PREGUNTA 3. REDACCIÓ.

Els cinc enunciats que apareixen a continuació constitueixen

allò més important de la filosofia de Descartes per a les proves PAU.

1. El mètode cartesià: ideal matemàtic de certesa, dubte metòdic i criteri de veritat.

2. Concepte d’idea en Descartes i els seus tipus.
3. Concepte de substància en Descartes i els seus tipus. Arguments demostratius de
l’existència de Déu i del món.
4. Dualisme antropològic. Mecanicisme i llibertat.
5. Moral provisional.

Altres possibilitats de redaccions:

 Mètode i veritat en la filosofia de Descartes.

 Raó i mètode en Descartes.
 Mètode cartesià i matemàtiques.
 El problema del coneixement i el mètode.
 Els principis del coneixement humà.
 Moral, coneixement i llibertat en Descartes.
 El dubte i la moral en Descartes.
 Necessitat d’una moral provisional en Descartes.
 Dubte i primer principi.
 Primer principi i criteri de veritat.
 La importància de la demostració de l’existència de Déu en el sistema cartesià.
 Funció de Déu en el sistema cartesià.
 Del cogito a la demostració de la realitat extramental, el món.

PREGUNTA 4. Suggeriments.

• Estoïcisme i/o escepticisme en relació a la moral cartesiana.

• Valoració des del punt de vista social de la moral que proposa Descartes.
 Explicar el contingut de les parts V i VI del Discurs en relació a la resta,
ressaltant aspectes interessants vinculats al context científic.
 Parlar dels assajos (Diòptrica, Meteors i Geometria) que seguien el Discurs en
relació al context científic de l’autor.
 La figura de Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús
(Descartes va estudiar en un col·legi de jesuïtes) en contraposició a l’actitud
filosòfica cartesiana.
 Comparar algun aspecte de la filosofia de Descartes amb les aportacions
diverses de Galileu.
 Explicar les circumstàncies de la mort de Descartes i les vicissituds que van
acompanyar el trasllat del seu cos des de Suècia a França. Estat actual del
suposat crani del filòsof. Una “relíquia” de la filosofia?
 Explicar la rellevància que té l’afirmació cartesiana de la raó o bon sentit com a
capacitat bàsica comuna per a tots els éssers humans en relació al naixement
d’un concepte abstracte de subjecte, que conduirà posteriorment, al segle
XVIII, al concepte abstracte de ciutadà que reivindicarà els seus drets en les
revolucions burgeses dels Estats Units i de França. Del “subjecte que dubta” al
“subjecte que reivindica” els seus drets. Aquells que, inicialment, varen ser
exclosos tingueren argumentacions filosòfiques per a denunciar la seua
marginació (persones no blanques i dones, principalment).
 L’aplicació del mètode cartesià a un dels prejudicis socials més arrelats i
perjudicials de tota la història de la humanitat: la desigualtat entre homes i
dones. Les obres del filòsof cartesià François Poulain de la Barre: Sobre la
igualtat dels dos sexes (1673) i De l’educació de les dames (1674).
“Després d’haver examinat aquesta opinió, seguint la regla de veritat, que vol que
res no siga acceptat com a vertader que no es funde sobre idees clares i distintes,
d’una banda ha semblat falsa i basada sobre un prejudici i sobre una tradició
popular i, d’una altra, hem trobat que els dos sexes són iguals: és a dir, que les
dones són tan nobles, tan perfectes i tan capaces com els homes.” Sobre la
igualtat..., p. 36.
“(...) existimos porque lo que duda, actúa, y lo que actúa, existe. (...)Anteriormente
yo llegaba a la conclusión de que existo, yo que pienso, porque actúo, y tengo algo
de lo que no me puedo separar, que me proporciona placer y dolor sin que yo
contribuya a ello, e incluso muy a menudo a mi pesar, es totalmente necesario que
eso que llamo mi cuerpo exista realmente. (…)De manera que como llegamos a la
conclusión de que tenemos un cuerpo porque lo percibimos, concluimos que
existen otros a su alrededor porque los percibimos y nos golpean con las
impresiones que dejan sobre nosotros.” De la educación de las damas…, pp. 99-
100.