Amaga

WLE Austria Logo (no text).svgWiki Loves Earth photo contest:

Upload photos of natural heritage sites in Peru to help Wikipedia and win prizes!
Informació
Salta a la navegacióSalta a la cerca
Etimologia
Informació prové del mot llatí informare que significa "donar forma a".

Símbol internacional de la informació

El concepte d'informació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la
física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del
comportament humà. En cada un d'aquests àmbits la paraula té unes connotacions
diferents, fet que fa que sovint s'usi la paraula informació sense conèixer
exactament a quin dels significats adquirits ens estem referint.[1]

D'una manera poc rigorosa podem definir informació com el fet de processar,
manipular i organitzar dades d'una forma que produeixin coneixement i esvaeixin el
desordre,[2] o dit altrament, i en paraules de Claude Shannon, informació és el que
redueix la incertesa.[3]

En canvi en termes humans i en un sentit més ampli es defineix informació com tot
allò que un ser humà és capaç de percebre, incloent-hi les comunicacions escrites i
orals, les imatges, l'art o la música.

Contingut
1 Definicions
1.1 Com a concepte matemàtic
1.2 Com a concepte físic
1.3 Com a percepció sensorial
1.4 Com a recurs científic
1.5 Com a recurs tecnològic
1.6 Com a recurs periodístic
1.7 Com a document jurídic
2 La informació en la societat
2.1 Principals característiques de la informació
2.2 Història de la informació
2.3 Usos de la informació
2.4 Informació periodística
2.5 La informació i l'Estat
3 Fonts d'informació
4 Model de comunicació de la informació
5 Exemples de quantitats d'informació
6 Web profund
7 Referències
8 Bibliografia
9 Vegeu també
10 Enllaços externs
Definicions
Com a concepte matemàtic
Matemàticament la informació és un dels paràmetres d'un missatge i es relaciona
directament amb la quantitat d'incertesa que el missatge estudiat és capaç de
resoldre.

Les primeres intencions de calcular la quantitat d'informació d'un missatge

apareixen a principis del segle xx tot i que les primeres passes importants es
donen quan Claude E. Shannon, un dels pares de la teoria de la informació, publica
A Mathematical Theory of Communication.[3] Les afirmacions de Shannon han tingut
una gran repercussió, ja que la seva forma de quantificar la informació és la que
s'usa habitualment en les telecomunicacions i l'arquitectura de computadors.

Per a visualitzar d'una forma més clara la relació entre informació i incertesa que
planteja Shannon podem usar la següent abstracció:

Per al cas d'un missatge d'una predicció meteorològica, un exemple de missatge

sense informació és: "Avui a la nit el cel estarà fosc fins que s'aixequi el sol".
Per a Shannon això es deu al fet que aquest missatge no conté cap mena de desordre
a la realitat habitual i per tant és d'entropia (o desordre) zero. En canvi si la
previsió fos que "avui a la nit nevarà a la costa catalana", aquest missatge sí que
conté informació, el motiu és que s'està produint un fenomen poc habitual (un
desordre) i per tant el coneixement d'aquesta predicció sí que ens aporta una certa
informació.

En desenvolupar aquest concepte també apareixen les següents idees fonamentals de

la Teoria de la Informació:

L'entropia i la redundància d'una font d'informació.

La informació mútua i la definició de la capacitat d'un canal de comunicacions.
La Llei de Shannon-Hartley que estableix una cota superior a la capacitat d'un
canal Gaussià.
El bit, que esdevindrà la unitat fonamental per a mesurar la informació.
Matemàticament es defineix la informació que conté un missatge com:

{\displaystyle I(m)=\log \left({\frac {1}{p(m)}}\right)=-\log(p(m))\,}{\

displaystyle I(m)=\log \left({\frac {1}{p(m)}}\right)=-\log(p(m))\,}
Definida d'aquesta forma la informació es mesura en hartleys, si en comptes de
logaritmes decimals es fan servir logaritmes en base dos llavors es mesura en bits
i també es poden fer servir logaritmes naturals i llavors la informació és en nats.

Així, en l'abstracció plantejada, la probabilitat que nevi a la costa Catalana és

baixa i per tant si substituíssim {\displaystyle p(m)}{\displaystyle p(m)} pel
valor de la probabilitat que nevi a la costa catalana en 1 dels 365 dies de l'any
veuríem que el missatge conté una certa quantitat d'informació.

Per tant l'entropia de Shannon és una mesura del desordre que té un missatge i és
la clau per a quantificar la informació d'un missatge. En l'exemple, si l'home del
temps s'esplaiés molt més del necessari per a dir-nos que nevarà la quantitat de
desordre del missatge es reduirà, ja que ens està donant dades redundants i que no
aporten informació.

Per tant Shannon defineix l'entropia d'un missatge com:

{\displaystyle H(X)=\mathbb {E} _{X}[I(x)]=-\sum _{x\in \mathbb {X} }p(x)\log p(x)}

{\displaystyle H(X)=\mathbb {E} _{X}[I(x)]=-\sum _{x\in \mathbb {X} }p(x)\log p(x)}
Aquesta definició d'entropia a més va establir una de les cotes fonamentals de les
telecomunicacions, ja que el nombre mínim de bits que cal per a transmetre un cert
missatge entre emissor i receptor sense perdre informació és el valor de l'entropia
de Shannon del missatge. En l'abstracció presentada aquesta cota seria dir en el
mínim de paraules que avui a la nit nevarà al litoral.

Com a concepte físic

En física quàntica es defineix la informació a partir del fenomen d'entrellaçament
quàntic. Aquest entrellaçament és realitzat per conjunts de partícules que
interaccionen sense referències a la seva separació. Definida d'aquesta manera la
informació mai pot viatjar més ràpid que la llum malgrat que la transmetem de
manera indirecta (tot i que hi ha experiments que semblen apuntar en direcció
contrària).[4] Un enunciat bàsic que es deriva d'aquest fet és que no és possible
destruir informació d'un sistema sense incrementar el desordre (o entropia)
d'aquest. A més, quan s'estudia un sistema sota aquests paràmetres cal reformular
els postulats de Shannon plantejats a la Teoria de la Informació i usar els
presentats en la Teoria de la Informació Quàntica.

La informació vista com a quàntum és un concepte bàsic en les investigacions

teòriques sobre computadors quàntics.

Com a percepció sensorial

En ciències naturals una forma de classificar les entrades d'un sistema és separar-
les entre les que són bàsiques per al funcionament d'un organisme o dispositiu (per
exemple els aliments per als sers vius o l'energia per als dispositius) que en
aquest àmbit s'anomenen entrades causals i unes altres entrades, no causals, i que
anomenem informació, ja que ajuden a augmentar el coneixement de l'entorn i a poder
fer prediccions a partir de l'associació de diferents informacions.

Així les dades percebudes mitjançant els sentits interaccionen generant més
informació (el que alguns autors anomenem com a coneixement) que és el que permet
finalment a l'organisme o dispositiu prendre decisions.

Cal notar que el que són entrades causals per a un sistema poden no ser-ho per a un
altre, així per exemple la llum és una entrada causal per a les plantes, ja que és
necessària per a la fotosíntesi i en canvi per als animals és una font
d'informació, ja que els permet veure el seu entorn.

Com a recurs científic

El treball dels científics es basa, entre molts altres aspectes, en consultar i
processar informació prèvia existent.

Una informació científica important són les tesis doctorals i els treballs
científics publicats per publicacions de prestigi.

Com a recurs tecnològic

El progrés de les diverses tecnologies exigeix l'accés a la informació científica i
tecnològica i, sovint, a informacions socials del tipus estadístic o comercial.

Un exemple d'informació tecnològica és el de les patents. Una patent (com a

document) inclou referències a patents prèvies eventualment relacionades amb la
innovació que la persona sol·licitant vol protegir. El mateix document de la patent
és un document jurídic.
Com a recurs periodístic
En les ciències de la comunicació es considera que existeix una relació
indissoluble entre les dades, la informació, el coneixement, el pensament i el
llenguatge pel qual una millor comprensió dels conceptes sobre la informació
implicarà un augment del coneixement elevant les possibilitats del pensament humà.

Ja dins de l'àmbit del periodisme s'entén per informació a la forma més

característica de la comunicació en massa o de difusió, per exemple els diaris
busquen la informació del públic a través de les notícies d'interès. S'acostuma a
distingir entre la informació (objectiva) i l'opinió (subjectiva), presents als
mateixos mitjans a través de diferents gèneres periodístics. En l'actualitat
l'excés d'informació està portant la societat a l'anomenada infoxicació.

Com a document jurídic

En l'àmbit jurídic, una informació és una prova consistent a presentar els
documents o testimonis davant del tribunal realitzant una constatació jurídica i
legal d'un fet o d'un delicte.

La informació en la societat
En les societats humanes i en part en algunes societats animals, la informació té
un impacte en les relacions entre els diferents individus. En una societat la
conducta de cada individu davant d'altres individus es pot veure alterada en funció
de quina informació disponible posseeix el primer individu. Per aquesta raó
l'estudi social de la informació es refereix als aspectes relacionats amb la
variació de la conducta en possessió de diferents informacions.

Principals característiques de la informació

En general la informació té una estructura interna i pot ser qualificada segons
diverses característiques:

Significat (semàntica): Què vol dir? Del significat extret d'una informació, cada
individu avalua les conseqüències possibles i adequa les seves actituds i accions
de manera acord a les conseqüències previsibles que es dedueixen del significat de
la informació. Això es refereix a quines regles ha de seguir l'individu o el
sistema expert per modificar les seves expectatives futures sobre cada possible
alternativa.
Importància (relativa al receptor): Tracta sobre alguna qüestió important? La
importància de la informació per a un receptor, es referirà a en quin grau canvia
l'actitud o la conducta dels individus. A les societats modernes, els individus
obtenen dels mitjans de comunicació massiva gran quantitat d'informació, i una gran
part de la mateixa és poc important per a ells, perquè altera de manera molt poc
significativa la conducta dels individus. Això es refereix a en quin grau
quantitatiu s'han d'alterar les expectatives futures. A vegades se sap que un fet
fa menys probables algunes coses i més altres; la importància té a veure amb com
menys probables seran unes alternatives respecte a les altres.
Vigència (en la dimensió espaitemps): És actual o està desfasada? A la pràctica la
vigència d'una informació és difícil d'avaluar, ja que en general accedir a una
informació no permet conèixer immediatament si aquesta informació té o no vigència.
Això té a veure amb la sincronització en el temps dels indicis que permeten
revaluar les expectatives amb les expectatives en un moment donat.
Validesa (relativa a l'emissor): L'emissor és fiable o pot proporcionar informació
no vàlida (falsa)? Això té a veure si els indicis han de ser considerats en la
revaluació d'expectatives o han de ser ignorats per no ser indicis fiables.
Valor (actiu intangible volàtil): Com és d'útil és per al destinatari?
Història de la informació
La història de la informació està associada a la seva producció, tractament i
transmissió. Una cronologia d'aquesta història detallada podria ser:

Segles V a X - Alta edat mitjana. L'emmagatzematge, accés i ús limitat de la

informació es realitza en les biblioteques dels monestirs de forma manual.
Segle XII. Els Inques (Perú) usen un sistema de cordes per al registre d'informació
numèrica anomenada Quipu, usat principalment per explicar bestiar.
Segle XV - Edat Moderna. Amb el naixement de la impremta (Gutenberg), els llibres
comencen a fabricar-se en sèrie. Sorgeixen els primers periòdics.
Segle XX. 1926. S'inicia la primera retransmissió de la televisió que afectarà el
maneig i tractament de la informació amb gran impacte en els mètodes de comunicació
social durant tot el segle.
Segle XX. 1940. Jeremy Campbell, va definir el terme informació des d'una
perspectiva científica, en el context de l'era de la comunicació electrònica.
Segle XX. 1943. L'austrohongarès Nikola Tesla inventa la ràdio, encara que
inicialment aquest invent s'atribueix a Guglielmo Marconi i la patent no es
reconeix al seu autor fins als anys 1960.
Segle XX. 1947.En desembre John Bardeen, Walter Houser Brattain i William Bradford
Shockley, inventen el transistor. Seran guardonats per això amb el Premi Nobel de
Física el 1956.Acaban d'asseure sense saber-ho la primera de les dues bases per a
una nova revolució tecnològica i econòmica, actuant com a detonant d'un augment
exponencial de la capacitat d'integració microeletrónica, de la popularització i la
potència de càlcul de l'ordinador[5]
Segle XX. 1948. Claude E. Shannon, elabora les bases matemàtiques de la Teoria de
la Informació.[6] En fer-ho va donar la segona base per a la revolució de les
tecnologies de la informació i la comunicació: l'aplicació de l'Àlgebra de Boole
serà el fonament matemàtic per industrialitzar el processament de la informació.
Neix així la Ciència de la Computació o Enginyeria Informàtica. La nova revolució
econòmica està servida. La humanitat entra en l'Era Digital usant el transistor i
la numeració binària per simbolitzar, transmetre i compartir la informació.[7][8]
Segle XX. 1948. Norbert Wiener, elabora la idea de cibernètica en la seva famosa
obra Cibernètica o el control i comunicació en animals i màquines (Cybernetics or
Control and Communication in the Animal and the Machine) (1948) on es va encarregar
de "mantenir l'ordre" en qualsevol sistema natural o artificial d'informació.
Segle XX. 1951-1953. James Watson i Francis Crick descobreixen els principis dels
codis d'ADN, que formen un sistema d'informació a partir de la doble espiral d'ADN
i la forma en què treballen els gens.
Segle XX. 1969. En el context de la Guerra Freda, el moviment contracultural dels
anys 60, neix l'embrionària Internet quan s'estableix la primera connexió de
computadors, coneguda com a ARPANET (Avanced Research Projects Agency Network),
entre tres universitats a Califòrnia i una a Utah, Estats Units, amb l'objectiu
inicial de facilitar una xarxa de comunicacions militars a prova de bomba. La seva
expansió i popularització, i la democratització del coneixement que facilita,
transformarà radicalment les relacions econòmiques, socials i culturals en un món
més i més interdependent.[9]
Actualment, ja en el segle xxi, en un curt període, el món desenvolupat s'ha
proposat assolir la globalització de l'accés als enormes volums d'informació
existents en mitjans cada vegada més complexos, amb capacitats exponencialment
creixents d'emmagatzematge[10] i en suports cada vegada més reduïts. Tot i això
encara hi ha moltes fonts d'informació en format no digital o inaccessibles
digitalment per diverses causes.[11] En aquest marc la proliferació de xarxes de
transmissió de dades i informació, de bases de dades amb accés en línia, situades
en qualsevol lloc, localitzables mitjançant Internet, permeten la troballa d'altres
xarxes i centres d'informació de diferents tipus en qualsevol moment des de
qualsevol lloc. És el resultat de dades gestionats a través d'aplicacions
informàtiques on les dades són processades i transformats en informació que
posteriorment és manejada com a signe integrador i característic de progrés
econòmic del segle XXI.[12]
Usos de la informació
Article principal: Ús de la informació
Es considera que la generació i/o l'obtenció d'informació persegueix aquests
objectius:

Augmentar/millorar el coneixement de l'usuari, o dit d'una altra manera reduir la

incertesa existent sobre un conjunt d'alternatives lògicament possibles.
Proporcionar a qui pren decisions la matèria primera fonamental per al
desenvolupament de solucions i l'elecció.
Proporcionar una sèrie de regles d'avaluació i regles de decisió per a finalitats
de control.
En relació amb el fet de proporcionar una sèrie de regles d'avaluació i decisió, la
informació com a via per arribar al coneixement, ha de ser elaborada per a fer
utilitzable o disponible (aquest procés empíric es diu documentació i té mètodes i
eines propis), però també és impossible que la informació per si sola doti a
l'individu de més coneixement, és ell qui valora el significatiu de la informació,
l'organització i la converteix en coneixement. La dada, per així anomenar-la, és en
si un "prefix" de la informació, és a dir, és un element previ necessari per poder
obtenir la informació.

Informació periodística

Portada del primer número del Diari de Barcelona

Una notícia és el relat o redacció d'un text informatiu que es vol donar a conèixer
amb les seves pròpies regles de construcció (enunciació) que es refereix a un fet
nou o atípic, o la relació entre fets nous i/o atípics-, ocorregut dins d'una
comunitat o determinat àmbit específic, que fa que mereixi la seva divulgació.

La notícia és un fet periodístic, equivalent al que implica per a la història un

esdeveniment. Dins de l'àmbit d'alguns mitjans de comunicació, és un gènere
periodístic en què la notícia és una "retallada de la realitat" sobre un fet
d'actualitat que mereix ser informat per algun tipus de criteri de rellevància
social. El contingut d'una notícia ha de respondre a la majoria de les preguntes
que es coneixen com les cinc W, de l'escola de periodisme nord-americana:

A qui li va passar?
Què va passar?
Quan va passar?
On va passar?
Per què va passar?
La informació és un fenomen que proporciona significat o sentit a les coses. En
sentit general, la informació és un conjunt organitzat de dades processades, que
constitueixen un missatge sobre un determinat ens o fenomen. Les dades es perceben,
s'integren i generen la informació necessària per a produir el coneixement que és
el que finalment permet prendre decisions per a realitzar les accions quotidianes
que asseguren l'existència. La saviesa consisteix a determinar correctament quan,
com, on i amb quin objectiu emprar el coneixement adquirit.

La informació també indica mitjançant codis i conjunts de dades, els models del
pensament humà. La informació per tant, processa i genera el coneixement humà.
D'aquesta manera, si per exemple organitzem dades sobre un país, tals com: nombre
d'habitants, densitat de població, nom del president, etc. i escrivim per exemple,
el capítol d'un llibre, podem dir que aquest capítol constitueix informació sobre
aquest país.

La informació i l'Estat
Article principal: Propaganda
El control i la manipulació és un dels mitjans més poderosos dels governs per
promoure l'acatament de les seves polítiques. Així, els estats totalitaris i
autoritaris busquen el monopoli de la informació per promoure l'acatament de les
polítiques. La informació té per objectiu donar a conèixer els fets de manera
efectiva i imparcial, mentre que la propaganda busca guanyar adeptes per aconseguir
un objectiu, sense importar la veracitat dels fets. Així la propaganda competeix
amb el dret com a instrument de poder.[13]

Fonts d'informació

En una ecografia es capten sons i es processen per generar una imatge.

Es denominen fonts d'informació, en informàtica i telecomunicació, a qualsevol
origen d'informació susceptible de ser representat mitjançant senyals analògics o
digitals. De forma general, qualsevol variació d'una magnitud física pot ser
representat mitjançant senyals, com podria fer-se a través de la digitalització.
L'objectiu és poder processar, emmagatzemar o transmetre la informació que suposa
les alteracions del medi.

Són fonts d'informació:

So
Música: es capta mitjançant micròfons que registren entre els 20 i els 20.000 Hz,
espectre que sent l'oïda humana.
Veu: de la mateixa manera, es grava amb un micròfon encara que en un espectre d'uns
3,7–4 kHz.
Imatge
Fotografia: es processen com una matriu de píxels de colors quantificats en bits.
Fax: en un fax s'analitza la imatge píxel a píxel i s'envia codificada per la línia
telefònica.
Vídeo: es processa de forma anàloga a les fotografies amb l'afegit del nombre
d'imatges per segon.
Dades
Text: el text es codifica en unicode, UTF-8...
Ordinador: un sistema informàtic també genera informació per processar.
Més fonts d'informació
Senyals biomèdiques: electrocardiogrames, ecografies, temperatura, pressió
arterial, pols...
Senyals meteorològiques, sismològiques, volcàniques, medi ambient...
Sistemes de telecomandament i telemesura
Model de comunicació de la informació
Article principal: Teoria de la comunicació
Durant molt de temps per comprendre la comunicació de la informació es feia servir
el model d'emissor/receptor: Un emissor vol comunicar una informació al receptor.
Per a això codifica la informació, emprant un codi conegut per tots dos (per
exemple formant una sèrie de zeros i uns seguint un principi que relaciona les
informacions possibles amb les cadenes de zeros i uns possibles) aquest codi
s'emmagatzema en un suport formant un missatge (per exemple un text escrit en un
paper) que s'envia per un canal (per exemple per correu), el receptor avalua aquest
suport d'informació, ja que també ell coneix el codi, i rep així la informació.

Però no sempre existeix un emissor humà que vol comunicar alguna cosa. Un exemple
típic és la mesura: El sistema físic li és, parlat gràficament, completament igual,
el que pensen d'ell les persones. L'objectiu de la mesura és una transferència
d'informació del sistema mesurat al qual realitza la mesura (es mesura per
assabentar-se d'alguna cosa sobre el sistema mesurat).

Un exemple és la mesura de la velocitat per radar: El cotxe no té cap intenció de

revelar la seva velocitat (i el conductor normalment tampoc). Tot i així la policia
adquireix informació sobre la velocitat pel mesurament. Per l'obtenció de la
informació es fa servir una llei física emprada per l'enginyer en construir
l'aparell (l'efecte Doppler). La policia empra l'aparell i aconsegueix així que es
capti la informació. L'obtenció directa d'informació es delega a un aparell.

Exemples de quantitats d'informació

Hi ha experiments científics i empreses que generen enormes quantitats
d'informació.

Exemples de quantitats d'informació

Concepte Quantitat
Gran Col·lisionador d'Hadrons 15 PB/any[14]
Large Synoptic Survey Telescope 28 PB/dia[15]
Internet 667 EB/any[16]
Web profund
Article principal: Web profund
El web profund és la informació que més creix a la xarxa, i més de la meitat del
seu contingut està en bases de dades. La seva qualitat és considerada 1.000 o 2.000
vegades més gran que la de la web superficial, i el 95% de la informació de el web
profund és informació pública i lliure de subscripcions i tarifes.

Estimacions basades en un estudi de la Universitat de Califòrnia a Berkeley

especulen que actualment en el web profund hi deu haver uns 91.000 terabytes.[17]

Referències
«Semantic Conceptions of Information (Diferents semàntiques de la paraula
informació)» (en anglès). Metaphysics Research Lab, CSLI, Stanford University, 05-
10-2005. [Consulta: 11 maig 2013].
«informació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
[Consulta: 23 novembre 2010].
Claude E. Shannon. «A Mathematical Theory of Communications» (pdf) (en anglès).
Bell Laboratories. Arxivat de l'original el 15 de juliol 1998. [Consulta: 9 d’agost
2007].
Geoff Brumfiel. «Physicists spooked by faster-than-light information transfer» (en
anglès). Nature, 13-08-2008. [Consulta: 15 febrer 2012].
Manso Coronado, Francisco Javier. Diccionario enciclopédico de estrategia
empresarial (en castellà), 2003. ISBN 8479785659. «"Nos hallamos inmersos en una
revolución... la tecnología de silicio se invento el 1945,el transistor el 1947,el
primer ordenador el 1948...".pag257»
Shannon, Claude E «A Mathematical Theory of Communication». , 27, b-1598, 1948.
ISSN, 379-423 [Consulta: 11 maig 2013].
Leer, Anne. La visión de los líderes en la era digital (2001) (en castellà).
México: Prentice-Hall, 2001. ISBN 968-444-440-0.
Tubella i Casadevall, Immna. «2.2. La economía de las TIC y la revolución
digital.». A: Universitat Oberta de Catalunya. Sociedad del conocimiento, 2005.
«An Internet Pioneer Ponders the Next Revolution» (en anglès). An Internet Pioneer
Ponders the Next Revolution. [Consulta: 25 novembre 2005].
«The size of the World Wide Web». [Consulta: 21 febrer 2010].
«El saber perdido en la era digital.Lucha por preservar la memoria colectiva en el
ciberespacio». El País, 22-03-2007. [Consulta: 21 febrer 2010].
Federación de Cajas de Ahorros Vasco-Navarras «La revolución digital: Nueva
economía e Integración Social» (en castellà). Ekonomi Gerizan, 9 [Consulta: 11 maig
2013].
República del Perú: Evaluación de la gobernabilidad democrática. (en castellà).
Madrid : Universidad Complutense, Instituto Complutense de Estudios
Internacionales, 2007, p. 66. ISBN 8496702057.
«Let the number-crunching begin: the Worldwide LHC Computing Grid celebrates first
data» (en anglès). Interactions.org, 03-10-2008. [Consulta: 16 febrer 2012].
«Data, data everywhere» (en anglès). The Economist, 25-02-2010. [Consulta: 16
febrer 2012].
Carol Wilson. «Cisco: IP traffic to hit 667 exabytes by 2013» (en anglès).
Connected Planet, 09-06-2009. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2014. [Consulta:
16 febrer 2012].
Michael Lesk (1997). «How much information is there in the world?».
Bibliografia
Payán Somet, F. Javier. «Lección 4: Codificación de fuentes». A: Transmisión de
datos (pdf) (en castellà), 2004-2005 [Consulta: 11 maig 2013].
Figueiras Vidal, Aníbal R. «1.1. Fuentes y consumidores de información». A: Una
panorámica de las telecomunicaciones (en castellà). Pearson Educación, 2002. ISBN
9788420531007.
Alan Liu (2004). The Laws of Cool: Knowledge Work and the Culture of Information,
University of Chicago Press
Bekenstein, Jacob D. (2003, August). Information in the holographic universe.
Scientific American.
Gleick, James (2011). The Information: A History, a Theory, a Flood. Pantheon, New
York, NY.
Shu-Kun Lin (2008). 'Gibbs Paradox and the Concepts of Information, Symmetry,
Similarity and Their Relationship', Entropy, 10 (1), 1-5. Available online at
Entropy journal website.
Luciano Floridi, (2005). 'Is Information Meaningful Data?', Philosophy and
Phenomenological Research, 70 (2), pp. 351 – 370. Available online at PhilSci
Archive
Luciano Floridi, (2005). 'Semantic Conceptions of Information', The Stanford
Encyclopedia of Philosophy (Winter 2005 Edition), Edward N. Zalta (ed.). Available
online at Stanford University
Sandro Nielsen: 'The Effect of Lexicographical Information Costs on Dictionary
Making and Use', Lexikos 18/2008, 170-189.
Stewart, Thomas, (2001). Wealth of Knowledge. Doubleday, New York, NY, 379 p.
Young, Paul. The Nature of Information (1987). Greenwood Publishing Group,
Westport, Ct. ISBN 0-275-92698-2.
Vegeu també
Dada, coneixement, documentació
Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Informació confidencial
Sobrecàrrega informativa
Informació quàntica
Competència informacional
Divergència d'una línia de base aleatòria
Motivació informativa
Enllaços externs
Daved Sholle. «What is Information? The Flow of Bits and the Control of Chaos» (en
anglès). Massachusetts Institute of Technology. [Consulta: 11 maig 2013].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Registres d'autoritat
BNE: XX526504GND: 4026899-8LCCN: sh85029027
Categories: TelecomunicacionsComunicacióCiències de la informació
Menú de navegació
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
PàginaDiscussió
MostraModificaMostra l'historialMés
Cerca
Cerca a Viquipèdia
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
Viccionari

En altres llengües
‫العربية‬
Башҡортса
English
Español
हिन्दी
Runa Simi
Русский
‫اردو‬
中文
115 més
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 12 juny 2022 a les 15:14.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i
Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús.
Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.
Política de privadesaQuant al projecte ViquipèdiaDescàrrec de responsabilitatVersió
per a mòbilsDesenvolupadorsEstadístiquesDeclaració de cookiesWikimedia
FoundationPowered by MediaWiki