You are on page 1of 2

Amina Majjouti Haddouchi 1r Batx B

PROLEGÒMENS A TOTA METAFÍSICA DEL FUTUR QUE HAGI DE PODER PER


PRESENTAR-SE COM UNA CIÈNCIA
Immanuel Kant

Es tracta d'un comentari de text del fragment/secció 1 del capítol de les fonts de la
Metafísica i també de la secció 5. Aquest llibre es titula: Prolegòmens a tota metafísica del
futur que hagi de poder presentar-se com una ciència. L'autor d'aquest llibre és Immanuel
Kant que va ser un dels filòsofs més importants. És un llibre sobre epistemologia que va ser
escrit l'any 1783. En aquest llibre Kant exposa les seves idees principals que ofereix, que
són:

SECCIÓ 1:
En la primera secció Kant parla generalment sobre la metafísica i l'experiència.
Principalment, pel que fa a les fonts d'un coneixement metafísic, ja està implícit en el seu
concepte que no poden ser empíriques. Així doncs, no tindran per base ni l'experiència
externa que constitueix la font de la física pròpiament dita, ni la interna, que és el fonament
de la psicologia empírica. És, doncs, un coneixement a priori, o de l'entesa pura, o de la raó
pura. I només he de dir pel que fa a les fonts del coneixement metafísic.

SECCIÓ 5:
En aquesta secció Kant es profunditza molt en diferents tesis on explica i es pregunta:
La possibilitat de les proposicions analítiques podia comprendre's molt fàcilment, ja que es
fonamenta únicament en el principi de contradicció. La possibilitat de les proposicions
sintètiques a posteriori, és a dir, aquelles que han estat tretes de l'experiència, no necessita
tampoc cap explicació especial, perquè l'experiència mateixa no és altra cosa que una
contínua reunió de percepcions.
Però no hem de cercar la possibilitat de tals proposicions, és a dir, preguntar si són
possibles. Doncs n'hi ha força d'aquelles que estan donades realment i, en veritat, amb
indiscutible certesa i, perquè el mètode que ara seguim ha de ser analític, en partirem: que
aquests coneixements sintètics, però de la raó pura, són reals; però aleshores, això no
obstant, hem de cercar la base d'aquesta possibilitat i preguntar com són possibles aquests
coneixements, per tal que, des del principi de la seva possibilitat, siguem capaços de
determinar-ne les condicions de l'ús, l'extensió i els límits.

En el següent paràgraf Immanuel Kant es qüestiona diverses preguntes una d'elles és:
Com són possibles els judicis sintètics a priori?
Kant s'autocontesta a si mateix dient que la solució d'aquest tema en depèn, doncs,
completament, la persistència o l'ocàs de la metafísica i, per tant, la seva existència.
Kant comenta que qualsevol pot, fins i tot amb tan gran convicció, exposar les seves
afirmacions sobre això, i acumular, fins a la sufocació, però si, primer, no ha pogut
respondre prou aquella pregunta, té el dret de dir: <<Tot això és vana i infundada filosofia i
saviesa falsa. Tu parles per boca de la raó pura, i t'atreveixes, per dir-ho així, a crear
coneixements a priori, no només descomponent conceptes donats, sinó fingint noves
connexions, les quals no afecten el principi de contradicció, i les quals així, doncs, creus
concebre d'una manera completament independent de tota experiència.>>
Ell afirma que només l'experiència pot posar a les nostres mans aquests enllaços i tota
aquella suposada necessitat, o, cosa que és el mateix, el suposat coneixement a priori, no
és més que un llarg costum de trobar alguna cosa veritable i, per això, de considerar com a
objectiva la necessitat subjectiva.

En un dels paràgrafs Kant afirma que tota metafísica, no és altra cosa que la pura solució
completa de la tesi plantejada prèviament, sinó que amb desenvolupament i ordre
sistemàtic. Immanuel explica que fins ara, no ha existit cap filosofia transcendental.
Perquè només la metafísica poden presentar-nos en la intuïció els objectes, per tant, si en
elles es presentés un coneixement a priori, mostrar la veritat o harmonia dels mateixos amb
l'objecte en concret, és a dir, la seva realitat, de la qual llavors es podria procedir pel camí
analític al fonament de la possibilitat.

Una altra de les idees de Kant és que és anomenat metafísica pel que fa a la seva veritat,
no porta sospites i tampoc té investigació crítica d'alguna de la seva possibilitat.

Al final del capítol Immanuel Kant va formar quatre preguntes molt importants on al llarg del
llibre les anirà explicant aquestes preguntes són:

1. Com és possible la matemàtica pura?


2. Com és possible la ciència natural pura?
3. Com és, en general, possible la metafísica?
4. Com és possible la metafísica quant a ciència?

Les solucions d'aquestes preguntes s'haurien de contestar a base de la crítica.

En conclusió aquestes seccions parlen de la metafísica i l'experiència viscuda no tenen res


a veure entre elles, la metafísica no s'ha investigat i l'experiència viscuda no ens dona
informació sobre ella. Els judicis sintètics a priori són possibles gràcies a la persistència,
també que qualsevol pot exposar les seves afirmacions sobre, però encara així algunes
seran errònies. La metafísica és alguna cosa que encara no es coneix.

You might also like