Aproximació al càlcul de la

petjada de carboni al campus

de la UAB

Treball de Fi de grau en Ciències Ambientals

Universitat Autònoma de Barcelona, curs 2021-2022

AUTORS: Albert Salvadó Badia, Francesc Romero Gómez, Aleix Pineda Puigmacià i Arnau
Toledano Rubí
TUTORS: Carles Gasol i Pere Muñoz
Col·laboradors: Oficina de Canvi Climàtic de la UAB
Índex

1. Introducció 1
2. Objectius del projecte 6
3. Metodologia, materials i bases d’estudi i càlcul 6
3.1. Avaluació ambiental en Universitats 6
3.2. Eines d’avaluació ambiental 7
3.2.1. Petjada de carboni 7
3.2.1.1. Harmonització del concepte de petjada de carboni: l’ISO 14064:2018 7
3.3. Metodologia de l’estudi 7
3.3.1. Etapes del càlcul de la petjada de carboni 8
3.3.1.1. Any de referència 8
3.3.1.2. Abast i límits del sistema 9
3.3.1.3. Inventari 10
3.3.1.4. Interpretació dels resultats i propostes de millora 11
3.3.1.5. Conclusions 11
4. Programació temporal del treball 11
5. Relació del TFG amb els estudis de Grau de CCAA de la UAB 12
6. Referències bibliogràfiques 13

Índex de figures i taules

Figura 1: Corba de Keeling: trajectòria ascendent del CO2 a l’atmosfera. Font: NOAA Global Monitoring
Laboratory ..................................................................................................................................................... 2
Figura 2: Il·lustració de la petjada de carboni. .............................................................................................. 4
Figura 3: Certificació oficial de la ISO. ........................................................................................................... 5
Figura 4: Etapes metodològiques de l’estudi. Elaboració pròpia. ................................................................ 8
Figura 5: Límits d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle. Adaptat d’Inèdit , 2021. .................................. 9
Figura 6: Programació de la feina. Elaboració pròpia. ................................................................................ 11
Taula 1: Emissions de GHG del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Elaboració pròpia….. 11
 1. Introducció
En aquest apartat s’explica el propòsit d’aquest TFG, el context en el qual s’ha desenvolupat i els
antecedents de l’emergència climàtica i la necessitat del càlcul de la petjada de carboni a les universitats
del nostre país. A més, també es presenten les principals motivacions que ens han impulsat a fer recerca
sobre aquesta temàtica.

L’home al centre del món

Som tan sols una espècie més de les quasi 9 milions registrades per la WCMC1. La creença que l’home pot
transformar-ho tot a cost ambiental zero és avui en dia rebutjada per la ciència. Hom es pot imaginar la
humanitat com a peça central d’una màquina de producció intensiva sense límits, quan en realitat la Terra
és un sistema d’equilibri fràgil que necessita energia per a funcionar i mantenir la vitalitat del conjunt
d’ecosistemes.
Tant el capitalisme com el socialisme van optar històricament per un creixement exponencial sense tenir
en compte que els recursos naturals i energètics eren limitats. Amb aquests antecedents, el creixement
econòmic incessant s’ha estavellat amb els límits físics i biològics dels ecosistemes terrestres i ens
interpel·la a tots per trobar alternatives urgents i un canvi radical a gran escala.
Our planet is headed for disaster. We need to learn how to work with nature rather than learn against
nature. David Attenborough2.

El canvi climàtic, un canvi global

L’efecte de major impacte actual és el canvi climàtic (CC), actualment també un canvi global. Tal com
s'escriu en les primeres pàgines de l'últim informe en CC publicat per l’IPCC3 (AR6 WGI, 2021), “és
inequívoc que la influència humana ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i el sòl. S’han produït canvis ràpids i
generalitzats en l’atmosfera, l’oceà, la criosfera i la biosfera”.
Una miríada de conseqüències és el conegut augment de la temperatura, derivat principalment del diòxid
de carboni (CO2), el Gas d’Efecte Hivernacle (GEH)4 més abundant i persistent als ecosistemes després de
ser emès (Pieter Tans, 2021).
Si bé és cert que històricament s’han produït canvis climàtics de forma natural i a escala temporal
geològica (durant milions d’anys), la temperatura global no ha parat d’augmentar coincidint amb la
Revolució Industrial, després de gairebé dos mil·lennis de clima força estable. A més, aquest fet coincideix
amb l’augment de les molècules de CO2 d'origen antropogènic.

1 World Conservation Monitoring Centre, una organització de les Nacions Unides amb l’objectiu d’avaluar la biodiversitat I donar
suport al desenvolupament de polítiques ambientals i ecològiques.
2 David Attenborough és un divulgador científic naturalista britànic que ha participat en importants documentals sobre la

naturalesa.
3 El Grup Intergovernamental d’Experts del Canvi Climàtic (en anglès Intergovernmental Panel on Climate Change), fou creat el

1988 per facilitar avaluacions integrals de l’estat dels coneixements científics, tècnics i socioeconòmics sobre el canvi climàtic, les
seves causes, possibles repercussions i estratègies de resposta.
4 En anglès, Greenhouse Emissions (GHE).

1
La corba de Keeling5 és una excel·lent representació des del S.XX fins a l’actualitat. Partint dels 315 ppm
(parts per milió) el 1958, actualment la concentració supera el valor dels 420. Des del Global Monitoring
Laboratory (GML) de la NOAA6 s’assenyala que aquests nivells són comparables amb els que hi havia
durant l'òptim climàtic del Pliocè, entre 4,1 i 4,5 milions d'anys.

Figura 1: Corba de Keeling: trajectòria ascendent del CO2 a l’atmosfera. Font: NOAA Global Monitoring Laboratory

Els patrons de consum establerts en la societat són mediambientalment insostenibles, especialment en

països “desenvolupats”. Globalment, l’electricitat demandada per abastir els nostres serveis, els
transports, l’alimentació i, juntament amb el consum d’altres serveis, contribueixen en un 60-70% a les
emissions de gasos d’efecte hivernacle (Salo et al., 2019).

Acció o inacció?
L’última cimera de les Nacions Unides celebrada a Glasgow (octubre i novembre del 2021) torna a posa
en evidència que el marc legal i administratiu actual és insuficient per a combatre el canvi climàtic. Són
acords a la baixa; com bé descriu en Martí Boada7, “Saps que posar d’acord en l’àmbit polític cent noranta
països i establir un consens unitari, vol dir una retallada dels objectius”.

5 Charles Keeling (1928-2005) fou un científic nord-americà conegut per començar a registrar, el 1958, els nivells de diòxid de
carboni a l’atmosfera a l’Observatori Mauna Loa. La NOAA va començar les mesures el 1974, i les dues institucions de recerca
han fet observacions complementàries i independents des de llavors.
6 El Laboratori de Monitorització Global (GML) de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) duu a terme

investigacions que aborda tres grans reptes: retroalimentació dels gasos d'efecte hivernacle i del cicle del carboni, canvis en
núvols, aerosols i radiació superficial i recuperació de l'ozó estratosfèric.
7 Marí Boada és científic ambiental i geògraf, doctorat en Ciències Ambientals a la UAB i llicenciat en Estudis Catalans per la

Universitat de Perpinyà.

2
Per exemple, algunes directives són reduir el 45% de les emissions l’any 2030 o eliminar el 40% de l’ús del
carbó, proposta que ja ha estat refusada per la Xina i l’Índia, dos dels països més contaminants segons la
“Statistical Review of World Energy, 2020”.

Marc legal i administratiu

En l’àmbit europeu, el 2014 la Unió Europea (UE) va aprovar el marc de Polítiques d’Energia i Canvi Climàtic
(2021-2030), amb l’objectiu de reduir les emissions globals per l’any 2030 fins al 50%. A més, el juliol del
2021, la Comissió Europea (CE) va adoptar una Directiva (European Climate Law8) per tal que esdevingués
el primer continent a aconseguir la neutralitat climàtica pel 2050, és a dir, que les emissions de GEH
alliberats a l’atmosfera siguin compensades per altres vies.
Amb el pla anomenat European Climate Law, la UE estableix una sèrie d’objectius a assolir pels anys 2030
i 2050 entre els que destaquen:

 Reduir les emissions de GEH en un 55% l’any 2030 (prenent com a referència els nivells d’emissió
del 1990).
 L’any 2030 tenir com a mínim una quota d’energies renovables del 32%.
 L’any 2030 almenys un 32,5% de millora de l’eficiència energètica.
 Establir la direcció a llarg termini del procés per assolir l'objectiu de neutralitat climàtica l’any
2050 a través de totes les polítiques, d'una manera socialment justa i rendible.
 Establir un camí més ambiciós i rendible per assolir la neutralitat climàtica l'any 2050.
 Encoratjar els altres països internacionals a augmentar la seva ambició de limitar l'augment de la
temperatura global a 1,5 °C i evitar conseqüències més greus del canvi climàtic.
Pel que fa a l’estat Espanyol, s’han adquirit compromisos de limitar o reduir les emissions de GEH iguals
que els de la Comissió Europea i en l’àmbit de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi
Climàtic, Protocol de Kyoto, Acord de París i Unió Europea en el Real Decreto 1089/2020. La normativa
que ho sustenta és la Ley 7/2021, de 20 de mayo, de cambio climático y transición energética9.
Els objectius principals de la Ley 7/2021, de 20 de mayo, de cambio climático y transición energética estan
definits a l’article 3:
1) “Se establecen los siguientes objetivos mínimos nacionales para el año 2030 al objeto de dar
cumplimiento a los compromisos internacionalmente asumidos y sin perjuicio de las competencias
autonómicas:”
a) “Reducir en el año 2030 las emisiones de gases de efecto invernadero del conjunto de la
economía española en, al menos, un 23 % respecto del año 1990.”
b) “Alcanzar en el año 2030 una penetración de energías de origen renovable en el consumo
de energía final de, al menos, un 42 %.”
c) “Alcanzar en el año 2030 un sistema eléctrico con, al menos, un 74 % de generación a
partir de energías de origen renovables.”
d) “Mejorar la eficiencia energética disminuyendo el consumo de energía primaria en, al
menos, un 39,5 %, con respecto a la línea de base conforme a normativa comunitaria.”
2) “Antes de 2050 y en todo caso, en el más corto plazo posible, España deberá alcanzar la
neutralidad climática, con el objeto de dar cumplimiento a los compromisos internacionalmente

8 Normativa, amb enllaç https://ec.europa.eu/clima/eu-action/european-green-deal/european-climate-law_es.

9 Normativa, amb enllaç https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-8447.

3
 asumidos, y sin perjuicio de las competencias autonómicas, y el sistema eléctrico deberá estar
basado, exclusivamente, en fuentes de generación de origen renovable.”
Des de Catalunya, l’1 d’agost de 2017 es va aprovar la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic10,
amb objectiu reduir les emissions de GEH i afavorir la transició per a la neutralitat el 2050. A més, també
es vol impulsar la participació de la ciutadania, agents socials i agents econòmics. Aquesta llei es modifica
el 23 de desembre de 2019 amb la publicació de la Llei 9/2019 pel que fa a l’impost sobre les emissions
de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. Per altra banda, el govern de la Generalitat de
Catalunya, el 26 de novembre de 2019, aprova el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per fer front a
l’emergència climàtica.
Els objectius de la llei catalana del canvi climàtic estan definits a l’article 2:
1) “Aquesta llei té com a finalitats reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la
vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, afavorir la transició cap a una economia neutra en
emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, competitiva, innovadora i eficient en l'ús de recursos.”
2) Finalitats específiques de la llei:
a) “Contribuir a la transició cap a una societat en què el consum de combustibles fòssils
tendeixi a ésser nul, amb un sistema energètic descentralitzat i amb energies cent per cent
renovables, fonamentalment de proximitat, amb l'objectiu d'aconseguir un model
econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears el 2050.”
b) “Fixar els instruments de seguiment de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle
de Catalunya i per als diversos sectors, productes i serveis, durant tot llur cicle de vida.”
c) “Definir els objectius de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de
Catalunya, establir els corresponents pressupostos de carboni globals i desagregats a
nivell sectorial prenent com a base llur potencial de reducció.”

Una manera de quantificar les emissions: la petjada de carboni

La Llei de Canvi Climàtic del 2017 promou la col·laboració de les empreses i organitzacions catalanes per
assolir els objectius del 2030 i 2050 mitjançant el càlcul i l’acreditació anual de la petjada de carboni11. Tal
com es cita en nombrosos articles científics (Chen et al., 2021) (Siau et al., 2021), aquest és l’indicador
més adequat per quantificar les emissions en termes de CO2-eq.

Figura 2: Il·lustració de la petjada de carboni.

El càlcul de la petjada de carboni requereix definir els límits del sistema i de categoritzar totes les variables.
Això es desenvolupa amb l’ISO 14064:201812 i a l’apartat de “Metodologia, materials i bases d’estudi i
càlcul”.

10 Normativa, amb enllaç https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=794493#fragment-1588640

11 En anglès, Carbon Footprint, definit com la determinada quantitat de gasos emesos rellevants pel canvi climàtic i associats a
les activitats de producció i consum antròpiques (Wiedmann & Minx, 2007).
12 ISO, amb enllaç https://www.iso.org/obp/ui#iso:std:iso:14064:-1:ed-2:v1:es

4
Per exemple, el consum d’energia elèctrica es pot calcular mitjançant el registre elèctric en Watts (W), i
també amb el temps d’operació dels equips. El total d’energia consumida s'obté multiplicant l’energia
utilitzada en Watts per hora i el nombre d’hores que es mantenen actius els equipaments durant un dia.
Aquest resultat s’expressa en unitats de Kilowatt per Hora (KWh) per dia (Siau et al., 2021). A partir d’aquí,
es pot calcular el consum per estudiant i convertir-lo a nombre d’emissions de carboni equivalents a través
dels factors d’emissió (per exemple, els de l’IPCC, Emission Factor Database13). Posteriorment, es poden
introduir a calculadores i softwares avançats com el SigmaPro14, i així efectuar el càlcul final de la petjada.

L’ISO 14064:2018
La determinació de la petjada de carboni és concretada a l’ISO 14064:2018, dins el Protocol de GEH15.
L’objectiu de l’ISO és definir les emissions de GEH alliberades a l’atmosfera directa o indirectament per
l’activitat d’una organització o empresa, i establir estratègies de millora per a la seva reducció. Citant
textualment a la mateixa normativa, l’ISO produeix documents que donen suport a la transformació dels
coneixements científics que ajudaran a afrontar el canvi climàtic. En aquest context, cal determinar també
que les certificacions contemplen la visió de cicle de vida.
Entre les organitzacions, s’inclouen també les universitats i els centres docents. Per contextualitzar la seva
funcionalitat en el món universitari, segons la instrucció de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC),
una de les condicions per entrar al Programa d’Acords Voluntaris requerint la verificació de l’ISO és que el
volum d’emissions de GEH sigui superior a 25.000 tones de CO2-eq)16.

Figura 3: Certificació oficial de la ISO.

El paper de les universitats

Les universitats són la força motriu de l’aprenentatge i el coneixement, la innovació científica i la recerca.
Com bé anomenen els autors de l’article “Carbon footpront of universities wordwide, 2021”, aquestes
haurien de liderar la gran transformació cap a una societat neutra de carboni.
De fet, internacionalment moltes universitats s’han sumat a aquesta iniciativa, recopilant i publicant les
seves petjades de carboni. En aquest sentit, a Catalunya també s’hi han sumat, incloent-hi la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB) des de l’Oficina de Medi Ambient. Tot i això, una de les grans mancances
és la no incorporació de les actualitzacions de l’ISO 14064:2018 i la majoria d’emissions indirectes entre
d’altres.

13 Amb enllaç, https://www.ipcc-nggip.iges.or.jp/EFDB/main.php

14 SigmaPro és un proveïdor líder de serveis de consultoria de transformació empresarial (retorn).
15 El GHG Protocol és l’eina internacional més utilitzada pel càlcul i comunicació de l’Inventari d'emissions. Fou la primera iniciativa

orientada a la quantificació i gestió d’emissions per governs i empreses. Ha estat desenvolupat entre el World Resources Institute
(WRI) i el World Business Council for Sustainable Development (WBCSD) conjuntament amb empreses i grups ambientals.
16Condicions per a la verificació obligatòria de l’inventari, amb enllaç
https://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/mitigacio/acords_voluntaris/Cal-verificacio/Inventari-verificacio/Condicions-
verificacio/.

5
És, per tant, una tasca fonamental d’adequar aquests càlculs per estandarditzar-los a la normativa
internacional, i així poder-los comparar i presentar amb el conjunt de centres universitaris locals,
nacionals i mundials.

El Programa d’Acords Voluntaris

L’any 2010, la Generalitat de Catalunya va impulsar un Programa d’Acords Voluntaris per reduir les
emissions de GEH de les organitzacions catalanes. En aquest, et compromets a quantificar les emissions
anuals i a establir mesures per a reduir-les.
Paral·lelament, es requereixen certs requisits per a formar-hi part, destacant la consideració de les
emissions directes i indirectes significatives segons l’ISO 14064:2018. En aquest sentit, a UAB té una
possibilitat excel·lent de poder-hi participar i així contribuir a la caracterització de la quantificació
d'emissions al nostre país, un procés que a data d’avui encara no ha completat.

2. Objectius del projecte

Arran de la interpretació extreta de la introducció, es considera imprescindible que la UAB se sumi als
objectius de la llei de canvi climàtic per aconseguir el marc 2030 i la neutralitat climàtica el 2050. Per això,
la finalitat de l’estudi serà complementar el càlcul de la petjada de carboni de la UAB per a complir amb
els objectius europeus i unir-se als acords voluntaris.
Per tant, en aquest treball, prenent en consideració els comentaris de l’oficina de medi ambient de la UAB,
s’ha decidit ampliar i revisar la metodologia per al càlcul de la petjada de carboni i proposar mesures
sostenibles per reduir les emissions. Els objectius que plantegem són els següents:
Objectiu general:

Aproximació de la petjada de carboni dels gasos d’efecte hivernacle al campus universitari de la UAB.

Objectius específics:

1. Càlcul del CO2 equivalent del consum de diferents vectors: energia elèctrica, aigua, gas natural i
transport intern.
2. Recopilació de dades per l’elaboració d’un inventari “inputs i outputs”.
3. Tractament de dades per calcular la petjada de carboni.
4. Revisió i ampliació de la metodologia per al càlcul de la petjada de carboni.
5. Identificació de punts crítics i millora per reduir la petjada de carboni.

3. Metodologia, materials i bases d’estudi i càlcul

En aquest apartat s’introdueixen les diferents eines i mecanismes ambientals utilitzats per a la
quantificació de l’impacte ambiental, relacionat amb la petjada de carboni de les universitats.

3.1. Avaluació ambiental en Universitats

Tal com s’ha esmentat a la introducció, des de les institucions europees fins als governs més locals s’han
establert normatives per assolir objectius de reducció i mitigació de les emissions de GEH.

6
En aquesta línia, el nombre d’universitats que s’estan adherint a la quantificació de les emissions va en
augment, permetent establir diferents plans per reduir-les i així constituir universitats més sostenibles i
“verdes”. En aquest estudi, la Universitat Autònoma de Barcelona s’encarrega una recerca "no
professional” de la quantificació de les emissions que es produeixen al seu campus.

3.2. Eines d’avaluació ambiental

A continuació, es presenten les diferents eines ambientals, metodologies i aproximacions que s’han
emprat: la petjada de carboni.

3.2.1. Petjada de carboni

A causa de l’auge desmesurat de la temperatura a escala planetària, s’ha establert un indicador rellevant
i representatiu de les emissions de GEH dels productes, activitats i serveis. Aquest s’anomena “petjada de
carboni”, i s’expressa amb emissions de diòxid de carboni equivalent (CO2-eq).
És un indicador fet servir per quantificar les emissions de GEH causades per una activitat particular o una
organització (també les universitats), formalitzant una mesura orientativa i relativament directa per
avaluar la contribució d’aquestes al canvi climàtic. En un sentit estricte, mesura l’emissió total de diòxid
de carboni en quilograms de CO2-eq generats durant el cicle de vida d’un producte, servei, activitat i
organització.
3.2.1.1. Harmonització del concepte de petjada de carboni: l’ISO 14064:2018

L’ISO 14064:2018 és la metodologia desenvolupada per l’Organització Internacional de Normalització

(ISO) utilitzada per al càlcul de les estimacions totals de CO2. En el Protocol de Gasos d’Efecte Hivernacle
(GHG Protocol) de l’ISO 14064:2018, l’objectiu principal és oferir veracitat i credibilitat als informes dels
GEH.
Per al càlcul de les emissions de GEH en organitzacions i projectes, l’ISO es divideix en tres principis per
verificar-ne i validar-ne les declaracions. En el cas d'aquest estudi, són rellevants l’ISO 14064-1 per
organitzacions, i l’ISO 14064-3, de validació i verificació de les declaracions d’emissions.
A escala d’organització, a l’ISO 14064-1 s’estableixen les especificacions i orientacions per la quantificació
i la declaració de les emissions i reduccions dels GEH. A més, es detallen els principis i requisits del disseny,
desenvolupament, gestió i declaració dels inventaris dels GEH. També inclou els requisits que permeten
delimitar els límits de les emissions generades, quantificar emissions i possibles reduccions, juntament
amb identificar les accions que permeten beneficiar la gestió dels GEH. En un altre cantó, inclou els
requisits i orientacions per la gestió de la qualitat de l’inventari, l'informe, l’auditoria interna i les
responsabilitats de l’organització en les activitats de verificació.

3.3. Metodologia de l’estudi

L’assoliment dels objectius proposats ve motivat pel seguiment de la metodologia que es planteja a
continuació. S’encara una anàlisi qualitatiu i quantitatiu de les variables escollides. La següent figura
representa de forma esquemàtica i resumida el desenvolupament metodològic del projecte.

7
 Figura 4: Etapes metodològiques de l’estudi. Elaboració pròpia.

3.3.1. Etapes del càlcul de la petjada de carboni

El càlcul parcial de la petjada de carboni procedeix de diferents etapes fins a obtenir un valor final. En
primera instància, s’escullen les variables i es plantegen les etapes de l’estudi. S’estructura als apartats
següents.
3.3.1.1. Any de referència
La definició dels límits del sistema, el seu abast i l’establiment de l’any de referència tenen un paper
fonamental en el càlcul de la petjada de carboni de les universitats. En consideració a què les dades
proporcionades per l’Oficina de Medi Ambient (veure-ho ampliat a l’apartat inventari 3.2.1.3)
corresponen a un període d’un any natural, s'assumeix l’any de referència del 2020.

8
 3.3.1.2. Abast i límits del sistema

Figura 5: Límits d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle. Adaptat d’Inèdit , 2021.

L’objectiu de representar els límits del sistema és identificar les variables que influeixen en la quantificació
dels GEH, sigui a partir d’emissions directes o indirectes. Per aquesta raó, és fonamental delimitar què
entra (inputs) i què surt (outputs) de l’àmbit d’estudi.
A la figura 5 es representen els límits del sistema considerats. Corresponen als consums i activitats que es
desenvolupen al campus universitari. Per una banda, les emissions directes fruit del funcionament de la
universitat. Per l’altre, les emissions indirectes de la utilització de productes i serveis externs a la
universitat

9
 3.3.1.3. Inventari

Les dades experimentals s’han obtingut des de diferents fonts. En primer lloc, dades primàries
proporcionades per l’Anna Florensa, tècnica de l’Oficina de Medi Ambient de la UAB17. En segon lloc, una
cerca implícita en consums i generació de residus mitjançant plataformes de cerca bibliogràfica a internet.
Essencialment, estudis científics posteriors d’altres universitats d’arreu del món, amb les paraules clau
"carbon footprint”, “university” i “ISO 14064” (català, castellà i anglès). Els motors de recerca han estat
bases d’articles i revistes com d’espais reconeguts com el Research Gate, Science Direct, Dialnet, etc.
Després del recull de dades quantitatives, s’han inclòs conjuntament a un Excel juntament amb els factors
d’emissió de les diferents universitats. A continuació, s'ha agrupat el nombre d’estudiants de llurs
universitats amb l’objectiu de calcular el consum per estudiant de l’any natural en qüestió. En aquest
sentit, es calcula la mitjana aritmètica del consum per estudiant per tal d’aconseguir un valor aproximat
per cadascuna de les emissions que s’han contemplat en el present estudi. Paral·lelament, per obtenir un
altre indicador del càlcul, es considera també oportú obtenir la desviació estàndard.
D’aquesta manera, es multiplica el valor (consum/estudiant) pel nombre d’estudiants de l’any en què es
pretén obtenir la quantificació de la petjada de carboni i el seu corresponent factor d’emissió. Finalment
i com a nombre resultat, la xifra total de CO2-eq associat a les activitats considerades.

Equació 1. Càlcul de les emissions totals de CO2-eq.

Les dades de l’inventari cobreixen un període de temps de quatre anys (2016-2020) en el cas de les
obtingudes des de la UAB. En altres estudis indirectes, els períodes de temps són variables i depenen de
cada treball.
D’acord amb l'estàndard de l’ISO 14064:2018, les emissions s’han dividit en:

 Emissions de GEH sota el control directe de l’organització o emissions de caràcter directe (Abast
1).
 Emissions indirectes de GEH pel consum d’energia elèctrica; emissions indirectes (Abasts 2 i 3).
Encara que la inclusió de les emissions indirectes és una decisió voluntària, en aquest estudi s’ha escollit
quines d’aquestes són incloses a l'inventari. A més, l’elecció s’ha regit segons la qualitat d’informació
disponible i proporcionada.
Descripció Emissions de GHG
Font d’emissions de GHG sota el Aigua
control directe de l’organització Altres combustibles no fòssils
Biomassa (biocombustibles sòlids i biomassa gasosa)
Consum de combustibles fòssils
Emissions indirectes de GHG Electricitat de la xarxa
associades al consum d’energia
elèctrica

17Es considera necessari puntualitzar que les dades proporcionades des de l’Oficina de Medi Ambient de la UAB són limitades als
arxius que no han estat afectats al intranet i serveis informàtics de la universitat per l’atac informàtic del passat 11 d'octubre de
2021. Comunicat institucional de la UAB: https://www.uab.cat/2021/10/25/11-10-2021-la-universitat-autonoma-de-barcelona-
ha-patit-avui-un-atac-informatic-dorigen-desconegut/

10
 Emissions indirectes Manteniment dels equipaments del campus (realitzat per empreses
externes)
Emissions de la maquinària gestionada per empreses externes (neveres,
màquines de cafè o màquines de vending)
Emissions associades al consum de material (paper, productes de neteja,
sabó, etc.)
Emissions dels residus generats (Catàleg de Residus de Catalunya)
Emissions per al funcionament dels serveis del campus
Emissions del transport
*Categories segons la calculadora de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC)
Taula 1: Emissions de GHG del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Elaboració pròpia.

3.3.1.4. Interpretació dels resultats i propostes de millora

Després de la realització de l’inventari i la recopilació de les dades, es desenvolupa una interpretació dels
resultats. Aquesta es du a terme a través d’una anàlisi i avaluació de les dades d’emissions de GEH al
campus de la UAB.
Posteriorment, s’efectua una anàlisi de possibles alternatives potencials per a la reducció dels GEH. En
conseqüència, també s’estableixen mesures i possibles especificacions que requereix la universitat per
adherir-se als Acords Voluntaris de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC).
3.3.1.5. Conclusions

L’apartat final és la discussió i la conclusió dels resultats de l’estudi a través d’una anàlisi crític. Es requereix
identificar els resultats més rellevants i donar resposta als objectius plantejats al començament del treball.

4. Programació temporal del treball

En començar el Treball de final de Grau, es van proposar seguir les metodologies esmentades a l’apartat
anterior, amb l’objectiu d'assolir a temps els objectius marcats a l’inici del projecte. La distribució de les
tasques es du a terme mitjançant un cronograma.
Tal com s’observa a la figura 6, es representa el treball classificat per setmanes i mesos.

Figura 6: Programació de la feina. Elaboració pròpia.

11
 5. Relació del TFG amb els estudis de Grau de CCAA de la UAB
Al llarg dels estudis de la llicenciatura en Ciències Ambientals (CCAA)18, el canvi climàtic ha estat introduït
i definit des de múltiples disciplines i camps de coneixement. Més que un canvi climàtic, és un canvi global
que afecta a tots els ecosistemes i poblacions del planeta. El desenvolupament desmesurat de l’economia
utilitzant la premissa d’uns recursos il·limitats ha desballestat milers d’espais naturals i hàbitats
d’espècies, juntament amb l’alliberació i emissió dels GEH que han potenciat i potencien l’escalfament
global.
En aquest context, l’objectiu des del grau de CCAA és també conèixer la normativa i la legislació vigent,
tant en l’àmbit local, nacional com internacional. La necessitat de mesures efectives i de caràcter
obligatori és un deure que ha de ser assumit. Cal recalcar que com a disciplina científica, aquest projecte
segueix el mètode científic. Es basa en les etapes de diagnosticar, analitzar i proposar solucions. Aquesta
metodologia també l’hem aplicat al llarg dels estudis i recerques realitzades.
Una de les mesures és la quantificació i l’expressió de les emissions a través del càlcul de la petjada de
carboni. Encara que no és directament associat a la reducció del consum o l’alliberació dels GEH,
proporciona una indicació numèrica a les empreses, particulars, centres educatius i sanitaris i a les
institucions de l’impacte ambiental en termes de CO2-eq.
En conèixer l’impacte, es facilita la conducció per proposar estratègies i pautes de conducta. En aquest
sentit, la petjada de carboni és un càlcul clau que hauria de ser exigit a totes les empreses, organitzacions,
activitats i institucions sota la validació de l’ISO 14064:201. A més, es considera que s’hauria de potenciar
l’educació ambiental a tots els centres educatius, i també profunditzar en la temàtica explicada en aquest
treball.
Al llarg dels quatre anys dels estudis de CCAA, s’ha tractat de forma directa la petjada de carboni en
diferents assignatures. En són exemples “Economia Ambiental i dels Recursos Naturals”, “Tecnologia
Ambiental” i “Medi Ambient i Societat” entre d’altres. No obstant això, s’hauria d’aplicar un major esforç
en detallar aquest concepte i complementar-lo entre el conjunt de les assignatures.
En conseqüència, si bé s'ha interioritzat que és fonamental tenir la màxima resiliència davant del canvi
climàtic i mitigar els seus efectes entre els més vulnerables, sobretot als països subdesenvolupats, és
fonamental l’aprenentatge i l’aplicació de les metodologies certificades per l’ISO 14064:2018. En aquest
cas, per al càlcul de petjades de carboni en organitzacions com les universitats. D’aquesta manera,
conèixer la incidència a través d’aquest indicador proporciona una visió més clara sobre el context
d’emergència climàtica actual i que afectarà les pròximes generacions futures.

18 Amb enllaç, https://www.uab.cat/wp-content/uploads/2021/10/grau-uab-ciencies-21.pdf

12
 6. Referències bibliogràfiques
En aquest apartat es detalla tota la bibliografia utilitzada.

A. Bibliografia general.

Publicacions
- IPCC, 2021: Climate Change 2021: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to
the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Masson-
Delmotte, V., P. Zhai, A. Pirani, S.L. Connors, C. Péan, S. Berger, N. Caud, Y. Chen, L. Goldfarb, M.I.
Gomis, M. Huang, K. Leitzell, E. Lonnoy, J.B.R. Matthews, T.K. Maycock, T. Waterfield, O. Yelekçi,
R. Yu, and B. Zhou (eds.)]. Cambridge University Press. In Press.

Articles científics
- Chen, R., Zhang, R., & Han, H. (2021). Where has carbon footprint research gone? Ecological
Indicators, 120, 106882. https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2020.106882
- Salo, M., Mattinen-Yuryev, M. K., & Nissinen, A. (2019). Opportunities and limitations of carbon
footprint calculators to steer sustainable household consumption – Analysis of Nordic calculator
features. Journal of Cleaner Production, 207, 658-666.
https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2018.10.035
- Siau, K., Hayee, B., & Gayam, S. (2021). Endoscopy’s Current Carbon Footprint. Techniques and
Innovations in Gastrointestinal Endoscopy. https://doi.org/10.1016/j.tige.2021.06.005
- Helmers, E., Chang, C. C., & Dauwels, J. (2021). Carbon footprinting of universities worldwide: Part
I—objective comparison by standardized metrics. Environmental Sciences Europe, 33(1).
https://doi.org/10.1186/s12302-021-00454-6
- Vinyes i Guix, E. (2016). Environmental assessment of Catalan fruit production focused on carbon
and water footprint. TDX (Tesis Doctorals En Xarxa), June.
http://www.tdx.cat/handle/10803/393899

Llibres
- Carolyn C., P. (2007). Ecological Economics. Nova Science Editors.
B. Bibliografia per a l’inventari d’emissions, factor d’emissions i base de dades.

Pàgines web:
- Oficina de Canvi Climàtic. (2021). Canvi climàtic. https://canviclimatic.gencat.cat/ca/inici
- Calculadoras. (2021). Calculadoras. https://www.miteco.gob.es/es/cambio-
climatico/temas/mitigacion-politicas-y-medidas/calculadoras.aspx
- EFDB. (2021). Emission Factor Database. https://www.ipcc-nggip.iges.or.jp/EFDB/main.php

Articles científics

- Filimonau, V., Archer, D., Bellamy, L., Smith, N., & Wintrip, R. (2021). The carbon footprint of a UK
University during the COVID-19 lockdown. Science of The Total Environment, 756, 143964.
https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2020.143964

13
 - Ferrer-Gutiérrez, J. P., Vera-Infante, T. G., Blacio-Toro, S. E., & Gadvay-Yambay, K. A. (2021). Huella
de carbono de la Universidad Técnica de Machala período 2018–2020. Domingo de las Ciencias.
Published.
- Mendoza-Flores, R., Quintero-Ramírez, R., & Ortiz, I. (2019). The carbon footprint of a public
university campus in Mexico City. Carbon Management, 10(5), 501–511.
https://doi.org/10.1080/17583004.2019.1642042
- Valls-Val, K., & Bovea, M. D. (2022). Carbon footprint assessment tool for universities: CO2UNV.
Sustainable Production and Consumption, 29, 791–804.
https://doi.org/10.1016/j.spc.2021.11.020

Llibres

- Merve Turanli, A. (2015). Estimation of carbon footprint: A case study for middle east technical university.

14