TEMA III. EL TREBALL DE CAMP. 1. QUE ES EL TREBALL DE CAMP Sovint s*ha dit que el treball de camp constitueix, junt amb el métode comparatiu i el relativisme cultural, un dels trets distintius de l'antropologia, D’una manera general, el treball de camp és la fase de la recerca cientifica en qué es porten a terme les observacions i es registren les informacions que seran sotmeses a l’analisi. En antropologia, perd, el treball de camp té una dimensié molt més amplia i no es limita a la sola recol-leccié de dades empfriques. Es, en paraules de Stocking, “I'experiéncia constitutiva de l’antropologia” (1993:43). Hom podria definir el treball de camp des de tres parametres diferents: a) com al procediment metodoldgic que utilitzen els antropdlegs; ) com a un conjunt de técniques aplegades a partir d’una estratgia metodoldgica comuna, que es basa en l’estada perllongada de linvestigador al si del context social sobre el qual desenvolupa la seva indagacié i en l’observaci6 participant; ¢) com a una série de situacions i d’intercanvis personals que involucren Vinvestigador i impliquen les seves interrelacions amb les persones pertanyents al grup 0 sector estudiat. 1.1. El treball de camp, element distintiu de l'antropologia Tot i que alguns dels primers antropdlegs ja havien realitzat abans recerques sobre el terreny (Morgan, per exemple, va conviure en diverses ocasions entre algunes tribus de Kansas i Nebraska), el treball de camp va ser generalment desat2s i poc practicat en el context de l’antropologia evolucionista i difusionista. Aquesta constituia Havors una disciplina fonamentada en el treball de gabinet, recolzat en les descripcions i les fonts que podien obtenir-se indirectament, amb la qual cosa la recollida de la informacié etnografica i I’elaboraci6 tedrica estaven disassociades. Se sol afirmar que va ser Bronislaw Malinowski (1884-1942) qui va sistematitzar i formular metodoldgicament aquest procediment d’investigaci6, considerant-se habitualment la seva obra Els argonautes del Pacific occidental (1986), publicada el 1922, com a la seva carta fundacional. No obstant aixd, el terme rreball de camp ja havia estat introduit abans a l’antropologia per Haddon a partir del discurs naturalista, qui ja va postular alguns dels seus aspectes essencials com I'estada perllongada i continua d’un investigador especialitzat al si d'un grup huma (Velasco i Diaz de Rada, 1997:20).78 . ‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL Més tard, Rivers, a Notes and Queries on Anthropology (Royal Anthropological Institute, [1913] 1951), va formular igualment el treball de camp en preconitzar un métode de recerca caracteritzat per Vestada perllongada sobre el terreny d'un investigador, amb formacié antropoldgica i no dependent dorganismes publics o privatst convivint de forma continuada amb Ia gent d’una comunitat local, un grup social, una organitzacié formal o una agrupacié relativament estable. A diferéncia de Rivers, perd, Malinowski no es limitaria a desenvolupar el programa d’aquest procediment de recerca d’una manera tnicament tedrica siné que va dur-lo també a la practica. Pel fet dhaver nascut a Polonia, i com a sibdit d’una poténcia enemiga de Gran Bretanya, Malinowski va ser obligat a recloure’s durant la I Guerra Mundial a les Illes Trobriand (Melanésia). Va ser lavors quan les seves formulacions tedriques que consideraven que cada cultura constitueix una unitat integral de parts inseparables van coincidir amb la realitzacié d’un treball de camp de larga durada basat en l'observaci6 participant. Es tractava de recollir sobre el propi terreny el major nombre d’informacions sobre cadascun dels elements socials presents, amb I’objectiu d’extreure una sintesi socioldgica del grup huma estudiat, De la mateixa manera que el fisic construeix la seva teoria a partir de les dades experimentals, que tot i ser sovint assequibles han d’interpretar-se, l’antropdleg extreu les seves informacions de la propia comunitat estudiada, la qual es converteix d’aquesta manera en el seu “laboratori”: Com assenyalen Velasco i Diaz de Rada (1997:20), més enlla de les seves innovacions técniques, I’aportacié més significativa de Malinowski prové de la situacié de solitud en qué va trobar-se aquest autor i que va obligar-lo a aprendre a comportar-se d’acord amb els cpdis socials del grup amb el qual va conviure, aprenent la seva lengua i passant a formar part de la seva vida quotidiana. L’éxit del treball de camp en Vantropologia es deu justament al fet de presentar-se com una experiéncia compartida amb els nadius i de la qual se’n fa complice al lector. Per tot aixd, s'ha afirmat molt sovint que el treball de camp antropoldgic pot considerar-se des d’una doble perspectiva: com a un procediment d’investigacié perd alhora també com a una experiéncia personal. 1.2. Un procediment d” investigaci6 Com a procediment d’investigaci6, el treball de camp seria I’etapa en un procés de recerca en que l'antropdleg efectua les seves observacions i recull les seves propies dades. En aquest sentit, el métode tradicional es recolza en lobservaci6 participant realitzada durant un larg perfode de temps i en Vobtencié d’informacions a partir dels individus pertanyents a la comunitat escollida. El treball de camp 6s, de totes maneres, una estratégia que inclou diverses técniques d’investigaci6. La mera estada sobre el terreny no és una condicié suficient per comprendre una realitat social qualsevol. No n’hi ha prow tampoc amb adoptar una determinada actitud personal. Alld que confereix a la recerca de camp un cardcter cientific és I’tis de tota una série de t&cniques d’investigacié que, tot i recolzar-se en processos que tots desenvolupem quan ens veiem en lobligaci6 de comprendre 0 d’adaptar-nos a una situacié desconeguda, impliquen una preparacié prévia i una aplicacié sistemitica. Entre d’altres técniques, Vinvestigador recorre en el curs de la seva estada sobre el terreny a l'observaci6 i la descripcié etnografica, a les entrevistes i la recerca d’informacié oral, i al treball documental com a sistemes que li permeten lobtencié d’informacié. A més, per a la seva recollida es recolza en instruments com el diari de camp, la gravadora, els quaderns de camp i en recursos com les fitxes etnografiques, els giiestionaris o les guies de camp. La dificultat a "hora de definir les caracterfstiques del treball de camp com a procediment de recerca ha originat no poques confusions. Més enlla de la seva dimensié técnica, el treball de camp implica una actitud analitica personal, de manera que cada investigador el porta a terme de forma molt diferent d’acord amb les caracteristiques del loc elegit, els objectius i tematica de la seva recerca, les condicions en qué es troba i fins i tot del seu propi caracter. Aquesta és, alhora, la grandesa i la miséria del treball de camp. Grandesa perqué en bona mesura la perspectiva distintiva de l’antropologia derivaTECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL 0 d’una manera indisassociable de la practica de camp. Perd el fet que estem davant d’una estratégia que no només és técnica siné també personal, exit de la qual depén en bona mesura de l'art amb qué es porta a terme, ha portat sovint a sobrevalorar aquesta dimensié en la recerca. En aquest sentit, Edgerton i Lagness (1977:3) assenyalen que loriginalitat metodoldgica del treball de camp es fonamenta en els principis segiients: a) els millors instruments per condixer i comprendre una cultura sén la ment i les emocions humanes; ) una cultura ha de ser vista a través de qui la viu, a més de l'observador cientific; c) una cultura ha de ser presa com a una totalitat, de manera que els comportaments culturals no poden aillar-se del context on es produeixen. 1.3. Una experiéncia personal Molts investigadors consideren el treball de camp com a requeriment indispensable per a la confirmacié carismatica personal d’un antropdleg. L’experigncia en el treball de camp és un element valorat en els curriculums professionals i ha estat considerat sovint I’element que permet adquirir plenament la categoria d’antropdleg a la manera d’un ritual de pas. L'aillament, les dificultats dintegraci6, la separacié de les persones conegudes, la duresa de les condicions de vida, l’estranyesa que deriva de I’enfrontament amb una altra cultura s6n alguns dels aspectes destacats com a les dificultats 0 les proves d’aquest transit, junt amb d’altres elements que es relacionen amb les satisfaccions personals com ara la descoberta de I’altre, el relativisme de la propia cultura o les relacions, sovint intenses, que genera I’estada en un entorn social que no és, en principi, el propi. Tot plegat atorga al treball de camp l’auréola propia d’un ritual. Seligman, que va enviar Malinowski a investigar sobre el terreny, va advertir, just després de comprovar-ne els primers resultats, que aquest arribaria a ser tan determinant per a l'antropologia com va ser-ho la sang dels martirs per a lexpansié de I’Església catdlica (Stocking, 1993:56). Tot plegat confereix al treball de camp una barreja de misteri, d’ oportunitat i d’excitacié (Velasco i Diaz de Rada, 1997:19) que és percebuda d’una manera encara més intensa per aquells que preparen la seva primera experigncia sobre el terreny. Perd, tot i que resulta inevitable parlar del treball de camp com a vivéncia personal a causa del grau d'implicacié que suposa per a ’investigador, convé anar amb compte. El treball de camp no és anar de viatge, passar unes vacances o,afrontar un repte per determinar les capacitats personals que es tenen com a investigador: és una estratégia metodoldgica del treball cientific i, com a tal, est& subjecta a determinats requisits i procediments. Tot i que sol suposar una prictica gratificant, per la vivencia que experimenta Vantropdleg, el seu objectiu no pot limitar-se a aquesta sola dimensié. 2. LA PRACTICA DEL TREBALL DE CAMP Les diferents etapes que cal cobrir en un procés de recerca recolzat en el treball de camp i que permeten orientar el seu disseny presenten una seqiiéncia ldgica. No obstant aixd, en qualsevol treball vestigador haura d’ajustar-les a les necessitats que aquest imposi, i més en un tipus de recerca reflexiva i flexible com la de l’antropologia, car el seu desenvolupament no depen mai només de la planificacié previa siné també de les persones que constitueixen MYobjecte de la seva atencié i les situacions que es plantegen en el curs de I’estada sobre el terreny.80 . ‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL <| | IDEA INICIAL | | | _ S| =a W __¥__- Exploracié bibliogratioa ig | = Exploracié de les fonts a econo eva | + Exploraci6 del mare d'analisi BI a ~ Contactes inicials a rl it - Formulacié del problema de recerca: mare tedric — > —s- PROJECTE DE RECERCA i hipdtesis ‘| | —_ | ___~ Ambit de la recerca: unitat d'analisi, ambit geografic i cronolagic - Metodologia, t&cniques d’investigacié i fonts - Planificacié del treball i PREPARAGIO DEL TREBALL qirepamce Boies a] | DecAM - Aprenentatge de r'idioma 2 Eom ___| = Comprovar els instruments d’analisi & SS - Planificar qiiestions practiques 4g | nae - Integracié en la comunitat local = | Pf a Ht ES ie | ENTREVISTES ae OBSERVACIO | 4, e a ] TRANSCRIPCIO lssTewarrr2nce | Brtorsce cea ANALISI DE LES DADES @ a 2 a @ @ 4 wu a 2 3 é Fa a g @ = PRESENTACIO PUBLICA DELS | - Presentacié dels nous coneixements i de la seva RESULTATS possible aplicacié La ———_- Mitjans diversos de presentacié: informes, publicacions, exposicions, conferéncies, ...TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL 81 2.1. El pla de recerca El procés comenga, logicament, amb el disseny del projecte d’investigaci6, en el qual es definiran el problema de recerca i el seu ambit i es planificara la seva metodologia i calendari. Tot i que haura de considerar-se sempre com a un programa obert, que caldra adaptar a les necessitats i oportunitats que vagi presentant el desenvolupament mateix del treball de camp, V'investigador haura de resoldre i formular per endavant els grans problemes que planteja tota recerca, Qualsevol projecte recolzat en el treball de camp comporta algunes especificitats que cal tenir en compte. D’acord amb Taylor i Bogdan, “En contrast amb la major part dels métodes, en els quals les hipdtesis i procediments dels investigadors estan determinats a priori, el disseny de la recerca en l’observacié participant es manté flexible, tant abans com durant el seu procés real. Malgrat que els observadors participants, tenen una metodologia i potser alguns interessos de recerca generals, els trets especifics del seu enfocament evolucionen a mesura que operen. Fins que no entrem al camp, no sabem quines preguntes fer ni com fer-les” (1992:31-32).. Tanmateix, aixd no significa que calgui esperar que el problema de recerca sorgeixi a posteriori, després Whaver entrat al camp (orientant-se a una intencié merament descriptiva), perd en qualsevol investigacié que implica una recerca sobre el terreny el métode inductiu aboca a uns interrogants que s6n sovint generals i que, en tot cas, han de considerar-se modificables arran del procés mateix de recollida de les informacions. Malinowski ja havia insistit en la necessitat de disposar de problemes preliminars, perd subratllava alhora que tenir plantejats uns problemes no havia de confondre’s amb comptar amb idees preconcebudes: “Una bona formacié tedrica i el coneixement dels seus resultats més recents no equivalen a estar carregat d’idees preconcebudes. Si un home emprén una expedici6, determinat a provar certes hipdtesis, i és incapag de modificar constantment els seus punts de vista i de descartar-los de bon grat davant l’evidéncia de les proves, no cal dir que la seva obra sera sense valor. Perd com més problemes s’emporta al camp, com més habituat esti a emmotllar les seves teories als fets i a veure aquests en relacié a la teoria, esta més ben equipat per al seu treball. Les idees preconcebudes s6n pernicioses en qualsevol treball cientific, perd la configuracié dels problemes constitueix un dels millors dots del pensador cientific, i aquests problemes s6n revelats a Vobservador abans de tot pels seus estudis tedrics” (1986:61). 2.2. Els contactes inicials El plantejament que haura de fer I'investigador que es desplaga a un context social i cultural diferent al seu i que pot estar allunyat fisicament del loc on viu és molt diferent al d’aquell que preveu realitzar el treball de camp a prop de casa seva. En el primer cas, i a banda dels aspectes tedrics i metodoldgics, caldra resoldre molts aspectes practics que condicionen el desenvolupament del treball. Encara que I’element determinant per a l’eleccié d’un problema de recerca’sigui I’interés del tema, hi ha daltres consideracions que cal tenir en compte com ara la facilitat d’accés al lloc on es desenvolupara la investigacid, les possibilitats de financament i la disponibilitat d’informaci6. En etnografia, la naturalesa del loc escollit per a lestudi juga un paper significatiu en la formulticié i la resolucié dels problemes d’investigaci6. Es per aixd que el disseny d’un projecte rarament pot considerar-se complet i rigid abans82 - ‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL que comenci el treball de camp. D'aquesta manera, l'inici de la recollida directa d’informacié sobre el terreny sera clau en el desenvolupament posterior de la recerca (Hammersley i Atkinson, 1994). Els primers moments sobfe el terreny han d’estar encaminats a veure l'adequaci6 del Hoc elegit per a lestudi i avaluar les seves possibilitats. En aguests contactes inicials cal tenir en compte: a) la disponibilitat del loc en relacié amb el tema de la recerca: si presenta dificultats, si hi ha informants adequats, la seva disposici6; b) les possibilitats documentals: cal dirigir-se als arxius locals o institucionals, fer un petit inventari i comprovar si apleguen els materials necessaris per documentar l’estudi; ©) les possibilitats d’aceés, de transport; 4) les alternatives per resoldre I'allotjament. Tots aquests aspectes contribuiran a determinar ja M'adequacié del Hoc elegit i les seves possibilitats en relaci6 amb els objectius plantejats i aixd permetra donar la Ilum verda definitiva a la recerca, Els treballs classics en la disciplina solien implicar la necessitat d’aprendre l’idioma del grup on s'anava a realitzar el treball de camp. Obviament aquest problema no es déna en la major part dels treballs que es fan en I'actualitat, realitzats més habitualment prop del loc de residancia de Vinvestigador. Aixt i tot, el treball de camp implica un mfnim de preparacié lingiifstica en relacié amb termes especifics, modismes, dialectalismes, argot, etc. Es convenient no confiar en els propis usos significats de les expressions que es recullen dels informants i cal indagar expressament sobre aixd en les primeres etapes del treball. Cal condixer també el sentit d’aquestes expressions a I’hora de transcriure les entrevistes. Com assenyalen Taylor i Bodgan (1992), els investigadors de camp han de partir de la premissa que les paraules i els simbols utilitzats en els seus propis entorns poden tenir significats diferents en els mons dels seus informants: és necessari aprendre a examinar els vocabularis en funcié dels supdsits i propdsits dels usuaris, i no a partir d’una caracteritzacié suposadament objectiva dels objectes de referencia, 2.3. L’entrada al camp Per poder endegar amb éxit la recollida de la informaci6 encara caldra, tanmateix, alld que s’ha anomenat integracié en el context social on es pretén desenvolupar I’estudi de camp. L’antropleg pot saber ja qué ha de fer i disposar d’un coneixement previ del Iloc de l’observacié 0 dels matcixos informants, perd per iniciar la recerca ha de negociar el seu propi rol i establir la seva forma de participacié en el camp. Sol dir-se que aquesta és I’etapa més dificil del treball sobre el terreny car, en funcié de com s’estableixin els primers contactes, de com se sigui rebut i admes, en depen bona part de la investigaci6 futura. De l’entrada al camp és segurament del moment sobre el qual s’ha escrit més en els manuals antropoldgics (sovint a partir d’una barreja de recomanacions de bones maneres i d'instruccions propies d’un joc de rol), oblidant-se sovint, al contrari, d’oferir precisions t8cniques sobre les formes d’obtenir la informacié. En tot cas, en aquesta fase l’antropdleg haura de ser capag de donar- se a conéixer, esclarir la seva recerca als ulls dels seus informants i saber adoptar el seu propi rol, una posicié complexa en la qual “I'etndgraf no només ha d’estar a dins estant en part fora, siné que, estant dins del camp, ha de saber mantenir una identitat variable i diversa” (Velasco i Diaz de Rada, 1997:109).TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL 83 El fet de definir l'entrada al camp com una fase especifica no significa que sigui absolutament prévia al treball sobre el terreny. Els problemes que aquest comporta es viuen amb una intensitat major en els primers moments de I'estada, perd al larg de la recerca tornen a manifestar-se d’una manera habitual en haver de relacionar-se amb nous informants, fer front a nous esdeveniments 0 quan es produeixen variacions en les condicions de ’observacié. En tot cas, els primers dies no solen ser facils. A banda dels problemes habituals que se li presenten a qualsevol investigador en iniciar una recerca, a I’antropdleg se li afegeixen dos problemes complementaris i que resulten de l’originalitat metodoldgica del seu procediment. El primer problema deriva de la posicié que ocupa i les relacions que desenvolupa en I’escenari de la seva recerca. L’antropdleg no és un simple recol-lector de dades siné un individu implicat d’una manera personal en la seva investigaci6. Com assenyalen Velasco i Diaz de Rada (1997:23), el métode etnogrific involucra la persona: les relacions socials que s’estableixen a partir d’aquesta estrategia metodoldgica impliquen Vinvestigador i imposen una dosi d’humanitat que contraresta qualsevol exigencia d’asépsia cientifica. L’observador participant entra al camp amb l’esperanga d’establir bones relacions amb els informants, adoptant una conducta que no sol diferir molt del tipus de comportaments que segueix qualsevol persona quan es troba davant la necessitat practica d’encaixar en un determinat grup social (Hammersley i Atkinson, 1994:105). No obstant aixd, com assenyalen Taylor i Bogdan (1992:51-53), els investigadors poden sentir-se incdmodes durant els primers moments al camp per tres raons: a) En primer loc, perqué es mantenen relativament passius, especialment durant els primers dies del treball de camp. El primer objectiu a assolir és que la gent se senti cdmoda i esvaeixi qualsevol idea quant al caracter intrusiu de la recerca, perd ells mateixos se senten invariablement estranyats perqué no han adoptat encara un rol prects. b) En segon Iloc, perqué en el curs dels primers dies la recol-leccié de dades és secundaria fins que no s’arriba a contixer l'escenari i les persones. Les preguntes que es formulen als informants tenen basicament la finalitat d’ajudar a trencar el gel, Aquests mostraran diferents graus de receptivitat davant de l'investigador. En tot cas, és important saber presentar-se i explicar qui un hom a les persones de l’escenari, emfasitzant la confidencialitat amb que seran tractades les informacions que puguin proporcionar. * ©) En tercer Hoc, perqué en aquests primers contactes s’enfronten amb una enorme quantitat d’informacié i aixd afavoreix un cert desconcert. El segon tipus de problemes té un caire més personal. Velasco i Diaz. de Rada ho resumeixen aixf: “El treball de camp deixa un cert Ilast, exerceix una certa pressi6 sobre I’investigador i en algun sentit el transforma. La implicaci6 personal suposa a cops assumir riscs, patir malalties, et implica estats d’anim, sentiments, experincies d’autocontrol..., perd també possiblement brots de desinim, alguna conducta irreflexiva, desorientacié, percepcié d’incapacitat... S6n aspectes que solen destacar-se i que no poden obviar-se fins al punt de suposar que l’exigéncia d’asépsia que reclama la metodologia pugui acabar refusant-los com a espuris” (1997:23)84 . ‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL 2.4. El desenvolupament del treball ‘de camp Un cop resolts els problemes anteriors comengaria propiament l’etapa d’obtencié de dades i materials. El treball de camp engloba tota una série de procediments qualitatius de recerca que basicament es relacionen amb l’observaci, la informacié oral i el treball documental: a) L'observacié és el procediment inicialment basic del treball de camp i s’entén com la presa en contacte directe amb una situacié social (a partir d’integrar-s’hi o mantenint-se com a simple espectador), comprovant de manera sistematica qu? hi esdevé. La forma basica de registre de les informacions obtingudes per mitja de l'observacié és elaboracié de notes, ja siguin redactades en un suport escrit (notes etnografiques, diari de camp) o a partir d’altres mitjans (video, enregistraments de so, dibuix etnografic). L’instrument central del treball d’observacis (i a cops mitificat, exposat fins i tot en museus) és el diari de camp, en el qual s’anota el curs diari d'activitats, la descripcié dels esdeveniments observats i el contingut de les entrevistes casuals, aixi com d’altres comentaris personals i interpretacions sobre els fets i sobre el propi desenvolupament de la recerca, b) L’entrevista qualitativa i en profunditat ha esdevingut possiblement el procediment emprat més, sovint pels antropdlegs. L’éxit de la informacié obtinguda depen de l’eleccié dels informants, les capacitats de l’entrevistador i els sistemes técnics de registre de la informacié. Les entrevistes habitualment s6n gravades, per tal d’afavorir la seva analisi posterior. ©) El treball amb documents que permeten testimoniar els fets ocorreguts en el loc estudiat aixi com complementar les informacions obtingudes a partir de l’observacié participant i el dels informants. El treball documental era practicament inexistent en les primeres investigacions etnografiques pel fet que habitualment tenien com a objecte l’estudi de grups sense tradicié escrita. En I'actualitat, al contrari, tota recerca implica un buidat de documentacié de major 0 menor importancia, de la qual se n’extreuen dades per a la seva analisi especifica 0 per confrontar-les amb les obtingudes per mitja d’altres procediments. La informacié és buidada manualment o amb d’altres sistemes (fotocdpia, microfilm, suport informatic) per facilitar la seva posterior explotacié, iscurs Griaule deia que el treball de camp és com un joc de mascares, en el curs del qual l’antropdleg ha d’adoptar papers molt diferents: “un simpatic camarada de la persona estudiada, un amic Munya, un estranger circumspecte, un pare compassiu, un patr6 interessat, un comerciant que paga per les revelacions, un oient un xic distret davant les portes obertes del més perillés dels misteris, un amic exigent que mostra un interés molt gran per les més insipides histories familiars” (citat per Clifford, 1983:139). L’escenari ideal per a la recerca és aquell en el qual l'observador obté un facil accés, estableix una bona relac ta amb els informants i recull dades directament relacionades amb els interessos de la seva investigaci6. Aquests escenaris apareixen només estranyament: entrar en un escenari en general és molt dificil i requereix diligencia i pacigncia. L’investigador ha de negociar Faccés, gradualment obté confianga i lentament recull dades que només a cops s’adeqiien als seus interessos (Taylor i Bogdan, 1992:36). L'obtencié de l'accés a la informacié necessaria és un dels principals problemes de l’etnografia. En molts sentits, es tracta d’una qiiestié practica, perd no és Gnicament practica. Taylor i Bogdan (1992:37-42) parlen de tres tipus d’escenaris diferents, cadascun dels quals requereix el disseny destratégies d’accés especifique:‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL, 85 a) Organitzacions. Es, en certa manera, l’escenari de més facil accés, encara que no sempre. Cal obtenir el consentiment o els permisos corresponents i estar atents a projectar la imatge que la nostra preséncia no esdevindra una amenaga o una pertorbacié per a I"organitzacié. b) Escenaris piiblics. Hi ha escenaris en qué no cal negociar formalment l'accés perqué sén publics (com parcs, edificis governamentals, aeroports, estacions, platges 0 cantonades del carrer) © semiptiblics (com ara bars, restaurants, teatres o establiments comercials). Encara que l'accés no sol representar cap problema, l'observador participant ha de desenvolupar estratgies per interactuar amb els informants: trobar la posici6 correcta, evitar malentesos, etc. c) Escenaris privats. Tal i com passa amb els informants, l’accés als escenaris privats requereix un consentiment que cal negociar per a cada cas. L’enfocament basic és la técnica de la bola de neu: comengar amb un petit nombre de persones, guanyar la seva confianga i a continuacié demanar- los que ens en presentin d’altres. Pot partir-se d’amics, parents 0 contactes personals, comprometre’s amb Ia comunitat que es vol estudiar o recérrer als organismes 0 organitzacions socials que serveixen les persones en qué s'est interessat. Els problemes d’accés s6n paral-lels als de I’adopcié del rol de 'investigador dins de escenari. L’ideal consisteix a integrar-se, en ser considerat com a un membre més del grup, la comunitat 0 Vorganitzacié que s’ha elegit per desenvolupar el treball de camp. Només Ilavors és possible percebre les formes de vida del Iloc. Perd la integracié no és senzilla i les reaccions que desencadena la preséncia de V'investigador poden ser ben diferents: a) Entusi: e: 'antropdleg és considerat com una mena de “superhome” o “superdona”. b) Respecte més o menys distant: investigador és considerat com una persona summament intel-ligent i sblidament preparada gricies a de la seva posicié acad@mica o bé com un estudiant interessat que es veu en I’obligacié de realitzar un treball per tirar endavant la seva carrera (aquest rol sol demostrar-se com a molt itil). ©) Desapercebut: ’investigador no arriba a integrar-se perd tampoc és un individu mal vist. Per a molts aquesta és la situacié més desitjada i, de fet, és també la més habitual. Amb tot, Vantropdleg és una persona que desperts estranyesa entre la gent: Qué hi fa aqui? Per que Stinteressa per coses que sn poc importants? Com pot mantenir-se durant la seva estada? L’acceptacié sera més facil si aconseguim transmetre que el nostre treball és important i rigorés. La forma de comportar-se (sobretot si I’escenari té unes dimensions reduides, com ara un poble petit) és determinant perqué Ia gent vegi investigador d’una manera o d’una altra. d) Partidisme: és freqiient que als col-lectius i a les organitzacions hi hagi bandols diferents i enfrontats. Aixd comporta problemes ja que sovint uns i altres no es parlen 0 proporcionen imatges parcials i distorsionades de Ia realitat. Es aconsellable evitar que se’ns pugui identificar amb una o altra faccié i, sobretot, cal actuar amb prudéncia per no quedar adscrits involuntariament a un bandol determinat. e) Refiis complet, absoluta hostilitat: en aquestes circumstancies, I’alternativa més raonable és marxar. Cal tenir en compte, en tot cas, que l’antropdleg és una persona no esperada. Per aixd, cal saber respondre amb el llenguatge adequat a les nombroses preguntes que se"ns,fan sobre la nostra presencia. L’explicacié dels procediments i interessos de la investigacié als informants és un problema delicat per raons tant &tiques com practiques. Sovint s’aconsella que cal proporcionar una explicacié veridica, perd86 . TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL alhora vaga i imprecisa, car una explicacié ‘molt detallada pot girar-se en contra de Minvestigador, inhibint els seus informants (Taylor i Bogdan, 1992:67-68). S’ha dit també que existeix el perill que la informacié proporcionada a les persones estudiades influeixi en el seu comportament fins al punt dinvalidar els resultats (Hammerfley i Atkinson, 1994:86). Al nostre entendre, convé explicar el maxim possible la nostra recerca, tot i que d'una manera adequada a les possibilitats de comprensié dels informants. Falsejar deliberadament les propies intencions suposa viure amb la por de ser descoberts i ixd pot alterar també el desenvolupament del treball de camp. En canvi, una explicacié veridica no només suposa un compromis atic amb els informants, siné que també afavoreix que aquests en reciprocitat proporcionin les explicacions que requerim. No és possible que atenguin les nostres demandes sense haver respost nosaltres mateixos els seus interrogants 2.5. L’explotacié de les dades Un cop es disposa de la informacié necessaria, les dades han de ser explotades i preparades per a la seva interpretaci6. En la recerca de camp aquestes operacions solen fer-se de forma paral-lela a Vobtencié de la informaci6. La particularitat del treball de camp és que la recerca es recolza en fonts creades pel propi investigador, raé per la qual les maneres d’explotar les dades condicionen fortament la seva posterior interpretaci6. Cada tcnica de recollida d’informacié comporta una forma diferent d’explotaci6. Les entrevistes orals sén generalment transtrites per poder buidar després les dades que proporcionen en fitxes que seran classificades i ordenades tematicament abans de procedir a la seva interpretacid. Les notes, per la seva banda, se sistematitzaran i ordenaran també per temes, encara que es formes de fer-ho estaran molt en funci6 del procediment d’observacié adoptat. Les dades documentals, finalment, seran explotades d’acord amb el seu caracter especific (informacié estadistica, qualitativa, etc.) com a pas previ per a la seva analisi. En tot cas, el conjunt d’operacions d’explotacié de les dades ha de possibilitar la sistematitzacié de les informacions obtingudes. 2.6. L’analisi i la interpretacié Les operacions tcniques anteriors deixaran a punt els materials per a la seva andlisi. Tanmateix, no s*ha d’oblidar que en el treball de camp les prdpies impressions, alld que s*ha vist, escoltat, sentit i viscut s6n elements imprescindibles a considerar en el moment en qué la investigacié arriba a la seva fi. En tot cas, els resultats finals de la recerea es construiran a partir del conjunt d’informacions obtingudes i de la seva contrastacié. Caldra per aixd mostrar la interrelacié existent entre els comportaments i esdeveniments observats, aquells que hem registrat a partir del discurs oral dels nostres informants i els que deriven de la lectura de documents i de materials bibliografics. De tot plegat en sorgird la nostra interpretacié, que sempre haura de tenir-se com a provisional davant de possibles lectures diferents dels materials o de l’aportacié de noves informacion: 3. SOBRE LA VALIDESA DEL TREBALL DE CAMP La preeminéncia que té el treball de camp en antropologia no pot fer-nos oblidar d’alguns problemes que comporta la seva prictica. Molta gent creu que aquest procediment és menys valid que daltres matodes de recerca, en especial els experimentals. Com assenyala Dane (1997:198), si hom defineix la validesa interna d’un métode cientific Gnicament en termes de provar 'existéncia de relacions causals entre els fendmens, aquesta opinié té un cert fonament. Perd si al contrari es defineix a partir de fins a quin punt els procediments de recerca permeten treure conclusions raonables, llavors la investigaci6 de camp no és ni més ni menys valida que qualsevol altre métode.TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL, 87 San Romén (1984), en un article critic de reflexié sobre el treball de camp, discuteix alguns problemes metodoldgics relacionats amb la seva practica. No només fa referencia a les seves limitacions en el context de I’analisi de les societats complexes, sind que sosté que tampoc no havia estat del tot valid per explicar els pobles colonitzats que havien constituit l’objecte de la seva primera atenci6. Al nostre entendre, el treball de camp presenta dos problemes basics i que tenen un caracter molt diferent. En primer Hloc, i d’acord amb la seva formulacié classica (en el sentit que va definir-lo Malinowski), planteja dubtes consistents sobre la seva efectivitat cientifica. Segon, i a causa de la forma com s*ha dut a terme molts cops, en especial en part de l’etnologia europea, ha quedat en la practica molt limitat lluny de com havia estat concebut inicialment. Intentarem discutir ambdés aspectes separadament, encara que les seves interconnexions s6n evidents. 3.1. La necessitat de comptar amb un marc teoric previ Com ja s*ha discutit, el treball cientific imposa que qualsevol investigaci6 hagi de partir de la formulacié d’un problema de recerca, Molts treballs de camp, tanmateix, es porten a terme malauradament sense lexisténcia d’un problema previ ben definit, 1a qual cosa resta credibilitat a la recerca antropoldgica. Els motius sn tenen a veure no només amb la manca de seriositat dalgunes recerques, siné també amb les propies caracteristiques del treball etnogrific. Cal assenyalar, en aquest sentit, dues qiiestions fonamentals: la voluntat d’exhaustivitat i els trets que comporta aquest procediment en relacié al procés d'integracié de l'investigador en I’escenari dels fets pels quals s‘interessa. /ersos Com assenyala Navarro (1984:70-71) hi ha una certa contradiccié entre la formulacié d'hipdtesis, i el desig de contemplar una realitat social en termes de totalitat per mitja de l’estudi d’una comunitat: no és el mateix pretendre estudiar una comunitat que voler comprovar unes hipdtesis tedriques. Molts han qualificat els estudis etnogrifics com a un producte que seria sobretot literari i alguns autors han arribat fins i tot a reivindicar el cardcter textual i no cientific de la disciplina. Aixd es relaciona amb un problema forga serids: en un procediment deductiu, V'investigador coneix per endavant la societat a estudiar i la seva recerca consistira en verificar unes hipdtesis; perd sembla que en el procediment inductiu propi de I’antropologia les hipdtesis haurien de derivar de l’observacié mateixa dels fendmens. L’esmentada abséncia d’hipdtesis en la recerca antropoldgica té també molt a veure amb els trets que caracteritzen el treball de camp. Com assenyala Levine, sovint es justifica la manca d’hipotesis per motius practics ja que si I’antropdleg descobreix que una hipdtesi no és valida en el loc elegit pel seu treball, dificilment optara per canviar d’escenari: “En d’altres disciplines, l'investigador pot canviar el Moc de recerca i mantenir el seu problema original, perd 'antropdleg que esta realitzant un treball de camp ha realitzat tants esforgos per preparar-se ell mateix i el viatge fins el Iloc de treball, que est’ sempre menys disposat a canviar de loc que de problema de recerca, si els dos no concorden” (1970:184). Aixd ha portat que moltes monografies tinguin un caire merament descriptiu, recolzant-se en la suposada pretensié d’analitzar la totalitat de les dimensions d’una societat. Per encobrir aquesta manca d’hipdtesis, es recorre a grans temes de caracter general que servirien de justificacions ('estudi dels processos de “modemitzacis” 0 de “canvi social”, la “reconstruccié d'un context cultural” 0 Vinterés per conéixer “com funcionava tradicionalment la comunitat”). Cal insistir, d’acord amb aixd, en dues coses. Primer, que una simple acumulacié de dades pot ser un exercici molt saludable, perd tenir alhora poca utilitat cientifica si no es recolza en una analisi i en una perspectiva tedrica. Segon, que cap fenomen no és un “fet” disposasper ell mateix a ser recollit de la mateixa manera, com assenyala Prat (1985:140), que si es tractés d’un bolet. L’existéncia d’un mare tedric previ, la delimitacié d’una problematica i la formulacié d’unes hipdtesis esdevenen condicions88 - ‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL imprescindibles per guiar qualsevol treball ‘de camp. El mare monogrific només pot constituir una globalitat «til per a la recerca si es parteix de la definicié d’una problematica i s’evita la confusi6 entre Vobjecte d’estudi i la unitat d’analisi. Per aixd, entenem que no és justificable el treball de camp com a prictica per a la simple acumulatié de dades, per al recull d’unes tradicions que s’estan perdent, com a estrategia per descriure una societat, ni, encara menys, com a experiéncia personal intensa. 3.2. Els problemes del procediment inductiu Darrere de les consideracions anteriors hi ha un altre interrogant: fins a quin punt pot justificar-se un procediment inductiu quan I’abséncia d’interrogants previs es mostra generalment com un recurs retdric (en el fons n’hi ha perd s‘encobreixen) i/o inoperant (les dades no estan esperant a ser recollides sind que, de fet, les construim)? Malinowski ja s*havia referit a aquest problema en afirmar que “Fetndgraf no solament ha d’estendre la seva xarxa en el bon Iloc i esperar que les salvatgines hi quedin atrapades. Ha de ser un cacador actiu, atreure la seva presa al parany i perseguir-la fins als caus més inaccessibles. I aixd ens porta als métodes més actius de recerca del testimoni etnogrific”. Per aixd, d'acord amb aquest autor, “I'etndgraf ha d’estar inspirat pel coneixement dels resultats més moderns de Vestudi cientific, pels seus principis i objectius” mitjangant “una bona formacié tedrica i el coneixement dels seus resultats més recents” (1986:60-61). No és només, com diu el mateix autor, que en etnografia hi hagi una distancia enorme entre el material brut de la informacié i V’exposicié final i teoritzada dels resultats (fet pel qual reclama Malinowski una exposicié sincera dels procediments emprats) siné que en bona mesura les informacions mateixes estan construides per l'investigador (en funcié dels seus plantejaments tebrics, hipdtesis i procediments). I aquest mateix problema es relaciona indirectament amb un altre: el de l'equacié personal. Per aixd, “solament s6n d’un valor cientific ingtiestionable aquelles fonts etnogrdfiques en que podem tragar clarament la linia entre, d’una banda, els resultats de lobservaci6 directa i de les informacions i interpretacions dels indigenes i, de l'altra, les inferéncies de l’autor, basades en el seu sentit comd i en Ia intuicié psicoldgica” (Malinowski, 1986:55). 3.3. El sentit de totalitat El treball de camp, encara que se centri en un apartat espee‘fic de la cultura, comporta sempre una certa voluntat d’aprehensié de la totalitat cultural. Aixd fa que, sovint, I’antropdleg pretengui recollir el maxim nombre possible d’informacions, intenti estar en tots els escenaris als quals pot accedir i s‘interessi per tot. Fins i tot quan el seu treball es refereix a un tema especific, l’antropoleg es mou per una insaciable recerea de totalitat, cercant I’exhaustivitat i considerant que tots els elements socials estan interrelacionats. Llavors passa que, sovint, la recerca no té limits, el treball es converteix en una acumulacié indigerible de dades i per explicar qualsevol cosa es recorre a una infinitat d’altres qlestions que encobreixen o deixen veure amb poca claredat el nucli principal de la investigac Cal ser conscients que aquesta orientaci6 enciclopedista és impossible de satisfer, car resulta inviable pretendre abarcar tots els aspectes de la realitat social, i que tota recerca implica sempre la necessitat d’establir prioritats i de determinar qué és i qué no és significatiu en relacié amb el problema a resoldre i d’acord amb els émfasis tedries adoptats per abordar-lo. Per aixd, la perspectiva holistica ha de ser, més que un objectiu, una actitud tedrica que pretén explicar uns fets socials en funcié d’altres, al mateix temps que s’assumeix que alld que elaborarem tindra sempre un caracter parcial i provisional.‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL 89 3.4. La delimitacié de la unitat d’analisi EI segiient problema té a veure amb la localitzacié de les unitats d’analisi i amb la necess estudiar comunitats (organitzacions socials més o menys delimitables, identificables, regides per unes normes i estructurades). $*ha dit sovint que els antropdlegs no estudien Hocs siné problemes que, per analitzar-los dinamicament i en profunditat, cal que s’observin en llocs determinats. Si aquest argument va permetre en el seu moment criticar com havien obviat nombroses monografies locals, el problema de la delimitacié de la unitat d’analisi, la seva consisténcia s’ha posat més de manifest encara quan la mirada dels antropdlegs s°ha girat sobre l’estudi de les societats urbanes. La discontinuitat dels referents és justament un dels trets més rellevants de les formes de vida contemporanies, per la qual cosa la identificacié de segments socials i d’organitzacions amb un cert grau d’autonomia no és mai una realitat objectiva siné sobretot una construccié amb finalitats analitiques. Aixd genera una gran qiestié. La recerca antropoldgica ha de fer-se sempre sobre la base d°una comunitat? Un poble, un barri, una ciutat és sempre l’equivalent a una unitat d'analisi? Malinowski va difondre I'ideal d’un treball de camp recolzat en una societat tancada en ella mateixa, en qué Vinvestigador arriba a aconseguir unes bones relacions socials que li permeten anar coneixent la cultura per mitja de l'observacié i de les informacions que li proporcionen els seus membres i que esdevindria, aixi, el seu laboratori, Perd les societats humanes no conformen mai sistemes homogenis ni aillats. No ho s6n les societats complexes (ningd no ho discuteix), perd no ho havien estat tampoc aquelles per les quals van interessar-se els antropdlegs de la primera meitat d’aquest segle. Com afirma Sperber, “les societats humanes no s6n, com les regions en geografia o les epoques en historia, objectes ben delimitats que puguin prendre’s separadament i estudiar-se exhaustivament”. Una comunitat local no pot entendre’s com a un univers cultural en petit sin6 que ha de considerar-se sempre en relacié amb el context general on es troba inserida. Cal insistir, doncs, que en una investigacié I"emfasi ha de raure en el problema de recerca i no el Iloc elegit per abordar-lo. 3.5. Els problemes relacionats amb la practica del treball de camp Als problemes metodoldgics assenyalats, en certa manera inherents a la propia formulaci6 del treball de camp, cal afegir-ne dos més que deriyen de la seva practica: I’eleccié del Iloc d’observaci6 i la durada de l’estada sobre el terreny, ‘ 3.5.1. L’eleccié del loc Com-triar una unitat d’observacié que resulti pertinent en relaci6 amb el problema o els objectius d’una investigaci6 concreta? Decidir el context particular de la recerca no és tan senzill com pot semblar, Perd, a més, la forma com es justifica l'esmentada eleccié en moltes monografies etnografiques va arribar a adquirir un caracter retdric que desacreditava el propi treball de camp com a procediment. Tot i que, per sort, aquesta prictica ha estat superada, és convenient tenir en compte els criteris que intervenen en l’eleccié del loc d’estudi. De fet, a 1a majoria de poblacions que havien estat objecte dels estudis locals esmentats l’investigador hi havia arribat de forma accidental, ja fos per la recomanacié d’algd, perqué el poble estava ben comunicat o perqué s‘hi tenia algun parent. Sigui quin sigui el motiu, aixd no t€ res a veure a priori amb la qualitat cientifica de la investigaci6. No obstant aixd, per una certa mala conscigncia, sovint es procura oferir una justificacié pretesament objectiva de Feleccié del loc, amb exageracions notables sobre la seva representativitat. Al nostre entendre, la pretensié d’objectivitat és un fals proBlema. Primer, perqué pretendre justificar d’una manera objectiva una decisié que ha estat conduida per motius personals no és altra cosa90 . ‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL que un recurs retdric (Navarro, 1984:79).'I segon perqué s’oblida que la formulacié d’explicacions generals només pot recolzar-se en la comparacié, amb a qual cosa les dades d’una investigacié especifica tindran sempre un abast limitat i provisional. De fet, moltes hipdtesis poden posar-se a examen en qualsevol societat¥de manera que la seva reaplicacié en un context diferent proporciona bases suplementaries per acceptar-les refutar-les (Levine, 1970:185). Prat fa referencia, en relacié amb aixd, a un altre problema: “Fins a quin punt l'etndgraf controla i domina el procés de recollida, verificacié i demostracié de les dades i/o en quina mesura s6n les circumstances ambientals del seu ‘laboratori’ les que li imposen Meleccié o seleccié (dins un corpus més 0 menys consensuat) d’unes tcniques (i no dunes altres), d’uns temes (i no duns altres), d’unes metodologies (i no dunes altres)?". Enfront d’aquest interrogant hi hauria, segons aquest autor, dues grans posicions: “Els partidaris de la primera serien aquells qui neguen o minimitzen l’existéncia del problema bo i considerant que I’antropdleg, com qualsevol altre cientific, disposa d’unes teories, d’uns metodes i unes t&cniques que, correctament aplicades, li asseguren I’estricte control de la situacié ili garanteixen I’objectivitat de tot el procés cientific. En canvi, els partidaris de la segona posicié s6n © som aquells més cagadubtes que pensem que les hipdtesis que maneguem, els paradigmes als quals ens adherim, les unitats d’estudi que seleccionem, la integracié dins els marcs d’analisi en qué ens movem, les relacions amb els nostres informadors, els processos d’obtencié de dades que seguim, en una paraula, tot el procés cientific en conjunt, constitueix per si mateix un problema i no precisament circumstancial, sind estructural, de la practica etnografica o antropologica” (Prat, 1985:137-138). 3.5.2. La durada Els manuals sobre el treball de camp no s’obliden mai d’insistir que cal un larg perfode per poder infiltrar-se en el context de qualsevol grup huma amb la voluntat d’entendre’l. Més en concret, i d’una manera forca convencional, se sol recomanar una estada minima d’un any, de forma permanent i amb dedicacié exclusiva a la recerca, per poder observar un cicle anual sencer. Sobre aquesta qiiestié convé discutir tres coses.. Primera, que en realitat s6n molt pocs els investigadors que, sobretot al nostre pais, han observat en la prictica aquest requeriment. Molts antropdlegs han hagut de fer el seu treball etnografic aprofitant els dies festius i els periodes de vacances. El problema, un altre cop, és quan es falseja l’exposici6 de les condicions de la recerca 0 es recorre a fOrmules retdriques per evitar haver de comprometre’s. Confondre, en qualsevol cas, el treball de camp amb les excursions o les sortides familiars contribueix a desacreditar I’antropologia i els seus procediments. La segona qiiestié té més a veure amb les necessitats de la investigacié i la confusié entre la problematica d’estudi i el métode, com si fos aquest el que hagués de determinar les condicions de treball. Algunes recerques exigeixen un treball de camp basat en una estada perllongada i continuada, perd d’altres poden requerir i aconsellar incursions d’una durada més curta. Un altre cop, tot depen del problema que pretengui resoldre’s. La tercera qiiestié és, potser, més important i requeriria una discussié més atenta. Qué passa quan el treball de camp es localitza en el mateix entorn al qual pertany I’investigador? Pot considerar-se com a treball de camp, per exemple, la realitzacié puntual d’entrevistes que no impedeix retomar cada dia a casa? La prctica etnogrifica en contextos urbans planteja una manca de correspondéncia entre la‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL 91 formulacié tradicional dels referents metodoldgics i alld que realment es fa, que quasi sempre es resol adoptant parcialment algunes t&cniques d’investigaci6 especifiques (com ara les entrevistes qualitatives {en profunditat), perd sense rec6rrer al treball de camp com una estratégia global. 3.6. La validacié de les dades El darrer problema que volem plantejar no és menys important. Fins a quin punt s6n fiables les dades obtingudes a partir del treball de camp? Quan, per exemple, afirmem que una societat és 0 es comporta d’una forma determinada, quantes observacions o entrevistes haurem de fer per estar segurs d’aquella conclusi6? Fins a quin punt el treball de camp i les técniques que s‘hi associen s6n procediments prou solids per tal de comprovar unes hipdtesis? Sovint es té la impressié que antropologia és una ciéncia molt tedrica, amb una gran preocupacié per explicacions generals dels fendmens socials i culturals, perd amb una atencié molt menor per la seva metodologia. La interpretacié dels resultats es recolza en fonts creades pel propi investigador, sense cap altra validacié que la seva propia intuicid, La mateixa seleccié dels informants parteix de procediments aleatoris que descansen en bona mesura en les capacitats personals de relacionar-se. Les deficigncies de la metodologia tradicional en aquest terreny han conduit al fet que es reclami, d’una manera cada cop més insistent i efectiva, el recurs a d’altres tcniques. El propi Malinowski recomanava la utilitzaci6, si estaven disponibles, de censos, reconstruccions genealdgiques, dades estadistiques, etc. Malgrat aixd, la informacié i els procediments qualitatius sutilitzen comparativament poc en la disciplina perqu’ alguns antropdlegs creuen que aixd va en detriment de la seva especificitat. No obstant aixd, la ldgica del desenvolupament d’una recerca, com ja hi hem insistit prou, ha d’orientar- se a la millor resoluci6 possible del problema que aquesta planteja. De la mateixa manera que cada investigaci6 concreta haura de dissenyar-se especificament, no podent-se afirmar per endavant en qué haurd de consistir, negar el recurs a determinades informacions i procediments en favor de la suposada identitat d’una disciplina no sembla ser tampoc una posici6 gaire raonable. 3.7. El treball de camp com a opcié dinvestigaci6 Hom podria preguntar-se, després d’aquestes reflexions, per qué cal fer treball de camp. De fet, alguns antropdlegs de prestigi no n’han fet mai i d’altres pensen que és una pérdua de temps. Si planteja tants problemes, pot pensar-se, per qué s’envia els estudiants a fer recerca sobre el terreny? Els autors d’aquest manual pensem que, malgrat tot, el treball de camp no només és insubstituible, sind que ofereix alhora unes possibilitats metodoldgiques importants i constitueix una opcié d’investigacié que, malgrat pugui convenir sovint complementar-la amb d’altres procediments d'investigacié, proporciona alguns avantatges evidents: a) Tot i que no ha de limitar-se a aixd, i més que qualsevol altre métode d’investigacié, constitueix una experitncia personal que involucra l'investigador i l’obliga a comprometre’s amb les persones estudiades. b) Suggereix una actitud analitica particular: permet veure com els membres d’un grup social perceben els fets socials aixf com donar la paraula a les persones que en les analisis quantitatives © documentals apareixen sovint reduides a la forma d’indicadors numérics 0 s6n tractades d’una manera impersonal. es92 ‘ TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL, ¢) Proporciona la possibilitat d”infiltrar-se en esferes i locs que esdevenen inaccessibles a d"altres fonts i aproximar-se alhora a temes i persones marginats del poder. d) En determinades circufnstancies histdriques 0 socials, facilita poder complementar les fonts escrites quan aquestes s6n parcials 0 incompletes. ©) Constitueix un procediment fructifer i operatiu per tal de dissenyar hipdtesis de treball ajustades als problemes socials rellevants, tot i que la seva resolucié s"emmarqui en un procés interdisciplinari cada cop més necessari. En definitiva, i parafrasejant Malinowski, el treball de camp fa possible captar el punt de vista d'aquells que estudiem, veure la seva visié davant la vida, comprendre la seva visié del seu mén. LECTURES RECOMANADES AGUIRRE, A. (ed.) (1995) Etnografta. Metodologia cualitativa en la investigacién sociocultural. Barcelona, Boixareu. ‘ Recull de textos sobre el treball de camp i la recetca etnografica. BAILEY, C.A. (1995) A Guide to Field Research. Thousand Oaks, Pine Forge. Guia Gtil i concisa sobre tot el procés de recerca recolzat en el treball de camp, des de la concepcié del projecte fins a “I’art de la interpretacié”. Molt recomanable. CLIFFORD, J. (1983) “Power and Dialogue in Ethnography: Marcel Griaule’s Initiation”, dins STOCKING, G. W. (ed.): Observers Observed: Essays on Ethnographic Fieldwork. Madison, The University of Wisconsin Press, pag. 121-156. CRESSWELL, R.; GODELIER, M. (dir.) (1981) Utiles de encuesta y de andlisis antropologicos. Madrid, Fundamentos, Interessant manual elaborat a partir de textos breus on es repassen les principals técniques per a Fobservacié, l'entrevista i el treball documental en antropologia. Als anys vuitanta era una obra de consulta basica per abordar qualsevol recerca en el context de la disciplina. Avui, encara que alguns apartats estan superats per la millora dels procediments t@cnics, segueix proporcionant moltes respostes sobretot per al treball de camp en.comunitats rurals. DANE, F.C. (1997) Métodes de recerca. Barcelona, Proa/Universitat Oberta de Catalunya. Presentacié sistematica i amena dels diferents procediments de recerca. Comenga donant la “benvinguda al mén de la recerca”, per després presentar consideracions sobre el métode cientific i letica de la investigacié. Després presenta les principals técniques d’investigacié experimental, quasiexperimental, per sondcig, de camp i d’arxius, per acabar amb consideracions sobre l’analisi de les dades i la redaccié d'informes. Molt util, sobretot per a recerques quantitatives. EDGERTON, E.; LAGNESS, R. (1977) Method and Style in the Study of Culture. San Francisco, Chnadler&Sharp. FETTERMAN, D.M. (1998) Ethnography: Step by Step. Thousand Oaks, Sage Breu manual actualitzat sobre la practica del treball de camp en antropologia. Junt amb consideracions generals de caricter metodoldgic, ofereix una presentacié sintética de les principals tcniques etnografiques (amb una especial atencié a l’equipament necessari per a la seva aplicaci6) aixi com dels procediments d’explotacié de les dades i d’elaboracié d'informes‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL 93 HAMMERSLEY, M.; ATKINSON, P. (1994) Etnografia. Métodos de investigacién. Barcelona, Paidés. Introduccié als métodes etnografics en qué se subratllen els principis de la recerca qualitativa i es discuteixen els principals elements i problemes del treball de camp etnografic (el disseny de la recerca, la seleccié de casos, l’accés, les tcniques emprades i el procés d’andlisi de les dades i d’elaboracié dels resultats), tant des d’un punt sistematic i critic com per mitja de nombrosos exemples i il-lustracions. KARP, I.; LAVINE, S.D. (ed.) (1991) Exhibiting Cultures. The Poetics and Politics of Museum Display. Washington, Smithsonian, Consideracions sobre la presentaci6 de les cultures en la practica museografica, una forma de difusié dels coneixements diferent al més habitual informe escri LEVINE, R.A. (1970) “Research Design in Anthropological Field Work”, dins NAROLL, R.; COHEN, R. (eds.): A Handbook of Method in Cultural Anthropology. Nova York. The Natural History Press. MALINOWSKI, B. (1986) Els argonautes del Pacific occidental. Barcelona. Edicions 62/Diputacié de Barcelona. En gran part, el procediment del treball de camp va néixer a partir d’aquesta obra publicada jalment el 1922. Cal llegir, doncs, la introduccié on autor explica objecte, el métode i la 1eix el treball de camp tal i com ell l'entén. I potser l’explica ini finalitat de la seva recerca i on d millor que moltes de les interpretacions posteriors de qué ha estat objecte. NAROLL, R.; COHEN, R. (ed.) (1970) A Handbook of Method in Cultural Anthropology. Nova York, ‘The Natural History Press. Més que un llibre, és un auténtic volum d’enciclopddia (mil pagines) en qué es descriuen els problemes basics del treball de camp: I’entrada al camp, les t&cniques de treball, els models dobservaci6 etnogritica, els problemes de categoritzaci6, I’tis del métode comparatiu, etc. Molt complet, amb molts exemples il-lustratius. L’“inic problema és que ja té gairebé trenta anys. Aixi i tot convé consultar-lo. NAVARRO, P. (1984) “Los estudios de comunidad: limitaciones y posibilidades metodolégicas”, dins Antropologia Cultural de Andalucia. Sevilla, Junta de Andalucia, pag. 61-90. Revisié critica dels estudis de comunitat realitzats a Espanya. Una polémica forga intensa a la primera meitat dels anys vuitanta. PRAT, J. (1985) “Reflexions entorn de la practica etnografica i el treball de camp”, dins LLOPART, D.; PRAT,, J.; PRATS, L. (eds.): La cultura popular a debat. Barcelona, Alta Fulla, pag. 134-142. Reflexions sobre el paper de I’antropdleg en la recerca i els problemes derivats del treball de camp etnografic. RHYS WILLIAMS, T. (1974) Métodos de campo en el estudio de la cultura, Madrid, Taller Ediciones IB. El titol enganya: més que una presentacié de métodes és la narracié de com I'autor ha fet el seu treball de camp. Les situacions que s*hi descriuen s6n poc il-lustratives en relacié amb la recerea que es fa avui més habitualment. RIVERS, W.ELR. (1975) “El método geneal6gico de investigacién antropol6gica”, dins LLOBERA, J.R. (ed.): La antropologia como ciencia. Barcelona, Anagrama. Treball classic (1910) sobre les bases de la recerca en antropologia. ROYAL ANTHROPOLOGICAL INSTITUTE (1951) [1913] Notes and Queries on Anthropology. Londres, Routledge and Kegan Paul. Manual classic orientat a formalitzar i homogeneitzar els criteris emprats en la recollida d’informacions etnografiques.94 . ‘TECNIQUES D'INVESTIGACIO EN ANTROPOLOGIA SOCIAL SAN ROMAN, T. (1984) “Sobre l'objecte i el métode de I’Antropologia”, dins Quaderns de l'Institut Catala d’ Antropologia, 5: 122-13. Critica de la utilitzaci6 del métode en antropologia, sobretot quant a les dificultats de construir hipotesis que puguin’ sef contrastades en el treball de camp. SERVIER, J. (1986) Méthodologie de I’ ethnologie. Paris, Presses Universitaires de France. Una obra breu i sintética, com totes les de la col-leccié de manuals de butxaca “Que sais je?”, on es descriuen els procediments del treball de camp. STOCKING, G.W. (1993) “La magia del etndgrafo. El trabajo de campo en la Antropologia briténica desde Tylor a Malinowski”, dins VELASCO, H.; GARCIA, J.; DIAZ DE RADA, A. (eds.): Lecturas de emografia para educadores. El dmbito de la antropologia de la educacién y de la etografia escolar Madrid, Trotta. Revisié de com concebien el treball de camp els seus fundadors. TAYLOR, S.J; BOGDAN, R. (1992) Introduccién a los métodos cualitativos de investigacién Barcelona, Paidés. Guia de la metodologia qualitativa. La primera part s’ocupa de l’aplicacié de les tcniques d'observaci6 participant i I'entrevista en profunditat. La segona part proporciona exemples especifics d’informes de recerca. Un xic antic (edicié original de 1975), perd encara valid, sobretot pel que fa a les consideracions de caracter metodoldgit VELASCO, H.; DIAZ DE RADA, A. (1997) La ldgica de la investigaci6n eogrdfica.Un modelo de trabajo para etnégrafos de la escuela. Valladolid, Trotta Liibre recent publicat amb l’objectiu d’ajudar a aprendre i a ensenyar etnografia. La primera part presenta les bases del treball de camp i de I'etnografia, amb reflexions metodologiques molt interessants que repassen els grans temes de debat de la recerca en antropologia: els problemes de la totalitat, la visié del nadiu, el paper de I'antropdleg, les dificultats de representacié i d'interpretacié d’una cultura, etc. La segona part proporciona exemples de recerca etnografica orientats especialment a I’estudi de les institucions escolars i dels processos educatius i de socialitzacié, WERNER, O.; SCHOEPFLE, G.M. (1987) Systematic fieldwork. Nova York, Sage. Dos volums que descriuen amb molt de detall els procediments de treball de camp, amb nombrosos exemples practics. El primer volum presenta les bases en qué es fonamenta el treball de camp i les técniques d’entrevista. El segon descriu els procediments d’interpretacié i d’analisi sistematica de les dades.