Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Els Sons Del Català 2

    Uploaded by

    Inma Vendrell Ferri
    15 views24 pages

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    15 views24 pages

    Els Sons Del Català 2

    Uploaded by

    Inma Vendrell Ferri

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 24
    a un pun ie 22 a nanciada and UDA ENS ante I emis de Base pot asemblan Ay en valent ese Se i “a ner qe PINS TS ge aritats Betacistescom ao cua de 1c Sea, peso dm {eb tay ER paryt Je inc a com ple poblr nen mos com PIE PML G55 ser e582) eos d sii ond inspira oa de Fira caitat oral mitangan interior de les incsives superior, {11 Octasi (ort) dental ean amb Fbstrceié ie ~ seco ru een aco (tule laminoaveoly)—, ‘sea ina 08 aa ona a pena ies molars SP wr le ST gc nae ‘esa snr otic a Sn ae ag ape es peg i ee ec Sin nT 90, ‘aus perceptible ear que pronunciem amb emf, TE on gra de sonic os et adr crate ca coc Fe eenars I pronniacstelina de tong, al fancesa de temps ‘tenge, Tangles de gt ‘vin sguetadarea engua i enalemany, [fj normalnere ra omy, - —_» [A] Octusiu (ora) dental sonor Fs producx com pe am smésalt Dunn dl pest wane Es mol smi postene’ “dedicat a Fane deena {i} normalncot & abet. La proniincia [dl] (alveoa)x 0% de mots, pronuncats lene fet zones (vg-§ 9.1.22). En alg ‘met forga més endarrerida [lle tal (. En els pas valencians, om Tmanscme | rawscmren 7a ne rovenes commer 1 wxannnss| #6 [ove] ec | cH 8 fet Yt pean | er Jeter) |e | te | dani ea | a | 1a pron ela) md de nghoninc i eon), més endanerida que no as (fe woba en et fa Ege at AMER ~tene arth a afticar-se en [&]— com a8 rence et tn a) emo Enel inb tot al ariculada coma deta ae cso ronunciar en posiis (ade ‘malalti held (vg § 9.2.2.1) a buna tenis articulate supe te Laminoalveole superior i ot weolar germinics que le desert {el Octusin (oral) velar sond Loclusié & produsix ene clevat, tancant ai Is evita nis ‘molars superior ia punt ata de la Heng respecte al palate ‘oeilicsadjacents. Durst pe 41a eavitrfaringia augments Voclusié es producix una exp cepuble, leva que promuncien com el ales oclosiv snd punts d'arsculae6. En conttag Si6 sol sr més Har. fs semblant al del pont angles de sky ‘cei Talems alt bi Pia vent & cen enllagos mara set si: més endar- Se mot dart ixsalt.Durant el petiode ockasiy es ls sons del cat _ [a] Odusin (oral) dental sonor Es products com [per amb menys tes i amb un gra de soniiatleument Secs glotalsvibren, fis molt similar a Ta pronincia castel lana de dar, s'apropa ales fanceses de dédier sedicat'ia Vanglesa de thousandth “wisi? ta ‘TRANsCTURCTO rowiTica ‘CONTENT 1 EXEMELES rapa AMPA. : 4c Towe[ ce | Jaina | dana adaicis| d dia | etait id fq 4a proniincia {] (alveolar), més endarerida que no pas {d], es troba en enlla- {os de moss, pronunciats lentament —sense aribataafficar-se en [f2]—,com ara set zones (vg. § 9.1.2.2), En alguns casos coatticulatoris (. ex, vende i eal) s'e- met forca més endarretida [d],en contrast amb vende i calda, articulada com a den= al fd) En es parlrs valencians, com en el cas de (b, tober [d]semisonor, pronunciat amb una tens6 aticulatdria superior. Juntament amb (i alhora presenta un contace te laminoalveolar superior i, consegientment, rsulten més pareguts als oclsius al- veolars germinics que als desris ag 1H] Oclusiu (oral) velar sord (inaspirat) casi es produeix ene el postors dea Hengua i lvl del pada, qu etd leva tancant asl cavitat nasal El cosas de laengu estan en contact an les rola supeiosila punta tana aes genives ines. La posi efetva del dvs dela lenga eect a plaar, adel visa de la manila depenen dls one veel adjacent, Durant el pside de etencib de ate no hi ha evita loin 1a cvitat faringia augments ls presiésupragltica, de manera que en ebvieae Yoda es prodeix una exloni, que generiment nova seuid usps por ceptible evat que poninciem amb cert ts Teun ga de sonia aot har, com el ales oasis ond, una dada cura en reli amb esol ares ants arias, En contapatia period olan que segs Foch 18 sol er més lag Essemblanal dea proinca celina de can faces de canon cami’, a angles de sy ‘aia Palemanya de darken pra 6 ee ‘CONTEXT 1 EXEMPLES, ‘RanscrIPct6 FONETICA ye [oC] CC] cH boca fuacur | se ela | aclarir taxi [ks] Ofereix una vatiacié articulataria considerable, segons el context, com poden observar en la taula adjunta La seqiéncia [ks] és present també en mots com Méxic, maxim, lexic, prin, ae lerar excepts (vg. la descripe6 de (9). En alguns parlars mallorguins es pronuncia {c] (oclusiu palatal sord)" en mos com casa, larg, amie, guell, Mallorea 0 pore. El lloc de Voclusié es produeix entree dors de la engua i el paladar (articulacié dorsopalatal). En valencia sol proaus- ciar-se en alguns casos un xic més avangat [Rk], si bé no tant com en mallorqui La prontinca allagada [kt] també es troba en mots com fecla en general, i eu lei regla,especialment en parlats nord-orientals, {9} Oclusiu (oral) velar sonor _ Es produeix com [k], pero amb menys tensié i amb un grau de sonicitat leu més re Di el periode oclusin els plecs glotals vibren, ‘molt similar al de I proniincia castellana de gas, s'apropa a la francesa de go" ‘noi’, a Vanglesa de again ‘are cop’ de Fag pe Com en el cas de context. La seqiiéncia [gz] és (vg. la descripcié de (2) Com en el cas del eu correla sor, siu palatal sonor) en mots com gana, entre el dors de a Mengua ie pla un xde més avangat lal. si bé no iaTalemanya de Frage ‘pregunta’. ; {k}, ofereix una variaci6 articulatoria considerable, seE0™ * Present també en mots com exerci, xr, exit Lea alguns paras mallorguins es obs -uerra © prengui. El lloc de oclusié & PO ads. En valenci sol pronunciar-se en algo" “ ‘ant com en mallorqui. 17. Pera mis dels sobre a spond came cra marginal ses cos SP de Recsers (1991: 243.244) MT li pabtogrificacisica de Baris (191? 64 oe sono (°F ik £ __Els sons det cat io) naeteaa | assay ‘inch ne ee oxic cowraxr rextwnss | ¢nana xc [cwel cc [ew | i) ) em 8 hs mmargla zu examen et te) ict! 7. % tal eval sad : Com en els casos de [b] i [al] ls parlars valencians presenten una prontincia més tensa i semisonora [g] en posicis inicial absoluta. La proniincia allargada [9] es troba en casos com segle (vg. § 8.2). 8) Obstruents fricatius™ If Fricatiu labiodental sord Laconstricei6 del flux d’aire a la cavitat oral produeix turbuléncia entre les inci- sives superiors i el llavi inferior. El vel del paladar es manté aixecat tancant la cavitat nasal. Durant I'articulacié els plecs glotals no vibren i semet amb friccié d’intensitat baixa. Es, doncs, un fricatiu estrident, perd no sibilant. ‘TRANSCRIPCIO ‘TmaNscnircid FONETICA, FONETICA (CONTI FEXENELES orarta ; AMPLA -ESTHETA f #6 [cwc] cc | cH i fal o fim [mafia [mafia | baf £ i flum | infant fe | émfisi penn ot peg mei in he ch soi ut Saat een eo I pag doneleesé ebcxona, o com pors}‘parcl’ fia ‘eisn’ aquest ara malleus del cas- Ae el ce nen hecnen 8) Ree B. —emprat també en manlleus d'altres lengiies, com T'alemany (Bach) o el rus see emma en og ei th al rm pop dens cs com fut eect 65 _ nibs 4223 rm ck ef CO A Fe ssemblant al de la prot ico’. a een a Pith ere fet car med ia ee poi am maelincs onan, Sigg oan ha ke Ba a eal ages ap ec chee ; a ian atmo Tasca | russes a= rset ence commer resmrss | aun we [one] ec | 1 fi a ‘ Dafne bs, per sitemitiament en alguns paras (balear, valentino apt i Cay de Tron, en eet) ees vritts no Bett en oe amb com ata vi wo, que es disngeix de ‘beure’, Fs semblant dé francs vid’ de ang avi de Talemany ewig ‘ter (6 Fricatu alveotarsord Siemee smb a co sort de eng eric ei cnc ene a punta —o I mia 5 Hes gees one produc urbulencia. Fs costats de dt 1a Hengua toquen les gives lacs dr ex manté ssecat,tancat leap tarlsie conta les dents pero eed separ al configuracis article’ ce ple glots no vibra, is simular al dels prondnca x cha francesa de Sene'Sen ole te apicodentl infriot) mente que sa de conericcs aminouveor ‘En la tla corresponent (pig. 1a pronincia [i] (posalselare pss [sh e1 eoba en ealagos de mots [Respecte aa sequéncis [a,c [a] Fricatis alveolar sonor a ol correla sonoe de (js 4 ‘once, amb vibrais det lees lot s similar al de I pronincac Ae poison “ver & de conse ps ote que Vanglesa de sr vores ks La promincs[] (peste! as [2] es rab en ellos de os € Respect al sequin 62)" F___________ Els sons det catala 1a lengua toquen les genives i la cara interna de les molars superiors. El vel del pala~ dar es manté aixecat, tancant la cavitat nasal. Es percep una friecié estrident, en rebo- tar aire contra les dents, zane oe ae & sibilant per Valta intensitat de la fricci6. Se sol ar a la configuracié articulatdria dels sons adjacents i ulacio ws a pp scenes ‘ria dels sons adjacents i durant a seva articul: 5 similar al de la prontincia castellana de seis. La corresponent a Pespanyol ame- rica ila francesa de Seine ‘Sena’ solen ser de constriccié predorsoalveolar (amb contac te apicodental inferior), mentre que l'anglesa de see ‘veure' i Talemanya de Hals ‘coll son de constriccié laminoalveolar. En la taula corresponent (pig. 66) podem observar-ne l’exemplificaci6 La proniincia [5] (postalveolar: entre alveolar i prepalatal), més endarrerida que no pas [s, ¢s troba en enillagos de mots com ara peisesalat (vg. § 6.2). Respecte a la seqiiéncia [ks], en mots com prixim, vegeu la descripci6 de (k]. [2] Fricatiu alveolar sonor Bs el correlat sonor de [5], ja que es produeix amb turbuléncia sonora. S'emet, doncs, amb vibracié dels plecs glotals i amb un grau de sonicitat superior. £s similar al de la pronfincia castellana de mismo. La corresponent a la francesa de poison ‘veri’ és de constriccié predorsoalveolar (amb contacte apicodental infe- rior), mentre que l'anglesa de razor ‘navalla’i 'alemanya de Esel ‘ase’ s6n laminoal- veolars. ‘manscuircrd ‘TRANSCRIPCIO FONETICA, FONETICA (CONTEXT 1 EXEMPLES crania MPLA ESTRETA #e| ce [ cc |c# i fa pesar— |desdir-se : be asa lesdevenir precisié jexamen [gz] &) audagment ‘ zebra|alzina entre alveolar i prepalatal), més endarrerida que no La proniincia (z] (postalveola pas [2], es troba en enllagos de mots com ara perseguels zebres (vg. § 9.2. 2.1), Respecte a la seqiiéncia [gz], en mots com exérat, Veet la descripeié de [g]. 67 U] Fricatiu prepalatal Senet nb na comic coe predors dela engua a les ge loca en el canal estret i cOncau entre els arti, aire crea rbuléncia en iors. El flux daire crea dorsi loa esprep coma etrident Pet Feevada ne hg Jes gives per bots contra I sord. vita orl amb Patansamene ors Sas La punta de la eng, seas aa Wate Ks Bea es ives inferiors, i el da cap a les incisves molars Se delay est a, Tsitay slant. Es produeix sense activige lox : tab silat Bs pro ‘2 Blotig dea friccié resultant es pot ahem ‘Pero, en catala, sense p Arodonj. Unso similares troba en ran en ang (hy tii) i en alemany (Schar iy Paquesta lengua. ‘ment propi d’aquesta rex rsrieta arts #C |c/vc sana [ance : xee axiu oc | planxa cana Pees aaa a lroine] nso] Perales realtzacions una ‘mica menys palatals menys anteriors, que es donen en callagos de mors, vegen $9221, F rips de pars eciennay 2 Prontinia postyocdlica fl, en mots com ex ° ate (vg també la descripcis de lis 15] Fricativ prepaatal Sonor Es el correla sonor Hencia sonora, E sey de Yh Steet, do rau de sonicita, ps cs, am 83.5 en relacig etd, b vibracié dels 65 un xe super amb la segregacié de jp ior. Plecs glotals i amb tur- crana Un so similar es troba en Veg enVangls de measure mesura’ Alguns mots, com ara joi ja presenten una Iadesripcs de {j). panyol argenti de valle, en el francés de Jean ‘Joan’ i roniincia que varia entre [5 [j] (vg 4) Obstments acts AAquens sons presenten una disribuci6 defectiva, com es pot observar en les tue amb exemplificacion representatives, Per a aquest i alts gestions, vege §83. {G) Afticat alveolar sord ‘Stemet, sense vibracio dels plecs glotals, amb una oclusié laminoalveolar (entre seguida d’'una constriccié homorginica Neix una friccié sibilant similar a la descri- 'a part anterior de la Hengua i les genives) (en el mateix loc d'artculaci6), que produ: s pera Podem trobar un so similar en el francés mde caTangls cts ‘gat jen Talemany Zell‘duan’, in ‘metge’ en I'italid pazzo ‘boig’, = co = = a Ea ~ |e be lal || Aquest 0, dfetncia de a rest diets nomésaparixheteromsficament (tse) oer mors estranger, com aa Matin, tr wee era giesions de slabifiacio, vege §5.2.1 183 (G4 Attica alveolar sonor Ls dacs ses homorginiges och i constrict lamioalveols, van acon Yaoyades activa gltica. Es producix una turbuléncs sonora en aquest sepa ecsmilar ala descrita pera 2}. El seu grau de sonictat & superior al del seu corre, sont, oI eet se ‘ranscnarcto TONETICA sTRETA CNG Jdotze analitzar (e) 1 podem trobar en expres anglesa leads or tails ‘cara 0 crea’ jen el meg smezz0'mig'. era qiistions de stlabificacis, vegen § 5.2.1 i 8.3, [@] Africat prepalatal sord Svemet, sense vibracié dels plecs glotas, amb una oclusi6 produiida per Patan. ‘ment de la limina o el predors de la lengua a les genives i al prepaladar seguida dus constriccié homorginica, ue prodiueix una fricci6 semblant a la descrita per aff Es similar al del castelli coche, as de Vanglés church ‘església’ i al de Valerany deutsch ‘alerany Tmanscrcs rowénics Convex 1 xxeMtes nan ‘arta #c[ ove [ec] cH a G) txec |despatxar despatx. « cotxe boig is | mig | Fer aestions de siabifcaib,vegew § 52.1 18.3 ‘ : ncteriica dl putas occidental proniincia [@] en posicié inicial ipo etre nb, com en el mot xara (vg, la descripeié de [f]). En un imbit restringit,observem aquest realitacsé a reigt ‘alitzacié sorda en els parlars apitxats, com en $ oi tge (vg. la descripci6 de fg} j 1p. . (8) Africat prepalatal sonor ‘TRANSCRIPCIO ‘aanscoivers Foxbnics Foxirica om {MPLA ae xe xmas carta #c | cve [cc | () maa ‘ metge ie soggerc ‘= adjeccian & Pera qiiestions de sillabificaci6, vegeu § 5.2.1 1 8.3. Es propi dels parlars occidental pronunciar [¢3] en posicié inicial de mot, com en juny,i en els valencians, a més, en posici6 intervocilica, com en pagina (vg, la des- cripcié de [5)) 4) Sonants (oclusius) nasals [m] Nasal bilabial (sonor) Es produeix una oclusi6 entre els dos llavis, que obstrucix totalment el flux a pulmonar, mentre els plecs glotals vibren. L'aire expirat ha de sortir, ones, exclusiva ‘ment per la cavitat nasal, en trobar-se abaixat el vel del paladar, de manera que a la res- sonincia orofaringia s’hi afegeix especialment la de] murmuri nasal, que caracteritza questa classe de sons. El podem trobar en el castelli mismo, en el francés madame ‘senyora’,en Tangl&s ‘medium ‘mitji’i en Yalemany Mundart ‘dialecte’ ‘rmanscnirci6 TRANseniPcrs FONETICA FONETICA CONTENT 1 EEMPLES ccnaria “AMPLA ESTRETA c Jewel cc | c# zz [my] fm] saps eam fama | om La proniincia allargada [mt] apareix en mots com Imm commoure, Gemma, set= ‘mana i submart. La prontncia [m] cists (canvi [kim bil). ven els contactes nv é propia de les varietats beta- n _sepites Im) Nal abiodena one) tne cco tn We ob, aH ei veld Sader does a sera ae CINCO dy Teg de manera qua 90 : ia suid Tangs omforale"edmode’ pods on. Sie cn cues ae Pm ES senban a a a afjvnasacions (Vg. § 62.2 fp a gre xe “mancmra comet tisamaeus — | sang we [ene] cc | eat inl 1 a : 1 J [af Neal seo oso) ‘Seis mb pm dee eagle genes, que forme ns oclusis com ple mel cota dels ga coors mas sepeiors. Elf date brit accede a Teer perl cattle unt anes vibracions gliques i do- ‘en esos pp agus onan podem wor el cate me lant tmnt ‘gor’ en Pang aamey “mainaden en Taleny Nome "ma Ss Procts tombs ‘Fins com 3 pennies menys frequents, entre Ish ode deta ul dala alas gue depenen del cme" ens wali § 62.2).Aveyades ¥avang el lloc ste own a al ps0 ppt! a Heng, per ona bands es gear ‘Com en el eat de [) com Ana. inma 9 cna he cxemples ects eae § en tay ellie eR per anima op $63). fend amb el dare [}~ en cae xs In] Nasal pala (sono) 1 ax ire s blogues amb el pron, genives el prepaladar EI lose comp! te les oats siperiors, mente la panes de Inckives inferior: Durant Tcl te plese se abst de manera qe el eal attire oa FL podem uobar en el eatell ei on ¢ tale ~ P| Dine ee oe [nl Nasal velar (om01) Lax ate es blu ame pose de pabsdar EI bloqog completa amb ¢ superior mentee punta de leg SiG el ples lot vibren i ve del pla tal aaofring et ober en consegitn Bs rata del so nasal velar [o] 80 rimieis (no secundira com en hase Adsense el pours de la eng evel angles (ang ‘cantar’ sink eos 3 ‘malle), En cata, pero, com en cast (8 $623) El cas de signe tei reat 563), pe Els sons del catala com ara la nasal pastalveolar © prepalatal engua, per una banda, i les genives i Ii ‘Com en el cas de [m}, com Anna, ianat 0 cotna, Els exemples indicats enlaire i enlla també sol 2 am " solen pronunciar-se respectivament flair i e{&:}4 per assimilacié (vg. § 6.3). Observem-hi,a més, la matin del so la- teral —amb el diacritic ["}— en cada cas, ae Ia], que sarticut a icula per mitji del predors de la inict del paladar, per I'alea, aquest So presenta una realitzacié allargada [ni] en mots [5] Nasal palatal (sonor) El flux d’aite es bloqueja amb el predors de la lengua en contacte tens contra les genives i el prepaladar. El bloqueig es completa amb cls costats del dors aplicats con- tra les molars superiors, mentre la punta de la lengua toca leument les genives i les incisives inferiors. Durant 'oclusié els plecs glotals vibren i el vel del paladar es man té abaixat, de manera que el canal nasofaringi esta obert i es propicia la ressonincia nasi El podem trobar en el castella ter, en el francés agneau ‘conder’i en el portagués sinho “ Ua) > 1 Ul ales gon) “oben un so sina en el ate stenel fines yall? poy, "gra de comsicié més cle 1aposes postvocition es repeentse ecweament Acuaiment et observant un ita mole tes, de subse ste Te) (oe ta dseripis a. Sono nog as quo poses em ‘Kueh hero ous ‘ten mora en mals senso gence pres ge econ deca En agus Gu ‘en com sepia oe mh di wm Els sons del cat f ——___hemitonn pn ‘Trobem sons similars en el castellsadred, que els Sons corresponents solen ser oclusiue ciacid anglesa de this aquest(a)' és Heument fri et8 no en francés, angls i alemany,ja (g. la descripeié de [d)). La pronun- cativa i una mica més tensa que la ca La proniincia [8] (alveolar), més endarterida couticulatoris(P.eX., quadre i Tladrud #e no pas [8] es troba en alguns casos 6] Aproximant (semivocal) palatal (no arrodonit) (sonor) Es el correlatconsonintic,o semivocili, def] S'articula amb una constriccié es ants, perd sense frici6 percepuble, entre cl dors de la lengu i el paladar- mente la punta de laIengua toca Heument la cata interna de les incisivesinferions es costs del dor les molars superiors. Durant Particulaci el vel del pladar est apujat,eancant ba cwvitat nasa els avis no ¢arrodoneixen i ek plecs glota vibren. ‘ La seva articulaci6, i consegitent timbre, es pot considerarintermédia entre el vocilic anterior tancat [i] i el consominticfriatia palatal sonor j],” propi de lengites com la castellana (p.ex., ayer o hay). De fet, podria integrarsé en una gradacié de més a menys obertura —o de menys a més elevacié lingual— juntament amb les va~ riants balears de palla, 'aproximant no semivocilic de pagar [pai] i’oclusiu palatal so- nor [j].ja comentat més amunt a propdsit de [g]: {g] (cat. balear palla) > [i] (pata) > [j] (paia) > [5] (batear paga) > [,] (castella haya) > [i] (balear gana) e Trobem un so similar en el castelli tiene, en Panglds young jove’ / beauty ‘belle- sa',en el francés yeus‘ulls’ / payer‘pagae’i en Palemany ja's? / bejahrt‘ancii’. El gran de constriccié més elevat que presenta en posicié prevocilica respecte a 1a posicié postvocilica es representa en transcripcié estreta amb la notacié [j] i [i]. re5- pectivament, ‘Actualment s'esta observant un canvi fonétic en curs en relacié amb la proniincia ieista molt estesa, de substitucié sistemitica de [6] per [j/], com en lune [jana] 0 ull [ui] (vg. la descripci6 de [«)). 22. Stzomama suas eleerme neice per refine a sepa de ale vei, dese pond sie ccc fone pe gue ebeeleacment de consonant del punt evita fan ae enna carck ccna ac sli Ea raat noms pode ocala pos Limage sibs (ober o cada) com a prevedic (Jw) 0 coma posto (i) (De weades, Se aa Cor pecs anc te imal icons, pei ‘en (emo en ml eas emiconsonans en cn " ane ere tm pode baba nb etn ena coronas See poli a plc rninalogi ef cont sass Sle coms epornans ose . : Br Aan A Lae near goat dean agua ect mb ld Fae i donopa rere erases Sn n0 36 oa dl car wots eer). Lencara de vegades es die- 79 —— crcl) rascmnad | munscnr ear. ISTRETA mana u u i Pronincies iodtzanshstrigus[j],com en Vesmentat ul, lla {ftig) Hpovinet de 1,6), 0 cael fai] (0 [koi] en balear), s6 alguns palars oriental, especialment nord-ori Respect la inerpetaciéfonoligica de [j ON avuti prdpies tals —en recestiS— i en baat I], vegeu § 3.1 1] Aproximant (espirant) velar ( Slanticula amb elallengua (Sonor) Teleaci del postdors Berd no en france ius (¥g. la descripci de mana 8 w Pe ala en alguns eran pall Ro lavage gH a ly oclusius [c, y],Particul Pot considerae imermaga ii onsiderablement i es pronuncia com? re Uy Ia dency ap me MAS, i ol timbre consegtient rien Paths Scent Lip," Palatal Semivocilica {ji Poctusiva palt tina Sfx 1 fap. ena Promina 80 2 iment [yl] del grup gi que en "SOM en segle (vg. ta descripcio oT —_Ebsomddtews [w] Aproximant (semivocal) bilabiovelar (arrodo: ) (sonor) sal correlat consonantic,o semivocalic, de (u]-S'artcula amb una constricié es treta, perd sense friccié perceptible, entre el postdors de la Mengua i el vel del paladar, mentre la punta de la Mengua s'eleva per damunt de les incisves inferiors i els costats del dors no arriben a tocar les molars superiors. Durane V'articulaci el vel del paladar esti apujat, tancant la cavitat nasal, i els plecs glotalsvibren, Amb l'arrodoniment del lav es produeix una constriccié simultinia amb la velar; d’aqui la seva qualitat de bilabiovelar. La seva articulaci6, i consegtient timbre, es pot considerar intermédia entre el vocilic posterior tancat [u] i el consonantic aproximant velar [y], que hem vist més ammunt. Trobem un so similar en el castelld cuatro, en Vanglés wait ‘esperar’ / queen ‘reina’ jen el frances ouis\" / quoi‘qué’, perd amb els Iavis més arrodonits que en cata De forma paraHela al cas de [j], el grau de constriccié més elevat que presenta en posicié prevocilica respecte a la posici6 postvocilica es representa en transcripcié s- treta amb la notacié [w] i [y], respectivament. ‘RANSCRIPCIO “TRANSCRIFCIO rowitica FONETICA conrscr 1 mxemLts conarta “AMPLA ESTRETA we [owe] ec] c# tw (wl whisky wh western) awaid w diten u tl dim caw ‘Trobem també [w] darrere oclusit 0 aproximant velar, en mots com adeien,ade- qe, quota, pingtl 0 Alquaire (la grafia él davant vocals ei) Respecte ala interpretacié fonoldgica de [sw], vege § 3.1 1.3, DEscRipcié SUPRASEGMENTAL: L’ACCENT a prosidia de la cadena de la parla es pot analitar i descrure a partis de a vax riacié d'un determinat nombre de trets suprasegmentals, entre els quals en destaquen tes per a seva funcionalitatliniistica, tant considers de form Independent com mina: a oe en ndeendetnent a de ‘mental j suprasegmental del senyal actistie no altel ‘alta (vegeu la caracteritzacid actistica dels segments 0 ci ts 81 va ment emo coe erst SP py, rx wt morta fei be ‘sence sso walle consti COREE COM 4 uit Speen atnes ra eee cone pe com una itt sep 1 Fe ener com una sg a eros = pear aan? suis amb es ales Habes un moto dan ‘Una sat po desc vincia entenem I Ft Since co ree eonretmar Spree serine fe Src athena Koreno cor vero compsentades eta quia segments ne Cee a mrces brome ce Sees Ec re tye ee ee earn 1.3.3 Bases ont e ica noBUCEB FERCERCIO Ls unis spent oracles migrant mecanines & roi dire de mana qe produces dees uta segmental, com he oe § 12 depen eto pa de configu aricultria gue adopt ‘wal mene ie prod dele unas apratgrentas es ase sree ‘oom del mec oir pon) 3 nator rng). En defini at ch pa de vt del prant-prdactor ide Foie P= ep onplemten t guaemanen sa confines, Des de pnt de Ein Tce ot div enema dun majoring ssc ee > ct compuratamb a ura slabs snaccents. DS 132.46 Le tmporizac ray omp ie data icine nae cian es sere Sma Sapte errno ce reer encores oligo gaa eee SS Seed en renee oe Se tea Saoiiest are Serene Sipaoga teen ceca Sern oe oe re eater epee core cares hae erelacruaecrtomcet ete es rm cas Tee fd agen te ee ee ee a or take aap gee 192.2 Leos eqns foment Pal Coun tem vit og § 1.24.Fainta it a Javea Ear dF (el fname pa 4h pane clin ra eae 60130 He 8 Ine gu pe ak puns neste 805 0 25 Fs, era nfs eeaa 6 poor aN ten eb nicl qu en ems ning ‘pata que freien aon eee once pre Loe, el a ede SF 24 Noge Recs 99:55 Se tom dete 1.3.2.1. La temporitzacis articuatéria, el temps ila durada Larellevincia de la durada com a tet suprasegmental é , " cal tenir en compte la durada intrinseca o la fporicat ace atoen cipal pecialment dels vociics (vg, § 1.2.1.1) l temps demiaié d'una slabs depen en principi de la durada dels segments que la componen, La durada dels voealics eth di- rectament telacionada amb el seu grau d’obertura, de manera que les wocals obertes s6n més Ilargues que les tancades, La vocal de pas [pis] tendeix 2 ser relativament lar ga perqué el maxillar inferior s'ha de desplacar forga més que no pas per a V'articula- id del nucli vocilic de pis [pis]. Quant als consonintics, la durada segmental de inversament de la flexibiltat dels Srgans articulatorisimplieats en la seva produc directament, de la distincia que han de recdrrer aquests Stgans fins a asolir la conf guracié articulataria que els és propia. Aixi s'explica que el bategant, per exemple, si- gui molt brew a causa de la flexibilitat de la punta de la llengua ide la proximitat en tre aquest drgan i el seu punt darticulaci6 alveolar El temps demssié de cada segment de la parla varia, doncs, enormement segons el tipus de segment (causes intrinseques), el context fondtic i la velocitat d'emissié 0 el ritme de parla (causes extrinseques). La durada també es limita per factors articula~ toris,com també hem vist en V'apartat anterior, i per la tendéncia del parlant a igua~ lara darada de qualsevol unitat segmental major, independentment del nombre de segments que contingui. Un altre efecte contextual ¢s dona en la tendéncia a fer més Iargues les vocals davant de pausa i d’una consonant sonora, mentre que davant d'un consonant sorda tendeixen a escurcar-se.”* La durada global dels segments que constitueixen la stlaba contribueix en gran mesura a la prominéncia accentual en catali, de manera que les sitlabes accentuades solen ser més Ilargues que les inaccentuades, tot i tenir en compte les limitacions tem porals imposades per les causes esmentades. 1.3.2.2. Ltacivitatgloica, la freqiienca fonamental i Valtura tonal Com hem vise (vg. § 1.2.1), Iactivitatgltca esti relcionada amb V'atura musical de la-veu. Els valors d’F, (fregiléncia fonamental) en la parla no superen els 500 Hz. Entre cls parlants masculins varia entre 60 i 240 Hz i la migiana é de ordre de 120 Hz, mente que per als parlans fémenins oscilla entre 180400 Fila mitiana es pot sitwar en 225 He Per als infants encara és superior: aproximadament 265 Hz, La determi- nen els masculs que ajusten la tensi6 laringia i les forces seat igus at on ois. gue favactumeiaifone denenya per» lx fonacid. La arinié ton cpm, doncs,en primer lloc, del grau de tensié dels ples per T'accié dels mesculs 'ajusta- 24. Vegeu Recasens (1991: 51-52), 83 eatin eis et mg (Thay os ew ei Te eae bcp 1333 et riage 8 ‘ferme more enc ibe manifestacions (nivel Sec chat et yeni eh say, endeavor i al eras ata a coastal Se mcm 15.23. Lina poms api tio prcement aia enol gra clevat intent a 1 prominin accearal a vat inten vocal Laisa lng imps pdms an que expla ie con ‘Shura cava nbghtqus daa emis del so. FL correlatacistic de i ten pn ona qte es aici de quanttat eenergia que es te pect en un soo enum lcd on, com 2 result de La varaed de ms bgt Aqua pn pdt hx ane que passa a través dela go Sr amb um wloat poprconal a peeiindcads En la prodaccié del ss sonora ae aca aha deh ples tals Fenergiaeinttica del a ‘fees candor en ecg anc, Enel as dele sons sons aquest ene Sorgen hs gon, ‘ons ppt Facet en princp la itnsta, de manera que (Reker ones quel inacentndes. Ary be aquest ee 3x mol esos Ea prnancar un mot bab age pur (pa) ( otc gm east pel ease! ara Co SOE eu pr a ena pau tence ab a vem, pe, en tum gra de sonicieat bai En oan primera sab la gue sobresurt. So ‘onl fh pom ae ‘inoue ape sh rmatcen mondtonaent. eee Comp 1 poe tem ea dsigr el dos mots cos do 0 Sort, Lireeaien nbn nts soca et I de soni de i ca OME ora que la primes, tot

    You might also like