Riscos associats amb l’activitat interna del planeta Cada puns represen Pepcontre dun dels 200.855 terarémols que es vat detecar entre el 1963 jel 1988. Els terratrémols s6n els testimonis permanents de I'activitat interna del nostre planeta Es caracteritzen perqué actuen de forma breu sobre una area extensa, s6n repetitius sovint catastréfics des del punt de vista huma, Les conseaiiéncies dels terratrémols sén diverses: unes es relacionen amb el moviment vibratori a que el pas de les ones generades sotmet els edifcis; altres son més secundaries perd de vegades molt importants (liscaments de terres, colades de fang i aparicié d’esquerdes en el terreny), fins al punt que tant poden produir modificacions en el paisetge com afectar els béns humans. La comunitat cientifica s‘esforca per conéixer millor els terratrémols per tal que ‘puguern preveure'ls i desenvolupar estrategies de defensa, 1, Que son els terratrémols? 2, Quines conclusions podem extreure de Ia distribucié dels terratrémols sobre Ia super- fice terrestre? 43. Aquesta distribucié esta associada amb alguns altres processos geoldgics interns. Fes- ne la llistaj explica’n la causa possible. Sumari Disribucts dels terratrémolsjelsvleans (Com es mesure els tereateoh? Zones semigues properts Preveuce preven els teratrimols La sama a Catalunya IsiSMIcaT le materia volcan Enupcions volciniaues Tipus de voleans Pilots voleanle Prevenci6 dels voleanicistribucié dels terratrémols i els volcans ® fata do wantomacs Dore Ui le plaques cherpert. wk, Subduccéfossa os eae a Itostoros oars Ona foceneltenons Ala dcada de 1960 es va installar una xarxa dial per enregistrar moviments sismics, la Wo Wide Seismic Network (WWSN). Aquesta xarxa permetre als geofisics estudiar els milers de mols de magnitud igual 0 superior a 5 que tenen I ~cada any. Els terratrémols es produeixen quan l'energia magatzemada a les roques sallibera bruscament: passa a les falles. Per tant, els terratrémols ens m tren Ilocs on hi ha falles, man pee La majoria de terratrémols de la Terra es p xen en uns Ilocs determinats que snomenen cim rons sismics: * Cinturé circumpacific. Presenta terratrém profunditats molt variables. Les profunditats d sismes generalment augmenten amb la dis les fosses ocedniques: els terratrémols més sup. cials es troben just sota les fosses, i cls més funds, sota Fare dillles volcaniques 0 de les ser des, Lorigen dels terratrémols en aquest cint relaciona amb el fet que una litosfera oceanica trodueix sota una altra litosfera, oceanica 0 co nental (subduccié).Fata de ranstormacis mt probed. 72 Volectat expan ce sticccencals dora, ~~ enemy. eae * Cinturé Mediterrani-Himalaia. Només shi origi nen terratrémols superficials i mitjans, amb una lo- calitzacié forga dispersa. Els terratrémols es pro- dueixen a les grans serralades continentals, * Dorsals oceaniques. En aquest cas, tots els ter- ratrémols s6n superficials i es relacionen directa- ment amb les falles que limiten la part central de les dorsals: el rift. La distribuci6 dels voleans més importants també ix practicament el mateix esquema, Lamajoria dels volcans actius s6n al cinturé circum- effic. Un segon grup el formen els volcans que hi ha a dorsals oceaniques. Finalment, hi ha volcans distri- lits de forma irregular a 'interior dels continents. La localitzacié ila profunditat dels terratrémols i de zones volcaniques principals han ajudat a definir la cid ila profunditat de les principals zones de fractu- ode debilitat: els Iimits de les plaques litosferiques. ‘Totes les dades exposades van servir per elaborar la ia de la tectonica global o tectdnica de plaques questa teoria és la conclusié a la qual van arribar di- cientffics treballant en diferents branques de la logia i la geofis La tectonica de plaques és una a tan important que tots els processos geologics s6n considerats des d'aquesta perspectiva. irae Agia Toa ost coon esc connLa grandaria dels terratrémols es pot mesurar basicament de dues mane= res: per la intensitar i per la magnitud: + La intensitat és el vigor amb que se sent un terratrémol en un punt de la superficie terrestre. Aquesta fortitud es calibra en funcio dels danys causats en els terrenys, les persones i les estructures. La intensitat ma: xima és la forga amb qué se sentiria un terratrémol en el seu epicentre, Lescala més utilitzada actualment a Europa, i oficial a Estat espanyol, és lanomenada MSK (per les inicials dels tres sismolegs que la propo saren: Medvédev, Sponhauer i Karnik), que pot considerarse una adap- tacié a Europa de lescala de Mercalli utilitzada a América. Aquesta es- cala té doize graus que es designen en nombres romans (de IT al XII). En comengar Iépoca instrumental, en el moment en qué sinstal-laren prou aparelis de mesura per detectar (finals del segle xix), enregistrar i mesurar el moviment de les particules del s0l (sismografs), s'establt I cala de magnitud dels terratrémols, La magnitud mesura Tenergi -Ezctes din terairemola Maxie. dissipada en el focus d'un terratrémol i transformada en ones sismi ques; s'obté a partir de lamplitud maxima enregistrada per un sismo= graf patréa una distancia de 100 quilometres de l'epicentre. Per obtenit Ja magnitud d'un sisme es pren el logaritme en base 10 de 'amplitud: dona del sismograma, mesurada en mil-lésimes de millimetre, i en re sulta un valor numéric. Lescala de magnitud (eseala de Richter) és un sistema numéric que va ser proposat any 1935 per C. F, Richter en um estudi sobre els terratrémols de California, Un sisme d’una magni determinada pot tenir intensitats molt variades. Els factors que determinen la vulnerabilitat d'un terratrémol, és a di danys que produeis, sn els segtients a) Venergia alliberada en el sisme. b)La durada del sisme. ¢) La qualitat de les construccions i les estructures. d)Lestabilitat dels materials del subsdl i el seu gruix. Els terrenys sol com les sorres i graves, acostumen a comportar-se més desfavoral ‘ment que les roques o els sdls ben consolidats. ¢) La data i Thora del sisme, {f) La densitat de poblacié de l’area on s‘ha produit el sisme. Efectes macrosismics (sobre els edificis, la topografia, etc.) que defineixen els graus d'intensitat MSK a) Fendmens sentits per la poblacio. }b) Danys produits les construccions.. ‘) Canvis advertits en la natura ‘Tipus de construccions —Tipus A: construccions amb murs de pedra seca o amb fang. —Tipus B: construccions amb murs de fabrica de totxo, de bloes de morter, etc. = Tipus C: construccions amb estructura metallica 0 de formig6 armat. Classificaci6 dels danys en les construccions ~ Danys lleugers. Fissures als revestiments, calguda de petits trossos de revestiment. = Danys moderats, Fissures a les parets, caiguda de tewes, esquerdes i fins esfondraments parcials de les xemeneies de: = Danys greus. Esquerdes als murs, caiguda de xemeneies de fabrica o daltres elements externs, = Destrucci6. Esquerdes a les parets resistents, amb enderrocament parcial | amb perdua d'enllag entre diferents parts construcci6. ~ Collapse. Runa completa de la construccié, "Termes de quanta stats: quan es dt alguns, vol dr el 8%, mls el 50% ia mara 75%Grau I: El sacseig no és percebut pels sentits humans, perd els sismografs el detecten i el registren. Grau Il: El sacseig és perceptible només per algunes persones en repos, en particular als pisos superiors dels edifics, ‘Grau III: El sacseig és percebut per algunes persones a Iinterior dels edificis. La vibraci6 pereebuda és semblant a la eausada el pas dun camié leuger: Observadors molt atents poden notarbalancejs leugers dabjectes penjts, sobreiot als pisos més ts. | Grau IV: El sisme és percebut per moltes persones a l'interior dels edificis i per algunes persones a exterior Algunes persones: ue dormen es desperten peré no arriben a espantarse. La vibracis és comparable a la produida pel pas dun eamié pesant amb, hrrega. Les finestres, les portes i la vaixella vibren. El mobiliari es comenga a moure, Els objectes penjats es balancegen lleuge- rament. Grau V: 4) Bl sisme és pereebut a linterior dels edificis per la majoria de les persones i per moltes de exterior. Moltes persones que dor- ‘men es desperten i algunes fugen al carrer. Les construccions trontollen amb una vibracié general. Els objectes penjats es ba Jancegen ampliament. En alguns casos, els rellotges de pendol s‘aturen, Les portes i les finestres baten amb violencia, Els I ‘quids continguts en recipients oberts i plens vessen lleugerament. 4) Les construccions de tipus A poden sofrir danys leugers, {¢) En certs casos es modilica el cabal de les fonts. Grau VI: 4) La majoria de les persones senten el sacseig dintre i fora dels edificis. Moltes persones surten al carrer esporuguides i algunes arriben a perdre fequilibri. Algunes vegades, la vaixella i la cristalleria es trenquen, els libres cauen dels prestatges i els quae res es mouen. Els mobles feixucs també poden arribar a moure’s, Les campanes petites poden sonar. ) Es producixen danys moderats en algunes construccions del tipus A. Soriginen danys leugers en algunes construccions del tipus Bien moltes del tipus A. 6) En sdls humits, poden obrirse esquerdes de fins a 1 cm. Hi ha canvis en el cabal de les fonts i el nivell dels pous. (Grau VI: #) La majoria de les persones s‘espanten i corren cap al carrer. Moltes tenen dificultats per mantenit-se dempeus. Les persones ue condueixen automdbils senten les vibracions. Les campanes grans sonen, ) Moltes construccions del tipus A sofreixen danys greus i algunes, destruccié, Moltes construccions del tipus B sofreixen| danys moderats, Algunes construccions del tipus C experimenten danys lleugers, ®) En alguns casos, es produeixen desplagaments a les carreteres. Soriginen danys a les juntes de les canalitzacions. Saprecien. ones als llacs i 'aigua es torna térbola, Canvia el nivell dels pous i el ux de les fonts. wu VIL: Por i panic general, fins entre els conductors. En alguns casos es desprenen brangues dels arbres. Els mobles, fins els més pe- Sats, es mouien o es tomben. Els llums penjats sofreixen danys parcials, #) Moltes constructions del tipus A sofreixen destruccié i algunes, coliapse. Moltes construccions del tipus B experimenten anys areus | algunes, destrccié, Motes construcions del tipus Csofreiten anys moderats I algones, geus. Les estates | cls monuments es mouen del lloc. Esquerdes duns quants centimetres en el sol. Apareixen noves fonts. En molts casos canvia el cabal de les fonts i el nivell daigua dels pous. 1 Panic general. Danys considerables en el mobiliari Moltes construccions del tipus A sofreixen coblapse. Moltes construccions del tipus B pateixen destruccié i algunes, collapse, ‘Cauen monuments i columnes. En alguns casos els rails del ferrocarril es corben i les carreteres queden fora de servel ‘Sobren esquerdes en el terreny de fins a 10 cm i més a les faldes de les muntanyes, Hi ha esllavissaments de roques i allaus, ‘Hi ha grans onades en llacs i embassaments. x: ‘La majoria de les construccions del tipus A sofreixen collapse. Moltes construccions del tipus B sofreixen collapse, Moltes ‘construccions del tipus C sofreixen destruccié i algunes, collapse. Es registren danys perillosos als embassaments i danys se. +iosos en ponts. Les vies de tren es desvien i sondulen. El paviment dels earrers i lasfalt formen grans ondulacions, Esquerdes d'algunes desenes de centimetres, que poden ser de fins a un metre, en el sdl. Es produeixen esquerdes paralleles als cursos daigua. Liaigua dels canals i dels rus és llangada fora del seu curs. XI: ys importants en les construccions, fins j tot en ponts, rescloses linies de ferrocarril, Les canalitzacions subterranies que- destruides, terreny queda considerablement deformat. Es constaten moltes caigucles de roques. | XIE destrucixen o queden greument danyades totes les estructures, fins les subterranies. | aFoto presa a finals del seple x després d'un terraremol que sacsjael sud peninsular Et mape representa la localitzaci dels epicentes dels rrratromols de la pentsula {bérica per al pertode 1300-1994 segons ef bane de dadessfomiques de Fnstitut Geografic ‘Nacional (GN), La intenstat (scala MSK, de Tal XI) ita magnitud (escala de Richter, eb ‘mason asso s'apropa al 9) son dues mameres de mesurarlagrandavta d'un teratremol Zones sismiques properes Els terratrémols sén moviments vibratoris de la superficie terrestre, més ‘menys rapids i violents, provocats per pertorbacions enddgenes. La pel sula Ibérica ha estat afectada historicament per terratremols destructius, bé amb uns intervals de freqtiéncia forga espaiats en el temps i limitats algunes parts del territori peninsular. La distribucié de sismicitat es entra a les servalades més recents: serralades batiques i també als Pil neus i al Sistema Ibéric. Cal esmentar també algunes zones marines, sol tot les del golf de Cadis i el mar d’Alboran (zona entre Malaga i Almeria). La situacié geografica de Catalunya, que forma un gran triangle e el sistema pirinene, ITbéric i el costaner mediterrani, fa que sigui una 20 dactivitat sfsmica moderada, encara que s‘hi poden produir sacsejades i tenses. La perillositat sismica d’una zona de la Terra no es pot entendre si la situem en el context més ampli de la tectonica en qué esta enqui Cal situar la perinsula Tbérica en el context de Ja conca del Mediterrani. conca mediterrania esta situada en el limit de les plaques litosfériq d’Eurasia i Africa, que s‘estén des de les illes Agores fins al Caucas. La regié mediterrania, com totes les regions de contacte de plaques tosfériques, és una area sismicament activa en qué continuament hi ha t ratrémols de magnitud moderada i en la qual els terratrémols destruct ocorren amb més o menys freqiiencia segons les zones. La distribuci6 dels terratrémols de magnitud moderada i forta a la z mediterrania, ea el periode 1940-1985, es localitza en una banda est entre les latitucs 30 °N i 50 °N. En aquesta amplia franja, hi trobem ratrémols alineats, seguint lorientacis de les Iinies de fractura. ‘A tot el mér, Ia major part dels terratrémols es localitza en franges tretes que coincideixen amb els limits de les plaques litosferiques. ‘Terratrémols documentats a Catalunya ‘La taula reeull els tervatremols més importants documentats a Catalunya d'enga ‘que existeixen registres histories. 500 Oto aswisss [vin | Cardedeu 380 z Ole TexiTes [vt __| anes fowmwiisa |v | Ripol aT feomuars [vit |rOke se Te eaviase [Mil | “Girona See So | rBarcelona onvavigis| vi _| Benase amiiaes [vt _| Barestona t = Tvi9rs | vIT ase isamiaa? [wn | Amer ivan [ut _| olor amma | Vtg Roe ema cme oee | [aocsna |r [Su Pa de eo cote Oucrabs | [ieee [vr _| villa jommass [vt NE Catabunya amet | vit -Montseny 1, En quin segie va haverhi més terratrémols? 2. Situa tots els terratrémols marcats amb asterisc en un mapa mut de Catalunya. 43, Creus que tot Catalunya és una zona de rise sfsmic?‘Aplicaci6: Els mapes d’isosistes El mapa diintensitats i disosistes correspon al terratrémol del 4 de juliol de 1985. 1. Que significa el terme isosista? 2, En quina escala es mesuren les intensitats? 3. Localitza Vilanova ila Geltrd. Quin grau d'intensitat va assolir? 4, Localitza l'Arbos. Quines manifestacions de Factivitat sfsmica va poder experi- ‘mentar tna persona a 'Arbog el 4 de juliol de 1985? ‘Quins factors creus que determinen la mesura en qué una persona pugui perce: bre la saesejada si hi ha un terratrémol en algun lloc de I'area on viu? 6. On creus que estaria situat lepicentre del terratrémol que apareix al mapa? fan enreneany 7. Quina relaci6 general hi ha entre intensitat i distancia a lepicentre? Interpretaci6 ‘Mateixa magnitud perd diferent intensitat ELCAIRE (5)" MAASTRICHT (65)° MEX (78)" 12x02 149 rc +2400 mors Timor +d6900mons ters +a.000 mois Nols es Aiguna escuerda Miers de eis ap day mater Nols eis iecies ensoras Ediisensorats censors Pétdues miionaies i 1. En quina escala es van mesurar aquests terratrémols? Quin va tenir més magnitud? 2, Per qué creus que el terratrémol del Caire va causar uns efectes més catastrfics que el de Maastricht? Per qué creus que el de Mexic va ser el que va ocasionar més morts? Per qué creus que el terratrémol de Toquio va causar menys danys ma. terials que el de Maastricht?Preveure i prevenir els terratremols Hi ha diversos tipus d’actuacions per atenuar el rise sismic: « Preveure el sisme: dir on i quan tindra loc, i establir la magnitud apro- ximada que ascolir * Ordenar el territori: seleccionar les zones massa perilloses des del punt de vista sfsmic. ‘= Aplicar normes antisismiques en la construccié d'edificis i d'infraestruc- tures. + Educar la poblacié per reaccionar correctament en cas de terratrémol. La primera mesura de previsi6 sfsmica consisteix a fer un registre historic dels terratrémols ocorreguts en una zona sismica (mapes de situacié d'epicentres de terratrémols). Les zones sense terratrémols recents poden haver acumulat més tensions i, per tant, caldra vigilarles amb més atencié. Aquesta vigilancia esta basada en una série d’anomalies que sovint, per no sempre, es produeixen a les zones en les quals es produira un sisme: + El terreny s'infla alguns centimetres. «Varia el nivell d’aigua dels pous, que es torna lleugerament radioactiva per la presencia de gas rad6, * Saltera la conductivitat eléctrica de les roques. + Augmenten els petits terratrémols (microsismes) que sempre hi ha en tuna zona activa Lexplicacié d'aquests senyals 0 precursors sismics és que els voltants d'una falla sotmesa a tensié s‘esquerden. Les microesquerdes expliquen. Tinflament, perd a més s‘omplen d’aigua (la capacitat de la qual per con= duir Velectricitat é diferent de la de la roca), cosa que fa variar el nivell freatic general. Laugment dels microsismes indica que la tensié acumula- da és a punt de vencer la resisténcia del terreny al liscament. A Espanya, el Centre Nacional d’Informacié Sismica (Madrid) té coma missié principal elservei de vigilancia sismica. Amb aquesta finalitat disposa de dades subministrades per les estacions sismiques de la Xarxa Sismica Nacional. {A Catalunya també hi ha una xarxa d’estacions sfsmiques que depenen del Ser- ‘vei Geologic de la Generalitat i que estan en connexi6 permanent amb Protec cié Civil, Dialtra benda, el Centre Euromediterrani de Sismologia (CESM) fa determinacions rapides d'epicentres i ho comunica al Consell d’Europa. Una bona mesura de prevencis és Velaboracié de mapes de perillositat sis- mica. La normativa actual especifica Yexisténcia de tres zones: una zona de sismicitat baixa, una zona de sismicitat mitjana i una zona de sismicitat alta. Almapa de perillositat sismica de la pagina segtent es delimiten les zones d’Espanya relacicnades amb lactivitat sfsmica d'acord amb dades recollides les darreres decades. Les isolinies uneixen els punts de la geografia espanyo- Ja que tenen el mateix valor en cadascuna de les dues variables representades: * El coeficient de contribucié K, que els arquitectes utilitzen per al caleul de les estructures. ‘ Lacceleracié sismica basica a, (0 acceleraci6 del sdl), que és una mag- nitud calculada a partir de la intensitat del terratrémol i que es mesura en unitats g (g = 9,8 m/s’),La legislacié actual especifica com han de ser les noves edificacions, per tal de garantir la resistencia a les sacsejades de les ones sfsmiques (normes sismoresistents). Algunes de les variables utilitzades deriven de I'estudi del comportament del sol i dels materials davant les ones sismiques. Per exem- ple, cls materials solts amplifiquen les sacsejades. Altres estan en relaci6 amb les caracterfstiques estructurals de Yedifici i amb Tactivitat a la qual aquest estara destinat. Aixi, es proporcionen criteris per ala determinacié de Ja massa i la rigidesa de Vestructura. Es recomana que la rigidesa sigui la mateixa que la del subsdl a fi que vibri de la mateixa manera i sevitin les ci- salles, i que les unions entre estructures verticals i horitzontals estiguin reforgades; es té en compte la qualitat del ciment i la quantitat de ferro per metre ciibic; es reforcen les.parets de carrega, i seviten elements externs de Tedifici (comises) que es pugin desprendre durant un sisme. Altres normes lligades a la construccié d'edificis sismoresistents s6n: + Sobre substrats rocosos és convenient construir edificis alts i rigids (la rigidesa fa que es comportin com una unitat solidaria -els elements vi bren a l'unfson- i independent del sd! durant les vibracions), aillarlos del sol amb fonaments elastics (com el cautxtt) que absorbeixin les vi- bracions del sol i permetin que ledifici oscilli, i reforgar-ne els murs amb contraforts d'acer. + Sobre substrats poc coherents es recomana construir edificis de poca algada, rigids i amb poca extensié superficial, ja que les petites vibra- ions diferencials podrien originar-ne el collapse. Enllocs on hi ha un risc sismic molt elevat, és important educar la pobla- 64 mm), de forma més 0 menys fusiforme per la traject®- ria atria. Si les bombes es fonen en caure a terra també se les ano- mena escories. Materials voleanes: bombs, lap cendres. Enelcasdels voleansatenuats, es poden presentar els fendmenssegitents: [+ Fumaroles, que sn les emanacions de gasos, ja sigui pel crater o per fissures i esquerdes. Un dels gasos més abundants és el didxid de carbo- ni, que s‘acumula arran de terra perqué pesa més que Vaire, Pot causar Ja mort per asfixia, com per exemple a la vall de la Mort (California). Altres gasos que emanen dels volcans s6n els derivats del sofre, que se solen precipitar al voltant del punt de sortida. = Fonts termals, que s6n aigiies calentes que contenen substancies mi- nerals. Acostumen a tenir utilitat terapeutica. "+ Guéisers, que s6n fonts termals en forma de sortidor intermitent. pretacié astrofe del lac Nyos 2 efagost de 1986, el llac Nyos (Camerun) va expulsar una barreja de gasos verinosos que va matar per asfixia gairebé ® persones i un gran nombre de caps de bestiar: La mescla de gasos pesava més que V'aire i va liscar cap a la vall fins a ‘a algunes zones poblades. El lac Nyos és una caldera dins el crater d'un volca sense activitat. Es creu que Vaigua més a contenia aquests gasos i per causa dun terratrémol va ascendir cap a nivells superficials, on els allibera. fendmens propis del vulcanisme atenuat identifiques en el text? Quin gas creus que va ser el responsable de la mort de les persones i el bestiar? Raona la resposta,218 Laves en coixt Erupcions volcaniques Les erupcions voleaniques poden ser molt variades en funcié dels factors que hi considerem: ka viscositat del magma (que depen de la seva composici6); el predomini de gasos, liquids o solids en el conjunt de materials expulsats; la temperatura d’emissi6, ila interaccié daigua amb el material magmatic, En general, se sol diferenciar entre dos tipus d'activitat eruptiva: lefusiva iTexplosiva, + Lactivitat efusiva es caracteritza per la sortida pausada de lava des del centre erupt, Quan aquesta flueix seguint el pendent maxim, déna lloca corrents ques‘anomenen colades. Perque es produeixi aquest tipus d'ac- tivitat, els magmes han de ser pobres en gas o bé han d’haver-se desgasifi- cat préviament, ja sigui a partir de fases explosives o per les fumaroles. Les colades de lava es comporten com a fluxos i tendeixen a moure’s capa zones deprimides, de vezades durant desenes o centenars de quilometres, alllarg dels quals destrueixen conreus i assentaments humans. Segons la quantitat, la velocitat de sortida i el tipus de magma, es forma- ran colades més o menys extenses de lava. Els magmes basics, perla seva menor viscositat, poden recorrer grans distancies abans de refredar-se i originar basalts. Quan els magmes s6n acids, les laves s6n més viscoses i sacumulen al voltant del centre emissor en forma de pitons i doms. Es poden formar diferents roques volcaniques: andesites, traquites i riolites. * Lactivitat explosiva es caracteritza, d’una banda, per explosions volea niques successives, més 0 menys violentes, desencadenades per la rapi- da expansié de gasos i, de 'altra, per la produccié i dispersié de mate- rials fragmentaris incandescents i sdlids. La columna eruptiva pot assolir entre 40 i 50 km d'alcada. A Vinici d’una erupei6, o en el seu transcurs, es pot produir una interaccié del magma amb Taigua. Aquest fenomen es coneix amb el nom d’hidro- magmatisme. Al marge de les caracteristiques del magma, la presencia dlaigua en el subsol fa que Tactivitat sigui extremament violenta. Les eleva- des temperatures del magma converteixen rapidament V'aigua en vapor Lexpansié instantania d’aquest vapor provoca una sobrepressié de Vag fer que déna com a resultat una explosi6 violenta. Les erupcions freato- magmatiques generen una série dexplosions que fragmenten el magma les roques que envolten el conducte volcanic. Les diferents proporcions en Ia barreja aigua-magma condicionen el ti- pus d'activitat eruptiva, que té un espectre continu de possibilitats. Si hi ha poca aigua, V'activitat volcanica és estromboliana; quan erupcié és subma- rina, es formen laves en coixi al fons del s0l oceanic. DS Representacis SS dun voted amb SS reatomagmatiomeTipus de volcans Els volcans poden classificarse en diferents sgrups segons la seva activitat eruptiva: a, amb magmes acids i erup- cions amb explosions violentes que formen co- lumnes eruptives verticals de gasos ipiroclasts, anomenades fluxos piroclastics. Quan els gasos que surten de Interior del volea deixen, d’empényer, la columna es col-lapsa i origina el naivol ardent. Es important el volum de mate- rial fragmentari emés. Es produeix quan es do- nen les condicions per a la formaci6 de fluxos piroclastics. Solament en el tipus ultraplinia (més de 100 km’ de material emés) es produei xengrans fluxos piroclasties;en general, aques- tes erupcions es relacionen amb calderes de collapse. Vuleania, amb magmes amb un grau d'acidesa intermedi. En aquest cas, un tap de roca, for- mat en una erupcié previa, obstrueix el con- ducte voleanic i dificulta la sortida de gas. Arri- baunmomenten qué lapressié exercida pel gas trenca la roca i es produeix una explosié vio- lenta. La produccié de material expulsat és me- nor que en el cas anterior * Estrombolia, amb magmes basics i erup- Cions relativament poc violentes. Lerupcié consisteix en explosions, separades per perfo- des de temps que poden anar des de menys dluna décima de segon fins a unes quantes hores, produides per l'arribada de bombolles de gas a la superficie del magma acumulat en el centre eruptiu. La disminuci6 de la pressié permet que se separi una part del gas contin- gut en el magma, amb la consegtient forma- cié de bombolles que s'expandeixen progressi- vament durant Yascensi6. Cada explosié que es produeix a la superficie arrenca els frag- ments de magma que constitueixen la part més externa de la bombolla i els expulsa enlai- re. Si hi ha una petita pausa en lerupcié, la superficie del magma se solidifica. Aleshores, la sortida daltres bombolles provoca noves explosions, les quals també arrenquen i frag- ‘menten aquesta mena de crosta, El volet Taal (Flipines). * Hawaia, amb volcans que es caracteritzen per erupcions en les quals els gasos poden escapar- se facilment a través del magma basic i fluid, i encara que surtin a molta pressi6 no originen explosions importants ni solen enlairar la lava. A més, com que la lava fueix tan rapidament des del crater, no té temps de solidificar-sei fer un tap. Per totes aquestes caracteristiques, els voleans que tenen laves fluides tendeixen a en- trar en erupcié més sovint perd amb menys violencia que altres tipus de voleans. El volea Kilauea filles Hawai) durant una enupeid 219Interpretacié El voled Negro Suposa que una empresa dlestudis ambientals tha proposat estudiar una zona amb un possible rise voleanic. Elclima de la regis és tropical, caracteritzat per una alta plcviositat i temperatures elevades. El vent bufa del nord des doctu~ bre fins a marg idel sud-oest durant els mesos restants, La ciutat més important de la zona és Vllapuerto, amb 25.000 habitants, situada al peu del volea Negro, del qual se sap que va fer I'ltima erupci6 al segle xvi La tradicis oral parla d'una explosié molt violenta, Des de llavors hiha hagut emissions de vapors d'aiguai sofrei ha aparegut al crater un petit con d'andesita. Recentment, hhi ha hagut tremolors de terra i moltes emissions gasoses. A la ciutat els edificis s6n majoritariament de formig6, amb teulades planes inclinades. Una bona part dela poblacié de la regié viuen petits pobles, sobretot en cases de fusta amb teulades de pala. 1, En paper millimetrat, fes el perfil topografie MN (fes que 0,5 cm de paper corresponguin a 200 m). 2. Fes el perfil topografic XY (augmenta, igual que abans, Tescala vertical). 3, Indica al mapa les zones de maxima perillositat i analit- za cls riscos derivats de Tactivitat voleanica, Hi ha rise de possibles inundacions en cas derupcié? Assenyala tambe les zones més exposades a inundacions cen cas derupeid, 4. Justifica en quin perfode de Vany ser’ més perillosa Te- upc 5. Explica quins efectes, derivats de Vactivitat voleaniea, podrien produir-se en Teconomia i la vida dels habi- tants de la ciutat i els petits pobles de la zona, 6, Enuncia mesures preventives del rise voleanic en aquest cas, ais! com del rise d'inundacions causades per una possible erupeié del volea. Interpretaci6 Lerupeié del Krakatoa El text segtient és un resum sobre l'erupei6 del Krakatoa el 1883, extret de La inestable Tierra, de B. Booth i F. Fitch: 20.de aig, El vole Rakata (ila de Krakaton) va entrar brascament en acivtat amb explsions molt virulent. 21 de malig. Ee va formar una gran columns de vapor de més de 10 km ald 22 de maig Del iter sortengrans quanta de fragments de pumita. La colina de vapor continusvaascendint. Agusta activitat no va paar en els tes me so seen 26 dagost. Hi vahaver un seguit explosions ensodidores ie sentiacrepier aie, probablement per les bombs voeiniqueseareyades de gasos que esclae ‘even, Van care rans fragments depuis 8 més de 10 mills de distinc dea costa 27 dagost Ales 5.30 ores del ata hi va aver una gran explsi,probablement provocada pe enuada de quanta erixents agua marina capa "intror dl eit es 646 ores hi va aver una sta explsi als 1042 ores una aia, la més gran de totes. La columna de cendes ars 80 km alga ies cendresgueien fins una rea de 700.000 ka. Dspes nes quantes explosions més, ill haviadesaparegut Sortsamen,illa esta desabitads, 5 per tant aquestaerupc6 va cass molt pogues victimes directs i danys materials limits En can el tsunamis origina per les explosions i enfonsament mate de ill van fer 36417 visimes les costes de Java i Sumatr, Les cendres resultant de Ierupi6 van en- fosguira tum dl Sol en mols indrets del planta 1.a) A partir de la classificacié dels tipus derupcions principals (hawaiana, estromboliana, vulcaniana i pliniana), identifi queu quina correspon a Yerupcié del Krakatoa. +b) Expliquen tres earacteristiques que surtin al text en qué us heu basat per poder identificar el tipus d’erupci6, 2.4) Comenteu, en el eas de lerupeié del Krakatoa, els factors aue poden intensificar el rise pel que fa a Yexposici6 ila perillositat +b) Expliqueu dos riscos derivats del vulcanisme que es var produir en aquesta erupci6.Perillositat i ¢ volcanic ‘Sesap que elnombredevolcansactiusala Terradurantelsdarrers 10,000 anys sa de poc els 1.400, dels quals un bon nombre es consideren perillosos. Fins itotalgunes de les erupcions més catastrofiques shan produit en volcans, es consideraven apagats (Arenal, Costa Rica, 1968; Chichén, Mexic, 1982; tubo, Filipines, 1991). Al voltant de molts d'aquests volcans hi ha nuclis, de poblaci6 relativament importants, la qual cosa fa necessaria 'adopcié de ‘mesures per minvar els danys que les erupcions causen a les persones i els seus béns. La concentracié de poblacié humana prop dels volcans i, consegent- t, la preséncia d'edificacions i d'infraestructures (habitatges, zones de , vies de comunicaci6, centrals energétiques, embassaments, etc.) Sugmenta la situacié de risc. Tanmateix, el tipus d'erupeié condiciona la illositat. Els volcans plinians i ultraplinians s6n els més perillosos per- qué durant les seves explosions es poden formar niivols ardents o fluxos pi- soclistics que poden arribar a destruir totalment un poble o una ciutat. Altres riscos derivats de l'activitat volcanica es poden manifestar de la /manera segiient: * Lahars. S6n corrents de fang i roques produits per la fusié del gel o la neu de ledifici volcanic. Poden ser desencadenats per les pluges inten- Piyactuafic Brovocals el nar de ses i les aigties procedents dels llacs dels craters. Els seus efectes s6n de Armeroe! 1985. vegades devastadors, com va passar a Armero, el 1985, durant lerupcié del Nevado del Ruiz. * Lliscaments i moviments de vessants. Poden provocar importants despreniments i obstruccié de valls fluvials: aquest darrer és un feno- men especialment important, ja que genera embassaments aigiies amunt i canvis en la dinamica fluvial. + Tsunamis. Son grans onades provocades per lexplosié volcanica, per Yenfonsament de la caldera o pels moviments sismics que es produeixen durant lexplosi6. El Krakatoa, per exemple, 'any 1883 va destruir practi- cament Illa on es trobava sense causar victimes, per® els tsunamis que vva provocar van causar més de 35.000 morts a Illa veina de Java. Peravaluar la perillositat de les erupcions volcaniques, actualment stusen indexs que en mesuren explosivitat, el percentatge de Verupci6 volcanica ‘que correspon a una activitat explosiva. El més senzill dels {ndexs de perillo- “sitat és a relaci6, en percentatge, de piroclasts respecte al total del material “emés. El 1982, pero, es va proposar l'index d’explosivitat volcanica (IEV), "que classifica les erupcions en nou grups, del 0 al 8. index valora el volum sde material emés, Yaltura de la columna eruptiva, la durada de Verupcié i una festimacié del material piroclastic Ilangat a la troposfera ia Testratosfera. A ‘aquests tipus es poden afegir les erupcions freatiques (hidromagmatiques 0 freatomagmatiques), que inclouen totes aquelles en les quals hi ha interaccio entre 'aigua i el magma. El vapor produt s'afezeix als gasos propis del mag- ‘ma, cosa que provoca unes erupcions molt violentes. E Index d'explosivitat voleinica (IEV) en relacio amb els tipus d'activitat voleanica rev | Sep ecnts” pemimcis | Mawileenene | "Mg 48 99 ‘| pliniana fluxos piroclastics dom 58 9 ulrapliniana fuxos piroclastics [calderaPrevencié del risc volcanic La prediccié de les erupcions es fonamenta en els fendmens previs que sihi associen: moviments sismics, augment de la temperatura, increment de Factivitat de les furaroles i d’emissions de cendres, i canvis en la com posicié dels gasos. Malauradament, per®, entre l'aparicié d'aquests indicis i el moment exacte de Ferupcié poden passar des de dies fins a anys, la qual cosa fa molt dificil 'adopeié de mesures. E] seguiment i el coneixement del cicle derupcions d'un volea, junta- ‘ment amb les seves earacteristiques, poden ajudar a predir quan i com es produira una erupcié. Lestudi i reconstruccié de la seva historia eruptiva poden proporcionar un model que permeti preveure lerupcié més forta, la freqiiéncia, els tipus de materials emesos, l'energia alliberada i Tarea afec= tada. Amb aquestes dades es pot simular el comportament d'un volea i ob= tenir mapes de perillositat per a cadascun dels fendmens eruptius (cola- des de lava, caiguda de materials piroclastics, etc) ‘També cal dissenyar mapes de vulnerabilitat que indiquin la quantia | les caracteristiques dels béns personals i els materials exposats. Vola dela ona de la Garrotxa, La conjunsié de tots els mapes permetra una millor actuacié prevent sobre el rise. Dialtra banda, la incertesa de la previsio exacta de Yerupei comporta que de vegades s/hagi evacuat la poblacié sense que després hi passat res. Com l'any 1993 a la poblacié italiana de Pozzuoli, d’on es evacuar 40.000 persones. Altres vegades, malgrat que l'erupcié sembli i minent, Ies autoritats locals no prenen prou mesures, com a la localit dArmero (Colombia), que el 1985 va quedar sepultada sota una colada fang (lahar) quan es va desglacar la neu que cobria el Nevado del Ruiz. Ordenacié del territori, mesures preventives i correctores: Poques accions, llevat de 'evacuacié total, poden realitzar-se en fluxos roclastics de gran velocitat com el que va acabar amb la vida de 60 nes el 1980 al mont Saint Helens, als Estats Units (ndvol ardent a 50m « s¥ 6 el famés cas del mont Pélée, que el 1902 destruf en pocs minuts la ciu de Saint Pierre, al peu del volea. | La dificultat d'actuar rapidament en situacions de perill fa recomanal restringir els assentaments humans en zones de rise volcanic. Perd hi un bon nombre de zones volcaniques que sén de gran riquesa agricola, nera i fins i tot turistica. Aixi, arxipélags amb un bon nombre de vol actius, com Indonesia, les Filipines o el Jap6, estan densament poblats. algunes d’aquestes regions abunden els conreus fertilitzats per les cen volcaniques i les pluges monsoniques, que produeixen dues collites d | per any. Es fa dificil, per tant, plantejar canvis d'assentament per a mili | de persones. Construir murs, desviar valls per evitar la trajectoria duna, | | ada o un lahar i construir les cases amb materials resistents, no i bles, i amb les teulades inclinades per evitar l'acumulaci6 de materials ‘mesures que syhan adoptat en algunes zones d'elevat risc volcanic. Interpretacié Vulcanisme a Catalunya ‘A Catalunya la darrera erupeié volcanica va tenir loc fa aproximadament 11,500 anys, un lapse de temps molt curt en una\ cala temporal geoldgica. 1, Un magma basic (pobre en components volatils), quin tipus d'erupcié sol produir? Si aquest magma travessa formaci agiiferes, pot canviar el tipus d'erupcis? ‘Quin grau de perillositat-rise potencial implica cadascuna d’aquestes erupeions? pinInterpretacié Verupeié del Saint Helens El Saint Helens é un voled actu situat a la costa nord-oest dels Estats Units: esta constituit per una série de nivells 0 ca- pes de piroclasts que sintercalen amb colades de lava, Al cap de 123 anys sense aetivitat, el volea va fer unes petites frupcions durant les quals va emetre cendres i es va comengar a excavar un crater now, Es van succeir diversos mov ents sismics i va. comencar a ereixer una protuberancia al vessant nord del volca. Finalment, el mati del 18 de maig de 1580, un terratrémol de magnitud considerable va provocar un sobtat llscament en massa de bona part del vessant nord del volca que va esfondrar el con volcanic. Al cap de pocs segons, hi va haver una explosié enorme que va durar alguns fninuts, Es va generar una colada piroclastica a uns 800 °C que circulava a 200 mis i que va afectar una extensié d'uns 500 km. Simultaniament es van generar diversos Iahars en fondre’s el glag de Ia muntanya. ‘Les fotografies mostren els primers moments de Fexplosi6. Els mapes topografics illustren la morfologia del Saint Helens abans de lerupei i després. 41. Explica el significat dels termes expressats en negreta al text 2. Quin mapa representa ledifici volcanic abans de Verupci6? I després? Dibuixa un perfil topografic 4-B (mapa 2) tot indi cant la xemencia del volea, les colades de lava i els piroclasts. 4. Explica, a partir de la informacié del Saint Helens, el grau de perillositat-rise potencial que representa que es formin flu x08 0 colades piroclastiques.Interpretacio Llegiu el text segiient, que és una noticia de premsa ficticia, LA VEU DEL MATi Cataclisme sense més conseqiiéncies «lina eriosa manifesta geolgica ha ingut Ileal pobe de Tamarindo, Urs terrattmols de peta intensta, grav VI en Fecal de Richter, mol fegbents 3 fa seraladnandina, amb Vepiceire loalitat une 4,5 km de ronda, ban provocat una fssurs que ha rigint us erupeiovolednica qu ha format uncon ‘olen. El eth tng Hoe de matinada no ba fe vite, mi destroses de consideraco. Aquesaerupi Gs, segons el inf, de ips vuleani (explo~ ‘vn, El reste en els sravimetres fa tne Ia possibiitt i el ric, en les proxies hore, Puna alta erupeiévolenica amb emissi de laves a més de 5.000°C, ‘Cactal poble de Tamarindo va ser const resentment, que any 187° una colada grantea va desir prctcament antic ble» i després comenteu les errades de tipus geoldgic que conté: Interpretacis Mapa de rise voleanic De Ia interaccié dels processos associats a la geodinamica interna del planeta amb agents associats a la dinamica externa (Vaiga i el vent, pricipalment) sovint es deriven situacions de risc vokanic. Ledifici eruptiu que teniu representat a la figura adjunta riés un exemple, 1. En cas que la neu acumulada en aquest volca es fongués rapi- ‘dament, podrien els punts assenyalats al mapa (a, bic) resultar ‘afectats per colades de fang o lahars? 2. Dibuixeu a sobre del mapa la zona que, en cas d'una e-upcié provinent del focus emissor existent, seria Ia més afectaia per tuna pluja de cendra, Raoneu el grau de perillositat que repre- senta que es formin pluges de cendra. Zora amb scurulacions de nou 2342 Puneambinccaceé dea sev atiud > Ditecos dominant dl vent 1. Quins magmes tendiran a formar colades més extenses, els basics 0 els acids? Per qué? 2. Quins fendmens aporten indicls sobre una imminent erupcié voleanica? Explica en qué es basa el seu valor predictiu. {La Dolorosa, a lla veina de San Vicente, entressin en € 3. Com pots explicar que el volea mont Pélée, a lla de Martini ci6 gairebé al mateix temps? 4. De quines variables depen Index d'explosivitat volcanica {IEV)? Explica el significat dels termes segtients: lahar, ntivolarde i flux piroelastic. 5. Indica algunes raons que dificulten levacuacié en una zona d'alt risc voleanic, tot i tenir Tevidencia que una erupci6 ¢s i 6. Un terratrémol qualsevol només té una magnitud, peré er canvi tota una gamma dintensitats, Per qué?