CAT-1rT-i-AIGUES-ENCANTADES.

pdf

bertaacaalvo

Llengua Catalana

1º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

PAU Cataluña

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
T1. MODERNISME

Moviment que va existir per necessitat social

CATALÀ RENAIXENÇA (1833- MODERNISME (1892-1911) NOUCENTRISME

1877) AVANTGUARDES
CASTELLÀ REALISME MODERNISMO (GENERACIÓN DEL NOVECENTRISMO
NATURALISME 98) VANGUARDIAS

Modernisme: moviment cultural, literari i artístic amb l’objectiu de modernitzar i europeïtzar la cultura i

Reservados todos los derechos.

literatura catalana.

- Critiquen la societat i la cultura catalana—anacròniques, antiquades i localistes. Volien cultura i

art moderns i europeus superant els vuitcentistes. Art Noveau, New Style, Modernisme...
- Arts: literatura (Víctor Català), música (Enric Morera), arquitectura (Antoni Gaudí) i pintura
(Santiago Rusiñol).
- Cronologia: moviment global 1892, revista “L’avenç” es convertirà en la plataforma del
moviment. Data de tancament 1911 amb la mort de Joan Maragall.
- Objectius: renovar, modernitzar i posar a nivell europeu la cultura, literatura i l’art català. Ser
modernista és sinònim de ser intel·lectual i modern. Oposició entre el present i el passat, tot allò
tradicional i pagès. Acusen a la societat catalana d’estar endarrerida en tots els aspectes.
Són partidaris de: europeïtzar la societat i la cultura, renovar les estructures polítiques i socials, i
modernitzar la cultura—trencament amb la tradició.

1a ETAPA (1892-1900)

- Entren les idees d’Europa—creació de L’avenç com a plataforma.

- Etapa combativa i teòrica—reben les idees

2a ETAPA (1900-1911)

- Poble català comença a estar polaritzat.

- Etapa d’acceptació i consolidació.
- Triomfa com a moviment literari, estètic i cultural.
- Plataformes: Joventut i El Poble Català

TEATRE

1. Teatre regeneracionalista: social i d’idees, crítica social àcida, profunda anàlisi psicològica i un
fons de melancolia i misteri.
Temes: giren al voltant de la llibertat individual i el conflicte que comporta aquest ideal quan topa
amb els drets col·lectius.
Tècniques: versemblança (personatges), problemes quotidians, realitat a escena, etc.
Autors: Ignasi Iglesias, Joan Puig i Ferreter, Josep Pous i Pagès...
2. Teatre esteticista o simbolista: realitats transfigurades i simbòliques. Es vol commoure a
l’espectador a través de suggeriments o impressions. Personatges: idealitzats, dominats per la
tristesa i la melangia, ganduls, abúlia (manca de voluntat de fer les coses, castiga l’individu).
Autors: Santiago Rusiñol (L’alegria que passa) i Adrià Gual.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5752498
 T2. AIGÜES ENCANTADES
Obra més rellevant de Joan Puig i Ferreter.

- Teatre Romea (1908) —teatre d’idees (teatre modernista vitalista) no pretén entretenir, sinó

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
remoure consciències.

Joan Puig i Ferreter (1882) —Baix Camp (Tarragona).

- Fill d’un terratinent ric que no el vol reconèixer com a fill (conflicte pare-fill en moltes obres).
Només s’ocupa de pagar-li l’educació—Batxillerat a Reus.
- 15 anys entra en contacte amb el modernisme (Reus és nucli modernista).

Etapa 1 (formació) —farmàcia a Barcelona (ho deixa) —lletres on entra en contacte amb les lectures de
Nietzche i Ibsen.

Etapa 2 (viatges a França)

1. (1903) contactes amb la bohèmia francesa—focus de modernisme nocturn.

Reservados todos los derechos.

2. (1905) inicia en el periodisme—corresponsal i fundador d’ERC.
3. (1936-56) exili—mor.

Obres de Puig i Ferreter—nom esteticista però contingut vitalista.

- La dama alegre, La bagassa, Arrels mortes, La dama enamorada, El gran Aleix, El pelegrí apassionat

Context

- Segle XIX-XX—moviments ideològics i polítics a Catalunya.

- Diferències socials, situació d’inferioritat de la dona i analfabetisme—demanen canvis socials.
- Paral·lelament—socialisme i anarquisme (moviments cívics i intel·lectuals) —ensenyament com a
canvi de la societat i progrés.
- Món urbà més desenvolupat—món rural (xoc antiprogrès).
- Polèmica Bohèmia Daurada (modernistes de ciutat de Barcelona, Burgesia) vs Bohèmia Negra
(modernistes de províncies, altres classes no burgeses) —Puig i Ferreter era de la negra, problema
d’identitat perquè viu bé, no és burgés, però és de província.
- Cecilia: metàfora de lluita col·lectiva de sector juvenil (revista joventut) —evolucionar les idees
del poble.
- Nietzche: arrel ideològica—Maragall (La voluntat). Fidelitat a unes conviccions, voluntat
messiànica (salvar societat), sacrifici per la col·lectivitat, convenciment de que l’acte heroic té
valor per ell mateix encara que sigui estèril (lluitar encara que no s’aconsegueixi).

Argument

- Xoc de la societat immobilista amb un líder intel·lectual—metàfora de la lluita de l’artista

modernista.
- Problemàtica d’un poble (sequera) on els cacics exploten l’immobilisme i superstició per mantenir
l’estatus econòmic i social.
- Semblança amb Àngel Guimerà—denuncia als estaments de l’antic règim.

Hazte de Disney + por menos de 9€ al mes!!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5752498
 - Personatge del Foraster (enginyer) —raons científiques per canalitzar els gorgs—no perquè són
sagrats.

ÀNGEL GUIMERÀ JOAN PUIG I FERRETER

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Cacic Cacic (Pere Amat)
Mossèn Mossèn
Mestre Mestre (Vergés)

Temàtica—valors simbòlics (Guimerà)

- Pluja (canvi) i pregàries per la sequera

- Solitud d’herois incompresos
- Pragmatisme (disfressat) del mestre (Vergés) contra idealisme del Foraster.
- Comparació heroïna—ocell que fuig del niu (àguila—gallina).
- Lluita entre concepcions dels fenòmens naturals (tradicional obscurantista i racional avançada).
- Al·legat politicosocial individualista (a la modernitat)

Reservados todos los derechos.

1. Tradició, obscurantisme, ingenuïtat popular: mantinguts per interessos oligàrquics. Massa
conformista.
2. Coneixement racional i científic: canvi, destrucció d’estructura i un estat de les coses basat en
el progrés científic.

Estructura narrativa

1r acte: introducció—exposició del conflicte generacional i ideològic.

2n acte: primer desenllaç—Forester (contrast més directe entre individu i societat).

3r acte: segon desenllaç—Cecilia (culminació de l’individu del procés d’individualització—fuig).

- Estructura circular—conversa Cecilia-Vergés—introducció conflicte i desenllaç per extreure’n

coclusions.

PERSONATGES
Intel·lectuals Marginats (moviment) Tradició
Foraster Romanill Mossèn
Cecilia Manso Pere Amat
Vergés Bartomeu Juliana
Vicenç Trinitat
Bràulia Poble

Temps—1 dia i mig (tot tarda i nit—Àngel Guimerà—nit espai abruptador)

- 1r acte: tarda avançada

- 2n acte: mitja tarda
- 3r acte: comença a fosquejar

ESERP BUSINESS - LAW SCHOOL en Barcelona y Madrid. ¡Para más info haz click aquí!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5752498
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Influències literàries

Enemic del poble—Ibsen

- Foraster—Doctor Stockman
- Cecilia—Kitty (parella dr)
- Gorgs miraculosos—balneari
- Pare-filla—germans
- Vergés—periodistes.

Terra baixa—Àngel Guimerà

Reservados todos los derechos.

- Espai simbòlic— baixa (mal, corrupció) i alta (bohèmia, bona gent)
- Denuncia la societat estamental
- Estructura narrativa

Cigales i formigues—Santiago Rusiñol

- Ideal artístic: capdamunt de la muntanya (cigales—artistes modernistes)

- Poble antiartístic: plana (formigues—no pensen, treballen)

ACTE 1

Acotacions: Cecilia (àguila que vol volar i ser lliure). Metàfora—tempesta (ambient de canvi)

Dualitat: contraposició tradició/innovació —religió i coneixement—posar en evidència l’artista

modernista.

Personatges: Vergés (mestre diferent que parla de poeticitat), Foraster (enemic dels religiosos perquè vol
canalitzar l’aigua dels gorgs), Cecilia (idees diferents a la resta).

Finalitat: critica sobre la concepció de Volkgeist (anima del poble—Maragall a Les veus de la terra).

Procés d’individualització: primer pas per canviar el món has de ser tu. Problemàtica de la Cecilia amb un
problema individual amb el seu pare i social perquè vol innovar perquè viu a Barcelona però no pot.

Consciència (vergés)—voluntat—acció (foraster i cecilia)

Subtemes: lluita, racionalisme front la ignorància, paper de la dona.

Espai: Camp de Tarragona i Barcelona. Terra dels gorgs (dolenta) i Barcelona (oportunitats).

ACTE 2

Acotacions: caracterització dels personatges, animalització i espai (llimoner—esteticista i simbolista de

sequera).

Conflictes: aigües, ideològic (carlí-republicà, església-batlle-terratinent), critica a la llegenda de Volkgeist

(som però no avancem perquè no es vol), lluita de tradició i modernitat.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5752498
 Personatges:

- Romanill: independent, republicà, lliure, la qüestió no és tenir amo sinó diners (capitalisme).
- Bartomeu: no té amo, ocell de bosc, per les idees no està bé enlloc, republicà, home natural
(coneix) —anarquisme.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Manso: carlí per família, monàrquic, no partidari de frares ni capellans.
- Vicenç: veterinari, coneixement poc pràctic, home vell, visió teòrica.

Referències literàries

- Naturalisme: home europeu (medi natural, herència biològica i raça—vivim determinats no

podem ser lliures). Zola i comte (predestinació de la natura, terraxhome, capaç de donar la vida
per la terra perquè és la seva mare).
- Terra Baixa: gorgs—aparició de la verge (somni premonitori).
- Maragall: “aquí us deixo” —no en trauré res de vosaltres.

ACTE 3

Reservados todos los derechos.

Temàtica: Juliana té brot feminista desbocada però torna a obeir, importància de l’ensenyament
(destrucció de la llegenda), alguns personatges comencen a parlar en primera persona—Joan es pregunta
si ha actuat bé amb el Foraster.

Finalitat: destrucció de la llegenda (Cecilia i Foraster marxen), filosofia de Nietzche (caiguda estamental),
Joan planta cara al terratinent i el mossèn.

Simbologia: “àguila al galliner” galliner perquè estan condemnats a les aigües encantades i mortes—
metàfora: galliner ple de porqueria.

Estructura:

1. Conflicte ideològic—tothom parlant

2. Conflicte familiar—discussió amb la Cecilia, Juliana planta cara a l’Amat. Poder dona+conflicte
ideològic.
3. Despedida de la Cecilia i Vergés—finalitat de l’obra—Cecilia marxa i Vergés diu que l’estima—
Cecilia vol que tot evolucioni i ell no farà res—properes generacions seguiran igual.

Teatre d’idees: molts conflictes i mai fan res, final perquè l’espectador entengui finalitat.

DUALISMES

- Individu que es dona a la col·lectivitat

- Individu/multitud: individu, gust per la modernitat, busca coneixements, voluntat d’incidir en
l’entorn. Multitud immobilista.
- Humà/natura: humà (bé més preuat, actua i pensa per voluntat) natura (brutalitat exacerbada
engloeix a l’individu). Determinisme (per la sequera). Romanill i Vicenç (esperit crític).
- Aigua que corre/estancada: aigua en moviment (fresca, cristal·lina, portadora de vida—individu
en l’entorn—progrés) i encantades (morta, immòbil, mancada de futur).
- Instrucció/ignorància: instrucció (coneixements tècnics, nous—cercar la realitat—Vicenç i
Romanill son instruïts) i Cecilia/Foraster instrucció per multituds.
- Ciutat/muntanya: contrari de Terra Baixa. Ciutat: flux de persones i idees (aigua mov.).

Hazte de Disney + por menos de 9€ al mes!!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5752498
 - Amor igualtat/submissió: Cecilia+Foraster i Bràulia+Romanill (modernitat) Amat+Juliana
(patriarcat).
- Dona/home: homes (prenen decisions i ocupen el poder) i dona (afers domèstics i cura de fills).

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.

ESERP BUSINESS - LAW SCHOOL en Barcelona y Madrid. ¡Para más info haz click aquí!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5752498