TEMA 2- NEUROANATOMIA

El cervell humà consta de dos hemisferis ( el dret i l’esquerre) separats per la cisura inter hemisferica. Els
dos hemisferis tenen diferencies neuro anatomiques però també funcionals.
- Hemisferi esquerre: més relacionat amb el llenguatge. Sempre que transformem un signe en
una unitat amb significat. Més un funcionament en sèrie.
- Hemisferi dret: més global. Un tipus d’anàlisis més vinculat amb la percepció de l’entorn. La
orientació en l’espai, la memòria visual, el processament d ela musica, el dibuix, la creativitat.
Les emocions..

La part més externa és on ens trobem el còrtex cerebral. La substancia gris, i bàsicament els coses de les
neurones. En contraposició en les àrees per sota del còrtex ( més subcorticals) on estaria la substància
blanca amb els axons.
Cisura de Silvio i de Rolando (divideix la part anterior de la posterior):

En l’hemisferi esquerre es molt important ja que l’arteria cerebral mitjana ( una arteria implicada en la
majoria dels tx afàsics) irriga l’area perisilviana ( vol dir al volant de la cisura de Silvio) és un área
fonamental pel llenguatge.

TALLS CEREBRALS:
 - Coronal ( de davant cap a enradera)
- Sagital: de la part medial cap a la dreta o cap a l’esquerra
- Axial(horitzontal/transversal): sobaco.

Ganglis basals: implicats en el processament de l’activitat motora. Implicats especialment en la malatia

de parkinson. Són estructures del nostre cervell que funcionen especialment amb dopamina.
La desmilinalització està relacionada amb la pèrdua de rapidesa cerebral. És propi de la vellesa.
S’incrementa el temps de reacció.

Lòbuls cerebrals

Lòbul frontal: conté l’àrea de broca implicada en la producció del llenguatge ( tots els programes per la
seva producció).
Lòbul temporal: amb l’àrea de wernike àrea implicada en la comprensió del llenguatge. Aquest lòbul
també molt implicat en l’audició.
Lòbul occipital: fonamentalment estaria implicat en el processament visual
Lòbul parietal: implicat en les funcions somatosensorial. Tot el que té a veure amb la sensibilitat.

Ventricles laterals: producció i circulació de líquid cefaloraquidi.

Meninges: duramadre (més externa i dura) piamadre i aracnoides(més interna) en concatce directe amb
l’encèfal. La seva funció és protegir l’encèfal.
(en els humans el còrtex prefrontal és el més desenvolupat).
Desenvolupament ontogenètic:
En la primera fase ens trobem el tub neural ( com a part del prosencèfal). Després el mesencèfal que es
la part intermitja, i el romboencèfal
que es la part posterior.
En tot el desenvolupament de l’encèfal
d’un bebè.
El prosencèfal es va desenvolupant en
els ventricules, i és converteix en el
cervell ( els lòbuls cerebrals).
El romboencèfal correspon al tron
encefàlic.
EL SISTEMA NERVIÓS:
SNCENTRAL:
- Encela
- Medul·la espinal
S. N. PERIFÈRIC:
- Nervis crania i espinals
- Sistema nerviós autònom (simpàtic i parasimpàtic)
(El sistema límbic implica l’amígdala (relacionada amb la memòria) i l’hipocamp relacionat amb la
memòria). Es una estructura fonamental perquè és on relacionem les nostres emocions amb els nostres
records. L’impacte emocional de les nostres experiències és molt important pel nostre propi
aprenentatge.