Pilar López Olivares

Sistema nerviós

1 Organització general del SN

1.1. Història de l’estudi del SN i científics/ques rellevants

Principis del sXIX:

o La cèl·lula era la unitat fonamental en tots els organismes vius: teixit nerviós
com un tot.
Principis del sXX:
o La teoria reticular (Camillo Golgi) → les cèl·lules nervioses estan connectades
per nexes protoplasmàtics (membranes), formant una xarxa continua.
o La doctrina de la neurona (Santiago Ramón y Cajal, Charles Sherrington) → les
cèl·lules nervioses són entitats separades, els citoplasmes no queden units.

La doctrina de la neurona (Santiago Ramón y Cajal, Charles Sherrigton)

Definició: el SN format per cèl·lules separades que es comuniquen entre sí, formant
xarxes neurals.
Principis:
o Especificitat connexional: les connexions entre neurones no són aleatòries.
o Polarització dinàmica: contactes especialitzats i parts especialitzades.
Descobriment: es va realitzar a la Universitat de Barcelona al 1888 gràcies a la tinció de
Golgi. Santiago Ramón y Cajal i Camillo Golgi van guanyar el Premi Nobel de Medicina
l’any 1906 per aquest descobriment.

Un segle més tard...

Rita Levi-Montalcini realitza el descobriment del factor de creixement nerviós, guanyant

el Premi Nobel de Medicina l’any 1986 amb Stanley Cohen.

El factor de creixement nerviós és una proteïna necessària pel creixement, manteniment

i supervivència de la neurona.

L’estudi del SN: genètica i genòmica, biologia molecular i cel·lular, anatomia, fisiologia,
observació de la conducta, psicofisiologia, neuroimatge.

Difícil estudi: com integrar el coneixement derivat de diferents mètodes i nivells

d’anàlisi per entendre l’estructura i funció del SN.

1.2. Les cèl·lules del SN: neurones i neuròglia

- Neurones (cèl·lules nervioses)

Les cèl·lules del SN es poden dividir en:

o Neurones (cèl·lules nervioses): especialitzades en rebre/enviar senyals

elèctrics.
o Neuròglia (cèl·lules glials): especialitzades en donar suport estructural i
funcional a les neurones.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
- Neurones (cèl·lules nervioses) com es comuniquen...
- Les neurones estan especialitzades en rebre i enviar senyals elèctrics.
- La transferència de senyals elèctrics s’anomena sinapsis.
o Dendritres: reben senyals elèctrics.
o Cos neural: integra els senyals elèctrics i genera una resposta.
o Axó: passa el senyal elèctric cap a les dendrites d’una altra neurona.
- Les neurones es comuniquen mitjançant sinapsis químiques i elèctriques.
Exemple de sinapsis química:

- Neurones (cèl·lules nervioses) nomenclatura...

- L’acumulació de cossos neuronals s’anomena substància gris.
- L’acumulació d’axons s’anomena substància blanca.

- Neuroglia (cèl·lules glias)

- No participen en les sinapsis.
- Donen suport estructural i funciona a les neurones.
- Hi ha 3 tipus de cèl·lules glials: astròcits, oligodendròcits i cèl·lules microgials.

1.3. Sistemes neurals

- Grups de neurones i neuròglia formen un circuit neural.

- Un conjunt de circuits neurals formen un sistema neural.
- Un sistema neural es defineix com el conjunt de circuits neurals que porten a terme una
funció.
- Els sistemes neurals processen diferent tipus d’informació.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
- Els sistemes neurals processen diferent tipus d’informació.

Classificació dels sistemes neurals segons la funció:

Sistemes sensitius
- Reben i processen informació del propi cos i l’entorn.
- Sistemes aferents.
Sistemes motors
- Responen a ala informació generant respostes en forma de
moviment.
- Sistemes eferents.
Sistemes d’associació
- Funcions cerebrals “d’alt ordre”: percepció, atenció,
memòria, emocions, llenguatge i pensament.
- El conjunt d’aquestes funcions s’anomena COGNICIÓ.

Classificació dels sistemes neurals segons l’anatomia:

SISTEMA NERVIÓS
SNC SNP
Encèfal Medul·la Nervis Nervis
espinal cranials espinals

1.4. Sistema nerviós central (SNC)

El SNC està format per l’encèfal i la medul·la espinal.

Encèfal: cervell, cerebel i tronc de l’encèfal.

Cervell: dos hemisferis cerebrals (dret/esquerre).

- Els dos hemisferis estan connectats pel cos callós.
- La superfície dels hemisferis cerebrals s’anomena
escorça o còrtex.
- L’escorça es una estructura de substància gris.
- Cada hemisferi es divideix en 4 lòbuls: frontal,
parietal, temporal i occipital.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: CERVELL

Lòbul frontal

Funcions executives: atenció, planificació i seqüenciació.

Conducta.
Escorces motores: àrees motores que planifiquen i generen els moviments.
Àrea de Broca: producció del llenguatge.

Lòbul parietal

Escorça somatosensorial: integració de la informació sensitiva.

Via dorsal del sistema visual.

Lòbul temporal

Àrea de Wernicke: comprensió del llenguatge.

Processament dels estímuls auditius i visuals.
Noves memòries.

Lòbul occipital

Escorça visual.
o Cervell: substància gris cerebral
Principalment, a la superfície del cervell (escorça).
A l’interior, hi ha nuclis de substància gris. Alguns d’ells són els ganglis basals, el
tàlem, l’hipotàlem, l’epitàlem, subtàlem, hipocamp o amígdala.
o Cervell: substància blanca cerebral
Principalment, a l’interior del cervell.
Es tracta de fibres que connecten àrees corticals:
▪ Intrahemisfèriques (dins del mateix hemisferi).
▪ Interhemisfèriques (que connecten els dos hemisferis).

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: CEREBEL

Format per dos hemisferis.

Funció principal: control motor.
o Rep informació sensitiva i la integra per modular els moviments.
o Coordinació i precisió dels moviments.
o Detecció d’errors durant el moviment.
o Aprenentatge motor.

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: TRONC DE L’ENCÈFAL

o Tronc de l’encèfal: Mesencèfal, protuberància i bulb raquidi
o Medul·la espinal, connecta l’encèfal amb la resta del cos.
Fibres ventrals. Informació de la medul·la espinal (eferents).
Fibres dorsals. Informació del cos cap a la medul·la espinal (aferents).

✓ Substància gris a la medul·la espinal. Part interior de la medul·la espinal.

✓ Substància blanca a la medul·la espinal. Part exterior de la medul·la espinal.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

RECORDATORI!!! Cervell Medul·la espinal

Substància gris (cossos neurals) A l’exterior A l’interior
Substància blanca (axons) A l’interior A l’exterior

o Líquid cefaloraquidi: díquid que circula per l’espai subaracnoïdal, els ventricles i el canal
ependimari.
Funció: protecció, transport de nutrients i manteniment de la pressió.
o Irrigació cerebral:
- Arteria cerebral anterior.
- Arteria cerebral mitja.
- Arteria cerebral posterial.

1.5. Sistema nerviós perifèric (SNP)

SNC SNP
Substància blanca (axons) Tracte Nervi

Classificació dels sistemes neurals segons l’anatomia:

SISTEMA NERVIÓS
SNC SNP
Encèfal Medul·la Nervis Nervis
espinal cranials espinals

El SNP està format pels nervis cranials i espinals.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

El SNP inclou:

- Part motora:
o Axons motors que connecten el cervell i medul·la espinal amb els músculs.
▪ Moviment voluntari: DIVISIÓ MOTORA SOMÀTICA.
o Cossos neurals i axons motors que innerven el múscul llis i cardíac.
▪ Moviment autònom: DIVISIÓ MOTORA AUTÒNOMA.
- Part sensitiva:
o Neurones sensitives que uneixen els receptors sensitius del cos amb el SNC.

Classificació dels SNP segons la funció:

SISTEMA NERVIÓS
SNC SNP
Autònom Somàtic
Simpàtic
Parasimpàtic

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
1.6. Protecció del SN

- Ossos cranials i protecció del cervell.

- Meninges i protecció del cervell.
- Vertebres i protecció de la medul·la espinal.

1.7. Terminologia neuroanatòmica

- Bilateral: a ambdos costats.

- Contralateral: del costat contrari.
- Ipsilateral: del mateix costat.
- Posterior: la cua, darrera o caudal.
- Dorsal: davant, frontal o rostral.
- Anterior: abaix o inferior.
- Ventral: mig.
- Lateral: costat.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

2 Neurones i neuròglia
Definició: el SN està format per cèl·lules separades que es comuniquen entre sí, formant xarxes
neurals.

Principis:

o Especificitat connexional: les connexions entre neurones no són aleatòries.

o Polarització dinàmica: contactes especialitzats i parts especialitzades.

Les cèl·lules del SN es poden dividir en:

o Neurones (cèl·lules nervioses): especialitzades en rebre/enviar senyals

elèctrics.
o Neuròglia (cèl·lules glials): especialitzades en donar suport estructural i
funcional a les neurones.

2.1. La neurona: parts i formes

- Les neurones estan especialitzades en rebre i enviar senyals elèctrics.

- La transferència de senyals elèctrics s’anomena sinapsis.
o Dendritres: reben senyals elèctrics.
o Cos neural: integra els senyals elèctrics i genera una resposta.
o Axó: passa el senyal elèctric cap a les dendrites d’una altra neurona.

- El cos cel·lular conté orgànuls que trobem a qualsevol altres cèl·lula del cos, incloent el
reticle endoplasmàtic, l’aparell de Golgi, la mitocòndria i una gran varietat d’estructures
vesiculars.
o Nucli
▪ Al cos cel·lular hi ha el nucli de la cèl·lula.
▪ El nucli conté l’ADN i la seva funció és la protegir la informació genètica
i regular l’expressió dels gens.
▪ El nuclèol sintetitza ribosomes, “traduint” l’AND.
o Dendrites
Estructura:
▪ Ramificacions amb espines dendrítiques.
▪ Plasticitat morfològica: l’estructura pot canviar.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
Funció:

▪ Reben senyals d’altres neurones.

▪ Principi de polarització dinàmica: terminal postsinàptic.
o Axó
Estructura:
▪ Cada neurona només en té 1.
▪ Longitud variable i algunes neurones poden no tenir-ne.
▪ Mielínic/amielínic.

Funció:

▪ Condueix impulsos (senyals elèctriques).

▪ Estructures especialitzades per alliberar neurotransmissors (NTs).
▪ Principi de polarització dinàmica: terminal presinàptic.
o Membrana plasmàtica
▪ Bicapa lipídica que delimita la cèl·lula.

La classificació de les neurones es pot fer segons:

a. Llargària, diàmetre i número de ramificacions.

b. Forma, posició, mida del cos cel·lular i forma de les ramificacions.
c. Contactes sinàptics: Neurona motora, neurona sensitiva i interneurones.

2.2. Cèl·lules glials

o Generalitats:
- No participen directament en les sinapsis, per tant, no condueixen senyals
elèctrics.
- El seu nom prové del terme ‘nerve glue’. Antigament es pensava que les cèl·lules
glials unien les neurones.
- Són mes nombroses que les neurones: 10 cèl·lules glials per cada neurona.
- Es troben al SNC i al SNP.

Classificació de les cèl·lules glials

SNC Astròcits Oligodendròcits Micròglia

SNP Cèl·lula de Schwann

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
o Astròcits
Estructura:
▪ Es troba al cervell i a la medul·la espinal.
▪ És una cèl·lula gran, rodona amb forma radial.
▪ Vasos sanguinis.

Funció:

▪ Mantenir un ambient químic apropiat.

▪ BBB: blood-brain barrier. Protecció i alimentació.
o Micròglia
▪ Forma: petit, irregular.
▪ Actua quan el teixit nerviós està danyat.

Oligodendròcits Cèl·lules de Schwann

SNC MIELINITZACIÓ SNP
Assisteix a +1 neurona Assisteix a 1 neurona

2.3. Citoesquelet neural

- Funció: transport, estructural i xarxa (dinàmica i tensada).

- Tipus de filaments: microfilaments, filaments intermitjos i microtúbuls.

2.4. Transport intracel·lular

- Transport axonal.
- Anterògrad i retrògrad.
- Transport lent i ràpid.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

3 Sinapsi
- La funció principal de les neurones és processar i transmetre informació. Com es
transfereix la informació entre neurones?
- Les neurones es comuniquen mitjançant sinapsis químiques i elèctriques.

3.1. Potencials elèctrics a través de membrana

o La membrana plasmàtica
- Bicapa de lípids que separa l’espai intracel·lular de l’espai extracel·lular.
- No passen ions, proteïnes i altres molècules.
o Potencial elèctric
- Els potencials elèctrics es generen a les neurones a través de les membranes
perquè hi ha diferència en les concentracions d’ions específics entres dos medis.

Potencial elèctric = compartiment 1 (dintre) – compartiment 2 (fora)

La concentració (quantitat) de K+ és igual als La concentració (quantitat) de K+ és superior

dos compartiments: als dos compartiments:
Potencial elèctric = O Potencial elèctric = NEGATIU

K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+
K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+
K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+ K+
C1 C2 C1 C2

o Potencial de repòs de la membrana

- Les neurones generen un voltatge de potencial negatiu constant quan estan en
repòs.
o Despolarització
- Fenomen pel qual el potencial de membrana es torna més positiu.
- Passa quan s’aplica una corrent de polaritat oposada (+) a la neurona.
o Potencial llindar
- El llindar (punt a partir del qual) de potencial de membrana a partir del qual es
genera un potencial d’acció.
o Potencial d’acció
- Resposta activa de la neurona fonamental en la transmissió d’informació.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
- Quan una neurona canvia el seu potencial de repòs de membrana (que és
negatiu) i es torna més positiu (despolarització) arribant al potencial llindar, es
desencadena un potencial d’acció.

Característiques:

- Principi del tot o res.

- L’amplitud d’estímul o la seva duració és gran tenim múltiples potencials d’acció.
- La intensitat d’un estímul es relaciona amb la freqüència de potencials d’acció i no
amb l’amplitud.

3.2. Electroquímica dels potencials d’acció

o Potencials elèctrics: el potencial de repòs de la membrana es negatiu: hi ha més

concentració de K+ dins la neurona.
o Potencials elèctrics i moviments iònics: com canvien els potencials? moviments iònics.

Les diferències en les concentracions d’ions específics entre dos medis es duen al
gradient de concentració i a la permeabilitat selectiva.

Transportadors d’ions actius:

▪ Els transportadors d’ions actius mouen de manera activa els ions en
contra dels seus gradients de concentració (transportadors).
Canals iònics:
▪ Els canals d’iònics permeten que ions determinats travessin la
membrana a favor dels seus gradients de concentració (difusió).

Transportadors d’ions actius Canals iònics

TRANSPORTACIÓ DIFUSIÓ
Mouen de manera activa els ions Deixen passar determinants ions
En contra del gradient de concentració A favor del gradient de concentració

o Equilibri electroquímic
- Potencial d’equilibri: diferència de potencial entre els dos compartiments.
La membrana de la neurona en equilibri no té o, té un potencial negatiu.
El potencial elèctric determina els fluxos iònics a través de la membrana.

La permeabilitat al K+ és la font principal del potencial de membrana de repòs.

La permeabilitat transitòria de Na+ és la font principal del potencial d’acció.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
3.3. Propagació dels potencials d’acció

o Conducció del potencial d’acció

L’amplitud de la corrent durant un potencial d’acció és constant a diferents punts de l’axó.

Els potencials es desenvolupen seqüencialment a mesura que avancen per l’axó.
Ritme = velocitat de conducció

o El període refractari
- Després d’un potencial d’acció, el potencial de membrana es torna més negatiu.
- Inactivació dels canals de Na+ i activació dels canals de K+.
- En aquesta repolarització exagerada és difícil que es produeixi un potencial
d’acció.
- Aquest fenomen limita el número de potencials d’acció i és el responsable de
que aquests no es propaguin bi-direccionalment, sinó uni-direccionalment.
o Mielinització
- La mielina aïlla la membrana de l’axó:
▪ Es redueix la capacitat de la corrent per escapar-se a través de la
membrana.
▪ Accelera la conducció dels potencials d’acció: amielínics i mielínics.
▪ Producció de mielina: Oligodendròcits (SNC) i C. Schwann (SNP).
▪ Propagació saltatòria als Nodos de Ranvier.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
3.4. Canals i transportadors

o Potencials elèctrics i moviments iònics: com canvien els potencials? moviments iònics.

Les diferències en les concentracions d’ions específics entre dos medis es duen al
gradient de concentració i a la permeabilitat selectiva.

Transportadors d’ions actius: GRACIENT DE CONCENTRACIÓ

▪ Els transportadors d’ions actius mouen de manera activa els ions en
contra dels seus gradients de concentració (transportadors).
▪ Utilitzen energia. Transportadors.
▪ Bomba de Na+ i K+.
Canals iònics: PERMEABILITAT SELECTIVA
▪ Els canals d’iònics permeten que ions determinats travessin la
membrana a favor dels seus gradients de concentració (difusió).
▪ Depenent de voltatge, lligand i canals activitat per estirament i calor.

3.5. Sinapsi elèctrica

Permeten el flux passiu i directe de corrent entre neurones.

Funció: sincronitzar l’activitat elèctrica entre poblacions neuronals.
Hi ha: terminal presinàptic i postsinàptic.
Les membranes s’aproximen i connecten: GAP JUNCTION.

3.6. Sinapsi químiques

- Presencia de NTs.
- Esquerda sinàptica.

El potencial d’acció arriba al terminal presinàptic

despolaritzant el terminal presinàptic: Ca+.
A major concentració de Ca+ les vesícules es fusionen
amb la membrana presinàptica.
Els NTs s’alliberen a l’esqueda sinàptica produïnt
exocitosis.
Els NTs s’uneixen a molècules receptores.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
- Propietats del NTs:
1. La substància ha d’estar present a l’interior de la neurona presinàptica.
2. La substància ha de ser alliberada en resposta a la despolarització presinàptica,
en forma de Ca+ depenent.
3. Ha d’haver-hi receptors per la substància a la cèl·lula prostsinàptica.

NT de molècula petita Neuropèptid

Síntesi: terminació presinàptica (final axó) Síntesi: soma de la neurona
Els neuropèptids es transporten en vesícules
Els enzims per sintetitzar es transporten fins
al llarg de l’axó mitjançant el TRANSPORT
al terminal amb TRANSPORT AXÒNIC LENT.
AXÒNIC RÀPID.
NT a vesícules petites de centro claro. NT a vesícules grans de centro denso.

Paper del Ca2+ en la secreció de NT:

- El Ca2+ regula la fusió de les vesícules sinàptiques.
- El Ca2+ depèn del voltatge.
- Diferència entre el NT del centro claro (petites) i denso (grans).
Cicle vesicular:

Eliminació de NT:
- Control rigorós de la concentració de NT a l’esquerda sinàptica.
- S’eliminen per cèl·lules glials, enzims específics o en el cas dels NT de molècula
petita, per proteïnes transportadors específiques que l’entreguen de nou al
terminal presinàptic.

Reciclatge de vesícules:
- La membrana de les vesícules sinàptiques es recicla a l’interior del terminal
presinàptic.
- Cicles de les vesícules sinàptiques.

Receptors de NT:
- Proteïnes de la membrana plasmàtica de les neurones postsinàptiques.
- La unió del NT al seu receptor obre i tanca canals iònics de la membrana
postsinàptica.
- El flux d’ions canvia el potencial de membrana de la neurona postsinàptica.
- Creació d’un potencial postsinàptic.
- 2 tipus: IONOTRÒPIC (A) o METABOTRÒPIC (B).

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
Potencials postsinàptics:
- EXCITADOR:
Més probabilitat de que es produeixi el potencial d’acció.
Despolarització.
- INHIBIDOR:
Menor probabilitat de que es produeixi el potencial d’acció.
Despolaritzar o hiperpolaritzar.
- SUMA:
Neurones innervades per milers de sinapsis.
Els potencials postsinàptics es sumen en espai i temps per determinar
el comportament de la neurona.
La cèl·lula integra informació de totes les sinapsis excitadores i
inhibidores que actuen sobre ella.
La suma pot resultar en despolarització i inici del potencial d’acció o bé
el resultat pot no superar el potencial llindar i no produir cap potencial
d’acció.

3.7. Neurotransmissors (no surt al examen!)

- Dopamina, Neuropèptids, Glutamat, GABA, Glicina, Adrenalina, Histamina, Aceticolina,

Noradrenalina, Serotonina, ATP i altres purines, NTs no convencionals.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

4 Sistema motor
- Tipus de múscul: cardíac, estriat/esquelètic i llis.

4.1. Sistema motor

4.1. NMI (Neurones motores inferiors)

Localització:

- El soma de les NMI es troba a l’asta ventral de la medul·la espinal.

- L'axó surt del SNC pel l’arrel ventral de la medul·la espinal.
- El terminal presinàptic, el final de l’axó, acaba en el múscul.
Unió neuromuscular:
o Unió de la NMI amb el múscul.
o El terminal presinàptic, final de l’axó, contacta amb les fibres extrafusals del
múscul.
o Neurotransmissor de la sinapsi neuromuscular: Acetilcolina.
o 1 NM: innerva fibres musculars a l’interior d’un únic múscul.
o Grup de NMI per un múscul: múltiples NM que innerven el mateix múscul.
Tipus de NMI:
o NM Alfa:
▪ Innerven fibres musculars extrafusals.
▪ Postura i moviment.
o NM Gamma:
▪ Innerven fibres musculars intrafusals: fus muscular.
▪ El fus muscular també conté axons sensitius que envien informació
sobre la longitud i tensió del múscul.
Unitat motora: 1 motoneurona alfa + fibres musculars que innerva.
o La unitat motora és essencial per tal que la ordre d’una neurona es propagui de
manera uniforme en el múscul.
o Classificació: unitat motora lenta, unitat motora fatigable ràpida i unitat
motora ràpida resistent a la fatiga.
Força muscular:
o La freqüència de potencials d’acció regula la tensió muscular.
o L’increment de força es relaciona amb la freqüència de potencials d’acció.
▪ Reclutament ordenat. Principi de tamany. Gradació de força muscular.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
Reflexes:
o El subsistema de circuit local que formen les NMI és el responsable d’algunes
accions reflexes sensitivomotores: reflex d’estirament i flexió.

REFLEX D’ESTIRAMENT
- Les neurones sensitives detecten un estirament al fus muscular.
- Passa la informació a la interneurona.
- La interneurona passa informació a les neurones motores.
- Les neurones motores ordenen la contracció oposada a l’estirament.
Exploració:
o Permet localitzar dany a la medul·la espinal.
o S’ha de tenir en compte la asimetria: comparar dos hemicossos.
o Percussió sobre el tendó muscular.
Resultat:
o No hi ha reflex (areflèxia).
o Clonus.
o Resposta exagerada (hiperreflexia).

REFLEX DE FLEXIÓ
Funció: protegir davant d’estímuls dolorosos.
o Excita els músculs flexors homolaterals.
o Inhibeix els músculs extensors homolaterals.
REFLEX D’EXTENSIÓ CREUADA
- Resposta oposada a l’altre extremitat per donar suport estructural
durant el reflex de flexió.
o Inhibeix els músculs flexors contralaterals.
o Excita els músculs extensors contralaterals.

Influència de la activitat sensitiva sobre la conducta motora:

o Òrgan tendinós de Golgi: Informació per controlar i mantenir la força muscular.
o Fus muscular: Informació per controlar i mantenir la longitud muscular.
Síndrome de la NMI: dany a la NMI...
o Paràlisi (pèrdua de moviment).
o Parèsia (debilitat, pèrdua parcial de moviment).
o Areflèxia (pèrdua de reflexes).
o Hipotonia (pèrdua del to muscular): atròfia muscular.

4.2. NMS (Neurones motores superiors)

Localització:

- Els somes de les NMS es troben en el lòbul frontal i diferents centres del tronc de
l’encèfal.
- Els axons de les NMS descendeixen per controlar l’activitat de les NMI.
- Les NMI són l’estructura diana de les NMS.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
Diferèncias espacials a la medul·la espinal:

- La majoria de NMS que es projecten cap a la porció medial de l’asta ventral també ho
fan cap a la zona intermitja (provenen del Nucli Vestibular i la Formació reticular).
- Els axons de NMS que provenen de l’escorça es projecten a la porció lateral de l’asta
ventral.
o Tracte corticoespinal.
o Tracte colículoespinal: colícul superior.
o Tracte rubroespinal: nucli vermell.
o Tracte vestibuloespinal: nucli vestibular.
o Tracte reticuloespinal: formación reticular.

Regions motores de l’escorça

- El lòbul frontal és el responsable de controlar els músculs esquelètics de manera

intencionada.
Contribueix al moviment: escorça premotora, escorça motora primària, àrea de Broca,
escorça sensitiva primària, escorça parietal posterior, escorça parietal inferior.

Moviment voluntari:

NMS de l’escorça motora:

o Es projecten de forma directa i indirecta cap a la medul·la espinal.
▪ Directa: velocitat i agilitat en el moviment.
▪ Indirecta: mecanismes anticipatoris i de retroalimentació.
o Participen en la planificació i iniciació de les seqüències temporals complexes
de moviments voluntaris.
o Reben aferències reguladores des dels ganglis basals i el cerebel, així com
aferències somatosensitives.
o Són de tipus piramidal.
o Els seus axons descendeixen fins al tronc de l’encèfal i medul·la espinal, formant
el tracte corticoespinal.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

TRACTE CORTICOESPINAL
Origen NMS
Lòbul frontal, escorça motora primària.
Terminació NMS a la medul·la espinal
Axons: regions laterals de la medul·la espinal.
Projecció directa cap a la medul·la espinal.
Tipus de moviment
Tracte corticoespinal lateral: controlar la musculatura distal.
Tracte corticoespinal ventral: controlar la musculatura axial i proximal.
Decussació: bulb raquidi.

TRACTE COLICULOESPINAL
Origen NMS
Colícul superior.
Terminació NMS a la medul·la espinal
Axons: cèl·lules medials de la medul·la espinal cervical.
Tipus de moviment
Moviments d’orientació del cap.
Controla la musculatura axial del coll (NMI).

TRACTE RUBROESPINAL
Origen NMS
Nucli vermell.
Terminació NMS a la medul·la espinal
Axons: regions laterals i zona intermitja de la medul.la espinal cervical.
Tipus de moviment
Participen junt amb el tracte corticoespinal en el control de les extremitats superiors.

TRACTE VESTIBULOESPINAL
Origen NMS
Nuclis vestibulars laterals i medials. Oída interna.
Terminació NMS a la medul·la espinal
Axons: regió medial de la medul.la espinal, alguns axones també cap a regions laterals.
Tipus de moviment
Els nuclis vestibulars reben informació sobre la posició i aceleració del cap des de l’oída interna.
Controla la musculatura axial i els músculs proximals de les extremitats.
Controla els moviments oculars: fixació durant el moviment del cap.

TRACTE RETICULOESPINAL
Origen NMS
Formació reticular.
Terminació NMS a la medul·la espinal
Axons: zona intermitja de la medul·la a espinal cervical.
Tipus de moviment
Coordina de manera espaial i temporal els moviments.
Control postura.
Controla la musculatura proximal de les extremitats.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
Síndrome de la NMS: dany a la NMS...

o Conservació del control dels músculs del tronc.

o Pèrdua de capacitat per realitzar moviments fins.
o Al principi pot aparèixer hipotonia.
o Espasticitat: hipertonia muscular, augment del to muscular.
o Signe de Babinski.

4.3. Control del moviment pels Ganglis Basals I Cerebel

- Els GGBB i el cerebel són importants en el control motor.

- No tenen neurones que projectin els seus axons cap a neurones motores inferiors ni
interneurones de circuit local.

Ganglis basals

- Control del moviment. Regulen l’activitat de les NMS.

- Relacionen àrees de l’escorça amb NMS (escorça premotora, motora i tronc de
l’encèfal).
Format per: substància nigra, nucli subtalàmic i el cos estriat (nucli caudat i
lenticular: putamen, glòbul pàl·lid).
Dèficits:
o Activitat anormal de les neurones motores superiors en absència de control
supervisor.
o Iniciació i execució de moviments voluntaris.

Cerebel

- Modifica els patrons d’activitat de les neurones motores superiors.

- Detecta la diferència o error entre el moviment que s’intenta i el real.
- Reducció de l’error, correccions.
- Aprenentatge.

Dèficits: errors persistents del moviment.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

5 Sistema somatosensorial permet...

- Identificar-les formes i textures dels objectes.
- Controlar les forces internes i externes que actuen sobre l’organisme.
- Detectar situacions que puguin ser nocives.
- El sistema somatosensorial consta de 2 subsistemes: detecció d’estímuls mecànics i
detecció d’estímuls dolorosos i tèrmics.
- A la pell, músculs, tendons i articulacions tenim receptors.
- Aquests receptors capten informació de l’entorn i dels nostre propi cos.
- La informació entra a la medul·la espinal i ha de pujar fins arribar al cervell.

Dermatomes: àrea de la pell innervada per un nervi.

5.1. Receptors somasosensitius: generalitats

✓ Procés de TRANSDUCCIÓ SENSITIVA: senyal elèctric a la neurona sensitiva.

Els estímuls que s’apliquen sobre la pell deformen o modifiquen les terminacions
nervioses dels receptors.
La permeabilitat iònica de la membrana del receptor canvia.
Es produeix una corrent despolaritzant que pot generar un potencial receptor.
La comunicació continua mitjançant els potencials d’acció.

Els estímuls que s’apliquen sobre la pell deformen o modifiquen les terminacions nervioses
dels receptors on la permeabilitat iònica de la membrana del receptor canvia cap a un
corrent despolaritzant creant un potencial receptor: potencial d’acció.

Hi ha 3 tipus de receptors segons l’estímul que detecten:

1. Mecanoreceptors (meànics). Receptor encapsulat.

2. Nocioreceptors (dolorós). Receptor lliure.
3. Termoreceptors (tèrmic). Receptor lliure.

Segons l’estructura, els receptors es poden classificar en: encapsulats i lliure.

Els estímuls tenen dues propietats:

Qualitat: com és l'estímul? → diferents receptors segons el tipus d’estímul.

Quantitat: com d’intens és l’estímul? → relació amb l’aparició i freqüència de
potencials d’acció.

Concepte llindar: es requereix d’una certa intensitat d’estímul per a què els receptors el
puguin detectar.

Concepte camp receptiu: el camp receptiu d’un receptor és refereix a l’àrea de la pell
que aquell receptor cobreix.

Densitat de receptors: el nombre de receptors varia en diferents regions del cos.

Hi ha 2 tipus de receptors en relació a la qualitat i quantitat dels estímuls (dinàmics o

estàtics):

o Receptors d’adaptació ràpida o fàsics. Informació sobre canvis en l’estímul.

o Receptors d’adaptació lenta o tònics. Informació sobre la presència de
l’estímul.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
5.2. Informació tàctil: mecanoreceptors

CORPUSCLE DE MEISSNER
On? Immediatament sota l’epidermis.
Càpsula allargada de teixit connectiu amb varies
Forma?
làmines de cèl·lules de Schwann.
Tipus Adaptació ràpida.
Vibracions de baixa freqüència (30-50Hz).
Informació
Skin motion.
% 40.
CORPUSCLE DE PACINI
Teixit subcutani, membranes interòssies i mesenteris
On?
intestinals.
Forma? Càpsula amb moltes capes que protegeix l'axó.
Adaptació ràpida.
Tipus S’adapten més ràpid que els de Meissner i
tenen un Llindar de resposta més baix.
Alteracions transitòries a alta freqüència (250-350Hz).
Vibració.
Informació
Discriminació de textures de superfície fina o estímuls
de moviment a alta freqüència.
% 10-15.
Els corpuscles de Meissner i Pacini proporcionen informació sobre les
característiques dinàmiques dels estímuls mecànics.
DISCS DE MERKEL
Epidermis.
On?
Dits, llavis i genitals externs.
Forma? Diferents ramificacions que s’uneixen.
Tipus Adaptació lenta.
Sensacions de pressió lleu.
Forma i textura.
Informació
Discriminació estàtica de formes, cantonades i textures
aspres.
% 25.
CORPUSCLE DE RUFFINI
On? Profunditat de la pell, lligaments i tendons.
Forma? Fusiforme i allargat.
Tipus Adaptació lenta.
Sensibles a l’estirament produït pels moviments dels
dits i extremitats.
Informació
Possiblement responguin a estímuls de generació
interna.
% 20.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
5.3. Discriminació mecanosensitiva

Discriminació entre dos punts

- Capacitat per detectar dos estímuls quan aquests estan molt pròxims.
- La capacitat varia segons la regió del cos.
Depèn: de la densitat de receptors i la mida del camp receptiu.
Afectació: pràctica, fatiga, estrès, significat d’informació (si té rellevància l’estímul).

5.4. Informació propioceptiva: propiocepcioreceptors

- La propiocepció és la capacitat del nostre cos per detectar el moviment i determinar la

posició dels músculs i articulacions.
- Els propioreceptors són un tipus de mecanoreceptors.
- Informen sobre les forces mecàniques que sorgeixen del nostre propi cos.
- Informen sobre la posició de les extremitats i altres parts del cos en l’espai.

TIPUS
E. Fus muscular
On? Als músculs estriats (esquelètics).
4 a 8 fibres intrafusals rodejades per una càpsula de
Forma? teixit connectiu i distribuïdes de manera paralel·la a les
fibres extrafusals del múscul.
Informació Longitud del múscul (grau en el que s’estira).
Varia segons el múscul i part del cos.
% Músculs de moviment gruixut: pocs.
Músculs de moviment fi: molts.
F. òrgan tendinós de Golgi
On? Fibres de col·lagen dels tendons.
Informació Canvis en la tensió muscular.
E. Fus muscular
On? Articulacions i voltants.
Tipus Adaptació ràpida.
Informació dinàmica sobre la posició de les EE i el
Informació
moviment articular.

5.5. Exploració tàctil

- Capacitat per percebre: formes y textures.

- Implica la exploració activa a través de la manipulació.
- Interaccions dinàmiques entre senyals motores i sensitives.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
5.6. Vies d’informació

Mecanoreceptors del cos i part posterior del cap: N1 ascendeix homoralteralment fins
al bulb raquidi (sinapsis entre N1 i N2). Fa decussació al bulb raquidi. N2 ascendeix fins
al NVPL del tàlem. N3 ascendeix fins l’escorça somatosensorial.

MECANORECEPTORS Sinapsi 1 Sinapsi 2 N3

COS, P. POSTERIOR CAP Decussació Escorça
Tàlem Somato
N1 ASCENDEIX... > Bulb raquidi N1 N2
Bulb raquidi NVPL sensorial
HOMOLATERALMENT

Mecanoreceptors de la cara: N1 entra pel gangli trigeminal fins al nucli principal del
complex trigeminal (a la protuberància fent sinapsis entre N1 i N2). Fa decussació a la
protuberància. N2 ascendeix fins al NVPM del tàlem. N3 ascendeix fins l’escorça
somatosensorial.

MECANORECEPTORS Sinapsi 1 Sinapsi 2

CARA Nucli principal Decussació N3
Escorça
del complex Tàlem Somato
N1 entra... N1 N2
> trigeminal Protuberància NVPM sensorial
Gangli trigeminal
(protuberància)

Tàlem: les dues vies acaben al tàlem, al complex ventral posterior que té dos nuclis:

- Nucli ventral posterolateral (NVPL): projeccions de la via que transmet informació

somatosensitiva de tot el cos i la regió posterior del cap.
- Nucli ventral posteromedial (NVPM): projeccions de la via espinotalàmica que porta
informació sensitiva de la cara.

Mecànic al cos i part

Tipus d’estímul Mecànic a la cara
posterior del cap
A on es produeix la sinapsis
Bulb raquidi Protuberància
entre N1 i N2?
A on es produeix la
Bulb raquidi Protuberància
decussació?
A quin nucli del tàlem arriba
la informació? Nucli ventral posterolateral Nucli ventral posteromedial
A on es produeix la sinapsis (NVPL) (NVPM)
entre la N2 i N3?
A on acaba la via? Escorça somatosensorial Escorça somatosensorial

5.7. L’escorça somanosensorial

- L’escorça somatosensorial es troba al lòbul parietal.

- Àrees de Brodmann 1, 2 i 3.
- Hi ha mapes de representació del cos: homuncle de Penfield.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
5.8. Integració de la informació sensitiva

Aprenentatge i memòria tàctil

- L’escorça somatosensitiva PRIMÀRIA traspasa informació a l’escorça somatosensitiva

SECUNDÀRIA cap l’amígdala (sistema límbic) i l’hipocamp (memòria).

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

6 Dolor
- El sistema somasensorial ens permet:
o Identificar les formes i textures dels objectes.
o Controlar les formes internes i externes que actuen sobre l’organisme.
o Detectar situacions que puguin ser nocives.
o 2 subsistemes: detecció estímuls mecànics, dolorosos i tèrmics.

6.1. Nocioceptors

- Funcionament: transducció sensitiva.

- L’energia d’un estímul dona una senyal elèctrica a la neurona sensitiva.

Hi ha 3 tipus de receptors segons l’estímul que detecten:

Mecanoreceptors: informació mecànica.

Nocioreceptors: informació dolorosa.
La informació dolorosa pot ser a causa d’un estímul mecànic o tèrmic!
Termoreceptors: informació tèrmica.
- Estímuls: mecànics, tèrmics i químics (dolor).
- Soma dels nocioceptors:
o Ganglis de les arrels dorsals a la medul·la espinal.
o Cara: gangli trigeminal.
- Receptor lliure: forma de terminacions lliures:
1. Axons lleugerament amielínics: Fibres A (alfa). Primer dolor (agut).
2. Axons amielínics: Fibres C. Segon dolor.
És més important detectar el dolor que localitzar-ho!!!
✓ 3 tipus segons l’estímul que recullen i les fibres:
Nociceptors mecanosensibles (informació mecànica dolorosa).
Nociceptors termisensibles (informació tèrmica dolorosa).
Nociceptors polimodals (fibres C).

6.2. Vies d’informació

VIA DISCRIMINATIVA DEL DOLOR I TEMPERATURA (I): nociceptors/termoreceptors cos i part

posterior del cap.

Recorregut:

- N1 arriba fins a l’asta dorsal de la medul·la espinal.

- Asta dorsal de la medul·la espinal: 1ª sinapsi entre N1 i N2.
- Decussació: medul·la espinal.
- N2 ascendeix fins al nucli ventral posterolateral (NVPL) del tàlem.
- NVPL del tàlem: 2ª sinapsi entre N2 i N3.
- N3 ascendeix fins l’escorça somatosensorial.

- Pèrdua sensitiva dissociada: diferències anatòmiques entre les vies que processen els
estímuls:
o Mecànics (bulb raquidi).
o Dolorosos i tèrmics (medul·la espinal).

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

Sinapsi 1 Sinapsi 2
Estímul Decussació Escorça
Asta dorsal Tàlem Somato
Inf. COS i PART N1 N2 Medul·la N3
ME NVPL sensorial
POSTERIOR CAP espinal

VIA DISCRIMINATIVA DEL DOLOR I TEMPERATURA (II): nociceptors/termoreceptors cara.

Recorregut:

- N1 entra pel gangli trigeminal a nivell de protuberància.

- Protuberància: el tracte trigeminal espinal BAIXA fins al bulb raquidi.
- Bulb raquidi: 1ª sinapsi entre N1 i N2.
- Decussació: bulb raquidi.
- N2 ascendeix fins al nucli ventral posteromedial (NVPM) del tàlem.
- NVPM del tàlem: 2ª sinapsi entre N2 i N3.
- N3 ascendeix fins l’escorça somatosensorial.

Sinapsi 1 Sinapsi 2
Estímul Decussació Escorça
G. Trigeminal Tàlem Somato
Inf. CARA N1 N2 N3
espinal  Bulb raquidi NVPM sensorial
(Protuberància)

o Tàlem: les dues vies acaben al tàlem, al complex ventral posterior que té dos nuclis:
➢ Nucli ventral posterolateral (NVPL)
- Projeccions de la via que transmet informació nociceptiva i tèrmica de tot el
cos i la regió posterior del cap.
➢ Nucli ventral posteromedial (NVPM)
- Projeccions de la via espinotalàmica que porta informació nociceptiva i
tèrmica de la cara.

VIA AFECTIVA – MOTIVACIONAL: experiència desagradable

- Informació dels nociceptors.

- N1 entra a la medul·la espinal per l’asta dorsal.
- Decussació: medul·la espinal.
- Bulb raquidi (formació reticular).
- Nucli parabraquial (protuberància): cap a amígdala i hipotàlem.
- Nuclis intralaminals del tàlem: cap a ínsula i còrtex cingulat.

Sinapsi 1 Sinapsi 2
Estímul Decussació Bulb raquidi
(Formació reticular)
Asta dorsal Protuberància
Inf. COS i PART N1 N2 Medul·la N3 (N. Parabraquial: amígdala i
ME hipotàlem)
POSTERIOR CAP espinal
N. Intralaminals tàlem
(Ínsula i còrtex cingulat)

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
6.3. Sensibilització

- Hiperalgèsia: percepció augmentada dels estímuls dolorosos.

- Sensibilització perifèrica.
- Sensibilització central:
o Alodina: és la percepció anormal del dolor, nascut d'un estímul mecànic o tèrmic
que habitualment és indolor.
o Elevació.
o Si no hi ha un retorn basal, sinó hauria dolor neuropàtic.

6.4. Control de la percepció del dolor

- La percepció del dolor depèn del context i es modula a nivell central.

- Diferències entre la realitat objectiva d’un estímul dolorós i la resposta subjectiva a ell.

6.5. Efecte placebo

- Resposta fisiològica quan s’administra un fàrmac que no té cap efecte: paper de la

modulació central.

6.6. Modulació de dolor

- Projeccions descendents que regulen les senyals ascendents.

- Equilibri entre facilitació i inhibició.
- Analgèsics del propi cos.
- Interacció mecanoreceptors amb el dolor.

6.7. Dolor fantasma

- Membre fantasma: quadre de sensacions, dolor, picor, disestèsies, sensació tèrmica,

que tenen algunes persones en un membre amputat, que persisteix malgrat no tenir-lo.
- Dolor fantasma: formigueig, ‘ardor’, dolor crònic.
- Reorganització funcional dels mapes somatotòpics.

6.8. Dolor visceral

- Dolor referit.

Decussació Complex
Nucli Ventral
Medul·la Còrtex
> > Posterior >>
espinal Bulb raquidi insular
(NVP) del
Tàlem

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

7 Visió
7.1. Anatomia de l’ull
Retina Coroide
Escleròtica

Còrnia
Disc òptic
Humor Cristal·lí
vitri
Pupil·la
Vasos sanguinis
Iris

Múscul ciliar

7.2. Formació d’imatges a la retina

- Els components de l’ull transmeten l’energia lluminosa.

- La còrnia i el cristal·lí són estructures responsables de la refracció necessària de la llum
per la formació d’imatges enfocades sobre els fotoreceptors de la retina.
- La refracció és el canvi de direcció d’una ona quan passa d’un medi a un altre (inclinació).

Cristal·lí i múscul ciliar Pupil·la Retina (SN)

Els canvis dinàmics en la El pas de la llum es regula a Funció: convertir l’activitat
refracció del cristal·lí través dels canvis en la mida elèctrica que es capta pels
s’anomena acomodació. de la pupil·la. fotoreceptors (FR) en
El múscul ciliar és potencials d’acció que es
responsable d’ajustar dirigeixen cap a l’encèfal a
l’acomodació. través del nervi òptic.
Cèl·lules
FR: cons i bastons.
Neurones bipolars.
C. Ganglionars.
C. Horitzontals.
C. Amacrines.

7.3. Fotoreceptors i fototransducció

o Transducció sensitiva al sistema visual: fototransducció

- L’activació per la llum comporta canvis graduals en el potencial de membrana
provocant una hiperpolarització dels bastons: ø Na.
- L’alliberament de NT és depenent de Ca.
- Canvi de luminància: modula la velocitat d’alliberament dels NT.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
- El fotó és captat pels disc dels FR produint una cascada bioquímica.
o Fotoreceptors, els bastons i cons es difereixen en forma, tipus fotopigment, distribució
i patrons connexions

Bastons Cons
Molt sensible a la llum. Relativament insensible a la llum.
Baixa resolució espaial. Alta resolució espaial.
Especialitzat en la sensibilitat de la llum i no
Especialitzat en l’agudesa visual (fòvea) i no
en la seva resolució. en la sensibilitat a la llum.
Percepció de colors.
Fòvea (envoltada per la màcula) Percepció de colors
Regió especialitzada de la retina. Hi ha 3 tipus de fotopigments.
Major densitat de cons. Presenten sensibilitat a diferents ones de
Estructura responsable de l’agudesa visual. llum.

7.4. Vies visuals centrals Punts diana: nucli geniculat del tàlem, regió pretectal, nucli
supraquiasmàtic de l’hipotàlem i colícul superior.

El camp visual es divideix en quadrants: hi ha la part de la retina nasal i temporal.

VIA VISUAL PRIMÀRIA 7.5. Defectes en el camp visual

Només decussen els

Pèrdua de visió de l’ull afectat
axons en la retina nasal Retina (retina o nervi òptic)
temporal
Retina
nasal Hemianòpsia bitemporal (quiasme òptic)
Inf. 1 ull però 2 camps Hemianòpsia homònima (tracte òptic)

Inf. 2 ull però 1 camp Quadrantanòpsia homònima superior

(lòbul temporal)

Quadrantanòpsia homònima inferior

(lòbul parietal)

Anòpsia: defecte major en el camp visual.

VIA VISUAL PRIMÀRIA REGIÓ PRETECTAL

Projecció de les cèl·lules ganglionars per Centre coordinador del reflex fotomotor.
formar el nervi òptic; arriben al quiasma i els Obertura i tancament de pupil·les.
axons es creuen formant el tracte òptic fins
arribar al nucli geniculat del tàlem per enviar
axons cap a l’escorça visual primària través
de la càpsula interna.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

VIA RETINOHIPOTALÀMICA COLÍCUL SUPERIOR

Regulador dels ritmes circadians. Coordinació de moviments cefàlics i oculars.
Cèl·lules ganglionars amb propi fotopigment.

7.6. Organització de l’escorça visual

Situada al lòbul occipital.

Ruta dorsal: informació cap al lòbul parietal: aspectes espaials de la visió (direcció,
posició i velocitat de moviment).

Lòbul parietal

Lòbul occipital

Lòbul temporal

Ruta ventral: informació cap al lòbul temporal: alta resolució, reconeixement d’objectes
(forma, color i textura) i cares.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

8 Oïda i sistema vestibular

Orella (òrgan) – Oïda (sentit)

8.1. So

- Ona: 1) forma, 2) fase, 3) amplitud (dB)

i 4) freqüència (Hz).
- Amplitud i freqüència: intensitat i tò.
- L’espectre audible humà: 20Hz- 20kHz.

8.2. Anatomia de l’orella

Orella externa Orella mitjana Orella interna

Components Components
Pavelló auricular. Cara interna del timpà.
Conducte auditiu extern. Ossicles: martell, enclusa,
Cara externa del timpà. estrep.
Finestra oval.
Funció Funció
Recollir energia sonora. Orella externa: aire.
Amplificació: 2-5kHz. Orella interna: aquós.
Relacionar sons transmesos
per l’aire amb el líquid de
l’orella interna.
Components
Còclea.
Conductes semicirculars.
Finestra rodona.
Nervi vestibular.
Nervi auditiu.
Funció
Transducció d’ones en
senyals neurals.

8.3. Transducció sensitiva dels estímuls auditius

- Funcionament: transducció sensitiva.

- L’energia d’un estímul dona una senyal elèctrica a la neurona sensitiva.

RECORDATORI! Els estímuls que s’apliquen sobre la pell deformen o modifiquen les
terminacions nervioses dels receptors canviant la permeabilitat iònica de la membrana del
receptor promovent una corrent despolaritzant que crea un potencial receptor a potencial
d’acció.

- Còclea: membrana tectòria i basilar, cèl·lules ciliades internes i externes, axons

eferents i tonotopia (organització del to: dintre de la còclea hi ha parts que
organitzen freqüències determinades).

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

Les cèl·lules ciliades

es troben dintre les
membranes tectòries
i basilars.

Les vibracions que

es reben desplacen
les membranes.

El desplaçament de les
membranes inclinen
els estereocilis de les
cèl·lules ciliades.

Es produeix una
despolarització a la
cèl·lula ciliada, s’obren
els canals de Ca i
s’alliberen NT cap al
nervi auditiu.

8.4. Vies ascendents de la informació auditiva Escorça auditiva: lòbul temporal

Nervi auditiu cap als nuclis coclears: dorsal, posteroventral i anteroventral (3) del bulb raquidi.
Cap a:

Localització del so per dos vies: del nucli coclear anteroventral del bulb raquidi cap a
l’oliva superior a la protuberància.

1. Oliva superior (biaural; 2 orelles) PROTUBERÀNCIA.

- Oliva superior medial: diferències de temps interaural.
- Oliva superior lateral: diferencies d’intensitat interaural.
2. Nucli del lemnisco lateral (monoaural; 1 orella): no es coneix el paper del nucli del
lemnisco en el processament auditiu. Cap al colícul inferior. MESENCÈFAL.
3. Colícul inferior: rep aferències dels nuclis coclears (biaurals), oliva superior (biaural) i
del nucli del lemenisco lateral (monoaural). Cap al colícul inferior.
- Per tant, les dues vies anteriors: oliva superior i el nucli del lemenisco lateral també
és projecten cap al colícul inferior.
o Pèrdua auditiva
- Trauma acústic.
- Agents ototòxics.
- Dany a l’escorça auditiva.
- Presbiacúsia: pèrdua auditiva associada a l’edat.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
8.5. Sistema vestibular

- Participa en: percepció del propi moviment, posició del cap, orientació espacial en
relació a la gravetat.
- Estabilitzen les funcions motores de la mirada, el cap i la postura.
- Els conductes semicirculars (orella interna) actuen com acceleròmetres.
- Informa sobre els moviments i posició del cap i cos cap al tronc de l’encèfal, el cerebel i
l’escorça somatosensitiva.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

9 Sentits químics
9.1. Olfacte

o Aspectes generals
- Estímul: substàncies odoríferes.
- Diferència amb altres espècies: menys agut en els humans.
- Anòsmia: incapacitat per percebre 1 substància determinada.
- La reducció del sentit de l’olfacte: edat i malalties.

- Funcionament: transducció sensitiva.

- L’energia d’un estímul dona una senyal elèctrica a la neurona sensitiva.
- Les substàncies odoríferes s’uneixen als receptors i s’obren els canal iònics provocant
un corrent despolaritzant creant un potencial receptor cap a un potencial d’acció fins al
blub olfactori.

o Transducció sensitiva
- Les substàncies odoríferes de la neurona receptora s’uneixen als cilis.
- Apertura dels canals de Na+ i Ca+.
- Despolarització de la neurona i es fa un potencial d’acció.
o Neurones olfactives i epiteli olfactori
- Adaptació a un estímul constant.
- Selectivitat a un estímul.
- Els llindars poden variar segons l’estímul.
- Els axons de les neurones receptores olfactives formen el nervi olfactiu
projectant-se fins al bulb olfactiu (glomèruls i aquests cèl·lules mitrals)
homolateralment; les neurones receptores olfactives fan sinapsi amb les
neurones mitrals i aquestes amb les cèl·lules granulars, establint-se com
circuits inhibitoris.
o Bulb olfactori
- Les neurones mitrals formen el tracte olfactiu lateral que es projecta fins a
l’escorça pisiforme (lòbul temporal), des de l’escorça fan projeccions cap als
nuclis talàmics, nuclis hipotalàmics, hipocamp, amígdala i l’escorça orbifrontal.

9.2. Gust

o Aspectes generals
- Funció primària: si l’aliment s’ha d’ingerir o no.
- Components químics dels aliments.
- A quin lòbul es troba l’escorça pisiforme? Temporal.
- A quin lòbul es troba l’escorça gustativa? Frontal (opercle) i temporal (ínsula).
- Cèl·lules gustatives es troben a la llengua, paladar, faringe i esòfag.
o Sinapsi amb els axons sensitius primaris dels nervis VII (fàcial), IX (glossofaringi)
i X (vague), projectant-se cap al nucli del tracte solitari al bulb raquidi (nucli
gustatiu).
- El nucli del tracte solitari al bulb raquidi projecta la informació cap el nucli ventral
posteromedial (VPM) del tàlem: ínsula anterior al lòbul temporal i opercle del lòbul
frontal.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós

10 Sistema nerviós autònom (SNA), control de les funcions involuntàries

10.1. Característiques principals

- El sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic → homeòstasi.

- Control de les funcions involuntàries del múscul llis, cardíac i glàndules.
1. Localització de les neurones a la medul·la espinal
- Diferències amb les neurones motores i sensitives “voluntàries”.
2. Localització de les neurones motores inferiors
- Ganglis autonòmics.
- Plexe neural.
- A prop de l’òrgan diana.
3. Contacte amb el teixit
- Menys diferenciat que al sistema motor somàtic.
- Axons motors viscerals molt ramificats.
4. Neurotransmissors (NTs)
- Es necessita una gran quantitat de NTs.
- S’alliberen diferents NT: efectes variats.

10.2. Sistema nerviós simpàtic ACTIVA!!

- Permet que el cos aprofiti al màxim els seus recursos.

- Augment de les possibilitats de supervivència o èxit en situacions amenaçadores.
- Neurones preganglionars:
o Envien els seus axons al ganglis paravertebrals.
o Localització: asta lateral de la medul·la espinal.
o Innervació: gangli plexe cardíac, celíac, mesentèric superior/inferior i plexe
pelvià.
- Neurones dels ganglis paravertebrals:
o Innervació: múscul llis, múscul cardíac i glàndules.
o Dilatació de la pupil·la.
o Inhibeix la salivació.
o Contrau els vasos sanguinis.
o Relaxa les vies respiratòries.
o Accelera el ritme cardíac.
o Estimula la sudoració.
o Inhibeix la digestió.
o Estimula la producció de glucosa.
o Estimula la secreció d’adrenalina i noradrenalina.
o Relaxa la bufeta urinària.
o Estimula l’ejaculació.

10.3. Sistema nerviós parasimpàtic RELAXACIÓ!!

- Permet que el cos augmenti els seus recursos metabòlics. Descans.

- Neurones parasimpàtiques:
o Localització: al tronc de l’encèfal i la porció sacra de la medul·la espinal.
o Innervació: ganglis per tot el cos.
o Estimula la salivació.
o Contrau les vies aèries.

Dra. Jennifer Grau

 Pilar López Olivares
Sistema nerviós
o Disminueix el ritme cardíac.
o Estimula la digestió.
o Estimula l’alliberament de bilis.
o Estimula l’alliberació d’insulina i glucagó.
o Dilata els vasos sanguinis de l’intestí i el recte.
o Estimula la contracció de la bufeta urinària.
o Estimula l’erecció.

10.4. Sistema nerviós entèric (intestí)

- Les neurones a la paret de l’intestí són sensitives, es un circuit local i les neurones
motores controlen l’activitat de l’intestí en condiciones químiques i mecàniques.

10.5. Control central del SNA

- Nucli del tracte solitari:

o Control visceral.
o Aferències a:
▪ Nuclis motors viscerals.
▪ Formació reticular.
▪ Hipotàlem.
▪ Nucli parabranquial.

Del nucli parabraquial a... Del tàlem a... De l’amígdala a...

Tàlem. Escorça insular. Escorça insular.
Hipotàlem. Escorça prefrontal medial.
Amígdala.
Xarxa autònoma central (experiències semàntiques i emocionals “centres cognitius sup.”)
Lligada al processament emocional.

Dra. Jennifer Grau