TEORIA DE LA COMUNICACIÓ 23/09/20

INTRODUCCIÓ:
L’estudi de la comunicació
TEORIES DE LA COMUNICACIÓ

 Comunicació interpersonal – Relativament pocs autors i poques obres

Escola de Chicago i interaccionisme simbòlic

 Comunicació mediada – Multiplicitat de teories, escoles i autors

COMUNICACIÓ  Difusió (mcm) que es vol compartir
COMUNICACIÓ  Interacció
• Posada en comú reconeguda com a tal pels que interactuen (E i R) 
C.interpersonal
Comunicació interpersonal: Trobada entre dues persones
-Cara a cara (copresència, en la que es centra Goffman amb el model dramaturgic),
reciprocitat.
-Possibilitat de canal tecnològic (Walsh y Backer, estudien el que deia Goffman però en
tecnologia)
-Intercanvien missatges, amb senyals verbals i no verbals
-E i R projecten els seus models del món. -Èmfasi: Interacció
-Intercanvi, negociació del sentit -Influència recíproca entre individus
-Observable per altres
Comunicació com a interacció: Es les societats humanes es:
• Vital  Imprescindible
• Singularitat/Especificitat: Paraules i imatges (símbols), objectes i idees abstractes
 Comunicació simbòlica
Entre individus o petits grups (Comunicació interpersonal) / Cara a cara...+ tecnologia

COMUNICACIÓ COM A INTERACCIÓ: Teorias que vamos a estudiar:

Interaccionisme simbòlic – Escola de Chicago
• Com reaccionem els humans en les nostres relacions amb els altres i amb el món
(l’entorn)
• Contextos concrets (no es pot estudiar sense context, una cosa vol dir una cosa en
un context i una altre en altre context)
• Com les persones actuem, individualment i en grups, en la nostra relació
amb els altres en contextos socials específics

• Persones: Subjectes (no objectes), entenen les relacions, els atorguen sentit

• Acció recíproca entre dues persones o més

 • Processos de comunicació  centrals per a l’estudi dels fenòmens socials

• A través de la interacció es construeix la societat, la cultura: No de dalt a baix, i

amb l’acció quotidiana en contextos específics

• IS: Interaccions socials, fortament modelades pels significats simbòlics que les
persones assignen als objectes, esdeveniments, altres persones i contextos socials

• No significats objectius; les persones actuen segons els seus significats subjectius
del món  es creen, es mantenen ‘en societat’
Interaccionisme simbòlic
(H. Blumer, 1938): (se inspira en George, H)

• Relacions entre individu i societat. Éssers humans no aïllats, en grups, en

interacció permanent.

• Importància dels significats per al comportament humà. Negociació de sentit

entre individus (subjectes socials). (Ejemplo: te vistes de una manera o otra
dependiendo de donde vayas o con quien)

• Importància del concepte de si mateix (self, ‘autoconcepte') i la seva relació amb

la societat

• Herbert Blumer Symbolic (1938) Interactionism – Definició i concepte

• Base: George H. Mead Mind, Self and Society (1934) - Concepte de self
Interaccionisme simbòlic – Herbert Blumer. Premisses

1. “Els éssers humans actuen envers les coses a partir de del significat que les coses
tenen per a ells”. Actuem en funció del significat que atribuïm (ex. immigrant,
estranger)

2. “El significat d’aquestes coses es deriva o sorgeix de la interacció social que

cadascú té amb els seus companys”. El significat no és ‘fix’, ni ‘extern’. Es
construeix en la interacció (comunicació cara a cara); es genera en la interacció
quotidiana

3. “Els significats són manejats i modificats en el procés interpretatiu usat per la

persona en relacionar-se amb les coses que es troba”. Els significats es
construeixen, i es modifiquen, mitjançant la interpretació, en el seu context
-IS: Anàlisi de la interacció entre el subjecte i el món
-Subjecte i món/entorn són dinàmics
-Importància/Èmfasi: Capacitat del subjecte (actor) per interpretar el món social
Interaccionisme simbòlic – Mead
Mead Mind, Self and Society (1934) – El concepte de self
 Doble dimensió Subjecte i objecte
 Capacitat de considerar-se un mateix com a objecte
 Atorguem significats a altres persones, objectes i esdeveniments de l’entorn... i
també a nosaltres mateixos
  Usar un nom per a nosaltres mateixos, donar-nos un significat, és adquirir una
personalitat, una identitat (un self)
Tenim un concepte de nosaltres mateixos. Concepte de si mateix “conjunt de
percepcions, relativament estable, que les persones tenen de si mateixes” (West-Turner) i
a partir del qual interactuem,
 Societat = conjunt de significats compartits  comunicació (activitat interpersonal)
Comunicació
Inclou tenir en compte les intencions de l’altre
Expectatives estables/esquemes previsibles
Interpretacions: convencions socials, interioritzades individualment
Interaccions: Preveure les intencions i/o accions de l’altre (posar-se al lloc de l’altre;
role-taking) i respondre-hi de la manera més adequada (context i interlocutor)
Interaccionisme simbòlic – Síntesi

 Teoria de la societat  teoria de la comunicació interpersonal i mediàtica

Interacció – Enfocaments
COMUNICACIÓ INTERPERSONAL:

 Model dramatúrgic d’Erving Goffman

 Model interaccional o pragmàtic de la comunicació (Grup de Palo Alto)

COMUNICACIÓ MEDIADA
Aplicació contemporània del model dramatúrgic: Walsh & Baker
Model de la quasi-interacció mediada de John B. Thompson
Model de la interacció d’Erving Goffman
Erving Goffman, Canadà 1922 – EUA, 1982
Microsociologia
Model dramatúrgic per a l’estudi de la comunicació humana  interacció amb els altres
com a requisit de la condició humana
Goffman - Aportacions
La presentació de la persona en la vida quotidiana (1959, The Presentation of Self in
Everyday Life)
Tesi doctoral: Community Conduct in an Island Community (Illes Shetland)
Model de la interacció / model dramatúrgic: les actuacions
Actuació:

• Activitat d’un individu  implícitament, demanem que se’ns creguin

Ens esforcem per viure segons el concepte que tenim de nosaltres mateixos; la nostra
concepció acaba sent part de la nostra personalitat. Pot ser l’actuació:

• Copresència (“presència continuada davant d’un conjunt particular d’observadors”)

 • Certa influència sobre els individus copresents

Dos eixos:

1. Veritat – mentida: Impressions sobre els altres

- Es creuen la nostra actuació

- No es creuen la nostra actuació

1. Sinceritat - cinisme
- Individu convençut dels seus actes: sinceritat

- Individu que no es creu els seus actes: cinisme

Goffman - Conceptes
FAÇANA PERSONAL:
Aparença (appearance) – Informació sobre l’estatus social de l’actuant, estat ritual
temporal
Maneres (manner) – Informació sobre el rol d’interacció que l’actuant espera desenvolupar
Coherència / contradicció
Intencional i/o inconscient
FAÇANA SOCIAL
Façana personal (aparença + maneres) + Medi
Medi (setting) – Parts escèniques de la dotació expressiva (mobiliari, disposició de
l’espai...)
Tendeix a ser fix, estable (excepcions)
DRAMATITZACIÓ: Activitat de l’individu amb signes “que destaquen i pinten fets
confirmatius que d’una altra manera podrien romandre inadvertits i obscurs”, tant durant la
interacció com de manera instantània
IDEALITZACIÓ: “Tendència dels actuants a oferir una impressió que és idealitzada de
diverses maneres”. “Quan l’individu es presenta davant dels altres tendirà a incorporar i
exemplificar els valors oficialment acreditats de la societat”
OCULTAMENTS: Mostrar el producte final. Impressió d’infal·libilitat, seguretat. Possibilitat
de rutines negatives
TERGIVERSACIÓ: Contradiccions/diferències entre el que es vol mostrar i el que es
mostra
“Gestos impensats”