TEMA 7: EFECTE DEL AMBIENT SOBRE EL CREIXEMENT

Anem a parlar de les condicions fisicoquímiques que regulen el creixement que poden
excitar o afavorir el desenvolupament d’un microorganisme.

1. Temperatura
Si tenim els mateixos mitjans de cultiu adequats per al creixement d’un
microorganismes, amb una mateixa concentració d’inòcul i s’incuben a diferent
temperatura, a tots dona lloc al mateix patró que son les 3 temperatures cardials

La temperatura optima i la màxima depenen de dos factors contraoposats

- Segons s’eleva la temperatura, la velocitat de reacció enzimàtica es més rapida
- Segons s’eleva la temperatura, les proteïnes comencen a desnaturalitzar de
forma irreversible (se coagulen)

La temperatura mínima depèn també de dos factors

- A menor temperatura, la velocitat disminueix
- Si es disminueix molt la temperatura, les membranes se congelaran

Podem diferenciar entre els dos processos en que si, la membrana es solidifica i les
reaccions enzimàtiques disminueixen de velocitat, es tracta d’un procés reversible que
poden conservar al microorganisme mentre que si, augmentem la temperatura
desnaturalitzem les proteïnes i els àcids nucleics, es tracta d’un procés irreversible que
pot matar al microorganisme

Depenent dels microorganismes, uns microorganismes creen a unes temperatures més

baixes que altres i viceversa. Els que viuen en ambients a temperatures extremes son
els extremòfils. Depenent de on visquen els microorganismes, obtenen una gràfica dels
tres grups majoritaris de microorganismes.
Els tres grups son:
- Psicròfils: microorganismes la temperatura òptima de les quals
esta per baix dels 20ºC. Viuen en zones fredes en les que
l’aigua tenen dissolts soluts per a disminueix el seu punt de
solidificació.
- Mesòfil: microorganismes la temperatura optima de la qual
esta entre 20 i 40 ºC
- Termòfils: microorganismes la temperatura optima de la qual
esta per damunt dels 40 ºC
Els microorganismes més important son els mesòfils ja que comparant la temperatura
ambient amb la del cos humà (28 ºC i 37 ºC respectivament) este últim es el que
s’utilitza preferentment els patògens per la temperatura optima.

2. Agua i pressió osmòtica

l’aigua es imprescindible per a la supervivència. L'aigua líquida la requereixen els
microorganismes per al seu creixement, per la qual cosa si jo asseque els
microorganismes els puc conservar sense matar-los. Els microorganismes estan
protegits dels canvis de les pressions per la paret cel·lular, sense ella es produiria una
lisi cel·lular (plasmòtisis).

El normal és que qualsevol cèl·lula viva tinga més soluts a l'interior i que l'aigua intente
entrar (això és un mitjà hipotònic) pel que es produirà un procés de turgència cel·lular.

El que no és normal és que hi haja més soluts fora que dins del bacteri produint la
plasmòlisi en la qual l'aigua ix (això és un mitjà hipertònic).

Podem dir que altes concentracions salines inhibeixen el creixement encara que hi ha
microorganismes capaços de viure en aquestes condicions de concentracions salines.
Aquests són els microorganismes halòfils (els quals poden ser estrictes o facultatius).
En aquest cas, també entren els microorganismes extremòfils encara que tots dos no
són patogènics.
 3. Acidez y basicitat
La importància d’aquest efecte radica en que el medi líquid que rodeja a les bactèries
te un pH. Si repetim el mateix procediment que amb el efecte de la temperatura i
tenim els diferents tubs amb el mateix medi de cultiu, amb el mateix microorganismes
i la mateixa concentració de inòcul, variant el pH, la corba que ix es pareguda a la de la
temperatura

Amb el pH regulem el creixement dels microorganismes per lo que si arribem a un pH,

àcid o bàsic, el creixement sols s’interromp. Si baixem el pH, s’inhibeix el creixement i
els microorganismes paren de créixer. Si seguim fent el mateix estudi que amb la
temperatura, si veiem els pH als que creixen els microorganismes tenim 3 tipus:
- Acidòfils: microorganismes que creixen millor a pH àcids (pH < 5.5)
- Neutròfils: microorganismes que creixen millor a pH neutres (pH entre 5,5 i 8)
- Basòfils: microorganismes que creixen millor a pH alcalins (pH > 8)

El problema es que, a pH extrems, sols es deté el creixement i no es mata al

microorganisme. Per això, la majoria dels microorganismes viuen a pHs neutres (el pH
dels neutròfils està entre 5,5 i 7, els acidòfils tenen un pH<5 i els basòfils tenen un
pH≥8). Així, la majoria dels microorganismes són neutròfils i, molt pocs dels
microorganismes són basòfils o acidòfils de manera que els microorganismes que viuen
per davall d'un pH=2 o per damunt d'un pH=10 conformen un número molt xicotet de
microorganismes. Amb això, es mostra gran interès perquè perquè els
microorganismes creixen, a pH òptim, han d'estar tamponats, és a dir, en els mitjans
de cultiu s'han d'utilitzar tampons.
 4. Concentració d’oxigen
En presencia d’oxigen, tots els organismes vius produeixen aigua oxigenada i
superòxid.
Els microorganismes, ademes dels tenint requeriments nutricionals, si tenen cadenes
de transport necessiten com acceptor final d’electrons a l’oxigen per lo que els
microorganismes aeròbics tindran que respirar. Els tipus de microorganismes son:
- Aerobis estrictes: microorganisme que requereixen O2 per al seu creixement.
En aquest tipus es troben els microaeròfils, es a dir, un microorganisme aerobis
que requereix de O2 per a menors concentracions que les normals
- Anaerobis estrictes: el O2 es tòxic per al microorganisme. Per que cresquen
tenim que eliminar el aire del medi de cultiu. En aquest grup es troben els
aerotolerants que poden estar en presencia de O2 per un temps limitat. Per
això, l’oxigen també pot utilitzar-se per a matar microorganismes.
- Anaerobis facultatius: en absència o presencia de O2 poden créixer encara que
no s’utilitzen.

L'oxigen és poc soluble en aigua pel que caldrà anar amb compte a l'hora de cultivar
els microorganismes, segons del tipus que siguen, en aigua. Des del punt de vista del
creixement dels anaeròbics no hi haurà problemes amb les seues tècniques de
creixement però, al mig líquid, perquè els microorganismes aeròbics cresquen, pot
passar que els microorganismes es vagen al fons del mitjà de cultiu pel que s'haurà
d'agitar.

5. Radiacions
En el efecte de les radiacions sobre el creixement, la llum es la més important per al
microorganisme encara que sols l’aprofita les bactèries fotosintètiques (les quals no
son important en l’àmbit sanitari). Les radiacions sols serveixen per a matar a
microorganismes, des de el punt de vista de la patogènia. Les radiacions es divideixen
en dos grans grups:
- Electromagnètica: Les radiacions electromagnètiques més
potents són aquelles que tenen menor longitud d'ona. L'únic
interès que pot mostrar aquest tipus de radiacions és que es
gasten per a matar microorganismes mitjançant radiacions UV
(200-400nm). El mecanisme d'acció consisteix en el fet que la
radiació actua sobre el DNA de doble cadena formant dímer de
pirimidina quan hi ha dues timines juntes. La DNA- polimerasa,
en la replicació, quan arriba a un dímer format per la radiació UV, posa una
altra base nitrogenada a l'atzar existint una possibilitat molt alta que pose
alguna errònia produint-se una mutació. D'aquesta forma, si hi ha pocs errors
els microorganismes viuen i només són microorganismes mutants i, si hi ha
molts errors, la cèl·lula deixa de funcionar i mor. Finalment, la radiació s'utilitza,
en l'àmbit de la microbiologia, per a obtindre mutants i per a la regulació dels
microorganismes. Així, si es vol esterilitzar una mica de gran volum, s'utilitza la
llum ultraviolada. El problema que té la radiació ultraviolada és que és molt poc
penetrant encara que, des de l'atmosfera, cada vegada arriben més radiació UV
el que provoca major nombre de mutacions.
- Ionitzables: produeixen radicals lliures (ions). En aquestes radiacions
s’influeixen els raig X, beta i gamma. Lo pitjor que pot succeir al exposar els
microorganismes a estes radiacions es que es trenquen els seus cromosomes i
es provoque la mort i la destrucció dels microorganismes.