a ? ‘yrinfiaxof ze Te PAV. 9P s#oPEONQN, 27 4 ously ugar sepmascy soci sop eBicud, Iz ‘2O.P BES “arE,,) ]EMESWOWY Bp EPI 1204 prodansed ‘60z-Z0z “4d +6661 “ swaoporeg ‘ronbi Per® Ia millor manera éobservarcho ser ricticament, amb el poema «Posscit» de Gabriel Ferrater, sobre el qual hem realitzat una analis métrica totalment ar bitraria ahora de comptar sfHabes, eense teniren compte els Contactes vocilics que establetx el siterna fonoldgic catald: ‘Se més tuny que estimarte, Quan els eves {11 fran wi soper fred ane meu eas (10), trobarar un regust de tu. et tu (11) ‘que indecentment thas estimat per mi (11) ‘ Ans al revolt: saciada de tu, (9) ‘ra ext, te me’ vas dare (10) ‘dun lie cos, emt refuses fap. (11) ‘No sb snd la ma amb qud tu palpeges (11) , En aquest pocma hem comptat totes les sflabes que hi ha. cn cada vers com podria haver-fo fet un lector que no cone- ‘guéa les leis métriques | fonoldgiques del catala, és per aixd 4que ens trabem amb un anisosillabisme no recurrent. Bs, ddones, essenciatper.tal d'efectuar un dptim cdmput siHabie, contixer la tradicié mbtrieade la lengua: del catala sabem que el vers més important és el dévasthlab| si ens fixem en el fext ens adonarem que tots els versos voregen Ii-xifra-de 10 siHlabes. Malgrat la nostra intuici6, com Ferrater indicava 8 Sobre métricas, wel lector ha de partir d'un principi de maxi ‘ma regularitat per cada poema, iel poeta lt ha de donar un vers © uns quants versos sense cap ambigitat accentual, a partir dels quals et lector reconeixert la gamma d'accentuacions pos. sible dels ares». Com que tot poema cal que tingul, com & minim, un vers model, no erron! o ambigu, que estableix! Ja ‘mesura que els altres han de seguir, 68 necessari tornar al text i deacobrir que en aquest poema hi ha dos versos models, el sogon i el sisé, de dew siHlabes eadascun; un cap eomprovat ‘xd cal que analitzem quins contactes vocalics hem fet o hem. etxat de fera Ia resta de versos, que han provoeat un comput Inferior o superior a deu sitlabes. Al primer vers podem fer luna elsié (xques/tmar/-te») Al segon vers hem comptat dew sitlabes perqué hem respectat el diftong de «meu. Al tercer vers hem deixat de fer una sinalfa («Fets»), perd també calia, hhaver practieat una dialefa (stu /fets»), Al quart vers surten ddeu sfllabes perqué hei deixat de fer una elisi —o bé una sinalefa— a Ia primera s(Haba. Al cingué vers calia no ha- ver trencat Thiat que pertocava ‘normativament al. mot (saleala») per descobrir el decasthab. Al setd vers per tal de comptar deu sillabes només ens cal practicarla convenient nalefa a sem, Ja al darrer vers, no ens apareixen les det, stlabes perqu® hem oblidat de fer una eliio («mambs), Un cop escatida la problematica dels contactes vociliet, en qué hhem passat revista als que afectaven el recompte sillabis de sPossefte, Ja tenim tots els versos convertits en decasitlabs, fon que puguem dir que ens trobem davant d'un poema iso. sillable. * Després d'enfrontar-nos pricticament a anilisi métrica 'aquesta pega pottica de Ferrater eal que tinguem ben clar que en portara terme el recompte siblabic de qualsevol poema hhem de localitzarel «vers model» i cercarla maxima regulari- {at entre tots els versos que el componen, ja que els contactes vociis solen ser aquelles variables que ens poden portar po- blemes a Thora de trobar la mesura exacta del vers, perd alho- ‘8 ens permetran solucionarlos. O si més no aixb é3 el que sueceelx en el major nombre de casos, atds que podem trobar. ‘nos amb poemes compostos per inlet que no sén versos, és a dir, frases que no es troben justificades ni pels altres verso nt perla tradicié, SNOIDN10S I SINATAOUd CVWIOd NN INSNVORILAN UVZITVNV WOO.