Manual del projecte arquitectdnicdels materials als productes ptunn alumni és el tercer element més abundant ala Tera constitu, apro- imadament, el 8% de la composiié de la superficie tereste. Només "oxigen fel sic sn elements més abundants que alumni Aetuslment, cap ale metal és tan ulitat per home, El mineral del qual s‘extreualumini @s fa Gauta. Es va descobrir 4821 a prop del poble de Les Baux al sud de Franca, i posteriorment ‘sha trobat a tos els continents. Les reserves munials conegudes s'es- timen en ms de 40,000 milons de tones de mineral LLalumini no és presenta la natura directament en forma de metal ‘sind xd (4,0, La bauxta, de texturaterosai color vermelés, posse ‘ek: més d'un 40% alimina (exe alumni), la qual esta barrejada amb aires dxids minerals com ara el slice, "oxide fro, el tan, ete El prooés per abtenir el metal a parti dela bauxita es divide en dues faves: 1 Extraccié de ment de Boyer. 2. Electrlis de alimina per obtenir alumi rmina a partir de fa bausita, segons el pocedt En termes quantitative, cal dear clar que per obtenir 1 tona (Ta) alumini es requereixen 2 Ta d'almina, pera les quals es necessiton, fal seu tom, 5 Ta de bauxta, Peru la seve expotacid sigulrenclle amb la tecnologia acta, cal {que la compasicié de la Daunita contngulalmenys un 30 % d'alimina | {que el aciment sigu ec eccedi, La produc alumina part de la ‘bauxite requereixgrans quantiats o'energia, per la qual casa les fabr- ‘ques de foses estan locaitzades majortariament en paisos on elscostos for 2.2.1 Propletats basiques. {Falumini presenta unes caracterstiques que eldistingexen dela vesta de materials: ~ 5 leuger. A igualtat de volum, Valumini pesa una tercea part de acer. ~ éSun bon conductor de Velectrctat. = Lalumini pur t8 unes propetats mecdniques limtades, perd els ‘seus aliatges Ii permeten assolrvalors adequats per as en la ‘constuceis, ~ Es resistent als agents atmosteris, Lalumin ila majoris dels seus aliatges no es corroeix 0, si ho fa, es produeix en petita quantita, Ja.que en et proces doxidacds'autoprotegeix per mila dela prepa ‘apa o lamina establed'alimina que es forma com a resulta de Foxidacs = Lalumini presenta bona plastica | formabiltat. Ho tan sols pot ‘Ser sotmés a dversos tious de transformacionsplastiques, com ‘ara el plegat,siné que tambsé es pot elaboraren ferent tpus de fosa, extrusis, lamina, et, = T6 una bona conductivtat temic,Propietate Tiigues de Valiaige 6063 5 Ls seve metaiingi la van desenvolupar any 1886 simutaniament el frances Herout el nord-america Hal Enel cas dees faganes Heugeres en general en el camp de la cons- ‘rucels,només suit a sre 6000 i més coneretament, aiatge 6063, perqué complexes requis adequats tant per les saves propietate mecd- niques com perles sevespossibitats en acabats superficial des da punt de vista est8tc, Tembé sutlitza'alatge 6060, ped en un grau menor. ne Ta UNE SESST none wow | Stieber hyve avenve| momen | une eee —eatie a0 | cannot | abe Ebo | tenet, | coeco seesertt | SSteneeatt) Propietats Fataues ae ‘afatge 6060 segons fa UNE 38360 Donsieat has? ‘Conductvtat | Resietvtat ‘ermica (201000) _|w/mk_cavemerC| _mtem’fem Mea 2:10 235110" | 201048 | a3 (enetatr5) | 690000 2.2.2 Extrusé de! El procée industrial pera la fabricacié de perfiscalumini desthats al sector de a fustera metlicaj, més caneretament, de les faganes Net eres, consta, a wans tres, de des fases: la fos I extrusi. Fosa. sla fabricaci del material base. ‘Segons'és que es don al perfil comercial c'alumin, la composiciéquimi- a del seu alate citer leugerament. Per tant, a fabrioacs del mater- ‘al base sha c'ajustar per tal dadaptariaa les necessitats de eplicacs Constructva posterior. ‘Vabtencié dels dversos allatges o'alumini es faa a fosa mifangant Ja fusié de lngotsc'alumini pur, dalatges 'ALMg-SI Ide ferella alum 1 procedent dels residus que es generen a es plantes d'extrusio. ‘Com ja sna dt els alisges que sutitzen en el camp de la construc- 9 corresponen 8 la série 6000, coneretament s6n els alatges 6060 | {6063 La seva composiié quimica, c'acord amb ls norma UNE-ENS733, 65 a seglent ‘late 6083: [oonpescs ima (on | a cada ata fini Nominal oterancies 035 | cio | 030 foasoo| oxo | oi0 | oi0 | 00s | 035 [resto 9‘lotge 6060; ra ima (on cada Teta [mini Nominal or Te Lrowrncies [0208)os003| 010 | oso Jaasor| 006 | 015 | oo | 00s | 01s |e [2324] meee 12322] rane 20 Per a obtencié del material base en una fosa se sequeix el proés segient = Fusi6 dela primera matéria ~ Homogeneitzacié de Faliatge ~ Colada o solidiicacis del material = Estabilizaci6 de les bares, Talla mida de les bares La comprovacié de la composicié quimica dun alate es fa mitjan- ent una andlisiespectografica, Una vegada confmada, el material se Ssoldica en forma de barresclindrigues, denominades tos, que tenen Lun didmete i une longtud variables segons la prema dextrusié cue Sutltli del per que s'exrudet En general els tobostenen longtuds que osiilen enre els 3 els 6 metres | clametres centre 130 300 mm, Extrus6. £5 la fabrieac6 del propi peri Laminnina derdirs'anomena promea ios losaiica decor amb loys ‘maxima que el pst pot exer questa potencla sexpresse en tones (Tn. ‘La mateu és la pega base del procés o'extusié la seva forma més Ssenzilaconsistei en un disc d'acertrempat en el qual sha fet un orl {que reprocue a forma del perfllque es ol extud Hi ha matius planes er obtenir pers oberts | també mats pont per abteni eri tancots, ‘questes Gitimes consten una matriy amb Ia forma exteor de! perf | luna pega pont amb a forma interior del per ‘Abans de sar extrud lob sescatfa en uns foms de preescaliament fins que assole una temperatura aproximada de 500°C. Una vegada ee ‘abiitzada la temperatura en tota a bara, aquesta és extra del form | collocada ala premea, on 6 pressionada min cant un pst conta ia mati, Per efects do la rossi que el peo exer eb | gris a Festat semipistic del toto ‘alumin, el material fucix a través de a me ‘vu, rapa a Fgura i crea el perf Una ve- {ada reredat el por, os rodreca estrantio Der miiane mecics, i després es tla la longltud solictada comercialment Les propistatsiiques | mecaniques aquest peril es milloren mitjancant un tractament térmic denveliment artificial que consists a Jaz ase = Escalfar el peel uniformement a una temperatura contolada,nor- ‘maiment entre 160 | 190°C. = Mantenir aquesta temperatura durant un periode de 4a 6 hores. ~ Retredarposteriorment el perf per alr. Diaquesta forma, s'obtenen perfs amb tractament supertcial TS, ‘que garanteix un bon acabat supericial lure de rates de mati, de taques | de qualsovo alta imperteci. En resum,el procs dexrusié consts de les etapes segtients 1 Escalfament del too 2 Tall del totx en alent 3. Collocaci de la matru a la premsa d'exusi6 proplament ita 4. Extrusi6 proplamentcita per pressi del pst sobre el tbo 5, Refredament cel perl a sortca dela premsa 6. Tall det materia 7. Estiratge|redregament del pert 8. Control de qualtat dimensional | contol de qualitat de estat ‘superficial ‘9, Tala la mida dels pers, 10, CoHocaci dels perfis en contenido per introdurlos al fern de twactamenttérmic xtb Sepndor Mav contami Instatacions pera Fextusi6 aren En ustero,alumin requereb unes propetatsfsiquesi mecdniques molt determinodes, que es carecterizen especialmente! tipus de du ‘esa superficial. Un métode per determinarne la duresa ss avacy io resistencia que els cossos oposen a delears0 penetar per ares do més urs, Entre aquest tipus oassaigs cal destacar es més uta indus ‘alment: Brine Vickers Rockwell. assaig de duresa Brinell és adequat per @ materials tous | semi urs. Consistex a comprimir una bola acer dur, de 10 mmde clameti, ‘Sobre la superficie del material d'assaig durant un temps determinat, En 'assaig de duresa Vickers, el penetrador és una pirmide regular se base quadraca, de clamant, es cares laterals del qua frmen ur ar ede 136°, Lassaig de duresa Rockwell es va idear per mesurar la duresa més rpidament que amb els assaigs Brinel | Viekers. Aquest sistema és ‘mens precis que els dos anterior per® malt rapid fl de realitzay ‘Servelx tant pera materials durs com tous, Una planta d'extrusié ha de comptar amb un taller annex de me ‘woera perqué quan el procés d'extrsié s'acaba, sth de rosar' postovament fa matru per paderla utltzar en una nove extusi. Aquesta osada a punt comporta les operacions seglents = Desmuntage de la mati stuede al portamatius = Eliminacio de Faluminirescual soliest | adhertt a ella mijn cant un bany de sosa calenta = Neteja abla maquina de rajada Retoc, polimenti veriicscis del seu estat dimensions, forme, fssu racié, ete) = Nitra = Protoccis| = Emmagatzematge 2.1.8 Tractaments superficas finals Lalumini és un material mot aff amb ox Jen, Per aixd, com que est en cantacte ‘ontiouament i drectament amb faxigen ‘atmosferc, s'autorecobrex una capa natural continua @'axid 'alumini,que en la majoria dels casos capac de dete nine et prncpl de corosi, ja que oxi ‘que en resulta és estable | impermeable oxigen, Tenmate, aquesta oxdacié natural 4e Falumini no proporiona una capa su Dercial amb prou garanies pe ala seva utlitzcié arquitectnica exterio en Hoos ‘exposats, on aparenca,juntament amb la resistencia a Pebrasi, ls corosié i eros6,sén factors determinants de la qualita det productecollocat. Per aconseguiralhora totes acuestes caracteritiques, cal recrter a uns processos industrials de tratament ‘supericial de alumini com s6n fanoditeacié el acat. 2.1.8.4 Anodltzaclé Lalumini és sensible al prooés 4 oxidacié ambiental, com qualsevl ate metal, Aquest procés espontaniproduliataques aleatries, que afecta rien negativament esttica dels peri. As, dones, es pot defi elpro- ‘6s c'anoditzacié com una oxidacis controlaa, aecelerada | unifrme de la.capa més superficial del pei, per mij d'un procés electroquinic. {Loritacié anddicao procés d'anoditzacis és un tractament eectolF- tic destinat a procur acceleradament capes d'xid de més grui unifr mito, estabilitatciferent estructura de les que ja es formarien esponta niamenta la superficie de alumin i provés danocitzacio es pot diver en tres etapes basiques: pre tractament, ractament i posttractament E pretractament comprén iniialment el desgrebatge del material ‘en estat de subministrament. Ere les cferentsopcions que es cone! 2324 geres xen per al desgreiatge del material per immersis, la més estesa 65 la tltzacié un producte comercial que consistek eh una sols alcalina ‘Sompesta per agents humectants, emulsionants,solubiteant, sapont ants | segrestrants, durant un temps dimmersié de 3 85 mints operacio segient al deserevatge de la superficie és el decapatge {que s'obté com a result a'un fort atacquimic qua el pet entra en con {acteainb solucionsfortamentaealines. ultra goneralment idea de sod amb un addi comercial nhibidor dela formacie de dipbsts Guts | em propietats detergents. El temps dimmersis és de 5.9 10 minuts, Com a conseqiéncia dela capa fina formada per partcules met3l- liques | ids que resten adherits ala superficie de Faluminl en sor Gel ‘bany decarant, 0 f imprescindible un tactament posterior de remo Canuesta pelicula. questa nove operacié es denomina neutaltzects |e orta a terme mitiangant la Immersié en una soluié sue cortingut acid ite, Després de superar es passos anterior, els pets extuditsja estan 8 punt per ser sotmesos ala comersié de i eeva supers a formals «una capa d'oxid anddica. El vactament andele és un roots electro. {uimic en qué Falumini que sha de tactar es fa electreamert post (rode) ise submergeix en un elocuolt adequat. Aauest proces milors Rotablement ia. capacitat natural de alumni de reacionar ami onlgen, Quan s‘aplica un correnteléctrc, salibera oxigen del popi elect, ue €8 dirgeix a anode, on reacciona am® la supercede Falumini forma una pelicula did a'alumini. Aquesta pelicula cdc es conch, ‘com a capa anddica. La reacci6 quimica continua mente ira el pas corrent. A mesure que es forma Toxid ealumin, Feocrbit tendon 2 alssoldre. Per tant, la capa es toma porosa ie seu grux ausmenta, {Celectrtit penetra en e's porus | permet el pas de correntt la formacis continua d'una pelicula cud porosa en ia intetici del metal Aquesta petieua intrfasia es coneix com a capa barrera i pot presontar lions {se porus per centimetre quadrat. La porositat | el gris dea capa son actors importants a hora de determinar les propetats finals de ance ~z9ci6. Aquesta copa nodtzacié és el resuttat del tractament anddic de "aluminien un electra (en la majria dels casos, acid sul, ent e 35 | e120 %), quan un correntcrectecroula amb prou witlge 8 tvs de la cela electroltica que s'establex en utitzar com a catodeel mate, tipus d‘aiatge c'alumin. El fx de oorrent adequat per a Tobtencd de 'a capa anddica conespon a una intensitat entre 1.0 | LSampers per ‘ecimetre quadrat, que raquereix un voltatge dente 13 17 vos La capa de alumini ja anocitzat sha de sotmetve un tractament final ia un posttractament per tal e'eliminarne la propeta absorbent ‘amb Fobjectiu de garantirestabiitat quimica dela capa pratectora em front de determinats meais i garanirestabiltat del color davant a un ‘Aquesta operaci fina ‘anomena segeliament| amb ella scugmenta fs Fesisténcia ales taques ia la corrosio 'aquesta capa E segellamentconsisteix en un tractament d'hratacé que s‘apica ‘als recobriments andes did després de Voxidacd, amb a frist de ‘eduir-ne la porostat, per tant, la capactat ’absorcié de ecobrient Es valors minims recomanats de grux de la capa enddica Yaron ‘segons Vogressvitatatmostérca ies caneixen amb el nom de classe,se ecore hi ‘Qualanod is als prod a 'acord amb la nomenclatura facta per EWAA-EURAS (QUALANOD}, ‘que 6s el segell de quatat més habitual que garanteix 'anaditzacé att el procés. Les classes de grux sm: Case Tnplea que ol gun mi minim Godoy Classe 10 Implica que el grub mija minim 6 de 10 y (Classe 15 Implics que el gruicmija minim 6 de 15 u Ciasse 20 Impliea que el gr mit minim 6 de 20 p Giasse 25 Imps que el grubcmija minim 6 de 25 p Les classes 5 i 10 es reserven per a aplicacions en interiors | les lasses 15, 20 25 s'utlizen per a exposicions exterior. Leteccis de a clase [a fan Tarquitecte /o el pojectista segons Vexposicis de “obra | Togressivitat ambiental ‘QUALANOD és Tassociacié europea responsable de la marca de _qualtat propia de la indistria de Fanodizat. Té el suport de Assaciaclé Europea de AluminiTansformat(EWAA) ide Associacié Europea Ano ditzadors (EURAS). ‘Actualment, el segell EWAA-EURAS est engloat dins de la marca QUALANOD, que és de rang internacional “Tots els perf hauren de ser anadtzats per socetate que tinguessin la cdncia o estiguessin emparades per la marca de qualtat EWAREU RAS (QUALANOD). “Tots els anositzadors que tenen aquest segll estan obligatsi "han e reir, en tot el seu proces productu, per les rectus que aquests oF janismes cicten, pel que fa tant acontols (de segellament, de mate Ge diferéncies de tonaltats, et.) com a garantes. Per tal e'assegurar el compliment de les garantes de qualitet exit es, ls pers anoditzats shan de sotmetre als assaigs de conrl se- ents Gurent el procés de fabricecid | superarios: ~ Control de segeliament = Control de gr Control de dferéncies de tonaltat Les empreses que tenen aquests segells de qualtat poden garan- tir que els seus pers s6n tractats segons les directrus de Ie marca ‘de qualitat EWAREURAS (QUALANOD) | visas per IAssociacio Espanyola ‘Anoditzadars (ASESAN), Documents acreditats: Precertiicat d'intencions pera anoaitzet. Document pel qual es garan twic que els materials c'una comanda concreta seran anoditzatsen plan tes que tinguin la licencia de la marca de quaitat EWAMEURAS (QUALA- NOD}, les quals han de ser confirmades postesiorment per un certifest e qualitat que acreit| que els materials han estat racats en acuestes, plants visats per ASESAN. Certieat de quaftat. Document pel qual se certiica que es mater als 'una eomanda o d'una obra conereta han estat Wactats segans Ia 25classe (meres) el color que a dreccé facultative hagl decid, semore seguint ls drectrus de la marea ASESAN, 2.1.3.2 Lacat Eltractament 6 lacat consstec a protegirla superficie dels pels oak min am una capa de pintura aplicada, fa sigul en pols ob liquid, Pinturalquida.Té com a vehice daplicac del recobriment un ds- solvent, el qual s*ha o'evaporer per tal c'obtenir posterirment la capa, protectora de resina pigmentada, Pintura en pols. Seplica polvoritzart una pols de resina que es dipositaelectostaicament ns a obterir el gruk de capa protectora de resina pigentad, Fina ment, la capa s'endurex a or, Espanya, ‘utiliza gairebé exclusvament el procés de pintura en pols per lcar els perfis destinats al sector dela construcsid.Eprooés industiial més habitual con iste en [242.28] sumac = Desgreitatge dels pers mitjangant la immersié en un bany amb [21222| seasscepenre _productes mijanamentalealins. Es el mateix trectament due ja frase tha desert per a 'anoditzaci, = Oariicacié amb aigua desmineratzada per tal eliminarne els possibles sobrants ~ Decapatye amb productesfortament aleline per talobtenir una ‘superficie més uniforme de alumin Es el mate pocés que en el cas de Fanalitzacs = Neutaitzacis, igual que en enodlzacis. = Cromatitzacié. Tractament amb solucions aqueses que contenen fons hexavalents de cram aplicat per tal de formar sna eapa pre tector ~ Rentat amb aigua desmineraltzada | deslontzada, | posterior asse- cat en el fon perqub els pefisarbin secs ala cabina Ge pint, ~Cabina de pintura, on els pers es polvorltzen amb pols de res: na de poldstr. En abandonar Ia pos les plstoles de projec es 26« bra ‘ace o algun alte gas deshidratat. La separacié entre les lunes la proporciona un peri 'alumini bul,» interior del qual stntroduelx el producte deshiratant. €l conjuntrestatotalment estane gracies & lun segellament que actua de barrera conta la humitat. El segon se- gellant assegura l'adherdncia ene les dues lunes a intogrtat del ‘conjunt, 1 conjunt presenta un bax coeficent Ge transmis, la qual cosa re- ue mot les pérdues de calor per comparacié dels vires mani, D'a- ‘ra banda, la superficie interior cel ervramentdobleresta semre @ una temperature proxima a ade Mater, cosa que fa augment la sersacs Ge confort de es persones que estiguin al costa dela str, alhora GUE isminuets rise de condensacions superficial en régin dive, Vidre amb doble envisrament TPS Es un emvidrament doble de nova tecnologia, que mira ls prestacions, de ’emvidrament doble convencianal substtvnt el pel clumini sepa ‘ador per un pet de material trmopldatc (TPS). ‘Aquest sistema és I'dnie que permet actuslment empl la cembra eshiratade amb gasos alt pes molecular, en eambinacid amb sea laments de slicona estructural. La formulacié del TPS es basa en la com binaci de poisobutlé, dessecantsinhibicorso'ultrav lat. Presenta, a més, el gran avantatge que elimina el pont temic, en sabsttulr ef sepa ‘dor metalic. E! plastic TPS permet una retencié més gran dels gasos sats, |! sistema es caracteritza per una disibucis més uniforme de a temperatura a tota la superficie de la nesta, Ai mates, millora lament acdistc el material és completament recciabla, En resum, a rhora de selecconar el ipus de vidre adequat, el pojectista ha de considerar ols aspectes segients: Dimensions ~ La maxima ila minima possible. ~ Cou dels gritos de envidrament sogons la teoia de plaques de Timoshenko, Aspecte Reflex llaminosa. Color | intesitat en refledlé:vtres parsols, vi ‘res de capa supercialvicressergratiat,Is ma tuminacis “Transmissiéluminosa. Color lintensitaten ransmissb: vides par: sols, vdres de capa supericial vires serigafiats. Seguretat ~ Proteccis de persones i béns:vdres lamina | vires wempats. Confort = Temperatura de la ara interior (control de condensacions):vidres| amb cambra I vides de bai emissivitat ~ Alenuacis acdstica | protecci uitraviolada: vires laminas. stall energie “Factor solar: veres parsols,vidres de capa superficial vires sect: graiats. ~Coefcient de transmissié térmica: vires amb cambra I vicres de batka emissivitat 2.2.1.6 Consideracions per al cilul del grax del vidre ! grux del vdre ha de ser sufcint per suportar adequadament ac ‘oga prevsta | controlar la feta de Is lluna durant 'aplicaci caquesta cedrroga. Generalment, el gruix del vidre es calcula mijangant la fermula- ‘6 dela teoria de lexi pura de plaques de Timoshenko, Les dades previes necessries per poder determinar el grubs del vi re sin les segtents: ~Tipus de vide que es vol utitzar 3334 = Emplagament, és adi, situacié geogratfica de edi: altura, situa 6 olimatca,exposiié al vent, et. ~ Prestacions t2oniques = Tipus denlog ' Placa suportada sobre els quatre costats + Placa suportada sobre dos costats opasats fencastada en un castat + Pace encorada puntualment ~ Ange dela fagana = Necessitat de mecanitzatsposteriors ~Tipologa dela fagana ide Ia fnests Per obtenir més informaciétacnica sobre els productes del vide, consulteu el Manual del vidre (Seint Gobain Gass) E fabricant ha de determinar el proediment pes ‘ment e gr del ire cular analtica 2.2.2 Propletats Optques | onorgétiques del vidre Un vdre 6 valora per la Sova maxima tansparéncia, encara que oquesta ‘ai no arriba a se total. Part de energla 6 reflctida | port absorbida el propienvidrament. Per tant, a Phora de qualiear un wire, cal cone. ser els parametres segients: Factor de transmissiélluminasa. Quocient entre el fux de radiacis ‘sible transmesa en travessar el vice ia radiaci visible incient Factor de refewi6 lluminosa, Quocienterize el fux luminds relectt 1 el fux umin6s incident sobre el vidre mesurat per a una incidéncia lluminosa gairebé normal a pla del vir. Transmissi d'enengia directa, Percentatge de energa solar que tra essa el vdreen relacié amb energa solar incident, ‘Absorcié energtca. Part del flux de Tenerga soar incident que és absorbida pel ver. Factor de transmisss total de energia sola o factor solar. Quocient etre ener total que passa através d'un envicrament i ener solar incident. Coeficiente transmiss6 térmica, Pardmatre que determina si és un bon ailant ono (un valor petitindica que és un bon slant irmic). quest ‘oeficient depen de les caracterstiques intrinseques del material de! ‘eu gf de existencia una cambra dare del tractament superial del ver. La simbologia que el Col tdcic de Fecfcac 6 utlitza 6s U, eel sistema intemacional dunitats (SI) s'expressa en W/m, 2.2.3 Posala on obra Ls posada en obra dels produces de vldre é defnda | regulartzada ‘segons la norma UNE 85222:1965 “Finestes, envidrament | metodes de muntatge. Aquesta norma fia les mesures i folgances necessaries, també especifiea es caracterstiques|el métode que cl utlitzar pt ferdels ma QUC ‘un envdrament corecte | com encuryaro de manera que se n’assegur una posicié correcta, amb la finatat ce garantirTestanquitat entre el material d envdrement a pelea, [228s teat potatos 2.3.1 Els panells cees 2.3.4.4 Composielé ts panlls opacs, segons el lsseny de edifil, poden arrbar a se tam- 'bé una part important de la facana leuger. Els panels que s'uiltzen hhabtualment es componen de les capes seqlents: 4. Cara exteror del panel. En depenen Taspecte exterior del panel la seva resisténcia als agents atmosfrics, Els materials que suilitzen habitvaiment sn = Metall: *Xapa d'or vitrcada *Xapa e'acer inoxidable *Xapa a'acercorten apa de coure ‘Rapa d alumini(esmattada al fo, de color natural, accor, ‘anoditzaga, alumi fs, ete.) Taulers compostas de fusta|resines per ala intemnpére Plaques de orociment uitifcat Plaques de laminatges dalla pressié HPL | compactes = Plaques de vidre opac | paieSopntcces2. Cara interior et panel Eis materials que s'utitzenhaoitualment sé: = apa dalumini ~ Xapa calumin plasticada ~Tauler de tusta = Xapa de fbrociment ‘3. Part central del panel! (aillament). A parti de les dues cares del po- nels fauna mena d'entrepa que s‘mple intrirment amb un produe- teallan temic. Els materials que s'utitzen habitualment sn ~Allants vegetals: Suro agiomerat + Fibres eh = Allants minerals: “Lana de vidre *Escuma de vie +Poliostiréexpanclt + Clorur de pon expandit *Poliureta expandit 23.1.2 Tpologies Encolats a placa exterior | a placa interior s'enganxen a allnt per tal cebtei lin panel rg. Sie tipus eallement termi enpet pot conta lt ‘igidesa del conlunt ls plaques delimitadores pode ser mes primes. També s‘aconsegueixen animes rigs utitzant estuctues Interiors de ‘iu a'abela fetes amb aluminl. Lexistencia de barreres de vapor inter: sades esta condicionada per a natualesa de cada material allament térmic respecte ala difusi del vapor. Encadelats mecdnicament (Quan es vol realtzarun panell que sigulvenilat, a cara exeror no.es pot enganvar;lavors, cal recrrer ala und de les dues plaques mijangant cargols © pers. En aquest cas, lant interior sha d'enganeato cargo lara la placa Interior. Fats separadament En aquest cas, la placa exterior, a interior Vaillant es xen per separat Uindependentment de Vestructura suxlar. La petra de Festuctura ‘2uniiar ha d'estar prepareda per a equesta stuaci. Feet coe[2328] owatatsn cote 38 2.3.2 Elements de vora pla de la facana lleugera sha d'empiatonar adequadement cada ve- {da que aquesta es waba amb ales elements de Vedi, Aquest és 38 del pas de forts, de les vores perimetras, et. a Seen elmnart39Detal de trobada a envans etal de arrencada Inferior pessoa Ei mth Detail lateraldels materials als productesdels productes al sistema de fa¢ana ‘A partir dels dversos produces industrials Ja enunciats anteriamnent, Terquitecte, conluntament amb Vincustral, pot generar innombabes combinacions possbles de facanes leugeres. Per comprencre millor els desenvolupaments que shan fet ns al la davul en aquesta tecnologia de construccé, sofereix una simple ‘lassiicasié que pot aludar el prescripior a orientar les seves decisions i ‘mantenir un dialeg constructiu amb els agents promators i constructors ela futura obra d'arquitectura, Segone: Classticacé de es faganes lures ious rqutectic ‘wana | sitcona | vise vie rortzotal | estrctral | embotonat | _emmert rs de murtatge Module Conencional ‘Semimoaulr Tipusconsruty Mur conina Facane panel eae erect |Lafacans leugera és una tecnologia mot flexible | completa que rermet al projectista personalitzar el seu est arquitectolc | ali expressar de forma concreta la seva creatvtat. Els aspectes arquitectonis principals que acostumen a acoptar les facanes leugeres son 4. Tama reticular. La composiiéarqultectOnica es caracertza pel pre- ‘domin simultani de ies lnies horizontals | verticals graces als modus. visualment molt marcat a les tapes exerlors, que poden ser de profun litats 0 colors diferents. Es poden obtenicritmes distints | vrlats entre ‘i segons la modularitat que s'adopt els perils concrets que est2. Tama oritzonta, La utlitzacé predominant de pers horitzontal, fins i tot be seccibaparent més gran, combinada amb unes juntas ver tials molt pee marcades, déna més protagonisme visual Mhovtzonta. Tat. Amb reflecteix ‘bd s'aconsegueix també fragmentar la imatge que el vdre ‘donar un aspecte més dinamic.a Vedi. = 3. Tama diterencia sensacié dominant 'esvetesa \vortical 76 la mateba fnalitat que a rama hortzonta,perb 3 ‘aquelia es ressaiten les lnies verticals, casa que cfea une fl le tagara Il ta manera, 4, Slicona estructural. En aquest cas, estructura metdkica ausiar de lunes no estan subjectes mecdinicament enti els pels sind enganxa- es a sobre amb un adhesiu especfic a sleona estuctural, Disques. Predominen les reflexions que proporciona el vier, leugera queda totalment amagada darrere el vide, ja que les [a fagana acquirer més Faspecte d'immatralitat perque hi5 produc es al si ema de 5. Vire embotonat. €l vldre acquire un comportament mecdnleaxtopor ‘ant per ako es pot subjectarnomés deforma puntual (botons), sense ha ver ¢emmarcari totalment. La subjeccé del vide a Vestructura alla, ‘stuada en un pa ext, es fa amb unes peces metaliques atislades en forms daranya. Lestanqutat de! pla del facana correspon, en aquest 2, vier s‘aconsegue mijancant el segelat a testa de les lures de are. Aquestes Tacanes creen una sensacie de maxima Wansparinci | lluminositatgrcies a aquest sistema orginal de subjecc6 del vite. 6. Vire emmarcat. quest tpus de facanes es caracteritzen percud for men reticules ¢'envidraments independents, emmarcades per un expres su perfil primatra, que eva un rtme patty cestructures suspeees. pz ce eats ‘enent el seu procés de construcié, abricaié | muntatge, les faganes lleugeress'agrupen en dos grans procediments o sistemes, encara que implictamenttambé s'acmet un terer, constitu per un sisteme hr centre els dos anterior, ‘Sistema modular aquest procediment d'execulé consistex a fabr- caren eltaller uns modus tatalment acabats, és ad, que incorparen e's Panells c2cs de tancament, es nests ie seu envidrament corespo nent. Generalment altura d'aquests mocks coincideixamb la distancia enive fora, ra6 per la qual cada modult8 el seu propl ancora | és constructvament independent del resta de moduls. 45sna ‘Sistoma convencional: aquest procediment d'exeeuei consisteix @ fabricar al taller els pers muntants travessers, amb els seus elements de fracié i part dels accessois. En obra es reaitzaprincipalment aco. ‘lament dels pertis per formar posteiorment la reticula on s'incorporen "envirament, le finestres i/o es panels, ‘Sistema semimodular: és un sistema hibid entre ds dos anterior, Sistema semimodulat Sistema ‘wadicional JP tH%° constructs ‘Segons la norma europea EN 13830, es define la facane leugera com: “te reticula delements constructus verticals | hortzortals, connectats Conjuntament i ancorats en estructura de Vedic a punt per a ser em plenada finalment amb panels leugers de tancament. ns a formar una superficie continua | eugera que delimita completament Fespat interior respecte de exterior de refi. Aquesta facana apart, per si mateixa © conjuntament amb algun element de estructura Ge eich, totes les funcions normals que corresponen a un mur exterior, parb no assume 2p de les caracteristiques de suport de les carregues de Festuctura principal de Fecif, Les faganes leugeres consten basloamenta'uns elements verticals (muntants)id'uns altres elements horitzontal (ravessers), que originen tua reticua en la qual: = colloquen vidres per aconsequlr les zones de visi | entrada de lum natural. ~ es coliaquen panels opacs per aconseguir es zones cegues. es colioquen elements practicables per fciitar la ventloc6 /o la neteja de la fagana.roductes al sister fag Saas ane Les facanestleugeres estan sem me | pretixades.arestructuraresisiont de aan Fedifi nerd no en formen part, 68 & ea {ir no contelbueixen a augmentar la resistencia propia de estructura de eaifi siné que gravten sot ela, Per ali a facana leugera a des tar dissenyada per poder resist, per simateba, les accions ue inddebin sobre els seus components, i poste tlorment vaslladaries a Testuctura general de edit CConstructvament partan:, una aeety facana lleugera es pot considerar 0 Jas) neces - 'b¢ un mur eortina o bé una ‘agana panel, segons la relacié construct ‘Vo que sestabei entre la ‘agana leugora els forats do estructura Es lu que es tacta dun mur eortna quan a facana passa deforma * continua per davant dels forats do edi. En aquest cas, Festuctura auiliar de la fagana leugera queda suspesa dels farjats com ss rac- {és duna “cortina” Es dlu que es tracta d'una facana panell quan la fagana sinterromp 8 cada foratdalimitant panels o zones independents, per tant, struc- tura auillar dela fagana leugera esta recolzada en cada fort.