L'origen i U'evolucio de la vida Fins al segle XIX era una creenca comuna que els organismes van ser creats tal com Beet cna tee erent sorgien directament de la matéria inanimada per generacié espontani ENTE ea Ce Neca Nee mre ene cee anata eee te CS comencament de la vida al nostre planeta. Lestabliment definitiu de la teoria de eva mero rte ekeamt cha nels eee eee eens Pein ae seek see Foidart poy see ae cree pee ee ses La teoria de l'evolucié porta associada Pie ee eu eee eects eee Re sa eR Cure y milions de galaxies, cadascuna al seu torn amb centenars de milers de milions d'estels. Per qué haviem de ser nosaltres, habitants d'un racé remot del cosmos, els afortunats? Pecan ieee es EN Pa recat hee it Geren en alsa ees eres ee su cases a ha algun on ha evolucionat vida intelligent. eel ast Ken SS eS Sic br trae oC La Cae koa TEDee ee lopithecus afarensis, Eun tae) oe Cee) ee ae Penis Sri Coes Secu ne tome Pc a eee ty primers pobladors d'Europa, ees oreL'ORIGEN DE LA VIDA Darwin, el 1859, va establir que els organismes actuals s6n el resul- tat d'un procés evolutiu que ha conduit, al llarg d'espais de temps enormes, des de formes molt simples fins a unes altres de molt més complexes. ‘1. HIPOTESIS PRINCIPALS SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA La vida va aparéixer a la Terra durant la primera etapa de la seva arguissima histaria, fa més de 3500 milions d'anys, Els cientifics creuen que els primers éssers vius eren dorganitzaci6 simple, i la resta dels organismes que han existit i que existeixen en procedei- xen per evolucié, EI problema fonamental consisteix a saber com es van originar els primers organismes. Aquesta qiiestié va comencar a plantejarse en la década del 1920, quan va comencar a condixerse més bé lori gen de la ‘Terra, 1.1 Llorigen extraterrestre de la vida. Hipdtesi de la panspérmia Al segle XIX, diferents cientifies van pensar que els meteorits po- dien transportar microorganismes en estat latent, capagos de supor- tar les dures condicions de Yespai exterior. La preséncia de compostos organics en alguns meteorits caiguts a la Terra va fonamentar la viabilitat d'aquesta hipdtesi, malgrat que més tard es va poder comprovar que moltes substincies orginiques es van poder formar per simples reaccions inorginiques. La hipotesi de la panspérmia, defensada pel quimie Arrhenius Vany 1906 suggeria que formes de vida diminutes, escapades é’algun planeta i transportades per la radiacio lluminosa, es van desplacar a Ja deriva per Yespai i podrien haver inoculat la vida a diferents 20- nes de la galaxia, L’argument principal en contra era que cap ésser vin no podria travessar lespai i resistir el rigor de les condicions existents, com los temperatures extremament baixes i la intensitat de la radiacio ul- traviolada. La hipdtesi de Ia panspérmia dirigiéa afirma que la vida va ser sembrada a la Terra, i potser també en uns altres planetes, per és sers intebligents que procedien dialtres sistemes solars que havien aconseguit un grau devolucié avancat. Per aquesta ra6, disposa ven de sistemes per evitar ser afectats per les radiacions en els seus viatges per l'espai i de sistemes de transport molt avancats, Aquestes solucions desvien el problema, perque, tot i que s'adme- és lorigen extraterrestre de la vida, desconeixeriem com ha apare gut en uns altres planetes. LLORIGEN DE LA Via En el meteorit Murchison, caigut a Australia 'any 1969, shi han trobat 18 aminoacids de configuracié ‘quimica semblant ala dels que formen les proteines. ES El disseny inteHigent admet que Vorigen de unk vers, el de a vida i el de I'ésser hum sn el resul- tat de l'accié deliberada d'un ésser intelligent. Els seus promotors afirmen que univers esta massa ben adaptat per als éssers vius per pensar aque és aii per atzer. Aquestaideologiarepresen- ‘ta una nova versié de la *ciéncia de la Creaci any 1987, ef Tribunal Suprem dels Estats Units ve anul-lar Fobligaciédenseryar la “ciéncia de la Creacio* (la narracié del Génesi) a la classe de ciéncies naturals. Rapidament, els manuals que rmantenien la idea creacionista van substituir les expressions creacié i creador per deny intl gent i dissenyador intelligent. ‘questa ideologia sta difts através de orups re ligiosos fonamentaistes, que afirmen que cons derar Thome ila seva raé un producte casual de Vevolucié és iracional i que la teoria de Fevolu «6 no esté pas demostrada realment. LLany 2005, a Pennsivania Etats Units), es va de- dlarar inconstituconal Fensenyament del disseny intelligent a les escoles, perqué es ccnsiderava un argument religis que és una redenominecis el creacionisme, ino pas una teria centitca. ‘Actualment la comunitatcientfiea -independent: ment de les creences relgiose accepta d'una manera contundent I'evolucid com a procés clau per comprendre la vida i ls ciencies biologique; tuna caractertica fonamental del treball centfc és separar les reences personals dela rcerca del coneixement. fs important que la societat i les ge neracons futures reconeguin la lgitimitat de '- Prenentatge comprovable, verificat i basat en ets, pel que fa 2 l'origen i 'evoluci6 de la vida,1.2 Hipétesi d'Oparin La primera hipdtesi coherent sobre lorigen de la vida a la Terra la vva formular el bioquimic rus Oparin Yany 1922. La majoria de les ex- plicacions modernes sobre l'origen de la vida es basen en les idees GOparin. Segons aquest cientific, 'aparicié de la vida va anar prece- dida d'un llarg periode devolucié quimica. Liedat de la Terra és de 4 600 milions d’anys i els fossils més an- tics tenen 3 500 milions d'anys. Van haver de passar uns quants cen- tenars de milions d'anys des de la formacié de Ia Terra fins que hi van aparéixer formes de vida primitives. Lietapa inicial fou probablement la formacié de molécules organi- ‘ques a partir dels materials de la Terra primitiva. Per a aquest pro- cs van ser necessaris: a) Precursors quimies. L'atmosfera primitiva contenia meta, amo- niao, acid sufhidric, vapor d'aigua i unes altres molecules inorg’- niques senzilles. Una condicis essencial és la manca d'oxigen gasés, perqué es combina, i destrueix les molécules orginiques; impedeix aixi la formacio dagregats moleculars cada vegada més complexos. b) Fonts d'energia. Principalment, la radiacié ultraviolada, les des- crregues eléctriques de 'atmosfera, Y'energia alliberada pels mi- nerals radioactius i la calor emesa pels voleans en activitat. En refredar-se 1a superficie terrestre, la condensacié del vapor @aigua va donar lloc probablement als oceans primitius i els com- postos formats shi podien haver anat emmagatzemant i podien ha- ver produit d'aquesta manera el que sha anomenat brow primordial. 1.3 experiment de Miller Liany 1953, el cientific nord-america Stanley Miller va comprovar ex: perimentalment la hipdtesi dOparin. En un aparell que reproduia les condicions de l'atmosfera primitiva, va fer bullir aigua amb meta, amoniac i hidrogen i va sotmetre Ia mescla a descarregues eléctri ques que simulaven la radiacié solar. Al cap duns dies va analitzar ol liquid resultant i hi va trobar un gran nombre de molecules orgé- niques, entre les quals hi havia uns quants aminoacids. ‘Modificant les condicions experimentals i la mescla de gasos, shan obtingut també nucled- tids, components de estructura dels acids nu- cleics (ADN i ARN). Vista aéria de la dou Gran Prismatic Spring, del parc nacional de Yellowstone. Les pri- ‘meres cél-lules van sorgir en un ambient Semblant a aquest en molts aspectes. Pa Alexandr Ivanovitx Oparin va afirmar que els compostos organics es van formar a la Terra abans que els ésers vius, que es van desenvolu par 2 partir d'aquells compostos. La vida seria un {els nivells de evolucio de la materia La hipdte- sid'Oparin, publicada en rus 'any 1924, va passar gairebé inadvertida, Els bioguimics havien estat conwenguts per la demostracié de Pasteur, que re- butjava la generaci6 espontania, i la comunitat cea bubs gran © lap saguata en psi vertal Sg} ——_ — cara cata | dents anterior redid, Canines petites, mandibula armpla, dents ecobertes esa dr | sqena inferior veduids eis curta ample _ exteitats superiors més cap del fut cartes _anguls i reforat — eee interiors \ ‘mes argues ie ‘ angle val del genet rin peel sna pote larga, esse apna tse sn cota (Giunta manips, felocametora peu configura ana plaaormaamb al Cy pote no oporsle its _—~ Taterats no corbats TEMA 2 « LORIGEN 1 VEVOLUCIO DE LA VIDA15. ELs CANVIS GENETICS CONDICIONANTS DE L'ESPECIFICITAT HUMANA 15.1 Els rellotges moleculars Els anomenats rellotges moleculars permeten calcular la proximi- tat evolutiva de les especies. Es basen en el fet que la diferencia ge- nética entre dues especies depen del temps transcorregut des que es van separar les dues linies evolutives. La divergéncia genética augmenta amb el temps, igual com passa amb les diferéncies morfoldgiques, entre dos llinatges que es van se- parant seguint camins evolutius diferents, Les téeniques de comparacié molecular aplicades als primats mostren, qualsevol que sigui la molécula estudiada, un parentiu es- tret entre 'ésser huma i els grans simis africans, i aixd confirma Vexistoncia d'un antecessor comi recent entre aquestes espécies. 15.2 La reordenacié cromosdmica i les seves conseqiiéncies La reordenacié eromosdmica consisteix en intercanvis de frag ‘ments de cromosomes, en fusié de dos en un, en separacié dun en os 0 en inversions dintre del mateix eromosoma. Aquestes alteracions originen una disminucié de la fecunditat dels encreuaments entre els portadors d'una reordenacié i els no portadors, de manera que constitueixen una barrera genética que po- dria facilitar Vaparicié despécies noves. Si es compara el cariotip (conjunt de cromosomes) huma amb el del ximpanzé shi observa una identitat perfecta en 13 cromosomes de les dues espécies. Els cromosomes no idéntics només es distingei- xen per la disposicié diferent d'alguns segments cromosomies. La fusié de dos cromosomes del ximpanzé en un sol eromosoma huma (cromosoma 2) explica la diferencia del nombre de cromoso- mes entre el ximpanzé (48) i Thome (46). ima 925, 99 @@ ssechum__simpanzé_—_—_ gpl orangutan Percentatge de coincidéncia quan es comparen les seqUiéncies de bases nitrogenades de I’ADN en els primats. Les andlisis d'ADN mostron que la diver- géncia evolutiva entre el ximpanzé i 'ésser huma es va produir a partir de reajustaments genetics gra- duals, impulsats per canvis cromosomics que van perfilar les dues especies. + Fixat en el grfic | indica els moments en qué se separen les linies evolutives de Vorangutan, el go riba, el ximpanzé i els humans eae ese SS ‘Si fem la comparacié del cromosoma 2 de I'ésser huma amb els cromosomes 2 del ximpanzé veiem que n'hi ha dos tipus diferents, identificats com a 2p i 2a, Es consi- dera que I'ésser huma i el ximpanzé van tenir un ante: cessor comu amb 48 cromosomes. El problema consis- teix a saber com es va produir el pas d'un cariotip de 48 cromosomes a un altre de 46 cromosomes. El cromosoma 2 huma reuneix, al bra¢ llarg, les 5 bbandes del cromosoma 2g, | al brag curt, les 4 bandes del cromosoma 2p. El pas de 48 cromosomes 46 pot ser degut a la fusié dels cromosomes 2p i 2q en un de sol. El cariotip presenta aleshores un parell menys ——= LVORIGEN DE LESSER HUMA tomorome ances (Gn= a) sects La gran sem- a blanga entre et caritip huma i el dal ximpanzé cmorenasna | oni vient a eens proximitat evo- tutva,15.3 Mutacions en els gens reguladors del desenvolupament embrionari Se sap també que alteracions petites, originades per mutacions, en els gens reguladors (que permeten que uns altres gens stexpressin 0 no) del desenvolupament embrionari tenen un efecte acumulatiu al larg del ereixement, que produeix finalment diferéncies profundes en els adults, i aixd podria comportar avengos evolutius importants, Alguns autors asseguren que certes variacions diaquest tipus ale- tories poden haver tingut una importincia cabdal en Tevolucié hu- mana. Per exemple, el ritme del creixement cerebral en els primats és considerablement més gran en el periode prenatal que després del naixement. Si en un primat una variacié en algun dels gens regu ladors del desenvolupament hagués tingut com a resultat la prolon- acid del ritme rapid del ereixement cerebral prenatal fins « després del naixement, el resultat seria un adult amb un cervell molt més gran que el dels seus congeneres. Per tant, un canvi petit en el ma terial genetic podria tenir una transcendéncia enorme. 15.4 El creixement de la poblacié i la freqiiéncia de les mutacions Analitzant les variacions en el genoma huma, s‘ha observat que els canvis moleculars, afavorits per la soleccié natural, sthan accelerat els darrers 5000 anys. Hi ha proves devolucié recent en 1800 gens humans. La causa es considera que és deguda al creixement rapid de la poblacié, juntament amb grans canvis en Ia cultura i lecologia, amb noves oportunitats d'adaptacié. Als darrers 10000 anys es va font evident una rapida evolucié dental i de Vesquelet huma i en les respostes genétiques a la dieta i a les malalties. Ala Xina i a la major part d’Africa s6n pocs els humans adults que poden digerir llet fresca, mentre que el gen que permet aquesta digestié es manté actiu en els europeus durant tota la vida. Es crew que la tolerdncia a la lactosa va afavorir l'expansié dels habitants del nord de l'india fins a !Europa occidental, fa menys de 5000 anys. La malaltia ha estat un altre dels motors de levolueié, sobretot després del naixement de les ciutats. Shan detectat més de 20 muta cions que afavoreixen la resistincia # la malaria, i un gen -que va sor- sir fa 4000 anys i que esta present en el 10% dels europeus~ confercix resisténeia al VIH (virus de la immunodeficincia humana). ACTIVITATS _ = ae [Com explicaries l'afirmaci6, atribulda a Darwin, que home descendeix del mico? Bl En Fevolucié dels hominids, qué va ser anterior en el ‘temps, el desenvolupament del cervell o la marxa bipeda? El Quina és la importancia cientifica de I'Homo antecessor? eases GAs GN Enel curs del seu desenvolupament, la larva de dros®- fila apareix dividida en segments que corresponen als anells del cos de I'adult. Aquesta organitzacié inical ‘a diferenciacié posterior dels drgans estan controlats per uns gens determinats, les mutacions dels quals originen un deservolupament anormal en el qual es produeix el reemplacament d'un organ per un alte. Axi, per exemple, els balancins (6rgans de I'equllbri durant el vol) poden ser reemplacats per un pa- rell de potes. De la mateixa manera, es _ antenes poden ser reemplacades pper un segon parell de potes. Aquest tipus de gens ss ‘també es troben en ‘4 els vertebrats [ Esmenta les etapes principals de lhominitzaci6, Bl Que sén els rellotges moleculars i quina importancia te- nen en I'estudi de I'evolucig? (I Quina és la transcendéncia de la mutacié en els gens re- guladors del desenvolupament embrionari? TEMA 2 + LORIGEN 1 LEVOLUCIO DE LA VIDA