ESTUDI DE LA MATERIALITAT BÈL·LICA

La Batalla de Tannenberg (1914)

Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual

Teoria social, econòmica i política en Arqueologia. Bloc 1.

Prof. Pedro Castro

Universitat Autònoma de Barcelona

Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

Índex de continguts

1. Contextualització. ............................................................................................................. 3
1.1. Marc espaial - geogràfic. ............................................................................................. 3
1.2. Marc històrico - social ................................................................................................. 3
1.3. Característiques: objectes arqueològics. ..................................................................... 4
1.3.1. Alemanya. ............................................................................................................ 5
1.3.2. Rússia ................................................................................................................... 6
1.3.3. Uniformes i peces de vestir. ................................................................................. 7
2. Classificació ....................................................................................................................... 8
2.1. Objectius...................................................................................................................... 8
2.2. Variables quantitatives i qualitatives........................................................................... 8
2.3. Tipologia resultant....................................................................................................... 9
3. Economia ......................................................................................................................... 10
4. Fonts referencials ............................................................................................................ 12
5. Annex ............................................................................................................................... 13

2
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

1. Contextualització.
1.1. Marc espaial - geogràfic.

La Batalla de Tannenberg es troba enquadrada en el marc de la Primera Guerra Mundial

al Front Oriental. Aquest episodi militar es localitza al mig de la línia de frontera entre l’Exèrcit
Rus i l’Exèrcit Alemany, a les proximitats dels llacs de Masuria, al centre de la Prússia Oriental.
Entre les ciutats de Gumbinnen, on va succeir la batalla immediatament anterior entre els dos
exèrcits, i la pròpia Tannenberg.

En si, la batalla de Tannenberg és el nom sota el que es coneixen una sèrie d’accions
militars esdevingudes a finals d’agost de 1914, es tracta de la operació envolvent més gran de
la guerra1. El combat va rebre el nom de Tannenberg tot i produir-se en les proximitats de la
vila de Hohenstein, l’actual Olsztynek. Batejada pels alemanys, el seu nom es deu al seu ús
com a símbol de revenja i contraposició a l’èxit que van tenir polonesos i lituans a la batalla
medieval de Tannenberg/Grunwald, al 1410, quan van derrotar als cavallers de l’Orde
Teutònic2.

1.2. Marc històrico - social

La Batalla de Tannenberg la situem a finals d’agost l’any 1914, és a dir, en el context

de la Primera Guerra Mundial (1914 - 1918). En aquesta batalla hi trobem dos bàndols
clarament diferenciats els quals són per un cantó el 1r i 2n Exèrcit de l’Imperi Rus, comandats
per Paul Rennenkampf i Aleksandr Samsónov, i per l’altra banda, tenim a l’Imperi Alemany
amb el seu 8è exèrcit, comandat primerament Maximilian von Prittwitz i succeït pel General
Paul Von Hindenburg, i que tenia l’objectiu de frenar l’avançament de les tropes russes per la
Prússia Oriental.

Afegir que, Tannenberg ve precedida per la Batalla de Gumbinnen (20 d’agost de

1914), la qual va acabar amb la derrota de les tropes alemanyes, i que va causar una
sobrevaloració dels exèrcits russos, sobretot el de Rennenkampf3. De fet doncs, l’èxit a la

1
Stevenson, D. (2004), 1914-1918. The history of the First World War, Penguin Books.
2
Vidit: Showalter, D. (1991) Tannenberg: Clash of Empires, Archon Books.
3
Menning, B. (2021) La Maniobra de Tannenberg. Desperta Ferro Contemporánea: Tannenberg 1914, vol. 43,
pp. 38 - 45

3
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

Batalla de Gumbinnen va provocar una euforia en la totalitat de l'Imperi Rus que va fer que els
russos baixessin la guàrdia enfront a les tropes alemanyes, les quals s’havien retirat amb èxit4.

El descuit i l’allunyament de les tropes de Rennenkampf i Samsónov, i la bona gestió

per part dels alemanys després de la seva derrota, sobretot gràcies a personatges com
Hindenburg, va permetre que les tropes alemanyes donessin un cop dur a les tropes russes,
desencadenant així, el dia 24 d’agost, la Batalla de Tannenberg5. Així doncs, després de dies
d’exhaustiu combat, l’Imperi Alemany va sortir victoriós de la Batalla de Tannenberg amb
unes 12.000 baixes d’un total de 150.000 assignats a Hindenburg. Pel que fa a les tropes russes,
les baixes eren molt més greus doncs, ½ del 230.000 homes de Samsónov van ser atrapats,
ferits o bé morts6.

Finalment i en referència a l’armament dir que va ser a la primera dècada del s. XX

quan els països europeus es van veure immersos en una carrera armamentista (“Arms Race”),
en la qual no només van millorar les seves armes sinó que també els uniformes i les vies militars
de transport i comunicació. Pel que fa a la situació a Rússia explicar que, va ser a partir de 1908
quan van començar a invertir recursos econòmics en el desenvolupament de l’exèrcit, tot
iniciant un “Gran Programa” de re-armament. Alemanya un país summament influenciat per
l’àmbit militar i l’exèrcit7, va apostar per a un ràpid creixement, expansió i desenvolupament
del seu exèrcit8. Per tant, a la Batalla de Tannenberg ja ens trobarem d’un nou model d’exèrcit,
armes i organització militar, per part d’ambdues potències.

1.3. Característiques: objectes arqueològics.

Aquest estudi de estarà centrat en la materialitat bèl·lica, és a dir, l’armament, deixant

de banda doncs l’estudi de les infraestructures sanitàries i el manteniment de tropes. Així doncs,
l’estudi de l’armament, tant rus com alemany, ha quedat dividit en les següents categories:

● Infanteria: fusells, revòlvers, metralladores, rifles, pistoles, etc.

● Artilleria: morters, canons obús, artilleria mòbil, artilleria de campanya, etc.

4
Hastings, M (2014). 1914: El año de la catástrofe. Barcelona: Crítica, pp. 314.
5
Op. Cit. Hastings, M (2014). 1914: El año de la catástrofe, pp. 318.
6
Ibid, pp. 323.
7
Ferro, M. (1988). La Gran Guerra (1914 - 1918), Alianza Universidad, pp. 41 - 42
8
Howard, M. (2002) The First World War, Oxford University Press, pp. 22-24.

4
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

● Aviació: aviació de reconeixement. És important aclarir que només comptarem amb

l’aviació prussiana.
● Altres: granades de mà, sables, ganivets llargs, baionetes, etc.

A tot això, afegir una cinquena categoria que és la de uniformes i peces de vestir. Per a
fer un anàlisi exhaustiu d’aquesta categoria ens centrarem sobretot en les peces metàl·liques,
ja que són les que han perdurat en el temps com poden ser cascos, insígnies, botons, sivelles,
etc.

1.3.1. Alemanya.

L’exèrcit alemany o prussià es dividia en 25 cossos armats els quals seran utilitzats
sobretot per l’expansió alemanya en temps de guerra. Alhora, aquests cossos armats tindran un
“Gran Comandant que, s’encarregarà de l'entrenament, la instrucció tècnica9 i del
comandament dels soldats al seu càrrec durant les diferents batalles. En aquest sentit destacar
la importància de l’artilleria, sobretot de campanya i la mòbil, com a punt fort de l’exèrcit
alemany.

Amb tot això, dir que, s’ha tingut en compte l’any que es va començar i deixar de produir
l’armament, ja que en cas de no ser contemporani a la batalla (1914) no podrà ser inclòs en el
registre material. Cal remarcar que si es realitzés una exposició de tot el possible armament
utilitzat, aquesta seria molt extensa, i és per això que, s’ha apostat per la realització d’un recull
més reduït de dites armes.

● Infanteria:
○ Revòlvers: Mauser C78 zig-zag.
○ Metralladores: Madsen M1902, Parabellum MG 14, Maschinengewehr 9 (MG
08).
○ Pistoles: Frommer Stop, Bergmann - Bayard pistol, Dreyse M1907, Luger
pistol (parabellum pistol), Mauser C96, Steyr M1912 pistol.
■ Pistoles de bengales: Hebel Model 1894.
○ Rifle: Gewehr 1888/98, Mauser Model 1871.
● Artilleria:

9
Fosten D. S. V., Marrion R. J. (2004), The German Army 1914 - 1918, Men-at-Arms, Osprey Publishing, pp.
13 - 15.

5
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

○ Morter: Schwerer LadungsWerfer Ehrhard (24 cm), Howitzer Model 1901

(120 mm).
○ Artilleria mòbil: Fahrpanzer.
○ Artilleria de campanya. 3.5 cm Kanone 09 amb retrocàrrega (3.5 cm), FK 16
i 96 (7.7 cm), Kanone C/73 (8/9 cm).
○ Canó d’acompanyament: Infanteriegeschütz L/16.5 (7.62 cm)
○ Canó obús: Feldhaubitze 98/09 (10.5 cm), Feldhaubitze 1902/1913 (15 cm)
Mörser 10 (21 cm).
● Aviació de reconeixement: Albatros B.I, Fokker A.I, Hansa-Brandenburg B.I, Aviatik
B.I
● Altres armes:
○ Espases: M1873 Artilleriesäbel, M1889 Infanteriesäbel.
○ Granades de mà: M1913 Kugelhandgranate.
○ Granades de fusell: M1913 Karabingranate.
○ Baioneta: Seitengewehr 84/98 III.

1.3.2. Rússia10

Si ens posem a parlar de l’Imperi Rus és important dir que el seu l’exèrcit comptava, en
temps de pau, amb 12 districtes militars els quals tenien tots un comandant en cap, i a més a
més, es podia dividir l’exèrcit de terra en dos: la Imperial Militia i el l’exèrcit permanent. Tot
i així, arrel de la guerra l’estructuració i organització va patir importants transformacions, tal i
com ja s’ha esmentat amb anterioritat. Aquests canvis van comportar, d’entre altres coses, un
increment en el nombre de maquinària de guerra a través de les importacions i de l’expansió
pel territori11.

Afegir que, al igual que en el cas alemany, hem tingut present l’any de producció de
l’armament per tal de que fos contemporani a 1914, així doncs, hem descartat les armes
produïdes a partir de 1915, i també aquelles que es van deixar de fabricar a partir de l’any 1913.
En aquest cas, a causa de l’alt nombre del material que es podria trobar, també es procedirà a
exposar un recull de l’armament utilitzat.

10
W. Steinberg, J. (2021). Tradición contra progreso. La reforma del Ejército Ruso. Desperta Ferro
Contemporánea: Tannenberg 1914, vol. 43, pp. 30 - 37
11
Cornish, N. (2001), The Russian Army 1914-1918, Men-at-Arms, Osprey Publishing, pp. 11-15.

6
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

● Infanteria:
○ Revòlver: Nagant M1895 Reader.
○ Metralladora: Maxima PM1910 (pesada), Madsen Machine Gun, Chauchat
(lleugeres).
○ Fusell: Winchester Model 1895, Gras M1874 Mossin-Nagant, Arisaka tipus 30
i 38, Vetterli M1870
○ Rifle semiautomàtic: Winchester Model 1907.
● Artilleria.
○ Artilleria de “tret ràpid” (Quick-firing gun): Gun M1900 (76 mm )
○ Artilleria de campanya (Light field gun): Light field gun M1877 (87 mm),
Gun M1910 (107 mm), Divisional gun M1902 (76 mm), 42-line field gun
M1877.
○ Canó obús: Howitzer Model 1901 (120 mm), Howitzer M1909 i M1910
(122/152 mm).
● Aviació de reconeixement: en aquest cas, no comptarem amb l’aviació de
reconeixement rusa ja que no va ser utilitzada durant la batalla.
● Altres armes russes:
○ Sables models 1881 i 1901: Shashka
○ Ganivets llargs: Bebout
○ Granades de mà: model 1914.

1.3.3. Uniformes i peces de vestir.

Finalment doncs, tindrem els uniformes i les peces de vestir d’ambdós exèrcits. Degut
a les característiques peribles de les peces tèxtils, les possibles troballes relacionades amb
aquest aspecte en una excavació arqueològica sobre el camp de batalla de Tannenberg només
seran peces metàl·liques i de cuir, com cascos, insígnies o cinturons, entre altres objectes.

De l’exèrcit alemany s’hi podrien trobar totes aquestes peces ja mencionades que no es
fan malbé amb el pas del temps, però utilitzaríem els cascos per tal d’identificar a quin grup
jeràrquic dins de l’exèrcit pertanyien els soldats, i d’on provenien, degut a que cada un tenia

7
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

una forma diferent (annex 1)12, el mètode que usaven en aquell moment per identificar-se, el
color dels pantalons o les “xorreres” de l’uniforme, no es conservarien correctament.

Pel que fa als soldats de l'exèrcit rus també es trobarien botes, cinturons, corretges,
botons, insígnies i sivelles, però no cascos, ja que no en duien. Per tal d’identificar a quina
branca de l’exèrcit pertany cada soldat, a més a més de les insígnies si es trobessin, ens
centraríem en el color de les peces de metall situades sobre les espatlles dels uniformes, el qual
podem veure a l’annex 213.

2. Classificació
2.1. Objectius

L’objectiu pel que es durà a terme la classificació està encarat a resoldre tots els
interrogants relacionats amb el material bèl·lic, les potències que es van enfrontar a la batalla,
i els moviments, desplaçaments i estratègies geogràfiques que es van dur a terme a la batalla
de Tannenberg, donant pas als tres objectius principals:

1. Deduir la quantitat de combatents que es presentaven a cada bàndol de la batalla a partir

de tot el material bèl·lic trobat.
2. Determinar el valor econòmic de les armes i la munició en base a la seva qualitat.
a. Determinar la capacitat econòmica de cada exèrcit.
3. Fer una reconstrucció dels moviments que van dur a terme ambdues potències, fet que
es realitzarà tant a partir de les restes trobades com a través del SIG (Sistema
d’Informació Geogràfica) i amb una metodologia similar a la utilitzada en el Proyecto
Baecula per estudiar un camp de batalla de finals del s. III aC.14.

2.2. Variables quantitatives i qualitatives

Per determinar i classificar les restes d’aquest material bèl·lic utilitzarem diverses
variables, les quals podem dividir entre quantitatives i qualitatives. D’aquesta manera, el

12
Op. Cit: Fosten D. S. V., Marrion R. J. (2004), The German Army 1914 - 1918
13
Op. Cit. Cornish, N. (2001), The Russian Army 1914-1918, p.33
14
Bellón, José P.; Rueda, C. (2017). “Metodología arqueológica para la investigación de campos de batalla de
la Antigüedad. Baecula y la batalla, entre las fuentes escritas y la arqueología”, Revista de Arqueología Histórica
Argentina y Latinoamericana. Sociedad Argentina de Antropología.

8
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

següent apartat ens servirà per obtenir una diferenciació entre les restes de l’exèrcit rus amb
les restes de l’exèrcit alemany.

En referència a les variables quantitatives, podrem valorar tant la mida de les armes
com les quantitats en el cas de que s’hi presentin. També ens poden indicar l’accés de les
matèries primeres, la productivitat, la producció de les indústries i la disponibilitat immediata
del material bèl·lic de les dues potències. Ens centrarem en la presència o absència de les restes
de camps de mines, i de les restes de l’armament soviètic i alemany per identificar les zones on
s’hi presenten. També es pot aplicar aquesta mateixa variable per determinar les diferents zones
de l’avenç de l’exèrcit alemany sobre la defensa soviètica.

Per altre banda, parlarem de les variables qualitatives per definir les categories
d’aquestes restes ja que ambdues potències presentaven característiques ben diferenciades les
quals no només queden enquadrades l’armament, sinó que també en les peces de vestir com
poden ser les sivelles dels cinturons, per exemple. Per entendre les variables qualitatives podem
observar el calibratge dels diferents cartutxos i bales dels dos exèrcits, alhora que poder
quantificar les restes de cada calibratge i classificar-les entre els diferents tipus com ara
artilleria o infanteria.

2.3. Tipologia resultant.

La tipologia resultant sobre l’estudi de la classificació dels materials bèl·lics fet sobre
l’armament soviètic i alemany ens pot dur a la situació en el camp de batalla. La quantitat
d’individus de cada tipus també ens determina aquest moment històric.

Aquest estudi també ens permet determinar la quantitat d’armes més utilitzada a cada
bàndol i els seus trets característics, tant de calibratge com d’armament més pesat. Potser aquest
estudi ens pot apropar a les postures del dos exèrcits envers a la seva lluita en el camp de batalla.

Tot i que aquest estudi del material de la zona on es va dur a terme la batalla ens aporta
informació interessant i veraç sobre la tipologia resultant, no podem obviar que la
documentació escrita en el moment històric, per part del dos bàndols, ens aporta una informació
molt més descriptiva i completa.

9
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

3. Economia
La guerra és un fenomen molt car, s’inverteixen grans quantitats de diners per dur-la a
terme, des del manteniment de tropes pel que fa a la manutenció, salaris i el pagament de
subsidis als familiars en cas de mort o lesió incapacitant, fins al preu de la confecció dels
uniformes i el transport de matèries primes en primer lloc per elaborar armes i munició, i la
pròpia manufactura d’aquests, i en segon lloc dels productes ja confeccionats i els soldats cap
al front de batalla. A més a més, s’ha de tenir en compte que durant el conflicte el preu dels
productes va arribar a duplicar-se en molts països, arribant a mobilitzar en total gairebé la
mateixa quantitat de diners invertits en la Segona Guerra Mundial15.

Els mecanismes de producció no es van aturar però sempre hi havia demanda de

productes, sobretot material bèl·lic com munició i armes. Malgrat això, la producció sí que va
disminuir degut a la dificultat de transport i extracció dels materials necessàries per la
manufactura d’armes, com són carbó, acer i ferro, en un món on la gran majoria de població
capaç de treballar havia marxat a lluitar a la guerra. A l’annex 3 podem veure la davallada en
l’extracció d’aquests productes. Així l’economia dels diferents països partícips en la guerra va
començar a entrar en un període d’escassetat i una economia bastant autàrquica degut a la
reducció del comerç exterior. Alemanya va ser un exemple de coordinació racional de les
activitats industrials a més de destacar també pel progrés tècnic i científic que va haver de
desenvolupar per pal·liar la gran crisi en la que entrava degut a la manca de productes com els
petroli o els metalls16. Rússia per la seva part va ser un estat majoritàriament agrícola fins ben
entrada la Segona Guerra Mundial, tot i així la mobilització de l’economia en les anomenades
indústries de defensa va provocar un gran canvi dins el reduït grup d’obrers, passant d’un 24%
a un 76% de la població obrera que es dedicava a la manufactura d’aquests productes de guerra.
Tot i així, de les potències involucrades en la guerra, Alemanya conservava el nombre més
gran de treballadors destinats a la defensa, 3.500.00017.

Depèn del mètode utilitzat per estimar la despesa militar en cada país surt una quantitat
o una altra, però en total van arribar als 208,5 milers de milions de dòlars durant tota la guerra
(annex 4). Per exemple, s’estima que durant l’any 1913-14 Alemanya va gastar entre 1,664
milions de marks i 2,406 milions de marks, segons si s’inclouen en la despesa el preu del

15
Op. Cit. Stevenson, D. (2004), 1914-1918. The history of the First World War, p. 219.
16
Op. Cit: Ferro, M. (1988), La Gran Guerra (1914 - 1918), p. 216-217.
17
Ibid: p.218.

10
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

transport dels materials i soldats per canals o ferrocarrils18, el mateix passa en el cas de Rússia
que al 1914 les despeses de la guerra li van costar al voltant de 2,540 milions de rubles19. També
s’ha de tenir en compte que aquesta última va lluitar, deu anys abans de l’inici de la Primera
Guerra Mundial al 1914, a la guerra Russo-japonesa, costant-li aquesta 2,6 milers de milions
de rubles20. Aquest sobre-cost anterior va suposar que a l’entrada de la Gran Guerra el seu
poder adquisitiu fos menor, a més que les armes estiguessin desactualitzades ja que s’havien
de reutilitzar les usades en el conflicte anterior.

El valor funcional d’ús dels productes involucrats en un conflicte armat és la guerra i la

mort; explotar el territori per evitar un atac, lluitar i lluir les insígnies i uniformes que
proclamen poder i identitat.

18
Ferguson, N. (1999), The Pity of War, Basic Books, p.107.
19
Op. Cit: Stevenson, D. (2004), 1914-1918. The history of the First World War, p .223.
20
Ibid: p.115.

11
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

4. Fonts referencials
Bellón, José P.; Rueda, C. (2017). “Metodología arqueológica para la investigación de campos
de batalla de la Antigüedad. Baecula y la batalla, entre las fuentes escritas y la
arqueología”, Revista de Arqueología Histórica Argentina y Latinoamericana. Sociedad
Argentina de Antropología.

Cornish, N. (2001), The Russian Army 1914-1918, Men-at-Arms, Osprey Publishing, pp. 11-
15.

Ferguson, N. (1999), The Pity of War, Basic Books, p.107.

Ferro, M. (1988). La Gran Guerra (1914 - 1918), Alianza Universidad, pp. 41 - 42.

Fosten D. S. V., Marrion R. J. (2004), The German Army 1914 - 1918, Men-at-Arms, Osprey
Publishing, pp. 13 - 15.

Hastings, M (2014). 1914: El año de la catástrofe. Barcelona: Crítica, pp. 314

Howard, M. (2002) The First World War, Oxford University Press, pp. 22-24.

Menning, B. (2021) La Maniobra de Tannenberg. Desperta Ferro Contemporánea: Tannenberg

1914, vol. 43, pp. 38 - 45

Showalter, D. (1991) Tannenberg: Clash of Empires, Archon Books.

Stevenson, D. (2004), 1914-1918. The history of the First World War, Penguin Books.

W. Steinberg, J. (2021). Tradición contra progreso. La reforma del Ejército Ruso. Desperta
Ferro Contemporánea: Tannenberg 1914, vol. 43, pp. 30 - 37.

12
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

5. Annex

Annex 1. Fosten D. S. V., Marrion R. J. (2004), The German Army 1914 - 1918, Men-at-Arms, Osprey Publishing

13
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

Annex 2. Cornish, N. (2001), The Russian Army 1914-1918, Men-at-Arms, Osprey Publishing

14
Marta Daza Carbonell, Joana Galera Botey i Carles Nicolas Pascual 2020/2021
Teoria social, econòmica i política en arqueologia Grau d’Arqueologia

Annex 3. Ferro, M. (1988). La Gran Guerra (1914 - 1918), Alianza Universidad, p.221

Annex 4. Stevenson, D. (2004), 1914-1918. The history of the First World War,
Penguin Books.

15