EN LA PRÀCTICA

Observació | 3 a 6

De l’observació
sistemàtica de l’activitat
dels infants a la reflexió
sobre l’organització
de l’aula
Iraide Gaztelurrutia Blanco, Iñaki Larrea Hermida

En aquest article es descriu el procés d’observació sistemàtica portat a terme per analitzar
l’activitat d’infants de 3 anys als racons de la seva aula. L’anàlisi de l’activitat dels menors va ser el
punt de partida per realitzar un procés de reflexió sobre els espais i els materials de la nostra aula.
PARAULES CLAU: observació, reflexió, organització, racons.

Contextualització

L’organització de l’aula mitjançant

racons és una pràctica àmpliament
estesa a l’educació infantil. Malgrat
això, es conceptualitza, es comprèn
i es porta a terme de manera molt
diversa. Davant d’aquesta realitat,
molts professionals d’aquest àmbit
ens preguntem si és adequada la
manera com hem organitzat l’espai,
si són apropiats els materials que
oferim, si els nens i les nenes treuen
veritablement profit d’aquesta or-
ganització espacial, etc. No és fàcil
Iraide Gaztelurrutia, Iñaki Larrea

respondre totes aquestes preguntes

genèricament, atès que la realitat de
cada classe i de cada grup d’infants
és diferent. Malgrat que se seguei-
xin criteris generals, pot passar que

Guix d’Infantil | núm. 99 | p. 27-30 | maig 2019 | 27

EN LA PRÀCTICA
l’organització de l’espai i dels ma-
terials triats sigui òptima per a un
grup d’alumnes, mentre que un al-
tre grup necessitarà adaptacions dels
recursos per aprofitar-los al màxim.
Davant d’aquesta situació, creiem que
els propis infants de cadascuna de
les aules ens ofereixen pistes per
tractar de respondre més adequa-
dament les qüestions esmentades.
Per aquest motiu triem l’observació
sistemàtica de l’activitat dels menors
en cada racó, amb l’objectiu de re-
collir informació sobre la vàlua de la
nostra organització de l’aula.
Objectius plantejats
Concretament, la pràctica que pre-
sentem té com a objectiu principal
analitzar l’activitat de la mainada de
3 anys en cadascun dels racons de
l’aula, a fi de disposar d’informació
detallada que posteriorment pugui
ser útil per reflexionar sobre els re-
cursos oferts als menors. En aquest
cas, la pràctica se situa en una
classe que acull els racons de joc
simbòlic, de construcció, d’expressió
plàstica, d’experimentació, de psi-
comotricitat i de jocs didàctics, tots
els quals estan organitzats i estruc-
turats seguint principalment les pau-
tes de Laguía i Vidal (2008).
Recursos utilitzats
L’observació sistemàtica dels infants
s’ha portat a terme omplint un guió
que unifiqui diversos criteris. D’una
banda, s’han tingut en consideració
les categories d’activitats proposades
Guix d’Infantil | núm. 99 | maig 2019 | 28
per Rubin (2001). Mitjançant aques-
tes categories es recull, entre altres
aspectes, si l’infant observa, interac-
tua o juga i, en aquest darrer cas, el
seu grau de participació social (solitari,
paral·lel o grupal) i el nivell cognitiu
de l’activitat (funcional, constructiva,
simbòlica o de regles). D’altra banda,
seguint els criteris de Laevers (2005),
s’ha pres com a referència el nivell
d’implicació (concentració, motivació
respecte a la tasca, complexitat en
el desenvolupament d’aquesta) i de
benestar (expressió corporal, verbal
i gestual) de l’infant en l’activitat. Per
tant, es recullen els tipus d’activitats re-
alitzades per les criatures en cadascun
dels racons i el seu nivell d’implicació i
de benestar mentre les realitzen.
Descripció de l’activitat
A continuació es procedeix a fer una
descripció breu de l’activitat obser-
vada en cadascun dels racons.
Racó simbòlic
El tipus d’activitat predominant ha
estat el joc simbòlic, encara que
també s’hi han vist infants implicats
en el joc funcional. La majoria de
criatures jugaven en solitari, encara
que també hi ha hagut moments de
joc grupal. El nivell d’implicació i de
benestar de la canalla en l’activitat
ha estat més elevat quan jugava en
grup, atès que l’activitat que realit-
zava tenia menys interrupcions i
més mostres de benestar.
Racó de construcció
En contra del que el nom del racó
indica, el joc simbòlic ha estat més
freqüent que el de construcció, i
normalment s’ha realitzat en solitari
o en paral·lel, i molt esporàdicament
en grup. A més, s’hi ha contemplat
un nivell d’implicació moderat, que,
igual que el nivell de benestar, nor-
malment ha augmentat quan els in-
fants han actuat en grup.
Manuel Sainz

Racó d’expressió plàstica
En aquest cas, la tasca principal
ha estat la de pintar, una activitat
que, seguint les pautes de Ru-
bin (2001), podríem considerar
de caràcter constructiu. Normal-
ment, aquesta activitat ha estat
realitzada en solitari, amb un ni-
vell d’implicació alt i de benestar
moderat.
Racó d’experimentació
El joc funcional i el joc simbòlic han
predominat en aquest racó. Nor-
malment, els nens i les nenes hi
han jugat en solitari, malgrat que
també s’hi han apreciat conductes
col·laboratives. El nivell d’implicació
hi ha estat extremament alt, i el de
benestar, moderat.
Racó de psicomotricitat
El joc simbòlic i el funcional han
estat els predominants en aquest
racó. En general, l’activitat dels in-
fants ha estat realitzada en grup,
amb un nivell extremament alt
d’implicació i amb clares evidències
de benestar.
Racó de jocs didàctics
Els trencaclosques situats en
aquest racó han possibilitat la re-
alització del joc de construcció,
però també la del joc funcional
amb les peces que els compo-
nien. La tasca ha tingut lloc sem-
pre en solitari, amb un nivell baix
d’implicació i de benestar. A més
a més, diversos nens i nenes
s’han limitat a observar l’activitat
sense entrar-hi.
A partir de l’observació
realitzada en cada racó
es va avaluar globalment
la informació tenint en
compte els criteris: ti-
pus d’activitat, nivell
d’implicació i nivell de
benestar
Avaluació
Després de realitzar les observa-
cions de cadascun dels racons, es
va procedir a avaluar globalment
la informació tenint en compte els
criteris del guió d’observació: tipus
d’activitat, nivell d’implicació i nivell
de benestar.
Respecte al tipus d’activitat, el joc
és la tasca predominant a l’aula i
gairebé s’hi observa totalment la
categorització realitzada per Rubin
(2001), atès que, tret del joc de
regles, tenen presència a l’aula el
funcional, el simbòlic i el de cons-
trucció, com també l’individual, el
paral·lel i el grupal. Cal assenyalar
que, malgrat que alguns racons
són a priori considerats més apro-
piats per a algun tipus de joc (per
exemple: racó simbòlic o racó de
construcció), els tipus de joc apa-
reixen en racons distints. Respecte
al grau de participació social, el
joc grupal és el predominant en
el racó de psicomotricitat, mentre
que a la resta hi té més força el
solitari.
EN LA PRÀCTICA
Observació | 3 a 6
En referència al nivell d’implicació
dels infants en la seva activi-
tat, és més elevada als racons
d’expressió plàstica, de psicomo-
tricitat i d’experimentació, mentre
que és molt baix en el de jocs di-
dàctics. Cal puntualitzar que el ni-
vell d’implicació dels infants ha estat
més elevat quan han actuat en grup,
tret del que s’ha observat al racó
d’expressió plàstica. Igualment, les
mostres més grans de benestar
s’han observat quan les criatures
estaven en grup i, especialment, al
racó de psicomotricitat.
Conclusions
Davant d’aquestes dades, arribem a
les conclusions següents:
>>El joc és una part important de
l’activitat diària d’aquest grup i
creiem que el camí que hem en-
cetat és el correcte.
>>Hi ha evidències de tota mena de
jocs menys del de regles, quel-
com normal si tenim en compte
l’edat dels infants. Igualment, el
joc grupal hi apareix, però no hi
és predominant, com podríem es-
perar de la fase evolutiva en la
qual es troben els infants. Malgrat
tot, el joc grupal sembla relacio-
nat amb el nivell alt d’implicació
i benestar de les criatures, per
la qual cosa sembla interessant
oferir escenaris que en fomentin
l’aparició, com ara el racó de psi-
comotricitat.
>>El racó de jocs didàctics no res-
pon a les necessitats ni als in-
teressos actuals del grup, per la
Guix d’Infantil | núm. 99 | maig 2019 | 29
EN LA PRÀCTICA

pus d’activitat i el nivell d’implicació vation scale (POS) (Revised). College

El racó de jocs didàctics
no respon a les necessitats
ni als interessos actuals
del grup, per la qual cosa
sembla necessari fer-ne
una revisió
qual cosa sembla necessari fer-ne
una revisió.
>>L’observació de l’activitat dels nens
i de les nenes ens ofereix informa-
ció privilegiada sobre la utilització
que fan de l’organització que els
proposem. Aquesta informació ens
és molt útil per reflexionar sobre
els espais i els materials oferts als
menors a l’aula. Creiem que el ti-
i de benestar dels infants són indi-
cadors útils per fer-ho. Considerem
interessant combinar més enda-
vant aquestes dades amb cadas-
cun dels materials dels racons per
reflexionar sobre la seva conve-
niència.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
LAEVERS, F. (2005): Sics: Well-being
and Involvement in Care. A Process-
oriented Self-evaluation Instrument for
Care Setting. Leuven. Kind & Gezin /
Research Centre for Experiential Edu-
cation.
LAGUÍA, M.J.; VIDAL, C. (2009): Racons
d’activitat a l’escola bressol i al parvu-
lari (0 a 6 anys). Barcelona. Graó.
RUBIN, K.H. (2001): The play obser-
Park. University of Maryland.
HEM PARLAT DE:
- Observació.
- Racons.
- Organització de l’espai.
AUTORIA
Iraide Gaztelurrutia Blanco
Mestra en centres d’educació infantil i
col·laboradora de la Facultat d’Humanitats
i Ciències de l’Educació. Universitat de
Mondragon (Guipúscoa)
igaztelurrutia@mondragon.edu
Iñaki Larrea Hermida
Professor investigador a la Facultat
d’Humanitats i Ciències de l’Educació.
Universitat de Mondragon (Guipúscoa)
ilarrea@mondragon.edu
Aquest article fou rebut per Guix d’Infantil el mes
de febrer de 2017 i acceptat el mes de setembre de
2017 per ser-hi publicat.

Las necesidades básicas

de la infancia
Lo que cada niño o niña precisa
para vivir, crecer y aprender
T. Berry Brazelton, Stanley I. Greenspan
Quines són les veritables necessitats dels nadons i les nenes i els nens de curta edat? Els
autors donen resposta a preguntes com ara quines són les relacions afectives que els petits
han de tenir amb els seus progenitors; ofereixen orientacions clares sobre temes complexos
com les condicions que han de complir els centres infantils, les interaccions que els nens i
les nenes necessiten per créixer i aprendre, les cures en grup, les mesures de custòdia, d’
acollida i d’adopció, les relacions de la família amb l’escola, la conciliació dels horaris laborals
i familiars, etc.

Hurtado, 29. 08022 Barcelona info@irif.eu www.grao.com 934 080 464

Guix d’Infantil | núm. 99 | maig 2019 | 30