TEM 4.

1 ÍNDEX BORSARIS
Índex borsari bàsicament és un indicador que ens mostra la variació o l’evolució
d’un conjunt d’actius que podem dir que es una cartera, que obligatòriament ha de
cotitza a borsa.

 Representa l’evolució d’una cartera d’accions i a de mes ha de representar el

mercat borsari el qual es refereix (per aquest motiu hi ha tant índex per
cada mercat borsari)
 Normalment, aquest cartera tracta de representar el mercat borsari al qual
es refereix
 Pe tant, es tracta d’un nombre que representa l’evolució del mercat borsari
al qual es refereix

Que requereix definir per un índex borsari?

 Les empreses que formen part i les accions que formen part d’aquest índex
 El mètode de ponderació que s’aplica
 Quin dia es pren com a base
 Quin valor es dona a la base

Elecció del mercat

Tot índex borsari requereix definir el mercat que pretén representar

Per exemple:

 La borsa de Nova York

 El conjunt del mercat europeu de renda variable
 El conjunt del mercat de renda variable dels Estats Units
 Un segment (sector) d’un determinat mercat.

Quins són els principals Índex borsaris del món:

EuropaIbex 35 (BME) el que representa son les 35 empreses més important i

més líquides d’Espanya

Regne Unit FTSE 100  Índex que desenvolupa la borsa de Londres 100
empreses amb major capitalització de Londres

Quin criteri de ponderació?

Els dos principals mètodes de ponderació utilitzats en els índex borsaris són:

1. Capitalització (el més acceptat per els índex)

2. Preu

El mètode de capitalització és el més acceptat amb una àmplia diferència

Variants del mètode de capitalització

Capital total  Suma del capital flotant i el capital dels grans accionistes

Capital flotant la part del capital d’una empresa que cotitza en borsa que
pertanyen a petits inversors i que per tant no esta controlat per els grans
accionistes.

Molts índex borsaris inclouen només les accions de capital flotant.

Ponderació per capitalització

ni Nombre d’accions de l’empresa i

Pit Preu de l’acció en el moment t (per exemple, a final del dia t).

I0 Valor inicial de l’índex (fixat per conveni, per exemple 100)

U Nombre total d’empreses a l’índex

Hipòtesi provisional:

 El nombre d’accions no ha variat entre o i t

 Tampoc ha variat la composició de l’índex

L’índex de valor ponderat és igual a la capitalització borsària actual dividit entre la

capitalització borsari l’any base multiplicat per el número de índex.

Capitalització borsària és simplement la multiplicació del nombre d’accions que te

una empresa en circulació per el preu del mercat

Índex de valor ponderat = (Capitalització borsari actual / capitalització borsari de

l’any base)* 100 (número d’índex)
L’Índex com a cartera (ponderació per capitalització)

 Rendibilitat de l’Índex (I), rendibilitat de l’acció (i) entre t-1 i t:

Rendibilitat de l’index (Resta l’índex del període t – l’índex per el període t-1/
l’índex per el període t-1)

Rendibilitat de l’acció Resta el preu de l’acció en el moment t- el preu de l’acció

t-1 / el preu de l’acció per el moment t-1

 Pes de l’acció (i) dins l’índex (segons la capitalització a principi del període)

Pes de l’acció Multiplicar el número d’accions d’aquella empresa en el moment t-1

per el preu de l’acció en el principi del període t-1/ la suma total (capitalització
borsari t-1 de tot el índex)

Rendibilitat del índex en el moment t = la suma de multiplicar el pes de cada acció

per la rendibilitat individual de cada acció en el moment t.
La ponderació per preus

L’índex es pondera pel preu de les accions de cada empresa, sense tenir en compte
el nombre d’accions.

Índex, valor i rendibilitat

 La finalitat d’un índex borsari és mesurar l’evolució conjunta dels preus a la

borsa.
 La major part dels índex no s’ajusten pel pagament de dividends (quan una
empresa paga un dividend, el preu de l’acció baixa per aquest import).
 No obstant existeixen “índex de rendibilitat” que s’ajusten segons el
pagament del dividends (normalment, suposant que el dividend es
reinverteix en les mateixes accions).
 Els índex s’ajusten quan tenen lloc operacions financeres que poden afectar
el valor de l’índex però sense afectar al valor total de les accions. La
normativa de cada índex explica aquests ajustaments.
 També s’ajusten sempre que canvia la composició de l’índex

Quines empreses formen part d’un índex borsari?

 L’objectiu és que l’índex sigui representatiu del mercat

 Per a ser representatius, els preus han de ser el resultat d’un nombre
elevat de compravendes, és a dir, les accions que formen part de l’índex han
de presentar una liquiditat alta.
  La organització que calcula l’índex (la societat rectora de la borsa o una
empresa especialitzada en informació financera com Bloomberg o
Standard&Poors) en decideix la composició

Tipus d’ índex segons el nombre de títols:

 Índex de blue-chips: Inclouen les empreses més importants

o Dow Jones Industrial Average: 30 títols
o IBEX-·35: 35 títols
o EuroStoxx-50: %0 títols
 Índexs amplis: inclouen un nombre elevat (molt elevat) de títols:
o S&P 500: 500 títols
o NASDAQ Composite: Més de 5000 títols

4.2 Estratègies Financeres

Què és una estratègia?

Una estratègia és un pla mediant el qual és busca es aconseguir un objectiu que

prèviament hem definit.

 Definir l’aplicació de recursos i decidir el curs d’acció per assolir uns

objectius determinats.
 Convé distingir l’estratègia de la tàctica
o La tàctica (mesura molt més concreta) consisteix en les accions
concretes que es duen a terme per aconseguir els objectius de
l’estratègia en el marc del curs d’acció prèviament definit.

Estratègia d’inversió vs. Estratègia d’especulació

Inversió és un pla dissenyat per seleccionar una cartera d’actius de la qual es vol
obtenir beneficis.

Especulació Assumir un risc molt més elevat amb l’objectiu d’obtenir un benèfic
major que amb altres operacions financeres.

Una estratègia financera pot ser purament d’inversió, purament d’especulació o

combinar inversió i especulació.

Inversió real vs. Inversió financera

Inversió real Quan el diner que tenim i volem invertir, l’invertim amb actius
tangibles o productius i per tant l’objectiu es generar recursos i augmentar el seu
valor.

Inversió financera Invertim amb actius no tangibles com per exemple títols de
deute o accions d’una empresa. El seu objectiu és buscar el rendiments explícits
que generen aquests actius com pot ser dividends o interessos i gaudir de
l’augment del seu valor en el mercat financer. Podem dir que la inversió financera
és beneficia del valor creat de les inversions legals

Quina relació té la inversió financera i l’estratègia

Tota inversió financera forma part de l’estratègia de la persona o l’organització

que la du a terme.

La inversió financera forma part de la estratègia de la persona o de la organització

que la dur a terme i cada inversió en concret es un dels cursos d’acció que
desenvolupen l’estratègia

És eficient el mercat financer?

Propietats bàsiques dels mercats eficients:

 En un mercat eficient els preus incorporen tota la informació disponible

 Els preus només canvien quan arriba nova informació
 La informació nova és impredictible per definició
 Per tant, en un mercat eficient no podem predir els canvis dels preus
 En un mercat eficient PREU= VALOR

Estratègies d’inversió en un mercat eficient

En un mercat eficient l’estratègia que es dur a terme és una estratègia passiva

perquè en un mercat eficient no podem obtenir cap tipus de benefici anticipant el
canvi de preu. La única inversió possible es la cartera de mercat amb renda fixa.
Per tant seguint aquestes premisses si considerem que el mercat es eficient
seguirem una estratègia passiva (invertir en una cartera de títols similars a
l’índex del mercat i la combinem amb la renda fixa per ajustar el risc)

Els inversors que duen a terme aquesta estratègia es conformen a assolir la

rendibilitat que ofereix el mercat que implica es obtenir menys benefici però amb
un risc molt petit.

Els perfils dels inversors que duen a terme una estratègia passiva per norma
general es un perfil que no requereix de molt coneixement i tendeixen a invertir
amb empreses grans que van a l’alça. Una estratègia passiva es una inversió
conservadora

I si apreciem ineficiències en el mercat?

Si en el mercat trobem ineficiències el que farem serà apostar per una estratègia
activa. Una estratègia activa a diferència de les passives el que fan es intentar
transformar en beneficis les ineficiències que observen els seus gestors en el
mercat. El principal objectiu és transformar la informació en beneficis. Implica
molt més risc que les estratègies passives i molt més coneixement del mercat, mes
pendents de les fluctuacions del mercat. Però a l’hora també podem obtenir un
rendiment més alt al que ofereix el mercat.

Estratègia activa= inversió atrevida

No tots els inversors disposen de la mateixa informació

Recordem els nivells d’eficiència del mercat financer:

 Eficiència feble Els preus incorporen la informació passada que continua

essent rellevat pel futur.
 Eficiència semi-forta Els preus incorporen la informació publica
 Eficiència forta A més incorporen anàlisis acurades de les empreses i de
l’economia.

Un inversors pot tractar de situar-se a un nivell d’informació superior a la mitjana

del mercat (es considera entre l’eficiència feble i semi-forta). Aleshores pot
tractar d’obtenir benefici a partir d’aquesta informació. Per a obtenir la
informació addicional haurà d’assumir un cost. La gestió professional (fons
d’inversió) té l’objectiu d’oferir una bona gestió de les anàlisis del mercat que du a
terme.

Estratègies passives

 Comprar i mantenir S’adquireix una cartera i no es modifica en un període

determinat.
 Indexar Es reprodueix (aproximadament) el comportament d’un índex
prèviament escollit.
Com indexem?

1. Invertint en una cartera que té la mateixa composició que l’índex:

pràcticament impossible quan es tracta d’índex que tenen molt títols. En
aquest cas, els costos de gestió serien inassumibles
2. Invertir en un nombre reduït de títols que prèviament s’ha estudiat que
donà lloc a una cartera que es comporta aproximadament com l’índex. Tenint
en aquest cas el risc de seguiment (TRACKING ERROR)
3. Invertim en lletres del tresor i prendre una posició de comprar en un
contracte de futurs sobre l’índex de la borsa.

Estratègies actives

TOP-DOWN (de dalt a baix)

Les persones que duen a terme aquest tipus d’estratègia el que fan es començar
analitzant les dades macroeconòmiques com per exemple l’evolució del producte
interior brut d’un país o regió, evolució de les taxes d’interès, preus del petroli,
inflació, índex de confiança dels inversors, tipus de canvi…, desprès d’això el que
fan és analitzar una economia en concret i cada departament i una vegada ja ho han
trobat desprès marxen a un altre economia més concreta. Van de dades més
generals a dades més petites.

Algunes estratègies se centren en una única variable: Estratègies Simples, i altres

en combinacions de variables: Estratègies Compostes.

Estratègies top-down simples:

 Market-timing augmenten o redueixen la inversió en accions combinant-la

amb reduccions o augments d’una posició en lletres del tresor. L’objectiu és
comprar quan el mercat està baix i vendre quan està alt. Acostumen a
basar-se en prediccions d’anàlisi tècnic. (Mai es podrà obtenir el màxim
rendiment amb aquesta estratègia)
 Group rotation El gestor va canviant de sector segons les previsions de
canvis de preus.

Estratègies top-down compostes:

 Arbitratge pricing theory (APT) L’ATP es basa en estudis molt amplis del
comportament de les accions explicats a partir de variables
macroeconòmiques. Tracta de construir carteres de factor, és a dir,
carteres que tendeixen a comportar-se com un factor de l’economia (per
exemple, canvis de valors similars als de l’evolució del PIB). L’ATP s’enfoca a
estratègies de llarg termini per a inversors (o gestors de fons) que
 prefereixen assumir el risc d’una variable macroeconòmica que el risc del
mercat en general.

BOTTOM-UP

Simples:

 Especulació sobre accions individuals a partir del coneixement que el gestor

té sobre les empreses.
 Es basen principalment en factors de risc específic: descobriment d’un nou
producte que farà pujar el preu, problemes de l’empresa que faran baixar el
preu, fusions o adquisicions…
 Alguns gestors apliquen estratègies bottom-up basant-se en l’anàlisi tècnica
d’empreses.

Compostes:

 DATA MINING És una tècnica que permet analitzar grans bases de

dades de manera automàtica o gairebé totalment automàtica amb l’objectiu
de trobar diferents patrons que expliquin els comportament d’aquestes
dades que s’estan estudiant. Per tal el que fan es especular a partir d’aquest
anàlisi estadístic de les dades de les empreses.
 Un cas és el model barra que es un model que esta gestionat per MORGAN
STANLEY CAPITAL INVESTMENT

Què diu MSCI del Model de barra

PORTFOLIO MANAGEMENT

Per atraure actius, els gestors han de destacar entre la multitud. El repte és que,
el mercat cada vegada més competitiu actual, la diferenciació és alhora més
important i més difícil que mai.

L’èxit requereix assolir tres objectius:

1. Dissenyar la millor estratègia

2. Oferir un rendiment superior
3. Comunicar-se sobre l’estratègia i el rendiment d’una manera clara, concís i
convincent.

MSCI és líder en subministrament d’eines per ajudar els gestors d’actius a

construir i gestionar millors carteres. Els propietaris d’actius utilitzen les nostres
eines de gestió de riscos per a la investigació, les dades, els punts de referència i
les classes de múltiples actius per determinar si els gestors que contracten
proporcionen rendiments adequats al risc. Els gestors d’actius utilitzen els nostres
models i eines d’atribució de rendiment per entendre els motors de rendibilitat de
les seves carteres.

Oferim un conjunt de models d’atribució de rendiment amb els quals analitzar les
fonts de rendiment de la cartera de forma absoluta o relativa. Les nostres eines
són de múltiples actius i de múltiples divises i recopilem dades de mercat i d’actius
diàriament. Un flux de treball simplificat fa que els informes d’atribució siguin
intuïtius i eficients.

Estratègia de valor i estratègies de creixement

Criteris de valor i creixement segons S P

GROW FACTORS (Empresa amb
creixement)
La variació amb tres anys dels
beneficis per acció sobre el preu per
acció
Tassa de creixement de les vendes per
acció amb tres anys
Variació del preu en 12 mesos.
VALUE FACTORS (Empresa de valor)
Relació entre el valor comptable i el
preu
Relació entre el benefici i el preu
Relació les vendes i el preu

EMPRESES DE CREIXEMENT (S P Índex)

EMPRESES DE VALOR (S P ÍNDEX)