Lluna Pardo Ledesma

Lluna.Pardo@autonoma.cat
1668078
Conceptes Bàsics. Perspectives Antropològiques sobre Diferència i Desigualtat
TREBALL CLASSE 3: SOBRE LA NATURALITZACIÓ D’UN PODER
“NO TERRENAL”; LA TEORIA DE LA PROCREACIÓ EN TERMES DE
LA LLAVOR I EL CAMP, CAROL DELANEY.
Carol Delaney, l’autora d’aquest text, és una antropòloga americana i autora, la qual va
obtenir una llicenciatura en filosofia per la Universitat de Boston el 1962, un màster a la
Harvard Divinity School el 1976 i finalment un doctorat en antropologia cultural per la
Universitat de Chicago el 1984. En el marc de l’antropologia, ella està especialitzada en
l’antropologia cultural, centrant-se en el gènere i la religió. En aquest sentit, va passar 4 anys
(1979-1982) a Turquia realitzant treball de camp, i posteriorment 2 anys més (1984-1985) a
Bèlgica, on hi va estudiar els immigrants turcs.

En aquest text, el qual hem extret del llibre Antropologia del parentiu (ROIGÉ, X.), Delaney
tracta la relació entre la procreació i la religió, utilitzant com a exemple la cultura islàmica,
la qual va poder conèixer a fons els 2 anys que va passar en un poble turc. L’autora explica
que el què la va motivar a dur a terme aquest treball fou el debat sobre el gènere en la seva
cultura, i la seva pròpia experiència amb la maternitat, ja que va ser en aquest moment, en
el qual els dos termes es van ajuntar, en la seva ment, per primera vegada.

El relat comença d’una manera peculiar, atès que explica què pensaven les persones sobre
la seva tesi, quan l’autora l’explicava. Delaney utilitza aquestes petites anècdotes per
eliminar idees errònies sobre el tema, per part dels lectors, ja que creu que són suposicions
comunes. Això es deu a causa que la reproducció és un afer ordinari (considerada “fenomen
natural”) i la religió és considerada, contràriament, que tracta coses a part de la vida
ordinària. Ella expressa que busca explicar com “una teoria de la procreació ha funcionat
per encarrilar el poder diví cap a la Terra i cap a un gènere” (DELANEY, 1998: pp. 23), i, per
tant, demostrar en certa manera aquesta interrelació.

Com Delaney comenta, "per la manera com els camps d'investigació han estat delimitats,
només certes temàtiques es consideren legítimes" (DELANEY, 1998: pp. 25). A través
d'aquesta frase, l'autora aconsegueix introduir el tema tractat a classe de la naturalització.
Aquest terme, i com bé s'explica en el text, es busca explicar el fenomen de la legitimació
de certs temes per sobre d'altres. És a dir, Delaney amb aquest text obté naturalitzar la
relació entre la biologia, i, per tant, una ciència, i la religió; fet que a ulls de la societat
occidental "és impossible". Per aquest fet, el lector ha de fer un treball personal a l'hora
d'obrir la ment a noves maneres de veure les coses. Coses que ens han afirmat a través
d'una definició exacta. Però, i si realment no és tan exacte?

Un altre tema que indirectament l'autora suggereix, i que té certa relació amb la
naturalització, és la mirada holística dels fets. Ella expressa que "es creu que la religió i la
reproducció són àmbits mútuament excloents... els camps d'estudi dirigits a la seva
exploració i explicació també són classificats i definits d'acord amb discursos mútuament
excloents" (DELANEY, 1998: pp.25). Amb aquesta frase, busca explicar que a vegades, per
tal d'entendre un concepte, s'ha de mirar el conjunt, per així poder explicar les peces petites
que el conformen.
Al llarg de tot el text, l'autora intenta anar construint i explicant al lector el rol de les dones
i com aquest ha estat construït. Delaney explica, que a Turquia "el món està dividit
simbòlicament no d'acord amb les esferes de reproducció i producció sinó d'acord amb
papers sexuals definits culturalment" (DELANEY, 1998: pp.30). Observem, doncs, que a
diferència de la cultura occidental, a la qual els rols de gènere es constitueixen (o es
constituïen) majoritàriament a través del paper reproductiu de la persona, a Turquia el que
importa és la cultura, encarregada de definir els papers sexuals. Amb relació a aquests rols,
l'autora declara que en la cultura islàmica (sobretot entre vilatans), els genitals femenins
són un recordatori de la incapacitat de "crear llavors", atès que allí s'utilitza la producció de
pa com a anàleg a la procreació. "Els vilatans pensen que és com la procreació en la qual
l'home aporta la llavor i la dona les substàncies nutritives que l'ajudaran a créixer"
(DELANEY, 1998: pp.32). A través d'aquesta frase, Delaney acaba de reafirmar la posició de
la dona en la societat. Una dona que aporta el seu propi cos en el procés reproductiu, però
a la qual se li dona el reconeixement suficient? Es tracta de discriminació o de diferents
maneres de concebre el món?

L'autora, seguint una mica el mateix fil, relaciona el concepte de la tesi amb els raonaments
d'Aristòtil. Delaney cita aquest filòsof de l'Antiga Grècia per explicar com la reproducció no
és un fenomen natural, sinó un vehicle per canalitzar el poder diví a la terra. Aristòtil creia
que "el semen i la sang menstrual eren els dos ingredients que prenien part en la producció
d'un fill" (DELANEY, 1998: pp.45), però que el semen, a l'estar elaborat de forma més
acurada, es converteix en el vehicle a través del qual es transmet l'ànima. D'aquesta manera,
com l'autora expressa: "les dones estan en deute amb els homes per la seva pròpia
humanitat" (DELANEY, 1998: pp.46). Aquesta frase, novament ens aporta una nova idea de
la concepció de les dones, com aquestes estan vistes i, per tant, com són tractades.

Finalment, i fent referència als nous conceptes estudiats a classe, podem diferenciar dues
maneres diferents d'enfocar els pensaments i la conducta d'un grup de persones: l'anàlisi
emic i l'anàlisi etic. Per una banda, en el text observem el primer tipus d'anàlisi en tots els
punts en els quals es parla de les interpretacions que els nadius accepten com a reals,
significatives i apropiades. Per dur a terme aquesta activitat, els antropòlegs en qüestió han
de dur a terme un treball de camp en el grup de persones estudiar, com bé mostra Delaney
al llarg de tot el text. D'aquesta manera s'aconsegueix percebre com pensa la gent i com
categoritza el món en els seus termes. Per altra banda, l'anàlisi etic podríem dir que és la
perspectiva del científic respecte la investigació. Aquesta es basa en descripcions, les quals
tenen la capacitat de generar teories científiques sobre els temes estudiats.

En conclusió, el text de Delaney sobre la relació entre la reproducció i la religió, ens mostra
que per entendre un concepte a vegades se'n han d'observar molts d'altres. Analitzant tota
la imatge en pla general, ens permetrà entendre de manera més clara i concisa el tema o
temes estudiats. Com diu la mateixa autora: "les definicions de gènere poden tenir alguna
cosa a veure amb la procreació, i la procreació té a veure amb més coses que el sexe i la
biologia" (DELANEY, 1998: pp.48). Però, personalment, opino que el més important d'aquest
treball no n'és el resultat obtingut, les respostes; sinó la idea que l'autora indirectament
suggereix al lector, del fet que tot està per crear i per descobrir. Que no hem de tenir por a
anar contra corrent, a estudiar temes mai estudiats o a relacionar temes mai pensats. Al cap
i a la fi, queden moltes coses per descobrir i conèixer, i sols ho farem sortint de la zona de

2
confort creada per la mateixa societat, la qual té por de sortir-ne i de trencar esquemes, els
quals s'han donat per vàlids durant molts anys.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:
DELANEY, Carol 1998 “Sobre la naturalització d’un poder No Terrenal: La teoria de la
procreació en termes de la llavor i el camp” dins Roigé, X. et al. (eds.) Antropologia del
parentiu. Barcelona: Icària.

Wikipedia contributors. Carol Delaney. https://en.wikipedia.org/wiki/Carol_Delaney

Carol Delaney. Times Literary Supplement. http://www.carolldelaney.com/bio.html