Solucions Quadern D'exercicis de Llengua Catalana

Profesora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
1. Els dígrafs
------------------------------------------------------------------
Els dígrafs són grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una
paraula en dues síl·labes, hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i n'hi
ha que no:
se separen: no se separen: separem els grups:

l·l no-vel-la ny pi-nya mm im-mens
ix cai-xa ll pa-lla nn An-na
rr car-ro gu gui-ó tj plat-ja
ss pas-sa qu a-quí tg fet-ge
tx cot-xe ig ma-reig
------------------------------------------------------------------
1.1. Separa sil·làbicament les paraules següents i assenyala els dígrafs que hi
trobis:
canya ca-nya arrossada ar-ros-sa-da

cassola cas-so-la màquina mà-qui-na
carretera car-re-te-ra metge met-ge
novel·la no-vel-la anyell a-nyell
cuixa cui-xa enfarinadíssim en-fa-ri-na-dís-sim
enquadernar en-qua-der-nar bateig ba-teig
immensitat im-men-si-tat seguici* se-gui-ci
1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
desig de-sig enllaçar en-lla-çar

perseguida per-se-gui-da enguixar en-gui-xar
plegar ple-gar immaculat im-ma-cu-lat
esforç es-forç coixí coi-xí
arribar ar-ri-bar annex an-nex
passaven pas-sa-ven encotxar* en-cot-xar
reixeta rei-xe-ta carrer car-rer
Seguici: Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una
marxa solemne, etc. / 2. Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, d’una doctrina, etc. /
Encotxar: Ficar-se en un cotxe.
Nota: El grup ei és un diftong i prevaleix davant del dígraf ix. Ex. rei-xe-ta, es-drúi-xol, co-nèi-xer.
1
2. La síl·laba
------------------------------------------------------------------
Una síl·laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli
de la síl·laba és una vocal.
En català hi ha moltes paraules que tenen un sola síl·laba: pa, vi, braç, tren, drap...
N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó...
També n'hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri...
------------------------------------------------------------------
2.1. Separa per síl·labes les paraules següents. Tingues en compte quins dígrafs
s'han de separar i quins no:
finestra fi-nes-tra quincalla qin-ca-lla

informàtica in-for-mà-ti-ca traça tra-ça
aritmètica a-rit-mè-ti-ca taxista ta-xis-ta
boca bo-ca comitiva* co-mi-ti-va
cadena ca-de-na arraconar ar-ra-co-nar
granota gra-no-ta aviació a-vi-a-ci-ó
calendari ca-len-da-ri petxina pet-xi-na

magatzem ma-gat-zem satèl·lit sa-tèl-lit
detergent de-ter-gent giravolt gi-ra-volt
rajolí ra-jo-lí llibreta lli-bre-ta
til·ler til-ler bellíssima be-llís-si-ma
angoixa an-goi-xa conseller con-se-ller
formatge for-mat-ge platja plat-ja
2.3. Separa per síl·labes el text següent:
Enmig de tot de la tremenda fatiga, de l'ofuscació de pensaments, una cosa apareixia

clara (...) i el pensament d'haver estat enganyat començava a obrir-se pas...
SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia
En-mig de tot de la tre-men-da fa-ti-ga, de l'o-fus-ca-ci-ó de pen-sa-ments, u-na

co-sa a-pa-rei-xi-a cla-ra (...) i el pen-sa-ment d'ha-ver es-tat en-ga-nyat
co-men-ça-va a o-brir-se pas...
Comitiva: 1. Acompanyament, seguici. / 2. Reunió de persones per a anar en algun lloc.

2
3. Els diftongs
------------------------------------------------------------------
A vegades pronunciem dues vocals d'un sol cop de veu, en un sola síl·laba: en diem
diftong. En català NOMÉS tenim els diftongs següents:
creixents decreixents
gua guant qua quan ai mai au nau
güe aigües qüe freqüent ei rei eu neu
güi pingüí qüi aqüífer oi noi iu niu
guo aiguota quo quota ui avui ou pou
uu duu
3.1. Subratlla els diftongs de les paraules següents:
Ex: seu-re
pasqües següent parai-gües guerrejar

quantitat pingüí ai-güera quota
quarantena freqüència aqüeducte quant
aguantar qualitat quitxalla* guineu
reina remei aplaudir correu

ciutat viure dinou aire
feina claudicar riure bou
gairebé caure roure drapaire
caliu buidatge treure seure
3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions següents:
1. Una nau misteriosa. 4. Un drapaire amb boina i polaines.

2. Una truita de quatre ous. 5. No em puc creure el que dius.
3. Un astronauta feliç. 6. No parava de riure.
Quitxalla: Xicalla, conjunt de nens i nenes, mainada, patuleia, canalla.
3
4. Funció consonàntica de i/u

------------------------------------------------------------------
Quan tenim una i entre dues vocals o a començament de mot seguida de vocal, la
pronunciem com una consonant (la hac, com que és muda, no compta): no-ia, jo-ia,
io-gurt, io-ga, hie-na...
Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-uen...
------------------------------------------------------------------
4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots següents:
Ex: boia
reien, iot, bogeria, xemeneia, ianqui, astúcia, cauen, reixa, boira, Laia,
innocència, seuen, joia, treuen, noia, iaia, boina, teia*, iarda*, claraboia,
duien, calaixera, tramoia*, minoria, mouen, iode, indústria
4.2. Amb guions, separa les síl·labes dels mots següents:
Ex: tre-ien
reien re-ien iot iot seuen se-uen quatre qua-tre

treuen tre-uen iogurt io-gurt mouen mo-uen iuca* iu-ca
causa cau-sa Pasqua Pas-qua hiena hie-na iode io-de
xiular xiu-lar neula neu-la iogui* io-gui xemeneia xe-me-ne-ia
4.3. Encercla els diftongs del text següent i subratlla els mots que tingui i o u que hi
faci de consonant:
A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a
terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en
caiguessin més. Quan en baixava una cridaven: "¡Vine!" I la Maria deia que la fulla
sempre queia damunt del que l'havia sabut cridar més bé.
MERCÈ RODOREDA. Mirall trencat
Teia: 1. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. / 2. Estella d’aquesta fusta emprada per a fer
llum o per a encendre foc. / Iarda: Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres. / Tramoia: 1. Mitjà
o conjunts de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes
especials… / 2. Ficció o embolic tramat amb engany. / Iuca: Planta del gènere Yucca, de la família de les
agavàcies, llenyosa, de fulles estretes i rígides, agrupades al capdamunt de les tiges, i flors generalment
blanques, penjants, disposades en raïms o panícules terminals, originària d’Amèrica i plantada com a
ornamental. / Iogui: Persona que practica el ioga.
4
5. Síl·laba tònica / Síl·laba àtona

------------------------------------------------------------------
Quan un mot té dues o més síl·labes en pronunciem una amb més força que les altres: és
la síl·laba tònica; les altres síl·labes són àtones.
arbre, faldilla, camió, bicicleta

------------------------------------------------------------------
5.1. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:
novel·la cambrera maleta torre

vidriera butaqueta ganivet repartir
malaltia sabata desembre tropical
modista encarregat silenci juvenil
5.2. Subratlla les síl·labes tòniques del text següent:
El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a
través dels vidres glaçats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany
(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gàbies inundades de
sol.
MÀXIM GORKI. La meva infantesa
5.3. Fes el mateix:
La biblioteca serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a
triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes i l'estufa. Després, velles revistes
franceses i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard els mobles. Però no ens atrevíem a
cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics.
MONTSERRAT ROIG. L’agulla daurada (text

adaptat)
5
6. Mots aguts, plans i esdrúixols

------------------------------------------------------------------
Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la síl·laba tònica, es divideixen en:
Agudes, si la síl·laba tònica és la última: cafè, congrés, balcó, senyor...
Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima: arbre, camisa, cérvol, monja...
Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és la antepenúltima: gàbia, ciència...
------------------------------------------------------------------
6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o
esdrúixoles i subratlla'n la síl·laba tònica:
agudes planes esdrúixoles

mirall, jardiner, profunditat, examen, noia, caseta, tómbola, victòria, ciència,
universitat, historiador, gelosia, butaca, fortuna, església, fàbrica,
mosquits, gegant, penjoll, roba, ceba, córrer, mandíbula, història,
mirador, malaltís, caragol, calendari, arbreda, desgràcia, gàbia
segon, paret. xemeneia, brancatge
6
7. Accentuació
------------------------------------------------------------------
a e i o u
as es is os us
en in
Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions, si és que i / u no formen part d'un diftong.
Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze

terminacions.
Accentuem totes les paraules ESDRÚIXOLES.

------------------------------------------------------------------
7.1. Accentua els mots quan calgui:
plàstic, víctima, límit, biblioteca, economia, hospital, justícia, anell, palau,

marbre, jardí, estàtua, escrit, arbre, ràbia, autobús, masculí, galàxia, núvol,
família, gàbia, Núria
7.2. Fes el mateix:
poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulàlia, dia, tia, oncle, assistència,

esdrúixola, noblesa, daurada, similitud, farmàcia, esgrima, màquina, bambú,
residu, trineu, algú, ningú, altaveu
Accent obert / Accent tancat
· Paraules agudes acabades en -è, -ès / é, -és

Amb accent obert, la majoria: cafè, pagès, Mercè... En aquest grup hi trobem:
mots gentilicis: francès, portuguès, aragonès...
els numerals ordinals: cinquè, novè, vint-i-unè...
els participis com: encès, comprès, imprès...
Amb accent tancat:

els futurs: miraré, faré, sortiré, pagaré...
les formes de l'imperfet de subjuntiu: cantés, pagués, volgués, vingués...
els compostos de bé i té: gairebé, també, malbé...; conté, s'absté...
els verbs acabats en -tén i -cén: pretén, entén, estén, atén, encén...
alguns mots que vénen del francès: clixé, consomé, jaqué*, puré...
alguns altres mots: congrés, revés, exprés, només, després, procés, amén...
Jaqué: Peça de vestir que cobreix el tronc, amb dos faldons closos que van disminuint gradualment
d’amplària i cauen per darrere fins més o menys prop de genoll.
7
· Paraules agudes acabades en -ò, -òs / ó, -ós

Amb accent tancat, la majoria: avió, carbó, sabó, població...
Amb accent obert:
això, allò, però...
els compostos de bo, so, to, tro: rebò, ressò, semitò, retrò...
els compostos de clos: exclòs, reclòs, inclòs...
alguns substantius acabats en -os: arròs, espòs, repòs...
· Paraules planes: è / é
Amb accent obert, la majoria: dèbil, èxit, xèrif, conèixer, merèixer...
Amb accent tancat:
néixer, créixer, témer, prémer, ésser, érem i éreu.
el pretèrit perfet d'indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu...
el pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu...
uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol...
· Paraules planes: ò / ó
La majoria porten accent obert: mòbil, sòcol, mòdul, lògic, pròxim...
Però amb accent tancat:
alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer...
les formes verbals: fórem, fóreu, fóssim i fóssiu.
alguns altres mots: estómac, furóncol*, Sóller...
· Paraules esdrúixoles: è / ó
La majoria porten accent obert: comèdia, misèria, ciència, glòria, història, còlera, colònia...
El porten tancat: església, Dénia, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora*...
7.3. Totes les paraules d'aquest exercici són agudes. Accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
a) camí, cançó, aquí, racó, arròs, cantés, així, això, gairebé, malson, pagès, imprès,
carreró, allò, volgués, botó, cafè, català, faré, avió, passegés, llegum, també, segon,
portuguès, atén, exclòs
b) encén, però, ginjoler*, demanaré, amén, demà, nerviós, espòs, ningú, només, francès,
setè, Ramon, consomé, divisió, clixé, respon, compraré, garrofer, menjaré, puré, congrés,
exprés
Furóncol: Inflamació circumscrita de la pell que termina per supuració. / Tórtora: Animal de plomatge gris. /
Ginjoler: Arbre que fa gínjols.
8
7.4. Totes les paraules d'aquest exercici són planes. Accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
primavera, poble, féssim, públic, préstec, barraca, cérvol, llibre, tinguérem, núvol, pluges,
telèfon, témer, rentéssiu, estómac, diguéssiu, córrer, sòlid, furóncol, caràcter, càstig,
diguéreu, àngel, préssec, Sóller, màgic, tinguéssim, obríssiu, concórrer, mòbil, créixer,
lògic, néixer, érem, éreu
7.5. Les paraules d'aquest exercici són esdrúixoles. Accentua-les amb accent obert
o tancat:
història, ciència, comèdia, víctima, matrícula, estàtua, fórmula, església, família, infància,
pólvora, Dénia, quilòmetre, indústria, colònia, solitària, ànima, memòries, tórtora, gàbia,
misèria, tómbola, matèria
7.6. Accentua les paraules que calgui del text següent:
Va avançar agafant-se a les parets, recalcant-se* en les cadires, però amb cura de no
despertar-los, sense fer soroll. Arribà a la porta. La clau era al pany, com sempre; la va fer
girar suaument; va descórrer el forrellat i es deturà amb l'atenció a dalt; no sentí res i va
empènyer la porta; la porta cedí sense soroll. Sortí al carrer. Una ratxa d'aire humit amb
gotes fines de pluja li fuetejà el rostre; però no sentí el fred, ni la humitat, ni les gotes de
pluja contra el rostre.
SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia (text modificat)
Recalcant-se: Recolzar-se amb força sobre el seu suport.
9
8. Accent diacrític
------------------------------------------------------------------
· En català els mots d'una sola síl·laba no s'accentuen, tret d'uns quants que porten un
accent anomenat diacrític per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen de la mateixa
manera.
· També porten accent diacrític alguns mots de dues síl·labes.

------------------------------------------------------------------
Diacrítics més corrents:
· amb accent obert
mà (part del cos) ma (possessiu)
pèl, pèls (del cos) pel, pels (contracció)
què (pronom tònic) que (pronom àton / conjunció)
sòl (terra) sol (adjectiu)
· amb accent tancat

dóna, dónes (donar) dona, dones (persona)
és (ser) es (pronom)
fóra (ser) fora (adverbi)
sé (saber) se (pronom reflexiu)
sóc (ser) soc (tronc)
són (ser) son (ganes de dormir)
véns, vénen (venir) vens, venen (vendre)
vés (anar) ves (veure)
· altres categories
bé, béns (adverbi / propietat) be, bens (animal)
bóta, bótes (recipient) bota, botes (calçat / verb botar)
déu, déus, adéu, pregadéu (divinitat) deu, deus (numeral / verb deure)
més (adverbi de quantitat) mes (part de l'any)
món (univers) mon (possessiu)
nét, néta, néts, nétes (parentiu) net, neta, nets, netes (polit)
ós, óssa, óssos, ósses (animal) os, ossos (part del cos)
sí (afirmació) si (conjunció, nota musical)
ús (del verb usar) us (pronom feble)
vós (tractament) vos (pronom feble)
10
8.1. Completa les frases següents amb la forma adequada de les que et donem entre
parèntesis:
1. Ma germana no sap fer res amb la mà dreta perquè és esquerrana.
2. Pel que em dius, em sembla que t'han près el pèl.
3. Què fa en Pere? - Diu que espera la Roser.
4. És un sòl molt ric, però no hi planta res perquè viu sol.
5. Què els dónes, a les dones de la teva família, que són tan felices?
6. Es veu que el veí nou és enginyer.
7. Fóra ben trist que hagués de dormir fora tota la nit.
8. No sé de què li servirà que se sàpiga que ho ha fet ell.
9. Sóc molt dormilega, jo: sempre dormo com un soc.
10. Aquestes criatures són molt nervioses i no tenen mai son.
11. Si vénen amb mi, els ensenyaré on venen els préssecs més bons.
12. Pere, vés al celler a buscar una ampolla de vi, però ves de no caure.
13. L'avi tenia molts pocs béns: només quatre bens i dues cabres.
14. Aquest be no està gens ben dibuixat: dibuixa'l més bé.
15. Quan anava d'excursió no oblidava mai la bóta del vi.
16. Les botes noves em fan mal als peus.
17. D'aquí deu dies, si Déu vol, ja haurem acabat aquesta feina.
18. Aquest mes he gastat més diners que en tot l'any passat.
19. Mon pare sempre diu que aquest món és un món de mones.
20. El meu nét és un noi net i educat.
21. Els óssos d'aquell zoo només tenien la pell i els ossos.
22. Si ja li heu dit que sí, ara no us podeu fer enrere.
23. Us asseguro que no s'hauria espatllat si n'haguessiu fet un ús normal.
24. A vós, àvia, ja vaig dir-vos tota la veritat.
25. Ves per on, no em fas mai cas! Vés a la font a buscar aigua.
11
9. Dièresi
------------------------------------------------------------------
La dièresi és un signe ortogràfic que posem damunt de les vocals i / u quan hem d'indicar
que fan de nucli sil·làbic, tret que els correspongui dur accent. Això s'esdevé en els casos
següents:
· quan hem de pronunciar una u que podria ser muda dels grups qüe, qüi, güe,
güi:
al-gues / ai-gües / un-güent tan-ques / Pas-qües / qües-ti-ó
gui-tar-ra / pin-güí quí-mic / a-qüí-fer / obli-qüi-tat
· quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior:

ai-re / ra-ïm ei-na / ve-ï-na
boi-na / a-mo-ï-nar cui-na / ru-ï-na
· quan una i entre vocals no fa de consonant:

Bis-ca-ia / bis-ca-ï-na
La dièresi no es posa mai:
· si la i o la u en qüestió poden portar accent: Lluís, veí...

· després dels prefixos co-, anti-, contra-, re-: coincidir, antiimperialisme,
contraindicació, reunificació...
· en els sufixos -isme, -ista: egoisme, egoista, altruisme, altruista...
· reüll, lluïsme i proïsme porten dièresi perquè no es consideren formats amb
prefix ni sufix.
· en les desinències d'infinitiu i gerundi dels verbs de la tercera conjugació que
tenen el radical acabat en vocal: conduir, conduint, reduir...
· els futurs i els condicionals dels verbs de la tercera conjugació que tenen el
radical acabat en vocal: conduir, conduiré, conduiria, reduir, reduiré, reduiria...
------------------------------------------------------------------
9.1. Posa dièresi a les u que podrien ser mudes, per indicar que s'han de
pronunciar:
Ex: aigües
aigüera, lingüista, paraigua, paraigüer, qüestió, antigues, freqüent, aquesta, marques,

aquari, qüestionari, aqüeducte, quocient, quarantena, aquositat, guanyar, conseqüència,
freqüència, guineu, quatre, eloqüent, aqüífug, guant
9.2. Fes el mateix amb aquestes frases:
1. Aquestes frases són massa ambigües: torna-les a redactar.

2. M'agradaria que l'aigüera fos de marbre.
3. Han anat al zoo i han vist els pingüins i les girafes.
4. Quan plou, la qüestió és tenir un bon paraigua.
5. Per Pasqua van aigualir el vi amb aigua de l'aixeta i el van haver de llençar a l'aigüera.
12
9.3. Posa dièresi a les paraules que calgui per indicar que i/u no formen diftong amb
la vocal anterior:
aïllament heroïna cafeïna veïnatge

diürn biscaïna geniüt transeünt
cocaïna suïssos diumenge disminuït
gratuïtat traduït llaüt* cuina
rabiüt veïna boina Lluïsa
9.4. Fes el mateix i escriu un derivat o un mot de la mateixa família:
Ex: amoïna - amoïnat
cafeïna descafeïnat saüc* saücar, saüquer

ruïna ruïnós Lluïsa lluïsos, Lluïseta
veïna veïnat, veïnatge raïm raïmada
saïm* ensaïmada heroi heroïna, heroïcitat
dia diürn, diürnal reüll reüllós, reüllar
9.5. Posa dièresi a les paraules que calgui:
obeïm obeïu produïm produïu

conduïm conduïu agraïm agraïu
reduïm reduïu introduïm introduïu
9.6. Completa les sèries següents, però separant les síl·labes; posa dièresi on
calgui:
Ex: cre / ua / va cre / ua / ves cre / ua / ven
TREBALLAR TREBALLAVA TREBALLAVES TREBALLAVEN

desmaiar des-ma-ia-va des-ma-ia-ves des-ma-ia-ven
destruir des-tru-ï-a des-tru-ï-es des-tru-ï-en
beneir be-ne-ï-a be-ne-ï-es be-ne-ï-en
influir in-flu-ï-a in-flu-ï-es in-flu-ï-en
disminuir dis-mi-nu-ï-a dis-mi-nu-ï-es dis-mi-nu-ï-en
reduir re-du-ï-a re-du-ï-es re-du-ï-en
Llaüt: Instrument musical de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes. /
Saüc: Arbret o arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies, que es fa als boscos de ribera i en
bardisses humides, de vegades cultivat, emprat en medicina / Saïm: Greix tret per fusió del sagí del porc.
13
9.7. Completa les formes verbals següents amb les dièrersis que calgui:
Ex: estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn
suar esquiar triar canviar

suï esquiï triï canviï
suïs esquiïs triïs canviïs
suï esquiï triï canviï
suem esquiem triem canviem
sueu esquieu trieu canvieu
suïn esquiïn triïn canviïn
9.8 Completa les formes verbals següents amb els accents i les dièresis que calgui:
dormir agrair dormir agrair

dormia agraïa dormís agraís
dormies agraïes dormissis agraïssis
dormia agraïa dormís agraís
dormíem agraíem dormíssim agraíssim
dormíeu agraíeu dormíssiu agraíssiu
dormien agraïen dormissin agraïssin
9.9. Posa accent o dièresi on calgui; tingues en compte en quins casos no es posa
mai dièresi:
1. Sempre deia que li agradaria esquiar a La Molina.

2. Vol que li enviïs l'expedient ara mateix.
3. Us agrairia que no em tornéssiu a fotografiar.
4. La meva veïna sempre menjava raïm per berenar.
5. A l'hivern dormia amb peücs i bufanda.
6. No continuïs essent tan altruista, perquè no cal.
7. S'ha passat la tarda conduint, per això està tan cansada.
8. Us agrairíem que no continuéssiu reduint el pressupost.
9. El seu egoisme no el conduirà enlloc.
10. Voldria conduir, però encara no té divuit anys.
11. Han coincidit a la reunió de veïns i volen que continuï de president.
12. El seu ateisme era conegut de tothom.
14
10. Apostrofació i contracció

------------------------------------------------------------------
· Els articles determinats en català són:
masculí el / els: el pare, els pares
femení la / les: la mare, les mares
· Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o hac: l'ocell, l'home, l'orella, l'hortènsia...
· L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins començats per i, u, hi, hu àtones:
la Isabel, la història...; la universitat, la humilitat...
· La preposició de també s'apostrofa davant d'un mot començat en vocal o hac: pa d'avui,
lliçó d'humiliat...
------------------------------------------------------------------
10.1. Escriu l'article determinat que correspongui davant dels mots següents:
Ex: el xicot
el sol la lluna l'universitari l'infermer

l'ull l'ona la universitària la infermera
l'elefant l'illa la Isabel l'historiador
el llibre l'orella l'Anna la historiadora
l'horari la platja la instància la infància
el casc l'ungla l'Índia l'Úrsula
10.2. Fes el singular dels mots següents:
Ex: els incendis – l'incendi
els altaveus l'altaveu les infeccions la infecció

les opinions l'opinió els espais l'espai
les esquiadores l'esquiadora les oques l'oca
les oficines l'oficina els ànecs l'ànec
els imperis l'imperi els himnes l'himne
els hereus l'hereu els alumnes l'alumne
els hiverns l'hivern les infidelitats la infidelitat
les herbes l'herba els ocellaires l'ocellaire
els anells l'anell els habitants l'habitant
10.3. Completa amb DE / D' segons calgui:
dia de festa ull de poll camisa de quadres

molí de vent mes d'abril pluja d'hivern
aigua de pluja cuixa d'ànec aigua de colònia
tros d'animal gos d'atura ploma d'oca
15
L'article determinat: contracció

------------------------------------------------------------------
· Les preposicions a, de, per es contrauen amb els articles el / els; però no es pot fer la
contracció si la paraula següent comença per vocal o hac.
amb contracció sense contracció

a + el = al Anirem al parc. Viu a l'hotel.
a + els = als Viu als afores.
de + el = del / de l’ Ve del banc. Ve de l'hort.
de + els = dels Es refia dels amics.
per + el = pel / per l’ Passa pel camí. Va per l'aire.
per + els = pels Passa pels camins.
· També hem de fer la contracció entre ca (casa de) i el, en:

ca + en = can Vaig a can Garrigó. Viu a ca l'avi.
ca + el = cal Vaig a cal jardiner. Va a ca l'ocellaire.
------------------------------------------------------------------
10.4. Completa les construccions següents amb un article i una preposició. Fes les
contraccions que calgui:
1. Va caure quan baixava de l'avió. 8. Passa pel camí més dolent.

2. Aquesta brusa és de la / per a la Isabel. 9. L'habitació de l'hotel.
3. Sempre passa per l'avinguda. 10. La filla del veí.
4. S'ha fet mal a l'orella. 11. El nebot de l'oncle Andreu.
5. S'ha fet mal al dit. 12. Les flors de l'hortènsia.
6. Ve de cal metge. 13. En Pepet de can / cal Puig.
7. Els records de la infantesa. 14. El somriure de la innocència.
10.5. Completa el text següent amb els articles i les preposicions necessàries. Fes
les contraccions que calgui:
Després de la foradada*, arran de les roques que s'endinsen al mar, el Gremi de

Pescadors havia construït una caseta on guardaven els ormeigs* i les peces de recanvi
de llurs* embarcacions. A l'hivern la platja del poblet era batuda furiosament per les ones
que arribaven fins a llepar la via del ferrocarril. Per això els pescadors utilitzaven l'altra
caseta, la de més enllà de la foradada*, protegida per un penya-segat i fàcilment
abordable en cas de tràngol*. A més, l'amplària del sorral* els permetia mantenir els
aparells a gran distància del mar embravit*, lluny de la furiosa ressaca.
P. BERTRANA. El meu amic Pellini (text adaptat)
Foradada: Forat que travessa una massa rocosa, especialmente túnel. / Ormeig: Estri de pescar, com un
art, una canya, un palangre, etc. / Llurs: De les seves. / Tràngol: Mar moguda. / Sorral: Lloc de sorra. /
Embravit: Esbravat.
16
11. Els sons g / j, x / ix, -ig / -tx

------------------------------------------------------------------
· Compara:
Un bon xoc no és cap joc.
El metge necessitava una metxa.
El so de xoc és sord. El so de metxa és sord.

El so de joc és sonor. E so de metge és sonor.
------------------------------------------------------------------
11.1. Classifica els mots següents segons el so que representen les grafies
subratllades:
caixa, joguina, feix, jove, gest, biaix*, julivert, ajupir, rajar, peix, batejar, gira-sol, xàfec,
diumenge, calaix, xemeneia, jerarquia, xiulet, teixit, així, néixer, mixeta, guix, gitano, xutar,
girafa, fregir, deixar, netejar, xifra
SONEN COM XOC (so sord) SONEN COM JOC (so sonor)
caixa, feix, biaix, peix, xàfec, calaix, joguina, jove, gest, julivert, ajupir,
xemeneia, xiulet, teixit, així, néixer, rajar, batejar, gira-sol, diumenge,
mixeta, guix, xutar, deixar, xifra. jerarquia, gitano, girafa, fregir, netejar.
11.2. Classifica els mots següents segons el so que representen les grafies
subratllades:
cotxe, fetge, boig, metxa, raig, safareig, missatge, dutxa, totxo, roig, salsitxa, esquitx,
imatge, petxina, salvatge, corretja, puig, butxaca, platja, llenguatge, sutge*, habitatge
SONEN COM METXA (so sord) SONEN COM METGE (so sonor)
cotxe, boig, metxa, raig, safareig, fetge, missatge, imatge, salvatge,

dutxa, totxo, roig, salsitxa, esquitx, corretja, platja, llenguatge, sutge,
petxina, puig, butxaca. habitatge.
Biaix: Direcció obliqua en què està, és mou, és tallada, alguna cosa. / Sutge: Substància negra dividida en
finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en
les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.
17
Ortografia de g / j
------------------------------------------------------------------
El so de joc s'escriu:
J davant de a, o, u: rajar, rajolí, julivert...

G davant de e, i: gener, girafa...
Excepcions:
· escrivim J davant dels grups -ecc-, -ect-: injecció, injectar...
· en el verb jeure: jec, jeus, jeu...
· en els noms bíblics: Jesús, Jerusalem, Jeremies i derivats: jesuïta...
· en uns quants noms d'origen estranger: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
------------------------------------------------------------------
11.3. Completa els mots següents amb G/J:
monja monges germà monja
genoll Egipte gelat taronja
taronges rajola jardí gel
eixugar geniva juliol gener
gent argila jonc* règim
judici ginesta ajudar truja
11.4. Fes el mateix:

projecte jeroglífic jersei jerarquia
trajecte majestat subjecte gerani
jerarca gerd gerra gespa
jaqueta jesuïta jeure targeta
jubilació judici injectable joguines
11.5. Escriu la forma del plural dels grups següents:
Ex. barreja dolça > barreges dolces
1. Platja blanca platges blanques

2. Esponja grega esponges gregues
3. Taronja dolça taronges dolces
4. Cabra boja cabres boges
5. Flor roja flors roges
Jonc: Herba de la família de les juncàcies o de les ciperàcies, de tiges cilíndriques i verdes, sense fulles, o
bé amb fulles semblants a les tiges, propia de llocs humits.
18
11.6. Escriu la forma del singular dels grups següents:

Ex. pluges àcides > pluja àcida
1. menges amargues menja amarga

2. corretges tallades corretja tallada
3. mitges foradades mitja foradada
4. truges velles truja vella
5. alforges* plenes alforja* plena
11.7. Completa les sèries següents:
menjar menjo menges mengen

envejar envejo enveges envegen
pujar pujo puges pugen
barrejar barrejo barreges barregen
passejar passejo passeges passegen
marejar marejo mareges maregen
11.8. Escriu el present d'indicatiu dels verbs següents:
Ex: airejar: airejo, aireges, aireja, airegem, airegeu, airegen
TROSSEJAR CLAREJAR ESTIUEJAR PLANEJAR

trossejo clarejo estiuejo planejo
trosseges clareges estiueges planeges
trosseja clareja estiueja planeja
trossegem claregem estiuegem planegem
trossegeu claregeu estiuegeu planegeu
trossegen claregen estiuegen planegen
Alforja: Sac obert pel mig i tancat pels caps, on formen dues bosses grosses, ordinàriament quadrangulars.
19
Ortografia de x / ix
------------------------------------------------------------------
El so de xoc s'escriu:
X · a principi de mot: xarop, xec, xicra*...
· després de consonant: xarxa, punxa...
· després de i: guix, mixeta...
· després de u que sigui diftong: xauxa, disbauxa...
IX · després de a, e, o, u: caixa, peix, coixa, dibuix...
------------------------------------------------------------------
11.9. Completa amb X / IX:
xàfec aixeta xuclar clenxa

planxa xinesa coixí baixeta
això mateixa peixateria vaixell
xampany fluixesa gronxador xiscle
anxova xeringa xaloc xicot
maduixa queixal engreixar merèixer

eixample ximpanzé serveixen eixugar
nínxol gruix coixinera ambaixador
guixar reixa trinxar seixanta
calaixera faixa enguixar ruixada
REPARTIR REPARTEIXO REPARTEIXES REPARTEIXEN

traduir tradueixo tradueixes tradueixen
amanir amaneixo amaneixes amaneixen
servir serveixo serveixes serveixen
patir pateixo pateixes pateixen
Xicra: Tassa petita, emprada especialment per a pendre xocolata desfeta.
20
Ortografia de -ig / -tx

------------------------------------------------------------------
El so final de boig i despatx és el mateix, però els escrivim de manera diferent:
IG · quan alterna amb altres sons: bogeria, boja, boges, boig...

(a boja i bogeria sona com a joc; en canvi, a boig fa un altre so)
TX · quan no varia: despatxar, despatx, esquitxar, esquitx...

(tant despatx com despatxar, despatxet... tenen el mateix so)
------------------------------------------------------------------
Ex: mitja, mitges, mitjos, mig
1. lletja, lletges, lletjos, lleig

2. roja, roges, rojos, roig
3. boja, boges, bojos, boig
4. rajar, raget, rajolí, raig
5. marejar, marejat, marejador, mareig
6. assajar, assagista, assajos, assaig
7. bloquejar, bloquejos, bloqueig
8. saquejar, saquejos, saqueig
1. escabetx, escabetxar, escabetxat

2. cartutx, cartutxera
3. rebuig, rebutjar
4. empatx, empatxar, empatxos
5. esquitx, esquitxar, esquitxada
6. sorteig, sortejar, sortejos
7. bateig, batejar
8. sandvitx, sandvitxera
21
------------------------------------------------------------------
· Principals mots que s'escriuen amb -tx final
capritx escabetx sandvitx

cartutx esquitx tatx*
despatx gavatx
empatx matx
La resta s'escriu amb -ig: mig, boig, maig, puig...

------------------------------------------------------------------
festejar festejo (present ind.) festeja (present ind.) festegi (present sub.)
1. desitjar desitjo desitja desitgi
2. escabetxar escabetxo escabetxa escabetxi
3. anar vaig va vagi
4. veure veig veu vegi
5. esquitxar esquitxo esquitxa esquitxi
11.15. Omple els espais buits amb les grafies que calgui:
1. Un boig molt lleig de cabell roig fugia pel passeig.

2. Vaig estar mig mes de maig tancat al meu despatx.
3. Si no vols que t'esquitxin, fuig ben lluny del safareig.
4. Ha anat a veure el metge i li ha dit que pateix del fetge.
5. Per berenar menjava un sandvitx de sardines escabetxades.
6. A la paret hi havia una escletxa molt lletja.
11.16. Omple els espais buits amb les grafies que calgui:
1. T'han deixat un missatge al contestador.

2. Li han regalat una motxilla pel seu aniversari.
3. El pobre xicot duia el jersei tot sargit.
4. Pateix un empatx de xocolata amb xurros.
5. Farem un arròs amb musclos i petxines.
6. El metge li ha prohibit els fregits, les anxoves i els gelats.
7. Mentre érem al jardí ha fet un bon ruixat.
8. Si vols comprar salsitxes, no vagis a la peixateria.
Tatx: 1. Acció de tatxar. / 2. Tall, tajada. Porció que hom talla d’una fruita per tastar-la.
22
12. Essa sonora / essa sorda

------------------------------------------------------------------
El català té dos sons de essa: sonora i sorda.
· Pronunciem essa sonora quan diem zero.

· Pronunciem essa sorda quan diem massa.
Els dos sons es diferencien clarament en la frase següent:
La meva germana Rosa no és morena, sinó rossa.
· La representació fonètica de la essa sonora és [z].

· La representació fonètica de la essa sorda és [s].
------------------------------------------------------------------
12.1. Classifica els mots següents segons el so de la lletra subratllada:
fase, zebra, divisió, clàssica, cosa, masia, dosi, bossa, crisi, puça, ceba, Andalusia,
esmorzar, soci, passos, medusa, colze, premissa, ximpanzé, nassos, cigró, diàlisi,
València, conversa, quinze, topazi, pinzell
ESSA SONORA ESSA SORDA

fase, zebra, divisió, cosa, masia, clàssica, bossa, puça, ceba, soci,
dosi, crisi, Andalusia, esmorzar, passos, premissa, nassos, cigró,
medusa, colze, ximpanzé, València, conversa
diàlisi, quinze, topazi, pinzell
classe, posar, bressol, zoològic, casos, interessos, pagesa, zel, cel, russa, congressos,
missa, autobusos, plaça, insolació, francesa, sabó, sisè, necessitat, simètric, infusió,
frase, raça, arrissar, zinc
ESSA SONORA ESSA SORDA

posar, zoològic, casos, pagesa, zel, classe, bressol, interessos, cel, russa,
autobusos, francesa, sisè, infusió, congressos, missa, plaça, insolació,
frase, zinc sabó, necessitat, simètric, raça,
arrissar
23
Ortografia de la essa sonora

------------------------------------------------------------------
El so de essa sonora s'escriu:
amb Z · a principi de mot: zero, zoològic, zebra...
· després de consonant: pinzell, benzina, catorze...
(tret dels derivats de fons-, dins- i trans:
enfonsar, endinsar, transistor...
amb S · entre vocals: casa, cosina, posar...
(tret d'alguns mots: amazona, trapezi, azalea*, topazi, bizantí...)
------------------------------------------------------------------
12.3. Mitjançant el sufix -esa fes derivats dels mots següents que siguin abstractes:
Ex: vell – vellesa

invàlid invalidesa tímid timidesa
pobre pobresa savi saviesa
noble noblesa ric riquesa
estrany estranyesa ràpid ràpidesa
natural naturalesa trist tristesa
sord sordesa vell vellesa
12.4. Fes el femení dels gentilicis següents:
Ex: francès – francesa

portuguès portuguesa islandès islandesa
aragonès aragonesa anglès anglesa
hongarès hongaresa cordovès cordovesa
irlandès irlandesa escocès escocesa
rossellonès rossellonesa alguerès algueresa
12.5. Escriu la forma femenina d'un adjectiu derivat dels verbs següents:
Ex: enyorar– enyorosa

enganxar enganxosa plorar plorosa
recloure reclosa tremolar tremolosa
estudiar estudiosa olorar olorosa
agradar agradosa esgarrifar esgarrifosa
relliscar relliscosa abundar abundosa
Azalea: Arbust del gènere Azalea, sovint inclòs dintre del gènere Rhododendron, de la família de les
ericàcies, de fulles caduques i flors simpètales vistoses, originari de l’Àsia, cultivat en jardineria sota
diverses espècies i varietats.
24
12.6. Escriu un derivat culte de cada un dels verbs següents que tingui el so de
essa sonora:
Ex: difondre – difusió

evadir evasió adherir adhesió
concloure conclusió persuadir persuasió
decidir decisió dividir divisió
veure visió invadir invasió
erosionar erosió fondre fusió
confondre confusió transferir transfusió
12.7. Completa amb S/Z els mots següents:
reposar resultar puntualitzar benzina

visitar rosada analitzar roser
cosa pesar camisa resum
salze casament colze casal
quinzena zona senzill alzina
12.8. Escriu infinitius acabats en -itzar:
Ex: escàndol– escandalitzar
anàlisi analitzar paràlisi paralitzar

òrgan organitzar autoritat autoritzar
caràcter caracteritzar síntesi sintetitzar
senyal senyalitzar memòria memoritzar
estèril esterilitzar puntual puntualitzar
fèrtil fertilitzar mòbil mobilitzar
real realitzar diví divinitzar
vulgar vulgaritzar agut aguditzar
general generalitzar suau suavitzar
25
Ortografia de la essa sorda

------------------------------------------------------------------
El so de essa sorda s'escriu:
amb S · a començament de mot davant de a, o, u:
sabata, soci, sucre...
amb C/S · a començament de mot davant de e, i:
segell, ciri, cera...
amb SS/C/Ç · enmig de mot, entre vocals: passa, places, peça...
funció...
amb S/C/Ç · enmig de mot abans o després de consonant:
dansa, artista, enciam...
amb S /Ç · a final de mot: pas, llaç, pus, pastís, feliç, tros, feroç...
· la ce trencada (ç), només s'escriu:

· davant de a, o, u: caço, forçut, traça…
· a final de mot: capaç, comerç, feliç, esforç, lluç...
------------------------------------------------------------------
12.9. Completa els mots següents amb S/C:
consell, sípia, celebrar, ciment, ciutat, cervell, fàcil, síndria, servei, ciència, setrill,
sabata, cèntim, cistell, cendra, sarau, segell, cinturó, ceba, soca*, sutge*
12.10. Completa amb C/Ç:
negoci, oficina, francesa, caça, Mercè, façana, alçada, drecera, llança, ocell, pinces,
escorça, puça, escurçó, amenaça, notícia, necessitar, llençol, lluç, balança, balances,
arboç*, lliçó, març (o marc), capçal, veça*, veces, estruç, felicitats
alçar alço ell/a alça nos. alcem

1. començar començo comença comencem
2. caçar caço caça cacem
3. llençar llenço llença llencem
4. escurçar escurço escurça escurcem
5. amenaçar amenaço amenaça amenacem
6. avançar avanço avança avancem
Soca: Tronc de l'arbre. / Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la
combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que
condueixen el fum. / Arboç: Petit arbre o arbust de la família de les ericàcies, de fulles verdes tot l'any i de
flors blanques disposades en ramells al capdamunt de les branques, el fruit del qual és la cirera d'arboç. /
Veça: Fruit de la veça emprat com a aliment de diversos ocells, especialment dels coloms.
26
12.12. Fes el femení dels noms següents utilitzant el sufix -essa:

Ex: jutge – jutgessa
1. alcalde alcaldessa gegant gegantessa

2. metge metgessa diable diablessa
3. sastre sastressa baró baronessa
4. comte comtessa abat abadessa
5. poeta poetessa sacerdot sacerdotessa
6. hoste hostessa duc duquessa
12.13. Escriu un mot derivat o de la mateixa família utilitzant els sufixos -assa, -issa:
Ex: cara – carassa
1. mare marassa cadira cadirassa

2. mà manassa paper paperassa
3. pi pinassa cuiro cuirassa
4. colom colomassa cama camassa
5. palla pallissa terra terrassa
6. dent dentassa màquina maquinassa
7. barca barcassa casa casassa
12.14. Fes un augmentatiu dels mots següents utilitzant el sufixos -íssim / -íssima:
Ex: ric – riquíssim
1. car caríssim/a fi finíssim/a

2. lleig lletgíssim/a llarg llarguíssim/a
3. fàcil facilíssim/a ample amplíssim/a
4. bo boníssim/a petit petitíssim/a
5. malalt malaltíssim/a sa saníssim/a
6. blau blavíssim/a tou tovíssim/a
27
12.15. Escriu un nom abstracte terminat en -ció derivat dels infinitius següents:
Ex: circular – circulació
1. admirar admiració avaluar avaluació

2. conservar conservació destinar destinació
3. falsificar falsificació felicitar felicitació
4. degradar degradació acusar acusació
5. resoldre resolució col·locar col·locació
6. dedicar dedicació humiliar humiliació
12.16. Fes derivats dels mots següents utilitzant els sufixos -ança, -ença:
Ex: esperar – esperança; témer – temença
1. enyorar enyorança comparèixer compareixença

2. concordar concordança matar matança
3. ensenyar ensenyança creure creença
4. esgarrifar esgarrifança venjar venjança
5. créixer creixença conèixer coneixença
6. assegurar assegurança témer temença
12.17. Completa les frases següents amb C/Ç:
Quan va començar el mes de març, en Marçal es va calçar les botes de caçador, va

agafar un llaç escorredor i se'n va anar a caçar estruços d'una certa raça.
En Marcel, que vivia en una casa amb la façana modernista, cada dia menjava llucet
fregit per sopar.
Si llences aquesta peça de roba, potser després et farà falta.
En Tom era un gos carregat de puces que només li agradaven les coses molt dolces.
12.18. Escriu un mot relacionat amb el següents que s'escrigui amb C/Ç:
1. alt alçat, alçada 4. cant cançó

2. fort força, forçut 5. concepte concepció
3. curt escurçar 6. directe direcció
28
12.19. Escriu el plural de les construccions següents. En el cas que dubtis de si van
amb essa sorda o sonora, els altres derivats t'ho indicaran.
Ex: un pis petit – uns pisos petits (piset)

1. un nas gros uns nassos grossos
2. un gos massa gras uns gossos massa grassos
3. un gas perniciós uns gasos perniciosos
4. un llençol grogós uns llençols grogosos
5. un japonès indecís uns japonesos indecisos
6. un vestit gris uns vestits grisos
7. un pastís molt gros uns pastissos molt grossos
8. un passadís fosc uns passadissos foscos
12.20. Completa el text següent amb les grafies que calgui:
He corregut tota la tarda pels turons plantats de vinya, pels pins que dominen el mar.
Cada turó, cada pi, cada sarment*, cada bri d'herba tenen a la meva terra una personalitat
concretíssima. He resseguit tota la tarda la meva única pàtria, el paisatge de Sinera
posseït pels meus ulls sense recança ni esforç, aquest perfecte paisatge que em
destrossaran. Els llavis poden anomenar tots els racons. És un paisatge sense boira, de
sol baix, de pujols assardanats que es van perdent en la llunyania.
SALVADOR ESPRIU,
Sembobitis
29
Sarment: Branca d'un cep o d'una parra.
13. Els sons p/b, t/d, c/g, c/qu

------------------------------------------------------------------
p / b a final de mot
------------------------------------------------------------------
· Compara:
El llop de la faula parlava amb el corb.
El so de P, a final de mot, de vegades s'escriu P, de vegades s'escriu B:
Regles d'escriptura:
· escrivim p quan el mot acaba en vocal tònica: esclop, pop, tap...
· en els altres casos (vocal àtona o consonant) escrivim la mateixa lletra que
apareix en els derivats: serp com serpeta, calb com calbesa...
· Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: adob, àrab, baobab, club...
· P/B a final de mot, darrere m, són mudes: camperol, camp, tombar, tomb...
------------------------------------------------------------------
13.1. Completa els mots següents amb p/b:
tip, xop, destorb, serp, xarop, esquerp, grup, glop, verb, corb, esclop,
galop, estrip, clip, pop, grip, talp, esparadrap, equip
13.2. Completa amb P/B i escriu un derivat dels mots següents:

Ex: pap - papada
1. cop copada, copejar, copet drap drapaire, drapet
2. gep geperut esquerp esquerpa
3. grup grupal, agrupar destorb destorbar
4. superb supèrbia estrip estripar
5. miop miopia glop glopejar
13.3. Fes el mateix amb els mots següents:

1.estrep* estrebar xarop xaropet, xaropera*
2. àrab aràbiga, arabesc tub tuberositat, tubular
3. esnob esnobisme corb corbera, corbador*
4. llop lloba, llobató pap* papada, empapussar
5. club clubista miop miopia / miopatia*
6. cub cubicar / cubisme / cúbic calb calbesa
30

1. Vendre venia ven vens
2. Saber sabia sap saps
3. Rebre rebia rep reps
4. Cabre cabia cap caps
5. Percebre percebia percep perceps
13.5. Escriu els primitius amb P/B mudes finals dels mots següents:
acampar camp tombar tomb

llampegar llamp rumbejar rumb
Estrep: Cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitjà
d'una corretja, on el genet hi fica els peus i els hi descansa. / Xaropera: Vas o recipient destinat a guardar-
hi xarop. / Corbador: Que corba. / Pap: Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre
31
la boca i l'estómac. / Miopatia: Nom genèric de les afeccions del sistema muscular esquelètic.
T / D a final de mot
------------------------------------------------------------------
· Compara:
Un gat covard dormia al terrat.
El so de T, a final de mot, de vegades s'escriu T, de vegades s'escriu D:
· escrivim T quan el mot acaba en vocal tònica: dit, nebot...
· en els altres casos escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: sort com
sortejar; sord com sordesa...
· hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: fred, sud, David i els
noms abstractes femenins acabats en -etud, -itud: quiet, la quietud; sol, la
solitud...
T/D a final de mot, darrere l, n, són mudes: malaltia, malalt; centenar, cent...
------------------------------------------------------------------
13.6. Completa amb T/D els mots següents:
net, brut, set, paret, prat, petit, coet, isard, senat, pecat, nebot, llard,
estret, mercat, lleopard, secret, nord, dard, petard, absurd, nit, vuit,
confort, fart, verd, record
13.7. Completa amb T/D i fes un derivat:
Ex: càndid – candidesa

1. sòlid solidesa càndid candidesa
2. estúpid estupidesa vàlid validesa
3. lícit licitud fred fredor
4. òxid oxidar, oxidació inèdit inèdita, ineditable
5. fluid fluïdesa curt curta, curtedat
6. verd verdor trist tristesa
7. estrèpit* estrepitós, estrepitosament àrid aridesa
8. retrògrad* retrògada, retrogradació pèrfid* perfídia
9. profund profunditat ràpid rapidesa
10. vagabund vagabundejar cert certesa
Estrèpid: Soroll molt fort. / Retrògrad: Que va o es mou endarrere. / Pèrfid: Traïdor, maligne.
32
13.8. Mitjançant els sufixos -etud, -itud escriu substantius abstractes femenins
derivats dels adjectius següents:
Ex: sol – solitud

1. quiet quietud ple plenitud
2. apte aptitud lent lentitud
3. recte rectitud magne magnitud
4. beat beatitud grat gratitud
5. alt altitud exacte exactitud
13.9. Escriu un mot de la mateixa família acabat en T/D:
Ex: lenta – lent

1. sovintejar sovint santa sant
2. neboda nebot parenta parent
3. reverenda reverend ventada vent
4. muda mut menuda menut
5. cunyada cunyat tossuda tossut
6. gruixuda gruixut verda verd
7. esvelta esvelt molta molt
INFINITIU GERUNDI INFINITIU GERUNDI

cantar cantant dormir dormint
1. pagar pagant 7. repartir repartint
2. portar portant 8. fregir fregint
3. amagar amagant 9. perdre perdent
4. viure vivint 10. buscar buscant
5. anar anant 11. reduir reduint
6. esquiar esquiant 12. dibuixar dibuixant
33
13.11. Completa les frases següents amb tan / tant tenint en compte que TANT és un
quantitatiu i TAN un adverbi que modifica un adjectiu o un altre adverbi.
(Recorda que tan correspon al castellà "tan" i tant al castellà "tanto")
Ex: Ha crescut tant, que li han hagut de comprar un llit nou.

És tan alt, que li han hagut de comprar un llit nou.
1. Diu que el seu fill és molt intel·ligent, però jo no trobo que ho sigui tant com això.
2. Aquesta pel·lícula no m'ha agradat tant com la que vam veure ahir.
3. Si beus aigua freda estant tan suada, et pot fer mal.
4. Que em podries fer un favor? - I tant, tu demana!
5. Era un pis tan tortuós, que tenien una serp en lloc de gos.
6. La seva actitud m'ha semblat tan fora de lloc que m'estimo més no parlar-ne
13.12. Completa les frases següents amb quan / quant. Tingues en compte que quan
indica temps i quant, quantitat.
Ex: Quan arribi dinarem – Quant temps fa que no et dutxes?

1. Quan arribi en Pere, aviseu-me.
2. Quant t'ha costat, aquest jersei?
3. Quant sucre que s'hi posa, al cafè!
4. Encara no sap quan li toca examinar-se.
5. Quant en voleu, d'aquest quadre?
6. Quan tornarà, la vostra néta, de l'estranger?
13.13 Mitjançant el sufix -ment, escriu adverbis de manera derivats dels adjectius
següents. Tingues en compte que la T és muda en els adjectius, però que es manté
en els adverbis.
Ex: elegant - elegantment

1. convenient convenientment pacient pacientment
2. freqüent freqüentment decent decentment
3. exigent exigentment brillant brillantment
4. innocent innocentment intel·ligent intel·ligentment
5. prudent prudentment diligent diligentment
6. recent recentment evident evidentment
7. urgent urgentment insuficient insuficientment
34
C / G a final de mot
------------------------------------------------------------------
· Compara:
Aquell corc es va ofegar en un gorg
El so de [k], a final de mot, de vegades s'escriu c, de vegades s'escriu g.
· escrivim c quan el mot acaba en vocal tònica: foc, pessic...
· en els altres casos (vocal àtona o consonant) escrivim la mateixa lletra que
apareix en els derivats: corc com corcar; càstig com castigar...
· Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: mag, zig-zag, pedagog,
geòleg...
· Tampoc no la segueixen els mots plans acabats en -ec: ànec, càrrec, préssec... i fàstic
· Hi ha verbs que presenten alternances: trec, tregui, tinc, tingui...
------------------------------------------------------------------
13.14. Completa amb C/G:
albercoc, broc*, nàufrag, muntanyenc, cinc, turc, pròleg, biòleg, caduc,

sotrac, ronc, demagog*, astròleg, cartílag, enemic, estómac, encàrrec,
meteoròleg, pànic
13.15. Escriu el primitiu dels mots següents:
Ex: prodigar - pròdig*

1. arcada arc 10. carregós càrrec
2. albergar alberg 11. castigar càstig
3. llampegar llampec 12. afalagar afalac*
4. franquesa franc 13. amargar amarg
5. plegar plec 14. enemiga enemic
6. pessigar pessic 15. dringar dring
7. fangar fang 16. amargor amarg
8. llargada llarg 17. manyagueria manyac*
9. estomacal estómac 18. foguera foc
Broc: 1. Part d’un recipient en forma de bec o canó per on s’aboca el líquid que conté, generalment aigua,
oli o vi. / 2. Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles. / Demagog: Estat polític en què el govern és
35
lliurat a la multitud. / Pròdig: Que dóna sense mesura. / Afalac: Tractar d'afectar agradablement. / Manyac:
De condició suau, dòcil, s’aplica especialment a la persona plàcida, pacient.
13.16. Omple els buits amb la forma verbal corresponental verb subratllat:
Ex: Ella mol el cafè; jo no molc mai.
1. Ells beuen vi per dinar; jo sempre bec aigua.

2. Tu escrius amb llapis; jo escric amb ploma.
3. Tu treus la pols; jo no la trec mai.
4. Ella coneix molta gent; jo en conec poca.
5. Tu sempre seus a la primera fila; jo sec a la última.
6. Ell pot comprar-se un cotxe nou; però jo no m'ho puc permetre.
7. Ella diu mentides; jo no en dic mai.
8. Ella sempre està malalta; jo no ho estic mai.
9. Ells sempre treuen el gos a passejar; jo no l'hi trec mai.
10. Ell té molta gana; jo no en tinc gaire.
11. Ells sempre vénen a treballar mudats; jo no hi vinc mai.
36
Ortografia de cu / qu
------------------------------------------------------------------
· En els diftongs creixents, qua, qüe, qüi, quo, el so de [k] es representa per q:
quatre, qüestió, quota...
· En els diftongs decreixents o quan no hi ha diftong el so de [k] es representa per c:
cuina, bocoi, cua, cuota (cua lletja)...
· Mots més frequents amb qu:
nombres: quatre, cinquanta... i els seus derivats: quarentena, quaresma...
quantitatiu, indefinits i adverbis: quan, quant, quasi...
mots diversos: qualitat, quòrum, aquàtic, delinqüent, qüestió...
------------------------------------------------------------------
13.17. Completa amb C/Q i separa síl·labes amb una barra inclinada:
Ex: se/qüèn/ci/a
qua-drat, qua-tre, qua-ran-ta, cu-a, e-lo-qüèn-ci-a, qua-si, qua-ren-te-na, cui-ro,

e-va-cu-ar, a-qüe-duc-te, cui-ner, pas-qual, qual-se-vol, a-qua-rel·-la, quar-tet,
qua-dra-tu-ra, qua-dern, qua-li-fi-ca-ci-ó, quà-quer*, a-qüí-fer, quò-rum, quo-ti-di-à
13.18 Completa amb C/Q i escriu un derivat o un mot de la mateixa família:

Ex: quatre – quaranta
1. quant quantitat 6. quart quarta, quartet, quartal
2. qualitat qualificar, qualitatiu 7. Pasqua pascual, pasqües
3. conseqüent conseqüència 8. qüestió qüestionar, qüestionable
4. delinqüent delinqüència 9. freqüent freqüència
5. aquàtic aquós, aquàtiques 10. quotidià quotidianitat
13.19. Omple els buits de les frases següents amb un d'aquests mots:
qual, quantitat, qualsevol, quasi, quan
1. És un llibre que pots trobar en qualsevol biblioteca.

2. Quan comencen, les vacances de Nadal?
3. Ha anat a comprar arròs perquè quasi se'ns havia acabat.
4. Quina quantitat de sucre hi poses, a la crema, per un litre de llet?
5. El seu avi, el qual era mestre d'escola, va morir als cent dos anys.
37
Quàquer: Individu d’una comunitat religiosa d’Anglaterra del s. XVII.
14. Ortografia de b/v

------------------------------------------------------------------
Hem d'escriure b/v en els casos següents:
B · alternant amb p: sap, saber, llop, llobató...

· davant de l, r: blau, braç...
· darrere m: ambició, àmbit, ambulància...
V · alternant amb u: neu, neva; clau, clavar...

· darrere n: canvi, convicció, invent...
· en les desinències -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven del pretèrit imperfet
d'indicatiu: anava, anaves, anava, anàvem, anàveu, anaven...
------------------------------------------------------------------
14.1. Completa els espais en blanc amb b/v i escriu un derivat:

1. bruixa bruixot, bruixeria 8. branca brancam, brancatge
2. arbre arbreda 9. pobre pobresa
3. blindar blindatge 10. obligar obligació
4. blava blava, blavor, blavós, 11. amable amabilitat
blavosa
5. bloc blocatge, bloquejar 12. brasa braser, braseria
6. feble feblesa, afeblir 13. llibre llibreter, llibreria
7. ombra ombrejar, ombrívol 14. biblioteca bibliotecari
14.2. Escriu un derivat dels mots següents en què alternin u/v:

Ex: administratiu – administrativa
1. blau blavós, blavís 10. còncau còncava, concavitat

2. viu vivacitat, vivor 11. beure bevia
3. nociu nociva, nocivitat 12. suau suavitat
4. deure devia, devem 13. escriu escrivia, escrivent,
escrivà
5. esclau esclavitud, esclavatge 14. brau brava, bravesa
6. breu brevetat 15. teu teva
7. caliu calivada, escalivar 16. gasiu* gasiva, gasiveria
8. passiu passiva, passivitat 17. agressiu agressiva, agressivitat
38
9. optatiu optativa, optativitat 18. atractiu atractiva
Gasiu: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat (garrepa).
Beu (present d’indicatiu) beure (infinitiu) bevia (imperfet d’indicatiu)

1. viu viure vivia
2. cap cabre o caber cabia
3. sap saber sabia
4. rep rebre rebia
5. deu deure devia
6. plou ploure plovia
7. escriu escriure escrivia
14.4 Completa amb mb/nv i escriu un derivat o un mot de la mateixa família:
Ex: envellir – envelliment
1. tombar tomb, tombarella 7. enviar enviament

2. envejar envejós 8. embolicar embolic, embolicador
3. envernissar vernís, envernissador 9. convidar convit
4. minvar minvant, minvament 10. embalar embalatge, embalum
5. envassar envàs, envasament 11. embullar* embullós, embullador
6. envidriar vidre, envidriament 12. desenvolupar desenvolupament
14.5. Omple els espais en blanc amb la forma de pretèrit imperfet d'indicatiu del
verb subratllat:
Ex: Escriu una carta: escrivia una carta.
1. Menja fruita per postres; menjava pastissos per postres.

2. Acaba la feina aviat; acabava la feina tard.
3. No s'espanta mai; no s'espantava mai.
4. Estiueja a Lloret; estiuejava a Lloret.
5. Demanen augment de sou; demanaven augment de sou.
6. Escolteu música; escoltàveu música.
7. Canta molt bé; cantava molt bé.
8. Comenceu la partida; començàveu la partida.
9. Neteges els vidres; netejaves els vidres.
10. Paguem els deutes; pagàvem els deutes.
39
Embullar: 1. Fer que (una porció de cabells, de fils, etc.) s’entrellacin o s’entreteixeixin intricadament,
talment que no sigui fàcil separar-los. / 2. Capgirar, desordenar.
14.6. Escriu un derivat o un mot de la mateixa família de cada un dels mots
següents:
Ex: cavall – cavaller
1. fava favera, favada 9. canvi canviar, canviable
2. esvelt esvelta, esveltesa 10. avi àvia, avis
3. prova provar, provatura 11. covard covardia
4. advocat advocadessa 12. cavall cavaller, cavalleria
5. avorrir avorriment 13. cavalcar cavalcada
6. enveja envejós, envejable 14. taverna taverner
7. ganivet ganiveteria 15. espavilat espavilament
8. savi sàvia, saviesa 16. escrivent escrivania
1. treball treballador 11. arribar arribada

2. baró baronessa 12. basc basca
3. bena embenar 13. biga bigam*, bigues
4. botifarra botifarrer, botifarró 14. bufetada bufetejar
5. ambigu ambigüitat 15. bullir bullició, bulliment
6. corb corbador, corbera 16. calb calbesa
7. mòbil mobilitat 17. saba sabadilla*
8. abocar abocador 18. berruga berrugós
9. trobar trobador, trobada 19. buidar buidatge
10. rebentar rebentada, 20. vuit vuitena, vuitè
rebentament
14.8. Omple els espais buits amb b/v:
Les rieres eren seques gairebé tot l'any, però quan no eren seques anaven furients*.
Quan les neus es fonien a les muntanyes, les rieres començaven a baixar furients, i, Déu
sap d'on, arribaven granotes i tortugues, serps d'aigua i peixos. Amb la primavera, les
aigües corrien bojament, però així que els camps anaven passant del verd al torrat, que
les flors s'anaven convertint en fruita, i la tímida tebior en calor opressiva, les rieres
minvaven i el cor s'emperesia*. La primera aigua de les muntanyes era massa freda per
invitar el cos nu d'un minyó. Sol o en grup, un minyó es quedava dret a la riba d'una riera i
contemplava l'aigua uns quants minuts..., es treia la roba d'una esgarrapada, feia una
capbussada i travessava el corrent, nedant, fins a l'altra riba.
WILLIAM SAROYAN. Els tres nedadors i l'adroguer de Yale
40
Bigam: conjunt de bigues. / Sabadilla: Planta de la família de les lilàcies, la llavor de la qual conté
alcaloides i té aplicacions farmacèutiques. / Furient: Que es mou amb fúria, amb impetuositat. / Emperesia:
(del verb empresar) Donar l'empenta a un teixit (en terminologia tèxtil).
15. Ortografia de m/n a final de síl·laba

------------------------------------------------------------------
M · davant de p, b, m: important, campió, combat, commoció...
excepcions: els mots compostos: tanmateix, enmig, benparlat
· davant de f: simfonia, àmfora...
excepcions: fanfarra, fanfarró i els mots començats en con-,
en-, in-: confessar, enfilar, infermera...
· en els prefixos amfi-, circum-: amfiteatre, circumferència...
N · davant les consonants que no siguin p, b, m: pansa, tancar, incident...

------------------------------------------------------------------
15.1. Omple els buits amb m/n:
immunitzar enviar emmalaltir emmarat

combatre commutable comparar commoure
rambla rumbejar campionat embafar
embolicar embotit embussar envejar
engandulir* invitar embragatge envellir
15.2. Mitjançant els prefixos -in, -im, escriu mots de sentit contrari dels següents:
1. madur immadur 11. modificable immodificable

2. merescut immerescut 12. mòbil immòbil
3. mutable immutable 13. moderat immoderat
4. modest immodest 14. mortal immortal
5. maculat immaculat 15. moral immoral
6. palpable impalpable 16. penetrable impenetrable
7. pagable impagable 17. possible impossible
8. pur impur 18. perdonable imperdonable
9. finit infinit 19. feliç infeliç
10. fidel infidel 20. formal informal
41
Engandulir: Fer tornar gandul algú.

15.3. Mitjançant un prefix, forma infinitius derivats dels mots següents:
Ex: nou – innovar
1. negre ennegrir 6. feina enfeinar
2. fosc enfosquir 7. farina enfarinar
3. fil enfilar 8. filtre infiltrar
4. fort enfortir 9. noble ennoblir
5. front enfrontar 10. nou innovar
15.4. Omple els buits amb m/n. Tingues en compte que davant de n, la pronúncia ja
ens sol indicar si cal escriure m o n:
amnèsia, amnistia, omnipotent, somni, somnàmbul, somnolència, damnificació,

gimnàstica, condemna, columna, solemne, perenne, annex, connexió, decenni,
mil·lenni, gamma, tennis, Anna, Susanna
15.5. Completa amb m/n:
1. Un infern dels Pastorets 6. El tramvia blau

2. L'informe del conseller 7. Una indemnització obligatòria
3. El paranimf* de la universitat 8. Un afer de summa importància
4. Un immoble confiscat 9. Una infermera diligent
5. Un acte solemne 10. Un tren de circumval·lació
15.6. Omple els buits amb m/n:
amfiteatre, circumferència, manlleu, circumspecció, simfonia, circumloqui, xamfrà, nimfa,

samfaina, limfàtic, àmfora, somriure, premsa, impremta, empremta, empresa, comtessa,
triomf, pamflet, confessió, concert, amfibi
42
Paranimf: Saló d'actes acadèmics en algunes universitats.

Ortografia dels grups -mpt-, -mpc-
------------------------------------------------------------------
· En alguns mots trobem una m a final de síl·laba seguida dels grups pt, pc.
Val a dir que en aquests casos la p no sona.
Principals mots en què trobem mpc, mpt:

assumpte, assumpció, Assumpta...
compte, comptar, comptable, comptabilitat, descomptar...
exempt, exempció...
prompte, promptitud...
símptoma, simptomàtic...
redempció, redemptor...
temptar, tempteig, temptació, temptable...
------------------------------------------------------------------
15.7. Completa els mots següents amb m/mp:
impremta, assumpte, exempció, símptoma, temptació, recompte,

promptitud, presumpció*, atemptat, empremta, temptativa
15.8. Completa les frases següents amb conte, comte, compte o algun derivat:
1. El comte i la comtessa passejaven de bracet.

2. El conte que li agrada més és La Caputxeta Vermella.
3. Tinc el compte corrent en números vermells.
4. Ha de comptar amb els dits perquè sempre s'equivoca.
5. Barcelona, ciutat comtal.
6. A mi no em vingueu amb el conte de la vora del foc.
15.9. Omple els espais buits amb una de les paraules següents:
juny, enginyer, bany, puny, pinyol, codony, parany, pany, menys
1. Olives sense pinyol.

2. Pel juny la falç al puny.
3. Com més anem, menys valem.
4. Un pany que no tanca.
5. L'enginy de l'enginyer.
6. Un bany de disseny molt modern.
43
7. Confitura de codony.
8. El parany dels guanys fàcils.
Presumpció: 1. Acció de presumir alguna cosa / 2. Suposició, sospita.
16. Ortografia de la l·l

------------------------------------------------------------------
Escrivim l·l quan dins d'un mot hi ha una síl·laba que acaba en ela i a continuació una
altra que comença amb la mateixa consonant.
· Trobem l·l en els mots començats en:

al·l- al·legar, al·legoria...
col·l- col·laborar, col·legi...
il·l- il·lògic, il·lícit...
mil·l- mil·lenari, mil·lèsim...
sil·l- síl·laba, sil·logisme...
· En els acabats en:
-el·la mortadel·la, aquarel·la...
-il·la síl·laba, vacil·lar...
· En mots cultes relacionats amb altres de populars que s'escriuen amb l·l:
cabell, capil·lar; cristall, cristal·lí...
· En alguns mots força usuals: novel·la, intel·ligent...
------------------------------------------------------------------
16.1. Mitjançant el prefix il-, escriu els mots que expressin el sentit contrari dels
següents:
Ex: limitat – il·limitat
1. legal il·legal 5. legible il·legible
2. legítim il·legítim 6. les il·lès
3. liberal il·liberal 7. lícit il·lícit
4. localitzable il·localitzable 8. lògic il·lògic
16.2. Escriu un mot culte emparentat amb els segúents mots populars:
Ex: flagell – flagel·lar
1. metall metàl·lic 5. cabell capil·lar
2. llustre* il·lustre 6. aixella axil·la
3. cancell cancel·lar 7. pell pel·lícula
4. llum il·luminar 8. cristall cristal·litzar
5. fallar infal·lible 9. ampolla ampul·lós
44
16.3. Completa els mots següents amb l / l·l:

pal·lidesa, il·lògic, italiana, goril·la, volum, cal·ligrafia, balances, col·legi, col·lecció,
novel·la, simbolisme, celebració, sol·licitar, religió, alemany, pol·len, il·luminació,
pel·lícula, il·lusió
16.4. Completa les frases següents amb l / l·l:
1. No van voler tenir en compte la solució que havia proposat el col·legiat.
2. Va dir que se celebrarien eleccions anticipades.
3. Té una col·lecció de pel·lícules sobre satèl·lits artificials.
4. Li faria molta il·lusió que li regalessin un goril·la de peluix.
5. Va al·legar que patia al·lucinacions.
6. Han declarat la nul·litat de les notes de religió.
Mots més corrents que s'escriuen amb l·l

al·legoria fal·lible mol·lusc
al·legar* fumarel·la* novel·la
aquarel·la goril·la nul·la
bagatel·la* hel·lènic oscil·lar
bèl·lic idil·li pal·liar*
cal·ligrafia il·legal pàl·lid
capil·lar il·lícit paral·lel
col·laborar il·lògic parcel·la
col·lecció il·luminar pel·lícula
col·lector il·lusió pol·lució
col·lega il·lustre pupil·la
col·legi imbecil·litat putxinel·li
col·liri instal·lar satèl·lit
col·lisió intel·ligència síl·laba
col·locar maxil·lar sol·licitar
col·loqui metàl·lic til·la
destil·lar mil·lígram tranquil·litat
excel·lent mil·límetre vil·la (torreta)
fal·lera mortadel·la violoncel·lista
------------------------------------------------------------------
Compte amb els mots següents, que NO s'escriuen amb l·l:
45
celebrar, eliminar, milió, religió, selecció, solució

------------------------------------------------------------------
Al·legar: Donar com a raó. / Bagatel·la: 1. Fotesa, cosa de poca importància. 2. Petita composició
generalment per a piano, sense rigor de forma. / Cancell: clos de planta rectangular o trapezoidal fet
d'envans de fusta [...]. / Llustre: brillantor d'un objecte brunyit. / Fumarel·la: Fumera tènue que es desprèn
d'un lloc humit. / Pal·liar: atenuar una malaltia sense guarir-la.
17. Ortografia de la r
------------------------------------------------------------------
· En una gran part del domini lingüístic del català la r a final de mot NOMÉS es
pronuncia en:
· monosíl·labs: cor, mar, llar...
· alguns bisíl·labs en -or, -ur: licor, futur...
· terminologia química: carbur, cianur...
· alguns adjectius cultes en -ar, -or: singular, interior...
· Porten r muda final:
· els infinitius: cantar, témer, dormir... (tret dels verbs de la 2a conjugació
terminats en -re: beure, treure...)
· els derivats en -ar, -er, -or, -dor:
noms col·lectius: pinar, bestiar...
oficis: sabater, cuiner..., actor, pescador...
noms abstractes de gènere femení: blancor, abundor...
noms derivats de verbs: rebedor, encendor...
· els mots que presenten una r en el femení: marinera, mariner...
------------------------------------------------------------------
17.1. Escriu l'infinitiu de les formes verbals següents:
Ex: vindria – venir
1. servia servir 6. pagava pagar
2. continuarem continuar 7. tornaria tornar
3. llogarem llogar 8. dibuixava dibuixar
4. disminuiria disminuir 9. regaríem regar
5. reparteixo repartir 10. ingresso ingressar
17.2. Escriu el pretèrit perfet perifràstic de les següents formes de pretèrit perfet
simple:
Ex: féu – va fer
1. dividí va dividir 5. continuà va continuar
2. rigué va riure 6. canvià va canviar
3. plogué va ploure 7. sortirem vam sortir
4. llogà va llogar 8. fórem vam ésser / ser
17.3. Subratlla les formes del pretèrit perfet simple d'aquest text i canvia-les per les
46
del pretèrit perfet perifràstic:
De seguida la conversa va girar a l'entorn del tema del quimono i tots vam baixar al museu
soterrani del Baró. (...) El Baró va seure en un banquet al bell mig de l'estança amb els colzes
sobre els genolls i no va dir ni una paraula mentre Mameha ens guiava tot recorrent la col·lecció.
ARTHUR GOLDEN. Memòries d'una geisha (text

adaptat)
17.4. Escriu un derivat acabat en r dels mots següents:

Ex: lledó – lledoner
1. préssec presseguer 11. llimona llimoner
2. taronja taronger 12. avellana avellaner
3. alzina alzinar 13. canya canyar
4. pera perer 14. pi pinar (pineda)
5. poma pomer 15. cirera cirerer
6. clau clauer 16. cendra cendrer
7. sal saler 17. carta carter
8. fusta fuster 18. camisa camiser*
9. hostal hostaler 19. bacallà bacallaner
10. sabata sabater 20. arxiu arxivar, arxiver
17.5. Escriu l'infinitiu de les formes verbals següents:

Ex: pintora – pintor
1. editora editor 6. lectora lector
2. actriu actor 7. emperatriu emperador
3. compositora compositor 8. marinera mariner
4. fumadora fumador 9. forastera foraster
5. organitzadora organitzador 10. soltera solter
17.6. Completa amb r o bé accentua la vocal final dels mots que calgui:
1. Aquest préssec no és prou madur.

2. Ha vingut el venedor que ens va vendre el televisor.
3. Davant de la casa hi havia un xiprer.
4. Em fa por que aquesta tardor no hi haurà gaires bolets.
5. Estic segur que aquell foraster era solter.
6. Si vol fumar haurà de sortir al carrer.
7. Tothom veié que el perruquer havia perdut un paper.
47
8. L'assessor de la comissió no els hauria pogut aconsellar millor.

9. Li van regalar una flor de paper.
10. L'arxiver havia arxivat malament els clixé.
Camiser: Persona que fa o ven camises.

Ortografia de r / rr a mig mot
------------------------------------------------------------------
· A mig mot escrivim:
R · entre vocals, per representar el so de r simple: cara, ironia...
· després de consonant, per representar el so de r múltiple: esbarzer,
enrabiar...
· en els mots compostos amb un prefix que acaba en vocal:
autoretrat, suprarenals...
RR · entre vocals, per representar el so de r múltiple: carro, serra,irreal...
------------------------------------------------------------------
17.7. Completa els mots següents amb r / rr:
folre, conreu, serra, enrenou, torreta, Enric, gerra, esborrar, cantiret, tapadora,
nevera, barra, botifarra, enramar, sorra, conrear, horrible, enredar, enraonar,
esbarzer, carro

1. Vivien a l'extraradi, vora la carretera de Manresa.
2. L'artista va fer una contrarèplica del seu autoretrat.
3. Treballava de semirepresentant per a un terratinent*.
4. Era un xicot irreflexiu que repartia propaganda antireligiosa.
5. Ho van descobrir gràcies als raigs infrarojos.
17.9. Completa el text següent amb r / rr o accentua la vocal final dels mots que
calgui:
Aquella nit vaig dormir molt malament. Vaig somiar que m'atacaven dos lleons i una
lleona i es veu que vaig cridar perquè em vaig despertar i vaig veure que els meus pares
eren al costat del llit. El meu pare em va prendre la temperatura però no va trobar res
d'estrany i al matí següent vaig anar a l'escola com si no hagués passat res, encara que
em sentia tan feble com si acabés de sortir d'una llarga malaltia. Konradin no havia
48
arribat; vaig anar directament al meu lloc, vaig fer veure que corregia uns deures i no vaig
alçar el cap quan va entrar.
FRED UHLMAN. L'amic retrobat
Terratinent: Persona que és posseïdora de terres.
18. Ortografia de la h
------------------------------------------------------------------
En català la lletra h no correspon a cap so, però per raons etimològiques l'escrivim en una
sèrie de mots.
Escrivim amb h inicial els mots següents:

ham, harmonia, herba, hereu, hèrnia, heroi, hexàgon, higiene, hivern,
hissar, hora, honest, hotel, home, hospital, humà, humiliar...
· el verb HAVER: he, has, havia... i els pronoms febles hi i ho.
· les paraules formades amb els prefixos hipo-, hidro-, higro-, hiper-, homo-:
hidrofòbia, hipermercat...
· Escrivim amb h intercalada: ahir, subhasta, subtrahend*, tothom...
alguns mots erudits: exhalar, exhaurir, cohibir, prohibir...
· Escrivim sense h:
benaurat, cacauet, coet, orfe, orxata, ostatge, ou, truà...
· Escrivim amb h per indicar una aspiració les exclamacions: ah!, oh! ...
------------------------------------------------------------------
18.1. Completa amb h els mots que calgui i escriu un derivat:

1. orxata orxateria 7. harmonia harmònic
2. ou ouera, ouaire, ouataire 8. higiene higiènic
3. hivern hivernar 9. isard isarda*
4. ermita ermitana 10. hemicicle hemicíclic
5. heroi heroïna 11. exhaurir exhaust, exhauriment
6. adherir adhesió 12. hipotèsi hipotètic
18.2. Completa amb h els espais en blanc que calgui:

1. Ens han dit que aquest hivern serà llarguíssim.
2. Els habitants d'aquest poble són molt hospitalaris.
3. Els han prohibit hissar la seva bandera.
4. La humitat el perjudicava molt.
5. L'hereu es va comprar un vehicle usat.
49
6. Bevia orxata i menjava cacauets.

7. El pobre orfenet dormia sobre l'herba.
8. L'orquestra filharmònica* va tocar l'himne magistralment.
Subtrahend: En la subtracció, quantitat que ha d'ésser sostreta del minvend. / Isard-a: 1. Mamífer. 2. Dit de
la persona esquerpa; escabrós; salvatge (una muntanya isarda) / Filharmònica: 1. Relatiu o pertanyent a
la filharmonia. 2. Dit d'una societat, institució, etc. que fomenta els interessos musicals.
18.3. Completa els espais en blanc amb SI / SÍ / S'HI / SI HI:
1. Com s'hi va a casa teva?

2. No sé si s’hi veu prou, per fer aquesta feina.
3. Què faràs si et diuen que sí?
18.4. Completa els espais en blanc amb O / HO:
1. Si no ho vols, això, ho donaré a la teva germana.

2. Tria o blanc o negre!
3. La veritat, no sé si ho sabia o no ho sabia.
18.5. Completa els espais en blanc amb MI / M'HI:
1. A mi em sembla que no m'hi veuran més, en aquella botiga.

2. I aquest plat és per a mi? Que no sabeu que a mi no m'hi agrada, la ceba, a
l'amanida?
3. Els vaig dir que a mi no m'hi emboliquessin, en aquell assumpte.
4. Ha arribat el nou gerent, però a mi encara no m'hi han presentat.
18.6. Completa els espais en blanc amb HAM / AMB / EM:
1. Amb aquest vestit no hi vull anar, a la festa.

2. Amb quin ham has pescat aquests peixets?
3. Em va dir que sempre menjava pa amb xocolata per esmorzar.
18.7. Completa els espais en blanc amb EM / HEM / EN:
1. En Pere em va prometre que avui aniríem al cinema, però no hi hem pogut anar.
2. Va enllestir la feina en un tres i no res.
3. Em sembla que no hem fet tanta feina com em pensava que faríem.
18.8. Completa els espais en blanc amb HEM / A / AMB / EM:
50
1. Dóna això a aquell home que va amb crosses.

2. No hem vist la Roser des que es va casar.
3. Amb aquesta maleta tan pesada em sembla que et cansaràs massa.
4. No sé a quina casa viu en Pere, però em sembla que amb aquest plànol la trobarem de
seguida.
51
1. Omple els buits amb les grafies que falten:
La branca paterna de la meva família és originària del poble de Corbera d'Amunt,

actualment abandonat. Els deien <<Els Simonets>>, perquè el nom de Simó hi era
hereditari. Del meu avi, ben poca cosa en sé. Gairebé totes les persones que hauria pogut
interrogar han desaparegut. I les que resten, rarament apel·len al passat.
Pere era el gran dels seus germans i germanes, Simó, Ricard, Maria i Margarida. Era
funcionari de sanitat, i succeïa al seu pare, que portava el títol, antiquat però més
presumptuós, de cirurgià. El cirurgià d'altre temps acumulava les funcions de barber i
d'arrencaqueixals. De vegades les excercia davant la seva porta, en el pedrís on els
pacients s'anaven asseient, l'un després de l'altre. També adobava els ossos trencats,
amb més garanties que el curandero, donava un cop de bisturí als abssessos i coneixia
l'ús de les plantes medicinals. La professió exigia decisió, traça, una honradesa absoluta,
un pols d'humor, i, segons les creences del temps, un do hereditari. El meu avi feia valer
aquestes qualitats en la seva casa dels Cortals, tan petita que amb prou feines tenia una o
dues finestres en el seu arrebossat groguenc i malencònic, si bé es prolongava per un
estable obscur que donava a la plaça del poble. A l'estable s'hi allotjaven el cavall i l'ase, i
de vegades una cabra, i hi penjaven, d'un tros de cabiró clavat a la paret, la tella i els
guarniments. A aquesta casa dels Cortals l'avi havia portat la seva companya, Caterina
Beille, nascuda al Mas Vermell, a una llegua de mar i de l'estany de Sant Nazari. Mai no
he sabut com s'havien arribat a conèixer. El prometratge durà bastant, com era de costum
llavors. Un cop a la setmana, el jove funcionari de sanitat enganxava el cavall per fer cap
al Mas Vermell. Els camins no eren segurs. Es parlava molt d'una partida de bandolers
que generalment rondava per les muntanyes del Vallespir. Eren espanyols que es deien
carlistes, i que la gent anomenava trabucaires, perquè anaven armats de trabucs.
Els trabucaires havien assaltat una dil·ligència, a la carretera de Figueres i, havien agafat
tres ostatges d'entre els viatgers, n'havien matat dos i havien retingut el tercer, un jove
molt ben plantat, pel qual esperaven cobrar un bon rescat. Des que la gendarmeria de
França havia estat a punt d'envoltar-los a la rectoria solitària de les Illes, on havien trobat
asil prop del rector, no vacil·laven a cometre les seves malifetes al Rosselló. Hom
assenyalava com un dels refugis predilectes, un roure de tronc buidat, prop del camí del
Voló. Aquell arbre esventrat, de braços innombrables i retorçats pel vent, obsedia la
imaginació popular.
Josep Sebastià PONS. L'ocell tranquil, 1950
2. Col·loca els accents que falten en el text.
Ho vaig somniar l'any passat i encara me'n recordo: teníem un examen d'història i només
de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra minúscula, però es veu que no era
pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El
professor agafava els trossos més grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si
veia algú més que copiés suspendria tota la classe. Jo m'asseia bé i em queien més
pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era allà al
davant meu, hi quedava completament colgat a sota i només li sortia una mà que anava
movent a poc a poc com si fes adéu. I els altres no s'adonaven de res. I continuava fent
l'examen i era la primera d'acabar-lo i no sabia què fer-ne. Al final l'hi deixava a sobre de
la mà i me n'anava.
Maria Mercè ROCA. El col·leccionista de somnis, 1987

52
ELS PRONOMS FEBLES
ATENCIÓ:
1. Sempre apostrofarem el més a la dreta possible:
te'l (Te'l porto ara)

li'n (Li'n rebrà avui)
me'l (Me'l donarà demà)
2. L'ordre és:
Pronom + Verb: El vaig veure ahir.

L'hauré vist
Verb + Pronom: Vull explicar-li ara

Vull veure-la ara
Vull veure'l ara
COMPLEMENT DIRECTE
1- Masculí Singular: el , l' , 'l

Femení Singular: la , l'
Masculí Plural: els , 'ls
Femení Plural: les
2- Són indiferents i s'utilitzen segons la frase: se / es

"Es va caure"
"Se la va veure pel parc"
3- Si el nom no porta article o és un indefinit: en , en , n' , 'n

Perdonar és necessari ---- N'és necessari
4- Això, allò, oració subordinada (que): ho

Em va dir això ---- M'ho va dir
COMPLEMENT INDIRECTE
Singular: li , hi
Plural: els
Nota: No existeix la forma "les" encara que sigui femení.
Combinacions:
CD + CI (hi) = "l'hi" , "la hi" , "els hi"

CI (li) + CD = "li'n" , "li ho"
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC: hi
- El vaig veure allà . . . . . . . . . . El vaig veure-hi.
SINTAGMA PREPOSICIONAL (amb preposició: a , de , amb , per ,...): en
Recorda't de la Maria . . . . . . . . . . . Recorda-te'n
53
EXERCICIS DE REFORÇ DE LLENGUA CATALANA
ELS PRONOMS FEBLES (simples i binaris)
Escriu aquestes oracions substituint el sintagma subratllat pel pronom feble més adient:
La Maria porta les gallines a l'hort – La Maria les porta (CD determinat f. pl.)
CD
Deixa el vestit a l'armari – Deixa'l a l'armari (CD determinat m. sg.)

CD
Encara vesteixen l’Ernest com si fos una criatura – Encara el vesteixen com si fos
CD una criatura (CD determinat m. sg)
Vigila els nois – Vigila'ls (CD determinat m. sg.)

CD
Ja s'acostumarà al fred – Ja s'hi acostumarà (Cprep o CRV)

CRV
Poseu per a mi un got d'aigua fresca – Poseu-me'n (CI 1a p. sg + CD indeterminat)

CI CD indeterminat
La planxadora ha acabat la feina – La planxadora l'ha acabat (CD determinat f. sg.)

CD
Escriviu una carta a la tia – Escriviu-li una carta (CI 3a p. sg.)

CI
No sortireu si no acabeu això – No sortireu si no ho acabeu (CD neutre oracional)

CD
Recorda a tu mateix de venir – Recorda-te'n (CI 1a p. sg. + Cprep o CRV)

CI CRV
Dirigiu la carta al Masnou – Dirigiu-la-hi / La hi dirigiu (CD determinat f. sg. + CCL)

CD CCL
El pobre noi preguntava a mi els seus dubtes – El noi me'ls preguntava (CI 1a p. sg
CI CD + CD determinat m. pl.)
Torna el llibre a les noies – Torna’ls el llibre (CI 3a p. pl.)

CI
54
ELS PRONOMS FEBLES (simples i binaris)
Digues quina és la resposta més adequada:
1. Porteu una taronjada, que tinc una set de ca l'ample…

a) 'm b) -me c) -m d) 'me
2. Estaven de mala lluna i ni van saludar.

a) nos b) -nos c) ens d) -ens
3. A vosaltres no han convidat a la festa?

a) os b) ús c) vos d) us
4. El nen ha fet una figura de fang. No sé com és, perquè encara no he vista.
a) la b) el c) l' d) lo
5. Afanyeu que fem tard!

a) -vos b) -se c) -nos d) 's
6. A nosaltres el metge ja ens ha visitat, però a vostès encara no han donat

tanda.
a) m' b) ens c) lis d) els
7. Porta , si et plau, un tornavís d'estrella.

a) em b) -me c) hem d) 'm
8. Aquest programa d'avui agradat més que el d'ahir.

a) mà b) m' c) em d) m'ha
9. Aquests tortells són boníssims. Si no s'ho creu, i comprovi-ho vostè

mateix.
a) tastil's b) tasti-los c) tasti'ls d) tasti-lis
10. Tot i que la sala era plena de gom a gom, la gent va seure.
a) deixa'ns b) deixant-se c) deixar-nos d) deixar-se
55
11. Per què no pares de fer-nos la guitza? en pau!

a) Deixens b) Deixe'ns c) Deixen's d) Deixa'ns
12. Com que aquell disc no m'agrada, no me he emportat.

a) ho b) en c) l' d) n'
13. D'aquí a Màlaga hi ha mil quilòmetres. D'aquí a Cadis encara més.

a) els hi ha b) n'hi ha c) hi han d) hi ha
14. Aquest matí no sé si té visites o no .

a) té b) ho té c) les té d) en té
15. A l'hivern sí que duc abric, però a l'estiu encara no havia portat mai.
a) en b) els c) ho d) n'
16. Si no sap què fer de tants globus, un a cada criatura.

a) doni'n b) donin c) doni'ls d) donil's
17. Que saps on són, la Teresa i el Jordi? No sé pas.

a) en b) el c) ho d) els
18. Ens pensàvem que amb el nou vestit faria goig, però la veritat és que no .
a) el fa b) en fa c) ho fa d) fa
19. Que no pots abastar el llibre del prestatge de dalt? Enfila't en aquest tamboret i
podràs agafar sense problema.
a) -ho b) -lo c) -el d) ho
20. Aquest aparell que t'han venut està espatllat. Torna-te'n a la botiga i canvia
per un altre.
a) 'n b) -lo c) 'l d) -ho
56
21. Si encara no tens el mostrari, no pateixis que el nostre representant pot

dur demà mateix.
a) te'l b) tel c) t'el d) te l'
22. Si ja sabeu com es fa la maionesa, feu vosaltres mateixos.

a) -us-la b) -vos-la c) 's-la d) -se-la
23. Això que us han dit, oi que ha posat malament?

a) s'us b) es us c) se us d) se vos
24. Va dir que aquesta revista li agradava molt? Però si ni mirada.

a) se la b) se l' c) se l'ha d) es la
25. Aquest noi no m'ha deixat veure la pel·lícula: tota l'estona ha posat al
davant.
a) es m' b) me's c) se'm d) se m'
26. No sé què fan perquè encara no vist.

a) els b) els he c) els hi d) se'ls he
27. Hi ha molts bolets? Doncs no veu cap...

a) es b) se'n c) 's d) se
28. Li va dir: "No et precipitis: mira bé abans de prendre cap determini".

a) tu b) -t'ho c) 't'ho d) 't-ho
29. Quan ja anava, el van cridar novament.

a) 's b) se'n c) se n' d) es n'
30. (A l'aeroport) Quan vegis que surt la nostra maleta, de seguida.

a) agafen's-la b) agafen-se-la c) agafa-nos-la d) agafa'ns-la
57
31. La Glòria no pot ser amiga de l'Helena perquè està fent la vida impossible.
a) la b) -lo c) -la d) -li
32. L'Esteve no vol malacostumar als seus fills; per això, no sol comprar
llaminadures.
a) -los b) -lis c) -els d) -les
33. L'alcalde vol que els ciutadans tornin a votar en els pròxims comicis.
a) -el b) -ho c) -lo d) -li
34. Al Zacaries, no agrada gens que el critiquin públicament.

a) li ha b) s' c) li d) l'
35. Vostès em demanen moltes informacions i jo no estic autoritzat a donar

tantes...
a) -los b) -vos-en c) -los-en d) -lis
(CI + CD indet.)
36. Si el Pere és amic de la Clara, no entenc per què avui no ha volguda
saludar.
a) el b) li c) l' d) la
37. El Raül no pot ni veure la Matilde: tot el dia critica.

a) le b) la c) li d) les
38. Tot i que ens havia dit que tots aquests projectes li semblaven bons, no
agradat gens que s'hagi aprovat justament el nostre...
a) li b) l'ha c) li ha d) l'
39. Les nenes tenen molta gana perquè el seu pare no ha donat encara el
berenar.
a) los b) lis c) els d) les
40. Per a en Joan, ells no fan res ben fet; només sap veure els defectes.
a) -los b) 'ls c) -lis d) els
58
41. Li han demanat la càmera tants cops, que al final ha deixada.

a) els hi b) els la c) els l' d) els n'
42. Li hem dit que no volíem entrepans i resulta que ha acabat preparant dos
per a cadascú.
a) -vos b) -nos c) -nos-en d) -los-hi
43. Van assegurar que li cantarien les quaranta, però veig que no han
cantades...
a) les hi b) lis c) se les d) se li
(CD + CI)
44. La Càndida sempre diu coses molt encertades i tothom dóna la raó.
a) li b) l'hi c) la d) la hi
45. Com que jo dit que deia ximpleries, la Rosa Maria s'ha enfadat com una
mona...
a) li b) l'hi c) li hi d) li he
46. Li sabíem tots els defectes i amb el temps havíem après a tolerar .
a) 'ls-hi b) -los-hi c) -los-en d) -se'ls
47. En sortir al terreny de joc, el futbolista va notar que les botes li feien mal i
va canviar.
a) els hi b) se'ls c) se les d) les hi
48. Li volia prendre el punyal dels dits, però no va aconseguir d'agafar .

a) -l'hi b) -la-hi c) -se'l d) -li-ho
49. Si havia anat a comprar el pa, no és pas perquè fos un noi servicial sinó perquè
el seu pare havia manat.
a) l'hi b) li ho c) s'ho d) n'hi
50. Van entrar al bar de sempre. Com que el cambrer ja sabia que volien un cafè, va
començar a preparar .
a) -los-el b) els-el c) -se'l d) -los-hi
59
51. Saps si la Maria és de Manresa? –No, no és.

a) l' b) hi c) en d) ho
52. M'han dit que l'Assumpta és a Solsona, però en realitat no pot ser perquè
és a Súria.
a) n' b) ho c) -hi d) l'
53. En veure que el sopar encara no estava a punt i que els convidats ja arribaven,
es van posar nerviosos: van posar tant que se'ls van cremar les tallarines.
a) es b) s'hi c) se n'hi d) s'en
54. Abans de decidir-ho, assessorar per professionals independents.
a) deixi'ns b) deixis c) deixi's d) deixi-s'hi
55. Perdoneu-me, però m'he descuidat el paquet a la feina: ja vindré a portar

demà passat.
a) -vos-lo b) -vos-el c) -us-lo d) -us-el
56. Creus que la competència d'altres empreses pot fer-nos mal? –No; no pot fer
de cap de les maneres: ben al contrari!
a) -se'n b) -nos-en c) -nos d) -li
57. Excuseu-me si el vostre sobre encara està per enviar: volia enviar avui
mateix però no ha estat possible.
a) -vos-lo b) -us-el c) -vos-el d) 'ls-el
58. Els amenaçà dient que els estriparia el carnet i, davant l'astorament de tothom,
va estripar .
a) -los-ho b) -ho-els c) -los-lo d) -los-el
59. Aquell avi es desvivia per les noies del poble i els escrivia poemes. Es tancava
totes les tardes per escriure un parell.
a) 'ls-en b) -lis-en c) -los-en d) -les-en

60
60. Li han regalat uns aparells molt sofisticats, però no sap manejar.
a) els he b) en c) els d) els en
(CD det.)
61. Si se’t trenquen les ulleres,
a) te les donarem noves b) te’n donarem unes de noves

c) t’en donarem unes altres d) et donarem unes altres
62. L’Anton-Maria s’estimava tant aquella calaixera, que no hauria separat per
res del món.
a) se la b) se l’ c) se n’ d) s’hi
63. No te’l creguis. Sempre fa comèdia i és impossible de saber quan deixa de .
a) fer-la b) fer c) fer-ne d) fer-te-la
64. En aquest poble ens hi trobem d’allò més bé: no crec que tinguem mai ganes de
moure .
a) ’ns-ne b) -nos-en c) ‘ns-en d) ‘ns-hi
65. Que com eren els individus que m’han atracat? No sé pas per on començar a
descriure .
a) -vos-els b) -us-lo c) -us-els d) -los
66. El grau d’ineficàcia de qualsevol reunió és directament proporcional al nombre

d’individus que participen.
a) ho b) se’n c) la d) hi
67. Quan la noia va quedar òrfena, uns oncles .
a) van fer-se càrrec b) es van fer càrrec de la mateixa

c) se’n van fer càrrec d) en van fer-se càrrec
68. El president va inaugurar el congrés i, en acabat, va parlar amb alguns dels que
havien de presentar .
a) -ne ponències b) ponències en el mateix

c) -hi ponències d) -us ponències
69. Ens aturem en aquesta gasolinera a fer benzina? –Ben pensat, aturem .
a) -s’hi b) -nos-en c) -nos-hi d) -la
70. El disbarat ja estava fet! Era inútil penedir .
61
a) -ho b) -se’n c) -lo d) -s’hi
62

Solucions Quadern D'exercicis de Llengua Catalana

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucions Quadern D'exercicis de Llengua Catalana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Profesora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

se separen: no se separen: separem els grups:

canya ca-nya arrossada ar-ros-sa-da

1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

desig de-sig enllaçar en-lla-çar

finestra fi-nes-tra quincalla qin-ca-lla

2.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

calendari ca-len-da-ri petxina pet-xi-na

2.3. Separa per síl·labes el text següent:

Enmig de tot de la tremenda fatiga, de l'ofuscació de pensaments, una cosa apareixia

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia

En-mig de tot de la tre-men-da fa-ti-ga, de l'o-fus-ca-ci-ó de pen-sa-ments, u-na

Comitiva: 1. Acompanyament, seguici. / 2. Reunió de persones per a anar en algun lloc.

3.1. Subratlla els diftongs de les paraules següents:

pasqües següent parai-gües guerrejar

3.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

reina remei aplaudir correu

3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions següents:

1. Una nau misteriosa. 4. Un drapaire amb boina i polaines.

Quitxalla: Xicalla, conjunt de nens i nenes, mainada, patuleia, canalla.

4. Funció consonàntica de i/u

4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots següents:

4.2. Amb guions, separa les síl·labes dels mots següents:

reien re-ien iot iot seuen se-uen quatre qua-tre

5. Síl·laba tònica / Síl·laba àtona

arbre, faldilla, camió, bicicleta

5.1. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:

novel·la cambrera maleta torre

5.2. Subratlla les síl·labes tòniques del text següent:

5.3. Fes el mateix:

MONTSERRAT ROIG. L’agulla daurada (text

6. Mots aguts, plans i esdrúixols

agudes planes esdrúixoles

Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze

Accentuem totes les paraules ESDRÚIXOLES.

7.1. Accentua els mots quan calgui:

plàstic, víctima, límit, biblioteca, economia, hospital, justícia, anell, palau,

7.2. Fes el mateix:

poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulàlia, dia, tia, oncle, assistència,

Accent obert / Accent tancat

· Paraules agudes acabades en -è, -ès / é, -és

Amb accent tancat:

· Paraules agudes acabades en -ò, -òs / ó, -ós

7.6. Accentua les paraules que calgui del text següent:

Recalcant-se: Recolzar-se amb força sobre el seu suport.

· També porten accent diacrític alguns mots de dues síl·labes.

· amb accent tancat

1. Ma germana no sap fer res amb la mà dreta perquè és esquerrana.

2. Pel que em dius, em sembla que t'han près el pèl.

3. Què fa en Pere? - Diu que espera la Roser.

4. És un sòl molt ric, però no hi planta res perquè viu sol.

6. Es veu que el veí nou és enginyer.

7. Fóra ben trist que hagués de dormir fora tota la nit.

8. No sé de què li servirà que se sàpiga que ho ha fet ell.

9. Sóc molt dormilega, jo: sempre dormo com un soc.

10. Aquestes criatures són molt nervioses i no tenen mai son.

14. Aquest be no està gens ben dibuixat: dibuixa'l més bé.

15. Quan anava d'excursió no oblidava mai la bóta del vi.

16. Les botes noves em fan mal als peus.

20. El meu nét és un noi net i educat.

22. Si ja li heu dit que sí, ara no us podeu fer enrere.

23. Us asseguro que no s'hauria espatllat si n'haguessiu fet un ús normal.

24. A vós, àvia, ja vaig dir-vos tota la veritat.