.2.

La dimensió biológica de l'ésser humà

Els éssers humans som éssers vivents. Tal com passa amb els altres orga-
nismes, nosaltres també desenvolupem les funcions vitals que ens perme-
ten alimentar-nos, relacionar-nos i reproduir-nos. El cos està constituït per les mateixes
molècules que formen els altres éssers vius del nostre planeta. Igual que ells, estem fets de
cèl·lules i la nostra informació genètica està codificada en el nostre ADN. éssers humans
som individus de l'espècie Homo sapiens.
La nostra espècie pertany a la família dels homínids, que al seu torn forma part d'un grup
més ampli anomenat ordre dels primats. A l'ordre dels primats també pertanyen altres
animals estretament emparentats amb la nostra espècie, com ara els ximpanzés, els
bonobos, els goril·les i els orangutans.
Fixisme i evolucionisme

3.1 Les espècies canvien al llarg del temps?

Durant molt de temps va predominar la creença que les característiques
dels éssers vius eren quelcom permanent i fix en el temps. Aquesta teoria,
anomenada fixisme, afirma que els éssers vius sempre s'han mantingute
iguals,
El fixisme està lligat a l'explicació creacionista, basada en el relat de la
Creació que es recull a la Biblia. D'acord amb el creacionisme, les espècies
vives van ser creades per Déu al principi dels temps. Des d'aleshores, les
espècies vives romanen eternament fixes i inalterables.
La interpretació fixista concorda a primera vista amb l'experiência que te-
nim sobre els éssers vius.
estudiar aquests fössils, podem comprovar que els animals i les plantes que existien en el
passat no eren iguals als que coneixem avui. Amb tot, no podem apreciar a ull nu
aquests canvis, explicar aquestes modificacions va sorgir l'evolucionisme, segons el qual les
espècies vives canvien amb el temps.

3.3 El lamarckisme
El primer científic que va posar sobre la taula una teoria de l'evolució va
ser Jean-Baptiste Lamarck .
"La funció fa l'organ."
• Les modificacions d'un organ es transmeten de generació en generació.
"'Els caràcters adquirits s'hereten."

3.4 El darwinisme
com podem explicar el mecanisme de l'evolució? L'explicació correcta del procés evolutiu la
va oferir Charles Darwin a mitjans segle XIX. El darwinisme es recolza en dues idees
bàsiques: la variabilitat de la descendència i el procés de selecció natural.
Variabilitat de la descendência. En estudiar la reproducció dels éssers vius, Darwin es va
adonar que no tots els descendents són exactament iguals Malgrat que les característiques
bàsiques d'una espècie es trans-meten de generació en generació, existeixen petites
variacions entre els individus. Per aquest motiu, no tots els fills són idéntics entre si, i per
això tampoc no són exactament iguals als seus pares.

• Selecció natural. Darwin va observar que les variacions existents entre diferents individus
podien tenir molta importància per sobreviure. Els éssers vius que s'adaptin millor tindran
més probabilitats de sobreviure i reproduir-sé, mentre que els que s'adaptin pitjor moriran
sense descendencia.
Aquest és el procés de selecció natural, que afavoreix els éssers vius més
aptesi
Avui sabem que la informació sobre les caracteristiques d'un ésser viu està codificada en
l'ADN de les seves cèl-lules. L'ADN es transmet d'una ge-neració a l'altra, la qual cosa
permet explicar per què els fills s'assemblen als pares: Però no tots els descendents són
exactament iguals, a causa tant de les diverses combinacions dels gens dels progenitors
com de mutacions en l'ADN.

L'hominització fa referência al procés d'evolució biológica per mitjà del qual va sorgir la
nostra espècie.
A l'hora d'estudiar l'hominització, hem de tenir en compte de quina manera la selecció
natural va anar modificant les característiques anatòmiques i fisiologiques dels nostres
avantpassats.
Amb el temps, unes espècies d'homínids van donar lloc a altres de dife-rents i més ben
adaptades a l'entorn. Durant alguns períodes van existir diverses espècies d'homínids
diferents, tot i que només l'actual Homo sapiens ha aconseguit sobreviure fins a l'actualitat.
La humanització és un procés d'evolució cultural que va més enllà d'allò purament biologic.
La humanització fou posible per l'aparició del llenguatge, de la vida en l societat i de la
tècnica. La cultura és el tret que ens distingeix més clara-
ment de la resta d'animals, perquè gràcies a aquesta som capaços d'emprar símbols i
d'utilitzar-los per elaborar un pensament complex. partir d'aquest moment, es considera que
els nostres ancestres pertanyen al grup dels homínids, en el qual també s'inclou la nostra
espècie. Els homínids dels quals procedim van experimentar una evolució biològica que els
va diferenciar radicalment de la resta dels primats. Aquest procés
s'anomena hominització, i està marcat per canvis crucials com ara la bipe-destació,
l'alliberament de la mà i l'augment del cervell. Els homínids són primats que es desplacen
drets i caminen sobre el terra descansant en les dues extremitats posteriors. La
bipedestació*
En « aquesta etapa, el nostre planeta va experimentar una fase de refredament que va
canviar radicalment el paisatge de l'Africa oriental, on vivien els nostres ancestres. Aquest
territori, originalment cobert de boscos espessos, va esdevenir més sec l árid i es va
transformar en una sabana
Els canvis en l'anatomia dels hominids
La bipedestació fou possible grácies a l'aparició d'importants canvis anatómics. Aquests
canvis, que també són presents al nostre cos, ens diferencien de la resta dels primats amb
els quals estem emparentats. La pelvis va canviar i es va escurçar molt per poder absorbir
les tensions derivades de la marxa bípeda. Els músculs abductors es van desenvolupar per
estabilitzar la marxa a dues potes. La columna vertebral va adoptar una posició vertical va
canviar l'orientació amb la qual s'uneix al crani.
Amb tot, aquests canvis en l'esquelet no van significar només avantatges, sinó que també
van comportar alguns inconvenients per als nostres avantpassats. La pelvis, per exemple,
es va estrènyer i va canviar de forma per poder caminar drets, cosa que implicava més
dificultats en el moment del part. En la resta de primats, el part és ràpid i senzill, però en els
hominids acostuma a ser complicat i requereix l'ajuda dels altres perquè vagi bé. A
més a més, les cries dels homínids neixen immadures i necessiten un llarg període de cura i
atenció per poder sobreviure.
Una de les conseqüències importants del canvi en l'esquelet dels nostres ancestres fou la
modificació de les mans. A partir que van adoptar la posició bípeda, els homínids van poder
disposar de les mans per manejar utensilis amb unes pinces de precisió, per mitjà del polze
i l'index. Això permetia manipular objectes amb força i alhora, amb delicadesa, cosa
imprescindible per poder fabricar eines.
Segurament, però, el canvi més significatiu de tots va ser l'augment de la mida del cervell.
Aquest canvi fou possible grácies a la posició bípeda i a la modificació de la mandíbula, que
es va reduir i va permetre, així, el creixe-
ment del crani.

La cultura fa referência a la forma de vida característica d'una societat.

La cultura és possible perqué els éssers humans som capaços d'emprar
simbols per representar la realitat i per comunicar-nos. El Ilenguatge és un
sistema simbòlic d'una gran importància perqué permet expressar creen-ces, normes,
tradicions, expectatives
El procés d'humanització°
L'aparició del Ilenguatge fou la conquesta més important en l'evolució cultural/ja
nostre llenguatge és únic, per la seva capacitat infinita per crear unitats amb sentit a partir
d'elements simples.

6. El psiquisme huma
6.1 Actuem, sentim i pensem
La paraula psique prové del grec i significa 'ânima' o 'esperit, El terme fa referência a una
important dimensió de la realitat humana associada als nostres pensaments, sentiments i
accions. La dimensió psicológica dels és-sers humans està relacionada amb els nostres
processos mentals i amb la conducta que desenvolupem.
6.2 El conductisme i els processos mentals
A mitjan segle XX, el conductisme es va convertir en el principal corrent de la psicologia. El
conductisme pretenia desenvolupar una psicologia rigo-rosament científica.
Actualment, la psicologia presta atenció tant a la conducta com als pen-saments, la
percepció, les emocions o la motivació.

Tres tipus de memòria diferents:

La memòria sensorial és la que permet als nostres sentits retenir les da-des que capten
durant un breu espai de temps (d'1 a 2 segons).
Aquestes dades poden passar a la memòria a curt termini, que és capaç
d'emmagatzemar-les durant un temps una mica superior (de 15 a 20 se-gons). Les altres
dades de la memoria sensorial desapareixen sense deixar rastre.
La memòria a llarg termini és capaç de guardar informació de manera de-finitiva.

6.4 L'emoció
Els éssers humans som éssers emocionals.
Una emoció és un estat d'anim d'una gran intensitat, però en general és de curta durada.
Els sentiments, en canvi, són estats d'änim menys intensos, però poden allargar-se molt
més en el temps.
Igual que en tots els altres processos psíquics, les emocions i els sentiments estan
intimament relacionats amb la nostra dimensió biològica. Les reaccions anímiques es
desencadenen per mitjà de l'alliberament d'unes substâncies químiques que alteren el
funcionament del nostre organisme. Les emocions i els sentiments orienten la nostra
conducta i generen en nosaltres certes tendêncies i

La intel·ligència té una dimensió cognitiva, però també es-

tà associada a la capacitat de modificar el nostre comportament per adap-
tar-nos a les circumstàncies.
La intel·ligència es pot definir com la capacitat de conèixer, analitzar,
comprendre i resoldre problemes d'una manera creativa.

Actuem intel·ligentment quan som capaços d'utilitzar els nostres coneixements i les nostres
habilitats per resoldre situacions noves de manera reeixida. Els éssers humans tenim una
intel·ligència molt desenvolupada per què podem pensar de manera abstracta. L'ús del
llenguatge ens permet representar-nos objectes i situacions complexes que no són presents
davant nostre. Aquesta capacitat 'abstracció ens ajuda a dissenyar solucions innovadores
quan se'ns presenten problemes imprevistos.

7. La dimensió sociocultural dels éssers humans

7.1 Som éssers socials
Els éssers humans som animals socials. Des que naixem necessitem relacionar-nos amb
els altres per poder sobreviure. De fet, la vida en grup és tan important per a nosaltres que
sense ells no podem arribar a ser veritablement humans.

7.2 Allò innat i allo adquirit

Els trets innats procedeixen de la nostra herência biológica i s'anomenen
així perqué formen part de la nostra vida des que naixem.
Els trets adquirits, en canvi, els anem incorporant amb el temps mitjan-
cant l'aprenentatge en societat.
Cultura i societat
El procés de socialització
Perquè un individu es pugui integrar en la societat cal que interioritzi la forme de vida
característica del grup al qual pertany. Aquest procés s'anonomena socialització,

Els elements de la cultura

La cultura que compartim amb els altres integrants de la nostra societat està formada pels
elements següents:
. Idees: Són el conjunt de coneixements, opinions i visions del món com-partits globalment
pels membres del grup social.
• Normes: Són les regles que organitzen la vida en societat.
• Institucions: Una institució és una pràctica social establerta que es manté
vigent al llarg del temps.
• Objectes: Els objectes produits per un grup humà també formen part de
la seva riquesa cultural.
.Tècniques: Són els procediments que un grup social utilitza per intervenir en la natura i
satisfer els seus desigs i necessitats materials.
Anomenem ètnia el conjunt de persones que comparteixen una mateixa forma de vida i
cultura

L’antropologia