acoblaments i embragatges I 1

T5. ACOBLAMENTS I EMBRAGATGES

1. ACOBLAMENT

 Dispositiu que permet d’acoblar (unir) un arbre motor i un arbre

receptor coaxials, mantenint constant la velocitat angular i el pa-
rell de rotació.

  Els podem classificar segons els seu camp d’aplicació en

acoblaments:

rígids, elàstics, mòbils i articulats.

 Un cas particular, és l’anomenat limitador de parell.

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

acoblaments i embragatges I 2

1.1 Acoblament rígid

 Serveix per a unir, de forma per-
manent, dos arbres coaxials.

 Si els arbres no estan perfectament

alineats, experimentaran una fatiga
que pot provocar el seu trencament;
els coixinets també experimentaran
una fatiga anormal.

1.2 Acoblament elàstic

 S’empra per a suavitzar el moviment entre dos arbres de

transmissió coaxials que experimenten variacions cícliques de
velocitat; també es fa servir quan no es pot garantir la coaxialitat.

 En el mercat hi ha un ampli ventall que cobreix totes les condici-

ons d’entorn possibles.

Arbre receptor
Brides

Cargols
motor
Arbre motor
Element elàstic

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

acoblaments i embragatges I 3

1.3 Acoblament mòbil

 Es fa servir per compen-
sar les possibles variaci-
ons de longitud dels ar-
bres quan experimenten
dilatacions, en estar sot-
mesos a una temperatura
elevada.

1.4 Acoblament articulat

 S’empra quan l’arbre motor i el receptor no són coaxials.

 Els més coneguts són:

Junta universal Hooke (junta cardan): Permet angularitats inferiors

a uns 45º. Si s’incrementa l’angularitat, la transmissió es bloqueja.
Arbre de transmissió
Part motor

Junta Universal Part rodes

Arbre estriat

<45
º

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

acoblaments i embragatges I 4

Junta homocinètica Birfield: és una evolució de l’anterior. Permet

angularitats superiors als 30º i una transmissió més suau.

1.5 Limitador de parell

 Dispositiu pensat per a protegir un dels arbres de transmissió de

possibles sobrecàrregues. Actua com un “fusibles mecànic":

Quan sobrepassem el valor de parell previst, els dos arbres es

desacoblen; quan el valor del parell baixa, els arbres es tornen a
acoblar; i així, successivament.

Una variant que hi ha al mercat és que incorpori un dispositiu

d’aturada del motor quan s’assoleix el valor de parell límit.

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

 acoblaments i embragatges I 5

2. EMBRAGATGE1

 Mecanisme que permet d’acoblar (embragar) o desacoblar (des-

embragar) a voluntat un arbre motor d’un arbre receptor coaxials.

 Els podem classificar segons les necessitats de transmissió en:

Rígids, progressius i automàtics.

2.1 Embragatge rígid

 L’acoblament del arbres es fa en re-

pòs; el desacoblament es pot fer en
marxa o en parat.

 El més emprat és el de dents.

 Un model més evolucionat, és l’anomenat dispositiu de sincronit-

zació, que permet un acolament i desacoblament del arbres en
marxa.

1
Embragatge = embrague

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

acoblaments i embragatges I 6

2.2 Embragatge progressiu o de fricció

 Podem embragar o desembragar en marxa. L’acoblament és

suau i progressiu.

 Es fabriquen en monodisc i en multidisc; en sec i en bany d’oli

(embragatge “humit”)
Exemple:

 Principi de funcionament d’un monodisc en sec:

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

acoblaments i embragatges I 7

 Segons el tipus d’accionament, es classifiquen:

manual: l’embragatge i desembragatge es realitzar mitjançant un

joc de palanques.

hidràulic o pneumàtic: l’embragatge i desembragatge es realitza

mitjançant l’acció d’un fluid. Si la força d’accionament ha de ser
elevada, simplifica molt el disseny del sistema.

Electromagnètic: l’embragatge i desembragatge es

realitza mitjançant l’acció d’un electroimant.

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

acoblaments i embragatges I 8

2.3 Embragatge hidràulic

 Fa servir un fluid com a element transmissor del moviment entre

l’arbre motor i el receptor.

 Principi funcionament:

A la velocitat de ralentí (règim mínim), l’arbre motor és incapaç

d’impulsar a l’arbre receptor perquè l’energia de fluid és mínima;
quan accelerem, l’energia de fluid generada per l’arbre motor és
capaç de moure l’arbre receptor d’una manera suau i uniforme.

 En aquest tipus de mecanismes, no hi ha contacte mecànic entre

les peces.

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

 acoblaments i embragatges I 9

3. CADELL2 (trinquet)

 Dispositiu destinat a permetre el gir d’un arbre en un sol sentit.

 Aplicacions: dispositius de seguretat autorretentius, dispositius

d’avanç, claus dinamomètriques, claus de cadell3 per apretar o
afluixar cargols o femelles, etc.

 Inconvenients: són sorollosos; amb l’ús, les dents es desgasten;

requereixen manteniment periòdic.

2
Cadell = trinquete
3
Clau de cadell = llave de chicharra o carraca

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

acoblaments i embragatges I 10

4. RODES LLIURES

 Podríem dir que són una evolució tecnològica dels cadells amb
una aplicació industrial de gran abast.

 No presenten els inconvenients dels cadells: són silencioses i no

requereixen manteniment.

 Principi de funcionament:

En un sentit de rotació, no hi ha unió entre l’anell interior i l’anell

exterior; la roda lliure gira lliure.

En l’altre sentit, hi ha unió rígida entre els anells interior i exterior;

la roda lliure pot transmetre grans parells de transmissió.

 Aplicacions: dispositius d’avanç, embragatges automàtics i

dispositius autoretentius (antiretrocés).

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

acoblaments i embragatges I 11

4.1 Roda lliure com a dispositiu d’avanç esglaonat.

 Aplicacions: alimentadors de premses, cargolam i trefilatge. Com

avanç intermitent de material: tèxtil, envasat, embalatge, arts gràfi-
ques. Etc.

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

 acoblaments i embragatges I 12

4.2 Roda lliure com a embragatge automàtic

 La roda lliure desconnecta automàticament la part accionada de

la part motriu quan s’inverteix el sentit de tracció.

 Aplicacions:

- En reductors de marxa lenta desconnecta automàticament el

motor auxiliar del principal quan aquest es desconnectat.
- Desconnecta automàticament el motor elèctric d’engegada
dels vehicles quan entra en funcionament el tèrmic.
- En reductors planetaris i caixes de canvis pot assumir funcions
d’embragatge i fre.
- En accionaments de ternals4 la roda lliure fa possible baixar la
càrrega per fricció, sense invertir el sentit de gir del motor.
- En ventiladors bufadors d’aire, separa automàticament l’hèlix
del dispositiu motor en cas de parada, per a evitar que la inèr-
cia del ventilador faci girar en sentit contrari el motor.
- En transport de material evita que el material a transportar
vagi més ràpid que l’accionament.
- Etc.

4
ternal = cabreestante (polipastro)

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

acoblaments i embragatges I 13

4.3 Roda lliure com a dispositiu antiretrocés.

 Aplicacions:

- Cintes de transport inclinades, per a impedir el retrocés

de la càrrega en cas d’aturada del motor, per voluntat
pròpia o per avaria.
- En bombes i ventiladors per a impedir el retrocés en cas
d’aturada.
- En compressors d’aire o elèctrics, per a impedir que
arranquin en sentit contrari.
- En convertidors de parell
- En grues, elevadors, ternals i aparells d’elevació en
general.

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch

acoblaments i embragatges I 14

4.4 Roda lliure amb acoblament incorporat.

 Aplicacions: quan tinguem que acoblar un arbre motor a un arbre

receptor independent amb una roda lliure intercalada.

 Cal remarcar que hi ha un ampli ventall de rodes lliures amb dis-

senys a mida i aplicacions diverses. Caldrà estudiar detingudament
els catàlegs dels fabricants.

EUETIB- Departament de Mecànica Professor: Eduard Calduch