AUSIÀS

MARCH
poeta
 ÈPOCA I CONTEXT HISTÒRIC

Segle d'Or
De final del s. XIV
a final del s. XV

Humanisme:
sentiments
valors
raó Erasme de Roterdam
València:
centre econòmic
i cultural de les
terres catalanes.

Escriptors valencians:
Ausiàs March
Joan Roís de Corella
Jordi de Sant Jordi
Joanot Martorell
Jaume Roig

Col·legiata de Gandia, església major

de la ciutat on va néixer Ausiàs March
 VIDA
Primer, vida pròpia d'un cavaller del
s. XV: participa en campanyes
militars. I després, vida de senyor
feudal: es retira a Gandia, on es
dedica a la poesia fins a la seva mort.

Casat en primeres núpcies amb

Isabel Martorell, i en segones amb
Joana Escorna. No hi ha fills
d'aquests dos matrimonis, però se li
coneixen cinc fills naturals,
segurament fills d'esclaves (fet usual
a l'època).
IMPORTÀNCIA D'AUSIÀS MARCH
Estructura de la
SEMBLANCES AMB cançó trobadoresca.
ELS TROBADORS
Senyal per designar
la dama.

Primer poeta en català

(no en provençal).

DIFERÈNCIES AMB Expressa el pensament

ELS TROBADORS de forma original i sincera.

Ell i la dona són iguals,

amb virtuts i defectes
(els trobadors eren vassalls).
IMPORTÀNCIA D'AUSIÀS MARCH

NOVETATS

Ús de metàfores i Parla d'ell,

comparacions per de la seva vida,
mostrar un estat d'ànim dels seus problemes
turmentat: mar amorosos i morals
tempestuós, de manera viscuda
campanyes militars, i sincera.
animals, metges i Anàlisi de les
malalties. preocupacions vitals
 OBRA

128 poesies anomenades Cants

Cants d'amor Cants morals

Cants de mort Cant espiritual

Poemes de circumstàncies
 Cants d'amor
Diferencia entre amor honest (espiritual) i amor
sensual (carnal). Està abocat a triar. Desitja el
primer però es veu dominat pel segon.
Preocupació constant.

Són 91 poemes
dividits en cicles
segons el senyal
de la dama:
Llir entre cards
Plena de seny
 Cants de mort

6 elegies per la mort de l'estimada:

dolor sincer i humà

preocupació pel destí de l'ànima
Cants morals

Expressa les seves idees sobre:

l'amor
el dolor
el bé
la virtut
el plaer

Li donaren la fama de poeta filòsof.

 Cant espiritual

Una pregària a Déu.

Tenia por de condemnar-
se a l'infern per tota
l'eternitat.
Es considerava pecador.
Tot i reconèixer on és la
bondat i què cal fer en
cada moment, la vida l'ha
conduït a la perversió.
Poemes de circumstàncies

11 poemes
de temàtica
diversa.
 Veles i vents compliran els meus desitjos
VELES E VENTS (poema XLVI) fent camins incerts per la mar.
Contra ells veig armar-se el mestral i el ponent;
en canvi, el xaloc i el llevant els ajudaran,
Veles e vents han mos desigs complir amb els seus amics el gregal i el migjorn,
faent camins dubtosos per la mar. pregant humilment al vent de tramuntana
Mestre i ponent contra d'ells veig armar; que en el seu bufar els sigui de la seva part,
xaloc, llevant los deuen subvenir, i que tots cinc aconsegueixin el meu retorn.
ab llurs amics lo grec e lo migjorn, Bullirà el mar com la cassola al forn,
fent humils precs al vent tremuntanal canviant el seu color i el seu estat natural,
que en son bufar els sia parcial i mostrarà que vol fer mal a qualsevol cosa
e que tots cinc complesquen mon retorn. que sobre d'ell s'aturi per un moment.
Els peixos grossos i els petits correran a
refugiar-se
Bullirà el mar com la cassola en forn, i cercaran amagatalls secrets:
mudant color e l'estat natural, fugint del mar, on han nascut i s'han criat,
e mostrarà voler tot a res mal eixiran a terra com a últim remei.
que sobre si atur un punt tal jorn.
Grans e pocs peixsa recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
ACTIVITAT

Quins són els vents favorables?

Quins són els vents adversos?
Què desitja el poeta?
 POEMA IV

I
Així com cell qui desija vianda
per apagar sa perillosa fam
e veu dos poms de fruit en un bell ram,
e son desig egualment los
demanda,
no el complirà fins part haja elegida
sí que el desig vers l'un fruit se
decant;
així m'ha pres, dues dones amant,
mas elegesc per haver d'amor vida.
Així com aquell que desitja menjar
per apagar la seva fam extrema
i veu dos fruits en una bella branca,
i el seu desig anhela igualment tos dos,
no satisfarà el desig fins que hagi elegit una part
de manera que es decanti envers un fruit;
així em passa a mi, estimant dues dones,
però trio per tenir la vida d'amor.
 II
Si com la mar se plany greument e crida
com dos forts vents la baten egualment,
u de llevant e l'altre de ponent,
e dura tant fins un vent ha jaquida
sa força gran per lo més poderós,
dos grans desigs han combatut ma pensa,
mas lo voler vers u seguir dispensa.
Jo el vos public: amar dretament vós.

Així com la mar es plany violentament i crida

quan dos forts vents la baten a la vegada,
un de llevant i l'altre de ponent,
i tant dura fins que un vent ha abandonat
la seva gran força davant del més poderós,
igualment dos desitjos forts han combatut el meu pensament,
però la voluntat s'inclina a seguir-ne un.
Jo us el faig públic: estimar-vos honestament.
ACTIVITAT

El poeta utilitza el recurs de la __________________

en cada una de les ___________________________.
En la primera, la situació de l'home mort de ________
que ha de triar entre dos _______________________
és comparada a la del poeta, que ha de ___________
entre dues __________________________________.
En la segona estrofa, la situació de la _____________
batuda per dos _________________________oposats
és comparada a la del poeta, sacsejat per dos_______.
En cada una de les estrofes, el poeta pren una gran
decisió: en la primera tria________________________,
en la segona tria______________________

Estrofa, comparació, fruits, dones, vents, triar,

gana,desitjos, mar, el desig honest, la vida d'amor.