Inversió: capital que l’empresa dedica a la compra de béns.

Despeses:

Costos: valor monetari dels béns i serveis que l’empresa consumeix en el

desenvolupament de la seva activitat. Els costos els podem classificar de
diverses maneres: fixes/variables; directes/indirectes; llarg/curt.

Costos fixes: romanen constants davant variacions en el volum de

producció, dins d’un període de temps determinat.

Costos variables: varien en funció del nombre d’unitats produïdes o

adquirides.

Costos directes: són els que es poden assignar amb certesa a una unitat
de producte (bé o servei) i en una quantia concreta i objectiva, en haver-
hi una mesura individualitzada d’aquest consum.

Costos indirectes: corresponen a dos objectes o més de cost, per la qual

cosa és difícil separar quan consumeix cadascun. Per resoldre quina
quantitat de cost s’imputa a cada unitat de producte es recorre a criteris
subjectius.

Llarg: preguntar.

Curt: preguntar.

Preu: una vegada valorat el cost del producte es podrà fixar el preu amb més
certesa. Importància de l’estimació dels costos correcta i aproximada a la realitat.

PREU DEL PRODUCTE = costos totals + marge de benefici (%).

Aspectes recomanable a tenir en compte per fixar el preu d’un producte: cost del
producte (marge de benefici), percepció del comprador sobre el preu del
producte + variació de la demanda en funció de les variacions del preu i els preus
de la competència.

Ingressos: és important calcular els ingressos futurs mitjans estimant les ventes
que es puguin produir.

Càlcul: Preu del producte * les ventes.

El punt mort: o també anomenat llindar de rendibilitat, és el punt en què els
ingressos són iguals als costos totals, per tant, serà el moment en el qual
començarem a obtenir benefici.

PM < 0 → pèrdues. (volum de ventes)

PM > 0 → benefici. (volum de ventes)

Fórmula: CF / (P – CV unitat) = Q (punt mort, unitat de productes)

El pla de finançament: analitza i determina les fonts de finançament de

l’empresa, és a dir, d’on obtindran els socis els diners per efectuar les seves
inversions.

Les diferents vies per adquirir aquests diners es coneixem com fonts de
finançament.

Fonts de finançament: indiquen d’on obtindran els socis els diners per efectuar
les seves inversions.

Segons la seva permanència en l’empresa

Curt termini: el termini de devolució és inferior a un any. Els proveïdors

permeten posposar-ne el pagament, normalment durant 30, 60 o 90 dies.

Llarg termini: el termini de devolució és superior a un any. Els bancs poden

concedir crèdit per períodes llargs (2, 5 o 10 anys vista).

Per la seva titularitat

Recursos propis: els que l’empresa no ha de tornar.

Ex: les aportacions dels socis al capital de l’empresa (en diners o en

espècie), l’autofinançament, la capitalització de la prestació per
desocupació, societats de capital de risc...

Recursos aliens: els que l’empresa ha de tornar.

Ex: préstecs i crèdits, societats de garantia recíproca, crèdits dels

proveïdors, contractes i serveis financers (lísing, rènting, factoring), ajudes
i subvencions.

Segons la seva procedència:

 Recursos externs: els que no es generen en el procés productiu.

Recursos interns: els que genera l’empresa a través del seu procés
productiu (i que són reinvertits en aquesta).

Lísing

Contracte pel qual una empresa lloga a una altra un bé moble o immoble, amb
opció de comprar-lo en acabar el període pactat.

Rènting

Consisteix en llogar un equip, per un període de temps determinat, a canvi d’una

renda periòdica. El pagament de la renda inclou el dret a l’ús del bé, el
manteniment d’aquest i l’assegurança que cobreix possibles sinistres.

Daypo

La inversió és el desemborsament de capital per posar en marxa l’empresa,

mentre que els costos es produeixen quan té lloc el consum.

Cost d’oportunitat: allò que renunciem quan prenem una decisió econòmica.

Quan es compren matèries primeres es considera una despesa.

Societat de garantia recíproca: proporcionar avals a les pimes que en siguin

sòcies.

Les subvencions i ajudes formen part de les polítiques per al recolzament de les
empreses i el foment de les iniciatives emprenedores. Aquestes són,
normalment, acordades per les AAPP i amb les subvencions no és necessari
retornar l’import prestat.

El pla d’inversions inclou tots els elements que necessita l’empresa per realitzar
la seva activitat; per tant, reflecteix en què emprarà els diners que té a l’inici. És
el document en què s’enumeren de manera precisa les adquisicions i despeses
necessàries per crear una empresa.