Determinació parcial de la petjada de

carboni a la Facultat de Ciències de la

UAB durant el curs 2020-2021

Autors: Aleix Pineda, Francesc Romero, Albert Salvadó i Arnau Toledano

Tutors: Carles Martínez i Pedro Muñoz

Treball de Final de Grau en Ciències Ambientals (2021/2022)

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Tutors: Carles Martínez (Carles.martinez@uab.cat) i Pere Muñoz (Pedro.Munoz@uab.cat)

Títol: Determinació parcial de la petjada de carboni a la Facultat de Ciències de la UAB durant

el curs 2020-2021.

Àrea d’estudi: L’àmbit objecte d’estudi és la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma

de Barcelona.

Introducció
El canvi climàtic resultant de l’activitat antropogènica és considerat un problema
ambiental global. Aquest fenomen es relaciona amb els gasos d’efecte hivernacle, els quals són
parcialment transparents a la radiació solar però, alhora, absorbeixen els infraroigs emesos pel
planeta Terra augmentant-ne així la seva temperatura.

Els patrons de consum establerts en la societat són mediambientalment insostenibles,

especialment en països “desenvolupats”. Globalment, l’electricitat demandada per abastir els
nostres serveis, els transports, l’alimentació i, juntament amb el consum d’altres
serveis, contribueixen en un 60-70% a les emissions de gasos d’efecte hivernacle (Salo et al.,
2019). Per aquest motiu, entre d’altres, considerem imprescindible quantificar l’impacte de
l’acció humana en el medi ambient mitjançant indicadors com la petjada de carboni.
Concretament, ens centrarem en les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la Facultat de
Ciències de la UAB i les seves contribucions a la petjada de carboni.

Aquest indicador ha estat adoptat per quantificar les emissions de diòxid de carboni
(CO2) i els altres gasos d’efecte hivernacle en termes de diòxid de carboni equivalents (CO2-
eq) (Chen et al., 2021). La seva determinació es basa en el Protocol de Gasos d’Efecte Hivernacle,
concretament la ISO 14064.

El consum d’energia elèctrica dels equipaments es pot calcular utilitzant dades d’utilització de
l’energia elèctrica en Watts (W) i temps d’operació dels equips. El total d’energia consumida es
pot obtenir multiplicant l’energia utilitzada en Watts per hora i el nombre d’hores que es
mantenen actius els equipaments durant un dia. Aquest resultat s’expressa en unitats de
Kilowatt hora (Kwh) per dia (Siau et al., 2021). Un cop obtingut aquest resultat es pot convertir
a nombre d’emissions de carboni i equivalents utilitzant calculadores online o bé fent ús de
programari avançat. Per manca de coneixements sobre aquests programaris, hem optat per
utilitzar calculadores en línia per a l’elaboració del nostre estudi. Aquest procediment es pot
aplicar a d’altres efectes directes o indirectes per veure com contribueixen a la petjada de
carboni.

Tal i com es cita en nombrosos articles científics (Chen et al., 2021) (Siau et al., 2021), la petjada
de carboni és l’indicador més adequat per quantificar les emissions en termes de CO2-eq. Per
aquest motiu, hem considerat que podria ser una bona opció utilitzar-lo per obtenir mesures
quantitatives pel cas que ens ocupa: les emissions associades a l’activitat docent en la Facultat
de Ciències de la Universitat autònoma de Barcelona. També, prenent en consideració els
comentaris de la tècnica de medi ambient de la UAB, hem decidit ampliar i revisar metodologia
per al càlcul de la petjada de carboni.

Objectiu general: Aproximació de la petjada de carboni dels gasos d’efecte hivernacle de la

Facultat de Ciències de la UAB.

1
Objectius específics:
1. Càlcul del CO2 equivalent del consum de diferents vectors: energia elèctrica, aigua, gas
natural i transport intern.
2. Recopilació de dades per l’elaboració d’un inventari “inputs i outputs”.
3. Tractament de dades per calcular la petjada de carboni.
4. Revisió i ampliació de la metodologia per al càlcul de la petjada de carboni.
5. Identificació de punts crítics i millora per reduir la petjada de carboni.

Referències bibliogràfiques
 Chen, R., Zhang, R., & Han, H. (2021). Where has carbon footprint research
gone? Ecological Indicators, 120, 106882. https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2020.106882
 Salo, M., Mattinen-Yuryev, M. K., & Nissinen, A. (2019). Opportunities and limitations
of carbon footprint calculators to steer sustainable household consumption – Analysis of
Nordic calculator features. Journal of Cleaner Production, 207, 658-
666. https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2018.10.035
 Siau, K., Hayee, B., & Gayam, S. (2021). Endoscopy’s Current Carbon
Footprint. Techniques and Innovations in Gastrointestinal
Endoscopy. https://doi.org/10.1016/j.tige.2021.06.005

2
 Cronograma:

Cronograma del treball

Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer
Tasca Set. 1 Set. 2 Set. 3 Set. 4 Set. 1 Set. 2 Set. 3 Set. 4 Set. 1 Set. 2 Set. 3 Set. 4 Set. 1 Set. 2 Set. 3 Set. 4 Set. 1 Set. 2 Set. 3 Set. 4 Set. 1
Recerca introductòria
Definició de l'àmbit d'estudi
Títol, objectius principals i específics
Reunions amb Oficina de Medi Ambient
Recopil·lació de dades i informació
Tractament de dades i informació
Taula de continguts
Introducció
Defensa
Materials i metodologia
final
Bibliografia
Agraïments
Resum executiu
Resultats i discussió
Conclusions
Annexes
Preparació de la presentació final
Presentació del treball de final de grau