David Llibre Garcia

Fa un mes, vaig començar a parlar amb un noi amb el qual vaig coincidir amb ell
en una festa i tot va fluir bastant bé. Parlàvem cada dia durant molta estona. Era
una conversació bastant intensa i jo em sentia més còmode del normal parlant
amb ell. Mai havia tingut uns sentiments tan forts i això va fer que comencés a
fer-me il·lusions. De sobte, quan tot semblava anar genial, el dia del meu
aniversari em va dir que s'estava parlant amb un altre noi i que el millor pels dos
era deixar de parlar. Ami em van fer molt de mal aquelles paraules perquè vaig
arribar a pensar que ell era l'indicat, però em va demostrar que no.

Les emocions que vaig sentir van ser:

- Tristesa
- Ràbia
- Impotència
- Frustració
- Engany
- Decepció
- Insuficient

El noi em va dir que escollia a l'altre perquè portava més temps parlant amb ell,
però jo al principi no m'ho creia. Quan m’ho va dir, vaig pensar que jo era
insuficient i que en realitat no hi havia ningú més, simplement era una excusa per
quedar bé ell.

La primera actuació que vaig tenir amb el noi va ser començar a preguntar-li el
perquè no volia continuar parlant amb mi i li vaig demanar que en prometés que
no m'estava mentint. També he d'admetre que tot i que em va dir de deixar de
parlar, jo sempre que podia obrir-li per qualsevol ximpleria ho feia, tot i que era
molt tallant amb mi.

Tot i que primer em vaig sentir molt enganyat per part d'ell, jo soc una persona
que sempre m'agrada mirar la part positiva de tot i en el fons sabia que el que
sortia perdent de la seva elecció era ell i no pas jo. Actualment, me'n penedeixo de
d'haver anat darrere d'ell però tenia molta impotència i ràbia i això em va
perjudicar bastant, per aquest motiu, vaig actuar així.

Com he dit abans, la meva positivitat em va ajudar bastant a superar el problema

de manera correcta i és per això que jo tenia clar que acabaria tornant perquè el
que sortia perdent era ell, però els pensaments que em van bloquejar van ser
pensar que no era suficient.
David Llibre Garcia

Des del meu punt de vista, la conducta que va empitjorar les coses va ser intentar
continuar parlant amb ell tot i que ja m'havia deixat clar de no seguir-ho fent. Una
altra cosa que no va ajudar gaire és que en alguns canvis de classe anava
expressament a la seva aula només per veure-ho. Això va fer que em costés més
oblidar-ho. Una de les accions que més em va servir va ser obligar-me ami mateix
a no tornar-lo a obrir i sobretot, el que més em va ajudar va ser dir-li el que
pensava i com em sentia des del primer moment que ell va dir de deixar de parlar.

Si ara tornés a patir la mateixa situació, tindria molt clara la meva actuació. El
primer que faria és no arrossegar-me simplement perquè no val la pena perdre la
dignitat per aquest tipus de persones. Després, també em prohibiria parlar amb
ell i tindria contacte 0 per no tornar a pensar en el tema. Una de les coses que
mantindria és ser sincer amb ell i no guardar-me res per a mi i d’aquesta manera,
poder quedar-me més tranquil.