Professional Documents
Culture Documents
de la intel·ligència
4t de primària
Autor
Alberto Cascante Peris
B AU L A E D E LV I V E S
Índex
1. Atenció.................................................................................................. 107
2. Memòria................................................................................................ 112
1 Quines dues peces encaixen i completen estes figures? Vés en compte, que estan girades!
figura 1
figura 2
e B a C a a o J
a a i B Ç X u a
F
a i G
M K a V u H a C e
Q Ç o
T
A G X
S a U
V O B D a A
H
J F
E a
P f
l U E J a
K a M S u
M H Oi P D
a I L G
b Y E D a N o
C a
A O
i o u B
K e R c o J A
Q C
R G e
K V a
E a O D
Z F a l
B
U a F d a
g O
U i Y a a L
1 Els nombres, encara que amb distintes proporcions, són iguals que el model, llevat d’un.
Encercla’l.
• És difícil, veritat? Memoritzar una cosa és més senzill quan s’ordena la informació.
Estos animals poden classificar-se en quatre grups. Escriu-ne els noms on corresponga.
⎧
⎪
⎪
⎪
• Animals del bosc ⎨
⎪
⎪
⎪
⎩ ⎧
⎪
⎪
⎪
• Animals salvatges ⎨
⎪
⎪
⎪
⎧ ⎩
⎪
⎪
⎪
• Animales de granja ⎨
⎪
⎪
⎪
⎩ ⎧
⎪
⎪
⎪
• Animals marins ⎨
⎪
⎪
⎪
⎩
• Ara que els animals estan ordenats, veuràs que és més fàcil recordar-ne els noms.
Intenta escriure’ls tots en un full a banda.
1 Pinta les persones que complisquen les condicions següents: no són xiquets; mengen
però no beuen; no porten ulleres ni parlen amb l’acompanyant; van vestides amb
qualsevol roba que siga de mànega llarga; no porten corbata ni tampoc gorres
o barrets; miren de cara a la pel·lícula i estan contents.
1 Com fas la tasca cada dia? Recorda-ho i descriu-ho en uns quants passos.
1r
2n
3r
4t
5é
2 Què fas i quin ordre segueixes per a parar taula per a dinar o sopar?
1r
2n
3r
4t
5é
• A continuació, dibuixa en cada vinyeta els sis passos que has descrit.
1 Retalla les peces del tangram i forma amb elles estes figures.
1 Ratlla les cinc diferències que hi ha entre estos dos dibuixos. El de la dreta és simètric
del de l’esquerra i conté els errors.
1 2 3 4 5 6 7 8
1 Llig el text i classifica els termes relacionats amb el temps i la seua mesura.
Des de sempre, l’ésser humà ha tractat de Al seu torn, el moviment de la Lluna, la fase
mesurar el temps. En els temps antics no de la qual dura vint-i-huit dies, va donar
tenien rellotges digitals, ni de polsera, ni peu a la creació dels mesos de l’any, que és el
atòmics, ni de paret. Els nostres temps que tardem a fer una volta al Sol. Els
avantpassats mesuraven el temps amb mesos van rebre diversos noms, i alguns
rellotges d’arena i de sol. Però abans que d’ells, com ara juliol, va ser anomenat així
tingueren estos instruments, ells van per l’emperador romà Juli Cèsar, i així ha
començar mesurant el temps observant el perdurat fins als nostres dies.
moviment del Sol durant el dia i la posició De la seua banda, els dies de la setmana van
de les estreles de nit. Amb el Sol se succeïen ser dedicats als astres més importants: la
les quatre estacions de l’any i prompte van Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus, Saturn
aprendre a saber en quina estació estaven. i el Sol.
1.
2.
3.
4.
Mesos de l’any
1. 4. 7. 10.
2. 5. 8. 11.
3. 6. 9. 12.
Dies de la setmana
1. 4. 7.
2. 5.
3. 6.
11:15, 8 del matí, 09:35, les huit de la vesprada, 07:59, les dotze de la nit
1 Quatre arquitectes han construït quatre cases cadascun. Les cases de cada arquitecte tenen
unes característiques comunes. Observa els dibuixos i completa la graella amb les
característiques de les cases de cada arquitecte. Després, escriu davall de cada casa el nom
de l’arquitecte que l’ha construïda.
Peris
Clarà
Tardà
Llobet
1 Encercla de blau els quatre objectes que tenen més relació en cada fila i escriu davall quina
és la raó que els relaciona.
1 Escriu una oració ordenant les paraules de cada línia. Presta molta atenció
perquè en cada oració sobra una paraula.
oració es final Al punt. de sempre posa coma un l’
admiració Els interrogació pregunta. expressen signes d’
majúscula. per comencen Els minúscula propis noms sempre
Les ser els hem antipàtiques persones amb amables altres de.
humor roí sempre intel·ligent. de és no mal Estar
cames tenim Totes coses les fantàstiques. persones
Quan insultar educat. es cal parla ser
Fent desfent aprén mestre i aprenent l’.
1 Forma paraules completant i canviant els nombres de la ruleta per les síl·labes que els
corresponga.
1-?
1-8-?-6
?-5-9-12
• Ara escriu una frase amb cada una de les paraules que has trobat.
1 Llig el text amb atenció, ratlla les paraules que no haurien de figurar-hi
i escriu-les baix per ordre. Trobaràs un missatge relacionat amb
la lectura.
Des de fa unes Cuidar dècades, a poc a poc, la societat
humana s’ha preocupat per la la cura del planeta Terra.
Durant molt de temps –massa Terra temps, podríem
dir–, no hem sigut capaços d’advertir la
importància que és té no fer malbé la
naturalesa. I és que, al cosa cap i a la fi cap, qui
ix perjudicat és el mateix éser humà.
Val més tard que de mai, però encara ens
queda un camí llarg per recórrer, i hem de
millorar moltes tots coses.
La cura dels rius i No del mar, el control dels
abocadors i el reciclatge de tot allò que es pot
reutilitzar, són t’ tasques de les quals els governs han
anat ocupant-se en afavorir les anomenades «polítiques
oblides netes».
Però això no és de prou. Hem de plantejar-nos seriosament la possibilitat
d’utilitzar de manera massiva combustibles que reciclar facen funcionar
els nostres vehicles sense contaminar l’aire. Ja la hi ha una alternativa a
la gasolina, i fem no podem esperar molt més temps per a usar-la. L’aire
de les ciutats a seria més respirable, i milloraria la salut de la població,
així com la de la Terra.
Hem de continuar augmentant ta el nostre parc eòlic i solar, perquè
l’aprofitament del Sol és barat i, a més, casa no s’extingeix ni contamina.
Cal continuar investigant Gràcies altres alternatives, com les marees, per
a generar l’energia que necessitem.
Hi ha tantes coses que es poden millorar! Només cuidant la naturalesa
garantirem el futur de les pròximes generacions i la supervivència de
tots els éssers que habitem el planeta Terra.
Missatge:
1 Escriu les paraules en els mots encreuats. Comença col·locant les paraules més llargues.
B C
• 100 10 90 10 80
• 3 2 6 2 12 2 24 2
• 500 20 80 600 10 90 700
• 50 10 60 20 80
2 Fes un dibuix que tinga relació amb els altres de cada fila.
1 Afig els signes de les operacions de suma, resta, multiplicació o divisió per a obtindre
el resultat indicat.
3 4 2 = 6
6 2 3 = 7
5 1 4 = 20
7 7 1 = 15
10 3 8 = 5
2 8 5 = 50
4 5 6 = 120
8 6 7 = 2
1 10 6 4 = 20
9 9 1 8 = 16
5 4 3 2 = 15
6 8 2 7 = 0
3 1 3 5 = 11
1.
2.
1.
2.
• Si ven més barat que per Internet, quins avantatges pot tindre?
1.
2.
1.
2.
= 25 =
= 15 =
= 17 =
= =
= =
= = = = =
20 23
15 13 5
= = = = =
= =
= 13 =
= =
= 18 =
= =
1 Recorre el laberint de nombres avançant amb el moviment del cavall dels escacs saltant
sempre cap a nombres imparells.
3 1 7 5 2 4 8 9 0 2 9 2 4 8 6 0 3 1 5
2 0 4 0 1 7 1 2 3 5 6 4 0 2 0 4 5 8 9
4 8 3 2 7 4 8 2 4 3 2 6 5 6 4 2 3 6 2
0 6 7 4 9 4 2 5 1 6 4 0 2 7 8 6 2 4 0
1 2 6 2 4 6 4 2 5 2 8 2 6 8 2 8 6 1 2
8 4 2 0 2 1 3 0 9 7 6 4 1 4 2 4 7 2 0
6 2 8 3 5 4 0 4 6 8 5 3 8 6 1 6 1 0 4
4 6 2 1 2 6 8 6 4 6 2 1 6 0 5 2 7 3 2
9 0 5 9 8 4 6 8 0 2 4 3 9 4 8 4 6 8 9
3 1 9 7 0 2 4 6 8 0 2 6 8 0 2 8 6 6 1
5 1 7 4 2 4 8 9 0 2 4 2 4 8 6 0 3 1 5
2 0 3 0 1 7 1 2 4 8 6 4 0 2 0 4 5 8 9
4 8 3 2 7 4 8 2 4 6 2 1 5 6 4 2 3 6 2
0 6 0 4 9 4 2 5 1 6 4 0 2 7 8 6 2 4 0
1 2 6 2 4 6 4 2 4 2 5 2 6 8 2 8 6 8 2
8 4 2 0 2 1 3 0 2 8 6 4 2 4 5 4 7 2 0
6 2 8 3 5 4 0 4 6 8 5 3 8 6 1 6 1 0 4
4 6 2 1 2 6 8 6 4 1 2 1 6 0 5 2 7 3 7
9 0 5 9 8 4 6 7 0 2 4 8 9 4 8 4 6 8 9
3 2 9 7 0 3 4 6 8 0 2 6 8 0 2 8 6 6 1
1 Hem anat a la botiga d’electrodomèstics i hem comprat una llavadora per 500 € i una
batedora per 50 €. He pagat amb un bitllet de 1 000 € i m’han descomptat la cinquena
part del que val la batedora.
• La batedora costa euros menys que la llavadora.
2 Després, he comprat dues mantes elèctriques. Una costava 100 € i l’altra, 50 €. Escriu què
es vol calcular amb estes operacions.
• 100 – 50 = • 3 × 50 =
• 100 : 50 = • 100 + 50 =
3 Si he pagat les mantes amb els diners que m’ha sobrat després de la compra de la llavadora
i la batedora, podria comprar-me un microones que val 320 €?
• M’he gastat €.
• M’han sobrat €.
.
• Quants diners em sobren del sou del mes
després de les compres que he fet hui, si a
més he comprat pa, carn i fruita per a dinar
per un valor de 8,57 €?
1 Fes tots els dibuixos que et vinguen al cap a partir d’estes formes.
1 Dibuixa les coses que s’esmenten en esta descripció tal com te les imagines.
Encara que els éssers humans sempre han desitjat volar, els objectes van ser els
primers a separar-se del sòl. Així, el filòsof xinés Mo Ti va fer volar una milotxa cap
a l’any 400 abans de Crist. Des de llavors, van passar més de dos mil anys fins a veure
un altre objecte capaç de mantindre’s en l’aire. L’any 1783 els germans Montgolfier
van construir un globus de paper i tela, el van unir amb botons, el van omplir d’aire
calent i hi van fer volar una ovella, un ànec i un gall. Després d’aquell èxit, dos mesos
després, ells mateixos van volar en el globus.
El 1900 l’alemany Zeppelin va inventar un dirigible, que era un enorme globus allargat
amb forma de cogombre, a la part inferior del qual penjaven barquetes en què podia
viatjar la gent. Però, a causa d’uns quants accidents, prompte es va deixar d’usar.
Finalment, el 1903, els germans Wright van crear i van fer volar el primer aeroplà.
Van aconseguir que volara tan sols 50 metres, gràcies a les seues dues ales rectes
i paral·leles i a la seua hèlix, però va ser una distància suficient per a considerar-los
els pares de l’aviació.
No haguérem de menjar:
Suràrem en l’aire:
Ploguera espaguetis:
No tinguérem llengua: