GUIA

DIDÀCTICA
 ISBN: 978-84-316-7111-2
Núm. d’Orde V.V.: GE88

© PAU ANTON PASCUAL

Sobre la Guia Didàctica.
© VICENS VIVES PRIMARIA, S.A.
Sobre aquesta edició segons l’art. 8 del Reial Decret Legislatiu 1 / 1996.

Obra protegida pel RDL 1 / 1996, de 12 d’abril pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
de Propietat Intel·lectual i per la LLEI 23/2006, de 7 de juliol. Els infractors dels drets
reconeguts a favor del titular o beneficiaris del © podran ser demandats d’acord amb
els articles 138 a 141 d’aquesta Llei i podran ser sancionats amb les penes assenyala-
des als articles 270, 271 i 272 del Codi Penal. Prohibida la reproducció total o parcial
per qualsevol mitjà, inclosos els sistemes electrònics d’emmagatzematge, per reproduc-
ció, així com el tractament informàtic. Reservat a favor de l’Editor el dret de préstec
públic, lloguer o qualsevol altra forma de cessió d’ús d’aquest exemplar.

IMPRÈS A ESPANYA. PRINTED IN SPAIN.

Oliver Twist

Guia Didàctica
Pau Anton Pascual
 Oliver Twist

Argument i comprensió
1 La novel·la comença amb el naixement del protagonista. On neix
Oliver Twist? (pàg. 9) Què descobrim sobre la seva mare? (pàg. 10)
u Oliver ve al món en un hospici. Algú troba la seva mare al carrer amb
signes d’haver caminat molt, i l’acompanya a l’hospici, on dóna a llum.
La mare d’Oliver és una dona jove i bella. No porta anell, cosa que
suggereix que està soltera, i mor justament després de donar a llum.

2 Després de passar vuit anys en un orfenat, Oliver ingressa a

l’hospici. Quina vida hi duen els nens? (pàgs. 16-17) Per què
n’és expulsat Oliver? (pàgs. 17-18)
u L’hospici on ingressa Oliver és un lloc fred i brut, on els nens viuen amun­
tegats, estan mal vestits i mal alimentats, i es veuen obligats a treba­
llar de sol a sol sis dies a la setmana desfent trossos de cordes usades.
Com que els nois tenen molta gana, decideixen demanar més menjar;
Oliver actua com a portaveu de la reclamació, i és castigat amb l’ex-
pulsió.

3 El senyor Sowerberry, propietari de la funerària, agafa Oliver

com a aprenent. Quin profit en treu? (pàgs. 24-25) Com tracten
Oliver a la casa del senyor Sowerberry? (pàg. 25) Per què lluita
Oliver amb Noah Claypole i quin càstig rep per haver-s’hi bara-
llat? (pàgs. 25-28)
u El senyor Sowerberry fa que Oliver l’acompanyi al seguici fúnebre,
i apuja les tarifes del servei perquè entén que la presència del nen
n’augmenta la solemnitat.
A casa de l’enterrador, Oliver és alimentat amb les restes del
menjar i tant la senyora Sowerberry, com Noah Claypole i Charlotte el
maltracten.
Un dia, Noah insinua que la mare d’Oliver va ser “una bona peça”,
cosa que indigna el protagonista, que es llança sobre Noah i el tom-
ba a terra. En conseqüència, tanquen Oliver a la cambra d’escombra-

4
 OLIVER TWIST

ries del soterrani, i després el senyor Sowerberry li clava una bona

pallissa.

4 Després de fugir de la casa del senyor Sowerberry, Oliver se’n va

a Londres, on coneix uns nois que viuen amb un vell anomenat
Fagin. Com coneix Oliver el vell jueu? (pàgs. 31-32) A què es
dediquen els nois que treballen per a Fagin? (pàgs. 39-40) Com
reacciona Oliver quan descobreix l’ocupació de Dawkins i Bates?
(pàg. 40)
u Oliver coneix el vell Fagin a través de Jack Dawkins, el Trampós, un
noi de qui es fa amic quan arriba a Londres. Els nois que viuen amb
Fagin són lladregots i roben per al vell. Quan Oliver ho descobreix, es
queda profundament perplex i confós, cosa que ens demostra la seva
profunda ingenuïtat.

5 Per culpa dels seus companys, Oliver acaba davant el jutge Fang,
que està a punt de castigar-lo a tres mesos de treballs for­çats.
Com se salva d’aquesta cruel condemna? (pàgs. 45-46)
u Se’n salva gràcies al fet que, en el darrer instant, el propietari de la
llibreria on es va produir el furt apareix al judici i declara que Oliver és
innocent, ja que van ser uns altres nens els qui el van robar.

6 Després del judici, el senyor Brownlow decideix tenir cura d’Oli-

ver. Quin descobriment sorprenent fa l’amable cavaller el dia en
què Oliver s’aixeca del llit? (pàg. 50) Mentrestant, què planegen
Fagin i Sikes? (pàgs. 52-53) Quins successos acaben apartant
Oliver del senyor Brownlow? (pàgs. 58-61)
u El dia en què Oliver s’aixeca del llit, el senyor Brownlow descobreix
amb perplexitat que el nen s’assembla extraordinàriament a la mis­
teriosa senyora que hi ha retratada en un quadre que té penjat a la
paret. Mentrestant, Fagin i Sikes planegen segrestar Oliver, per por
que el noi els pugui delatar.
Quan Oliver es recupera, el senyor Brownlow li encarrega que
torni uns llibres i pagui al llibreter uns diners que li deu. De camí, Oli­
ver topa amb Nancy, la qual, disfressada i fingint que ha perdut el seu
germà petit, està buscant Oliver. Quan veu el noi, el reté i el deixa en
mans de Sikes, que arrossega Oliver fins a l’amagatall de Fagin.

5
 GUIA DIDÀCTICA

7 Mentre Oliver viu el seu calvari particular, Bumble i la senyoreta

Corney descobreixen algunes coses sobre el present i el passat
del noi. El senyor Bumble, amb quina intenció visita el senyor
Brownlow? (pàg. 70) De què s’assabenta la senyoreta Corney
gràcies a la senyora Thingummy? (pàg. 74) D’altra banda, a quin
acord arriben Bumble i la senyoreta Corney? (pàg. 76)
u El senyor Brownlow ha promès recompensar a qui li ofereixi informació
que l’ajudi a trobar Oliver, i Bumble el visita amb la intenció de cobrar
aquesta recompensa. Tanmateix, no aporta cap informació d’utilitat, i
es limita a difamar Oliver.
Poc després, la senyora Corney visita la senyora Thingummy al seu
llit de mort. La moribunda li revela que va robar or a la mare d’Oliver,
un or que hauria d’haver servit al nen per viure còmodament durant to-
ta la infantesa. S’insinua, doncs, que els pares d’Oliver no eren pobres.
Després d’aquesta tètrica escena, la senyora Corney i el senyor
Bumble decideixen casar-se.

8 Dos delinqüents anomenats Sikes i Crackit obliguen Oliver a

participar en un robatori. En concret, quina tasca li encomanen
i quin greu contratemps sofreix Oliver? (pàg. 80) Per què Sikes
deixa el noi abandonat al camp? (pàg. 82)
u Sikes i Crackit obliguen Oliver a entrar en una mansió aïllada a través
d’una finestra molt petita per tal que després els obri la porta des de
l’interior per entrar a robar. Quan posa un peu dins la casa, Oliver rep
un tret. Sikes treu el nen de la mansió i fuig corrents amb Oliver en
braços, mentre els habitants de la casa els persegueixen amb gossos.
Poc després, Sikes, pensant que Oliver està més mort que viu, l’aban-
dona a terra i desapareix.

9 Per sort, Oliver rep l’ajut de dues amables dames i del doctor
Losberne. A quina tàctica recorre el metge per evitar que Oliver
acabi en mans de la justícia? (pàg. 91)
u El doctor insta Giles i Brittles a repetir una i altra vegada les seves res­
pectives versions del robatori frustrat, cosa que revela que és impossi-
ble garantir que el nen ferit sigui un dels lladres. Per tant, és preferible
no denunciar-lo.

6
 OLIVER TWIST

10 Gràcies als esforços de Rose i la senyora Maylie, Oliver inicia una

etapa tranquil·la i comença a rebre una educació adequada. Tot
i amb això, quin succés fa que es torni a sentir amenaçat? (pàgs.
95-96)
u Un bon dia, mentre llegeix al costat d’una finestra, Oliver queda mig
endormiscat. Quan es desperta, veu Fagin i Monks a l’altra banda del
vidre, la qual cosa vol dir que els dos delinqüents no s’han oblidat d’ell.

11 Per perjudicar Oliver, el sinistre Monks negocia amb Bumble i la

seva dona. Què dóna la senyora Bumble a Monks i què fa Monks
quan ho té a les mans? (pàgs. 102-104)
u La senyora Bumble (abans senyora Corney) dóna a Monks una bosse­
ta de pell que va treure de la casa d’empenyoraments, gràcies al rebut
que va agafar de la mà de la senyora Thingummy després que aquesta
morís. La bossa, que havia estat de la mare d’Oliver, conté una caixa
d’or amb uns flocs rossos i un anell de compromís del mateix metall,
que té gravat el nom d’”Agnes”. Monks llança a les clavegueres la
bossa de pell amb tot el que conté.

12 A mesura que avança la novel·la, Nancy adquireix més protago-

nisme. De què s’assabenta la jove quan espia Fagin i Monks i a
qui explica el que ha esbrinat? (pàg. 110) L’endemà, amb qui es
retroba Oliver? (pàg. 113)
u Espiant Fagin i Monks, Nancy descobreix que Monks és germà d’Oli­
ver, que té la “fortuna” del nen a les seves mans i que té la intenció
d’acabar amb la seva vida. Nancy subministra una droga a Sikes, amb
qui conviu, i surt a trobar-se amb Rose Maylie per revelar-li el que ha
descobert. L’endemà, Oliver es retroba amb els seus antics protectors,
el senyor Brownlow i la senyora Bedwin, després de veure el cavaller,
per casualitat, quan entrava a un hotel.

13 Noah Claypole i Charlotte viatgen a Londres. Per quin motiu?

(pàg. 114) A què pensa dedicar-se Noah? (pàgs. 116-118) Men-
trestant, què passa amb el Trampós? (pàgs. 120-122)
u Noah Claypole i Charlotte fugen a Londres perquè han robat diners als
Sowerberry. Després d’incorporar-se a la banda de Fagin, Noah decideix

7
 GUIA DIDÀCTICA

“treballar” en alguna feina delictiva que no comporti riscos, de manera

que decideix dedicar-se a robar nens que van a fer encàrrecs.
Mentrestant, Jack Dawkins ha estat detingut per robar una cartera,
un delicte pel qual és jutjat.

14 Com que en el fons és bona, Nancy decideix col·laborar amb el

senyor Brownlow. Quina informació li ofereix? (pàgs. 126-128)
Com descobreix Sikes que Nancy l’ha traït? (pàgs. 129-130)
Quina barbaritat comet llavors? (pàg. 130)
u Nancy ajuda el senyor Brownlow proporcionant-li una descripció física
de Monks i revelant-li on s’amaga. Noah, seguint les indicacions de
Fagin, segueix Nancy i veu que la nena parla amb el senyor Brownlow.
Quan Sikes s’assabenta que la seva companya l’ha traït, s’enfada tant
que l’assassina.

15 Brownlow aconsegueix trobar Monks i hi parla una bona estona,

la qual cosa ens ajuda a entendre algunes coses. En concret, quin
parentiu uneix Monks amb Oliver? (pàgs. 135-136)
u Monks és el germanastre d’Oliver. Tots dos són fills d’Edward Lee-
ford, tot i que van néixer de mares diferents.

16 Sikes acaba rebent un càstig molt cruel per la seva maldat. Com
acaba aquest personatge? (pàg. 142)
u En una dura escena que suposa la victòria de la justícia poètica, Bill
Sikes és perseguit per una multitud exacerbada. Per salvar-se, decideix
escapar per la teulada d’un edifici i, amb l’ajut d’una corda, saltar a
terra i fugir, però rellisca i acaba penjat al buit, escanyat per la corda
amb què pretenia fugir.

17 El clímax de la trama es produeix durant la reunió que el senyor

Brownlow organitza a la ciutat natal d’Oliver, i que ens revela
noves dades sobre el seu passat. Quins són els motius pels quals
Monks s’ha entestat a tacar la reputació d’Oliver? (pàgs. 146-
147) D’altra banda, quin descobriment sorprenent estreny la
relació entre Oliver i Rose? (pàg. 149)
u Abans de morir, el pare de Monks i Oliver va deixar la seva fortuna
a parts iguals als seus dos fills, però va imposar la condició que, per

8
 OLIVER TWIST

poder heretar, Oliver no s’havia de veure mai implicat en cap delicte.

Per tant, Monks intenta incriminar Oliver per desposseir-lo de la seva
part de l’herència. D’altra banda, en aquest mateix passatge, Monks
descobreix que Rose Maylie és la germana de la mare d’Oliver i, per
tant, tia del protagonista.

18 Dickens tanca la novel·la recompensant els bons i castigant els

malvats. Quin càstig rep Fagin? (pàg. 150-152) I Monks? (pàg.
154) I el senyor i la senyora Bumble? (pàg. 154) De quina mane-
ra compensen Noah Claypole, Charley Bates i Jack Dawkins els
errors que van cometre mentre eren adolescents? (pàgs. 154-
155)
u Al final de la novel·la, Fagin és condemnat a mort, Monks emigra a
Amèrica, on continua delinquint, cosa que fa que acabi a la presó. Els
Bumble són inhabilitats per exercir funcions públiques, es van empo-
brint i acaben internats a l’hospici que havien regentat anys abans.
Finalment, els nens de la banda de Fagin abandonen el crim: Noah es
converteix en confident de la policia, Charley Bates es fa ramader i el
«Trampós» emigra a Austràlia, on es fa un nom gràcies als profitosos
negocis que hi emprèn.

Personatges
1 La vida d’Oliver està plena de penalitats. Quan ha d’afrontar un
problema, actua amb decisió, o més aviat sembla que els fets el
superen? És un noi rebel o tendeix a resignar-se? Diries que és
ingenu o més aviat espavilat? La còmoda situació a què arriba
al final de la novel·la, és resultat del seu esforç personal o de la
simple casualitat?
u Oliver és un personatge indecís, que es mostra desbordat pels es­
deveniments i tendeix a resignar-se davant les adversitats. És induït
pels seus companys a demanar més menjar a l’hospici, no es defensa
davant el senyor Sowerberry de les injustes acusacions de Noah, es
queda parat en veure com roben el senyor Brownlow i és incapaç de
dir res quan el jutgen per un delicte que no ha comès. L’única vegada
que sembla prendre una decisió pròpia és quan fuig a Londres, encara

9
 GUIA DIDÀCTICA

que no ho fa per gust, sinó obligat per les circumstàncies. És evident,

d’altra banda, la seva profunda ingenuïtat, que li impedeix adonar-se,
per exemple, des d’un primer moment, de quin és el veritable ofici
del Trampós i del mestre Bates. Oliver actua poc: més aviat es deixa
arrossegar per la vida. La posició privilegiada que adquireix al final, de
fet, és un simple fruit de l’atzar. De fet, les coses comencen a anar-li bé
per pura casualitat, gràcies al fet que l’home al qual decideixen robar
el Trampós i Bates resulta ser el senyor Brownlow, un vell amic del pare
d’Oliver, i al fet que entra a robar per casualitat a la casa de la seva
pròpia tia, Rose.

2 Al llarg de la seva infància, Oliver troba amics i oponents. Quines

persones l’ajuden més i quines el perjudiquen? Són sempre odio-
sos els personatges dels baixos fons, o n’hi ha algun que desperti
la simpatia d’Oliver i dels lectors?
u Entre els principals amics o ajudants del protagonista hi ha el senyor
Brownlow, Nancy i Rose Maylie. Els seus oponents, molt més nombro-
sos, són el senyor Bumble (i la seva dona), Fagin, Bill Sikes, Monks, la
senyora Sowerberry, Noah Claypole, i fins i tot el jutge Fang.
En general, els personatges dels baixos fons ens resulten desagra-
dables, però n’hi ha algun que desperta una certa simpatia en el lec-
tor, com succeeix amb Jack Dawkins, el Trampós, i, més encara, amb
Nancy.

3 El senyor Bumble és un dels personatges més detestables d’Oli-

ver Twist. Quins trets el fan antipàtic? Com tracta els nens? Et
sembla que és un home orgullós? Quines proves dóna de fins a
quin punt li agraden els diners? Per què es casa amb la senyoreta
Corney?
u El senyor Bumble, el nom del qual significa ‘caminar ensopegant’, és
un home mentider i hipòcrita, prepotent i altiu, d’aspecte fatu i que
camina afectadament. Tracta els nens de manera miserable, ja que
els manté mal alimentats i vestits amb parracs, i els pega amb el bastó
per castigar-los. Òbviament, és un home orgullós, a més de covard,
com demostra al final de la novel·la, quan, en comprendre que no té
escapatòria, intenta inculpar de tot la seva dona. La cobdícia del perso-
natge es manifesta quan es queda amb una part de la recompensa que

10
 OLIVER TWIST

la Junta oferia per a Oliver Twist, quan va a casa del senyor Brownlow
per difamar Oliver amb l’únic objectiu d’aconseguir diners i quan ne­
gocia amb Monks per fer desaparèixer totes les proves existents sobre
la filiació d’Oliver. A més, Bumble es casa per diners, com ell mateix
reconeix (pàg. 97): allò que li agrada de la senyora Corney és que tin-
gui un càrrec més elevat que el seu, pel qual rep un bon salari, a més
de carbó, espelmes i un habitatge gratuït.

4 Fagin és en bona mesura l’encarnació del mal. Quan surt per

primera vegada a la novel·la, al costat del foc, amb la barba de
color vermell, vell i encorbat, sostenint una forquilla enorme,
quina maligna figura ens recorda? A què es dedica Fagin? És un
home cobdiciós? Tracta bé els nois que acull a casa seva? Els aju-
da o més aviat els explota? T’inspira pena en algun moment de
l’obra? Per què?
u La primera vegada que el veiem, davant el foc i amb el trinxant a la
mà, Fagin ens recorda el diable. El personatge es dedica a explotar una
banda de nens, que roben per a ell, i és tan cobdiciós que es queda
amb la major part dels beneficis que l’activitat dels nois genera. A més,
contempla embadalit les seves joies (pàgs. 34-35) i castiga els seus
nois quan tornen amb un botí que ell considera insuficient. Amb tot,
Fagin pot inspirar-nos una certa compassió al tram final de la novel·la,
quan està a punt de ser executat a la forca.

5 Un altre dels personatges malvats és Bill Sikes. Com tracta Oliver

i Nancy? Hi ha algun moment en què sembli conscient que ha fet
alguna cosa dolenta? Creus que Sikes es mereix el final que té?
u Bill Sikes és un personatge sinistre dominat per la violència. Maltracta i
assassina Nancy, pega i amenaça de mort Oliver i està a punt d’ofegar
el seu propi gos. Tot i que no arriba mai a manifestar penediment, des-
prés d’assassinar Nancy sembla consternat. La manera com reacciona
davant el cadàver de la jove i el fet que estigui obsessivament conven-
çut que ella el continua mirant després de morta posen de manifest la
mala consciència de Sikes. Finalment, el personatge mor com va viure:
de forma violenta. S’acompleix així l’anomenada «justícia poètica»,
que era molt del gust dels lectors del segle XIX, els quals, sens dubte,
haurien afirmat que Sikes es mereix el final que té.

11
 GUIA DIDÀCTICA

6 Monks és el personatge que més s’entesta a perjudicar Oliver.

Diries que és un home astut i intel·ligent? I rancorós? Malgrat la
duresa que demostra, en quins moments sembla que té por?
u Monks demostra que és un home molt astut a través de l’eficàcia amb
què segueix el rastre del seu germanastre i li complica la vida. Es dedu-
eix, d’altra banda, que està ressentit amb el seu pare per haver aban-
donat la seva mare i haver legat una part de la seva fortuna a Oliver, a
qui Monks considera un fill bastard. Per tot plegat, Monks no vol dur el
cognom del seu pare. Òbviament, Monks és un home dur, cosa que no
impedeix que tingui por cada vegada que veu Oliver. A més, es mostra
aterrit al tram final de l’obra, quan el senyor Brownlow l’amenaça i li
diu que el denunciarà davant la justícia.

7 Quins són els personatges femenins que més ajuden Oliver i

quines característiques destaca l’autor en aquestes dones? Creus
que Dickens les idealitza? En canvi, quines dones resulten desa-
gradables tant per a Oliver com per als lectors?
u Els personatges femenins de Dickens, quan actuen com a ajudants
de l’heroi, solen ser figures idealitzades: dones boniques, bondado­
ses, educades, sensibles i sentimentals. En són exemples la senyora
Bedwin, Rose, la senyora Maylie, Nancy i, d’alguna manera, la mare
d’Oliver. Però, al mateix temps, a Oliver Twist apareixen diverses
dones mesquines, roïnes, envejoses, ignorants, cobdicioses i egois­
tes: es tracta de la senyora Mann, la senyora Thingummy, la senyora
Sowerberry, la senyora Corney i Charlotte.

8 Nancy és el personatge femení més decisiu a la trama. Tot i que

no es diu obertament, a què es dedica? Per què creus que ajuda
Oliver? Diries que Nancy és una persona generosa i sacrificada?
Per què?
u Durant la conversa que manté amb Rose Maylie, Nancy insinua que es
prostitueix. La noia ajuda Oliver perquè té un esperit bondadós i per-
què el nen li inspira compassió, potser perquè desperta el seu instint
maternal. Nancy decideix salvar Oliver, i no dubta a posar en perill la
seva vida per aconseguir-ho. Podem dir, doncs, que és una dona gene­
rosa i sacrificada. De fet, morirà a conseqüència d’aquesta generositat,
cosa que, d’alguna manera, li servirà per redimir-se dels seus errors.

12
 OLIVER TWIST

9 Llegeix la «Paràbola del bon samarità», del Nou Testament (Lluc,

10, 30-37) i explica en què s’assembla el senyor Brownlow al
bon samarità. Si apliquéssim la paràbola a la novel·la, amb qui
podríem relacionar Oliver?
u Una paràbola és una narració breu en clau simbòlica que transmet un
ensenyament moral. Les paràboles són usades constantment per Jesús
al Nou Testament. En concret, la del bon samarità apareix a Lluc, 10,
30-37. Un home és assaltat i fuetejat per uns lladres. Un sacerdot i un
diaca ho veuen i passen de llarg, però un samarità (home originari de
Samària, que és al mateix temps una ciutat i una regió a l’oest del riu
Jordà) se’n compadeix, l’atén i el cuida. Jesús conclou la paràbola di-
ent: «Vés-te’n i fes tu el mateix», la qual cosa converteix la història del
bon samarità en una invitació a la misericòrdia.
El senyor Brownlow actua amb Oliver com el samarità amb l’home
atacat pels lladres, ja que l’atén i el cuida, malgrat que Oliver ha estat
acusat de robar-lo. D’altra banda, si apliquem la paràbola a la novel·la,
Oliver representaria l’home que va caure en mans dels lladres, ja que
és amenaçat per Fagin i la seva banda de delinqüents. I, d’alguna ma-
nera, Dickens exerceix a la seva novel·la el paper de Jesús, ja que ens
explica el cas d’Oliver i el senyor Brownlow amb el propòsit de convi-
dar-nos a ser misericordiosos i solidaris.

Comentari
1 La trama d’Oliver Twist té alguns elements tòpics, ja que al se-
gle XIX es van publicar diverses novel·les que explicaven casos
similars: nens que, després de viure en la pobresa i de passar
moltes penalitats, descobrien que eren descendents d’una família
noble i rica. La novetat que aporta Dickens consisteix a donar a
la trama un caire cristià. I és que, segons les paraules del mateix
autor, aquesta novel·la posa de manifest que «el Bé sobreviu a
qualsevol circumstància adversa i finalment surt triomfant». Com
es reflecteix aquesta idea a Oliver Twist?
u Oliver pateix tota mena de penalitats des del seu naixement: perd la
seva mare, creix lluny de la seva família, es veu obligat a treballar en
condicions infrahumanes, passa gana i cau a les xarxes d’una organit-

13
 GUIA DIDÀCTICA

zació delictiva. Però, malgrat tot, no actua mai amb mala fe, sinó que
manté intacta la seva ingenuïtat i la seva integritat moral, i al final
rep una recompensa per aquesta actitud, ja que aconsegueix l’estabi-
litat familiar i econòmica que sempre havia trobat a faltar. Podem dir,
doncs, que la novel·la relata el triomf del Bé sobre el Mal.

2 Les novel·les de Charles Dickens acostumen a tenir una intenció

moralitzant. Quina seria la lliçó més important que ens transmet
Oliver Twist? Abans de contestar, repassa l’activitat 9 de la sec-
ció «Personatges».
u La lliçó més important que transmet Oliver Twist és la mateixa que es
desprèn de la paràbola del bon samarità: hem d’ajudar els altres.

3 A Oliver Twist, Dickens oposa la caritat i la generositat verita-

bles a la moral hipòcrita d’aquells que fingeixen preocupar-se
pels pobres però que no fan res per ells. Quina opinió tens de
l’actitud dels membres de la junta que decideixen sobre el futur
d’Oliver? (pàgs. 14-15) Quin passatge demostra que la caritat és
sovint una excusa per amagar interessos econòmics? (pàg. 20)
Amb quina intenció exerceix Fagin la “caritat” amb els nens?
u El comportament dels membres de la junta és absolutament reproba­
ble, ja que, en lloc de salvaguardar els drets dels necessitats, els tracten
de forma despietada, arbitrària i injusta.
Al segle XIX, com avui dia, era molt habitual la falsa caritat, és a
dir, l’ajut que, malgrat que podia semblar desinteressat, estava motivat
en realitat per l’interès econòmic. Així, el senyor Sowerberry fingeix
que acull Oliver per fer una obra de caritat i un servei a la comunitat,
quan de fet ho fa per explotar el nen a la seva funerària. De manera
semblant, Fagin ofereix protecció, empara i aliment als nens a canvi
que robin per a ell.

4 El 1834, tres anys abans que comencés a publicar-se Oliver

Twist, es va promulgar a la Gran Bretanya la discutida Llei dels
Pobres, que va crear les workhouses (‘cases de treball’). Eren
institucions amb intenció dissuasiva en què s’obligava els orfes
a treballar a canvi d’allotjament i menjar. L’hospici on és acollit
Oliver és una d’aquestes cases de treball. En quines condicions

14
 OLIVER TWIST

viuen els nois de l’hospici? (pàgs. 16-17) Com fa veure l’autor

que les workhouses eren administrades de manera fraudulenta?
(pàg. 20) Saps quina experiència autobiogràfica, viscuda per Dic-
kens als dotze anys, reflecteix el capítol de l’hospici?
u Els anys durant els quals Dickens va desenvolupar la seva carrera literà-
ria van ser temps de governs liberals. Dickens era un liberal convençut,
però va ser crític amb algunes de les mesures d’aquests governs, com
la creació de les workhouses, en què, tal i com mostra Oliver Twist, els
nens vivien amuntegats, no tenien gens de llibertat, patien gana, ves-
tien amb parracs i eren explotats laboralment i maltractats pels seus
cuidadors. D’altra banda, Dickens posa de manifest que les workhou-
ses eren administrades de forma fraudulenta per mitjà de personatges
com el senyor Bumble i la senyora Mann, ja que el primer es queda
amb una part de la recompensa que ofereixen a qui accepti Oliver com
a aprenent, mentre que la senyora Mann s’apropia de la meitat de la
dotació de l’orfenat.
En bona mesura, la descripció que Charles Dickens fa de la infan-
tesa d’Oliver és autobiogràfica. Charles tenia dotze anys quan el seu
pare va ser tancat en una presó per morós. En aquests casos, la famí-
lia solia ingressar a la presó amb el condemnat, cosa que va succeir,
efectivament, amb la senyora Dickens i amb els germans de Charles.
El futur escriptor, per la seva banda, com que era el més gran dels ger-
mans, va haver d’abandonar l’escola i va ser enviat a treballar en una
fàbrica de betum al costat del riu Tàmesi. Tot i que va poder abandonar
aquella penosa feina després de quatre o cinc mesos, l’experiència va
deixar en Charles una empremta indeleble, així com un interès perpetu
per les penalitats que afronten les classes menys afavorides.

5 Oliver Twist és una novel·la realista que retrata algunes situacions

característiques de la vida social del segle XIX amb la voluntat de
criticar-les. Dickens denuncia, per exemple, la trista vida a què
es veien condemnats alguns joves sense família a la ciutat de
Londres. A quines activitats es dediquen els nois descrits a Oliver
Twist? Què haurien d’haver estat fent, tenint en compte l’edat
que tenen? Consideres que aquests nois són culpables del mal
que causen? Quina hauria estat la millor manera de solucionar
els seus problemes?

15
 GUIA DIDÀCTICA

u Els nens que Oliver coneix a Londres són delinqüents. A l’edat que
tenen, haurien de ser a l’escola i jugar amb els seus amics, però no
només roben, sinó que fumen i beuen alcohol. Això no obstant, no
podem culpar-los dels problemes que causen, ja que en realitat són
víctimes de la immoralitat d’adults com Fagin, així com d’una societat
que no sap exercir la caritat, d’un sistema d’assistència social corrupte
i d’una justícia que només afavoreix els rics. Òbviament, els problemes
que tenen es podrien solucionar amb una assistència social honesta
que els oferís protecció i educació.

6 A través de l’episodi del jutge Fang, Dickens ens dóna una idea
de com devia funcionar l’administració de justícia a la seva èpo-
ca. És Fang un home just o més aviat autoritari? Tenint en comp-
te l’episodi que protagonitza el jutge, què devia pensar Dickens
del funcionament de la justícia?
u Fang no és un home just. Fa la feina de manera descurada, ja que es
dedica a llegir el diari durant els judicis, i dicta sentències arbitràries.
La seva actitud és, doncs, irresponsable i injusta, i reflecteix molt bé
allò que Dickens pensava de la justícia de la seva època: que funciona­
va de forma infame, ja que condemnava els innocents i deixava sense
càstig els culpables.

7 Com que pretenia recrear la vida des d’una perspectiva realista,

en la seva novel·la Dickens va concedir un protagonisme ampli a
la violència i la mort. En quins passatges d’Oliver Twist prenen
major relleu aquests temes?
u La mort està present a Oliver Twist des del començament mateix de
la novel·la, ja que l’obra comença amb la defunció de la mare del pro-
tagonista. Després, se succeeixen les mostres de violència, tant física
com verbal. Així doncs, són violentes les paraules que Bumble dirigeix
a Oliver, la forma amb què Noah tracta el protagonista, l’actitud de
Sikes amb tot el món (fins i tot amb el seu gos), els càstigs que imposa
Bumble amb el seu bastó, la ira de Fagin quan els nens tornen amb un
botí insuficient, la pallissa que Sowerberry clava a Oliver... Ara bé, els
passatges en què la violència resulta més impactant són aquells que re-
creen l’assassinat de Nancy i la mort de Sikes, penjat accidentalment
quan intentava fugir.

16
 OLIVER TWIST

8 Dickens solia construir les novel·les a partir de la contraposició de

conceptes. En concret, a Oliver Twist s’oposen constantment el
camp i la ciutat. A l’hora de descriure Londres, en quins aspectes
es fixa més l’autor? En canvi, quins valors sembla que atribueix a
la vida al camp?
u De Londres, Dickens en retrata sobretot els ambients més degradats, ja
que la ciutat se’ns presenta com un lloc brut, insalubre, fred, inhòspit,
bulliciós, desordenat i ple de gent, infestat de tavernes, borratxos i
prostitutes. Per contra, el novel·lista idealitza la vida al camp, potser
perquè ell mateix va gaudir dels millors anys de la seva infantesa en un
ambient rural, la població de Chatham. El camp és, doncs, descrit com
un lloc tranquil, reconfortant, apte per al repòs, i com un entorn que
convida a la llibertat.

9 A les seves novel·les, Dickens recorre sovint a l’humor, o bé amb

intenció crítica o bé per compensar el to dramàtic de certes situa-
cions. Quan Oliver és tancat a la cambra de les escombraries, per
exemple, quines paraules i actituds de Bumble aporten una nota
humorística? (pàg. 27) En general, pel fet de pintar el bidell amb
aires ridículs, quins defectes del personatge subratlla l’autor?
u Bumble resulta còmic pel contrast que es produeix entre el que és i
el que vol aparentar: és un home fatu, barroer, neci, covard, egoista i
sense compassió, però es considera a si mateix honrat, educat, valent,
caritatiu, astut i diligent. El seu comportament resulta especialment
grotesc a l’escena de la cambra de les escombraries, on mostra la seva
covardia perquè no gosa acostar-se al lloc on hi ha Oliver, i a més exa­
gera quan retrata el nen com un assassí en potència i proclama la seva
convicció desenraonada que Oliver ha perdut el control perquè li han
donat carn per menjar. En aquest passatge, doncs, Dickens posa sobre
la taula la covardia de Bumble, així com la seva falta de lucidesa, la
seva afectació, negligència i ingenuïtat, que fa que cregui a ulls clucs
tot allò que li ha explicat Noah.

10 Dickens usa sovint la ironia, que consisteix a dir, amb to burleta,

el contrari del que es vol dir. A Oliver Twist, la ironia té moltes
vegades una intenció crítica. És el que passa, per exemple, quan
es diu de Sowerberry que «va veure el cartell, que deia amb unes

17
 GUIA DIDÀCTICA

lletres molt grans: S’ofereix recompensa, i va decidir prestar un

servei a la comunitat» (pàg. 18). Per què és irònica aquesta fra-
se? I per què són iròniques les dues oracions finals del capítol «El
naixement d’Oliver»? (pàg. 15)
u La frase referida a Sowerberry és irònica perquè, de fet, el personatge
no desitja fer cap servei a la comunitat, sinó que agafa Oliver com a
aprenent per obtenir un benefici econòmic. D’altra banda, el capítol
«El naixement d’Oliver» es tanca amb un elogi a les lleis que és irònic
perquè el que ens vol transmetre Dickens és que les lleis de la seva
època eren profundament injustes, ja que impedien que els pobres
satisfessin les seves necessitats vitals bàsiques.

11 Una altra característica del conjunt de l’obra de Dickens és la ten-

dència a deixar-se portar pels elements sentimentals. Quines són
les escenes més sentimentals d’Oliver Twist? T’agraden aquests
passatges, o més aviat els trobes embafadors i lacrimògens?
u Entre les escenes més emotives d’Oliver Twist destaquen la mort de
la mare del protagonista, el retrobament entre Oliver, el senyor Brown-
low i la senyora Bedwin, el moment en què Oliver i Rose s’abracen
després de descobrir que són parents, el relat que Oliver fa de la seva
vida a casa de la senyora Maylie i l’escena en què es troben Nancy i
Rose.
En funció de la seva sensibilitat i interessos, cada lector valorarà
d’una manera o altra aquestes escenes, que eren molt del gust del lec-
tor vuitcentista, i que actualment segueixen utilitzant-se constantment
en algunes sèries de la televisió.

Creació i expressió
1 Avui dia, encara existeixen al món àrees deprimides com les que
descriu Oliver Twist, en què els nens orfes o abandonats viuen
als carrers. Quins països coneixes en què es doni aquesta situa-
ció? Creus que ara encara hi ha bandes de lladres semblants a la
de Fagin?
u Lamentablement, a les grans ciutats de països en vies de desenvolu­
pament com Rússia, Brasil, Romania o l’Índia, continuen abundant els

18
 OLIVER TWIST

menors sense recursos que vaguen pels carrers, així com les bandes de
nens que, obligats pels adults, es dediquen a robar.

2 A l’hora de crear l’odiós jutge Fang, Dickens es va inspirar en un

jutge real, que es deia Laing i que, segons sembla, utilitzava els
mateixos procediments que el personatge de la novel·la. Laing va
ser destituït uns dies després que es publiqués el capítol d’Oliver
Twist en què apareix el jutge Fang. Creus que la literatura pot
canviar la realitat? S’haurien de dedicar els no­vel·listes i poetes a
denunciar les coses dolentes que veuen al seu voltant, o la seva
única obligació és fer obres literàries tan perfectes com els sigui
possible?
u La literatura, en efecte, pot canviar la realitat, ja que sovint ens obre
els ulls davant problemes que ens havien passat desapercebuts i ens
indueix a mirar-los de solucionar. Aquesta és la raó per la qual Dickens
va imprimir un vessant moral o edificant a totes les seves obres. Tot i
amb això, no tothom està d’acord que els escriptors hagin d’aspirar a
canviar la realitat. Òbviament, el deure principal d’un escriptor és crear
obres de qualitat des d’un punt de vista artístic, i una mala novel·la, per
molt que incorpori una denúncia legítima, continuarà sent sempre una
mala novel·la. Podríem dir, per tant, que l’ideal són les obres que ens
ajuden a millorar el món però que, al mateix temps, són valuoses des
d’un punt de vista literari.

3 El final de la novel·la ens aclareix com acaben els personatges

que sobreviuen, però ho fa breument. Tria un d’aquests perso-
natges i escriu un conte explicant amb més detall què li va passar
després de l’execució de Fagin.
u La resposta a aquesta activitat queda oberta a la creativitat dels alum-
nes.

19