Unitat 6.

Funcions vitals II: la relació Biologia i Geologia 1r ESO

Sessió 3. Els òrgans dels sentits. Alumne:

“En Lucky Luke és un bon genet, es manté tant

bé sobre el seu cavall que de vegades
s’endormisca sense caure. Abans que en Lucky
Luke fos atacat estava mig endormiscat sobre el
llom del seu cavall gaudint de la natura, mentre
mastegava un tros d’herba. Quan li ha passat
l’ensurt del dispar en Lucky Luke sent un dolor
molt fort al turmell, creu que en saltar del cavall
se l’ha torçat.”

1. Quin sentit creus que li permet a Lucky Luke captar els següents estímuls:
L’aire calent del desert
El color vermellós de la sorra
L’olor que desprèn el seu cavall
El soroll que va sentir abans de saltar del cavall
El gust de l’herba que mastega
L’equilibri a sobre del seu cavall
El dolor del turmell

2. On es troben cadascun dels sentits que permeten a Lucky Luke adonar-se’n de:
L’aire calent del desert
El color vermellós de la sorra
L’olor que desprèn el seu cavall
El soroll que va sentir abans de saltar del cavall
El gust de l’herba que mastega
L’equilibri a sobre del seu cavall
El dolor del turmell
Cadascun d’aquests òrgans és responsable de captar aquests estímuls. Digues quin tipus
de receptor són: termoreceptors, mecanoreceptors, quimioreceptors i fotoreceptors.
3. Llegeix el següent text i respon a les preguntes:

Els insectes es comuniquen

“Per a molts d’insectes, el món és, probablement, un conjunt orgànic d’olors i gustos.
Encara que la majoria dels insectes tenen ulls, la vista no és tan important com ho és per
a les persones quant a la comprensió del món que les envolta.
Les formigues van deixant una pista química i constantment es palpen les unes a les
altres per comunicar-se l’olor del niu. Molts insectes generen alarmes químiques, a les
quals responen ràpidament els altres membres de la colònia. Les arnes o papallones
nocturnes famelles segreguen productes químics capaços d’atraure els mascles des de
grans distàncies. Els escarabats piloters són capaços de localitzar fems frescos al cap de
seixanta segons d’haver estat produïts. Alguns insectes, com els escarabats de l’escorça
dels arbres, generen productes químics que atreuen els membres de la seva mateixa
espècie. D’aquesta manera, s’agrupen en un arbre adequat. Altres espècies, com el corc
comú de la poma, produeixen líquids que avisen una segona famella que no pongui ous
en una fruita que ja en té.
Aquest món de les olors i els gustos dels insectes també consta de vibracions i sons que
els humans no podem captar. Aquestes vibracions són percebudes pels insectes per
mitjà d’unes “orelles” molt ben disposades, com les que tenen els grills a les potes
anteriors, i els saltamartins i les cigales a l’abdomen; o són captades mitjançant les potes
i les antenes.”

El tacte, l’olfacte i l’oïda. Enciclopèdia visual dels éssers vius, El País/Altea

a. Enumera els diferents estímuls que s’esmenten al text.

b. Indica, per a cadascun, si es tracta d’un estímul químic o físic.
c. Indica quina resposta produeix cadascun dels estímuls esmentats.