REDACCIÓ D’UN TEXT NARRATIU Bárbara Rosas, 2BAC.

Un divendres a la nit, al voltant de les 8, anava en direcció a la meua llibreria favorita per a
renovar lectures. El carrer estava ple de gent, perquè era divendres i tothom eixia de festa o
a sopar fora de casa.
Vaig arribar a la llibreria, vaig agafar un llibre i em vaig asseure en el racó de lectura per a
començar-lo, no volia anar-me a casa perquè estaria el meu germà jugant a la play parlant
amb els amics i no em deixaria llegir tranquil·la. Vaig estar immersa en la lectura almenys
dues hores.
Quan vaig eixir, el primer que vaig fer va ser mirar el mòbil. Se'm va parar el cor. Tenia 15
trucades perdudes del meu germà xicotet que estava a soles a casa i vaig sentir com si
alguna cosa roïna haguera passat. Vaig començar a cridar al mòbil però ningú me l'agafava,
l'ansietat començava a apoderar-se de mi, posant-me en la pitjor situació. Vaig començar a
maleir una i mil vegades no haver-me anat a casa, era la meua responsabilitat, el meu
germà m’havia necessitat i jo no havia estat per a ell. Passaven els minuts i jo no feia res
més que córrer per a arribar a casa el més prompte possible.
Vaig arribar al portal i em tremolaven les mans, no podia obrir. Vaig obrir i vaig pujar les
escales a tota velocitat fins a arribar a la porta. Quan vaig entrar a casa vaig començar a
plorar.
El meu germà s'havia quedat adormit amb el mòbil a la mà i, pel que vaig poder observar,
em cridava perquè anara a fer-li el sopar.
Vaig començar a plorar, però d'alleujament.