Nombres reals ACTIVITATS Calcula el representant cananic d’aquests nombres: 24 ) 2. Escriu dos representants dels nombres racionals: 7 9 8 ag ») 3 a5 Resposta oberta, 7 fae at a 2-{.23 defo Ce 2s 50°75, is dos termes positius, Una fraccié que tingui un terme negatiu i una altra que tingui els. poden ser representants del mateix nombre racional? No poden representar el mateix nombre racional perqué si una fraccié té un terme negatiu, el quocient ‘8s negatiu; | si els dos termes sén positius, el quocient és positiu Escriu quatre nombres irracionals i especifica’n la regla de formaci Resposta oberta. Després de la coma, escrivim tots els multiples de 3: 0,3691215... Després de la coma, escrivim tots els multiples de 4: 0.481216... ‘Sumem 1 al nombre racional V2: V2 +1 ‘Sumem 2 al nombre racional v2: V2 + 2DUE 10. Determina si els nombres segiients s6n irracionals. 30 10 a) 0,51015202530.. b) = = e)2—m od) a) Es un nombre irracional perqué té infinites xifres decimals que no es repeteixen de manera periddica, b) Es un nombre decimal exacte; per tant, no és un nombre irracional. ©) Es un nombre irracional perque, si a un nombre irracional se Ii resta un nombre enter, el resullat és un nombre iracional 4) No és un nombre irracional perqué és una fraccié. ‘Sense fer operacions amb decimals, escriu un nombre irracional inclés entre -yZ i VZ- Resposta oberta, Per exemple: v2 - 1 Justifica si les afirmacions segiients sén certes o no: a. L’arrel d'un nombre irracional és racional. b. Un nombre irracional al quadrat no és racional. a) Certa, perqué té infinites xifres decimals no periddiques. b) Falsa. Per exemple: (V2/'=2 Indica e! conjunt numéric minim al qual pertanyen aquests nombres: a) 8,0999... o) VIS 228 b) 1,22333444.. d) 6,126 et Representa les arrels segiients: a)VIT b) VIOT o) v5 d) V3611. Col-loca aquest nombre en la recta real: 12. Representa els nombres 1 | 2 en la recta real segiient: i a2(2-2 3.2-2.243.2 14, Escriu tres nombres situats entre aquests: 301 a) 0 b) VSiv5 + 35 a) Resposta oberta, per exemple: 3012, 3012 | 3038 000° 2000 ' 2000 1 2 3 b) Resposta oberta, per exemple: VS+——, S++ i VS+ ) Respos pe ple: V5 +5. WB +a5 VS taGDUE 15. Ordena, de més petit a més gran els nombres racionals / irracionals segiients: 2 2827 SF 00 16. Per mitja de la propietat distributiva, calcula sense realitzar els quadrats. a) 99 b) 9997 a) 99?= 99 - 99 = 99(100 - 1)= 9 900-99 = 9 801 b) 999?= 999 - 999 = 999(1 000 - 1) = 999 000 - 999 = 998 001 17. Representa els segiients conjunts numérics de totes les maneres que coneguis. a. Nombres més petits que 77. . Nombres més grans que V3 i més petits o iguals que 7. Nombres més petits o iguals que 2i més grans que -2. |. Nombres compresos entre els dos primers nombres parells, tots dos inclosos. eee Nombres compresos entre v2 i v3. ©) Evie [evens Ba 8 18. Escriu, de totes les maneres que coneguis, aquests intervals de la recta real. ——_—— 01 »y ————— ag —o a) (-,—3) = {xx <—3} ¢) (3, +00) = {x:x > 3} ) 32; fe-3sx<2} 0 d)\CI)= fe bl<0)19. 20. 21. 22. 23. L) Representa el conjunt (x: [x — 3] < 1), de totes les maneres que coneguis. ‘Amb ajut de la calculadora, escriu_ VJ en forma decimal iles aproximacions corresponents per excés I per defecte als deumil-lésims i als centmil-ésims. v3 = 1,73205080... a) Aproximacié per excés: 1,7321 Aproximacié per defecte: 1,7320 b) Aproximacié per excés: —1,73205 Aproximacié per defecte: —1,73205 ©) Aproximacié per excés: 1,732051 Aproximacié per defecte: 1,732052 Pensa en una situacié en la qual dos mesuraments tinguin els mateixos errors absoluts perd diferents errors relatius. Resposta oberta, Vreat = 12,5 Valors aproximats: 12 13. En tots dos casos, error absolut és 0,5, perd els errors relatius sén diferents: Indica dos exemples de mesurament i déna’n les corresponents cotes d'error. + Velocitat a 'autopista + 118,45 km/h, cota error absolut | 4 ‘Aproximacié —> 115 km/h pea Cota derror relatit + Mitjana d'edat de jubilacié + 64,3 anys Cota d'error absolut Aproximacié — 64 anys —> [Cota d'error relatiu= Calcula les cotes d’error absolut i relatiu quan arrodonim el nombre v2: a) Als centésims, b) Als millasims.DUE 10 24. Una localitat té 310 habitants, xifra arrodonida a les desenes. En pots indicar els errors? Sabries assenyalar les cotes d'error comes? No ho podem calcular, ja que per calcula els errors relatius i absoluts s'ha de coneixer el valor reall 25. Calcula una cota d’error absolut quan truquem un nombre als dacims. | si fos als contasims? 26, Escriu els segiients nombres en notacié cientifica: a) 0,0000085 ©) 31 940 000 000 b) 5 000 000 000 000 ) 0,000000000479 3) 0,0000085 = 85 } 40 000 0 10 b) 5000000000000 = 5 - 10 @ 0,000000000479 = 4,79 10° 27. Opera i expressa el resultat en notacié clentifica. 28. Determina si les igualtats segiients sén certes. Justifica la resposta Fala: 4! = 65 536 4) Falsa 29. Calcula el valor numeric, si existeix, dels segiients radicals: bie ao Vie a) Vi6=2 ©) No té cap arrel real. ») oe d) 243 =3 30. Transforma aquests radicals en potancies, i viceversé bs d 0 ¥%31. 32. 33. ¥ @ 07 = =¢ ni = Indica si els radicals segiients sén equivalents: a) V3" i VF c) 136 i v6 b) V2 i v2 d) V5™ i VST a) Sén equivalents. ©) S6n equivalents, b) No sén equivalents. 4) No sén equivalents Efectua aquestes operacions: @ VO —3V7B + 2V ty 781 — 2¥ uDUE 35. Racionalitza i opera. 1 BV v3 a) b) ° v v 9-5 by -8Y a6 — s6V Ve +28 36. Calcula aquests logaritmes mitjangant la definicié: a) e » f 0 log, 16 @ lop, 0.2 b) log, 81 =4 log 1000 = 3 ),0001 = —4 a e » f ©) log 1 00000 2 ) log 0,000 hy " b) log,81 =2 log 1000000 = 6 2 4) log 0,00001 = —5 5 38. Calcula aquests logaritmes i deixa indicat el resultat: a) log, 32 ® b) log, 3 ©) 8,4 ©) leg, f) log, 304 jog. 4) log, 2 21533, 4 2 log b) log, 32= @ bog 4 = fog 104 Jog 304 at f) log, 304 82479 loa loa 2L) 39. Si sabem que log 2 = 0,3010; log 3 = 0,471 i log 7 = 0.8451, determina els logaritmes decimals dels 10 primers nombres naturals, Amb aquestes dades, sabries calcular log 3,5? | log 1,5? 40. Sense I'ajuda de la calculadora, determina, log: 5 i logs 2. Comprova que el seu producte és 1. En lactivitat anterior hem vist que log2=0,3010 Utiitzem canvis de base: log log, 10-2810. 6 10=O log, 10 Hoe, (2 2 30821 Logg jog, 5 log,5 Com que els nombres sén inversos, el seu producte és 1.També es pot comprovar d'aquesta manera: 85, log: log? logs log, S-log, 2: 41, Calcula el valor de x en les igualtats segiients: a) log, 256 = -8 ¢) logs V625 = x b) logs x= = d) log, 3 =2. as 2.0801... 0)2 a3 42. Caleula logs b- loge a loga_logb Teas - 1088 = Togb ioga SABER FER 43. Multiplica i resta. by 2021 d) 54 f 13DUE 4171 _ 10851 49 555 990 2aB12 ©) 637-8, SESH = 93,8567901234 405 287 5684210526315789473 d) 6,37-8, Fp = 0,75526315789473684210 45. Fes les operacions segiients: 2) 15008 3) 9 a 3°9 2401 9 21609 304 30° 3 4 1350/4 2700 (fears 12. sm 3) “\30 30, 46. 3510826557 357 57 5 cme st.23 295,29 236,59 9.45 a1 F537 r(53 BY Se wed enw FP Pre POPS 47. Calcula la unié d’aquests intervals: a) (—4,-2) 3, b» 28 2,0 a) (-4,-2)4-3,0)=(-4,0)—b) (2, 81-2, 0) 48. Calcula la interseccié dels intervals segiients: uwa (-4,-4 NN (-3, b 2aN[-2 a) (-4,-219(-3,0)=(-3,1) b) (2,8)01-2,0)-2 49. Escriu els cinc primers intervals encaixats dels nombres v2, 7 i. a) V2 =4,6904157598234295545656301135445... 1 4<22 <5 — (4, 5) — Error < 5 — 4,6» Error < 4,691 4,69 = 0,001 4,6904 < V22 < 4,6905 —>(4,6904; 4,691) + Error < 4,691 ~ 4,6904 = 0,001 .1415926535897932384626433832795., 3 Error<4-3=14 3,1 Error < 3,15 3,14 = 0,01 3,141 <1<3,142- (3,144; 3,142) — Error < 3,142 - 3,141 = 0,001 3,415 <1<3,1416— (3,1415; 3,1416) — Error < 3,1416 — 3,1415 = 0,0001 ©) =1,6180339887498948482045868343656... 1<@<2— (1,2) + Error<2-1=4 1,6<@<1,7— (1,6; 1,7) > Error < 1,7 -1,6= 0,1 1,61.<@ <1,62—> (1,64; 1,62) — Error < 1,62 - 1,61 = 0,01 1,618 <@ <1,619-> (1,618; 1,619) +» Error < 1,619 — 1,618 = 0,001 41,6180 <@ <1,6181 —» (1,618; 1,6181) + Error < 1,6181 — 1,618 = 0,0001 50. Opera en notacié cientifica. a) 64-10 1 93-1 b) 51-10 a) 6,4-10°%—5,1-10"'+9,3-10" =9,24964-10 —_b) 5,1-10*-5,2-10" +5,3-10° =5,04853-10° 51. Converteix les expressions segiients en un sol radical: 16DUE b) sta? 4) (5) = are VB 52. Introdueix els factors de les expressions segiients dins del signe radical: a 3e¥ oma a) 3x°{/3y =a 27e'ay = Yaity ©) 20b?cs/4 = feaa'b'e® b) sby/Ba° = 51206 4) (20—b)v'b = J(20—b)*b = 40" +6 —4ab? 53. Racionalitza les expressions segiients: o vo + o—— 2 v3 ¥2-(v2 + V3) (v3 — ¥2X2— v5) ) 2 ae BES WF (a-3) ss oa (ov) -30F (W3- © BERNE) Wey waaay 8) a) 9 B__(BNF)25) 54 3) 2408)ACTIVITATS FINALS 54, Classifica aquestes fraccions en reductibles » os f a) aad Es imreductible, perqué m.c.d.(5,12) = 4. d) Fa Es irreductible, perqué m.c.4.(3,8) b) 2.2 + Es una fraccié reductible. e) —FHts irreductible, perqué m.c.d.(15,28) = 1 c) 28-8 &s una fraccié reductible 4) 204 -_ 52 _, és una fraccié reductible ie 6 “306 “303 55. Classifica aquestes fraccions en reductibles | irreductible: 2s 881 00 "300 6-2 p28 28377 56. Calcula x perqué les fraccions siguin equivalents... 3 6 4 a 5 x 6 1 3 57. Determina els valors de x perqué siguin irreductibles. a) mod (x, 18) = 1, x<18 + x={5, 7, 11, 13, 17} b) mo.d.(12, x)= 1, x< 12> x= (5, 7, 11} 58. Determina ols valors de x perqui WDUE v 2450425401 eG 16 aay" 316 10.3 16 70 16 _254 30) 7 9 297 9 87 9 261 60. Expressa aquests nombres en forma decimal: a= b a= a) 221,692307 b) 3 0,093 ) 22-0109 4) 28,4 B 000 7100 5 61. Indica de quin tipus s6n aquests nombres decimals: a) 2% 8 ot by 4.1234, a) 2,331 Decimal exacte b) 41234... Irracional ©) 6.2727... Decimal periddic puro 4) 0.03131... Decimal periddic mixt ©) 4 Decimal exacte 1) -32,207 Decimal exacte 1862. Determina la fraccié generatriu dels nombres decimals segiients: a ) 80% 2 ») e) 42,78 hy 502 ° ) i 9) 001-4 100 b) 35-32 h) 5,902 5822 9 999 i) 0,0157= 23. a5 63. Efectua per mitja de les fraccions generatrius. Zh 0) 6,3842,5=524, 23 88 B 909 10 3a 4) 432- 64, Fes les operacions segiients: b 4 5 23_ us 1a 44 _ 4972_ 240 a 49 36 2 30 9 “270 435 1,23 90 8 5, 203 _ 450 _ 225 ») 30° “90 ~ 7a90 ~ Fas ® FF 90 ~ a2 406 65. Mitjangant les fraccions generatrius, comprova se aquestes igualtats sén certes o false: 9DUE 20 66. Ordena aquests nombres decimals de més petit a més gran: 4, 4B 47 4, s, 4, 67. Escriu un nombre racional i un d’irracional inclosos entre: a) 3,413,40023 ©) 112 ¢) -2,681- 2,68 b) 2,52 12,82 4) 5,615,608 f) 0,21 0,25 Resposta oberta a) Racional: 3,40022 4) Racional: 5,62 Irracional: 3,4002201001.. Irracional: §,6201004... b) Racional: 2,623 @) Racional: -2,67 Irracional: 2,62301001... Irracional: -2,6701001... ©) Racional: 1,1 ) Racional: 0,24 Irracional: 1,101001... Irracional: 0,2101001... 68. Sense fer operacions, escriu un nombre irracional compres entre — VZ i V2 Resposta oberta, Per exemple: 2 69. Demostra que 2-V5 és un nombre irracional La prova més senzilla per a demostrar que &s irracional és miljangant reduccié a absurd, ‘Suposem que és un nombre racional, i llavors es pot escriure com 2V5 =< , amb ai b nombres primers entre ells. Ara s'eleven ambdés costats de la igualtat al quadrat i s’obté. Diaqui s’entén que es pugui escriure a? = (2k)’, amb k un nombre enter divisor de a, aixi s’obté per tant 5b? = Aix® assegura que 5 és miltiple de k’, i implica que 5 també és miltiple de k, i aqui esta absurd: se ‘suposava que b i k no tenien factors comuns i es manté que els dos s6n miiples de 5, és a dir, que per tant el seu m.c.d, ha de ser com a minim 5, tenen § com a factor com ‘Aquesta és la contradiccié que es buscava, per tant V5 és irracional, i per tant 2V5 també ho és.L) 70. Diferencia entre nombres racionals i irracionals. a) v3 b)ve vir d) VIS e)VI6 fv20 ‘Sén tots nombres irracionals excepte VT6 = +4, el qual és un nombre enter i, per tant, racional 71. Indica els nombres que sén irracionals. 243 ov2-2 @1-ve bv OVb+V2 = Sv Irracionals + a), ),d),if) Racionals >») /9=2:3-6) ) 1-V16=1-4 72. Quins nombres estan representats en les construccions se: a) v20 by 245 73. Quins nombres estan representen sobre aquesta recta numérica els punts A, B, C iD, en qué n 5 un segment qualsevol? 74, Representa els nombres segiients en la recta real: bv ay a) io-V¥ +P + 21DUE b) Vio =a 0) 1-y2 d) Y3-1=V2 VP -1 + o) aa-VP Pea 9 va-va=Vr er Wear 75. e b) via =V332? 2©) vig = V3.3" + 76. Ordena i representa els nombres segiients en la recta real: 23 b) v5 a? a) 2,3=2+03 by 5=V2 +P 954 ‘77. Opera i classifica el tipus de nombre real. ay » va a) Es un nombre racional b) és un nombre irractonal: ) Es un nombre racional: 78. Expressa mitjangant intervals de totes les maneres possibles. ee e . »— : o— a) xe (2,3) y 2 Ja eseriten forma de semirecta. b) 10,27)= 20) e) (0,11000)=| +20) (0, 11000] ©) (0,100) =(0,+20)-x(-e,100) Opera i arrodoneix el resultat als dacims, a) 43,295 + 4,57 - 7,367 ©) 3,56 - (7,4009 - 3,48) b) 5,324 4,05 - 7,361 d) 7,37 -5,3519:: 2,1 a) 43,295+4,57-7,367~40,498-> 40,5 b) 5,32+4,05-7,361 = 35,31205-> 35,3 ©) 356-(7,4009-3,48)=13,958404-14,0 4d) 7,37-5,3519:2,1=4,8214761904 + 4,8 Alllarg de la histéria s‘han utilitzat diferents aproximacions del nombre 7 (de valor 3,14159265.. + Ala Biblia, el valor de m és 3. + ATantic Egipte s’estimava el valor en =, fraccié que resulta de suposar que I'area d'un cercle coincideix amb la d'un quadrat que tingui de costat de la mida del seu diametre. + A Mesopotamia, el valor de mera 3-2 = 3,125. . 355 + Afantiga xina, >. + I, finaiment, en els calculs practics s'utilitza 3.14. Calcula error absolut i relatiu de cada aproximacié prenent com a valor exacte de = = 3,14159265, + Biblia + Error absolut = 0,14159265 Error relatiu = 0,0450703 + Al'antic Egipte-> Error absolut = 0,01890 Error relatiu = 0,006016 + Mesopotamia Error absolut = 0,01659265 Error relatiu = 0,0052816 + Alfantiga Xina > Error absolut = 2,70 - 10-7 Error relatiu = 8,60 - 10 + Encalculs practics > Error absolut = 0,00159265 Error relatiu = 0,00050696 27DUE 28 90. Determina I'aproximacié per arrodoniment fins als deumil-lésims per a aquests casos: a) v2+ V3 ©) v5 — v3 b) 5+ v7 4) t+ ve a) 3,1463 b) 3,5029 c) 0,5040 d) 3,0951 91. Calcula error absolut i "error relatiu quan trunquem 5,73691 al centés EI nombre 5,73691, trucat al cent im, 6s 5,73, aixi els seus errors absolut i relatiu seran: E, £, =[5,73691-5,73|=0,00691 (00120 5,73691 92. Determina 'error absolut i relatiu quan arrodonim els nombres segiients: 3 a) Sy aldeumittesim, b) 4,3964 al centésim ©) Batdacim, a) 3 al deumitiesim —0,2727 £,=[0.272727-0,2727]-0,000027 (000099 0272727 b) 4,3964 al centasim — 4,4 £, = 2:0035 _9,000796 4,3965 0) Baldecim 7,3 4 [7.3-7,25|=0,05, 725 93. Aproxima el nombre + perqué l'error sigui més petit que un centésim. Perqueé error absolut comes sigui més petit que al centasim cal calcular el quocient amb dues xifres decimals. L'aproximacié demanada és 0,14. 94. Aproxima e! nombre 12,3456 de manera que I'error absolut sigui més petit que 0,001 Perqué error absolut sigui menor que al mil-lésim, s'escriu el nombre amb tres xifres decimals. Per tant, 'aproximacié demanada és 12,345.L) 95. Determina per a quin nombre 5.432,723 sera una aproximacié als mil-ésims per defecte. Es VGnica resposta? Quantes respostes hi ha? Resposta oberta Una aproximacié als mil-lésims és 5432,7231. La resposta no és (nica, ja que hi ha infinits nombres. 96. Calcula una aproximacié als segiients nombres. a) x amb una cota d'error inferior @ un mil b) VZ amb una cota d'error inferior a mig centésim. reed °) amb una cota d’error més petita que 0,001. 2 4) & amb una cota d'error inferior a 0,00001. 1 a) sins 43,141 cota dierror absol .0,0005 < 0,001 10° ) 2st 4162-> ota erorabsolut=— = = 0,00005-<0,0005, AAS seat 40,2236 -> cota errr absolut= + 10) },00005 < 0,001 4) 72 estes 53,4285 cota derror absolut = + ~0 000005 <0, 00001 2 97. Indica quins d'aquests nombres estan escrits en notacié cientific a) 4,678 ) 9,34. 21° b) 0,45 - 105 8) 4,62 - 10-* ) 3,001-10'7 ——f)_34,709 - 10° ‘Amb notacié cientifica tenim: 3,001 « 10°? y 4,62 - 10. 98. Escriu en notacié cientifica i indica'n la mantissa i l'ordre de magnitud: a) 15000000000 —e) 4.598.000 000 ) 0,00000051 f) 0,0967254 ) 31940 000 g) 329 000 000 4) 0,0000000009 hy 111 000 a) 5000000000 = 5: 10° Mantissa: 5 Ordre de magnitud: 9 b) 0,00000051 = 5,1 - 107 Mantissa: 5,1 Ordre de magnitud: -7 ©) 31940000 = 3,194 - 107 Mantissa: 3,194 Ordre de magnitud: 7 29DUE 99, 100. 101. 4) 0,0000000009 = 9 - 10" Mantissa: 9 .e) 4598 000000 = 4,598 - 10° Mantissa: 4,598 1) 0,0967254 = 9,67254 - 102 Mantissa: 9,67254 9) 329000000 = 3,29 - 10* Mantissa: 3,29 hy 194.000 = 4,11 - 10° Mantissa: 1,11 Ordre de magnitud: 10 Ordre de magnitud: 9 Ordre de magnitud: -2 Ordre de magnitud: 8 Ordre de magnitud: 5 Efectua aquestes operacions amb nombres en notacié cientifica: a) 1,32 +104 + 2,57 - 104 b) 8,75 - 102+ 9,46 - 10° ¢) 3,62 - 10*+ 5,85 - 109 ) 2,3 - 107+ 3,5 - 10" + 4,75 - 102 €) 3,46 - 107+ 5,9 - 10+ 3,83 - 10? a) 1,82 - 10* +257 - 10 = 3,89: 108 b) 8,75 - 10+ 9,46 - 10° = 1.0335 - 104 ©) 3,62 - 10*+ 5,85 - 10°= 3,620000585 - 10* d) 2,3 108+ 3,5 - 1074 4,75» 102= 2.30975: 108 e) 3.46 - 107+ 5,9 10+ 3,83 - 10°= 5,93830346 « 10 Calcula el resultat d'aquestes operacions: a) 9,5 - 103,72 - 10 b) 8,6 - 10° 5,45 - 102 6) 7,9 -104- 1,3 - 10% 4) 4,6 - 10°+ 5,3 - 10+ 3,9- 10? e) 5-10?-3: 10"+7- 102 a) 9,5: 10'-3,72- 10* = 5,78 - 10 b) 8,6 10°-5,45 - 10? = 8,055 : 10° ©) 7,9: 104— 1,3 10% = 7,887 - 104 d) 4,6 10°+5,3 - 10+ 3,9 10? = 4,652610 - 10° €) 5- 102-3: 10% +7 - 102 = 4,997 - 10? Efectua les operacions segiients: a) 73+ 10-525 +10 b) 891 10-57-10 ©) 83-109: 637-10) @) 95+ 10°9:.2- 10) 2 5.25 38 83-1 10 =1102. 103. 104. 105. 106. Simplifica ol resultat d’aquestes operacio » Donats els nombres segiients escrits en notacié cientifica, calcula: A=27- 108 B=5,4-10° C=7,1- 107 a) A+B: co) A+B-C b) B-A+C d) (B+C):A a) A: B:C=2,7- 10°-5,4 10°: (7,1 - 10"2)= 2,0535211 - 10° b) B-A+C=7,10513: 10? 0) A+B C=2,7-10°+5,4 10°: 7,1 - 10" = 2,7-10° + 3,834 - 10”? =3,834000000000027 : 10? d) (B+ C):A= (6,4: 10°+ 7,1 - 10%) : (2,7 - 108) = 2,63 - 108 Donats els nombres segiients en notacié cientifica, calcula: A=32- 108 B=8,2-10° C=5,1- 104 6) A-B-C ©) AtB-C @) (A: C)-B a) A+? a) A-B+C =3,2- 10% 8,210" 5,1» 10-%=1,33824- 10" b) (A: C)- B= [3,2- 10%: (5,1 - 10-)] 8,2 - 10" = 5,1405 - 108 6) A+B-C=3,2- 10°+8,2-10"1-5,1 - 10 = 7,382 - 10° d) A: C®=3,2- 10% (5,1 - 10)'= 3,2 - 10°- 26,01 - 10-%*= 8.3232: 10% Calcula el valor numéric dels radicals que tens a continuacié: Escriu dos radicals equivalents a cadascun dels segiients: ay ie 9 0) aDUE by a" @) v2 Resposta oberta. Per exemple: a) ao =4f2 =a 0) is V5 = 45 0) de ae b) Wr ae == d) V2 =a =" 1) V3 a? 3 107. Simplifica els radicals que tens a continuacié: » Ve ev wy YH =y 3 a 1) Vi =v 5 =i J im = ¥ i) ¥303 108. DF = Fay OF ~V~ 9 a) Fals Va co) Fals 25" -5*- V5 b) Fals 3° - 4/9" -39/3 4) Cert 109. Escriu aquestes poténcies d’exponent fraccionari com un radical: 2 i és fals, corregeix-lo.at (>) 110. Escriu aquestes potancies d’exponent fraccionari com un radical: a Vav ay a 9 (val ») Vevev ove ot wy daz aloaF ale} ele ye | ( f(s] re 111. Expressa mitjangant un sol radical. a 457 Ww “y ow "Vy vi OV" : » BE sys ssbb Ws [-} We 0 Vives 3DUE "1 113, Extreu tots els factors possibles dels radicals segiients: a) Vorb® a) Vorb 0°? b) Va*b’c* e) Va'b +c c) Vabc? fy Vo'c? + a°b a) va'b* =ab'Va 4) Vo'b*+0'b* =abvlab*+1 ») attic =abievbe ©) dott! rc! = orb! ve! 0) aabic? =ac' ore fy Wate rate =a Ver Extreu els factors que puguis d’aquests radicals: a VB EEE 9 Vm b) v80 e) 71080 h) V~ 486 © vier f) ¥720 i) V3528 a) ¥125=5V5 4) 250-522 @) 224-244 ») vs0=4y5 2) 1080-635, i) 486 =-ael2 0) 189-307 1) 720-245, i) 3528 =a2v2114, Aquesta expressié amb radicals és un nombre enter. Calcula aquest nombre. 2vI0- 25. V8 2yi0.425.¢8. (25 si.26=2.2.5-206% 115. Extreu factors dels radicals segiients: a) 3207 a) 4f256x'y* by ase 9) eye” a) 32x97 = 4xyv2x 4) {256x°y" =ay fey? b) ax =5e 5 ©) eye? =v yet 0) i257 5x ahy? 1) afraaxty?2* =3y'2 n'y? 116. L’expressié \i3+2V2 -¥3-2V2 65 un nombre enter. Determina’l. Si fem el quadrat de lexpressié s‘obté: (orale s-aa) -s:ao-3-no-2oin a-ak [iak \3 a] = V4 3122 -V3-2y2 =2 117. Simplifica les expressions segiients: veo ® Vaart by Va @ Vi7eb oq WW \ \ V ay qv \ \ 35DUE 36 118. 119, 120. ‘Simplifica les expressions segiients: as =< Ws by evi = VE2 ois vz a) 3 b)3 e)3 4 f)6 Efectua les sumes i restes de radicals segiients: a) VEE -VB + V58 by sVBT+ 4308 ©) V6 + 7V24V32 -VB +98 d) V75-2V12- V363 +43 a) ¥32—Va+ 98-92 ) sei +ai/t08 =159/3 41204 °) Vo+120-2 54-8 =13V6-302 o) V75-2V12-\/363+4V3 --6V3 Introdueix els factors dins del radical. a) 245 4) 2v2 by 420 2 4iV6 © 3Vi5 f) 207 a) 25 = V28-5 = Yao b) 44/20 = V4*- 20 = V5.120 o) 3995=3VI5-35= 3.645 a) 2vB= ee. fe tug ote -sfe_ fh wee ef 7 ) 2V7= 2N7121, 122. 123. 124, [-} Introdueix els factors en el radical. a 5 fi by 2 aa e) 3 a) sifi= vz b) PEE - Introduelx els factors dins del radical si és possible. aya ©) 2ab*Vabe) 5+ VT b) #2. * a2. if f) -aVa 9 aer'a= VBE ab = VBA 2, fia, fea, [a o bE bee fi ) No és possible introduir factors, ja que § no és factor. ) Vas Vata = a ela ela Efectua les operacions segiients i simplifica: notes (sr )pvi)-oi-208-n6 aei]pani-eG-i0 9 (42-8[n8-2}-29(.-8) 4 eee aes 9 [nb -s(f7-28)--sasasie-s os > Expressa amb un sol radical el resultat de les operacions segiients: 1 EBB. Abs 5" gm b) (ar -8-Me!) aire Aire ira We a7DUE 125. 126. 127. 38 ) V54-5 412-0? fa = Y3"-a0 5! a2 at aa 5? 82238-4957 = 2" 385? = 242 35? 3) 22.35 (23 Aaa)? SPARS PPS Exprossa amb un sol radical ol resultat de les operacions segiients: a) Va» Vad. Vat c) \2a5bt: V4ab™ b) ¥3a%- v2ab? =a) Wa - Va a) Wat Vato =(a0)z) (alors? = aevearbe = ait Calcula el resultat d'aquests productes: a V7 We W742 ty Vaya —1- VV o Vivo 42V3 Wav » W726 i426 vex Ve =VB ) WSVs 1. ISV5 +1 +53 —) =V5—1= Vm V3 +V2 3-2 = UV3 + V2 NS 4) Yay2+ 23 -alay2 -2N3 ~ (4/2423) -(4V2-2V3) ~ 32-12-20 Efectua les operacions que tens a continuacié i simplifica:128. 4) Yori{20+Va7+alis =Vo+¥20+7 = 6+3=v9=3 Efectua les operacions amb radicals que tens a continuacié: 4 eer, 6042240100422 = 328 3) es 73 [-}DUE 129. Simplifica els radicals segiients: a) Va +440 b) 2+ 2a? +2a a) Vov4anto~\(o-2) vy [be2e 20-2. is) H ; a les expressions se: v0 ients i simplifica'n el resultat: 12 Nz og oG v3 33 oa Dae 3 v3 va iF 8 23 are 8 » eae Re _ A 2 We ake 23 6 Va n 3y3, =n 33 35 °) e f) G 131. Racionalitza aquestes expressions i simplifica’n el resultat: 3+v2 3y5-2 a 9. Ss WI-7 3V5-1 Oa 9S «22 204) oy 8522 NEWG-2.65_ 05-26 Ta 2 re 5 5 wi-7 a5-1__ 357-5 b) =(V7-a\v d » So} ne 132. Elimina les arrels del denominador.134, d) aa _eink av3—Ve 7 ayDUE Be Lak a oe (a8) eae ) inks Ba 2-27 3 9 os Re a a) 4) Tea ° Bea 4 - ” ee nl) 135. Racionalitza les expressions segiients i simplifica’n el resultat: a Va+V » 1 - V34V6 +V6 (3+ 6(3-V6) _ 3¥3+ V6 -vis+6ve J ( +V5-V7-V5 5+ V5 +07 + V5 420 (14. V5—Vv7)(—11-2V35) _ -11- 5 4117 - 235-2075 +2024 \-11-235) 1 i=15 +11N7 2035 - 20175 +2V24 V6 -V V6 - VI v é vi WV 18 = 222s = O15 - (a3 +7) +H _ A242) _ R+Vi 42136. Racionalitza aquestes expressions: a) ~ : dD) Exe V5 v5, ee a2v3-+12V6-1 2 vy ANE (oes 137. Racionalitza les expressions segiionts: aE Ge -5)-ave—3) » 3 Viva -0) WV? ” Gi2-9-(av2-3) 4-94 (39 +202) Go— 220394 290 (503 +1) Va (svs-0 ¥aGV3 -6V3 + 5-1 _ (-5V Vi V2 ) V2-Wis +2) ¥2-(Vias +2XV (0250 + 2v2)¥ 2 + a2 Wry (51-2 +2 2) _ 509-24 138. Efectua aquestes operacions: ear a 35(v3-V7)= fis +4V30 +1535, yo 1 8 (sV3 +1) ) ada dela 3 ) v 4W 43DUE 1 _ wed i ve _@ ao’ R vey Ve 139. Efectua aquestes operacions: a 0 bh a — ee ‘ a) 2 4 a04 0 tts ac Sn sas Bis 201 3 v5 4 1 _15y2_43 b) _- 133-10] 4) - 112 8 res n3-7 ail | Bite as) 6B 140. Efectua l'expressi6 segiient: Viz + 2v8 + 3v2 2v32 Vins +2le+3aV2_ 4 fp _svarave+3v2_4 5 18 yp 232 ave 8 141. Calcula, a partir de la definicié ols logaritmes segiionts: v2 142. Utilitzant a definicié, calcula els logaritmes segiients: a) log, 243 ©) bog, 4 b) log, 125 @ log, 512 5 a) log, 243=2 ) log, 3 3 b) log,,125== ) tog, 253 143. Determina quines de les igualtats segiients sén certes i corregeix les que no ho siguin: a4144, 145. 146. a f 2) Falsa: log(a++b) +loga-+logb-rlog(a:b)=loga +logb b) Falsa: log01->logi=0 ©) Certa: log(a:b)=logo-logh 4) Falsa: log(a*) #logb-loga —>log| Joga Calcula el resultat d’aquestes expressions aplicant les propietats dels logaritmes: 1 + logs 64 =4 -2+4 Si sabem que log 7 = 0.8451 calcula aplicant les propietats dels logaritme: log 28 + log 15 log 6 28-15 8451 28st loro io gto tg a) logs 36" re b) log, V31 = log, 100 log 4 147. Silog e = 0.4343, quant val In 10 7 i In 0,17 45,DUE logio m10= Tage oases | 8028 imo, 1= 1982 4 =-2,3025 Tome 04343, 148. Si sabem que In 4 = 0,6021, calcula els logaritmes segiients: a) log 2 €) log 0,2 blog) tg 4000 ©) log0,2=' 46}, log4000log4 ~log1000~0,3021+3=3,6021 149. Si sabem que Ina= ,6 i que In b = 2,2 calcula els logaritmes segiients: a) Inv a n> a) Ina=Aina=0,3 2 b) Ind = 3inb=0,7333 150. Calcula el valor de x. a) log, x e) log, x ) log, x f) bog, x ©) log,x = =1 8) bog,x d) ogi x Wy bog,,x = 4 46151, 152. b) log,5 = 2 > x2 =5 > x= V5 axtais 4 potatose f 4) log,2 = 5 9 x88 =2 x= V2 ©) log,3 = -2 9 x7 e) logsx = -5 9 x=3°5 x= f) logsx = -3 9 x=53 ox 9) logsx > x h) logasx =4 > x = 234 x = 279841. Indica si les afirmacions segiients sén certes 0 falses. Justifica la resposta. a) Tots els nombres decimals es poden escriure en forma de fracci6. b) Tots els nombres reals sén racionals. ¢) Qualsevol nombre irracional és real. ) Hi ha nombres enters que s6n irracionals. ¢) Hi ha nombres reals que sén racionals. f) Tot nombre decimal és racional. g) Cada nombre irracional té infinites xifres decimals. h) Tots els nombres racionals tenen infinites xifres decimals que es repeteixen, i) Tots els nombres racionals es poden escriure mitjangant fraccions. a) Falsa, els nombres irracionals tenen infinites xifres decimals no periddiques ino es poden escriure com a fraccié. b) Falsa, perqué hi ha nombres reals que sén irracionals. ) Certa, els nombres racionals i els irracionals formen el conjunt dels nombres reals. 4d) Falsa, perqué si sén enters no poden tenir infinites xifres decimals no periddiques. ) Certa, tots els nombres que es poden expressar com a fraccié, s6n nombres reals, que, amés a més, s6n racionals. ) Falsa, perqué els nombres decimals amb infinites xifres decimals no periddiques sén irracionals. 9) Certa, tenen infinites xifres decimals no periddiques. h) Falsa, els decimals exactes també sén racionals. i) Certa, per definicis Per qué l'arrel quadrada de qualsevol nombre acabat en 2 és un nombre irracional? Hi ha algun altre conjunt de nombres amb aquesta caracteristica? a7DUE 153. 154, 48 Perqué no hi ha cap nombre que, en muttiplicar-se per ell mateix, doni un nombre acabat en 2. Totes les families de nombres acabats en 3, 7 i8 tenen aquesta caracteristica Escriu en notacié cientifica les quantitats segiients: a) L’any lum: 9 460 000 000 km b) Velocitat de la llum: 300 000 km/s ¢) Diametre del Sol: 1 400 000 km ) Carrega eléctrica de lelectré: 0,0000000000000000001602 C ©) Massa del proté: 0,0000000000000000000001673 kg f) Distancia de Mercuri al Sol: 58 000 000 km. 4g) Massa de electr6: 0,00000000000000000000000000009109 kg h) Distancia entre la Terra i la Lluna: 384 000 000 m 1a) Any-llum 9.460000 000 km = 46 - 10° km, b) Velocitat de ta lum > 300000 kmis = 3 - 10° km/s ‘c) Diametre del Sol —+ 1400000 km = 1,4» 10° km 4) Carga eléctrica del electré -» 0,0000000000000000001602 C = 1,602 - 10°C e) Massa del proté ~> 0,0000000000000000000001673 kg = 1,673: 10 kg f) Distancia de Mercuri al Sol —+ 58.000 000 km = 5,8 : 10” km 9) Massa de I'electré — 0,00000000000000000000000000009109 kg = 109 - 10-% kg h) Distancia entre la Terra ila Lluna -» 384000 000 m = 3,84 - 10° m Els formats de paper estandard es basen en una norma internacional. Aquests formats de Paper tenen unes mides que, quan es talla per la meitat un dels rectangles estandard, s'obtenen dos rectangles semblants al primer. Aixi, si es divideix per la meitat un full DIN A4 en surten dos rectangles iguals (de la mida DIN AS) semblants al primer. Aa a) Quina relacié hi ha entre els costats dels rectangles?155. 156, 157. L) b) Se sap que un rectangle de format DIN AQ té una area d’1 m?, Determina quines sén les dimensions del full de format DIN Ad. 2) Lirea de Ad 68 ab, doble que la de TAS, que 6 22 b) 2 = 2a? = b? wisla La distancia entre la Terra i Jupiter és de 6,32 - 106 km. Una nau que fes el viatge entre els dos planetes en un any, a quina velocitat hauria d'anar? espai 08 temps 8,76: 103 Un any en hores és 24 - 365 > v= 2-10? kmih Des de I'antiguitat apareix sovint el nombre d'or, ©, , en proporcions de la natura perd també en obres d'art 0 bé en construccions com, exemple, 14V5 2 | Partené grec. Comprova la propietat segiient de I'invers del nombre d'or: |les comprova que ambdés costats de Ia igualtat mesuren el mateix. {Quin tpus de decimal obtenim de a racié =>, on a és un nombre enter? Com que el sistema de numeracié és decimal, en dividir un nombre enter entre un nombre que sigui poténcia de 2 0 de 5, 0 de tots dos, s‘obté un decimal exacte, Si el numerador és miltiple del denominador, s‘obté un nombre enter. 49DUE 158. 159, 160. Existeix algun cas en el qual 'aproximacié per excés i per defecte coincideixin? Si considerem Tarrodoniment, determina si aquesta aproximacié pot coincidir amb Paproximacié per excés o per defecte? No poden coincidir, ja que per aproximar per defecte s’eliminen les xifres a parlir de Vordre considerat, i per aproximar per excés s'eliminen les xifres a partir de l'ordre considerat, mentre s'augmenta una Unitat ltima xifra que es manté. Laproximacié per arrodoniment coincideix amb I'aproximacié per defecte sila xifra anterior a Vordre considerat és més petit que cine, i coincideix amb 'aproximacié per Vexcés a la resta de casos. Comprova cadascuna de les igualtats que tens a continuacié: a) Va-"Vb="Vab b) Va-"Vb=""Vab ©) VaFb= a+ VB ) air = a e) Va: Va-Va-VB = avab f) avbve=Vabtac g) Va"b? = avb hy VaFBRe at b a) Fats: (a-dioe"dlab atés que da-slb =o" bm 0b ea oF b) Fals: «la-Vbx"Vab>dJa-Vo-"Va"-b" «) Fats: Yarrb Va ja que Vavb=(o+b)*xat br Vaile 4d) Fals: ob” » a(a-b)" ja queotlb™ =0-b* =0"-b* =War6™ ©) Cert: Va-Va-Va-vb=avla-b 1) Fals: avb+e#Vab+ac >avb+e=Vatb+a'e 9) Fals: o'b? xavlo»dla'b* =0'lo h) Fals: Vo?+b? 2a+b—> Vo? +b? +20b=a+b Escriu el nombre 25° en notacié cientifica. a) Sabent que log 2 = 0,3010 i que V0 = 3,162. b) Ho podries fer amb una calculadora cientifica? c) Expressa 5°°° en notacié cientifica tenint en compte el pra) Anomenem x al nombre: 2599 = x. Hem de trobar y on 10° gs00 Dialtra banda com, tog x= y, y= 500 «log 2 = 150,5 101595 = 1995 . 19150 = 3.1622» 10150 b) No es pot trobar amb calculadora, ja que és un nombre massa gran. ©) Anomenem x al nombre 550° = x Hem de trobar y perqué 10 = x: logx log 5800 x 500 = logs x = Dialtra banda, com que log x y= 800 -log 5 = 349,5 103495 = 10°5 - 10349 = 3,1622 10°49 51DUE 52 PER APROFUNDIR 161. Escull la resposta adequada. ing + fom = 7. Bom + om ae ia a © o s o ° (un ner ts segents os V9 63 + V9 + 6¥ 2? wi oe ows Secmommeeamenmim | |, |} yg 162. ee ary (2-0 am Ca-a aa ae a Elevant ambdés termes al quadrat s‘obté: (bet voved) 62 +9+6V2+6=24 ‘Aixi, quan calculem fa seva arrel quadrada per obtenir el valor inicial, resutta 124 -2V6. a Perqué tingui un nombre imparell de divisors ha de ser un nombre 'arrel quadrada del qual sigui ‘exacta; per tant, només resten com a possibles els nombres de tres xifres menors de 32”, Els Unics dos nombres que compleixen aquesta propietat sén 18? = 324 i 24? = 576 log, 10->2 log, 10 « (2,3) sy syrty tyoxcy= Quan a arb Si una fraccié © és irreductible, digues si les fraccions “~~ Com que els divisors de a + b s6n els divisors comuns de a i b: Com que els divisors de a — b s6n els divisors comuns de a i b: ab (a—b) ia bno tenen divisors comuns, ila fracci6 “> 6s ireductible163. Explica com es racionalitzen les fraccions del tipus: (Vo +VOWVa+7Vb) _ (Va + VOM a +70) (Yo -* YoYo +7 Yb) v ve Per tant, muliplicant pel conjugat n vegades: (Wa + Vo Ya + *Yb)...WVa + vb) 164. Dues peces mabils d’una maquina es desplacen a la mateixa velocitat. La primera pega descriu una circumferéncia de 5 cm de radi ila segona es desplaca d'un extrem a'altre del diametre d’aquesta circumferéncia. Si les dues peces surten d'un mateix punt, coincidiran en algun moment? CLAU: Considera ol segiient esquema, a més a més, recorda que x és un nombre irracional: ‘Suposem que ambdues peces parteixen d'A. Anomenem v a la velocitat que porten els dos mobits. La distancia recorreguda pel abil que es desplaca per la circumferéncia en els punts Ai B és Sn(k ~ 1), essent k un nombre natural, La distancia recorreguda pel mobil que es desplaga pel diametre en els punts AiB és 10(k ~ 1), essent k un nombre natural. Les distancies recorregudes pel mobil que es desplaga per la circumferéncia sén_ nombres irracionals, mentre que les distancies recorregudes pel mabil que es desplaga pel diametre s6n nombres naturals. Per tant, mai coincidiran tots dos mabils. 165. Demostra la igualtat segiie Ligg MH = tye 1k Mii plog = pk = = EDEL (log(t + k) - logk) = 3 (log 100 — log 1) =1 53DUE 166. 167. Demoatra que! + 2. + 1, expreceat an forma decimal, 6 un nombre nist per a quatevol meat ina valor den. Perqué una fraccié irreductible generi un nombre decimal periddic mixt ha de tenir al denominador algun factor primer 2 0 5 i algun que no sigui 2 ni 5. Trobem la suma: 1 _ art +6n42 B42” AFD Veiem que és irreductible, ja que el numerador no s‘anul-la per cap valor natural de n i, a més a més, el denominador és el producte de tres nombres consecutius | 18 com a divisors, com a minim, el 2 el 3. Apilen en capes un munt de taronges, de manera que en el forat de 4 taronges d’una capa en col-loquen una altra de la capa superior. La primera capa, comptant per sota, té m files in columnes, i 'dltima capa té només una fila; si m és el nombre de diagonals d'un decagon In és el nombre més petit que dividit entre 4 déna residu 3, entre 5 déna residu 4 j entre 6 déna residu 5, quantes taronges hi ha? La quantitat de files, m, és igual al nombre de diagonals del decagon: 10(10-3) m= 2010-3) : 35 La quantitat de columnes, n, és un nombre tal que n + 1 és el més petit miltiple coma de 4, 516, que 5 60, per aixd n = 59, La quantitat de taronges que hi ha a cada capa és: ‘1a capa: 59 - 35 = 2.065 2a capa: (59-1) - (35-1) 065-94 +1 3a capa: (59-2) - (35-2) = 2.065-2- 94 +2? 34a capa: (59 - 33) - (35 - 33) = 2.065— 33 - 94 + 33% 38a capa: (59 - 34) (35 - 34) = 2.065 - 34 - 94 + 34? Fem ta suma: 2.065 -35- (142434... #34) 944 (14224394... +342) = = 72.276 Hit. 94 « MaseneoeD s 30.030 tarongesMATEMATIQUES A LA TEVA VIDA Contesta. a) Per qué es fan marques a la carretera quan un cotxe frena bruscament? b) Quin és el valor dela gravetat g? a) Perqué dos o quatre rodes es bloquegen i es produeix una transferéncia del pes del cotxe sobre elles. b) g=9,8 mis2 Consulta qué és ol coeficient de fregament d'una superficie, El coeficient de fregament és una constant adimensional que expressa l'oposicié al lliscament que ofereixen les superficies de dos cossos en contacte. és una caracteristica de cada parell de materials ‘en contacte. A més, depen de factors com la temperatura, la velocitat relativa entre les superficies, ete ‘Quines magnituds representen les variables p, gx en 'expressié de la velocitat inicial respecte de la distancia de frenada? representa el coeficient de fregament. Es una magnitud sense unitats. {9 representa l'acceleracié de la gravetat. Es una constant fixa, que val 9,8 m/s? x representa la longitud de les marques de frenada expressades en metres. Es correcta aquesta igualtat? (Bex = v2 -Vi-fe VE Si, la igualtat és correcta, ja que s'ha aplicat una propietat elemental de les ares. ‘Quin és l'index de rexpressié radical? Lindex de lexpressi radical és 2 (arrel quadrada) 55DUE 56 Calcula la velocitat d'un automobil si sabem que ha frenat i ha deixat una marca de frenada de 30 m en una carretera d'asfalt? Prenem y = 0,75 per ser d'asfalt la carretera i lavors: v= \2-2,75-9,8- 30 = VEAL = 21 m/s=75,6km/h Esbrina quines sén les campanyes dels responsables de transit de Catalunya per e accidents. Algunes campanyes per evitar accidents sn: + Campanya de Nis del cinturé de seguretat i sistemes de retencié infantil adequats a l'algada i pes dels hens. + Campanya contra les drogues i falcoholisme + Campanya contra les distraccions al volant, com Tis del tel&fon mabil + Campanya de control de motocicletes i ciclomotors.