TEMA 2- INICI DE LA RECERCA EN MITJANS DE COMUNICACIÓ

INICIS DE LA RECERCA COMUNICATIVA

ÍNDEX:
 Formació recerca comunicativa. Dues tradicions: Europa i Estats Units
 Inicis i orígens: Aportacions de W. Lippmann
 Teories de la societat de masses: Context i enfocaments

Comunicació mediada: No és comunicació de masses.

Recerca en comunicació: Els orígens
Dues tradicions: EUA i EUR (en conjunt, i per països)
Orígens: 1900-1940 (pre IIGM)
Primeres iniciatives: EUA i EUR, 1910-1929
Origens:
 1910: 10/10 Apareix l’Escola de Periodisme – Universitat de Colmbia, Nova York
 Només existeix premsa, però ja en aquell moment a EEUU incorpora l’estudi de
periodisme en el marc de la universitat, i ho inauguren aquest dia Joseph Pulitzer.
 Joseph PULITZER (The New York World) un dels editors de un gran diari de masses fa la
conferencia inaugural dels estudis de periodisme.
 Conferència inaugural: Importància d’introduir l’estudi del periodisme, i la
comunicació de masses, a la universitat com a disciplina estratègica (per als EUA)
 Mèdia com a instrument clau per a la unitat (social, política, cultural) dels EUA.
 Per Pulitzer els mitjan de comunicació en EUU son una eina fonamental per a la
identitat del país i per a la seva construcció i seran instrument d’integració social
política i cultural de tothom que arriba en aquells anys als EEUU i serà una cultura de
masses
 "Our Republic and its press will rise or fall together. An able, disinterested, public-
spirited press, with trained intelligence to know the right and courage to do it, can
preserve that public virtue without which popular government is a sham and a
mockery. A cynical, mercenary, demagogic press will produce in time a people as base
as itself. The power to mould the future of the Republic will be in the hands of the
journalists of future generations. “ (1904)
 EEUU des de el minut 1 premsa y necessitat d’estudiar des de unt de vista científic el
periodisme y la premsa
 1910: 09/11: 9 Assemblea Sociòlegs Alemanys. En aquest context Max proposa:
 Max WEBER: Informe a la Societat Alemanya de Sociologia: Proposa una nova
disciplina acadèmica, sorgida de la sociologia, la psicologia social i l’economia: la
Zeitungskunde
 Estudi científic de les conseqüències de la premsa, i la publicitat, sobre política,
economia i cultura
  El programa de recerca de Max no es portarà a terme en els seus inicis de la recerca.
Sinó mes tard.
 el primer tema que la Sociedad ha considerado apropiado para dedicarle una
investigación científica es el de una sociología de la prensa.(primer mitja de
comuicació de masses) Un tema enorme, (…) que no sólo exigirá importantes medios
materiales para los trabajos preparatorios, sino que es imposible tratar técnicamente
si los círculos más destacados entre los propios afectados dentro del mundo de la
prensa no acogen con toda confianza y voluntad de cooperación la investigación”
(Weber, 1910, pero no va arribar a Europa fins al 1992 y es desenvolupi a Europa)
 EUA: Construir una societat i cultura noves; [del país]
 Recerca instrumental: una recerca que es fa servir amb alguna finalitat al servei de la
construcció d’una societat que ve de llocs diferents on el que unirà a la societat serà la
comunicació de masses
 EUR: Conèixer com els mitjans podien afectar les cultures nacionals europees i fins a
quin punt podien mobilitzar les masses
 Weber: “habremos de estudiar las relaciones de poder que originan esta específica
publicidad que se da en la prensa” (1992: 194)
 “el hecho de que la prensa sea hoy, necesariamente, una empresa privada, capitalista”
(1992: 194)
 “¿cómo y en qué medida influye el desarrollo capitalista de este sector en la posición
social de la prensa en general y en su papel en la formación de la opinión pública?”
(1992: 196)
 “¿cómo consigue la prensa el material informativo que ofrece al público? ¿Y qué es lo
que, en resumidas cuentas, le ofrece?” (1992: 196)
 “¿Cuál es el origen y cuál es la vía usual de aprendizaje profesional de un periodista y
qué se le habrá de exigir después profesionalmente? (1992: 197)
 “¿qué efectos tiene ese producto en el que confluyen diversos procesos que habremos
de investigar antes de que se pueda poner a la venta en los kioskos matutinos?”
L’enfocament anirà canviant però el motor sempre es aquest, la pregunta de Fons
sempre es la de els efectes o conseqüències.(1992: 198)
Recerca en comunicació: Després de l’rigen: Naixement i desenvolupament de la recerca
científica en comunicació:
Un gran pes dels EUA (i posterior hegemonia) (1920-1940):
De 1940 a 1960 hegemonia en tot el món, en l’àmbit de la recerca acadèmica no tindrà tan de
desenvolupament a Europa com ho es a EEUU que tindrà una gran influencia. Tot i que a
Europa neix igual que a eeuu, en Europa no avançarà tant como en eeuu
1920 Recerca acadèmica científica sobre comunicació. Universitat de Chicago. Robert E. Park i
Walter Lippmann (periodista i científic social). Interaccionisme simbòlic.
Entenen que els significats es construeixen en aquesta interacció que es fonamentalment una
interacció via comunicació interpersonal cara a cara. En aquest ENTORN de la universitat de
Chicago, destaquen aquests dos autors que també es basen en l’interaccionisme simbòlic i
entenen que la comunicació interpersonal es bàsica, però que no hi ha prou, que també hi ha
interaccionisme simbòlic a traves dels mitjans de comunicació i la premsa, que es el mitja que
hi ha en aquest moment.
 ROBERT E. PARK:
 Fa tesis doctoral sobre la massa i el públic a les societats modernes (1903).
 Es un dels autors que reflexiona sobre que es la massa i si hi ha alguna diferencia entre
massa i públic
Walter Lippmann:
Periodista influent: - Polítics / - Opinió pública (ciutadania)
1921-1929: Editorialista The New York World
1929-1931: Editor The New York World
1931-1963: New York Herald Tribune
Columna: “Today and Tomorrow” (Premi Pulitzer, 1958 i 1962)
Fa aportacions significatives en l’àmbit de la teoria de la comunicació en el any 1920 però que
es mantindrà la importància fins ara. A partir dels anys 60 es van recuperar les seves teories.
Influeix en la opinió publica i en els polítics, va ser assessor de presidents de EEUU
Assessor de diversos presidents EUA
IGM-W.Wilson
1917: Ajudant del secretari de Guerra (N.Baker)
Membre Comissió Programa Catorze Punts per la Pau
Membre Delegació EUA, Conferència de París – Tractat de Versalles (1919)
Te Coneixement directe presa de decisions IGM (EUA)  Reflexions sobre la relació entre
premsa i democràcia i processos de formació de l’opinió pública
Public Opinion (1922) [cast. 2003]
The Phantom Public (1925) [cast. 2011]
 Les seves Aportacions:
o Ideari recerca comunicativa EUA

o Estudi de la influència dels mc en la construcció social de la realitat (P.

interpretativa) [Rel. Interaccionisme]
o Influència en la creació i desenvolupament de la Teoria de l’agenda temàtica
(P.funcionalista)
o Conceptes: Estereotips, pseudoentorn

o Perspectiva interpretativa: Una de les tres aproximacions possible que hi ha a

l’estudi de la comunicació mediada. Entén que no hi ha una realitat fora, sinó
que esta construïda socialment, amb interaccions cara a cara però sobretot a
les societats dels anys 20 amb grans ciutats la construcció de significats es fa
sobretot a traves de la premsa i mitjans de comú
 o Els primers que fan aportacions des de la perspectiva interpretativa per
entendre el estudi de la comunicació, però després de Lippmann la recerca
comunicativa de aquesta teoria queda de banda perquè ocuparà tot l’espai el
funcionalisme, no serà fins els 60 que es recupera la influencia de Lipman que
els autors dels 70 estudien aquesta teoria.
o Lipman y escola de Chicago els primers en fer recerca comunicativa, i
s’inscriuen en la línia del relacionisme interaccionisme. En els 1920 y 40 queda
aturada perquè només s’estudia el funcionalisme, a partir del 1960 te
continuïtat aquest plantejament de construcció social de la realitat de la
perspectiva interpretativa y la influencia de Lippmann en teories de la família
de la agenda setting.
 Recerca en comunicació: Lippmann:
Ideari recerca comunicativa EUA: Raons per estudiar els mcm
o MCM, creen la primera cultura popular nord-americana (diferenciada). Estudi
acadèmic per ajudar-ne desenvolupament i implantació
o MCM, mecanisme idoni per crear idea nacional nord-americana

o Post IGM+sufragi universal: MCM imprescindibles per arribar a tota la població

(política). Acadèmics: assessorament en l’ús polític MCM i creació imatge polítics
democràtics
o Nous mercats  Estudis científics sobre persuasió comercial, publicitat i ús dels
mcm per al desenvolupament del consum massiu
o MCM: Nova diplomàcia  Imatge dels EUA; cinema, publicitat de productes de
consum internacional, música de consum, agències de notícies, impulsors dels
‘ideals’ de la democràcia EUA
Lippmann - Realitat i imatge mental de la realitat:
o CENTREM EN CONCEPTES DE PSEUDOANTORN I ESTEREOTIPS(?)

o Els ciutadans tenim un coneixement indirecte de l’entorn social on vivim a traves de

mitjans de comunicació i per la premsa(el coneixement directe es molt limitat, a partir
del cara a cara es limitat)
o La percepció de la realitat és determinada per les nostres creences i actituds en funció
de les nostres creences i aptituds
o Percebem l’entorn a través de les notícies (coneixement indirecte de l’entorn social),
però actuem com si fos l’entorn veritable
 Imatge mental
 Creació d’herois i antiherois: Períodes de guerra: Tendència a concentrar tota la
capacitat humana de bondat o maldat en uns herois i anti-herois concrets. Força dels
sentiments. Confiança en Joffre, Foch, Wilson o Roosevelt.
Anti-herois: Kàiser Guillem, Lenin o Trotsky
El que ell explica per els conflictes de les guerres que viu
Períodes de pau:
Símbols menys carregats de sentiments;
Imatges més suaus de personatges públics;
Més competència entre imatges de personatges públics i influents (p.ex. Polítics)
 Creació de ficcions i símbols en l’opinió pública:
Tant si es Períodes de pau o de guerra: A TRAVES DE LA PREMSA HI HA PROCESOS DE
CREACIO DE FICCIONS I SIMBOLS EN L’OPINIO PUBLCIA.
o Ficcions i símbols, part important de la “maquinària de comunicació social” (p. 31)

Societats on no és possible el coneixement directe de tot el que passa  son molt importants
les idees, imatges mentals dels esdeveniments no viscuts directament però que tenim
coneixement a traves dels mitjans de comunicació de masses
 Com Creació de ficcions i símbols en l’opinió pública?
Períodes de pau o de guerra: a traves de:
Simplificacions i estereotips:
o Esquemes imprescindibles

o No neutrals: associacions negatives o positives

o Formació de les opinions

o MC  formació estereotips

Pseudoentorn:
El concepte d’estereotip complementa al de pseudoentorn:
Les imatges es poden crear per l’existència d’un pseudoentorn, “intercalat entre l’entorn i els
individus”, que alimenta i “estimula el comportament” dels individus (p.32)
Format per elements de la realitat i imatges mentals, ficcions, dels individus i de la societat en
conjunt sobre aquesta realitat
Intercalat entre l’entorn social y nosaltres, i amb mes imatges mentals però que estimula el
comportament. A partir dels estereotips que sentim del nostre entorn ens condiciona com
reaccionem com si el pseudoentrn fos la realitat. Tot i estar condicionat pel pseudoentorn
tindrà conseqüències en el mon real, les nostres accions son reals.
L’individu reacciona com si el pseudoentorn fos la realitat
Les imatges mentals i les idees deriven en comportaments reals, que tenen conseqüències
reals, en l’entorn social: comportaments
“El pseudoentorno es un híbrido compuesto por ‘naturaleza humana’ y ‘condiciones’ (…)
los actos que llevamos a cabo cada uno de nosotros no se basan en un conocimiento directo y
certero, sino en imágenes creadas por nosotros mismos o por terceros”
 Ficcions: “Cuando decimos ficciones no queremos decir mentiras, sino
representaciones del entorno que en mayor o menor grado son obra de los individuos.
La ficción cubre toda la gama, desde la alucinación pura al empleo plenamente
consciente de modelos esquemáticos por parte de los científicos (…). Las ficciones
 pueden tener casi cualquier grado de fidelidad”. Una representacio de l’entorn
elaborada per l’individu a partir de coneixements indirectes i directes
o Ficció = Representació de l’entorn elaborada per l’individu; se seleccionen uns
elements per explicar el conjunt de la realitat [models]
o És imprescindible perquè l’entorn real és massa ampli per conèixer-lo de forma directa

Societat de masses: 1910-1930: Recerca comunicativa i teories de la societat de masses

(Sociol + Filos.). Es conces a formular aquestes teories de la societat de masses: creixement de
les ciutats amb la urbanització, doble procés de industrialització y urbanització y les teories
consideren que s’ha produït una nova situació on els individu han quedat aïllats
Industrialització + Urbanització
-Aïllament i massificació dels individus
-Trencament dels vincles amb els grups de referència (família)
 Pèrdua de normes de referència que abans proporcionava, directament, el grup (‘aïllament’
normatiu). Individus molt influenciables.
-Park va fer la seva teoria sobre aquest individus que estan aïllats en la societat de masses, veu
els individus massificats com a buits.
Individus (audiència) passius, molt influenciables, irracionals, ignorants
Davant d’aquestes teories de societat de masses hi haurà dues formes de mirar-ho:
Enfocaments crític (Europa, quin desastre de societat) / integrat (EEUU, com enfoquem
aquesta societat?)
Enfocament ‘crític’ – Europa:
 Intel·lectuals formats en la societat preindustrial: Contra els mitjans de comunicació,
influència negativa, vulgaritzadora; “reticència a estudiar-los”
 A Europa davant d’aquest tipus de societat els crítics no son molts, casi nadie.
 Pes de la filosofia. José Ortega y Gasset – La rebelión de las masas (1930)
 Enfocament ‘integrat’–EUA/1: Entenen
Sociologia – s’enunciarà que la societat en la qual vivim, els mitjans d comunicació
tenen un paper determinat y l’expliquem amb “Teoria de l’agulla hipodèrmica”
No una teoria sobre la societat, sinó una teoria de que fan els mitjans de comunicació
en la societat. Interès pels mitjans de comunicació (no societat en general)
No ‘teoria’; clima d’opinió (primer terç s.XX)
-Concepció ‘societat de masses’ dels individus aïllats, aïllament normatiu, els individus
han perdut les normes de convivència y relació.
-Observen l’Ús, i èxit, propaganda a Europa
-Pes importants del conductisme: explica el funcionament y comportament dels
individus en funció de estímulresposta.
 Enfocament ‘integrat’–EUA/2:
Individus aïllats (àtoms) reaccionen tots davant dels estímuls de manera similar
 Cal trobar la manera de fer arribar els continguts de mitjans de comunicació amb la
dosis correcta per a fer els individus per d’administrar els estímuls (quantitat,
condicions, etc.).
Agulla hipodèrmica: Els individus estan aïllats y si reben els mitjans de comunicació en
una dosi correcta els individus acabaran fent el que l’emissor vol.
Mitjans totpoderosos, a favor de l’emissor, audiència passiva, conseqüències en el
comportament.
1938 – La guerra dels mons, d’H.G.Wells (adaptació d’Orson Welles)
-En realitat tot això no te cap base empírica: observaven però no era demostrat,
opinaven. No era una teoria, sinó una manera de pensar dominant en el context de
EUU, un clima d’opinió.
 Enfocament ‘integrat’–EUA/3
-Autors no tenen relacions amb la universitat de Chicago, estaran vinculats amb la
universitat de Columbia y en aquests context del clima de opinió de l’agulla i diuen que
des de la sociologia entenen que la comunicació es difusió i per ser científics s’hauria
de validar empíricament per a poder dir una teoria, de moment sense validar es nomes
un pensament.
Y aquesta superació de l teoria de l’agulla : Funcionalisme (Merton-Lazarsfeld) 
Hegemonia
-Mètode quantitatiu: defensen quest sol mètode com a l’únic mètode per a fer
aquesta teoria, monisme metodològic, amb un sol mètode
-Merton i Laserfer: legitimaran l’estudi de la comunicació de meses com un camps per
a les teories y es convertirà en estudi hegemònic, es faran els estudis des de el
funcionalisme.
TEMA 3: PARADIGMA FUNCIONALISTA
COMUNICACIÓ MEDIÀTICA-
PARADIGMA FUNCIONALISTA: de la ma dels funcionalistes es legitimarà l’estudi científic de la
comunicació.
1940-1960: CAMP D’ESTUDI:
• Comunicació de masses: Legitimació de l’estudi científic
• EUA
• Estudi científic des de les ciències socials  Mètode científic
• Auge del funcionalisme
Legitimació vindrà per la via de que nosaltres ho estudiem científicament i s’uneix al auge del
funcionalisme a la sociologia
De la ma del funcionalisme es legitima el estudi de la comunicació de masses i es legitimarà y
seran ells els hegemònics en l’estudi de la comú de masses
FUNCIONALISME: orígens en un lloc però el desenvolupament en un altre.
Orígens Europa, s. XIX
Desenvolupament EUA, s.XX
Talcott Parsons, Merton
• Funcionalisme
• Societat (cos social) i cos humà. Comparació entre la societat i el cos humà,
Els plantejaments de base dels dos autors seran igual, però després cadascun vol estudiar des
de una forma distinta. Merton es autor de referencia en l’estudi de la comunicació de masses
des de el funcionalisme.
supòsits basics del funcionalisme segons Parson
1. Societat = sistema integrat, format per elements interdependents, organitzats
T. PARSONS (1902-1979)
Teoria global
Acció social (total): Sistema social + sistemes de personalitat individus + sistema cultural
EN COMPTES DE SOCIETAT COS HUMÀ, Aquesta relació de formulació teoria de societat igual
que el cos humà, la societat es pot entendre com sistema de diferents part relacionades entre
elles.
Parsons volia teoria global de societat, en la societat hi haurà un conjunt de sistema social, més
el sistema de cada individu, mes el sistema d la cultura... cada sistema es una part independent
però alhora es interdependent del altres
Acció social: cada sistema, part independent, organització pròpia; alhora, interdependent dels
altres
Cada element contribueix al funcionament de la societat. És funcional
Les funcions dels components del sistema social són una forma d’ajustament d’aquest sistema
amb l’exterior i de tots els subsistemes entre ells  Tendència a l’estabilitat
Funció en aquest context vol dir que cada element...
Aquest te relació amb el segon suposi bàsic següent:
2. Consens en valors bàsics, manté cohesionat i ordenat el sistema social / La societat
s’autoregula
Sistema plural, equilibri democràtic
La societat es manté gràcies al consens en valors bàsics
3. Les institucions socials satisfan necessitats  desenvolupament harmònic,
estabilitat, ordre del sistema social
en la societats hi ha un consens en valors basics.... es donen en societats amb sistema plural,
equilibri... termes tots de la mateixa família que farà que el funcionalisme sigui etiquetat com
una sociologia de l’ordre.
Auge del funcionalisme i recerca en comunicació - Robert K. Merton: Funcionalisme i recerca
empírica (comunicació)
 Principis bàsics de l’anàlisi funcional
 Teories d’abast intermedi

 Principis de l’anàlisi funcional/1 (Merton)

1. Sistema social = organització d’activitats interconnectades, repetitives i

estandarditzades
Activitat estandarditzada, reiterativa i normativitzada
2. Tendència del sistema social a l’equilibri. Desequilibri i forces generadores
d’estabilitat
merton el que reclama es que es faci anàlisis funcionalista empíric, recerca empírica que es
fara fonamentalment en l’àmbit de comunicació. Per merton serà anàlisis funcional i concret.
No vol una teoria tan gran com l’altre
3. Totes les activitats repetitives contribueixen a l’equilibri: manteniment del sistema
FUNCIÓ /DISFUNCIÓ
“Funcions són les conseqüències observades que afavoreixen l’adaptació o ajust d’un sistema
donat; i disfuncions, les conseqüències observades que aminoren l’adaptació o ajust del
sistema” (Merton, 1984)
Agafem algunes activitats estandarditzades y aquest comportament encaixa en l’estudi de la
comunicació de masses.
2. que tendeix al equilibri es igual que parsons, però merton afegeix la part de que pot
aparèixer desequilibri i per tant apareix la possibilitat de forces que generin un altre cop
estabilitat
MANIFESTES I LATENTS: Conseqüències objectives buscades, previstes, reconegudes / no
buscades ni reconegudes
4. Algunes accions repetitives són indispensables per a la societat: Funcions crítiques
5. Anàlisi funcional, procediments científics. Observacions empíriques, duplicables /
Explicar i predir
6. Anàlisi funcional, lliure de valors i ideologies
CONCEPTES DE MERTON:
Funció: conseqüències de qualsevol cosa que manté el sistema i les disfuncions també
observables però d’aquelles que amanoris el sistema, dificulten la continuïtat del sistema
les conseqüències poden ser: buscades (manifestes) o no buscades (latents)
Entre les funcions critiques merton col·locarà els mitjans de comunicació
No teoria social global; estudi de les conseqüències observables de fets rellevants; fenòmens
particulars, tècniques de validació empírica
“Les teories d’abast intermedi consisteixen en grups limitats de suposicions, de les quals es
deriven lògicament hipòtesis específiques i confirmades per la recerca empírica”.Anàlisis
funcional s’ha de basar en el mètode científics i necessàriament s’ha de basar en observacions
empíriques, la realitat observable i després aplicar un mètode perquè qualsevol altre que
després ho volgués fer ho apliques y surti el mateix resultat, unic mètode vàlid es el mètode
quantitatiu
Defensen que si apliques el mètode científic obtindràs un anàlisis neutre, sense marcar per cap
ideologia i lliure de valor. Això diuen els funcionalistes
Estudi d’un fenomen: Identificació de les conseqüències observables + Hipòtesis + Validació
empírica = Conclusió (parcial)
Acumulació d’hipòtesis validades = Teories socials
Funcionalisme: Estudi de la comunicació: Funcionalisme es una aproximació teòrica a l’estudi
de la comunicació que defensa que només hi ha un únic mètode científic per estudiar
qualsevol tipus de ciències o qualsevol aspecte de la societat que s’ha de fer recerca empírica
amb un mètode quantitatiu. Portarà a terme una recerca de caràcter pràctic que intentarà
donar respostes a preguntes/problemes concretes.
En aquest perióde de consolidació de legitimació de l’estudi científic de la comunicació un
autor de referència és Paul F. Lazarsfel, fa Recerca empírica: 1940-1960
Estudi funcionalista de la comunicació, sector punta: mass communication research (el
sector punta del estudis en funcionalisme era aquets de comunicació de masses)
Paul F. Lazarsfeld (que va treballar conjuntament amb Merton) (1901-1976) Oficina de Recerca
Social Aplicada (Universitat de Colúmbia): va crear integrat en aquest marc de l’unversitat una
oficina de recerca social d’informació útil, pràctica, aplicable.
La Mass communication research: Res d’una teoria global de la societat, la recerca ha de ser
aplicable y contenir informació que serveixi per a coses concretes, pràctica. Especialitzacions
en unes àrees i no en altres – Interessada sobretot en els efectes de la comunicació de masses,
i estudiarà una mica les audiències i continguts. Aquest tipus de recerca no estudiarà
‘l’emissor’. Perquè aquesta recerca respon a les aliança fonts de finançament (que son els
mitjans de comunicació emisors, el govern EEUU que també pot der emissor, fabricants de
ràdio) i recerca universitària. Interessats en els efectes sobre l’audiencia, no sobre ‘emissor.
Recerca que respon a les demandes de coneixement pràctic aplicable ràpidament per part de
les fonts de finançament. La universitat fa aquetsa recerca en el cas dels EEUU. La recerca
universitària respon a les demandes de coneixement aplicat a aquestes font de finançament i
es defineix la Mass communication research com a recerca administrada.
*Recerca administrada: en aquets context es un ocncepte que va explicar lazarfeld, per qui era
un concepte descriptiu, després s’ha utilitzat amb connotacions negatives (com es el cas de la
lectura obligatòria de ÀFRICA).
Per què positiu o negatiu?
RECERCA ADMINISTRADA (Lazarsfeld, 1941). Per primera vegada en la historia en storbem la
universitat desde on es proporciona un servei a unes demandes de coneixement pràctic i
d’aplicació immediata. Per tant es satisfà una necessitat
Plantejades pels grups socials, polítics, econòmics, religiosos i militars(grups dirigents de la
societat, secotrs econòmics de la banca o gran indústria)
-Lazarsfeld ho connotava positivament perquè deia aquesta recerca e que vol fer es s’orienta a
facilitar l’ús social dels mitjans i a aconseguir-ne la màxima credibilitat i eficàcia. Una recerca
que en realitat és administrada: Anàlisi, és Instrumental (no es neutral, es una recerca que
serveix ocm una eina per aconseguir altres coses, el tema que es dec¡dicará aquesta Mass
comunication research sserán els efectes i la persuasió. Com a través dels mitjans de
comunicació es pot persuadir es pot convèncer l’audiencia. Recerca al servei de les grans y
poderoses corporacions (al servei dels colonitzadors en el cas d’africa).
-Fincionalisme la Mass Comunication research, Marton i Lazarsfeld... defensen que
Investigador és neutral, si s’aplica el mètode científic no hi ha ideologia. Qualsevol que ho
apliqui obtindrà els mateixos resultats. Si l’investigador son les elits, no poden ser neutrals i
afavoreixen a que els grups que estan en el poder continuin estant en el poder.

 Funcions de la comunicació. Noció bàsica es la de funció, originada a Parsons i després

Merton la cocnreta i diu que son totes aquelles conseqüències observables d’aquelles
activitats repetitives estandarditzades. No totes tenen la mateixa categoria, hi ha algunes
funcions crítiques. Les funcions poden ser buscades o imprevistes, és a dir, manifestes o
latents.
Lasswell, va fer la primera definició de funcions de la comunicació clàssica. 1948: “Estructura i
funcions de la comunicació a la societat”/Wright/Lazarsfeld-Merton/Lasswell va definir 3 en
aquella època i pensa en els mitjans de comunicació que hi havia, encara no havia tv:
1. Supervisió i vigilància de l’entorn. Mitjans de comunicació son funcionals, serveixen
per a mantenir la societat, asseguren la continutat de la societat, perquè en el moment
que hi ha un problema de tipus molt diversos (pandèmies, desastres naturals...) que
amenaça a la continuïtat de la societat els mitjans de la comunicació a traves de la
informació proporcionen una informació necessària, alerten de possibles perills y
permeten donar resposta, per això son funcionals permeten la continuïtat de la
societat. Els mitjans de comunicació sonun radar d’alertes hi si han de donar una info
la donen.
 2. Correlació de les diverses parts de la societat en la resposta a l’entorn. Els mitjans de
comunicació quan donen l’aerta han de reaccionar després perquè serveixi d’alguna
cosa. Han de fer una segona tasca de posar en relació els elements de la societat que
ahuran de donar resposta davant aquella incidència. Han d’informar de el que s’ha de
fer per a donar resposta a traves d’informació i dels funcions editorial mantene
engranatge per com es respon a una incidència.
3. Transmissió de l’herència social a la generació següent. Mitjans de comunicació fan
una funció cultural, arriben a tota la població, no només a la escolaritzada de aquella
epoca (que era poca no com ara), sinó a tots. Transmeten el llegat cultural y social a les
generacios.
Wright, 1954, afegeix una altre funció.
4. Entreteniment: tan important com a informar.
Lazarsfeld i Merton, 1948. Els dos conjuntament fan una reflexió sobre la funció dels mitjans
de comunicació. Article comú sobre aquestes funcions, reflexionen (en premsa, radio y cine,
encara no hi ha tele). Funcions que quan les fan en els mitjans de comunicació tenen més
importància, com per exemple atorgar estatus social. Sortir als mitjans de comunicació farà
que connoti positivament. Una altre funció es que els mitjans imposen normes socials,
maneres de comportar-se en la societat. Una de les funcions que també identifiquen es que els
Mitjans aumenten la cultura de la gent, això també es positiu.També parlen de les manifestes
que son les funcions buscades i les latents, les que no havien previst però existeixen. També es
poden donar a traves dels mitjans de comunicació disfuncions, conseqüències no buscades
però en comptes d’afavorir la continuïtat de la societat la dificulten. Una de les funcions que
també identifiquen es que els Mitjans aumenten la cultura de la gent, això també es positiu.
Una d’aquestes disfuncions es:
• : Disfunció narcotitzant: les funcions a vegades també son disfuncionals, peruque quan
les perosnes saben molt d’un tema tendim a confondre saber molt d’un tema amb
actuar d’alguna manera sobre aquel tema. Funció que vindira a dir que ens preocupem
però el tema no ens deixa indeferents, pero no actuem sobre aquel tema. No interresa
a cap societat tenir una gran massa de societat que no actui.
• Sentit mecanicista del paper dels mitjans: Sistema al servei de l’equilibri de la societat
• Funcions: Atorgar estatus / Imposar normes socials
-Per tant les funcions son aquelles conseqüències directament observables com a resultats
dels mitjans de comunicació, son manifestes quan son buscades o latents quan son no
buscades

 Teoria dels dos graons de la comunicació

Exemple de tòria d’abast intermedi: quan parlem dels inicis de recerca comunitactiva, l’escola
de Chicago, hi havia un clima d’opinió no basat en recerca que creia que els mitjans d
comunicació tenien una gran influencia en comportament electoral de les persones. Quan es
formalitza aquest cam d’estudi desde la Mass Communication research, això que hem dit
teoria de l’agulla en realitat no es una teoria, sinó una hipòtesis, son uns supòsits però no
estan concretats cientiicament. Per tan Lazarsfeld i altres fan estudi dels efectes, anys 1940
diuen que ara faran una recerca empírica per veure pensant que validaran empíricament la
hipòtesis de la influencia de els mitjans de comú en el vot de la gent. Fan un estudi empíric
sobre com l’electorat decideixen el seu vot al llarg de campanya electoral. Com es formen les
actituds polítiques en les campanyes electorals (persuasió). Objecte: Anàlisi de la influència
dels mc en la conducta política. Hipòtesi inicial: gran influència
Tècnica amb la que ho estudiaran: Recerca empírica: Introducció de la tècnica de pànel
(entrevistes). Panel: mostra representativa de persones que es manté en el temps, es va
estudiant la mateixa mostra més d’una vegada. Enquestes quantitatives
Resultats: Arriben a la conclusió que la hipòtesis no es valida
1. Mitjans de comunicació causa necessària, però no suficient per al canvi d’actitud
política
2. El canvi d’actitud depèn, sobretot, de la influència personal que, dins dels grups,
exerceixen els líders d’opinió que no son els mitjans de comunicació. Més importants
son les xarxes de comunicació interpersonal ja sigui cara a cara o per carta (mediada).
- REDESCOBRIMENT DEL GRUP PRIMARI(família): la teoria de l’agulla hipodèrmica
pensava que la família no tenia pes però descobreixen que això es fals. Capacitat
limitada d’influència dels mitjans. Influència (personal) dels líders d’opinió
AQUESTA ES LA TORIA DELS DOS GRAONS DE LA COMUNICACIÓ/ TWO STEEP FLOW MODEL

 Teoria dels dos graons (two step flow of communication) [Teoria dels efectes limitats /
Enfocament de la influència personal]
Dels mcm als líders d’opinió (comunicació de masses)
Dels líders d’opinió als membres dels grups primaris (comunicació interpersonal)
Els mitjans tendeixen més a reforçar actituds que han vist que ja están acceptades a la societat
abans que a canviar-les
*ara als anys 2000 s’esta plantejan una teoría dels tres graons ja, amb les xarxes socials, dels
Mitjans de comu arriben a individus liders d’opinió pero que a més son actius a les xarxes
socials digitals.
Funcionalisme: En el marc del funcionalisme trobem:
Teoria dels dos graons de la comunicació, una primera teoria funcionalista que es vigent fins
els anys 60
• Primer enfoc teòric funcionalista
• Exemple de Teoria d’abast intermedi
Influència funcionalisme
Paradigma hegemònic fins a 1960 però entra en crisi anys 1960, però tindrà influència
posterior:
• Teoria dels usos i les gratificacions
• Teoria de l’agenda temàtica
• Teoria de l’espiral del silenci entre d’altres.
Què fan els mitjans en les persones?  Teoria dels dos graons i Teoria dels efectes limitats
Anys 1960 -> Canvi de pregunta: què fan les persones amb els mitjans? Y una de les primeres
teories d’això es:
Teoria dels usos i les gratificacions. Plantejada per Katz, E., Blumler, J., & Gurevitch, M.
(1973). Uses and Gratifications Research. The Public Opinion Quarterly, 37 (4), 509-523.
Ells volen estudiar els orígens socials i psicològics (entenen que hi ha dues dimensions una
vinculada ala personalitat psicològica i l’altre a la societat) de les necessitats (la teroia clàssica
entén que els individus utilitzen els mitjans de comú per satisfer necessitats) que generen
expectatives davant dels mcm i altres fonts, cosa que porta a models diferenciats d’exposició
als mitjans (o de dedicació a altres activitats), la qual cosa resulta en gratificacions de les
necessitats, i altres conseqüències (potser majoritàriament imprevistes).
Característiques: es funcionalista, però es diferencia amb l’anterior per:
1. Audiència és activa, es subjecte no objecte, existeix en el procés comunicatiu,
l’audiència es activa a l’hora de triar el comunicatiu.
2. En el procés comunicatiu, bona part de la iniciativa és de l’audiència, que connecta
gratificació de la necessitat i tria del mitjà (o del contingut)
3. Els mitjans competeixen amb altres fonts per satisfer les necessitats
4. L’audiència pot explicar els seus usos i identificar les seves necessitats, i pot explicar
els seus motius (o reconèixer-los en una llista)

 Tipus de necessitats que es poden satisfer amb els mitjans de comunicació

1. Cognitives (d’informació, de coneixement)

2. Reforçament de l’experiència estètica o emocional
3. D’integració de la personalitat (credibilitat, confiança, estatus,...)
4. Reforçament d’integració social (família, amics, relacions socials...)
5. D’evasió i alliberament de tensions

 Crítiques

1. Fins a quin punt l’audiència pot ‘identificar’ / explicar les seves necessitats o respon a
unes ‘categories’ que ha definit l’investigador
2. Els usos de l’audiència tendeixen a confondre’s amb les ‘funcions’ dels mitjans de
comunicació
3. Dimensió més individual que social. S’estudia els orígens socials i psicològics, però al
final s’ha fixat mes en els psicològics que en els socials

 Evolució, per l’exit ha evolucionat

Noves metodologies d’estudi, més acurades

Més control de l’audiència (digitalització)
Ampliació  Incloure internet; gratificació de desitjos (Lectura Rui & Stefanone). En els últims
anys continuem tenint estudis de la teroia clàssica de la U&G+ la teoria nova i actualitzada de
la teoria. Que incliu aquest dos punts.