancada feta amb el cordill, farem un rectangle”. Els animem a fer-ho i
preguntem “és un rectangle? Segur? Què ha de passar perquè sigui un
rectangle?”. Busquem que la resposta tingui en compte les característiques
dels rectangles: tenen 4 angles rectes, 4 costats rectes i paral·lels dos a dos.
Si cal, recordeu que no cal que siguin de mides diferents, els quadrats també
són rectangles. Que ajustin, també si cal, la posició dels dits perquè es
compleixin les característiques assenyalades.

“Fixem-nos ara en si tots els rectangles que heu fet són iguals o no”, ho fem
simplement mirant els que han fet uns i altres de manera espontània.
“Podeu fer-ne un de diferent del que teniu ara?”. Deixem temps per fer-ho i
comentar-ho; es tracta que constatin que no només en poden fer un sinó més
d’un diferents del que han fet en primer lloc.

Interessa ara que s’adonin que no ha canviat la llargada del cordill, el cordill
continua mesurant 60 cm, per això preguntem: “Com ho heu fet perquè el
rectangle sigui diferent?”. Les respostes han d’anar en la línia d’assenyalar el
moviment dels dits; si cal es pot preguntar “què has canviat? Què has mogut
per fer el nou rectangle?”. I també “de què fan els dits en aquest rectangle?”.
Volem que vegin que fan de vèrtex i si no ho veuen preguntem “fan de costat?
Doncs de què fan?” i així es facilita l’observació.

Preguntem també: “I el cordill ha canviat? Ara és més llarg o més curt que
amb el primer rectangle que has fet? Per tant, si sumem la llargada de tots els
costats, és la mateixa? Recordes quan mesurava el cordill quan l’hem acabat

2/5
ARC

de nuar? Comprovem si la suma dels costats de tots els rectangles fa 60”.

Hauran de fer-ho en parelles, és una activitat de mesura directa, on, a més,
podran aplicar el concepte de doble, per trobar el total sense haver de
mesurar els quatre costats. Deixem que ho descobreixin i els que ho hagin
trobat ho expliquin als altres.
Si no s’ha dit abans es pot dir ara, que a la suma de les llargades dels costats
n’hi diem perímetre. El perímetre dels nostres rectangles és 60 cm.

Els diem ara: “fes el rectangle més prim possible, el podem fer amb la pinça
dels dits gairebé tancada”. Comentem com és: és molt llarg i molt poc ample.
“Fes ara el rectangle més ample que puguis”. Cal que posin els dits ben
separats. I tornem a preguntar “què ha canviat, la llargada del cordill o la
posició dels dits?”.

A continuació els proposem dibuixar els dos rectangles, sobre un full de

quadrícula. Es pot fer en una altre sessió o bé a continuació de
l’experimentació amb el cordill.

La consigna serà: “dibuixarem rectangles de 60 quadrets de perímetre, primer

farem el que té menys amplada”. Si cal el fem amb el cordill per assegurar
que la consigna queda ben clara. Deixeu temps, ara cal que el que han fet
amb una llargada contínua ho passin a una de discreta, han de traduir els 60
cm a 60 quadrets i pensar que el que té menys amplada tindrà dos costats
d’un quadret, (han de comptar un quadret per cada banda) i descomptar-los
dels 60 del perímetre. Cada costat llarg tindrà doncs 29 quadrets. És
important que ho facin sols i que nosaltres només fem preguntes, animem i
orientem.

Després de fer el rectangle amb menys amplada demanem que facin el que en
té més.

Caldrà ara que temptegin per a trobar quina ha de ser la mida del rectangle
amb més amplada. Després d’una estoneta de tempteig suggerim la
possibilitat d’usar la taula per fer un tractament més sistemàtic. Així doncs
anotarem les mides a la taula, a l’hora que es va dibuixant cada un dels
quadrats sobre Mida costats Mida costats quadrícula. La forma
d’anotació pot ser curts llargs aquesta o una altra
diferent. 1+1 29 + 29
2+2 28 + 28
3+3 27 + 27
4+4 26 + 26
5+5 25 + 25
6+6 24 + 24
7+7 23 + 23
8+8 22 + 22
9+9 21 + 21
10 + 10 20 + 20
11 + 11 19 + 19
12 + 12 18 + 18 3/5
13 + 13 17 + 17
14 + 14 16 + 16
ARC

Comentem cada vegada, “encara pot ser una mica més ample no?”. En arribar
a 15 també preguntem: “Encara pot ser una mica més ample? Què passarà si
l’eixamplem més? Si fa 16 + 16 els altres costats hauran de fer 14 + 14 i
aquest ja el tenim no?”. Aquí es presenta una nova oportunitat de remarcar la
commutativitat, és a dir, de veure que 16 + 16 + 14 + 14 és igual que 14 + 14 +
16 + 16 és la mateixa figura posada en una altre posició. Si cal es pot
comprovar amb el cordill.

“El més ample doncs de quants quadrets de costat és...?”. Esperem que
responguin 15 + 15 + 15 + 15, potser algú dirà que és un quadrat i llavors es
pot tornar a preguntar “i els quadrats... són rectangles o no?.

Proposem finalment que busquin entre els dibuixos el rectangle de menys

amplada i pintin el perímetre de color vermell, i el de més amplada pintant el
perímetre de color blau. Una vegada identificats pel color demanem que
comptin quants quadrets hi ha dintre el perímetre de cada un dels rectangles.
I ho anotin així.

Rectangle vermell: perímetre ....... cm àrea ....... quadrets

Rectangle blau: perímetre ....... cm àrea ........quadrets

Preguntem per tancar: “Les figures que tenen el mateix perímetre, tenen
també la mateixa àrea?”. La resposta ha de ser NO i ara poden explicar com
ho saben.

Ens mirem què s’ha treballat:

L’activitat porta a connectar, a relacionar nombres i geometria: intervenen

nocions com doble i meitat quadrat i rectangle relacionades amb la mesura
dels costats; es parteix d’un perímetre, no dels costats individualitzats i es
relaciona amb suma i longitud.

Fem una proposta que ells han de resoldre. No té el format d’un problema
típic però podem parlar, de resolució d’un problema en el sentit que no
estem fent una explicació sinó que es proposa una situació que cal resoldre.

Els demanem que parlin, que comuniquin, que expliquin què han fet, on
tenen els problemes, escolten les explicacions dels altres, intercanvien... I
representen perquè la resolució passa per construir figures que podran fer
amb el cordill o dibuixant. Representen també dades de forma ordenada en
una taula i usen aquesta representació per comprovar si han fet totes les
combinacions possibles i per prendre decisions sobre quin és el rectangle de
més amplada.

També raonen. Les preguntes que els anem fent els porten a donar les raons
del per què és un rectangle remarcant que tots els rectangles no són iguals i
que el quadrat és també un rectangle. Es serveixen de la taula per veure els

4/5
ARC

rectangles que falta fer i els que no són diferents i comproven que les figures
del mateix perímetre no sempre tenen la mateixa àrea.

I té uns objectius ben clars: adonar-se que hi ha diversos rectangles possibles

amb un mateix perímetre, que els quadrats també són rectangles, que és
possible controlar si hem fet tots els rectangles que es poden fer amb un
determinat material i que els conceptes de perímetre i àrea són independents
un de l’altre.

5/5