QU S UN JUDICI SINTTIC A PRIORI?

Kant creia que havia descobert un nou tipus de judicis, que ell anomena sinttics a priori i, a ms, a parer seu, aquesta mena de judicis eren els que fonamentaven la cincia. La matemtica (en l Esttica transcendental) i la Fsica (en l analtica transcendental) sn cincies precisament perqu posseeixen judicis sinttics a priori. La metafsica, en canvi, no ser cincia perqu no pot fer judicis d aquesta mena. Cal recordar que per a Kant, all que defineix una cincia no s noms el contingut sin, la seva forma, val a dir, el tipus de judici (formals) que dna ordre i estructura al coneixement. Qualsevol cincia expressa els seus continguts en judicis; per tant, l estudi dels fonaments del coneixement ha d iniciar-se per distingir els tipus de judicis i centrarse desprs en aquells que sn els principis epistemolgics dels altres. Ats que tot enunciat s esquematitza lgicament en la forma que atribueix un predicat a un subjecte. Podem distingir dos tipus de judicis (analtics i sinttics) per Kant creu poder-hi afegir-ne uns altres, de collita prpia: els sinttics a priori. A.- Judicis analtics: Sn aquells en qu el predicat est comprs en el subjecte; p.ex., tot s la suma de les parts o El , tots els cossos sn extensos Si analitzo . (comprenc) qu significa el subjecte tot (o cos obtinc immediatament el ) predicat ( suma de les partso extensi ). aquestes proposicions no s altra que la pura lgica i, per aix ? ? La base d mateix, gaudeixen d una absoluta certesa: sn sempre veritat. ? ? Per aquests judicis no augmenten els nostres coneixements; tan sols expliciten o exposen amb ms claredat all que contenen els nostres conceptes. ? ? En conseqncia, si b sn tils per aclarir les proposicions teriques, no sn rellevants a nivell cognoscitiu. ? ? Tots els judicis analtics sn a priori (sn previs a l experincia).

B.- Judicis sinttics: sn aquells en qu el predicat no est comprs en el subjecte; de manera que el verb copulatiu estableix una composici (sntesi) entre dos conceptes que no es resolen l en l un altre. Els judicis sinttics sn informatius, ens diuen coses que abans no sabem. Com que aquestes proposicions unifiquen continguts diversos, s clar, que enfront de les analtiques s que augmenten el
1 www.alcoberro.info

nostre coneixement. Per exemple, s un judici sinttic: Aquest llibre s interessant (no hi ha res en la paraula llibre que indiqui que ha de ser interessantpodria ser un rotllo). Totes les cincies empriques es fonamenten, en principi en judicis sinttics: per exemple: metalls sn conductors elctrics els . Tots els judicis sinttics sn a posteriori (necessiten l experincia) i sn informatius (ens diuen coses noves).

Fins aqu no hi ha res de nou en la classificaci que proposa Kant. Hume ja havia dit que hi havia dues menes de judicis: les relacions d idees (corresponents als judicis analtics kantians) i les qestions de fet[matter of facts] (corresponents als judicis sinttics). En resum: ? ? Els judicis analtics sn sempre veritables per ens donen cap novetat. Sn a priori (previs a l experincia). ? ? Els judicis sinttics no sn sempre veritables per en canvi sn informatius o , a posteriori, s a dir, ens diuen coses noves. La qesti que es planteja Kant s la de saber si s possible trobar un judici que al mateix temps pugui ser informatiu ens digui coses noves (s a dir, sigui sinttic) i alhora sigui sempre veritat (s a dir, a priori). Un judici sinttic a priori s universal i necessari i independent de l experincia, per, tanmateix, pot aplicar-se a l experincia. Kant, creu que les matemtiques i la fsica sn plenes de judicis sinttics a priori. Un exemple de sinttic a priori s: Tot canvi t una causa no hi ha res en la : paraula canvi que porti implcita la idea de causa Aquesta proposici deriva de . l experincia (s sinttica i tanmateix s universalment certa (s priori ) a ); resulta imprescindible per tal que l experincia mateixa sigui possible, s a dir, per tal que pogussim comprendre d una manera coherent la informaci que ens arriba a travs dels sentits.

2 www.alcoberro.info

Un altre exemple de sinttic a priori s: suma dels angles interiors del triangle la val dos angles rectes s sempre veritat i s demostrable a priori. : Per a Kant, totes les cincies es fonamenten en sinttics a priori: la metafsica, en canvi, no en posseeix i, per aix mateix, no s cincia. Per aix la veritat de la metafsica no pot trobar-se en ella mateixa, sin en la ra prctica, s a dir, en l tica. La ra pura s pregunta: Com sn possibles els judicis sinttics a priori?per no si sn possibles. El seu problema s mostrar que Hume es va equivocar. Per a Hume no hi havia idea de causalitat; tot coneixement factual podria ser diferent a com a estat i per tant es cau en l escepticisme. Kant restaura els valors que l escepticisme tendia a destruir: la cincia, la religi i la llibertat al preu, per, de rebutjar la metafsica transcendental i de mostrar que all que en la ra pura no s possible, es realitza en la ra prctica. Aix ens porta a diferenciar entre fenomen i nomen.

3 www.alcoberro.info