TEMA 5: AVALUACIÓ DE LA PERFORMANÇA DE

LES ESTRATÈGIES EN RENDA VARIABLE

Fons d’inversió

El fons d’inversió és un producte financer on un gran nombre de persones aporten

diners en un fons comú. Es un fons comú de diners format per moltes persones i
que te un objectiu que és obtenir uns rendiments que siguin mes atractius
(superiors) al que podríem obtenir participant individualment. Diem que es millor
fer conjuntament que individual perquè a vegades es impossible invertir en moltes
coses per un tema simple de capacitat monetària, no tenim un pressupost per
invertir molt gran aleshores sinó pots invertir en un pressupost gran que et fes la
cartera d’inversió òptima doncs a vegades aquests fons comuns els que fan es
intentar fer aquestes carteres.

Per una banda tindríem que es possible no tenir el pressupost per fer una gran
inversió a borsa i per lo tant tenir uns rendiments alts, per altra banda és possible
que no tenim la informació suficient o els coneixement suficients per l’elecció dels
actius o títols que volem tenir en cartera i per lo tant hi haurà gent preparant un
fons comú que estarà millor gestionat i amb una estratègia millor de la que podríem
fer nosaltres.

Cartera òptima esta formada per molts actius i un sol individu no la pot fer ja que
no té suficient capacitat monetària.

Qui gestiona o decideix la compra, la venda, la estratègia i les condicions de cada

fons doncs la societats gestores. Com a societats gestores es poden trobar bancs,
agencies que nomes gestionen fons d’inversió, BBVA, MAFRE.

Classificació dels fons d’inversió

Existeixen diferents classificacions perquè ens ajudin a escollir amb més facilitat
quins serien els fons més idonis per nosaltres.

La comissió nacional de mercats de valors fa la seva classificació, la associació

d’institucions d’inversió col·lectiva també fa la seva classificació i molts
informadors que analitzen la borsa també fan les seves classificacions.

La primera classificació seria:

- Fons monetari son fons que la seva característica principal es que tenen
una vocació inversora a curt termini. El termini de venciment dels actius és
inferior a 18 mesos. Solen invertir en actius de renda fixa amb elevada
liquiditat, podrien invertir en lletres del tresor…
- Fons de renda variable Son carteres majoritàriament integrades per
actius de renda variable, actius de la qual la seva rendibilitat dependrà de
com evolucioni la empresa. Aquesta rendibilitat te forma de dividends. Dins
 dels fons de renda variable que serien els mes extensos hi ha moltes
subcategories, es poden fer categories segons les seves estratègies, segons
la divisa que utilitzen, segons el risc… La renda variable canvia segons com
va l’empresa o la institució. Quan parlem de renda variable parlem d’invents
(beneficis)
- Fons de renda fixe Aquests fons poden ser a curt, mig o llarg termini que
el que inclouen son actius de renda fixe, poden incloure derivats, els
derivats que inclouen els de renda fixe tenen una condició que l’actiu
subjacent que es l’actiu que queda darrera del producte derivat ha de ser
de renda fixe, no pot ser una acció ja que l’acció és renda variable. De renda
fixe hi ha institucional, publica com serien els bons, les obligacions, pagares
(c/t). La renda fixa es aquella que ens dona un rendiment fixe passi el que
passi amb l’empresa. La renda fixe es parla d’interès o bons.
- Fons mixtes Combinen de renda fixe i de renda variable amb un%
diferent. Els fons de renda mixta assumeixen un risc de classe mitja.
Normalment el fons esta compost per un70% de renda fixe i un 30% de
renda variable.
- Fons garantits Te un objectiu concret de rendibilitat i garantitza que
tindràs aquella rendibilitat. Tan poden ser de renda fixe o de renda
variable. Esta pensat per inversors conservadors per un perfil de risc
conservador. Sol ser un fons que genera comissions elevades.

La segona classificació seria:

- Fons d’acumulació Els rendiments que generen els actius del fons
s’utilitzen per augmentar patrimoni del fons, és a dir, s’utilitzen per fer
noves inversions, s’acumula la rendibilitat és a dir els dividends o els
interessos dels valors que composarien aquest fons es reinverteixen en el
propi fons. En un principi comences amb una inversió inicial i ha passat un
cert temps i ja vols retirar el fons el que et trobes es que la quantia és
major a la inicial posada en fons.
- Fons de distribució El que fan és repartir el rendiments generats dels
actius en les seves carteres entre els participants dels fons. Són fons que
reparteixen dividends, interessos… En el mercat existeixen més fons
acumulats que de distribució

La tercera classificació seria:

- Categories del fons representat per un lletra (A,B,C,D,E…) Aquestes

categories les estableix el propi gestor normalment la lletra A es el millor
fons i la lletra Z seria el pitjor. Les categories dels fons s’estableixen
segons:
o Import mínim d’inversió
o Durada mínima d’inversió
o Risc
 o Comissions

Cada fons té el seu propi ISIN que és el que identifica el fons i que per cada fons
es diferent.

Com seleccionar un fons?

A l’hora de seleccionar un fons d’inversió hem de considerar un seguit de

paràmetres. Aquests paràmetres són:

- Diferents classes de fons

- Característiques de l’inversor
o Preferències d’objectius
o Preferències de sector
o Preferència de l’inversor
o Perfil de risc Normalment no solem ser propensos al risc. Moltes
persones que el nivell de risc que pot suportar un inversor es aquell
risc que et deixa dormir, en el moment en que ja no pots dormir el
risc ja no el pots assumir.
- Ràtios més freqüents ens ajuda a fer la selecció

Què és anàlisi de la performança?

Un anàlisi de performança es fa amb mesures de performança i aquestes mesures

de performança són ràtios que comparen rendibilitat amb risc d’un fons d’inversió.
Altres mesures d’anàlisi no comparen la rendibilitat amb el risc sinó que només
tracta un dels dos. La diferencia amb l’anàlisi de performança es que fa la
comparació de la rendibilitat i el risc. El risc que tenim ha de ser compensat amb
una rendibilitat determinada, amb menys risc menys rendibilitat. Aquestes
mesures son interesants e importants per veure l’elecció del fons, la qualitat de la
gestió del nostre gestor…

L’anàlisi de performança mesura la qualitat de gestió d’un fons. Comparen un actiu

financer (acció, obligació, cartera…) amb una cartera de referència

Cartera de referència

La cartera de referència també se l’anomena BENCHMARK o índex de referència i

aquesta cartera de referencia que seria la que englobaria un % més gran o més
petit de totes accions o obligacions , es bastant impossible d’aconseguir-la i per lo
tant la cartera de referència que s’agafa no es la cartera de mercat sinó que
s’agafa un índex borsari.

La cartera de referència es serveix com objectiu per guiar i orientar i també per
comparar l’evolució dels valors. En el moment d’escollir l’índex l’hem de triar segons
la cartera que estem fent, s’ha de semblar a lo més possible.
Anàlisi i valoració

Existeixen moltes ràtios per valorar i analitzar un fons d’inversió. Hi ha ràtios que
son comuns entre carteres. En el moment de fer un anàlisi hem d’aplicar la mesura
més apropiada al nostre objectiu i a la nostra estratègia, això vol dir que no tots
els ràtios ens volen dir el mateix perquè no tots els ràtios valoren el mateix,
perquè no tots els ràtios utilitzen les mateixes variables de càlcul…

Mesures de performança

Les ràtios de performança que comparen risc i rendibilitat i que més utilitzarem
són:

- Ràtio de Sharpe
- Ràtio de Treynor
- Alfa de Jensen
- Ràtio Informació

Són mesures de qualitat del fons i si que farem nosaltres el càlculs

Altres mesures que no son de performança són:

- Coeficient de correlació
- Beta
- Tracking Error
- Màxim drawdown

No calcularem aquestes ultimes mesures, el que si que farem serà interpretar els
resultats que ja es dona l’informe.

Ràtio de Sharpe

És un indicador que ens mesura la prima pel risc (rendibilitat- taxa lliure de risc)
per cada punt percentual de desviació típica del rendiment de la cartera.

La prima de risc és el premi per el risc i sempre es la diferència entre la

rendibilitat i la taxa lliure de risc.

On:
Interpretació Excés de rendibilitat sobre el rendiment sense risc que el fons
ofereix per unitat de risc assumit.

La desviació típica es una mesura de risc total. El risc total d’una empresa és
divideix en dos:

1. En risc sistemàtic  És el risc del mercat, mai es pot eliminar ni controlar

2. En risc específic És el de l’empresa en concret

Anàlisi:

- Comparació de l’evolució de la ràtio al llarg del temps, quan major sigui la

ràtio de Sharpe, millor haurà estat la gestió del fons.
- Comparació de la ràtio del fons que estem analitzant amb la ràtio del
mercat (Índex de referència)


o Quan més alta sigui la nostre ràtio de més bona qualitat es el nostre
fons, estem guanyant més que el mercat amb comparació al risc del
mercat.

És una de les ràtios més utilitzades perquè relaciona la rendibilitat del fons amb la
seva desviació típica.

Ràtio de Treynor

Mesura la prima pel risc (rendibilitat-taxa lliure de risc) per unitat de risc
sistemàtic o no diversificable del fons, representada per la seva Beta.

On:

Interpretació Excés de rendibilitat sobre el rendiment sense risc que els fons
ofereix per unitat de risc sistemàtic

Anàlisi:

- Comparació de l’evolució de la ràtio al llarg del temps. Quan major sigui la

ràtio de Treynor, millor haurà estat la gestió del fons.
- Comparació de la ràtio del fons que estem analitzant amb la ràtio del
mercat
 o
 La Beta del mercat és sempre 1

Prendre el risc sistemàtic com a mesura de risc implica que el gestors dels fons
gestionen les seves carteres de forma eficient (ben diversificat). És a dir, que
anul·len els risc específic dels actius mitjançant la diversificació. Per tant, seria
raonable remunerar als inversors únicament pel risc sistemàtic que suporten.

Alfa de Jensen

Mesura la diferència entre la rendibilitat esperada, és a dir, la que correspon al

risc sistemàtic assumint la realment obtinguda pel fons.

On:

El primer parèntesi és la rendibilitat obtinguda per el fons i el segon parèntesi és

el que passaria si nosaltres tinguéssim la cartera de mercat però tinguéssim aquest
risc sistemàtic, quina rendibilitat hauríem de tenir.

La nostra cartera hauria de rendir més que el mercat associat o adaptat al risc que
tenim.

Interpretació Excés de rendibilitat obtingut pel fons per un nivell de risc

determinat

Anàlisi:

- En funció de que el fons superi, iguali o estigui per sota del rendiment
esperat tindrà una alga positiva, neutre o negativa
- Alfa> 0 El gestor del fons està aconseguint una prima de rendibilitat
superior a la que li correspondria pel risc sistemàtic assumit.
- Alfa < 0 El gestor del fons està aconseguint una prima de rendibilitat
interior a la que li correspondria pel risc sistemàtic assumit.

Ràtio d’informació

Ràtio desenvolupat pel propi sector de gestió de fons. Mesura la performança de la

cartera en relació al Tracking Error. Mesura el valor afegit proporcionant pel
gestor respecte la diferència entre la rendibilitat del fons i la cartera de
referència.
On:

Interpretació:

- Excés de rendibilitat de la cartera analitzada sobre la cartera de

referència pel risc suportat en la inversió
- Aquesta ràtio mostra la influència que ha tingut un gestor en la rendibilitat
d’una cartera en comparació amb el comportament del benchmark
- El terme ràtio d’informació deriva de la idea de que es guanya més que el
benchmark ja que el gestor té “informació especial”

Anàlisi:

- Els fons de qualitat es situen en la part positiva del Tracking Error,

superant així la rendibilitat de la cartera de referència amb la seva gestió
- EL fons pitjors destrueixen valor amb la seva gestió, situant-se en la zona
negativa del Tracking Error (resultat de la ràtio negativa)

Coeficient de correlació

- Mesura el sentit dels moviments i la similitud en la relació entre el fons i la

cartera de referència
- És una ràtio important en la construcció de carteres de fons d’inversió,
perquè l’efecte positiu de la diversificació depèn de la correlació entre els
diferents actius de la cartera.
- Si la ràtio és baixa no té sentit analitzar ni l’alfa de Jensen ni la Beta, ja
que les dues es basen en la correlació en les seves formules de càlcul

Anàlisi:

- Oscil·la entre 1 i -1
- Correlació positiva indica que el mercat i el fons fluctuen en el mateix
sentit.
- Correlació zero indica que la influència del mercat és baixa i que les
variacions en el fons són causades per altres factors.
- Correlació negativa indica que el fons i el mercat fluctuen en sentit
contrari.
Beta

- Mesura la sensibilitat de la rendibilitat d’un fons en comparació a la

rendibilitat de l’índex de referència
- Indicador del risc sistemàtic que assumeix un fons.

Interpretació Una Beta alta significa rendibilitats esperades més altres, però
també major risc.

Error interpretació Moltes vegades es pensa que la Beta mesura el risc del fons,
però a aquesta afirmació no és totalment correcte ja que no mesura el risc absolut

Una Beta baixa o significa que tingui un nivell baix de risc, sinó que el risc del fons
és baix en comparació a l’índex de referència

Anàlisi:

- Beta = 1 Fons neutres

- Beta < 1 Fons defensiu (obtenim menys pèrdua i a la vegada menys diners),
es considera fons defensiu en el moment que el mercat ha baixat. Perfil
d’inversors adversos al risc
- Beta > 1 Fons agressiu són fons que tendeixen a varia més que la seva
cartera de referència és a dir si la cartera de referència es revaloritza
(guanya) el fons guanya per sobre del guany de la cartera. Si l’índex es
devalua, el fons és devaluarà mes que la cartera. Quan guanya, guanya més
que la cartera de referència però quan perd, perd mes que la cartera de
referència.

Beta del mercat normalment sol ser 1

Tracking Error

Mesura la relació que existeix entre el diferencial de rendibilitat d’un fons i la

seva cartera de referència o benchmark, i el risc que assumeix en la gestió al
separar-se en major o menor mesura de l’índex de referència

Interpretació Mesura el marge de maniobra en termes de volatilitat de la

rendibilitat que el fons té en el mercat.

Anàlisi:

- Un Tracking Error elevat indica que el gestor té més capacitat per

sostenir-se de l’índex de referència.
Màxim drawndown

- Mesura la diferència que existeix entre el màxim i el mínim que el fons ha

registrat entre un màxim i el següent
- Aquest indicador influeix més en els inversors de perfil conservador, ja que
la volatilitat és més important.
- Aquest indicador s’expressa normalment com un percentatge respecte al
màxim assolit pel fons.

Gestió del fons

- Gestió activa del fons El gestor determina la composició de la cartera, el

risc, el temps de l’actiu… d’una manera activa. Normalment aquests fonts
tenen un Tracking error superior a 5.
- Gestió passiva del fons Normalment mes o menys es replicar l’index de
referència. No vol sortir-se del índex de referència sinó comportar-se com
una cartera de referència. La seva estratègia es establir una distribució
d’inversió i no sol modificar la estratègia. Normalment en aquest fons el
Tracking error es proper a 0