MATEMÀTIQUES 1

José Colera • Ignacio Gaztelu

Continguts
s
amb activitat
ls
competencia

1r ESO
 PRESENTACIÓ
5. AnglesI ESTRUCTURA
en els polígons
5
Aquest projecte d’aprenentatge competencial s’estructura en 10 temes presentats amb criteris de connectivitat de
la informació, abundants5.1. Sumai exercicis
exemples
IM
intel·ligències múltiples.
Cada tema comença amb
una doble pàgina que et si­
tua en el contingut.
Introducció històrica que
explica de manera senzilla
com es van plantejar en el
passat els diversos problemes
matemàtics.
5.2. Suma dels angles d’un quadrilàter
Destacats en color: de­
fini­cions i procediments
principals.
Exercicis i problemes re-
solts per practicar els proce­
diments més importants.
ExErcici rEsolt
Recorda
Recorda
Recorda
Definició d’algun concep­
te important que
nient retenir.
Bateria d’activitats per apli­
car els coneixements adqui­
rits i per treballar les compe­
tències bàsiques.
En cada activitat s’indi­
ca el nivell de dificultat:
: baix
: mitjà
: alt
Angles d’un triangle
dels angles eni una
resolts un triangle
proposta d’activitats que té en compte l’estimulació de les
Abans de començar, utilitza el que ja saps
TEMA 5 1. Quina fracció d’hora són
a) 13 minuts
b) 15 minuts
c) 20 minuts
9
10
8
11 12 1
2
4
3 9
10
8
11 12 1
2
4
3 9
10
8
11 12 1
2
4
3
LES FRACCIONS
7 6 5 7 6 5 7 6 5
2. Si repartim tres pans entre quatre persones, quina fracció de pa correspon a cada una?
Activitats prèvies per
Una mica d’història
Els egipcis, al segle xvii aC, utilitzaven les fraccions de manera molt curiosa: només admetien les posar al dia allò que ja has
que tenien l’1 com a numerador (fraccions unitàries):
de saber sobre el tema.
1 , 1 , 1 , 1 , ... 3. La Marta i la Isabel sopen en una pizzeria. La Marta menja tres quarts de pizza i la Isabel quatre
2 3 4 5 terços. Quina de les dues ha menjat més pizza?
Això significava que, en repartir 4 pans entre 7 persones, en comptes d’expressar el resultat com
4. A la classe hi ha dotze noies i divuit nois. Observa el que diuen la Berta i en Jordi. Qui dels dos té
4 1 1 1 1 1
a , l’havien de representar així: + , o bé així: + + . raó? Explica per què.
7 2 14 3 6 14
12
Les noies sou
Aquest mètode feia que la utilització de les fraccions fos una tasca complicadíssima; per facilitar- 20
de la classe.
la una mica s’ajudaven d’unes llargues i enfarfegadores taules.
Aquesta utilització de les fraccions, tot i que ens pot semblar antiquíssima, no només 2
Nosaltres som els
va ser imitada pels grecs, sinó que fins i tot va arribar a l’Europa del segle xiii, tres mil 5
de la classe.
anys més tard, on la van fer servir simultàniament amb les fraccions ordinàries.
5. L’Andreu es menja la meitat d’una xocolatina, després la quarta part i, per acabar, l’octava part.
Quina fracció de xocolatina s’ha menjat? Quina fracció li’n queda?
Però encara n’has d’aprendre més
Enumeració dels coneixe-
Relacionaràs les fraccions i els nombres naturals. Identificaràs les fraccions equivalents. Reduiràs
fraccions a comú denominador i resoldràs problemes nous.
6. Quin d’aquests pesos equival a tres quarts de quilo? I quin correspon a dues cinquenes parts?
ments nous que assoliràs i
3,4 Kg 0,4 Kg 2,5 Kg 0,750 Kg 0,075 Kg
7. En Miquel destina dues sisenes parts del seu salari a pagar la lletra del pis, tres novenes parts a des-
peses corrents i estalvia els 500 € que li queden.
activitats que podràs resoldre
a) Quina fracció del salari estalvia? b) Quin és el salari d’en Miquel?
www 1. Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on
també podràs trobar activitats per posar-los en pràctica.
quan els hagis assimilat .
112 113
TEMA
5. Angles en els polígons Angles d’un triangle 5.3. Suma dels angles d’un pentàgon Aplica-ho: activitats d’apli­
cació directa del contingut que
Tracem dues diagonals per descompondre el pentàgon en tres triangles.
Els angles de cada triangle sumen 180°. Entre els tres, els angles
5.1. Suma dels angles en un triangle sumen 3 · 180° = 540°. Per tant, els angles de tots els pentàgons su-
men 540°.
Per trobar la suma dels angles d’un triangle qualsevol, tracem per un
dels seus vèrtexs la paral·lela amb el costat oposat i raonem de la mane-
ra següent: Retalla un triangle qualsevol i
Els cinc angles de qualsevol pentàgon sumen 540°.
Així, cada angle d’un pentàgon regular (tots els angles són iguals) fa s’ha explicat i exemplificat.
pinta cada vèrtex d’un color per 540° : 5 = 108°.
les dues cares. Marca els punts
a b a b mitjans de dos dels costats.
5.4. Angles d’un polígon qualsevol
c c
Els angles de color morat són iguals ja que són alterns interns en tallar les
paral·leles per la recta a. Passa el mateix amb els blaus i la recta b. Ara,
Com el pentàgon, l’hexàgon es pot descompondre, per mitjà de diago-
nals, en 4 triangles. Els seus angles sumaran, per tant, 4 · 180° = 720°.
Així, en un hexàgon regular, cada angle fa 720° : 6 = 120°.
comprovem que entre els tres completen un angle pla; és a dir, sumen 180°. Doblega el triangle per la línia
Referència al lloc web www.
El que hem fet amb quadrilàters, pentàgons i hexàgons, ho podem
que uneix els punts mitjans.
La suma dels tres angles de qualsevol triangle fa 180°. AplicA-ho generalitzar per a polígons de n costats, com veiem a continuació:
a.143. Calcula raonadament
la mida dels angles d’un octà- Un polígon de n costats es pot descompondre
5.2. Suma dels angles d’un quadrilàter
espaibarcanova.cat. Amb la
gon regular descomponent-lo en n – 2 triangles. La suma de tots els seus an-
en triangles. gles és de (n – 2) · 180°.
B Mitjançant una diagonal, el qua- Cada angle d’un polígon regular de n cos-
drilàter es divideix en dos trian- Doblega els altres dos vèrtexs. a.144. Calcula la mida dels tats fa:
AplicA-honumeració indicada pots loca­
gles. En coincidir els tres angles, com- angles d’un polígon regular de (n – 2) · 180°
A La suma dels angles de cada provem que fan 180°. 12 costats. n
triangle fa 180°.
Els angles dels dos triangles
litzar les animacions explica­
D C sumen 180° · 2 = 360°.
ExErcici rEsolt
La suma dels angles de qualsevol quadrilàter fa 360°.
Com que els quadrats i els rectangles tenen quatre angles iguals, cada
Esbrina quant sumen tots els angles d’un decàgon qualsevol i quant fa cada angle d’un decàgon regular.
RESOLUCIÓ RAONADA
a.140.
tives, les activitats digitals i
un fa 360° : 4 = 90°, com ja sabíem. AplicA-ho
a.140. Calcula la mida dels an-
Des d’un dels vèrtexs d’un decàgon es dibuixen 7 diagonals que parteixen la figu-
ExErcici rEsolt gles d’un triangle rectangle si
ra en 8 triangles. La suma dels angles de cada triangle fa 180°. Per tant, la suma de
Un angle d’un trapezi rectangle fa 37° 11'. Què mesuren els altres angles? un dels angles fa 42° 36'.
les solucions de les autoava­
tots els angles del decàgon fa 180° · 8 = 1.440°.
ACTIVITATS
Els quatre angles sumen 360°. Dos dels angles són rectes. Els altres dos Si el decàgon és regular, cada un dels angles fa 1.440° : 10 = 144°.
sumen, per tant, 180°. Calculem l’angle desconegut: a.141. Calcula la mida dels an-
gles d’un trapezi isòsceles si un
90°
180° 179° 60' dels seus angles fa 34°.
luacions.
? RESOLUCIÓ APLICANT LES FÓRMULES
– 37° 11" ➡ – 37° 11'
90° a.142. Calcula la mida dels an- Suma de tots els angles d’un decàgon = 180° · (10 – 2) = 180° · 8 = 1.440°.
37° 11' 142° 49'
C gles d’un trapezi rectangle si 180° (10 –2)
Angle del decàgon regular = = 144°
El quart angle fa 142° 49'. 10
a.141.
un dels seus angles fa 56°45'.
www 3. Angles en els polígons
GeoGebra Referència que remet a les
aplicacions amb GeoGebra.
178 179
La relació deSabies
divisibilitat
Sabies
que…? que…?
➡
Sabies que…? Fixa-t’hi Fixa-t’hi
Fixa-t’hi
bé bé
bé a.142.
2.5.
2.1.
Ampliació del contingut de Notes d’ampliació o de
a) és conve­
l’apartat amb alguna curiosi­ recomanacions especials.
tat que convé conèixer. 2.6.
Sí, perquè la divisió 300 : 15 és exacta.
a) 18 és múltiple de 6.
300 15 300 = 15 · 20
ACTIVITATS R 2.58. La Raquel ha envasat 64 gelats en 2.63. En un magatzem de fusta s’han api- Rúbrica: activitat se­ de 18.
6 és divisor
000 20
caixes iguals. Quantes caixes ha omplert? (Escriu to- lat taulons de pi, de 35 mm de gruix, fins arribar a la
La relació de divisibilitat 2.5.
leccionada per a l’ava­
Troba com a mínim quatre parelles de tes les solucions possibles.) mateixa altura que una altra pila de taulons de roure,
nombres emparentats per la relació de divisibilitat: de 20 mm de gruix. Quina serà l’altura de totes dues
R 2.63.
2.1. Reflexiona, contesta «Sí» o «No» i jus- 420 13 70 90 11 2.59. Problema resolt
piles? (Busca, com a mínim, tres solucions.)
tifica les teves respostes, com en l’exemple: 9 18 156 6 21 Una fàbrica envia mercaderia a València cada 6 dies
luació competencial.
a) Es poden guardar 300 litres d’oli en bidons de i a Mallorca cada 8 dies. Avui han coincidit els dos
2.64. Un got pesa 75 grams i una tassa,
2.6.
20 és de 4.
15 litres sense que en sobri cap? 60 grams. Quants gots s’han de col·locar en un dels
Completa com en l’exemple: enviaments. Quant temps passarà fins que tornin a
b)
⎩ dos platets de la balança i quantes tasses a l’altre per
Sí, perquè la divisió 300 : 15 és exacta. coincidir?
b)
a) 1 8 3 ⎨ 18 és múltiple de 6. aconseguir que la balança quedi equilibrada?
300 15 300 = 15 · 20 ⎧ MCM (6, 8) = 24 Tornaran a coincidir al cap de
0 6 6 és divisor de 18.
000 20
⎩
24 dies.
2.65. Un comerciant, en un mercat, inter-
⎨ 20 és ... de 4. canvia amb un company un lot de samarretes de 24 €
b) 2 0 5
b) Si treus del forn 100 magdalenes i les empaquetes
0 4 ⎧ R 2.60. L’autobús de la línia vermella passa la unitat per un lot de sabatilles de 30 € la unitat.
4 és de 20.
en dotzenes, en queda alguna sense empaquetar? 4 és ... de 20. per la parada de davant de casa meva cada 20 minuts, Quantes samarretes entrega i quantes sabatilles rep?
c) Es pot tallar un llistó de fusta d’1,80 m en un
c) 1 8 9 i el de la línia verda, cada 30 minuts. Si tots dos pas-
nombre exacte de trossos de 20 cm?
0 2 sen a les dues de la tarda, a quina hora tornaran a
coincidir? Problemes +
c)
2.2. Cert (C) o fals (F)? d) 1 0 4 13
a) 15 està contingut exactament 4 vegades en 60. 00 8 2.66. Un grup de 60 nens, acompanyats
2.59.
b) 75 està contingut exactament 3 vegades en 225. per 36 pares, van a un campament a la muntanya.
c)
Per dormir, decideixen ocupar cada cabana amb el
c)
d)
42 és divisible per 7.
54 és divisible per 8.
2.7. Calcula mentalment:
mateix nombre de persones. A més, com menys ca-
a) Tres nombres continguts una quantitat exacta de
e) 65 conté 13 un nombre exacte de vegades. banes ocupen menys paguen. Però ni els pares vo-
vegades en 180.
len dormir amb els nens ni els nens amb els pares.
b) Tres nombres que continguin 15 una quantitat
Quantes persones hi haurà en cada cabana?
2.3.
2.64.
Indica en cada cas si a és divisible per exacta de vegades.
c) Tres divisors de 180.
b i justifica la teva resposta com en l’exemple:
d) Tres múltiples de 15.
2.67. Un granger, després de recollir en
⎩
Problemes +: més ac­
a) ⎨ a = 78 78 6 78 és divisible per 6, una cistella els ous de les seves gallines, pensa:
⎧
b=6 18 13 perquè el seu 2.8. Copia i encercla en vermell els múlti- • Si els envaso en dotzenes, me’n sobren 5.
quocient és exacte. • Si en tingués un més,
2.61.
0 ples de 4; en blau els múltiples de 10, i en verd els Problema resolt
múltiples de 15. podria envasar-los exac-
⎩ El propietari d’un restaurant compra un bidó de 80 li­
tivitats, una mica més
⎩
b) ⎨ a = 90 c) ⎨ a = 185 tament en caixes de 10.
tres d’oli d’oliva i un altre de 60 litres d’oli de gira­
d)
⎧ ⎧ b = 15 8 10 20 24 30 45 • Quasi que en tinc 100.
b = 30 sol, i vol envasar­los en garrafes iguals, tan grans
60 75 95 120
com sigui possible. Quina serà la capacitat de les Quants ous té?
2.4.
difícils que la resta.
Indica si els nombres de cada parella garrafes?
estan emparentats per la relació de divisibilitat: MCD (80, 60) = 20 Haurà d’utilitzar garrafes de
Múltiples d’un nombre
20 litres.
a)
a) 224 i 16 244 16
084 15 2.9. Escriu: 2.68. Una fàbrica d’automòbils, que tre-
04 a) Tres múltiples de 5. 2.62. Un fuster té dos llistons de 180 cm i balla dia i nit, treu un cotxe cada 6 minuts. Si ara són
b) Tres múltiples de 12. 240 cm, respectivament, i vol tallar-los en trossos les vuit del matí del 30 de gener i comença a produ-
No estan emparentats. La divisió no és exacta. c) Tres múltiples de 19. iguals, tan llargs com sigui possible, sense desaprofi- ir una comanda per exportar 1.000 nous vehicles, en
b)
b) 420 i 35 c) 613 i 13 d) 513 i 19 d) Tres múltiples de 30. tar fusta. Quina ha de ser la mida de cada tros? quina data i hora haurà enllestit la comanda?
50 56
2.65.
c)
2.7.
d) R 2.60.
 17 cm 17 cm

7 cm

5 cm

7 cm

12
5 cm

12
12 cm

12 cm
,5

,5
cm

cm
10 cm 10 cm
20,5 cm 20,5 cm

9 8

TEMA

TEMA
10

A
10

M tspp
22 22 6m 6m

56 m
cm
cm

Faig balanç: autavalua-

56 m
cm
En aquest apartat tro­
cm
FAIG BALANÇ

12 cm

12 cm
15

15
28 cm 90 m 90 m
28 cm

A
M

D
CA Coneixes i saps operar amb unitats de longitud 5. Calcula l’àrea i el perímetre de les figures:
ció perquè puguis valorar
A

baràs alguns poblemes

TE
M ÀT I C A A P L I i de superfície?
5 cm
a)
5 cm
1. Expressa en m:

6 cm

6 cm
especials que et servi­ si has assolit prou bé els
a) 5 km 8 hm 3 dam b) 3 hm 8 dam 5 dm
c) 345 dm + 7,4 dam d) 0,00045 km – 140 mm

11 m

11 m
1. Disseny d’envasos de llet 2. Expressa en m :
4 cm
2 4 cm
16 m 16 m

ran per preparar les pro- coneixements principals

En una fàbrica de brics de llet volen fer un nou disseny d’envàs. Es tracta de fer un canvi de model provocat a) 0,0084 km2
b) 3,5 dam2 10 b) 10
per un nou model de neveres. Aquestes neveres tenen una safata a la porta que fa 19 cm de llargada, 10 cm cm cm
cm cm
d’amplada i 8,5 cm d’altura. Per això la nostra empresa Lactis Capdevila vol provar sort desmarcant-se de c) 850 dm2 16 16
120° 120°
la competència. d) (8 dam2 62 m2 47 cm2) – 56.240 dm2

ves PISA. del tema i perquè facis

L’equip de disseny de l’empresa presenta tres models d’envàs, com es veu en la imatge:
3. Expressa en ha:
a) 4,86 km2 b) 396 a
c) 540.000 m2 d) 139 hm2
6. Troba l’àrea d’aquest camp:
Saps calcular àrees de figures planes?

4. Calcula l’àrea i el perímetre de cada una d’aques-

60
m
420
m
una reflexió sobre què
has resolt correctament i

m
tes figures:

65
20 cm

25
a) 17 cm

m
7 cm

5 cm
425 m

10 cm

12
12 cm
en què t’has equivocat.

,5
cm
cm
10 cm 7. Troba l’àrea i el perímetre de cadascuna de les

10
20,5 cm
17 cm
quatre parcel·les d’aquest jardí circular de 16 m de

7 cm

5 cm
b) 17 cm

12
10 cm 10 cm 5 cm 17 cm

12 cm
diàmetre. 10

,5 12
7 cm

5 cm
5 cm

5 cm
22 6m

12

cm,5
m
cm
121 cm
cm

1256cm
7

,5
12 cm
10 cm

cm

cm
20,5 cm
10 cm 10 cm
a) Tots els dissenys tenen un litre de capacitat? Comprova-ho. 20,528cmcm 90 m
20,5 cm
10
b) Tu formes part de l’equip tècnic, i et demanen que dibuixis el desenvolupa- 22 6m

56 m
cm m
c) 10 cm

m15 c
10

12 cm
ment de cada un dels tres envasos. Fes-ho, tenint cura de la presentació. 22 6 m 22 6m

cm

56 m
cm cm

12 cm
c) L’equip que fa les proves amb els envasos ha descartat el primer perquè no es

12 cm
cm

156
5

15

5
considera prou pràctic. Sense tenir en compte factors tècnics, el més lògic és

6 cm
28 cm 90 m
que l’envàs més barat de fabricar sigui el que té menys superfície. Calcula la 28 cm 9028
m cm 90 m
superfície del segon i del tercer envàs. Quin serà el més barat de fabricar?

11 m
d)
d) Un dissenyador de l’empresa, en una intervenció en la reunió tècnica diu: 5 cm
«Hem de tenir en compte que les famílies, a l’estiu, solen tenir 2 litres de llet a
4 cm 8. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions

6 cm
5 cm 5 cm de les activitats
16 m anteriors i explica com t’ha anat:
la nevera». Mirant les dimensions que fa la safata d’aquest model de nevera, ho

6 cm

6 cm
Quines activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna
permeten els dos dissenys? Dibuixa la safata si et resulta útil per calcular-ho. 10

11 m
cm que hagis fet malament? Per què? Què has après en
cm
16 aquesta unitat?

11 m

11 m
4 cm 120°
4 cm www 6. 4Solucions
cm 16 m
16 m 10 16 m
cm
233 10 cm 10 215
cm 16 120° cm
cm cm
16 120° 16 120°

TEMA
Per afavorir l’estudi. Organitza els teus cOneixements
I per acabar… Per acabar cada tema po­
dràs llegir informacions cu­
ELS NOMBRES ENTERS

Llegeix i informa’t

rio­ses, practicar activitats lú­

Els quadrats màgics

La ment humana, a més de fer servir els nombres com a eines per al desenvolupament científic, ha ideat múl-
tiples maneres de jugar amb ells. En són un exemple els quadrats màgics, que consisteixen en distribucions

Esquema que recull diques… en definitiva, jugar

quadrades de nombres ordenats, de manera que la suma dels elements de
qualsevol filera, columna o diagonal sempre dóna el mateix resultat.
• Comprova que en el quadrat de la fotografia, les fileres, les colum-

amb les matemàtiques.

nes i les diagonals sumen 33.

els conceptes bàsics. • Construeix un quadrat màgic de 3 × 3 amb els nombres enters compre-
sos entre el –4 i el +4.
Ajuda: Quant valdrà la suma de cada línia?

? ? ?
? ? ?
? ? ?

Investiga Expressa’t
Nous quadrats Daus

Convé que posis a prova el Comprova que tots aquests quadrats són màgics i des-
criu com s’han obtingut.
La Sara i l’Abel tiren dos daus idèntics.

teu aprenentatge resolent

16 3 2 13
2 5 10 11 8 –8
9 6 7 12
4 15 14 1

les activitats plantejades a

32 6 4 26 8 –5 –6 5 Guanyo si Jo guanyo
sumen 1. si sumen 2.
10 20 22 16 –3 2 3 0
18 12 14 24 + 1 –2 –1 4
8 30 28 2 –4 7 6 –7

l’inici, amb el títol Però en- Atenció!

40
7
19
1
22
10
–2
25
13
31
16
28

cara n’has d’apren­dre més.

Explica per què la Sara té més possibilitats de gua-
Ara ja has de saber resoldre les activitats 3 i 4 de la pàgina 63. Comprova-ho. 4 37 34 –5

Resolució de problemes: En
nyar que l’Abel.

les pàgines finals del llibre tro­

86 87

baràs un bon nombre de pro­

PROJECTE 1 blemes curiosos i divertits. Per
Projectes: Al voltant 22. 25. Col·loca els nombres de l’1 al 9, un per case-
resoldre’ls, posa en joc la teva
Utilitzant quatre quatres i les operacions que

L’estudi d’arquitectura coneixes, hem aconseguit el nombre 15: lla, de manera que tots els trios alineats sumin 15.

d’una situació determina­

da es proposen un seguit
44 : 4 + 4 = 15
Quins nombres naturals menors de 15 pots acon-
L’estudi d’arquitectura
«Innovació i projectes» està
seguir per mètodes similars amb els quatre quatres?
imaginació, una bona planifica­
dissenyant un nou gratacels que
serà un dels més alts del món.

ció, sentit comú i una mica

de problemes que hauràs 26. Col·loca els nombres de l’1 al 9, cada un en un
d’enginy. Diverteix-te pensant.
de resoldre aplicant els
cercle, de manera que els de la mateixa línia (horit-
zontal, obliqua o vertical) sumin el mateix.
23. Es busca el 100!
1 2 3 4 5 6 7 8 9 = 100

coneixements i les estra­ 1.

Col·locant entre les nou xifres les operacions ade-
quades, pots aconseguir com a resultat 100. Aquí
tens dues solucions:

tègies matemàtiques que

El pressupost previst per a la construcció del gratacels, incloent-hi el condicionament dels accessos, és de
1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + (8 · 9) = 100
quaranta-cinc mil milions de dòlars:
123 + 45 – 67 + 8 – 9 = 100
a) Quina d’aquestes expressions coincideix amb aquesta quantitat? Però n’hi ha moltes més. Busca’n alguna.

has anat aprenent fins al

moment. N’hi ha tres, co­
45 · 106 45 · 109 45 · 107
b) Expressa aquesta quantitat amb totes les seves xifres.
c) Quin és el valor equivalent en euros?
27. Col·loca els nombres de l’1 al 6, un en cada CONTINGUTS CLAU
2. El finançament del projecte es reparteix de la manera següent:
casella, de manera que els que estan situats en les

Aquesta distribució del con­

quatre interseccions de cada circumferència su-
min 14.
• La tercera part corre a càrrec del grup financer al qual pertany l’empresa promotora.

incidint amb el final de • Una multinacional petroliera aporta 20.000 milions de $.

24. Divideix l’esfera del rellotge en 6 parts, de ma-

tingut i de les activitats afa­

• La resta es financia per mitjà de participacions de 1.000 $ ofertades al mercat inversor minorista. nera que els nombres que entrin en cada part sumin
el mateix.

cada trimestre.
a) Quantes participacions s’emeten?
12

voreix l’adquisició dels con­

b) Quina o quines d’aquestes expressions resolen la pregunta anterior? Explica el seu significat. 11 1
10 2
[45 – (45 : 3 + 20) · 109)] : 103
45 · 109 – (45 · 108) : 3 – 20 · 107 9 3

tinguts clau.
[(45 – 45 : 3 – 20) · 109] : 1.000 8 4
7 5
[(45 · 109) : 3 + 20 · 109) : 1.000 6

88 271

R Per a cada una de les activi­ www.espaibarcanova.cat

PROJECTES 3.0
tats indicades amb aquest
Per a la resolució dels tres pro­
símbol, oferim una rúbrica per
jectes, oferim recursos web
a l’avaluació competencial.
que t’ajudaran, a més, a adqui­
RÚBRICA ANIMACIONS rir les competències digitals.
I ACTIVITATS
GEOGEBRA DIGITALS
 TEMA 1
ELS NOMBRES NATURALS

Una mica d’història

Totes les civilitzacions han fet servir algun sistema de numeració. Aquests sistemes han passat d’uns
pobles als altres i han evolucionat al llarg del temps.
Des de la prehistòria fins als nostres dies, egipcis, babilonis, grecs, romans, xinesos, indis, àrabs,
maies... han utilitzat sistemes molt diversos, amb similituds i diferències.

Els sistemes de numeració serveixen per escriure nombres i, així, poder-los recordar i transmetre.
Però també han de servir per fer càlculs. Pensa en el sistema de numeració romà (que ja coneixes)
i imagina com devien fer les sumes. Per exemple: MCCCXLVI + DCCCXXXIV. Segurament devien
agrupar els nombres en unitats, desenes, centenes...

M CCC XL VI
DCCC XXX IV
M MC LXX X → MMCLXXX

No sembla fàcil. Imagina, doncs, si n’havia de ser,

de complicat, fer multiplicacions!

El sistema de numeració egipci també era com-

plicat. Per multiplicar dos nombres, van dissenyar
un procediment curiós basat en duplica­ cions
successives. Observa, per exemple, com ho
feien per multiplicar 23 × 18.

←•  1 ⎯→  18 →
←•  2 ⎯→  36 →
←•  4 ⎯→  72 →
 8 144
←• 16 ⎯→ 288 →
→ 23 414 ←

8
Abans de començar, utilitza el que ja saps
1. Observa el preu de la casa de la fotografia.
En quin sistema de numeració està expressat?
Com es llegeix aquest nombre?
Aproxima’l:
• A les centenes de miler.
• A les desenes de miler.
• Als milers.
Quina d’aquestes aproximacions és més còmoda de
manejar? Quina és més precisa?

2. A la dreta pots veure sis fulls d’adhesius de colors

diferents.
Amb quina d’aquestes expressions podem indicar el
nombre d’adhesius que hi ha en cada full?
6 × 7    7 × 7 × 6    6 × 6 × 7    7 × 7
Quina de les expressions anteriors indica els adhesius
que hi ha en total?

3. Calcula:
El nombre de boles que hem fet servir per formar
aquest cub.
El nombre de boles que hi ha en cada capa.

Però encara n’has d’aprendre més

Faràs servir nombres de moltes xifres. Milloraràs el càlcul amb operacions combinades i parèntesis.
Coneixeràs les potències i les seves propietats. Resoldràs arrels quadrades.

4. L’estrella més pròxima a la Terra es troba a gairebé quaranta bilions de quilòmetres.

Quantes xifres té aquesta quantitat? La saps escriure?

5. Pots calcular el valor d’aquestes expressions? Intenta-ho sabent que les solucions són 0 i 16 respec-
tivament.
a) 4 × (5 + 3) – 8 × (16 – 12)    b) 22 – (15 – 3 × 4) × (8 – 6)

6. Calcula per tempteig:

a) √ 400   b) √ 3.492

Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on també

podràs trobar activitats per posar-los en pràctica. Els trobaràs indicats amb www.

9
 1. Origen i evolució dels nombres
Els nombres sorgeixen per la necessitat de comptar.
Imaginem-nos l’home primitiu fent osques al seu bastó de fusta o
enfilant llavors en un collaret per portar els comptes de les cabres que té
al ramat.
Quan la societat evoluciona (intercanvis, comerç) es fa necessari ex-
pressar nombres més grans. Amb aquesta finalitat va caldre inventar sím-
bols. Aquí en pots veure un exemple:

5 20 (els 20 dits d’una persona) 7

Els símbols que es fan servir en una cultura i les seves normes d’ús
formen un sistema de numeració.

Exemple Aplica-ho
Observa com s’escriuria el a.1. Escriu en aquest mateix
número 47 amb els símbols sistema de numeració els nom-
an­teriors:    bres següents 13, 40 i 46.

1.1. El sistema de numeració egipci:

un sistema additiu
Els egipcis feien servir aquests símbols:

UN DEU CENT MIL

Es tracta d’un sistema additiu, perquè, per escriure un nombre, es van

afegint (sumant) els símbols necessaris fins a completar la quantitat.

Exemple
⎧ 1 · 1.000 = 1.000
⎪ Aplica-ho
⎪ 4 · 100 = 400
a.2. Escriu en el sistema de
⎨ numeració egipci els nombres
3 · 10 = 30
⎪ següents:
⎪ 5 · 1 = 5 a) 639 b) 3.527
1.435 ⎩ 1.435 c) 2.002 d) 2.200
www 1. Sistemes de numeració

10
 1

TEMA
Aplica-ho 1.2. El sistema de numeració romà
a.3. Llegeix els nombres romans
Els romans, com ja saps, feien servir algunes lletres a les quals donaven
de les expressions següents:
valors numèrics:
a) El segle xix
b) El rei Lluís XVI de França
c) El XXIV congrés de Cardio- I V X L C D M
logia UN CINC DEU CINQUANTA CENT CINC-CENTS MIL
d) La XXXII Olimpíada
Aquests símbols s’utilitzaven també d’una manera additiva, llevat
que es volgués escriure 4, 9, 40, 90...; en aquests casos es resta el signe
menor col·locat a l’esquerra.
Exemple
XIV XC CX MCCLXXX

⎧
⎪
⎨
⎪
⎩
14 90 110 1.280

1.3. El sistema de numeració decimal:

un sistema posicional
Nosaltres fem servir el sistema de numeració decimal, que va néixer a
l’Índia al segle vii i va arribar a Europa per mitjà dels àrabs.
Com ja saps, només fa servir deu símbols o xifres:

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
En aquesta inscripció romana hi ha una Cada xifra pot ocupar diferents posicions, que són els diferents ordres
referència a un any. De quin any es tracta? o categories d’unitats.
10 10
1 1
DM UM C D U UNITATS CENTENES DESENES UNITATS
CENTENES DESENES UNITATS
DE MILIÓ DE MILER DE MILER DE MILER
3 0 0 0 0
3 5 3 1 8
5 0 0 0
3 0 0
30.000 unitats 300 unitats
1 0
En aquest sistema, deu unitats d’un ordre qualsevol fan una unitat de
8 l’ordre immediat superior. Així, el valor d’una xifra depèn del lloc que
3 5 3 1 8 ocupa. Per això diem que és un sistema posicional.

Aplica-ho
a.4. Fes una taula com la que tens al marge d’aquesta mateixa pàgina i
col·loca-hi el nombre 46.723. Després respon:
a) Quantes centenes hi ha en 4 desenes de miler?
b) Quantes desenes hi ha en 6 unitats de miler?
c) Quantes desenes hi ha en 7 centenes?

11
 2. Els nombres grans
La successió de nombres naturals és indefinida, no té límits. El nostre sis-
Sabies que…?
tema de numeració permet representar quantitats tan grans com calgui.
Als milers de milions,
Aprèn els ordres d’unitats relatius als nombres amb més de nou xifres:
se’ls anomena miliards.

BILIONS Mil milions = Un miliard

MILERS DE MILIONS 1.000.000.000

nou zeros
MILIONS

MILERS

M C D U
NOMBRE DE SEGONS
3 1 5 3 0 6 0 0 QUE CONTÉ UN ANY
NOMBRE D’HABITANTS
6 5 0 0 0 0 0 0 0 0 DE LA TERRA
NOMBRE DE QUILÒMETRES
9 4 6 0 8 0 0 0 0 0 0 0 0 D’UN ANY LLUM

• Un any té trenta-un milions i mig de segons.

• La Terra té sis mil cinc-cents milions d’habitants.
• Un any llum equival a nou bilions i mig de quilòmetres.

Mil milers fan ... un milió → 1.000.000

Mil milions fan ... un miliard → 1.000.000.000
Mil miliards fan ... un bilió → 1.000.000.000.000

Aplica-ho
a.5. Escriu amb xifres:
a) Cinc milions vuit-cents mil.
b) Tres miliards.
c) Dos bilions i mig. La galàxia espiral NGC 5194, també
d) Nou-cents noranta-nou mil milions. anomenada del Remolí, està situada
e) Un milió cent mil u. aproximadament a 23 milions d’anys
llum de la Terra, que equivalen a uns
dos-cents divuit milions de bilions de
a.6. Expressa en milions i en bilions aquestes quantitats: quilòmetres:
a) 25.000.000.000.000 b) 4.500.000.000.000
218.000.000.000.000.000.000

⎧
⎨
⎩

a.7. Escriu com es llegeixen aquestes quantitats. Si cal, col·loca-les pri- milions

⎧
⎨
⎩

mer en una taula com la que tens en aquesta mateixa pàgina. bilions
a) 16.205.342.000.000 b) 8.008.008.000.000
⎧
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎩

milions de bilions

12

Aplica-ho
a.8. Aproxima als milers, per
truncament i per arrodoniment,
els nombres següents:
a) 13.980 b) 6.293
c) 65.800 d) 39.400
e) 9.802 f) 9.750
g) 25.090 h) 31.585
a.9. Arrodoneix als milions els
nombres següents:
a) 37.224.000
b) 42.907.600
c) 325.742.231
d) 508.457.000
a.10. Una empresa té un su­per­
àvit de 15.521.116 €. Com
creus que el director de l’em-
presa arrodoniria aquesta xifra
per recordar-la millor?
www 2. L’aproximació
1
TEMA
2.1. Aproximació de nombres
naturals per arrodoniment
Quan un nombre té moltes xifres és difícil de recordar i incòmode per
fer càlculs. Per això l’acostumem a substituir per un altre, més maneja-
ble, de valor aproximat, acabat en zeros.
exemples
7.623.630 7.600.000 3.961.450 4.000.000
L’extensió de l’illa La ciutat de Sydney
d’Austràlia és de té quatre milions
7.600.000 km2 d’habitants.
La manera més habitual i pràctica de fer aproximacions és l’arrodo-
niment.
Per arrodonir un nombre a un determinat ordre d’unitats:
• Se substitueixen per zeros totes les xifres a la dreta d’aquest ordre.
• Si la primera xifra substituïda és igual o superior a cinc, se suma una
unitat a la xifra anterior.
exemples
Aproximacions del nombre 293.518:
+1
• A les centenes de miler 2 93.518 300.000
• A les desenes de miler 29 3.518 290.000
13
 3. Operacions amb nombres naturals
Tot i que ja saps fer operacions amb nombres naturals, és important que 38 €
en repassem alguns conceptes i algunes propietats.

3.1. La suma 45 €

Com ja saps, sumar és unir, ajuntar, afegir.

Per exemple, l’equip de ciclista que veus al marge costa, en total:
583 + 162 + 45 + 38 = 828 euros 162 €

3.2. La resta 583 €

Recorda que restar és treure, suprimir, trobar el que falta o el que sobra;
és a dir, calcular la diferència. Aplica-ho
Per exemple, si disposem de 693 € per poder comprar l’equip de ci-
a.11. Calcula i compara els re-
clista, encara ens falten:
sultats en cada cas:
828 – 693 = 135 euros a) 13 – 9 + 3
13 – (9 + 3)
3.3. Utilització dels parèntesis b) 15 – 8 + 4
15 – (8 + 4)
Fixa’t en les dues expressions formades pels mateixos nombres i les ma-
c) 18 – 16 + 2
teixes operacions, però amb resultats diferents:
18 – (16 + 2)
9–1+3 9 – (1 + 3) d) 11 – 5 – 3
11 – (5 – 3)
8+3 9–4 e) 23 – 15 + 6
11 5 23 – (15 + 6)
f ) 35 – 20 – 5
Com pots observar, en les expressions amb operacions combinades, 35 – (20 – 5)
els parèntesis empaqueten resultats parcials i modifiquen l’ordre en què
s’han de fer les operacions.
Exemples
3.4. Algunes propietats de la suma Propietat commutativa
8+6=6+8
• Propietat commutativa: El resultat de la suma no varia encara que
14 14
canviem l’ordre dels sumands.
Propietat associativa
a+b=b+a
(3 + 2) + 6 = 3 + (2 + 6)
• Propietat associativa: El resultat de la suma és independent de la ma-
nera en què agrupem els sumands. 5 + 6 3 + 8
(a + b) + c = a + (b + c) 11 11

www 3. Càlcul mental amb sumes

www 4. Càlcul mental amb restes

14
 1

TEMA
3.5. La multiplicació
Recorda que multiplicar és una manera abreujada de fer una suma re-
petida de sumands iguals.
Per exemple, si una entrada al circ costa 38 €, cinc entrades costen:
38 + 38 + 38 + 38 + 38 = 38 · 5 = 190 €

3.6. Propietats de la multiplicació

Fixa-t’hi bé • Propietat commutativa: El producte no varia encara que canviem l’or-
La propietat associativa dre dels factors.
ens permet reagrupar els a·b=b·a
termes. La propietat
commutativa ens
• Propietat associativa: El resultat d’una multiplicació és independent
permet canviar-los
de la manera en què agrupem els factors.
d’ordre. (a · b) · c = a · (b · c)
22  ×   45

11 × 2 × 9 × 5 exemples
Propietat commutativa Propietat associativa
99
× 10
15 · 4 = 4 · 15 (3 · 5) · 4  =  3 · (5 · 4)
990
60 60 15 · 4 3 · 20

60 60

• Propietat distributiva: El producte d’un nombre per una suma (o resta) és

igual a la suma (o resta) dels productes del nombre per cada sumand.
a · (b + c) = a · b + a · c    a · (b – c) = a · b – a · c

Problema resolt
Aplica-ho
Un lampista treballa quatre hores al matí i tres a la tarda. Si cobra
a.12. Comprova que cada una
15 euros per hora, quant guanya en un dia?
de les expressions de l’esquerra
Podem resoldre el problema de dues maneres:
és equivalent a la de la dreta.
Raona les respostes. matí tarda matí tarda

a) 6 · (3 + 5)  ←
→  6 · 3 + 6 · 5 15 · (4 + 3) 15 · 4 + 15 · 3
b) 5 · 9 – 5 · 7  ←
→  5 · (9 – 7)
c) 10 · 8 – 10 · 6  ←
→  10 · 2 15 
·  7 60 + 45
d) 8 · 5  ←
→  8 · 2 + 8 · 3 105 € 105 €
Com pots comprovar, totes dues expressions coincideixen; es confir-
a.13. Calcula de dues maneres
ma, per tant, la propietat distributiva.
diferents:
100 · 58 + 100 · 2 15 · (4 +3) = 15 · 4 + 15 · 3
www 5. Càlcul mental amb multiplicacions

15
 3.7. La divisió
• Dividir és repartir en parts iguals. Quant val cada part?
Es distribueixen 150 bombons en 6 capses iguals. Quants bombons hi
haurà en cada capsa?

150 6
 30 25 ←→   150 : 6 = 25 bombons per capsa
  0

• Dividir és partir un tot en parts d’una mida determinada. Quantes

parts se n’obtenen?
Quantes capses de 25 bombons omplirem amb 150 bombons?

150 25
 00 6 ←→   150 : 25 = 6 capses

Una divisió pot ser exacta o entera depenent del valor del residu: Exemples
• Divisió exacta (el residu és zero). Divisió exacta:
D d → El dividend és igual al divisor multiplicat 40 8
0 q pel quocient.   0 5 ←→  40 = 8 · 5

D=d·q Divisió entera:

43 8
• Divisió entera (el residu és diferent de zero).
  3 5 ←→  43 = 8 · 5 + 3
D d → El dividend és igual al divisor multiplicat
r q pel quocient més el residu. Aplica-ho
D = d · q + r a.14. Copia i completa aquesta
taula

3.8. Quocient per defecte i quocient per excés D d q r

Diferencia les dues preguntes que es proposen sobre l’enunciat: 52 6

8 25 5
Problema resolt 195 15 0
Per transportar una manada de 23 lleons a una reserva natural, s’utilit-
1.023 46 11
zen gàbies amb capacitat per a 4 animals.
a) Quantes gàbies s’omplen? b) Quantes gàbies es necessiten?
a.15. Un camió transporta 14 ca-
23 4 23 4 valls que representen una càr-
 3 5 ⎯→ gàbies –1 6 ⎯→ gàbies rega de 4.830 quilos. Quant
Sobren 3 lleons. Falta 1 lleó. pesa, de mitjana, cada cavall?
Quocient per defecte  →  5 Quocient per excés  → 6
a.16. Cinc amics han guanyat
Quan una divisió no és exacta, podem aproximar el quocient per un premi de 13.285 €. Quina
sota (quocient per defecte) o per sobre (quocient per excés). Escollirem quantitat correspon a cada un
un quocient o l’altre, segons quin sigui el plantejament del problema. si ho reparteixen a parts iguals?
www 6. Càlcul mental amb divisions
www 7. La divisió entera

16
 1

TEMA
3.9. Ordre de la realització de les operacions
Quan resolguis expressions amb operacions combinades, has de tenir
en compte les normes del llenguatge matemàtic. Aquestes normes asse-
guren que cada expressió tingui un significat i una solució únics.

exemples En les expressions amb operacions combinades, hem de resoldre:

6+2·4 (6 + 2) · 4 • Primer, els parèntesis.
• Després, les multiplicacions i les divisions.
6+8 8·4 • Finalment, les sumes i les restes.
14   32
Aquestes dues expressions tenen Exercici resolt
un significat diferent malgrat es- Fes les operacions següents:
tar formades pels mateixos nom- a) 2 + 3 · 7 – 4 = 2 + 21 – 4 = 23 – 4 = 19
bres i les mateixes operacions. b) 2 + 3 · (7 – 4) = 2 + 3 · 3 = 2 + 9 = 11
c) (2 + 3) · 7 – 4 = 5 · 7 – 4 = 35 – 4 = 31

3.10. Aprèn a fer servir la calculadora

Introdueix en la calculadora aquesta seqüència: 2 + 3 . 4 =
Tot i que et sembli estrany, segons la calculadora que facis servir pots
obtenir dues solucions diferents: 20 o 14.

{∫∫∫“≠} → La calculadora fa les operacions en l’ordre en què s’intro-

dueixen.
(2 + 3) · 4 = 20

{∫∫∫‘¢} → La calculadora fa, primer, el producte. És a dir, respecta la

prioritat de les operacions.
2 + 3 · 4 = 14
No totes les calculadores, per tant, tenen la mateixa lògica interna.
Esbrina de quin dels dos tipus és la teva i tingues-ho en compte quan la
utilitzis.

Aplica-ho
a.17. Calcula:
a) 4 · 6 + 2 · 8 – 3 · 4 b) 4 · (6 + 2) · 8 – 3 · 4
c) 4 · 6 + 2 · (8 – 3) · 4 d) 4 · 6 + (2 · 8 – 3) · 4
e) 4 · (6 + 2 · 8) – 3 · 4 f ) 4 · (6 + 2 · 8 – 3) · 4

a.18. Què faries per obtenir amb la calculadora el resultat de cada una
d’aquestes expressions? Escriu, en cada cas, la seqüència de tecles que
has emprat.
a) 4 + 6 · 3 b) (4 + 6) · 3

17
 4. Potències
Una potència és una manera abreujada d’escriure un producte de fac- exemples
tors iguals: • Expressió en forma de po-
a · a · a · a · a = a5 tència: 
En les potències, el factor repetit s’anomena base, i la quantitat de 2 · 2 · 2 · 2 · 2 = 25
vegades que es repeteix, exponent. • Càlcul: 
53 = 5 · 5 · 5 = 125
exponent ⎧ a elevat a cinc. 104 = 10 · 10 · 10 · 10 = 10.000
a5 Es llegeix ⎨   o
base ⎩a elevat a la cinquena potència. Fixa-t’hi bé
El quadrat d’un nombre
4.1. Potències de base 10 és la potència
5
d’exponent 2.
Ja saps que per multiplicar per 10 només has d’afegir un zero. Tenint en 5
5
compte això, el càlcul de les potències de base 10 és senzill i l’has de
poder fer mentalment: 5
lado 5
102 = 10 · 10 =  100 superficie 52=25
103 = 10 · 10 · 10 =  1.000 lado 5
El quadrat
superficie de 5 és
52=25
104 = 10 · 10 · 10 . 10 =  10.000
5 = 5 · 5 = 25
2
105 = 10 · 10 · 10 · 10 · 10 =  100.000
(25 quadradets).
 
109 =  1.000.000.000 2
El5 cub d’un nombre és la
=25 cubitos
⎧
⎪
⎨
⎪
⎩

9 zeros
potència
2 d’exponent 3.
5 =25 cubitos
Fixa’t que la quantitat de zeros del resultat coincideix amb l’expo- 5

nent de la potència. 5

5
arista 5
Una potència de base 10 és igual a la unitat seguida de tants zeros com 3
volumen 5 =125
5
5 arista 5
indica l’exponent.
7 zeros volumen
3
5 =125
El cub 5de 5 és
→

53 = 5 · 5 · 5 = 125
107 = 10.000.000
(125 quadradets).

Aplica-ho
Potències amb
a.19. Expressa en forma de producte i calcula:
la calculadora
a) 53 b) 26 c) 44 d) 103 e) 42 f) 34 g) 72 h) 16
• Amb calculadora científica:
a.20. Expressa amb totes les xifres: 85 ⎯→ 8 ‰ 5 = {∫∫∫«“|\°}
a) 107 b) 1010 c) 1015 d) 101
• Amb calculadora senzilla:
a.21. Escriu com a potències de 10: 85 ⎯→ 8 * * = = = =
a) Un miler. b) Un milió. c) Un bilió. {∫∫∫«“|\°}
www 8. Concepte de potència
GeoGebra

18
 1

TEMA
8 3 6 2 7 9
4.2. Descomposició polinòmica
d’un nombre
Recorda que un nombre es pot descompondre segons el valor de posi-
ció de les xifres que l’integren. Fixa’t en aquesta transformació:
⎧ 800.000 = 8 · 100.000 = 8 · 105
⎪   30.000 = 3 · 10.000 = 3 · 104
CM DM UM C D U
⎪    6.000 = 6 · 1.000 = 6 · 103
105 104 103 102 10 1 836 .279 = ⎨
    200 = 2 · 100 = 2 · 102
⎪
⎪       70 = 7 · 10 = 7 · 10
exemples ⎩        9 = 9 · 1 =9
• 20.806 = 2 · 104 + 8 · 102 + 6 836.279 = 8 · 105 + 3 · 104 + 6 · 103 + 2 · 102 + 7 · 10 + 9
• 4.580.000 = 4 · 106 + 5 · 105 + Aquesta descomposició d’un nombre, en la qual cada ordre d’unitats
+ 8 · 104 està representat per una potència de base 10, rep el nom de descompo-
sició polinòmica.
En un gram de plata hi ha
5.583.572.819.000.000.000.000 4.3. Expressió abreujada de nombres grans
àtoms.
Ja et deus haver adonat que la mida d’un nombre amb molts zeros es
percep millor si s’expressa amb una potència de base 10:
100.000.000.000.000 = 1014
Aprofitarem aquest recurs per facilitar l’expressió i la comprensió de
nombres molt grans.

exemple
Un any llum equival a 9.460.800.000.000 quilòmetres.
Fixa’t en les transformacions que proposem per fer aquesta quantitat
més fàcil de llegir, d’escriure i de recordar.
• Arrodoniment (deixant només
9.500.000.000.000
5.583.572.819.000.000.000.000 dues xifres significatives).
⎧
⎪
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎪
⎩

20 xifres • Descomposició en producte

95 · 100.000.000.000
En un gram per la unitat seguida de zeros.
de plata hi • Transformació del segon factor
ha 56 · 1020 95 · 1011
àtoms. en potència de base 10.
Direm, per tant, que un any llum equival a 95 · 1011 quilòmetres.

Aplica-ho
a.22. Escriu la descomposició polinòmica dels nombres següents:
a) 43.529 b) 2.363.505 c) 75.300.420 d) 60.704.237

a.23. Expressa en forma abreujada les dades següents:

a) La població mundial el 2014 era de: b) La distància mitjana entre el planeta Saturn i el Sol
7.200.000.000 habitants. és de: 2.870.990.000 km.
www 9. Expressió de nombres grans

19
 5. Operacions amb potències
Ara aprendràs algunes propietats que faciliten el càlcul amb potències.
No t’equivoquis
Per això, cal que les memoritzis i que n’assagis l’aplicació en diferents
(2 + 3)4 = 54 = 625
situacions.
24 + 34 = 16 + 81 = 97

(2 + 3)4 ≠ 24 + 34
5.1. Potència d’un producte La potència d’una suma
NO ÉS IGUAL a la suma
Compara les dues expressions següents i fixa’t que, en totes dues, s’obté
de les potències dels
el mateix resultat.
sumands.

• (2 · 3)3 = 63 = 6 · 6 · 6 = 216
=
• 23 · 33 = (2 · 2 · 2) · (3 · 3 · 3) = 8 · 27 = 216
Fixa-t’hi bé
La potència d’un producte és igual al producte de les potències dels (2 · 3)3 =
factors. = (2 · 3) · (2 · 3) · (2 · 3) =
(a · b)n = an · bn
aplicant la propietat
associativa
Exercici resolt
Calcula de la manera més senzilla: 56 · 26. = (2 · 2 · 2) · (3 · 3 · 3) =
= 23 · 33
56 · 26 = (5 · 2)6 = 106 = 1.000.000

5.2. Potència d’un quocient

Fixa’t que aquestes dues expressions també tenen el mateix valor:

• (6 : 3)3 = 23 = 2 · 2 · 2 = 8
= Aplica-ho
• 63 : 33 = (6 · 6 · 6) : (3 · 3 · 3) = 216 : 27 = 8
a.24. Calcula i compara els re-
La potència d’un quocient és igual al quocient de les potències del divi- sultats de cada parell d’expres-
dend i del divisor. sions:
(a : b)n = an : bn a) (5 · 2)4  ←
→ 54 · 24
b) (15 : 5)3  ←
→ 153 : 53
exercicis resolts
a.25. Pensa i calcula els resul-
1. Calcula de la manera més senzilla: 123 : 43.
tats pel camí més curt:
123 : 43 = (12 : 4)3 = 33 = 3 · 3 · 3 = 27
a) 85 : 45 b) 123 : 43
2. Calcula: (64 · 54) : 154. c) 103 : 23 d) 162 : 42
(64 · 54) : 154 = (6 · 5)4 : 154 = 304 : 154 = (30 : 15)4 = 24 = 2 · 2 · 2 · 2 = 16 e) (64 · 34) : 94 f ) (25 · 35) . 65

20

Tingues en compte
2 :2 =8:8=1⎧
3 3
⎨ 20 = 1
23 : 23 = 23 – 3 = 20 ⎩
La potència zero d’un
nombre és igual a 1.
Aplica-ho
a.26. Copia i substitueix cada
interrogant per la potència ade-
quada:
a) 52 · 53 = 5? b) 64 · 63 = 6?
c) a5 · a3 = a? d) m3 · m? = m9
e) 26 : 24 = 2? f ) 78 : 75 = 7?
g) a9 : a8 = a? h) m8 : m? = m6
i) (42)3 = 4? j) (53)3 = 5?
k) (a2)2 = a? l) (m4) ? = m12
www 10. Operacions amb potències
GeoGebra
1
TEMA
5.3. Producte de potències
amb la mateixa base
En multiplicar dues potències del mateix nombre, s’obté una altra po-
tència d’aquest nombre.
54 · 53 = 5 · 5 · 5 · 5 · 5 · 5 · 5 = 57
⎧
⎪
⎨
⎪
⎩
⎧
⎨
⎩
4 vegades 3 vegades
L’exponent del producte final és la suma dels exponents dels factors.
a3 · a2 = a3 + 2 = a5
Per multiplicar dues potències que tenen la mateixa base, es deixa la
base i se’n sumen els exponents.
am · an = am + n
5.4. Quocient de potències amb la mateixa base
En dividir dues potències del mateix nombre, s’obté una altra potència
d’aquest nombre.
57 : 53 = 54 54 · 53 = 57
L’exponent del quocient és la diferència entre els exponents del divi-
dend i del divisor.
a8 : a6 = a8 – 6 = a2
Per dividir dues potències de la mateixa base, se’n deixa la base i se’n
resten els exponents.
am : an = am - n
5.5. Potència d’una altra potència
En elevar una potència a una altra, s’obté una nova potència de la ma-
teixa base.
(54)3 = 54 · 54 · 54 = 54 + 4 + 4 = 54 · 3 = 512
L’exponent final és el producte dels exponents de l’expressió inicial.
(a2)4 = a2 · 4 = a8
Per elevar una potència a una altra potència, se’n deixa la base i se’n
multipliquen els exponents.
(am) n = am · n
21
 6. Arrel quadrada
Calcular l’arrel quadrada és fer l’operació inversa d’elevar al quadrat.
exemples
b 2 = a ↔ √a = b • 42 = 16 → √ 16 = 4
• 152 = 225 → √ 225 = 15
arrel

√ a = b → Es llegeix: l’arrel quadrada de a és igual a b.

radicand

6.1. Arrels exactes i arrels enteres

• Els nombres l’arrel dels quals és exacta s’anomenen quadrats perfec-
Recorda
tes. Són quadrats perfectes: 36, 100 o 400, entre molts altres.
És important memoritzar
√ 36 = 6    √100 = 10    √ 400 = 20 els primers quadrats
perfectes
• Però l’arrel de la majoria de nombres no coincideix amb una quantitat
exacta d’unitats senceres. 12 =   1 102 = 100
Busquem, per exemple, l’arrel de 40: 22 =   4 112 = 121
⎩ 32 =   9 122 = 144
62 = 36 < 40
6 < √ 40 < 7 → L’arrel quadrada de 40 és un
⎨
42 = 16 132 = 169
72 = 49 > 40
⎧
nombre comprès entre 6 i 7. 52 = 25 142 = 196
El nombre natural que més s’aproxima, per sota, a l’arrel, l’anome- 62 = 36 152 = 225
nem arrel entera. 72 = 49 162 = 256
82 = 64 172 = …
√ 40 ≈ 6 → L’arrel entera de 40 és 6.
92 = 81 182 = …

6.2. Càlcul de l’arrel quadrada per tempteig

A partir dels coneixements adquirits, pots calcular arrels per tempteig.
Aquesta tècnica t’ajudarà a aclarir idees i a consolidar el concepte.

exemple
Calculem, per tempteig, √ 3.900: 3.900
⎩ 622 632
60 = 3.600 < 3.900
2
⎪
…

⎨ Com pots comprovar, 3.900 és més gran que 3.844 3.969

622 = 3.844 < 3.900 ⎪ 622 i més petit que 632.
⎧
632 = 3.969 > 3.900 Per tant, 62 < √ 3.900 < 63 3.900
62 63
L’arrel quadrada de 3.900 és un nombre comprès entre 62 i 63.
√ 3.900 ≈ 62 → L’arrel entera de 3.900 és 62.
www 11. Càlcul de l’arrel entera

22
 1

TEMA
Exercicis resolts 6.3. Algorisme per al càlcul
1. Tenint en compte les de l’arrel quadrada
dades de les potències,
calcula Per calcular amb llapis i paper una arrel quadrada, segueix els passos
que s’indiquen a continuació:
√ 1.440, √ 1.444 i √ 1.580.
372 = 1.369 Calculem √ 105.674:
382 = 1.444
392 = 1.521 1 Separem de dos en dos, des de la dreta, les xifres del radicand, i cal-
402 = 1.600 culem l’arrel entera del paquet de l’esquerra (√ 10... ).
Solució: √ 10 · 56 · 74 3 ← A ← √ 10 = 3 i deixa 1 de residu.

∙
√ 1.440 ≈ 37 → Arrel entera 3 · 3 → –9 6 ← B ← Escrivim el doble de A.
√ 1.444 = 38 → Arrel exacta 1
√ 1.580 ≈ 39 → Arrel entera
2 Baixem el paquet següent (56) i busquem la xifra c , de manera que
2. Calcula √ 214.574 6 c × c sigui tan proper com sigui possible a 156, sense sobrepas-
Solució: sar-lo. Restem.

√21 · 45 · 74 463 √ 10 · 56 · 74 3
–16 86 × 6 = 516 –9 ↓↓ 6 c × c √ 10 · 56 · 74 3

∙
 5 4 5 923 × 3 = 2.769 1 56 –9 62 × 2 = 124
–516 c =2 156
 2.9 7 4 6 2 × 2 = 124 → –1 2 4
– 2.7 6 9
032
 205

√ 214.574 ≈ 463 3 Pugem el valor c = 2 al camp de la solució, baixem el següent pa-

463 + 205 = 214.574
2
quet (74) i repetim el procés.

√ 10 · 56 · 74 32
9 √ 10 · 56 · 74 32
62 × 2 = 124 9 62 × 2 = 124
156 64 d × d
Aplica-ho 1 56 645 × 5 = 3.225
–1 2 4 –1 2 4
a.27. Quins d’aquests nombres  32 74 d = 5  3.2 7 4
són quadrats perfectes? Justifi- 64 5 × 5 = 3.225 → –3.2 2 5
ca les teves respostes.   00 4 9
a) 11 b) 81
c) 90 d) 25
4 Pugem el valor d = 5 al camp
e) 169 f ) 300 Si fem l’arrel
de la solució.
quadrada amb
Solució: calculadora.
a.28. Calcula per tempteig,
manualment i amb calculado- √ 105.674 ≈ 325
ra l’arrel exacta o sencera dels Prova: 3252 + 49 = 105.674
nombres:
a) 529 b) 950
105.674 325,0753
c) 1.275 d) 2.025
www 12. Algorisme de l’arrel quadrada

23
 ACTIVITATS
Origen i evolució dels nombres 1.6. Compara les matrícules d’aquests dos
cotxes:
1.1. Escriu els nombres 14, 25, 28 i 52 en
A B
un sistema de numeració additiu que utilitzi aquests
símbols:

1 5 20
a) Quin dels dos és més antic?
b) Escriu la matrícula següent en cada cas (és a dir,
la del cotxe que es va matricular imme­dia­tament
1.2. Quins nombres representen aquests després).
gravats egipcis? c) Quants cotxes dels que es van matricular després
a) b) c) d) de cada un van mantenir les mateixes lletres?
d) Escriu dues matrícules consecutives de manera
que cap de les xifres de les dues coincideixin.
e) Escriu dues matrícules consecutives que tinguin
les tres lletres diferents.

1.3. Escriu en el sistema additiu egipci cada

un d’aquests nombres: Els nombres grans
a) 48 b) 235 c) 2.130
1.7. Escriu com es llegeixen aquestes quan-
titats:
1.4. Tradueix, al sistema decimal, aquests
a) 16.000.000 b) 345.000.000
nombres romans:
c) 7.250.000.000 d) 6.000.000.000.000
a) VII b) IX e) 1.270.000.000.000
c) XIV d) LXXIII
e) LXIX f) CCXVII 1.8. Quantes xifres necessites per escriure
g) DCXC h) MCMLVI «un bilió»? Quantes són zeros?

1.5. Observa i respon: 1.9. Escriu amb xifres:

a) Tres milions dos-cents cinquanta mil.
M CM DM UM C D U
b) Setze milions vuit-cents mil.
4 0 c) Tres mil sis-cents vuitanta milions.
3 0 0 d) Nou bilions i mig.
2 0 0 0 e) Catorze bilions, sis mil milions.
5 0 0
1.10. Completa:
a) Quants milers hi ha en 40 centenes? a) Mil milers fan un...
b) Quantes desenes són tres unitats de miler? b) Un milió de milers és un...
c) Quants milers hi ha en dos milions? c) Mil milions fan un...
d) Quantes unitats de miler formen mig milió? d) Un milió de milions és un...

24
 1

TEMA
1.11. Arrodoneix als milers aquests nom- Operacions amb nombres naturals
bres:
a) 24.963 b) 7.280 La suma i la resta
c) 15.800 d) 59.300
e) 40.274 f) 55.555 1.17. Calcula:
g) 39.785 h) 99.399 a) 10 – 6 + 3 – 7 b) 18 – 4 – 5 – 6
c) 40 – 18 – 12 – 6 d) 52 – (36 – 27)
1.12. Arrodoneix als milions les quantitats e) 128 – (86 – 45 – 12) f ) 235 – (340 – 152 – 84)
següents:
a) 24.356.000 b) 36.905.000 1.18. Calcula i comprova amb les solu­
c) 1.584.390 d) 15.326.999 cions:
e) 274.825.048 f) 789.245.321 a) 5 – [7 – (2 + 3)] b) 3 + [8 – (4 + 3)]
c) 2 + [6 + (13 – 7)] d) 7 – [12 – (2 + 5)]
1.13. Copia la taula i completa-la: e) 20 – [15 – (11 – 9)] f ) 15 – [17 – (8 + 4)]
a) 3; b) 4; c) 14; d) 2; e) 7; f) 10
Arrodoniment
Nombre A les centenes
de miler
A les desenes
de miler
1.19. Amb les dades que s’indiquen, cal-
cula les distàncies que es demanen:
530.298
SANTANDER
728.502
359.481 BILBAO
LA CORUNYA 107 km
299.352 448 km
GIJÓN
204 km SANT SEBASTIÀ
228 km
1.14. Expressa en bilions i en milions
aquestes quantitats:
GIJÓN BILBAO SANT
... milions SEBASTIÀ
a) 25.000.000.000.000 LA CORUNYA
... bilions
... milions
b) 4.500.000.000.000 a) La Corunya – Sant Sebastià.
... bilions
b) Gijón – La Corunya.
c) Bilbao – Sant Sebastià.
1.15. Llegeixes en un article sobre pobla-
ció europea que la ciutat de Colònia, a Alemanya, té
995.397 habitants. Uns dies després ho comentes 1.20. Associa cada enunciat a dues de les
amb un company, però no recordes la xifra exacta. expressions de sota:
Quina de les expressions escolliries per transmetre la 1) La Irina té 25 € i compra un mocador de 22 €,
informació? Per què? però li fan una rebaixa de 3 €.
a) Colònia té nou-cents noranta mil habitants. 2) La Virgínia té 25 € i compra un joc de tornavisos
b) Colònia té nou-cents mil habitants i escaig. de 22 € i una capsa de tornavisos que costa 3 €.
c) Colònia té prop d’un milió d’habitants. 3) L’Ivan tenia 25 €, li paguen 22 € per una feina que
havia fet i torna 3 € que devia a la seva germana.
1.16. Un estel, A, es troba a una distància a) 25 – 22 – 3 b) 25 – 22 + 3
de cinc anys llum, i l’altre, B, a cinc bilions de quilò- c) 25 – (22 + 3) d) 25 – (22 – 3)
metres. Quin dels dos és més lluny? e) 25 + (22 – 3) f ) 25 + 22 – 3

25
 La multiplicació i la divisió a) 19 · 10 b) 12 · 100 c) 15 · 1.000
d) 35 · 10 e) 41 · 100 f ) 57 · 1.000
1.21. Copia i completa aquestes multipli- g) 140 · 10 h) 230 · 100 i) 460 · 1.000
cacions i divi­sions:
1.25. Esbrina el quocient i el residu de
9 8 1 8 cada divisió:
× × 2 a) 5.309 : 7 b) 7.029 : 26
2 8 7 4 Residu... Residu...
9
4 c) 49.896 : 162 d) 80.391 : 629
6 9 9 3 4 Residu... Residu...
1 7  
    

8 5 8 2 1  4
1.26. Copia els exemples, completa’ls i,
després, calcula:
6 3 9 5
(80 : 20) : 4 80 : (20 : 4)
6
: : X
7

6 X

1.22. Multiplica mentalment per 9 i per 11 a) (50 : 10) : 5 b) 50 : (10 : 5)

com es fa en els exemples que tens a continuació:
Exemples:
• 23 · 9 = 23 · 10 – 23 = 230 – 23 = 207
• 23 · 11 = 23 · 10 + 23 = 230 + 23 = 253
a) 12 · 9 b) 12 · 11 c) 15 · 9
d) 15 · 11 e) 18 · 9 f) 18 · 11
g) 25 · 9 h) 25 · 11 i) 27 · 9
j) 27 · 11 k) 33 · 9 l) 33 · 11
1.23. Calcula mentalment, tenint en
compte que dividir entre 5 és igual que dividir entre
10 i, després, multiplicar per 2:
Exemple: :5
90 18
c) (36 : 6) : 2 d) 36 : (6 : 2)
e) (30 : 5) · 2 f ) 30 : (5 · 2)
1.27. Resol mentalment:
a) Quantes dotzenes surten d’una safata de 60 pas-
tissos?
b) Un grup de 120 excursionistes es reparteix en tres
autobusos. Quants excursionistes pugen a cada
autobús?
c) Un quilo d’ametlles costa 12 €. Quant costa una
bossa de 5 quilos?
d) Quant costa canviar les cobertes de les quatre ro-
des d’un cotxe a raó de 150 € cada una?
e) En una garrafa hi caben 25 litres. Quantes garra-
fes iguals es necessiten per guardar 80 litres?

:10 ·2
9

a) 60 : 5 b) 80 : 5 c) 120 : 5
d) 140 : 5 e) 170 : 5 f) 200 : 5
g) 210 : 5 h) 340 : 5 i) 420 : 5

1.24. Calcula i recorda que per multipli-

car per 10, 100, 1.000... s’afegeixen un, dos, tres...
zeros.

26
 1

TEMA
Operacions combinades e) (142 – 25) : 9 f ) 127 + 10 · 18
g) 13 · 14 – 149 h) 40 : (116 – 96)
1.28. Completa i comprova que els resul- i) 20 · 15 – 298 j) 186 – 25 · 6
tats coincideixen:
15 · (6 – 20) 15 · 6 – 15 · 2
1.34. Resol les operacions següents se-
guint els passos de l’exemple:
a) 4 · 6 + 3 · 6 – 25 = 24 + 18 – 25 = 17
· – X b) 3 · 5 – 12 + 3 · 6 c) 6 · 3 – 4 – 7
d) 28 – 4 · 5 + 3 e) 6 · 5 – 10 + 8 : 4
X f ) 19 + 10 : 2 – 8 · 3 g) 15 : 3 + 4 · 2 + 3 · 4
h) 4 · 7 – 4 · 2 – 3 · 5
1.29. Completa i calcula:
a) 6 · (8 + 2) = 6 · 8 + 6 · 2 = 60
b) ... = 5 · 9 – 5 · 6 = ... Problemes amb nombres naturals
c) (10 – 8) · 4 = ... = ...
d) ... = 7 · 12 – 2 · 12 = ...
1.35. Problema resolt
1.30. Calcula com en l’exemple: En una granja, entre vaques, cavalls i ovelles, hi ha
847 caps de bestiar. Sabent que hi ha 31 cavalls i que
8 + 5 · 2 a) 8 + 5 · 2 = 8 + 10 = 18 el nombre de vaques supera el de cavalls en 108 uni-
b) 13 – 4 · 3 c) 5 + 6 : 3
tats, quin és el nombre d’ovelles?
8 + 10 d) 15 – 10 : 5 e) 4 · 2 + 7
f) 4 · 6 – 13 g) 15 : 3 + 10 Cavalls 31
h) 5 · 6 – 18 Vaques 31 + 108 = 139
18
Ovelles 847 - 31 - 139 = 677
1.31. Fes les operacions següents a partir
de l’exemple: 1.36. L’oca mitjana pesa 850 g més que la
a) (7 + 2) : 3 = 9 : 3 = 3 petita i 1.155 g menys que la gran. Quant pesen en-
(7 + 2) : 3
b) (8 – 5) · 2 c) (8 + 2) · 4 tre les tres?
d) (13 – 5) : 4 e) 5 · (7 + 5)
9:3
f) 3 · (15 – 10) g) 36 : (2 + 7)
h) 15 : (18 – 13)
3

1.32. Calcula mentalment i observa que

els resultats no coincideixen:
a) 2 + 3 · 4 (2 + 3) · 4
b) 6 – 2 · 3 (6 – 2) · 3
c) 15 – 4 · 3 (15 – 4) · 3
d) 5 · 2 + 4 5 · (2 + 4)
1.37. Quantes voltes fa en una hora una
roda que gira a raó de 1.500 revolucions per minut?
e) 2 · 15 – 10 2 · (15 – 10)
En un minut   1.500 voltes
1.33. Fes les operacions seguint els passos En una hora
que es mostren en l’exemple:
a) 13 + 6 · 10 = 13 + 60 = 73 b) 72 – 5 · 12 1.38. Quants bidons de petroli de 500 li-
c) (16 + 4) · 5 d) (37 – 12) : 5 tres s’omplen amb un dipòsit d’un milió de litres?

27
 1.39. Un taller de confecció ha fabricat 1.45. Un vaixell de pesca ha aconseguit
45 vestits grisos i 28 vestits blaus. Si cada vestit por­ 9.100 € per la captura de 1.300 kg de lluç. Quant
ta 9 botons, quants botons s’han utilitzat? obtindrà un altre vaixell que entra al port amb
1.750 kg de lluç de la mateixa qualitat?
1.40. Una fàbrica de cotxes ha produït
38.520  unitats en sis mesos. Quants cotxes treu al
dia? (Considera els mesos de 30 dies.)

1.46. Una fàbrica d’electrodomèstics pro-

dueix 250 rentadores cada dia, amb una despesa
mitjana de 208 € per unitat. Quin guany obté si ven
la producció d’un mes a un majorista, per un import
global de dos milions d’euros?

1.47. Una societat financera amb el capi-

R 1.41. S’envasen 1.500 ous en safates de tal inicial fraccionat en 25.000 accions reparteix uns
dues dotzenes i mitja, i les safates, en capses de 10. beneficis de 375.000 euros. Quins dividends corres-
Quantes capses es completen? ponen a un inversor que en té 1.530 accions?

1.42. Un pagès té un hort amb 200 presse- 1.48. Una granja de 6.000 gallines pone-
guers. Calcula que amb cada arbre omplirà set cai- dores té un rendiment diari de 4 ous per cada 5 po-
xes de cinc quilos de préssecs. Quin benefici obtin- nedores. Quantes dotzenes d’ous produeix cada set-
drà si ven el producte a 2 € el quilo? mana?

1.43. Problema resolt: R 1.49. Fixa’t en la resolució del proble-

Un senderista camina a un ritme de 72 passos per ma després de llegir atentament l’enunciat. Després,
minut i avança 85 cm en cada pas. El seu punt d’ar- anota el significat de cada operació i què s’obté amb
ribada es troba a 4 km de la sortida i pretén arri- cada resultat, com en l’exemple.
bar-hi abans d’una hora. Ho aconseguirà? Per què?
Quina distància recorre en una hora? En una granja hi ha cavalls, vaques i gallines. En
72 · 85 = 6.120 cm total hi ha 714 potes, 168 banyes i 137 becs. Quants
• En un minut
• En una hora 6.120 · 60 = 367.200 cm = cavalls hi ha a la granja?
3.672 m Resolució:
• 3.672 m < 4.000 m = 4 km
1 168 : 2 = 84 nombre de vaques
No hi aconseguirà arribar en una hora.
2 84 · 4 = 336 ...
3 137 · 2 = 274 ...
1.44. Un camió, que no pot circular a més
4 336 + 274 = 610 ...
de 80 km per hora, ha recorregut 450 km en 6 hores.
Quina distància ha recorregut, de mitjana, en una 5 714 – 610 = 104 ...
hora? Ha incomplert la norma sobre la velocitat mà- 6 104 : 4 = 26 ...
xima?

28
 1

TEMA
1.50. Observa el gràfic corresponent a la 1.54. Un granger recull la producció d’ous
distribució per sectors econòmics, dels habitants d’una de la seva granja en safates de dues dotzenes i mitja
ciutat de 48.000 habitants: d’unitats. Aquí pots veure, per exemple, la produc-
Quants habitants de la ciutat pertanyen al sector ció de la setmana passada:
serveis?
Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.
Safates 86 104 91 99 83 108 89

Després, les envasa en capses de dotze safates

AGRIC. RAMAD. IND. SERV.
Problemes  +
1.51. Un majorista d’alimentació compra
150 sacs de patates de 30 kg per 2.000 €. Després,
en seleccionar la mercaderia, en llença 300 kg i
n’envasa la resta en bosses de 5 kg que ven a 4 € la
bossa. Quin benefici obté?
1.52. Un apicultor té 187 ruscs amb una
producció de dues collites per any, a raó de 9 quilos
de mel per rusc en cada collita. La mel s’envasa en
pots de mig quilo i es comercialitza en capses de sis
pots que es venen a 18 euros la capsa. Quin benefici
anual produeix l’abellar?
(30 dotzenes), i quan completa 25 capses, que són les
que caben a la seva furgoneta, les carrega i les porta
al majorista, que classifica la mercaderia i les comer-
cialitza a les botigues de minoristes.
Amb les dades que tens, estima el nombre de vi-
atges que fa cada mes per vendre la producció.
Potències
1.55. Expressa amb una potència:
a) 10 · 10 · 10
b) 4 · 4 · 4 · 4
c) 3 · 3 · 3 · 3 · 3 · 3
d) 10 · 10 · 10 · 10 · 10
1.56. Calcula amb llapis i paper:
a) 28 b) 35
c) 94 d) 152
e) 123 f ) 304
g) 205 h) 3242

1.57. Escriu els quadrats dels vint primers

nombres naturals.
12 22 32 ... 202
⎯⎯→

⎯⎯→

⎯⎯→

⎯⎯→

1.53. Quatre amics es pesen, per parelles,
1 4 9 ... 400
de totes les maneres possibles i anoten desordenada-
ment els resultats que n’obtenen:
1.58. Continua amb tres termes més
83 kg – 87 kg – 91 kg – 80 kg – 84 kg – 88 kg aquesta sèrie:
El més gran pesa 46 kg. Quant pesa cadascun per
separat? 0 – 1 – 8 – 27 – 64 – ? – ? – ?

29
 1.59. Escriu el valor de cada exponent: Operacions amb potències
a) 2 = 64
x
x = ... b) 3y = 81 y = ...
c) 6 = 36
z
z = ... d) 8 = 512
m
m = ... 1.67. Calcula com en l’exemple i compara
e) 10 = 10.000
n
n = ... f) 30 = 810.000
t
t = ... els resultats:
⎩
a) (4 · 3)2 = 122 = 144
  (4 · 3)2 = 42 · 32
⎨
1.60. Calcula el valor de la base, a, en 42 · 32 = 16 · 9 = 144 
⎧

cada cas: ⎩
b) (3 · 5)2 = ... ⎨
a) a4 = 16 a = ... b) a2 = 25 a = ...  ...
32 · 52 = ...
⎧
c) a = 64
3
a = ... d) a = 2.401
4
a = ...
⎩
e) a3 = 1.000 a = ... f) a10 = 1.024 a = ... c) (12 : 3)2 = ... ⎨
 ...
122 : 32 = ...
⎧

Potències de base 10. Aplicacions

1.68. Copia i completa les caselles buides:
1.61. Expressa amb totes les xifres: a) (3 · 5)4 = 3 · 5 b) 83 · 63 = ( · )
a) 10 6
b) 108
c) 109 d) 1010 c) (6 : 3)7 = 6 : 3 d) 15 : 5 = ( : )
4

e) 1015 f) 1020 e) (a · b ) = 3
· 3
f ) m 2 · n 2 = ( · )
2

1.62. Escriu amb potències de base 10: 1.69. Reflexiona i calcula de la manera
a) Un miler 103 b) Un milió ... més senzilla:
c) Mil milions ... d) Un bilió ... a) 53 · 23 = (5 · 2)3 = 103 = 1.000 b) 42 · 52
c) 252 · 42 d) 165 : 85
1.63. Escriu el valor de x en cada cas: e) 214 : 74 f ) 352 : 52
a) 10 = 100
x
x=2
b) 10 = 10.000
x
x = ... 1.70. Calcula:
c) 10 x = 100.000 x = ... a) (2 · 3 ) : 6 = (2 · 3)5 : 65 = 65 : 65 = 1
5 5 5

d) 10 = 100.000.000
x
x = ... b) (64 · 34) : 94
c) (82 · 122) : (62 · 82)
1.64. Escriu la descomposició polinòmica d) (33 · 43) : (203 : 53)
dels nombres següents:
a) 28.563 = 2 · 104 + 8 · 103 + 5· 102 + 6 · 10 + 3 1.71. Calcula i observa que els resultats no
b) 3.428.567 coincideixen:
c) 86.200.000 a) (6 + 4)2 = 102 = ... b) (5 + 2)3 = ... = ...
62 + 42 = 36 + 16 = ... 53 + 23 = ... = ...
1.65. Transforma com en l’exemple:
a) 180.000 = 18 · 104 b) 5.000 1.72. Redueix a una sola potència:
c) 1.700.000 d) 4.000.000.000 a) 52 · 52 = 54 b) 32 · 35
c) 105 · 102 d) a 5 · a 5 = a10
1.66. Expressa de manera abreujada les e) m 7 · m f ) x 2 · x 6
dades següents:
a) El nombre de glòbuls vermells que un ésser humà 1.73. Expressa amb una sola potència:
té a la sang és de 25.000.000.000. a) 2 : 2 = 2
6 2 4
b) 38 : 35
b) El nombre de molècules elementals en un litre c) 107 : 106 d) a 10 : a 6 = a4
d’aigua és de 334.326.000.000.000.000.000.000. e) m 5 : m f ) x 8 : x 4

30
 1

TEMA
1.74. Redueix a una única potència: 1.82. Calcula mentalment:
a) (5 ) = 5
2 3 6
b) (25)2 c) (103)3 a) √ 4 b) √ 9 c) √ 36
d) (a 5)3 = a15 e) (m 2 )6 f) (x 4)4
d) √ 400 e) √ 900 f ) √ 3.600
1.75. Redueix aquestes expressions: g) √ 6.400 h) √ 8.100 i) √ 10.000
a) x : x
8 3
b) m 4 · m 2
c) (k 2 )4 d) (x 5)2 1.83. Calcula l’arrel entera en cada cas:
e) m 10 : m 7 f) k 3 · k 4 a) √ 5 b) √ 10 c) √ 24
g) m2 · m 4 · m 4 h) (x 5 : x 3 ) : x 2
d) √ 32 e) √ 39 f ) √ 50
i) (k · k ) : k
2 5 6
j) (x 2 )5 : x 7
k) m10 : (m 3 )3 l) (k 2 )6 : (k 3)4 g) √ 68 h) √ 92 i) √ 105

1.76. Calcula: 1.84. Observa el quadre i calcula les arrels

a) (27 · 37) : 64 b) 53 · (28 : 25)
c) (262 : 132) · 23 d) 482 : (82 · 32 )
1.77. Redueix a una sola potència:
a) (x : x) · x = x4 · x2 = x6 b) (m 7 : m 4 ) : m 3
5 2
que tens a continuació. Indica si l’arrel és exacta o
entera.
502 = 2.500 512 = 2.601 522 = 2.704
532 = 2.809 542 = 2.916 552 = 3.025

c) (x 2 )4 : (x 2 )3 d) (m 4 )3 : (m 5 )2 a) √ 2.550 b) √ 2.601
e) (a 3 · a 5 ) : (a · a 4 ) f) (x 3 : x 2 ) · (x 4 : x 3 ) c) √ 2.725 d) √ 2.815
e) √ 2.916 f ) √ 2.929
1.78. Exercici resolt
Redueix a una sola potència i, després, calcula: 1.85. Calcula per tempteig:
164 : 45.
a) √ 90 b) √ 150
164 : 45 = (42)4 : 45 = 48 : 45 = 48 – 5 = 43 = 64
c) √ 700 d) √ 1.521

1.79. Redueix a una sola potència i, des- e) √ 6.816 f ) √ 10.816

prés, calcula:
a) 210 : 44 b) (23 · 42 ) : 8 1.86. Copia i completa:
c) 253 : 54 d) (34 · 92 ) : 272
a) √ 7 . 5 8 2

–
6 4 ×
Arrel quadrada 1 . 1 8 2
–
1 . 1 6 9
1.80. Copia i completa com en l’exemple: 0 0 1 3
82 = 64 ↔ √ 64 = 8
b) √ 2 7 4 . 5 7 6 5 2 4
a) 2
= 36 ↔ √ 36 = –
1 0 2 × 2
b) 2
= 256 ↔ √ 256 = 1.0 4 4 × 4
–

1.81. Copia i completa com en l’exemple: –
a) √ 25 = 5 → L’arrel de 25 és igual a 5.
b) √ 49 = 7 → ... c) √64 = ... → ... d) √81 = ... → ...

31
 1.87. Copia i completa les arrels quadra- 1.91. Una finca quadrada té una superfí-
des resoltes mitjançant l’algorisme: cie de 900 metres quadrats. Quants metres lineals de
filat caldria comprar per envoltar-la?
a) √ 1 . 1 5 8
4
–
6 ×

–
2 5 6
0 0

b) √ 2 . 7 3 8 5
–
1 0 2 × 2
2 3 8
–

1.92. Un paquet
1.88. Copia i calcula i, després, comprova d’igual llargària, amplària i
amb la calculadora: alçària, conté 1.000 terros-
sos de sucre d’un centíme-
a) √ 1 . 4 4 4 tre d’aresta. Quines són les
–
× mesures del paquet?

–
1.93. Observa el cub de la il·lustració for-
mat per 5 × 5 × 5 cubets unitaris.
a) Imagina que el pintem de color vermell. Quants
b) √ 2 0 . 1 6 4 cubets unitaris hauran quedat par­cial­ment pintats?
–
×
×
–


–


b) Imagina que el volem fer més gran i que, per fer-
c) √ 2.945 d) √ 126.782 ho, el recobrim completament amb una capa de
cubets verds. Quants cubets verds necessitarem?
1.89. Obtén amb l’ajuda de la calculadora:
a) √ 2.936 b) √ 10.568 c) √ 528.471
Problemes  +
1.94. Calcula 12, 112 i 1112.
Resol problemes A partir dels resultats, pots predir què obtindràs
en els casos següents?
R 1.90. Quants pares i mares tenien entre
tots els teus rebesavis? 1.1112    11.1112

32
 1

TEMA
M tspp A
A
M

D
A
TE CA
M ÀT I C A A P L I

1. Cotxes i matrícules

2552 XNX
Des de l’any 2001, en adaptació a la normativa de la UE, totes
les matrícules s’ordenen d’acord amb un codi format per un E CAT
nombre de quatre xifres, que comença per 0001 i acaba per
0000 (equivalent a 10.000), seguit de tres lletres (val qualsevol
lletra, excepte les vocals i la Ñ pròpia de l’alfabet del castellà).
La familia Gasull acaba de comprar un cotxe nou, que té la matrícula:

8704 MFD

a) Quants cotxes s’han matriculat, fins al moment, que portin en la matrícula aquestes mateixes lletres?
b) Quants cotxes es matricularan abans que es canviï una lletra?
c) Quants cotxes s’han matriculat, incloent el dels Gasull, des de que la família Pérez va comprar el seu,
que porta el codi 8704 MFC?
d) Quants cotxes s’hauran de matricular abans que aparegui el que porti el codi 6000 MFF?

2. En l’hiperespai
La nau espacial Intrèpida VII, pilotada per la tripulació
del capità Supertot, està de servei al planeta Alfa d’una
estrella determinada. Rep un SOS enviat des del planeta
Beta, situat a 18 × 108 quilòmetres.
La Intrèpida VII emprèn immediatament el viatge a
l’hiperespai, pel qual es mou a la velocitat de la llum
(300.000 quilòmetres per segon).

a) Escriu amb totes les xifres la distància entre els pla-

netes Alfa i Beta.
b) Escriu com es llegeix aquesta distància (amb lletres).
c) Quant temps creus que tardarà la nau a arribar a la seva destinació ?
I. Menys d’una hora.
II. Entre una i dues hores.
III. Menys d’un dia.
IV. Més d’una setmana.
Explica la teva resposta.

33
 3. Comerç amb taronges
Un majorista de fruita compra, al pagès, 300 caixes de
taronges que tenen un pes mitjà de 15 quilos cada una,
i paga 1.800 € per la mercaderia.
Quan arriba al magatzem les selecciona, i n’aparta
250 quilos perquè són defectuoses. La resta, les envasa
en bosses de cinc quilos.
Finalment, les ven a una cadena de supermercats, a
tres euros la bossa.

a) Quantes bosses ven el majorista a la cadena de supermercats?

b) Quant ingressa per la venda de la mercaderia?
c) Quin benefici ha obtingut?

Amb les dades d’aquesta activitat, pensa una pregunta per plantejar-la a un company o companya de la
classe. Tingues en compte que has de resoldre-la tu primer per comprovar que estigui ben plantejada i per
saber quina és la resposta correcta.

4. Cubs i més cubs

Suposa que tens una bossa amb molts cubs petits de
fusta, d’un centímetre d’aresta:
• Fent servir els cubs petits necessaris, construeixes
un cub gran de 5 cm d’aresta.
• Després, pintes de color vermell tota la superfície
del cub gran.
• I, per acabar, treus tots els cubs petits pintats de
color vermell, i et queda un cub més petit del co-
lor de la fusta.

a) Quants cubs petits has necessitat per construir el cub gran? Et pot anar bé fer el dibuix del cub per orien­
tar-te millor.
b) Quants cubs petits s’han pintat de color vermell?
c) Quants cubs pots veure una vegada que has tret tots els cubs pintats de color vermell?

34
 1

TEMA
FAIG BALANÇ
Comprens l’estructura del sistema de numeració de- 6. Un pagès té dos camps amb 165 i 213 pomers,
cimal? respectivament. Espera fer la collita d’una mitjana de
35 kg de pomes per arbre. Envasarà les pomes en
1. Escriu les quantitats següents amb lletres o amb caixes de 10 kg i les vendrà a un magatzem que li
xifres, segons correspongui: pagarà 3 € per caixa. Quina quantitat preveu ingres-
a) Dos mil trenta milions sar amb la venda de les pomes?
b) Set bilions
c) 14.380.000.000
d) 12.800.000.000.000

2. Una ciutat té 12.834.500 habitants. Expressa

aquesta quantitat:
a) Arrodonint-la a les centenes de miler.
b) Arrodonint-la als milions.

Recordes i utilitzes les relacions entre la multiplica-

ció i la divisió?

3. Calcula els termes que falten en cada cas:

a) 7.488 : ... = 48
Coneixes el significat de les potències i n’apliques
b) 37 · ... = 444 les propietats?
c) ... : 28 = 60
7. Copia i calcula o completa:
d) 784 = ... · 15 + 4 a) 72 = ... b) 104 = ...
c) 2... = 8 d) ...2 = 36
Resols expressions amb parèntesis i operacions com- e) 24 · 54 = ... f ) 183 : 93 = ...
binades?
Coneixes el significat de l’arrel quadrada i saps cal-
4. Col·loca els parèntesis per tal que les següents cular-la?
igualtats siguin certes:
a) 30 – 2 + 15 – 5 = 18 8. Copia i calcula o completa:
b) 30 – 2 + 15 – 5 = 8
a) √ 36 b) √ 400
c) 2 · 7 – 3 + 1 = 10
d) 2 · 7 – 3 + 1 = 9 c) √ 10.000 d) √ ... = 3
e) √ ... = 8 f ) √ ... = 30
Resols problemes utilitzant operacions amb nom-
bres naturals? 9. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions
de les activitats anteriors i explica com t’ha anat:
5. Tens un bon grapat de monedes de 50, 20 i 10 Quines activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna
cèntims. De quantes maneres diferents pots ajuntar que hagis fet malament? Per què? Què has après en
un euro? Justifica la teva resposta. aquesta unitat?

www 13. Solucions

35
 Organitza els teus coneixements
ELS NOMBRES NATURALS

an exponent
base

(a · b)n = an · b n
(a : b)n = an : b n
am · an = am + n
am : an = am - n
n
(am) = am · n

√a = b b2 = a

Atenció!
Ara ja has de saber resoldre les activitats 4, 5 i 6 de la pàgina 9. Comprova-ho.

36
 1

TEMA
I per acabar…
Informa’t
Al llarg de la història, moltes cultures han fet servir l’àbac. Els grecs, els
fenicis, els romans i els xinesos l’utilitzaven.
En l’àbac xinès que pots veure a la dreta es representa el nombre
13.900. El veus?

• Quin nombre s’ha representat en cada un d’aquests àbacs?

Pensa i calcula
El món dels nombres presenta múltiples relacions amb el de la geo­
metria; algunes són tan sorprenents que semblen màgiques.
Com a exemple, observa que qualsevol nombre quadrat es pot
expressar com la suma d’alguns dels primers nombres imparells.
S1 S2 S3 S4 S5

1
↓ 1+3
⎩
⎨
⎧

1 ↓ 1+3+5
⎧
⎨
⎩

↓ 1+3+5+7
1 2 4
⎧
⎪
⎨
⎪
⎩

9 ↓ 1 + 3 + 5 + 7+ 9
22
⎧
⎪
⎨
⎪
⎩

16 ↓
32
42 25
52
• Segons això, calcula:
a) La suma dels set primers nombres imparells.
S7 = 1 + 3 + 5 + 7 + 9 + 11 + 13
b) La suma dels deu primers nombres imparells (S10 ).

• Com calcularies, de manera ràpida i senzilla, la suma dels cent

primers nombres imparells?
6 × 6 = 62
S100 = 1 + 3 + 5 + … + 199

37
 TEMA 2
DIVISIBILITAT

Una mica d’història

Alexandria, fundada per Alexandre el Gran al segle iv aC, va esdevenir
el centre cultural (científic, artístic) de la civilització grega.

Euclides, savi grec del segle iii aC, va viure a Alexandria, on va fun-
dar una gran escola de matemàtiques. Va recollir-hi i sistematitzar-hi
tot el coneixement matemàtic de l’època. Però no es va limitar a això;
va ser, a més, un gran investigador que va fer nombroses aportacions
en aquest àmbit.
Euclides va plasmar la seva obra en una col·lecció de tretze llibres
anomenats Elements. La majoria d’aquests llibres estan dedicats a la
geometria, i només quatre a l’aritmètica. En aquests quatre va desen-
volupar, entre altres coses, la teoria de la divisibilitat, els nombres pri-
mers i compostos, divisors, múltiples, etc.
Els Elements d’Euclides han estat estudiats i admirats en totes les
èpoques.

38
Abans de començar, utilitza el que ja saps
1. Una d’aquestes frases es errònia. Quina i
per què?
a) El meu barri té 247 habitatges repartits
en set blocs idèntics.
b) El meu bloc té 35 habitatges repartits
en cinc plantes, totes iguals.

2. Si haguessis de dividir en grups iguals un d’aquests munts de bales, quin escolliries? Explica per què.

3. Busca totes les maneres de formar equips, amb el mateix nombre
de jugadors, en una classe de 24 nois i noies.
Per exemple: 4 equips de sis.

4. Un restaurant va comprar una quantitat determinada d’oli en garrafes de 3 litres.

Aquesta setmana n’ha comprat la mateixa quantitat, però envasada en garrafes de 5 litres. Quants
litres gasta a la setmana, si sabem que són més de 40 i menys de 50 litres?

Però encara n’has d’aprendre més

Identificaràs els nombres primers. Descompondràs nombres en factors. Calcularàs el mínim comú
múltiple i el màxim comú divisor de diversos nombres. I resoldràs problemes nous.

5. Què tenen en particular aquests nombres?

1 - 3 - 5 - 7 - 11 - 13
Sabries escriure els que vénen a continuació en la sèrie?

6. Pots esbrinar, sense dividir, quines d’aquestes divisions són exactes?

a)  775 : 2    b)  252 : 3    c)  485 : 5    d)  255 : 15

7. Descompon aquests nombres en el major nombre de factors possible:

a) 9   b) 18   c) 45   d) 90   e) 630

8. Una empresa fabrica prismàtics de plàstic de 8 × 12 × 18 cm, i els vol comercialitzar en capses de
cartó que tinguin la mateixa amplada, profunditat i altura. Quines dimensions han de tenir les capses?

www 1. Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on

també podràs trobar activitats per posar-los en pràctica.

39
 1. La relació de divisibilitat
Dos nombres estan emparentats per la relació de divisibilitat quan un Relació de divisibilitat
cap en l’altre una quantitat exacta de vegades; és a dir, quan el seu quo- a b
cient és exacte. 0 c
divisió exacta.
Fixa’t en els casos següents:
En un prestatge de 80 cm, a és divisible per b.
hi caben exactament quatre a és múltiple de b.
cassoles de 20 cm.
b és divisor de a.

80 20 20 cap un nombre exacte

 →    →  80 és divisible per 20.
 0 4 de vegades en 80.

En canvi, en un prestatge de
80 cm, no hi encaixa una
quantitat exacta de safates
de 25 cm.

80 25 25 no cap en 80 un nombre 80 no és divisible

 →    → 
 5 3 exacte de vegades. per 25.
Aplica-ho
Quan dos nombres estan emparentats per la relació de divisibilitat:
a.29. Digues si a és divisible
• el més gran és múltiple del més petit. per b en cada cas i justifica la
• el més petit és divisor del més gran. resposta:
a) a = 80, b = 20
40 8 40 és múltiple de 8.
 →  40 = 8 : 5 →  b) a = 135, b = 25
 0 5 8 és divisor de 40.
c) a = 156, b = 13
divisió exacta d) a = 1540, b = 10
40
8    8    8    8    8   a.30. Digues si els nombres de
cada parella es troben empa-
rentats per la relació de divisi-
• a és múltiple de b
bilitat:
o, dit d’una altra manera, si la divisió a : b és exacta.
a) 294 i 14 b) 360 i 15
• b és divisor de a
c) 115 i 15 d) 561 i 17
Cada divisor d’un nombre en porta un altre d’emparentat.
a.31. Troba almenys quatre pa-
40 8 40 5 relles de nombres emparentats
←→
 0 5      0 8 per la relació de divisibilitat:
8 és divisor de 40    5 és divisor de 40 500, 48, 93, 100, 6, 3, 31, 37, 8.
www 2. Relació de divisibilitat

40
 2

TEMA
1.1. Múltiples d’un nombre
80

Els múltiples d’un nombre són uns altres nombres, iguals o més grans,
20
que el contenen una quantitat exacta de vegades.
60
Observa aquests exemples:
20
20 · 1 20 · 2 20 · 3 20 · 4 ...
40 ↓ ↓ ↓ ↓
20
20 40 60 80 ...

20 Els nombres 20, 40, 60, 80… contenen 20 una quantitat exacta de
vegades; és a dir, tots ells són múltiples de 20.
20

0
• Els múltiples d’un nombre natural, a, s’obtenen en multiplicar a per
qualsevol altre nombre natural, k: a · k → múltiple de a
Aplica-ho • Qualsevol nombre natural a és múltiple d’ell mateix i de la unitat.
a.32. Explica perquè 184 és a·1=a
múltiple de 23. • Un nombre diferent de zero té una quantitat infinita de múltiples.

a.33. Escriu els deu primers Quan ens referim a un múltiple d’un nombre, el podem escriure amb
múltiples de 15. un punt a sobre:
•
7  →  múltiple de 7

Dividim 20 en equips 1.2. Divisors d’un nombre

iguals
Els divisors d’un nombre són uns altres nombres, iguals o més petits, que
• • • • • • • • • • estan continguts en aquest nombre una quantitat exacta de vegades.
• • • • • • • • • • Observa aquests exemples:
• • • • • • • • • •
• • • • • • • • • • 20 1 20 2 20 4
00 20 00 10  0 5
20 equips d’1 1 equip de 20
↓ ↓ ↓
• • • • • • • • • • 20 20 20 10 20 5
• • • • • • • • • • 00 1  0 2  0 4
• • • • • • • • • •
• • • • • • • • • • Cada un dels nombres 1, 2, 4, 5, 10 i 20 està contingut en 20 una
10 equips de 2 2 equips de 10 quantitat exacta de vegades. Per tant, tots són divisors de 20.
Com pots comprovar, formen parelles el producte de les quals és 20:
• • • • • • • • • •
• • • • • • • • • • 1 · 20    2 · 10    4 · 5
• • • • • • • • • •
• • • • • • • • • • • Per obtenir tots els divisors d’un nombre, a, en busquem totes les di-
4 equips de 5 5 equips de 4 visions exactes:
a:b=c ⎧
⎨ →  a = b · c  →  Per tant, b i c són divisors de a.
Aplica-ho a:c=b ⎩
a.34. Troba tots els divisors de • Qualsevol nombre és divisor d’ell mateix. → a : a = 1
8, 12, 15, 28, 55 i 80. • L’1 és divisor de qualsevol nombre. → a : 1 = a
GeoGebra

41
 2. Criteris de divisibilitat
Els criteris de divisibilitat són normes pràctiques que serveixen per des-
cobrir si un nombre és divisible per 2, 3, 5 o altres nombres senzills.

Per esbrinar si un nombre és múltiple de 2

Observa que tots els múltiples de 2, i només aquests nombres, acaben Exemples
en una xifra parell: • 378 → xifra parell
    2    4    6    8  1 0 Un nombre és múltiple de 2 378 és múltiple de 2.
   1 2   1 4   1 6   1 8   2 0 si acaba en una xifra parell: • 451 → xifra senar
   2 2   2 4   2 6   2 8   3 0
0-2-4-6-8 451 no és múltiple de 2.
...   ...   ...   ...   ...

Per esbrinar si un nombre és múltiple de 3

Agafa qualsevol múltiple de 3 i suma’n les xifres. Veuràs que el resultat
de la suma és múltiple de 3. Exemples
•
• 359 → 3 + 5 + 9 = 17 ≠ 3
Múltiple de 3 Suma de les xifres Un nombre és múltiple de 3 359 no és múltiple de 3.
si el resultat de la suma de •
•
les seves xifres és múltiple • 252 → 2 + 5 + 2 = 9 = 3
3 ·   11 =   33  →  3 + 3 = 6  → 3
•
de 3. 252 és múltiple de 3.
3 ·   24 =   72  →  7 + 2 = 9  → 3
•
3 · 136 = 408  →  4 + 0 + 8 = 12  → 3
•
3 · 328 = 984  →  9 + 8 + 4 = 21  → 3

Per esbrinar si un nombre és múltiple de 5

Observa, ara, els múltiples de 5 i fixa’t que tots, i només aquests nom-
bres, acaben en 0 o en 5.

    5  1 0 Un nombre és múltiple de 5 Exemples

   1 5   2 0 si la seva última xifra és un • 28 0 → és múltiple de 5.
   2 5   3 0 zero o un cinc. • 557 → no és múltiple de 5.
   3 5   4 0
   4 5   5 0
...   ...

Aplica-ho a.37. Substitueix cada lletra per un número per tal

a.35. Copia tots els múltiples de 2: d’obtenir múltiples de 3: 2a 17b 3c4 4d 40e
4, 7, 6, 13, 21, 11, 14, 16, 68, 74, 27, 15 15f 11g 1h2 12i 74j 1.79k

a.36. Tria entre aquests nombres els múltiples de 3: a.38. Escriu deu múltiples de 5 compresos entre 321
36, 82, 99, 132, 233, 354, 856, 733, 4.617. i 371.

42
 2

TEMA
3. Nombres primers i nombres
compostos
Les divisions d’un nombre permeten expressar-lo en forma de producte.
Descomposicions de 18
⎩

( )
  ⎪ 18 = 2 · 9
→ 18 = 2 · 9 divisors
⎨
18  →  → ⎪ 18 = 3 · 6
1 - 2 - 3 - 6 - 9 - 18 ⎧
18 = 2 · 3 · 3
→ 18 = 3 · 6
Els nombres que, com el 18, es poden descompondre en factors més
→ 18 = 2 · 3 · 3 senzills s’anomenen nombres compostos.

Hi ha nombres, en canvi, que només tenen dos divisors (el mateix

nombre i la unitat), de manera que no és possible fer-ne la descomposició.

El 13 no es pot
descompondre
13  → 
( divisors

1 - 13 )  →  13 = 13 · 1

Els nombres que, com el 13, no es poden descompondre en factors més

13 = 13 · 1 senzills, s’anomenen nombres primers.
Un nombre primer només té dos divisors: ell mateix i la unitat.
El nombre 1, com que només té un divisor, no es considera primer.

Fixa’t en la taula de l’esquerra. S’hi han marcat:

1 2 3 4 5 6
• ••
• els múltiples de 2, •, excepte el 2.
7 8 9 10 11 12 • els múltiples de 3, •, excepte el 3.
• • •• ••
• els múltiples de 5, •, excepte el 5.
13 14⊕ 15 16 17 18
• •• • •• • i així, successivament, amb els múltiples de 7, ⊕; d’11, *;
19 20 21⊕ 22 23 24 de 13, ▲; ...
•• • •* ••
25 26 27 28 29 30 Els nombres que han quedat sense marcar i que hem encerclat, són
• •▲ • •⊕ ••• els nombres primers més petits que 30.
Comprova que cap d’ells es pot descompondre en factors.

Aplica-ho
a.39. Busca tots els nombres primers compresos entre el 60 i el 100.

a.40. Entre aquests nombres, busca els dos que són primers i expressa
els compostos com un producte de dos factors:
a) 39 b) 49 c) 59 d) 69 e) 79

a.41. Descompon aquests nombres en tres factors:

a) 20 b) 30 c) 54 d) 98 e) 182 f) 1.088
www 3. Nombres primers
GeoGebra

43
 4. Descomposició d’un nombre
en factors primers
Un nombre, si no és primer, es pot descompondre en factors, i aquests,
al seu torn, en altres factors, fins que tots siguin primers.

exemple
Descomposició de 36 en factors primers.
36 = 4 · 9 = 2 · 2 · 3 · 3 = 22 · 32

Amb els nombres més grans cal actuar amb mètode, tenint en comp-
te els criteris de divisibilitat.

exemple Factorització de 792

Descomposició de 792 en factors primers. quocients factors
parcials primers
792 és divisible per 2 → 792 = 2 · 396
396 és divisible per 2 → 792 = 2 · 2 · 198 792  2
198 és divisible per 2 → 792 = 2 · 2 · 2 · 99 792 : 2   → 396   2
99 és divisible per 3 → 792 = 2 · 2 · 2 · 3 · 33 396 : 2   → 198   2
33 és divisible per 3 → 792 = 2 · 2 · 2 · 3 · 3 · 11 198 : 2   →  99   3
Com que l’últim factor (11) és nombre primer, hem acabat la descompo-   99 : 3   →   33  3
sició:   33 : 3   →   11  11
  11 : 11  →   1
792 = 2 · 2 · 2 · 3 · 3 · 11 = 23 · 32 · 11
792 = 23 · 32 · 11
Aquest procés s’acostuma a abreujar tal com s’indica al marge.

Per descompondre un nombre en factors primers (factoritzar), el divi-

dim entre els seus factors primers: primer, entre 2 tantes vegades com
sigui possible; després, entre 3, entre 5… i així successivament fins a ob-
tenir 1 en el quocient.

Sabies que…? 1.234.321 11

Un nombre especial 112.211 11
No tots els nombres es descomponen en primers senzills, tal 10.201 101
com passa en els casos exposats més amunt. Com a exemple 101 101
curiós, observa i comprova la descomposició del nombre 1
1.234.321 que, com pots veure, és capicua, igual que els seus
factors primers. 1.234.321 = 11 × 11 × 101 × 101

www 4. Descomposició d’un nombre en factors primers

GeoGebra

44
 2

TEMA
Factorització de 40 4.1. Múltiples de nombres
40  2 descompostos en factors primers
20  2 Compara els divisors primers de 40 amb els d’alguns dels seus múltiples:
10  2
 5  5 40 = 2 · 2 · 2 · 5
 1  2 ⎩
40 · 3 = 120 = 2 · 2 · 2 · 3 · 5 ⎪ Un múltiple de 40 conté
40 = 2 · 2 · 2 · 5 ⎨
40 · 5 = 200 = 2 · 2 · 2 · 5 · 5 ⎪ tots els factors primers
⎧ de 40.
40 · 6 = 240 = 2 · 2 · 2 · 2 · 3 · 5

Els múltiples d’un nombre contenen tots els factors primers d’aquest
nombre.

Divisors de 40 4.2. Divisors de nombres descompostos

1= 1 en factors primers
2= 2 Compara, ara, els factors primers de 40 amb els d’alguns dels seus divisors:
5= 5
2·2= 4 40 = 2 · 2 · 2 · 5
2 · 5 = 10
⎩
40 = 8 ·  5 = 2 · 2 · 2 · 5 ⎪
2·2·2= 8 Un divisor de 40 conté
⎨
2 · 2 · 5 = 20 40 = 4 · 10 = 2 · 2 · 2 · 5 alguns dels factors
⎪
2 · 2 · 2 · 5 = 40 primers de 40.
⎧
40 = 2 · 20 = 2 · 2 · 2 · 5

Els divisors d’un nombre contenen alguns dels factors primers d’aquest
nombre.

Aplica-ho a.45. Esbrina, a simple vista, quins d’aquests nom-

a.42. Descompon en factors primers:
a) 36 b)250 c) 512 d) 98
e) 170 f)2 256 g) 78 h) 2.187
a.43. Esbrina quins nombres tenen les descomposi-
cions factorials següents:
a) 2 · 33 b) 32 · 7 c) 22 · 33 · 6
d) 2 · 5 · 72 e) 23 · 13 f) 2 · 52 · 11
a.44. Esbrina, a simple vista, quins d’aquests nom-
bres són múltiples de 24 = 23 · 3:
a) 28 = 2 · 2 · 7 b) 48 = 22 · 22 · 3
c) 60 = 22 · 3 · 5 d) 120 = 23 · 3 · 5
bres són divisors de 144 = 2 · 2 · 2 · 2 · 3 · 3 = 24 · 32:
a) 6 = 3 · 2
b) 15 = 3 · 5
c) 16 = 2 · 2 · 2 · 2
d) 35 = 5 · 7
(Per exemple, 6 és divisor de 60 perquè tots els fac-
tors primers de 6 (= 2 · 3) es troben en els de
60 → 60 = 2 · 2 · 3 · 5 = 2 · 6 · 5)
a.46. Busca tots els divisors del nombre
180 = 2 · 2 · 3 · 3 · 5
a.47. Descompon 90 en factors primers i busca’n
després tots els divisors.

45
 5. Mínim comú múltiple
La resolució d’alguns problemes exigeix la utilització dels múltiples co-
muns de diferents nombres.

exemple
La senyora Teresa pren una píndola per al reuma
cada 4 dies i una càpsula per al cor cada 6 dies.
Cada quant temps coincideixen les dues pastilles
el mateix dia?
Les pastilles coincideixen els dies que són múlti-
ples comuns de 4 i 6, i es repeteixen cada 12 dies. 12   24   36   48   ...
+12
  +12   +12   +12  
El més petit d’aquests múltiples comuns és 12 i
rep el nom de mínim comú múltiple de 4 i 6.

El més petit dels múltiples comuns de dos o més nombres (a, b, c...) es
diu mínim comú múltiple, i s’expressa així:
MCM (a, b, c...)

5.1. Càlcul del mínim comú múltiple Càlcul del MCM (4, 6)
(mètode artesanal) múltiples
→ 4 - 8 - 12 - 16 - 20 - 24
de 4
Per obtenir el mínim comú múltiple de dos nombres: múltiples
→ 6 - 12 - 18 - 24 - 30 - 36
• Escrivim els múltiples de cada nombre. de 6
• N’agafem els nombres comuns.
⎩
múltiples ⎨
→ 12 - 24 - 36 - 48
• Ens quedem amb el més petit. comuns
⎧

Exercici resolt MCM (4, 6) = 12

Calcula el MCM (10, 15).
Múltiples de 10 → 10  20  30  40  50  60  70  ...
Múltiples de 15 → 15  30  45  60  75  90  105  ...
Múltiples comuns → 30 - 60 - 90...
⎩
El més petit dels múltiples
→ MCM (10, 15) = 30
⎨
⎧
comuns de 10 i 15 és 30.

Aplica-ho
a.48. Calcula el MCM en cada cas, seguint el mèto-
de artesanal:
a) MCM (4, 8) b) MCM (5, 10)
c) MCM (4, 6, 10) d) MCM (16, 20)
e) MCM (45, 54) f) MCM (12, 18, 24)
a.49. Un jardiner rega la gespa d’un parc cada 6 dies
i la sega cada 8. Cada quant temps coin­cideixen les
dues feines en un mateix dia? I si segués la gespa
cada 10 dies?

46
 2

TEMA
5.2. Càlcul del mínim comú múltiple
(mètode òptim)
El mètode anterior resulta apropiat per a nombres senzills, però es com-
plica massa si el volem utilitzar amb nombres grans.
Observa una altra manera de calcular el mínim comú múltiple amb
els nombres descompostos en factors primers.

Calcula el MCM (20, 30).

Exemple
• Primer pas: Descompondre en factors primers.
múltiples
→ 20 - 40 - 60 - 80 ...
de 20 2 0  2 3 0  2
múltiples 1 0  2    20 = 2 · 5
2
1  5   3     30 = 2 · 3 · 5
→ 30 - 60 - 90 - 120 ...
de 30   5  5   5  5
MCM (20, 30) = 60   1   1
• Segon pas: Escollir els factors primers del MCM.
Si recordes que el MCM ha de ser múltiple de 20 i de 30, i tan
Tingues en compte petit com sigui possible, has d’agafar:
Quan un dels nombres 20
és múltiple de l’altre, el
⎩
–  Tots els factors primers de 20. ⎪ 2·2·5
MCM és el més gran. –  Tots els factors primers de 30. ⎨
MCM (20, 30)  = 2 · 2 · 3 · 5
Exemple: – El mínim nombre de factors ⎪
⎧ 2·3·5
MCM (15, 30) = 30 que sigui possible.  
30
15 = 3 · 5 Comprova que tots els factors són imprescindibles, ja que si en supri-
30 = 2 · 3 · 5
mim algun, deixa de ser múltiple d’algun dels nombres.
• Tercer pas: Calcular, finalment, el MCM.
MCM (15, 30) =
MCM (20, 30) = 2 · 2 · 3 · 5 = 60
15
3·5 Per calcular el mínim comú múltiple de diferents nombres
2 · 3 · 5 = 30
1. Es descomponen els nombres en factors primers.
2 · 3 · 5 2. Se n’agafen tots els factors primers (comuns i no comuns) elevat ca-
30 dascun a l’exponent més alt amb què apareix.
3. Es multipliquen els factors escollits.

Aplica-ho
Exercici resolt
a.50. Calcula el MCM en cada Calcula el MCM (75, 90).
cas, seguint el mètode òptim:
a) MCM (150, 180) 7 5  3 9 0  2
2 5  5 4 5  3 75 = 3 · 52 ⎧
b) MCM (81, 243) ⎨ →  2 · 32 · 52
c) MCM (120, 180)   5  5 1 5  3 90 = 2 · 3 · 5   ⎩
2

d) MCM (120, 350)   1   5  5

e) MCM (400, 600)   1
f) MCM (256, 512) MCM (75, 90) = 2 · 32 · 52 = 450
GeoGebra

47
 6. Màxim comú divisor
També trobaràs problemes que exigeixen la utilització de divisors co-
muns a diferents nombres. Vegem-ne un exemple:

exemple
Una societat protectora d’animals ha recollit 8 gats i 12 gossos que s’han de transportar amb gàbies iguals, tan
grans com sigui possible, i de manera que, en totes, hi càpiga el mateix nombre d’animals. Quants animals
posarem en cada gàbia?
Per tempteig trobem tres solucions possibles:
• Primera solució: gàbies amb un sol animal.

8 × 1 12 × 1
• Segona solució: gàbies amb dos animals.

4 × 2 6 × 2
• Tercera solució: gàbies amb quatre animals.

2 × 4 3 × 4
Les solucions coincideixen amb els divisors comuns de 8 i 12:
1-2-4
El més gran d’aquests divisors comuns és 4 i rep el nom de màxim comú divisor de 8 i 12.

El més gran dels divisors comuns a dos o més nombres (a, b, c...) s’ano- Càlcul del MCD (8, 12)
mena màxim comú divisor, i s’expressa així:
divisors
MCD (a, b, c...) → 1 - 2 - 4 - 8
de 8
divisors
→ 1 - 2 - 3 - 4 - 6 - 12
de 12
6.1. Càlcul del màxim comú divisor divisors
→ 1 - 2 - 4
(mètode artesanal) comuns
MCD (8, 12) = 4
Per obtenir el màxim comú divisor de dos nombres:
• Escrivim els divisors de cada nombre.
• N’agafem els nombres comuns. Aplica-ho
• Ens quedem amb el més gran. a.51. Calcula el MCD en cada
cas, seguint el mètode artesanal:
Exercici resolt a) MCD (10, 15)
Calcula el MCD (20, 30). b) MCD (12, 16)
Divisors de 20  →   1  2  4  5  10  20 c) MCD (12, 70)
Divisors de 30  →  1  2  3  5  6  10  15  30 d) MCD (28, 72)
Divisors comuns  →  1 - 2 - 5 - 10 e) MCD (160, 90)
El més gran dels divisors comuns de 20 i 30 és 10. → MCD (20, 30) = 10 f) MCD (240, 360)

48
 2

TEMA
6.2. Càlcul del màxim comú divisor
(mètode òptim)
El mètode que has après en la pàgina anterior resulta adequat per a
nombres senzills.
En casos més complicats, resulta molt més còmode utilitzar la des-
composició en factors, com es mostra a continuació:
Exemple
Divisors Calcula el MCD (60, 40).
de 40
• Primer pas: Descompondre en factors primers.
⎩
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎧

1 2 4 5 8 10 20 40
4 0  2 6 0  2
1 2 3 4 5 6 10 12 15 20 30 60 2 0  2 3 0  2
⎧
⎪
⎪
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎪
⎪
⎩

Divisors 1 0  2    40 = 2 · 5
3
1 5  3    60 = 22 · 3 · 5
de 60   5  5   5  5
  1   1
MCD (40, 60) = 20
• Segon pas: Escollir els factors primers del MCD.
Tingues en compte Si recordes que el MCD ha de ser divisor de 40 i de 60, i tan gran
Quan un dels nombres com sigui possible, has d’agafar:
és múltiple de l’altre, ⎩
40 = 2 · 2 · 2 · 5
–  Els factors comuns de 40 i 60.
⎪
el MCD és el menor.
–  Cap factor no comú.
⎨ 60 = 2 · 2 · 3 · 5
Exemple:
⎪
–  Tants factors com sigui possible. ⎧
MCD (15, 30) = 15 MCD (40, 60) = 2 · 2 · 5
15 =   3·5 • Tercer pas: Calcular, finalment, el MCD.
30 = 2 · 3 · 5 MCD (40, 60) = 2 · 2 · 5 = 20

MCD (15, 30) = 3 · 5 = 15

Aplica-ho
a.52. Calcula el MCD en cada
cas, seguint el mètode òptim:
a) MCD (45, 54)
b) MCD (3, 5, 7)
c) MCD (12, 18, 24)
d) MCD (392, 252)
a.53. Vull envasar 12 préssecs i
18 pomes en recipients amb el
mateix nombre de peces, tan
grans com sigui possible i sen-
se barrejar els tipus de fruita.
Quantes peces han d’anar a
cada recipient?
GeoGebra
Per calcular el màxim comú divisor de diferents nombres
1. Es descomponen els nombres en factors primers.
2. S’agafen només els factors primers comuns, elevat cadascun a l’expo-
nent més petit amb el qual apareix.
3. Es multipliquen els factors.
Exercici resolt
Calcula el MCD (150, 225).
1 5 0  2 2 2 5  3
⎩
  7 5  3   7 5  3 150 = 2 · 3  · 52 ⎨
⎧→  3 · 52
  2 5  5   2 5  5 225 =   · 32 · 52   
    5  5     5  5
    1     1
MCD (150, 225) = 3 · 52 = 75

49
 ACTIVITATS
La relació de divisibilitat 2.5. Troba com a mínim quatre parelles de
nombres emparentats per la relació de divisibilitat:
2.1. Reflexiona, contesta «Sí» o «No» i jus- 420  13  70  90  11  
tifica les teves respostes, com en l’exemple: 9  18  156  6  21
a) Es poden guardar 300 litres d’oli en bidons de
15 litres sense que en sobri cap? 2.6. Completa com en l’exemple:
Sí, perquè la divisió 300 : 15 és exacta. ⎩
a) 1 8 3 ⎨ 18 és múltiple de 6.
300 15 300 = 15 · 20
  0 6 ⎧
6 és divisor de 18.
000 20
⎩
b) Si treus del forn 100 magdalenes i les empaquetes b) 2 0 5 ⎨ 20 és ... de 4.
en dotzenes, en queda alguna sense empaquetar?   0 4 ⎧
4 és ... de 20.
c) Es pot tallar un llistó de fusta d’1,80 m en un
nombre exacte de trossos de 20 cm? c) 1 8 9
  0 2

2.2. Cert (C) o fals (F)? d) 1 0 4 13

a) 15 està contingut exactament 4 vegades en 60.   00 8
b) 75 està contingut exactament 3 vegades en 225.
c) 42 és divisible per 7.
d) 54 és divisible per 8.
2.7. Calcula mentalment:
a) Tres nombres continguts una quantitat exacta de
e) 65 conté 13 un nombre exacte de vegades.
vegades en 180.
b) Tres nombres que continguin 15 una quantitat
2.3. Indica en cada cas si a és divisible per exacta de vegades.
b i justifica la teva resposta com en l’exemple: c) Tres divisors de 180.
⎩ d) Tres múltiples de 15.
a) ⎨ a = 78
   7 8 6 78 és divisible per 6,
⎧
b = 6  1 8 1 3 perquè el seu 2.8. Copia i encercla en vermell els múlti-
  0 quo­cient és exacte. ples de 4; en blau els múltiples de 10, i en verd els
⎩ ⎩ múltiples de 15.
b) ⎨ a = 90 c) ⎨ a = 185
⎧ 8  10  20  24  30  45  
b = 30 ⎧ b = 15
60  75  95  120

2.4. Indica si els nombres de cada parella

estan emparentats per la relació de divisibilitat: Múltiples d’un nombre
a) 224 i 16   2 4 4 16
084 15 2.9. Escriu:
  04 a) Tres múltiples de 5.
b) Tres múltiples de 12.
No estan emparentats. La divisió no és exacta. c) Tres múltiples de 19.
b) 420 i 35 c) 613 i 13 d) 513 i 19 d) Tres múltiples de 30.

50
 2

TEMA
2.10. Anota quines d’aquestes quantitats 2.17. Escriu:
de diners pots obtenir… a) Totes les parelles de nombres el producte dels
quals sigui 80.
15 € 22 € 37 € 45 € 80 € 94 € 120 € 1.000 € b) Tots els divisors de 80.

a) ajuntant bitllets de cinc euros. 2.18. Busca totes les maneres possibles de
b) ajuntant bitllets de 10 euros. fer munts iguals amb 72 terrossos de sucre.

2.11. Afegeix quatre termes a cada una 2.19. Busca dos nombres que tinguin, com
d’aquestes sèries: a mínim, els següents divisors comuns:
a) Múltiples de 6 6, 12, 18, 24, ... , ... , ... , ... 1 - 2 - 5 - 10.
b) Múltiples de 15 15, 30, 45, 60, ... , ... , ... , ...
c) Múltiples de 53 53, 106, 159, 212, ... , ... , ... , ...
Criteris de divisibilitat
2.12. Escriu:
a) Un múltiple de 13 comprès entre 190 i 200. 2.20. Observa aquests nombres, copia’ls i
b) El primer múltiple de 44 que sigui més gran que encercla els múltiples de 2:
500. 57  66  71  90  99  111  
c) Els deu primers múltiples de 25. 162  228  483  805
d) Els múltiples de 20 compresos entre 150 i 210.
2.21. Dels nombres següents, quins són
2.13. Escriu els vint primers múltiples múltiples de 3? Justifica la teva resposta com en
de 5. Fixa’t en l’última xifra. Què observes? Com l’exemple.
saps, a primer cop d’ull, si un nombre és múltiple
de 5? 173 186 390 510

555 679 754 1.023

Divisors d’un nombre 186 és múltiple de 3 perquè ho és la suma de les seves

•
xifres: 186 1 + 8 + 6 = 15 = 3 · 5 = 3
2.14. Troba tots els divisors de cada un dels
nombres següents: 2.22. Copia i encercla en color vermell els
a) 10 b) 18 c) 20 múltiples de 2; en blau els múltiples de 3, i en verd
d) 24 e) 30 f) 39 els múltiples de 5.
g) 45 h) 50
108  120  162  215  247  
315  328  370  416
2.15. Troba tots els divisors de:
a) 7
b) 13 2.23. Substitueix cada lletra per una xifra, per
c) 17 d) 29 tal que el nombre resultant sigui divisible per 3. Es-
Què observes? criu-ne totes les solucions possibles, com en l’exemple.
A51 : 051, 351, 651, 951
2.16. Quin és el nombre els divisors del
qual són 1 - 2 - 3 - 6 - 9 - 18? 2B8 31C 52D 1E8

51
 2.24. Busca, en cada cas, tots els valors Descomposició
possibles de a per tal que el nombre resultant sigui, en factors primers
al mateix temps, múltiple de 2 i de 3.

4  a    3  2  a    2  4  a
2.31. Descompon artesanalment, com en
l’exemple:

Exemple: 36 = 4 · 9 = 2 · 2 · 3 · 3 = 22 · 32

Nombres primers a) 12 b) 18
i nombres compostos c) 20 d) 24
e) 30 f ) 45
2.25. Busca tots els nombres primers me-
nors de 60. Són disset en total. 2.32. Copia, completa i descompon en
factors primers:
2.26. Copia tots els nombres, encercla els
6 0 2 8 4 1 3 5 3
nombres primers i ratlla els compostos:
3 0 2
5     8     11     15 1 5 3
5 5
31     33     14     17 1 1 1

28     29     47     53 60 = ... 84 = ... 135 = ...

57     63     71 2.33. Quins nombres tenen les següents

descomposicions factorials?
79     91     99 a) 2 · 3 · 5 = 30 b) 2 · 32 c) 23 · 11
d) 22 · 32 · 5 e) 2 · 5 · 13 f ) 2 · 52 · 7
2.27. Esbrina si el nombre 521 és primer o
compost. Justifica la teva resposta. 2.34. Descompon en factors primers:
a) 50 b) 70 c) 88
2.28. Descompon en tres factors: d) 580 e) 1.024 f ) 1.296
a) 16 = 2 · 2 · 4 b) 18
c) 40 d) 66 2.35. Contesta sense fer cap operació i rao­
e) 72 f) 222 na les teves respostes com en l’exemple:
g) 500 h) 1.060
i) 1.200 Exemple: 18 és divisor de 90, perquè tots els fac­
tors primers de 18 apareixen en 90.
2.29. Descompon el nombre 100: 90 = 2 · 3 · 3 · 5 = 18 · 5
a) En dos factors. ⎩
b) En tres factors. ⎨ 12 = 2 · 2 · 3
a) 12 és divisor de 270? ⎧
c) En tants factors com sigui possible. 270 = 2 · 3 · 3 · 3 · 5
⎩
2.30. Descompon 512 en tants factors ⎨ 18 = 2 · 32
b) 270 és múltiple de 18? ⎧
com sigui possible. 270 = 2 · 3 · 5
3

52
 2

TEMA
Mínim comú múltiple 2.40. Copia, completa i calcula el MCM
(30, 40):
2.36. Observa i contesta:
3 0 4 0
•
12     12 24 36 48 60 72 84 96 108 … 1 5 2 0
•
5 1 0
18     18 36 54 72 90 108 126 … 1 5
1
a) Escriu els quatre primers múltiples comuns de 12
i 18. ⎩
30 = 2 · 3 · 5 ⎨
b) Escriu el mínim comú múltiple de 12 i 18. MCM (30, 40) = ...
40 = 2 · 2 · 2 · 5
⎧

2.37. Observa i completa a primer cop

d’ull: 2.41. Copia i calcula el MCM (54, 60):

• 5 4 6 0
a) 6  6 12 18 24 30 36 42 48 54 ...

•
8  8 16 24 32 40 48 56 ...

MCM (6, 8) = ...
1 1
•
b)  9  9 18 27 36 45 54 63 72 …
⎩
54 = ... ⎨
MCM (54, 60) = ...
• 60 = ...
⎧
12  12 24 36 48 60 72 84 …

MCM (9, 12) = ...
2.42. Calcula a partir del mètode òptim el
• mínim comú múltiple de a i b en cada cas:
c) 15  15 30 45 60 75 90 105 … ⎩
• a) a = 2 · 11
MCM (a, b) = ...
⎨
25  25 50 75 100 125 150 …
b = 3 · 11
⎧

MCM (15, 25) = ... ⎩
b) a = 24 · 5
MCM (a, b) = ...
⎨
b = 22 · 52
⎧
2.38. Calcula, amb el mètode artesanal, ⎩
igual que s’ha fet en l’activitat anterior: c) a = 2 · 5 · 11
MCM (a, b) = ...
⎨
b = 3 · 5 · 11
⎧
a) MCM (8, 12)
b) MCM (30, 40) ⎩
d) a = 23 · 3 · 5
MCM (a, b) = ...
⎨
c) MCM (50, 75)
b = 22 · 32 · 5
⎧
d) MCM (200, 300)

2.39. Calcula mentalment: 2.43. Calcula:

a) MCM (2, 3) a) MCM (20, 25)
b) MCM (4, 5) b) MCM (28, 35)
c) MCM (6, 9) c) MCM (42, 63)
d) MCM (6, 12) d) MCM (72, 108)
e) MCM (5, 10) e) MCM (99, 165)
f ) MCM (15, 20) f ) MCM (216, 288)

53
 2.44. S’han construït dues columnes de la 2.47. Observa i completa a primer cop d’ull:
mateixa alçària: la primera amb cubs de 40 cm a) Div. de 12 1  2  3  4  6  12
d’aresta i la segona amb cubs de 30 cm d’aresta.
Div. de 16 1  2  4  8  16
Quina alçària aconseguiran sabent que superen els
dos metres, però que no arriben a tres? MCD (12, 16) = ...
b) Div. de 15 1  3  5  15
3m
Div. de 20 1  2  4  5  10  20
MCD (15, 20) = ...
c) Div. de 24 1  2  3  4  6  8  12  24
2m Div. de 30 1  2  3  5  6  10  15  30
MCD (24, 30) = ...

1m 2.48. Calcula amb el mètode artesanal, de

la mateixa manera que s’ha fet en l’activitat anterior:
a) MCD (18, 24) b) MCD (40, 50)

2.49. Calcula mentalment:

a) MCD (2, 3) b) MCD (4, 5)
c) MCD (3, 9) d) MCD (6, 9)
2.45. Calcula: e) MCD (30, 40) f ) MCD (50, 75)

Exercici resolt: 2.50. Copia, completa i calcula el MCD

Calcula el MCM (18, 24, 30). (36, 48):
18 = 2 · 32 3 6 4 8
24 = 23 · 3 1 8 2 4
30 = 2 · 3 · 5 9 1 2
MCM (18, 24, 30) = 23 · 32 · 5 = 360 3 6
1 3
a) MCM (2, 4, 8) 1
b) MCM (10, 15, 20)
⎩
36 = 2 · 2 · 3 · 3 ⎨
c) MCM (20, 30, 40) MCM (36, 48) = ...
48 = ...
⎧

2.51. Copia i calcula el MCD (80, 100):

Màxim comú divisor 8 0 1 0 0 2
4 0 2
2.46. Copia, observa i contesta: 2 5
1 0 2
Div. de 12 1  2  3  4  6  12
1
Div. de 18 1  2  3  6  9  18 1
⎩
a) Divisors comuns de 12 i 18. 80 = ... ⎨
MCM (80, 100) = ...
b) MCD de 12 i 18. 100 = ...
⎧

54
 2

TEMA
2.52. Calcula amb el mètode òptim el mà- 2.55. Calcula:
xim comú divisor de a i b en cada cas:
⎩ Exercici resolt:
a) a = 3 · 7
MCD (a, b) = ...
⎨
Calcula el MCD (18, 24, 30).
b=5·7
⎧

⎩ 18 = 2 · 32
b) a = 2 · 3
4 2
24 = 23 · 3
MCD (a, b) = ...
⎨
b = 22 · 33
⎧
30 = 2 · 3 · 5

c) a = 52 · 7
⎩ MCD (18, 24, 30) = 2 · 3 = 6
MCD (a, b) = ...
⎨
b = 5 · 72
⎧
a) MCD (2, 4, 8)
⎩
d) a = 3 · 5 · 11 b) MCD (10, 15, 20)
MCD (a, b) = ...
⎨
b = 2 · 5 · 11
⎧ c) MCD (20, 30, 40)
⎩
e) a = 23 · 52
MCD (a, b) = ...
⎨
b = 22 · 52 · 7
⎧

f ) a = 22 · 7 · 13
⎩
⎨
MCD (a, b) = ...
Resol problemes
b = 2 · 32 · 13
⎧
R 2.56. Llegeix el problema i analitza les
2.53. Calcula: solucions que hi han donat la Núria i en Marc:
Els trens de rodalies de Vilanova i la Geltrú surten
a) MCD (20, 24)
cada 10 minuts, i els de Blanes, cada 15 minuts. Si
b) MCD (24, 36)
són les 15 h 45 min i els veig sortir al mateix temps,
c) MCD (120, 144) quan tornaran a coincidir a la sortida?
d) MCD (140, 180)
Solució de la Núria
e) MCD (168, 196)
:45 :55 :05 :15 :25 :35 :45
f ) MCD (180, 270) 15 15 16 16 16 16 16
V
30 min 30 min
2.54. La Rosa ha B
:45 :00 :15 :30 :45
tret de la guardiola un munt 15 16 16 16 16
de monedes, totes iguals, i ha Solució d’en Marc
comprat un bolígraf. Després,
⎩
ha tornat a la botiga i ha com- 10 = 2 · 5 ⎨
prat un retolador. MCM (10, 15) = 2 · 3 · 5 = 30
15 = 3 · 5
⎧

Solució: Coincideixen cada 30 minuts.

a) Fes una crítica de cada resolució. Indica els en-

70 cent. certs i les carències de cadascuna.
b) Tenint en compte les dades anteriors, redacta la
teva solució.

80 cent. 2.57. En Ricard pot ordenar la seva col·

lecció de cromos per parelles, per trios i en grups de
Quant pot valer cada moneda? (Busca totes les cinc. Quants cromos té en Ricard, si sabem que són
solucions possibles.) més de 80 i menys de 100?

55
 R 2.58. La Raquel ha envasat 64 gelats en
caixes iguals. Quantes caixes ha omplert? (Escriu to-
tes les solucions possibles.)
2.59. Problema resolt
Una fàbrica envia mercaderia a València cada 6 dies
i a Mallorca cada 8 dies. Avui han coincidit els dos
enviaments. Quant temps passarà fins que tornin a
coincidir?
MCM (6, 8) = 24  Tornaran a coincidir al cap de
24 dies.
R 2.60. L’autobús de la línia vermella passa
per la parada de davant de casa meva cada 20 minuts,
i el de la línia verda, cada 30 minuts. Si tots dos pas-
sen a les dues de la tarda, a quina hora tornaran a
coincidir?
2.61. Problema resolt
El propietari d’un restaurant compra un bidó de 80 li­
tres d’oli d’oliva i un altre de 60 litres d’oli de gira-
sol, i vol envasar-los en garrafes iguals, tan grans
com sigui possible. Quina serà la capacitat de les
garrafes?
MCD (80, 60) = 20  Haurà d’utilitzar garrafes de
20 litres.
2.62. Un fuster té dos llistons de 180 cm i
240 cm, respectivament, i vol tallar-los en trossos
iguals, tan llargs com sigui possible, sense desaprofi-
tar fusta. Quina ha de ser la mida de cada tros?
56
2.63. En un magatzem de fusta s’han api-
lat taulons de pi, de 35 mm de gruix, fins arribar a la
mateixa altura que una altra pila de taulons de roure,
de 20 mm de gruix. Quina serà l’altura de totes dues
piles? (Busca, com a mínim, tres solucions.)
2.64. Un got pesa 75 grams i una tassa,
60 grams. Quants gots s’han de col·locar en un dels
dos platets de la balança i quantes tasses a l’altre per
aconseguir que la balança quedi equilibrada?
2.65. Un comerciant, en un mercat, inter-
canvia amb un company un lot de samarretes de 24 €
la unitat per un lot de sabatilles de 30 € la unitat.
Quantes samarretes entrega i quantes sabatilles rep?
Problemes  +
2.66. Un grup de 60 nens, acompanyats
per 36 pares, van a un campament a la muntanya.
Per dormir, decideixen ocupar cada cabana amb el
mateix nombre de persones. A més, com menys ca-
banes ocupen menys paguen. Però ni els pares vo-
len dormir amb els nens ni els nens amb els pares.
Quantes persones hi haurà en cada cabana?
2.67. Un granger, després de recollir en
una cistella els ous de les seves gallines, pensa:
• Si els envaso en dotzenes, me’n sobren 5.
• Si en tingués un més,
podria envasar-los exac-
tament en caixes de 10.
• Quasi que en tinc 100.
Quants ous té?
2.68. Una fàbrica d’automòbils, que tre-
balla dia i nit, treu un cotxe cada 6 minuts. Si ara són
les vuit del matí del 30 de gener i comença a produ-
ir una comanda per exportar 1.000 nous vehicles, en
quina data i hora haurà enllestit la comanda?
 2

TEMA
M tspp A
A
M

D
A
TE CA
M ÀT I C A A P L I

1. La Plaça de la Llum
La Marta viu a la plaça de la Llum. Pel balcó del menjador, que ofereix una panoràmica esplèndida, entra
la vida del barri. Hi ha la terrassa de la cafeteria Viena que, des de mitjan abril fins a mitjan setembre, estén
una dotzena de taules sota una dotzena i mitja de para-sols. També hi ha la llibreria Minúscula, que obre
puntualment, de deu a dues i de dos quarts de cinc a vuit, ni un minut més ni un minut menys. I dues
lí­nies d’autobús que s’aturen davant de l’oficina del banc; surten de la plaça a les vuit del matí i funcionen,
ininterrompudament, fins a les deu del vespre: la línia vermella, cada 20 minuts, i la verda, cada mitja
hora.
I tres fileres d’arbres, i vuit bancs en què s’asseuen a xerrar els jubilats.

a) L’amo de la cafeteria vol renovar els para-sols de la terras-

sa. Quant es gastarà si cada un val 86 euros?
b) Durant quants dies està instal·lada la terrassa de la cafete-
ria cada any?
c) Si són les cinc i dotze minuts de la tarda, quant fa que ha
obert la llibreria Minúscula?
d) Quantes vegades, al llarg del dia, para a la plaça l’autobús
de la línia vermella?
e) Si els autobusos de les dues línies coincideixen a la para-
da a les vuit del matí, a quina hora tornaran a coincidir?

2. Empaperar una habitació

La Carla vol decorar la seva habitació amb els seus dibui-
xos. Ha comprat un rotllo de paper continu de mig me-
tre d’ample i de diferents longituds: 12 i 16 metres. Vol
tallar els rotllos de paper a trossos iguals, de manera que
ni sobri ni falti paper. Després, farà un dibuix en cada
tros de paper i l’anirà enganxant a les parets.

a) Ha decidit fer-ne trossos amb la mida més gran possi-

ble. Quina és aquesta mida?
b) Quants trossos de paper li sortiran de cada rotllo?

57
 3. Banc d’aliments
En Marc és voluntari en un banc d’aliments, que és una organització sense ànim de lucre que té com a
objectiu recollir aliments per redistribuir-los entre les persones necessitades.
Avui, en el banc d’aliments s’han recollit 152 kg de cigrons, 176 kg de llenties i 124 kg de mongetes.
En Marc i els altres voluntaris els han d’embalar en caixes iguals, que continguin el mateix pes i el major
nombre possible de quilos d’un sol producte.

a) Quants quilos podrem guardar en

cada caixa?
b) Quantes caixes prepararem que
continguin cigrons? I quantes per a
les llenties? I per a les mongetes?

Amb les dades d’aquesta activitat,

pensa una altra pregunta per plante-
jar-la a un company o companya de
la classe. Primer l’has de resoldre tu
per comprovar que estigui ben plan-
tejada i per saber quina és la resposta
correcta.

4. Prestatgeries
En la biblioteca de l’escola se’ns acumulen els llibres i necessitem
fer prestatgeries. Aprofitarem les classes de tecnologia per cons-
truir-ne unes quantes. Per fer cada prestatgeria necessitem:
• 2 taulons llargs de fusta,
• 6 taulons curts de fusta,
• 24 claus,
• 4 escaires.
Si disposem de 39 taulons curts, 11 taulons llargs, 150 claus i
24 escaires, quantes prestatgeries podrem fer? Primer que res, di-
buixa el model de prestatgeria que faràs i determina quants ele-
ments necessites per fer-la.

58
 2

TEMA
FAIG BALANÇ
Reconeixes si dos nombres estan emparentats per la Diferencies els nombres primers dels compostos?
relació de divisibilitat i utilitzes la nomenclatura
corresponent? 5. Separa els nombres primers dels compostos:
14 - 23 - 65 - 67 - 87 - 97 - 101 - 111
1. Busca parelles de nombres emparentats per la
relació de divisibilitat: Saps calcular el mínim comú múltiple i el màxim
6  10  30  80 comú divisor de dos o més nombres?

2. Contesta en cada cas «Sí» o «No» i justifica la 6. Calcula:

teva resposta: a) MCM (36, 48) b) MCD (36, 48)
a) 60 és divisible per 5? c) MCM (10, 15, 25) d) MCD (10, 15, 25)
b) 5 és múltiple de 15?
c) 6 és divisor de 30? Apliques els conceptes relatius a la divisibilitat en la
d) 162 és múltiple de 8? resolució de problemes?

Si et donen un nombre, saps trobar-ne els múltiples

7. De quantes maneres diferents es pot dividir una
classe de 28 alumnes, en equips amb el mateix nom-
i els divisors?
bre de membres, sense que en sobri cap?

3. Escriu: 8. Quin és el costat del quadrat més petit que es pot

a) Els múltiples de 6 compresos entre 50 i 70.
formar si unim rajoles rectangulars de 15 cm de llar-
b) Tots els divisors de 48.
gada i 6 cm d’amplada?

Recordes els criteris de divisibilitat? 9. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions

de les activitats anteriors i explica com t’ha anat:
4. Completa: Quines activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna
a) Un nombre és múltiple de 3 quan que hagis fet malament? Per què? Què has après en
b) Un nombre és divisible per 5 quan aquesta unitat?

www 5. Solucions

59
 Organitza els teus coneixements

DIVISIBILITAT

ab exponent

2, 3, 5, 7, 11

4=2·2

20 = 22 · 5
20 = 22 · 5 30 = 2 · 3 · 5
30 = 2 · 3 · 5 M. C. D. (20, 30) = 2 · 5 = 10
M. C. M. (20, 30) = 2 · 3 · 5 = 60
2

Atenció!
Ara ja has de saber resoldre les activitats 5, 6, 7 i 8 de la pàgina 39. Comprova-ho.

60
 2

TEMA
I per acabar…
Informa’t i investiga
Els primers valen diners

Els nombres primers es fan servir per a l’elaboració de les claus secretes que protegeixen els comptes bancaris,
els ordinadors, els telèfons mòbils, la informació que circula per Internet…
De fet, per elaborar una clau, es necessiten dos nombres primers secrets.
Per això, aquell que descobreix un parell de nombres primers nous, descobreix un tresor molt valuós per a
empreses informàtiques i de comunicacions, disposades a comprar-los a preus elevats.
El problema és que els nombres fàcils ja s’han descobert i els nous són molt difícils de trobar.
• Quin és el primer nombre primer més gran que 1.000?

Posa a prova el teu enginy

A la via morta, M, hi cap un vagó, A o B, però no hi cap la locomotora, L.
Com t’ho faries per in­ter­can­viar les posicions dels vagons?

Expressa’t
Si has resolt el dilema dels vagons i la locomotora, intenta ara explicar-lo al teu company o companya.
L’ha d’entendre sense dificultat algú que no conegui la solució.
Et sembla que aquests esquemes gràfics et poden servir?

B
....
LA B LAB LAB LA

61
 TEMA 3
ELS NOMBRES ENTERS

Una mica d’història

«Si a 9, li afegim 6 i li restem 7, obtenim 8.» Aquesta afirmació la podem escriure així: 9 + 6 – 7 = 8.
Per arribar a una expressió tan senzilla, les matemàtiques han hagut de recórrer un llarg camí.

Al segle iii aC, els xinesos treballaven amb quantitats negatives. Per fer-ho, utilitzaven dos con-
junts de varetes: unes de color vermell, per a les positives, i unes altres de color negre, per a les
negatives. Amb elles feien càlculs amb extraordinària destresa. Tot i que els nombres negatius no
representessin cap dificultat per als xinesos, no consideraven vàlida la solució d’un problema si la
quantitat era negativa. Curiós, oi?

Van haver de passar uns mil anys, fins que al segle vii,
a l’Índia, es va sistematitzar la utilització dels nombres
negatius, del zero i de la norma dels signes.

Procedents de l’Índia, i gràcies als àrabs, aquests

conceptes van arribar a Europa cap al segle ix. Malgrat
tot, fins al segle xv no van aparèixer els signes + i –;
primer, per designar quantitats positives i negatives,
i després, per a les operacions de suma i resta. El
signe = es va inventar el 1560 (segona meitat del
segle xvi).

Ja ho veus, per arribar a allò que ara pots escriu-

re en uns segons van caldre milers d’anys d’inves-
tigacions matemàtiques.

62
Abans de començar, utilitza el que ja saps
1. Als bancs, els ingressos i els saldos positius s’escriuen en negre, i les despeses i els saldos negatius,
en vermell (com els xinesos del segle iii aC amb les seves varetes, però amb els colors invertits).
Aquesta taula recull els moviments del compte corrent de la família Guasch, durant els primers dies
d’octubre. Copia-la i completa els saldos que hi falten:

Data Concepte Càrrec Abonament Saldo

1-octubre Saldo anterior 360

1-octubre Mensualitat crèdit hipotecari 380 –20
1-octubre Ingrés nòmina (pare) 1.257
2-octubre Reintegrament caixer automàtic 200
2-octubre Compra TV 670
3-octubre Rebut telèfon 83
4-octubre Rebut aigua 47
5-octubre Ingrés nòmina (mare) 1.520

2. Qui guanya i qui perd?:

M’han
He cobrat una feina perdonat un
de 70 €. deute de 20 €.

M’ha arribat
He perdut un
una factura de
bitllet de 50 €.
núria pau rosa 120 €. julià

Però encara n’has d’aprendre més

Incorporaràs els nombres negatius en la descripció de situacions quotidianes. Coneixeràs el conjunt
dels nombres enters i operaràs amb els seus elements. Aprendràs a resoldre expressions amb opera­
cions combinades i parèntesis. Resoldràs problemes amb nombres positius i negatius.

3. Intenta fer les operacions següents:

a) –7 + 4 – (6) + (–11) = b) (–3) · (4 – 10) =

4. L’ascensor d’un edifici estava, fa deu minuts, a la quarta planta. Des d’aleshores, ha fet aquests mo-
viments:
1r: Puja tres plantes. 2n: Baixa dues plantes.
3r: Baixa set plantes. 4t: Puja tres plantes.
Quina expressió reflecteix els moviments que ha fet l’ascensor? Quina és la seva posició actual?
a) 4 + 3 – 7 – 2 + 3 b) 4 + (3 + 3) – (7 + 2)

www 1. Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on

també podràs trobar activitats per posar-los en pràctica.

63
 1. Nombres positius
i nombres negatius
Els nombres naturals es fan servir per expressar moltes situacions quoti­
dia­nes. De vegades, però, no serveixen per quantificar les si­tua­cions
con­trà­ries que hi estan associades; aleshores utilitzem els nombres ne-
gatius:

• Estem a vuit graus centígrads. +8 → Nre. natural

Estem a vuit sota zero. –8 → Nre. negatiu

• Anomenem nombres negatius els que estan per sota del zero.

• Els nombres negatius s’escriuen amb el signe menys al davant:

–1, –2, –3, –4, –5...

• Quan un nombre no porta cap signe, entenem que és positiu:

3 = +3     +15 = 15

• Quan es formulen operacions amb nombres negatius, s’acostumen a

escriure entre parèntesis:

5 + (–2) → El nombre positiu 5 se suma amb el negatiu –2.

(–4) · (–3) → El nombre negatiu –4 es multiplica pel negatiu –3.

exemple
Per expressar la posició dels diferents elements d’aquesta +40

il·lustració ens valem dels nombres naturals, positius i +30

negatius. +20
Així direm:
+10
• L’helicòpter vola a 30 metres sobre el nivell del mar.
0
COAST GUARD

• La gavina es troba a 20 metres d’altura.

• El vaixell oceanogràfic és a 0 metres, al nivell de –10

l’aigua. –20

• El batiscaf es troba a 20 metres sota el nivell del –30

mar, és a dir, a –20 metres. –40

• El bussejador neda a –40 metres. –50

64
 3

TEMA
5
1.1. Utilitat dels nombres positius
i negatius
4
• Els nombres positius i els nombres negatius serveixen per expressar
3 +3 quantitats o posicions fixes.
2
–5 exemples
1 • Dins d’un edifici podem ser en un pis sobre el nivell del carrer o en
un soterrani:
0
Cinquè pis  +5
–1 Segon soterrani  –2
–2
• El nostre saldo en un compte bancari pot ser positiu o negatiu o estar
–3 en números vermells (negatiu):
La Rosa té cent cinquanta euros  +150
En Francesc deu vuitanta-cinc euros  –85

traster
• Els nombres positius i els negatius serveixen per expressar variacions
de quantitat.
habitatge
habitatge
exemples
acadèmia
• Amb l’ascensor de l’edifici pots pujar o baixar a una altra planta:
perruqueria
restaurant
Puges del segon pis al cinquè (tres plantes)  +3
Baixes del tercer pis al segon soterrani (cinc plantes)  –5
botiga
gimnàs
• La temperatura que marca el termòmetre està subjecta a variacions:
garatge
calderes Fa més calor. El termòmetre ha pujat dos graus  +2
El temps ha refrescat. El termòmetre ha baixat dos graus  –2

Aplica-ho • Els nombres negatius se solen representar a l’esquerra dels positius en

la recta numèrica horitzontal, i a sota dels positius en la recta numè-
a.54. Associa cada enunciat
rica vertical.
amb un nombre:
En aquest gràfic trobaràs
a) L’ascensor ha pujat de la se-
una aplicació per a la localit-
gona planta a la novena.
zació de punts en el pla.
b) He baixat des de la tercera (–8, +3)
planta fins al garatge, al so- (+6, +2)
terrani.
–10 0 +10
c) La temperatura ha baixat de
(–5, –3)
20 °C a 17 °C.
d) Tenia 120 € i ara en tinc 175. (+3, –6)
e) He guanyat 15 € i n’he gas-
tat 18. –10

65
 2. El conjunt dels nombres enters
2.1. El conjunt ℤ
Si al conjunt ℕ dels nombres naturals, li afegim els corresponents negatius, s
atiu
obtenim el conjunt dels nombres enters que es designa amb la lletra ℤ. neg

El conjunt ℤ dels nombres enters està format per:

⎩
• Els naturals, que són els positius +1, +2, +3, +4... ⎪ naturals
⎨
• El zero 0 ℤ ⎪
• Els corresponents negatius –1, –2, –3, –4... ⎧

Els nombres enters es representen ordenats en la recta numèrica:

–9 –8 –7 –6 –5 –4 –3 –2 –1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
enters

El conjunt ℤ no té principi ni final. Sempre podem trobar més nom-

Aplica-ho
bres positius a la dreta i més de negatius a l’esquerra.
a.55. Tria els nombres que for-
El conjunt ℕ dels nombres naturals està inclòs en el conjunt ℤ dels
min part del conjunt ℤ:
nombres enters.
–6 4 3,2 0
28 7/9 13 –52
–22 +15 1,2 –12 1/2
12
–23 –21 11
13
–24 0 14
–211 111 a.56. Col·loca en una recta nu-
–223 123 mèrica aquests nombres enters:
–2.215 1.215
11 –5 0 –9 4 –14
7 –3 2 –1 –12 9

2.2. Valor absolut d’un nombre enter

El valor absolut d’un nombre enter és la longitud del segment que el se-
para del zero en la recta numèrica. S’expressa escrivint-lo entre barres:
El valor absolut de –7 és 7 → |–7| = 7
El valor absolut de +4 és 4 → |+4| = 4

–7 = 7 0
+4
Aplica-ho
a.57. Escriu el valor absolut
–7
4 =4 d’aquests nombres enters:
a) |–5| b) |–13|
El valor absolut d’un nombre enter és el nombre natural que resulta de c) |+25| d) |–7|
treure’n el signe. e) |+4| f) |–18|
|a| → valor absolut de a g) |35| h) |+11|

66
 3

TEMA
2.3. Oposat d’un enter
L’oposat d’un nombre enter és el seu nombre simètric respecte al zero
en la recta. És a dir, el que està a la mateixa distància del zero, però al
costat contrari.
Aplica-ho –5 +5
a.58. Escriu el nombre oposat 0
dels següents:
a) –4 b) 12 Els nombres 5 i –5 són oposats l’un de l’altre.
c) 9 d) –17
e) 8 f) 123 L’oposat d’un enter és un altre enter del mateix valor absolut, però de
g) –543 h) –22 signe contrari.
i) 90 j) +47 Oposat de +5 (–5)    Oposat de (–5) (+5)

2.4. Comparació de nombres enters

Fixa’t en la il·lustració i pensa qui té més diners i qui en té menys.

Ordre en la recta Dec Ni tinc Tinc

20 €. ni dec. 20 €.
Si un nombre a, és menor que Tinc
un altre, b, aleshores a està si- Dec 8 €. 8 €.

tuat a l’esquerra de b en la rec-

ta numèrica.
–4 –1 0 +3
–20 –8 0 +8 +20

–4 < –1 < +3
–20 < –8 < 0 < +8 < +20

Aplica-ho Com pots veure:

a.59. Escriu en cada cas el sig-
ne < , > o = corresponent:
a) –5 ... –7 b) |–13| ... +13
c) 25 ... 12 d) –25 ... –12
e) 4 ... –15 f) |+18| ... –18
g) –35 ... 3 h) 9 ... –10
a.60. Ordena de més petit a
més gran:
a) +5, –3, –7, 0, +1, +6, –12,
–5, +10
b) –6, +3, –9, +4, –1, 0, –5,
–11 +8
www 2. Els nombres enters estan ordenats
• Qui més té és el noi que té 20 €.
• Qui no té res té més que els que deuen.
• Qui menys té és la noia que deu 20 €.
• Si dos nombres enters són positius, el més gran és el que té un valor
absolut més gran.
+20 > +8
• Qualsevol nombre positiu és més gran que el zero, i el zero és més
gran que qualsevol negatiu.
+8 > 0 > –8
• Entre dos enters negatius, és més gran el de valor absolut més petit.
–8 > –20

67
 3. Sumes i restes de nombres enters
Aprenem, primer, a resoldre les experiències més senzilles, que són les
Tingues en compte
que no tenen parèntesis.
L’ordre no compta si
cada nombre conserva
3.1. Sumes i restes de dos nombres el signe:
–5
Tots dos nombres tenen el mateix signe +2

• Si me’n donen 4 i me’n donen 3, en guanyo 7.  →  4 + 3 = +7 –3 0

• Si me’n treuen 3 i me’n treuen 8, en perdo 11.  →  –3 – 8 = –11 +2 – 5 = –3

–5
Quan dos nombres tenen el mateix signe: +2
• Se’n sumen els valors absoluts. –3 0
• Es posa el mateix signe que tenien els nombres. –5 + 2 = –3

Cada nombre té un signe diferent +2 – 5 = –5 + 2 = –3

• Si me’n treuen 2 i me’n donen 8, en guanyo 6. →  –2 + 8 = +6

• Si me’n donen 4 i me’n treuen 9, en perdo 5. →  +4 – 9 = –5

Quan cada nombre té un signe diferent:

• Se’n resten els valors absoluts.
• Es posa el signe del que té el valor absolut més gran.

3.2. Sumes i restes de més de dos nombres

Pots resoldre aquestes expressions de dues maneres diferents.

Exercici resolt
Calcula: 3 – 8 + 6 – 4. Aplica–ho
a.61. Calcula:
Pots fer el càlcul, pas a pas, en O pots sumar els positius per un
a) +6 +8 b) –3 –14
l’ordre en què estan col·locats els costat i els negatius per l’altre.
c) +18 +2 d) –23 –33
nombres. Després, se’n resten els resultats.
e) +5 –24 f) +31 –7
3–8+6–4 3–8+6–4 g) –4 +9 h) –56 +47
–5 + 6 – 4 3+6–8–4
a.62. Calcula:
1–4 9 – 12 a) +6 –12 +4 –24
b) 3 +0 +6 –14
–3 –3
c) +41 –17 –5 +1
d) +9 –4 –17 +12
S’expressa així • 3 – 8 + 6 – 4 = – 5 + 6 – 4 = 1 – 4 = –3 e) 4 + 6 + 18 –25
• 3 – 8 + 6 – 4 = 3 + 6 – 8 – 4 = 9 – 12 = –3 f) –91 – 2 –7 + 34
GeoGebra

68
 3

TEMA
4. Sumes i restes amb parèntesis
Els nombres enters, en les operacions, s’acostumen a presentar entre
parèntesis. Ara aprendràs a suprimir aquests parèntesis en les ex­pres­
sions amb sumes i restes. Així, es redueixen als càlculs que ja coneixes.
Tenim quatre casos:

Sumar un nombre positiu Sumar un nombre negatiu

(+5)
+ (+5) = +5 + (–2) = –2
↑ ↑ ↑ ↑
afegir guany afegir deute
(–3) + (+5) =
Ingressar un guany és Ingressar un deute és
= –3 + 5 = +2
augmentar (guanyar). disminuir (perdre).
8 + (+5) = 8 + 5 = 13 8 + (–2) = 8 – 2 = 6
(–5)
Per sumar un nombre enter, es treuen els parèntesis i es deixa el signe
del nombre:
+ (+a) = + a     + (– a) = –a
(+2) + (–5) =
= 2 – 5 = –3
Restar un nombre positiu Restar un nombre negatiu
– (+5) = –5 – (–2) = +2
↑ ↑ ↑ ↑
extreure guany extreure deute
Suprimir un guany és Suprimir un deute és
disminuir (perdre). augmentar (guanyar).
8 – (+5) = 8 – 5 = 3 8 – (–2) = 8 + 2 = 10

Per restar un nombre enter, es treuen els parèntesis i es posa al nombre

el signe contrari al que tenia:
– (+ a) = – a     – (–a) = + a

Aplica–ho
a.63. Treu els parèntesis i cal- Exercici resolt
cula el resultat: Calcula:
a) (+8) + (+3) • (+10) + (–3) = 10 – 3 = 7
b) (–14) + (–4) • (–8) + (–4) = –8 – 4 = –12
c) (–8) – (–3) • (+5) – (+8) = 5 – 8 = –3
d) (+14) – (+4) • (+2) – (–6) = 2 + 6 = 8
e) (+5) – (–9) + (–11) • (–3) + (–5) – (–8) = –3 –5 + 8 = 8 – 8 = 0
f) –(+7) + (–15) – (–12) + (+6) • – (+9) – (–7) + (+6) + (–5) = –9 + 7 + 6 – 5 = 13 – 14 = –1

69
 4.1. Sumes i restes entre parèntesis
Els parèntesis empaqueten, en un sol bloc, tot el que contenen. Per això,
el signe que els precedeix afecta tots els sumands (o subtrahends) que hi
Se me l’endú.
hagi a l’interior. Ens podem trobar amb dos casos: Perfecte!

Parèntesis precedits d’un signe positiu

⎩ ⎩
⎪ Em donen (+3) ⎪
⎨ ⎨
+(+3 – 6 + 5) ⎪ Em donen (–6) → +(+3) + (– 6) + (+5) = 3 – 6 + 5
⎪
Em donen
⎧ ⎧
Em donen (+5)

Els signes finals són els mateixos que tenien els sumands dins dels pa-
rèntesis.

Parèntesis precedits d’un signe negatiu

⎩ ⎩
⎪ Em treuen (+8) ⎪
⎨ ⎨ –[(–8) + (–10) + (–3)] =
–(+8 – 6 – 5) ⎪ Em treuen (–6) → –(+8) – (–6) – (–5) = –8 + 6 + 5
⎪
⎧ ⎧ = –[–8 – 10 – 3] = 8 + 10 + 3 =
Em treuen Em treuen (–5)
= +21
Els signes finals són els contraris als que hi havia dins dels parèntesis.

• En treure els parèntesis precedits per un signe +, els signes dels su-
mands (o subtrahends) interiors queden igual.
• En treure els parèntesis precedits per un signe –, cada signe dels su-
mands (o subtrahends) interiors canvia per l’oposat.

Exercicis resolts
1. Resol: (–11) + (3 – 7) – (2 – 10). Aplica–ho
Podem fer-ho de dues maneres diferents: a.64. Resol amb els dos mèto-
a) Fer, primer, els càlculs de l’interior dels parèntesis, començant des cada una de les expres­sions
pels més petits: següents:
(–11) + (3 – 7) – (2 – 10) = (–11) + (–4) – (–8) = –11 – 4 + 8 = a) 5 – (–48 +13)
= 8 – 15 = –7 b) 7 + (–14 –4)
b) Treure els parèntesis, començant pels més petits, i després calcular: c) (7 +5) – (+2 –9)
(–11) + (3 – 7) – (2 – 10) = –11 + 3 – 7 – 2 + 10 = 13 – 20 = –7 d) (–3) – (+4 +25) + (–2 +6)
e) –(23 –9) + (16 +2)
2. Resol l’expressió següent: 12 – [8 – (7 – 10) + (2 – 6)]
f) (–8) + (12 –6)
Podem resoldre-la, també, de les dues maneres que ja hem exposat:
a) 12 – [8 – (7 – 10) + (2 – 6)] = 12 – [8 – (–3) + (–4)] = a.65. Calcula:
= 12 – [8 + 3 – 4] = 12 – [+7] = 12 – 7 = 5 a) 11 –[(–5 +8) – (+8 –12)]
b) 12 – [8 – (7 – 10) + (2 – 6)] = 12 – [8 – 7 + 10 + 2 – 6] = b) (–26) –[(11 –2) + (15 –32)]
= 12 – 8 + 7 – 10 – 2 + 6 = c) 33 +[(13 +1) + (+19 –6)]
= (12 + 7 + 6) – (8 + 10 + 2) = 25 – 20 = 5 d) (–10) +[(–20 +3) – (–3 +5)]
www 3. Suma i resta de nombres positius i negatius
GeoGebra

70

5. Multiplicació de nombres enters
Aplica–ho
a.66. Expressa com a producte
les sumes següents i calcula’n
el resultat:
a) +(–5) +(–5) +(–5)
b) –(–3) –(–3) –(–3) –(–3)
c) +(+4) +(+4) +(+4) + (+4)
d) –(+2) –(+2) +(+2) –(+2) –(+2)
a.67. Calcula:
a) (+5) · (+4) b) (–3) · (+6)
c) (+5) · (–3) d) (–4) · (–3)
e) (–5) · (–8) f) (+6) · (–4)
a.68. Copia i completa el fac-
tor desconegut:
a) (–3) · ... = –21
b) (+6) · ... = –18
c) (–5) · ... = +30
d) (+12) · ... = +36
e) (–9) · ... = +72
f) (–7) · ... = –35
GeoGebra
3
TEMA
Els nombres enters es multipliquen de la mateixa manera que els nom-
bres naturals, però ara, a més, ens hem de preocupar pel signe.
Producte de dos nombres positius
Si obtinc 3 ingressos de 5 €, guanyo 15 €.
+(+5) + (+5) + (+5) = 5 + 5 + 5 = +15
(+3) · (+5) = +15
Producte d’un nombre positiu per un de negatiu
Si m’arriben 3 factures de 5 €, perdo 15 €.
+(–5) + (–5) + (–5) = –5 – 5 – 5 = –15
(+3) · (–5) = –15
Producte d’un nombre negatiu per un de positiu
Si m’anul·len 3 ingressos de 5 €, perdo 15 €.
–(+5) – (+5) – (+5) = –5 – 5 – 5 = –15
(–3) · (+5) = –15
Producte de dos nombres negatius
Si m’anul·len tres factures de 5 €, guanyo 15 €.
–(–5) – (–5) – (–5) = +5 + 5 + 5 = +15
(–3) · (–5) = +15
Per multiplicar els nombres enters, aplica aquesta regla que et servirà
per obtenir el signe del producte sense haver-hi de reflexionar:
Regla dels signes
En multiplicar dos nombres enters:
(+) · (+) = +
⎩
• Si els dos factors tenen el mateix signe, el re­ ⎨
sultat final és positiu.
⎧
(–) · (–) = +
• Si els dos factors tenen un signe diferent, el
⎩
⎨ (+) · (–) = –
resultat final és negatiu. (–) · (+) = –
⎧
Per multiplicar tres enters ho podem fer així:
(–2) · (–3) · (–5) = (+6) · (–5) = –30
o bé, podem aplicar la propietat associativa:
(–2) · (–3) · (–5) = (–2) · (+15) = –30
71
 6. Divisió de nombres enters
Igual que en la multiplicació, només has d’aprendre una cosa nova per
dividir enters: com calcular el signe del quocient. Amb la informació
que ja saps sobre el producte, és fàcil esbrinar aquest signe:
(+4) · (+5) = +20 → (+20) : (+4) = +5 → Més entre més, més.
(–4) · (–5) = +20 → (+20) : (–4) = –5 → Més entre menys, menys. Tingues en compte
→ (–20) : (+4) = –5 → Menys entre més, menys. No és el mateix...
(+4) · (–5) = –20
→ (–20) : (–5) = +4 → Menys entre menys, més. [(–60) : (+6)] : (–2)
⎩
⎪ signes ⎧
⎨
(+) : (+) = + [–10] : (–2)
La regla dels signes de la divisió ⎨ iguals ⎩(–) : (–) = +
⎪ +5
coincideix amb la del producte. ⎧ signes ⎧ (+) : (–) = –
⎨ que…
diferents ⎩ (–) : (+) = –
(–60) : [(+6) : (–2)]

exemples [–60] : (–3)

(–12) : (+4) = –3 (+30) : (­–5) = –6
+20
(+18) : (+9) = +2 (–15) : (–3) = +5
En la divisió d’enters, no
El quocient de dos nombres enters no sempre és enter. s’aplica la propietat
(+15) : (–4) → No té solució entera. associativa.

6.1. Operacions combinades

En les expressions amb nombres enters, igual que en les de nombres
naturals, hem de tenir en compte l’ordre de prioritat de les operacions.

En les expressions amb nombres enters hem de resoldre:

• Primer, els parèntesis. Aplica–ho
• Després, la multiplicació i la divisió.
a.69. Calcula:
• Finalment, la suma i la resta.
a) (+28) : (+4) b) (+35) : (–7)
c) (–21) : (–3) d) (–8) : (–4)
Exercici resolt
e) (–3) : (–3) f) 30 : (–6)
Resol l’expressió següent:
15 – 3 · [6 – (–12) : (+4)] a.70. Calcula:
15 – 3 · [6 – (–3)] a) 19 · (–3) + [(–40) : (+5)]
b) 12 + (–5) · [(–9) : (+3)]
15 – 3 · [+9] c) 12 – [13 – (–7)] : (–5)
15 – 3 · [6 – (–12) : (+4)] = 15 – 3 · [6 – (–3)] = d) 10 – (+20) : [7 + (–3)]
15 – 27
= 15 – 3 · [6 + 3] = e) [20 –(–4)] · (5 – 7) : [(–3) · (+2)]
–12 = 15 – 3 · [+9] = 15 – 27 = –12 f) (9 – 6) · (–2) + (13 + 3) : (–4)
www 4. Multiplicació i divisió de nombres enters

72
 3

TEMA
7. Potències i arrels de nombres enters
Recorda 7.1. Potències de nombres positius
Una potència és una
Una potència de base positiva és sempre un nombre positiu.
manera abreujada
d’expressar una (+2)3 = (+2) · (+2) · (+2) = +8      (+5)2 = (+5) · (+5) = +25
multiplicació de factors
iguals.
exponent 7.2. Potències de nombres negatius
a · a · a · ... · a = an En multiplicar reiteradament un nombre negatiu per si mateix, obtenim,
n vegades alternativament, resultats positius i negatius. Fixa-t’hi:
base
exponent parell exponent imparell
(–2) = 1
0
(–2)1 = –2
Tingues en compte
(–2)2 = (–2) · (–2) = +4 (–2)3 = (–2) · (–2) · (–2) = –8
n n n
(a · b) = a · b
(–2)4 = (–2) · (–2) · (–2) · (–2) = +16 (–2)5 = (–2) · (–2) · (–2) · (–2) · (–2) = –32
n n n
(a : b) = a : b
En elevar un nombre negatiu a una potència:
am · an = am + n
am : an = am – n
• Si l’exponent és parell, el resultat és positiu. (–a)nombre parell → positiu
• Si l’exponent és senar, el resultat és negatiu. (–a)nombre senar → negatiu
(a m)n = a m · n
a 0 = 1, quan a ≠ 0
7.3. Arrel quadrada d’un nombre enter
Recorda el significat de l’arrel quadrada i fixa’t en aquests exemples:
⎩
+3 perquè (+3)2 = 9
• √+9
⎨
Té dues solucions enteres.
–3 perquè (–3)2 = 9
⎧
Recorda
√a = b ↔ b2 = a • √+12 → No té solució entera.
⎩ ⎩
(+3)2 = 9 (–3)2 = 9
+3 < √+12 < + 4 2 –4 < √+12 < –3
⎨ ⎨
2
(+4) = 16 (– 4) = 16
⎧ ⎧

• √–9 → No existeix, perquè el quadrat d’un nombre mai és negatiu.

√–9 = x ↔ x2­ = –9 → impossible

• L’arrel quadrada d’un nombre enter positiu té dues solucions, que no

sempre són nombres enters.
• L’arrel quadrada d’un nombre enter negatiu no existeix.

Aplica–ho a.72. Calcula i observa les diferències, si n’hi ha:

a.71. Calcula: a) √ 16 + 9 i √ 16 + √ 9
a) (+2)5; (–2)5; –25; 25 b) (+2)6; (–2)6; –26; 26 b) √ 100 – 36 i √ 100 – √ 36
c) (+5)4; (–5)4; –54; 54 d) (+5)3; (–5)3; –53; 53 c) √ 16 – 25 i √ 16 – √ 25
e) 32 · 33 f) 27 : 24 g) (5 + 3)2 h) 52 + 32 d) √ 144 + 81 i √ 144 + √ 81

73
 ACTIVITATS
Nombres positius i nombres El conjunt, ℤ, dels nombres
negatius enters
3.1. Associa un nombre positiu o un de 3.6. Encercla de color blau els nombres en-
negatiu a cada un dels enunciats següents: ters i de color vermell els naturals. Què observes?
a) En Pol té 2.500 euros al banc. – 6  +5  –1  +4  + 7  +10  
b) La Mercè deu 150 euros. –2  +1  –5  –11
c) Visc al setè pis.
d) Ha aparcat el cotxe al segon soterrani. 3.7. Completa:
e) El termòmetre marca 18 °C. a) |–6| b) |+6| c) |–2|
f ) El termòmetre marca tres graus sota zero. d) |+9| e) |–11| f ) |+10|
g) Tinc un bitllet de 10 €.
h) Dec 2 € a un amic. 3.8. Completa:
a) Oposat de (+3) b) Oposat de (–7)
3.2. Expressa amb un nombre els salts en c) Oposat de (–12) d) Oposat de (+15)
cada escala:

A B
3.9. Dos nombres enters oposats estan se-
parats en la recta per 12 unitats. Quins nombres són?

3.10. Quin nombre correspon a cada lle-

tra?
A B C D
–20 0

M N K L
–20 0
3.3. Escriu un nombre per a cada movi-
ment en la recta:
3.11. Representa en la recta i ordena de
A B més petit a més gran:
–7, +4, –1, +7, +6, –4, –5, +3, –11
0 5 10 15 –10 –5 0 5 10

3.4. Exercici resolt

3.12. Copia i col·loca el signe < o el sig-
Escriu el nombre –13 a la pantalla d’una calculadora.
ne > segons correspongui:
• Amb una resta: 7 - 20 = {∫∫–‘«} a) (+8) ... (+3) b) (–8) ... (+3)
• Amb les tecles de memòria: 13 µ Ñ {∫∫–‘«} c) (+8) ... (–3) d) (–2) ... (–5)
• Amb la tecla ± 13 ±
e) (+2) ... (–5) f ) (–2) ... (+5)

3.5. A partir dels mateixos procediments 3.13. Ordena de més petit a més gran:
que en l’exercici resolt anterior, escriu a la teva cal- a) +6, +2, 0, +4, –7, +3
culadora: b) –7, –2, 0, –1, –5, –9
a) –3    b) –12     c) –328     d) –1.000 c) –4, 0, +6, –8, +3, –5

74
 3

TEMA
Sumes i restes 3.19. Observa, copia i completa:
de nombres enters Si segueixes l’ordre de les operacions

5 – 9 – 13 + 6
3.14. Copia i completa:
• Si me’n donen 6 i me’n donen 7, en guanyo 13. – – 13 + 6
+6 + 7 = ...
• Si me’n donen 3 i me’n treuen 8, en perdo ... – + 6
+3 – 8 = ...
• Si me’n treuen 4 i me’n donen 6, ... –4 + 6 = ... –
• Si me’n treuen 5 i me’n treuen 4, ... –5 – 4 = ...
5 – 9 – 13 + 6 = – – 13 + 6 = – +6=–

3.15. Calcula, tenint en compte que tots Si sumes primer els nombres del mateix signe
dos nombres tenen el mateix signe:
a) 6 + 5 = +11 b) –6 – 2 = –8 5 – 9 – 13 + 6
c) +10 + 7 d) +4 + 8
e) –4 – 6 f) –5 – 9 5 + 6 – 9 – 13

g) +8 + 7 h) –8 – 7
–
i) –12 – 4


3.16. Resol, tenint en compte que cada
nombre porta un signe diferent: 5 – 9 – 13 + 6 = 5 + 6 – 9 – 13 = – =–
a) +9 – 5 = +4 b) –2 + 7 = –5
c) +6 – 10 d) +3 – 7
e) –15 + 5 f) –11 + 8
g) 7 – 12 h) 11 – 4 3.20. Exercici resolt
i) –18 + 10 Resol, seguint l’ordre en què apareixen les opera­
cions: 12 – 4 – 6.

3.17.
⎩
Calcula: 12 – 4 – 6 ⎪
a) +6 – 7 b) –8 + 7 ⎪
⎨
c) –5 – 1 d) +8 + 2 8 – 6 ⎪ 12 – 4 – 6 = 8 – 6 = 2

⎪
e) +10 – 12 f) –16 + 20 ⎧
g) +11 + 21 h) –13 – 12 2
i) –18 + 11

3.18. Calcula el resultat de les expressions 3.21. Resol, seguint els passos de l’exerci-
següents: ci resolt anterior:
a) 51 – 28 a) 10 – 3 – 5
b) –32 + 49 b) 15 – 9 – 6
c) –22 – 36 c) 5 – 8 + 4
d) +18 + 27 d) –10 + 8 + 6
e) –92 + 49 e) –10 – 3 + 8
f ) –62 – 31 f ) –4 – 3 – 2

75
 3.22. Exercici resolt
Sumes i restes amb parèntesis
Resol, sumant primer els nombres del mateix signe:
6 – 15 + 4.
3.27. Treu els parèntesis com es fa en els
⎩ exemples:
6 – 15 + 4 ⎪
⎪ Exemples:
⎨
10 – 15
⎪ 6 – 15 + 4 = 10 – 15 = – 5 +(+6) = +6  –(+1) = –1  +(–3) = –3  –(–7) = +7
⎪
⎧ a) +(+2) b) +(–8) c) –(+4)
–5
d) –(–9) e) –(+5) f ) +(–12)
g) +(–14) h) +(+15) i) –(+25)
3.23. Resol com en l’exercici resolt anterior:
a) 12 – 4 – 6 b) 3 – 7 + 4 3.28. Treu els parèntesis i calcula tal com
c) 5 – 9 + 8 d) –2 + 10 – 15 s’ha fet en l’exemple:
e) –5 – 3 – 4 f) –8 + 5 + 6 a) 16 – (–5) = 16 + 5 = 21 b) 8 + (+3)
c) 10 – (+8) d) 15 – (–6)
3.24. Resol pas a pas, com en l’exemple: e) 13 – (+9) f ) 9 + (–1)
g) 2 – (+8) h) 3 – (–5)
Exemple: i) 4 + (–10) j) 10 – (+16)
7 – 5 – 8 – 4 = 2 – 8 – 4 = –6 – 4 = –10 k) 15 – (+25) l) 30 – (–12)
a) 2 – 4 – 5 + 8
b) 6 – 7 + 4 – 3 3.29. Suprimeix els parèntesis i, després,
c) –3 – 5 + 7 + 7 resol, com en l’exemple:
d) –4 – 8 – 2 – 5 a) –(+14) – (–12) = –14 + 12 = –2
b) +(+7) + (+6) c) +(–5) + (–3)
3.25. Resol ajuntant els positius per un d) +(–6) – (+8) e) –(–7) + (–10)
costat i els negatius per l’altre, com en l’exemple: f ) –(–3) – (–5) g) –(–2) – (+6)
h) +(–7) – (–3) i) –(–5) + (+4)
Exemple: j) +(–12) + (+10)
– 4 + 6 – 8 + 7 = 6 + 7 – 4 – 8 = 13 – 12 = 1

a) 5 + 7 – 2 – 4
3.30. Calcula:
b) 2 – 6 + 4 – 9 a) 35 – (–15) b) 30 + (–18)
c) 9 – 6 – 7 + 2 c) –24 – (–20) d) –15 – (+15)
d) –4 – 5 + 3 + 8 e) –(+22) – 16 f ) –(–27) – 30
g) +(–25) – 24 h) –(+36) + 26
3.26. Escriu dues expressions per als mo- i) –(+12) – (+13) j) +(–16) + (–14)
viments que s’han fet en les rectes, i resol-les:
3.31. Treu els parèntesis i calcula:
SORTIDA
a) (+3) – (+8)
0 b) (–9) + (–6)
ARRIBADA
c) (–7) – (–7) – (+7)
SORTIDA
d) (–11) + (+8) – (–6)
0 e) (+15) – (–12) – (+11) + (–16)
ARRIBADA f ) (–3) – (–2) – (+4) + (–7) + (+8)

76
 3

TEMA
3.32. Treu els parèntesis i calcula:
3.37. Exercici resolt
a) +(5 + 3) b) +(–6 – 3)
Calcula: 11 – (5 – 8 – 6 + 3).
c) –(8 + 15) d) –(–2 – 4)
Podem fer el càlcul abans o després de treure els
e) +(9 – 7 – 2) f) +(1 – 8 + 3)
parèntesis:
g) –(–6 + 5 – 7) h) –(7 – 5 + 4)
• 11 – (5 – 8 – 6 + 3) = 11 – (5 + 3 – 8 – 6) =
i) +(–3 – 1 – 4)
= 11 – (8 – 14) = 11 – (–6) = 11 + 6 = 17
• 11 – (5 – 8 – 6 + 3) = 11 – 5 + 8 + 6 – 3 =
3.33. Treu primer els parèntesis, com en
= 11 + 8 + 6 – 5 – 3 = 25 – 8 = 17
l’exemple, i després calcula:
a) 15 – (+3 – 8) = 15 – 3 + 8 = 23 – 3 = 20
b) 14 + (+12 – 10) 3.38. Resol a partir dels dos mètodes dife-
c) 6 – (9 – 7) rents, com en l’exemple:
d) 11 – (–6 + 3)
⎩
⎨ = 5 – 9 + 3 = 8 – 9 = –1
e) 10 – (–7 – 5) a) 5 – (9 – 3) ⎧
f ) 13 + (–8 + 2) = 5 – (+6) = 5 – 6 = –1

b) 7 + (2 – 8) c) 12 + (–3 + 10)
3.34. Repeteix els exercicis de l’activitat
d) 15 – (8 + 11) e) +(9 – 10) – 2
anterior, resolent en primer lloc les operacions de
f ) –(7 + 4) + 14 g) (5 + 8) – (7 + 6)
dins dels parèntesis, com en l’exemple:
h) (16 – 9) – (10 – 7)
a) 15 – (+3 – 8) = 15 – (–5) = 15 + 5 = 20
b) 14 + (+12 – 10)
c) 6 – (9 – 7) 3.39. Exercicis resolts
d) 11 – (–6 + 3) Calcula:
e) 10 – (–7 – 5) a) 4 – [5 – (8 + 3)] = = 4 – [5 – (+11)] =
f ) 13 + (–8 + 2) = 4 – [5 – 11] = 4 – [–6] = 4 + 6 = 10

3.35. Calcula traient primer els parèntesis,

b) [(+2) + (–12)] – [(3 – 7) – (7 – 2)] =
= [(+2) + (–12)] – [(–4) – (+5)] =
com en l’exemple:
= [2 – 12] – [–4 – 5] = [–10] – [ – 9] =
a) (5 – 12) – (8 – 6) = 5 – 12 – 8 + 6 = 11 – 20 = –9
= –10 + 9 = –1
b) (7 – 4) + (9 – 5)
c) (5 – 9) + (2 – 12)
d) (7 + 3) – (5 + 4) 3.40. Calcula:
e) (10 – 7) – (–2 – 6) a) 6 + [5 + (7 + 2)] b) 8 + [4 – (3 + 5)]
f ) –(8 + 4) + (5 – 9) c) 10 – [6 + (2 + 7)] d) 15 – [2 – (6 – 10)]
e) 15 – [10 – (8 + 4)] f ) 12 – [7 – (2 – 10)]
3.36. Repeteix els exercicis de l’activitat
anterior, resolent en primer lloc les operacions de 3.41. Calcula:
dins dels parèntesis, com en l’exemple: a) [9 – (+5)] + [7 + (–10)]
a) (5 – 12) – (8 – 6) = (–7) – (+2) = –7 – 2 = –9 b) [10 – (–2)] – [5 – (+12)]
b) (7 – 4) + (9 – 5) c) [8 – (6 + 4)] – (5 – 7)
c) (5 – 9) + (2 – 12) d) [1 + (6 – 9)] – (8 – 12)
d) (7 + 3) – (5 + 4) e) (5 – 7) – [(–3) + (–6)]
e) (10 – 7) – (–2 – 6) f ) (–8) + [(+7) – (–4) + (–5)]
f ) –(8 + 4) + (5 – 9) g) [(2 – 8) + (5 – 7)] – [(–9 + 6) – (–5 + 7)]

77
 Multiplicació i divisió 3.49. Calcula fent el arbres, com en
de nombres enters l’exemple:
a)
6 · 5 – 4 · 7 – 28 : 4 + 36 : 9
3.42. Escriu com a producte les expres­
sions següents: 30 – 28 – 7 + 4
a) +(–7) + (–7) + (–7) 34 – 35
b) +(+2) + (+2) + (+2)
c) +(–20) + (–20) + (–20) + (–20) –1
6 · 5 – 4 · 7 – 28 : 4 + 36 : 9 = = 30 – 28 – 7 + 4 =
3.43. Calcula aquests productes: = 34 – 35 = – 1
a) 3 · (–2) b) 4 · (+5)
b) 2 · 7 – 3 · 4 – 2 · 3
c) –5 · (+3) d) –2 · (–4)
c) 30 : 6 – 42 : 7 – 27 : 9
e) (–4) · (+7) f) (+2) · (+6)
d) 3 · 5 – 4 · 6 + 5 · 4 – 6 · 5
g) (–5) · (–7) h) (–9) · (–3)
e) 5 · 4 – 28 : 4 – 3 · 3
i) (–6) · (+4)

3.44. Copia i completa el factor desco-

3.50. Calcula:
negut: a) 5 · (–4) + 2 · (–3)
b) 20 : (–5) – 8 : (+2)
a) (–6) · = –18
c) 2 · (–8) – 3 · (–7) –4 · (+3)
b) (+8) · = –24 d) 6 : (+2) + 5 · (–3) – 12 : (–4)
c) (–7) · = +35
d) (+15) · = +60 3.51. Exercici resolt
Calcula: (–3) · (–4) – (+2) · (–9) – (–7) · (–5)
3.45. Calcula el quocient enter, si existeix:
a) (–8) : (+2) b) (+20) : (–10) c) (–4) : (+3) (–3) · (–4) – (+2) · (–9) – (–7) · (–5)
d) (+20) : (–7) e) (–1) : (+6) f) (+32) : (+8) (+12) – (–18) – (+35)
g) (–36) : (+9) h) (+42) : (–7) i) (–48) : (–8)
12 + 18 – 35
3.46. Calcula:
30 – 35
a) (+3) · (–5) · (+2) b) (–4) · (–1) · (+6)
c) (–2) · (–7) · (–2) d) (+5) · (–4) · (–3) –5

3.47. Calcula: (–3) · (–4) – (+2) · (–9) – (–7) · (–5) =

a) [(+80) : (–8)] : (–5) = (+12) – (–18) – (+35) = 12 + 18 – 35 =
b) [(–70) : (–2)] : (–7) = 30 – 35 = –5
c) (+50) : [(–30) : (+6)]
d) (–40) : [(+24) : (+3)]
3.52. Calcula com en l’exercici resolt an-
3.48. Resol: terior:
a) (–18) : [(+6) · (–3)] a) (–2) · (–5) + (+4) · (–3)
b) [(–18) : (+6)] · (–3) b) (–8) · (+2) – (+5) · (–4)
c) [(+6) · (–4)] : (–3) c) (–5) – (+4) · (–3) – (–8)
d) [(–5) · (+12)] : (–3) d) 14 – (+5) · (–4) + (–6) · (+3) + (–8)

78
 3

TEMA
3.53. Calcula com en l’exemple: 3.60. Calcula:
a) (–4) · (2 – 7) = (–4) · (–5) = +20 a) (–10)
3
b) (+10)0 c) (–10)2
b) 4 · (8 – 6) c) (–5) · (2 – 9) d) (–10)4 e) (+10)6 f) (–10)6
d) (–35) : (9 – 2) e) (5 + 7) : (–4)
f ) (12 – 4) : (–2) 3.61. Calcula com en els exemples i ob-
serva les diferències:
3.54. Resol aquestes operacions: a) (–3)2 = (–3) · (–3) = +9
a) 35 + 7 · (6 – 11) b) –32 = –3 · 3 = –9
b) 60 : (8 – 14) + 12 c) (–5)2 d) – 52
c) (6 + 2 – 9 – 15) : (7 – 12 + 3 – 6) e) (+5)2 f ) (–3)3
d) –(8 + 3 – 10) · [(5 – 7) : (13 – 15)] g) –3
3
h) (+3)3

3.55. Exercici resolt

3.62. Calcula com en l’exemple i observa
la diferència:
Calcula: (–2) · [(–5) + (–4)] ⎩ ⎩
a) ⎨ (3 – 4)3 = (–1)3 = –1 ⎨
(–2) · [–5 – 4] ⎧ 3 (3 – 4)3 ≠ 33 – 43
3 – 43 = 27 – 64 = –37
⎧
⎩
(–2) · [–9] b) ⎨ (5 + 3)2
⎧ 2
5 + 32
+18
⎩
(–2) · [(–5) + (–4)] = (–2) · [–5 – 4] = (–2) · [–9] = +18 c) ⎨ (2 – 3)4
⎧ 4
2 – 34

3.56. Calcula com en l’exercici resolt an-

3.63. Observa els exemples i calcula apli-
terior:
cant aquestes propietats: am · bm = (a · b)m i am : bm
a) (–3) · [(–2) + (–4)] b) (–20) : [(–6) – (–2)]
= (a : b)m.
c) [(–8) + (+7)] · (–3) d) [(–9) + (–3)] : (+6)
a) (–5)3 · (–2)3 = [(–5) · (–2)]3 = (+10)3 = +1.000
3.57. Calcula:
b) (–12)6 : (–6)6 = [(–12) : (–6)]6 = (+2)6 = +64
c) (–2)5 · (+5)5
a) 12 – [13 – (–7)] : (–5)
d) (+4)3 · (–5)3
b) 10 – (+20) : [7 + (–3)]
e) (–6)4 : (+3)4
c) (–2) · (5 – 7) – (–3) · (8 – 6)
f ) (–15)4 : (–5)4
3.58. Calcula:
a) 8 + (4 – 9 + 7) · 2 + 4 · (3 – 8 + 4) 3.64. Exercici resolt
b) (–3) · (+11) – [(–6) + (–8) – (–2)] · (+2) Recorda que a : an = am – n i calcula:
m

c) (–4) · [(–6) – (–8)] – (+3) · [(–11) + (+7)] (–7) 5 : (–7)3 = (–7) 5 – 3 = (–7)2 = +49
(–5) 7 : (+5)4 = [–(+5) 7] : (+5)4 = –[(+5) 7 : (+5)4] =
–[(+5) 7 – 4] = –[(+5) 3] = –[+125] = –125
Potències i arrels
de nombres enters 3.65. Calcula com en l’exercici resolt an-
terior:
3.59. Calcula: a) (–8)5 : (+8)3
a) (+3)
4
b) (–3)4 c) (+6)2 b) (–15)4 : (+15)4
d) (+10)5 e) (–10)5 f) (–4)3 c) (+12)3 : (–12)2

79
 3.66. Resol: 3.73. Troba, si existeix, el resultat exacte o
a) [(–2)4 · (–2)6] : (+2)8 aproximat:
b) [(+3)4 · (–3)3] : (–3)6 a) √(+121) b) √(–121)
c) (+5)8 : [(–5)2 · (–5)4] c) √(+225) d) √(+1.000)
d) (–7)7 : [(–7)4 · (–7)3]

Resol problemes
3.67. Exercici resolt
Recorda que (am)n = am · n i calcula: 3.74. En una indústria de congelats, la nau
[(–2)2]4 = (–2)2 · 4 = (–2)8 = +256 d’envasament és a 12 °C, i l’interior de la cambra
[(–1)3]5 = (–1)3 · 5 = (–1)15 = –1 frigorífica, a 15 °C sota zero. Quina és la diferència
de temperatura entre la nau i la cambra?
3.68. Calcula com en l’exercici resolt an-
terior: R 3.75. Un dia d’hivern en sortir el sol la
a) [(–1)3]3 b) [(–2)3]3 c) [(–1)4]5 temperatura era de dos graus sota zero. A les dotze
del migdia, la temperatura havia pujat 8 graus, i fins
3.69. Calcula, utilitzant les propietats de a les cinc de la tarda va pujar 3 graus més. Des de les
les potències: cinc a mitjanit va baixar 5 graus, i de mitjanit a l’al-
bada va baixar 6 graus més. Quina temperatura hi
a) (–5)4 · (–2)4
havia en sortir el sol el segon dia?
b) (–4)4 · (–5)4
c) (–18)3 : (–6)3
3.76. Un submarinista es troba a la plata-
forma a 6 m sobre el nivell del mar i fa aquests des-
3.70. Copia i escriu les dues solucions en-
plaçaments:
teres, si existeixen: a) Baixa 20 metres per deixar material.
a) √(+1) b) √(–4) b) Baixa 12 metres per fer una soldadura.
c) √(+36) d) √(–49) c) Puja 8 metres per reparar una canonada.
d) Finalment, torna a pujar a la plataforma.
e) √(–81) f) √(+100)
Quants metres ha pujat en l’últim desplaçament
fins a la plataforma?
3.71. Exercici resolt
Entre quins nombres enters està compresa l’arrel
quadrada de 20?
⎩
⎨ (±4)2 = 16 (no arriba) +4 < √20 < +5
√20 ⎧ (±5)2 = 25 (es passa) –5 < √20 < –4

Les dues arrels quadrades de 20 estan compreses,

una, entre 4 i 5 i, l’altra, entre –5 i –4.

3.72. Resol, com en l’exercici anterior, si

és que hi ha solucions:
a) √(+10) b) √(–12)
c) √(–55) d) √(+72)

80
 3

TEMA
3.77. Alexandre el Gran va néixer el 3.80. En les vides de Ciceró i Sèneca hi
356 aC i va morir el 323 aC. A quina edat va morir? trobem nombrosos trets comuns. Tots dos eren ciuta-
Quants anys fa d’això? dans de Roma, cultes, bons oradors i estaven ficats
en política, la qual cosa els va costar la vida. Tanma-
R 3.78. Un parc aquàtic presenta aquest teix, van viure en una època diferent:
resum de l’evolució de les seves finances al llarg de • Ciceró va néixer l’any 106 aC i va viure 63 anys.
l’any: • Sèneca va néixer 47 anys després de la mort de
gener-maig: Pèrdues de 2.475 € mensuals. Ciceró i va viure 61 anys.
juny-agost: Guanys de 8.230 € mensuals. En quin any va morir Sèneca?
setembre: Guanys de 1.800 €.
octubre-desembre: Pèrdues de 3.170 € mensuals.

Quin n’és el balanç final de l’any?

3.81. Estudia els moviments del compte i

calcula el saldo que tenia el 6 de novembre, tenint
en compte que el 15 d’octubre es va tancar amb un
saldo de 250 €:
R 3.79. Un batiscaf, dipositat sobre la su- BANC KOKO EXTRACTE DE MOVIMENTS
Núm. de compte .................................................
perfície del mar des d’un vaixell fa aquest recorregut: DATA Sortides Entrades CONCEPTE

• Baixa durant 5 minuts, a raó d’un metre cada 5 se- 16 - X 150 € Extracció caixer

gons. 25 - X 2€ Devolució comissió

31 - X 1.284 € Abonament nòmina
• S’atura i es manté per prendre mostres durant un
2 - XI 84 € Despesa targeta comerç
quart d’hora.
3 - XI 100 € Extracció caixer
• Puja a raó d’un metre cada 3 segons, fins que arri-
3 - XI 572 € Préstec hipotecari
ba a la superfície.
5 - XI 65 € Rebut llum
Copia i completa la taula i dibuixa un gràfic com
el del model, que reflecteixi la profunditat del batis-
caf durant el temps d’immersió.
3.82. En aquest gràfic s’han representat,
Temps
mes a mes i al llarg d’un any, els resultats (guanys-
0 5 10 15 20 25 pèr­dues), en desenes de milers d’euros, d’una em-
(minuts)
presa de productes alimentaris:
Profunditat
0
(metres)
60
Temps (min.)
40
0 5 10 15 20 25 20
0
–20
Profunditat (m)

–20
–40
–40
–60  
a) Quin ha estat el balanç anual?
–80
b) Quina ha estat la mitjana mensual de guanys?

81
 3.83. La taula expressa les temperatures 15 litres per minut. Després, es connecta, durant una
màximes i mínimes d’unes quantes ciutats un dia de hora i mitja, a un sistema de reg que necessita un
juliol. cabal de 3 litres per minut.
a) Calcula quanta aigua guanya o perd el dipòsit, al
Màxima Mínima dia.
Atenes 36 25 b) Calcula la quantitat d’aigua que ha de tenir avui,
en començar el dia, per tal que el reg es mantin-
Lisboa 38 26
gui durant un mes.
Londres 25 18
Madrid 38 21 3.86. Els habitants d’aquests quatre po-
Pequín 28 20 bles volen construir un poliesportiu que estigui a la
mateixa distància dels quatre. Escriu les coordena-
Buenos Aires 15 4
des de cada poble i les del lloc on es construirà el
Santiago de Xile 9 –2 poliesportiu.

Quina ciutat va tenir una variació de temperatura A B

més brusca? Quants graus va representar aquesta va-
riació?
C D
3.84. L’empresari d’una estació hivernal
resumeix així el funcionament del seu negoci durant
l’any passat:

1r trimestre Guanys de 3.875 € cada mes

2n trimestre Pèrdues de 730 € cada mes 3.87. Representa i reflexiona:
Observa els eixos de coordenades. Els punts A
3r trimestre Pèrdues de 355 € cada mes
(2, 2) i B (–4, 2) marquen vèrtexs d’un quadrat.
4t trimestre Guanys de 2.200 € cada mes a) Copia la quadrícula amb els eixos i dibuixa-hi el
quadrat.
Quin va ser el balanç final?
b) Escriu les coordenades dels altres dos vèrtexs i les
coordenades del centre.
(Nota: Intenta trobar les tres solucions que hi ha.)

B A

Problemes  +
3.85. Un dipòsit s’aprovisiona d’aigua a
través d’una aixeta que s’obre cada dia, automàtica-
ment, durant un quart d’hora i aporta un cabal de

82
 3

TEMA
M tspp A
A
M

D
A
TE CA
M ÀT I C A A P L I

1. Compte bancari
El compte corrent d’un lampista es va tancar el dimarts passat amb un saldo negatiu de 145,88 €, i des
d’aleshores ha experimentat aquestes incidències:

Dimecres Dijous
Càrrec al descobert 0,80 € Cobrament de reparació 387,20 €
Cobrament feines endarrerides 240,60 € Pagament factura 123,10 €
Comissió bancària 12,00 €

a) Quina d’aquestes expressions reflecteix el saldo amb què es

va tancar el dijous? A quin signe matemàtic correspon el sím-
bol ♣ que ens ha sortit per error?
• 145,88 ♣ 0,80 + 240,60 + 387,20 ♣ 123,10 ♣ 12
• (♣ 145,88) + ( ♣ 0,80 + 240,60) ♣ (387,20 ♣ 123,10 ♣ 12)
• (240,60 + 387,20) ♣ (145,88 + 0,80 + 123,10 +12)
Justifica la teva resposta.

b) Calcula el saldo de tancament del dijous.

2. Economia de la llar
En la llibreta d’estalvis de la Júlia hi ha les dades següents:

Data Concepte Import Saldo a) Completa la columna de saldo. Quin saldo

té el dia 29/10/14? I el dia 01/11/14?
15/10/14 Saldo anterior 1.009
b) La Júlia vol comprar-se una rentadora que
22/10/14 Abonament interessos 1,00 1.010
val 357 € i una nevera que costa 477 €. Té
22/10/14 Rebut telèfon –54,00 956 disponible aquesta quantitat el dia 01/11/14?
28/10/14 Rebut llum –83,60
29/10/14 Rebut diversos –77,00
30/10/14 Reintegrament caixer –50,00
Amb les dades de la llibreta de la Júlia, pensa
30/1014 Abonament nòmina 1.052,00
una altra pregunta per plantejar-la a un com-
01/11/14 Compra amb tarjeta –38,45
pany o companya de la classe. Resol-la tu pri-
01/11/14 Rebut gas –55,45
mer per comprovar que estigui ben plantejada.

83
 3. Documental sobre temperatures
Els meteoròlegs de TV3 volen fer un documental sobre les temperatures de Catalunya i d’altres punts del
planeta. En la taula següent es recullen les temperatures enregistrades en un any determinat en els diferents
llocs que han triat per fer la comparació:

Temperatura Temperatura
Temperatura Temperatura
Lloc màxima mínima
mitjana màxima mitjana mínima
enregistrada enregistrada
Desert del Sàhara 50 ºC 12 ºC 58 ºC −10 ºC
Amazònia 22,3 ºC 19,8 ºC 41 ºC −4 ºC
Pol nord −16 ºC −19 ºC −1 ºC −50 ºC
Catalunya 19,3 ºC 8,5 ºC 43 ºC −15 ºC

a) Quina diferència de temperatura hi ha entre la

temperatura mitjana màxima i la mínima del de-
sert del Sàhara? I del pol nord? I de l’Amazònia?
b) Quina diferència de temperatura hi ha entre el
lloc que enregistra la temperatura màxima més
alta i el que enregistra la més baixa?
c) Quants graus de variació hi ha entre les tempera-
tures mínima i màxima enregistrades al pol Nord?

Observa aquest gràfic i respon les preguntes:

60
A B C D
50
40
30
a) Quines de les temperatures de la taula ante-
20 rior es representen en aquest gràfic?
10 b) Quines temperatures representen les colum-
0 nes de color verd? I les de color vermell?
-10 c) A quin lloc pertany cada grup de columnes?
-20
-30
0°

84
 3

TEMA
FAIG BALANÇ
Fas servir els nombres positius i negatius per expres­ Resols expressions amb sumes, restes i parèntesis?
sar situacions quotidianes?
6. Calcula:
1. Escriu un nombre enter per a cada enunciat: a) (–7) + (+4)
a) En Jordi ha gastat 35 euros al supermercat. b) (+2) – (–3) + (–5)
b) L’Adela ha rebut 6 euros de paga. c) (–8) – (5 – 9)
c) Fa fred. Estem a dos graus sota zero. d) 20 – [(15 – 9) – (7 + 3)]
d) El meu pis és a la quarta planta.
Multipliques i divideixes nombres enters?
Coneixes el conjunt ℤ i els elements que l’integren?
7. Resol:
2. Descriu el conjunt ℤ i deixa clar quins elements a) 5 · (–2)
l’integren. Fes-ne el dibuix. b) (–3) · (–4)
c) (–1) · (+3) · (–5)
Saps ordenar i representar els nombres enters en la d) 15 : (–3)
recta numèrica? e) (–18) : (–6)
f ) (–20) : [(+12) · (–3)]
3. Representa en la recta numèrica els nombres se-
güents: Resols expressions amb operacions combinades?
(+3), (–4), (+1), (–6), (–1), (+5), (–5)
0 8. Resol:
a) 4 · 5 – 2 · 8 – 3 · 2
b) (–2) · (6 – 8)
4. Ordena de més petit a més gran: c) (–3) · (+5) – [(8 – 12) – (5 – 2)]
(+4), (–3), (+5), (–5), (+1), (–6), (+2), (–1)
9. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions
Sumes i restes nombres positius i negatius? de les activitats anteriors i explica com t’ha anat:
Quines activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna
5. Calcula: que hagis fet malament? Per què? Què has après en
a) 4 – 9 b) 3 – 8 + 1 c) –5 – 7 + 4 + 2 aquesta unitat?

www 5. Solucions

85
 Organitza els teus coneixements

ELS NOMBRES ENTERS

Atenció!
Ara ja has de saber resoldre les activitats 3 i 4 de la pàgina 63. Comprova-ho.

86
 3

TEMA
I per acabar…
Llegeix i informa’t
Els quadrats màgics

La ment humana, a més de fer servir els nombres com a eines per al desenvolupament científic, ha ideat múl-
tiples maneres de jugar amb ells. En són un exemple els quadrats màgics, que consisteixen en distribucions
quadrades de nombres ordenats, de manera que la suma dels elements de
qualsevol filera, columna o diagonal sempre dóna el mateix resultat.
• Comprova que en el quadrat de la fotografia, les fileres, les colum-
nes i les diagonals sumen 33.
• Construeix un quadrat màgic de 3 × 3 amb els nombres enters compre-
sos entre el –4 i el +4.
Ajuda: Quant valdrà la suma de cada línia?

? ? ?
? ? ?
? ? ?

Investiga Expressa’t
Nous quadrats Daus

Comprova que tots aquests quadrats són màgics i des- La Sara i l’Abel tiren dos daus idèntics.
criu com s’han obtingut.
16 3 2 13
2 5 10 11 8 –8
9 6 7 12
4 15 14 1
32 6 4 26 8 –5 –6 5 Guanyo si Jo guanyo
sumen 1. si sumen 2.
10 20 22 16 –3 2 3 0
18 12 14 24 + 1 –2 –1 4
8 30 28 2 –4 7 6 –7

40 1 –2 31
7 22 25 16
19 10 13 28 Explica per què la Sara té més possibilitats de gua-
4 37 34 –5 nyar que l’Abel.

87
 PROJECTE 1
L’estudi d’arquitectura
L’estudi d’arquitectura
«Innovació i projectes» està
dissenyant un nou gratacels que
serà un dels més alts del món.

1. El pressupost previst per a la construcció del gratacels, incloent-hi el condicionament dels accessos, és de
quaranta-cinc mil milions de dòlars:

a) Quina d’aquestes expressions coincideix amb aquesta quantitat?

45 · 106     45 · 109     45 · 107

b) Expressa aquesta quantitat amb totes les seves xifres.
c) Quin és el valor equivalent en euros?

2. El finançament del projecte es reparteix de la manera següent:

• La tercera part corre a càrrec del grup financer al qual pertany l’empresa promotora.
• Una multinacional petroliera aporta 20.000 milions de $.
• La resta es financia per mitjà de participacions de 1.000 $ ofertades al mercat inversor minorista.

a) Quantes participacions s’emeten?

b) Quina o quines d’aquestes expressions resolen la pregunta anterior? Explica el seu significat.
[45 – (45 : 3 + 20) · 109)] : 103
45 · 109 – (45 · 108) : 3 – 20 · 107
[(45 – 45 : 3 – 20) · 109] : 1.000
[(45 · 109) : 3 + 20 · 109) : 1.000

88
 1

PROJECE
3. L’edifici assolirà el quilòmetre d’altura comptant la gran antena
de comunicacions, sobre la terrassa superior. Calcula l’altura de la
torre de comunicacions, tenint en compte que la distància mitjana
entre planta i planta és de 408 cm.

4. Els ascensors exteriors panoràmics estaran dissenyats per pujar

10 metres cada segon, i els in­te­riors, 18 metros cada segon. Quina
será la velocitat de cada un en km/h?

5. Quant tardarà a pujar un ascensor interior des de la planta baixa

a la terrassa superior? Tria la resposta correcta:

a) Gairebé un minut.
b) Poc més d’un minut.
c) Un minut i mig.
d) Gairebé dos minuts.

6. L’edifici disposarà també d’un montacàrregues d’evacuació ràpida amb parades cada sis plantes, és a dir,
a la planta 6, la 12, la 18…

a) Quantes parades tindrà al llarg de l’edifici?

b) En el supòsit que fossis a la planta 100 i l’haguessis d’agafar per una emergència, a quina planta aniries?
c) Quina serà la planta més alta en la qual pararà el montacàrregues?

7. Una construcció tan alta exigeix un seguit de decisions tècniques que la diferencien d’altres de menor
altura:

• Cada 4 plantes hi haurà una cambra blindada de protecció antiincendis.

• Cada 9 plantes s’instal·larà un grup electrògen auxiliar.

a) En quines plantes coincidiran el grup electrògen i la cambra blindada?

b) Quina serà la primera planta en la qual, a més d’aquests dos dispositius, hi haurà també una parada del
montacàrregues d’evacuació?

8. A més de les plantes de superfície, el projecte preveu vuit plantes subterrànies per a aparcaments i serveis.
Copia la taula i indica-hi amb nombres positius i negatius la profunditat o l’altura de cada planta:

Soterrani 7 Soterrani 1 Planta carrer Planta 10 Planta 200

0

89
 TEMA 4
ELS NOMBRES DECIMALS

Una mica d’història

La major part dels sistemes de numeració de les civilitzacions antigues són de base decimal: egip-
cis, grecs, romans, xinesos, indis, àrabs... La utilització de la base decimal prové, sens dubte, de
comptar amb els dits de les mans.

Els indis, al segle vii, van afegir a la base decimal una notació posicional. Per arribar a aquest gran
avenç, un pas importantíssim va ser la invenció del zero, perquè amb ell s’indiquen les posicions
en les quals no hi ha quantitat: això que ara ens resulta tan senzill i natural, com posar 907 per in-
dicar 9 centenes i 7 unitats, es va consolidar després de moltíssims anys de donar-hi voltes.
El sistema de numeració decimal posicional es va utilitzar a Europa només per designar nombres
enters. Va ser al segle xvi quan es va fer extensiu, també, per quantifi-
car parts de la unitat.

Els símbols per escriure els deu dígits han variat al llarg del
temps, han canviat de poble en poble, de cultura en cultura. Enca-
ra avui els àrabs tenen una altra manera d’expressar-los. Fixa-t’hi:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 0

90
Abans de començar, utilitza el que ja saps
1. Quina o quines d’aquestes mesures del llapis són correctes?

127 mm 12,7 cm 1,27 dm 0,127 m

2. La pinya pesa 1 kg i el meló 2 kg. Quin nombre marcarà la balança digital si peses un pot de mel?

mel mel

3. En un magatzem contracten un treballador eventual durant tres hores per 40 €. Mitja hora després
se’n va la llum, decideix deixar la feina i cobrar només una hora.
Quant ha de cobrar per aquesta hora? Quant hauria rebut si en comptes de 40 €
  40 : 3 el sou hagués estat de 50 €?
  50 : 3

Però encara n’has d’aprendre més…

Treballaràs amb nombres amb més xifres decimals (lectura, escriptura, aproximació i representació).
Milloraràs el càlcul amb decimals i l’aplicaràs en la resolució de problemes.

4. Un mil·límetre equival a 0,00001 hectòmetres. Saps com es llegeix aquest quantitat?

5. Un gram és una milionèsima part d’una tona. Pots escriure aquesta

quantitat amb xifres?

6. Calcula i comprova si obtens el resultat correcte:

(1,017 + 1,003) : (0,4 – 0,35) → resultat 40,4

7. Els raïms estan a 1,60 € el quilo. Quant pagaràs per 1,235 quilos?

www 1. Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on

també podràs trobar activitats per posar-los en pràctica.

91
 1. Els ordres d’unitats decimals
Per expressar quantitats més petites que la unitat, utilitzem les xifres El termòmetre
marca 37 °C
decimals. i vuit dècimes.
Tinc febre!
• En dividir la unitat en deu parts iguals, cada part és una dècima.
2,5 2,7
2 3

2,7 → Dues unitats i set dècimes Costo dos euros

i cinquanta-quatre
cèntims.
• En dividir la dècima en deu parts iguals, cada part és una centèsima.
2,5 2,7 2,74 2,8 3

2,74 → Dues unitats i setanta-quatre centèsimes Peso 2 kg

i 375 g.
(Dos quilos
• En dividir la centèsima en deu parts iguals, cada part és una mil· i tres-centes
lèsima. setanta-cinc
mil·lèsimes)
2,74 2,745 2,75

2,745 → Dues unitats i set-centes quaranta-cinc mil·lèsimes. 01 sego

ns
0,0000

• En el sistema de numeració decimal, una unitat de qualsevol ordre es

divideix en deu unitats de l’ordre immediatament inferior.
No tarda ni
1 U = 10 d = 100 c = 1.000 m = … una milionèsima
de segon.
dècimes
centèsimes
mil·lèsimes
deumil·lèsimes Aplica-ho
unitats centmil·lèsimes
a.73. Escriu aquests nombres
desenes milionèsimes tal i com es llegeixen:
a) 0,7 b) 5,0003
… D U, d c m dm cm mm …
c) 0,002 d) 0,000005
1 3, 0 5 7 4
e) 15,045 f) 0,09
⎩
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎧

g) 12,00004 h) 23,000228
Tretze unitats i cinc-centes
setanta-quatre deumil·lèsimes. a.74. Escriu en xifres:
• Per llegir un nombre decimal: a) Cinc centèsimes
– S’anomena la part entera expressada en unitats. b) Tres unitats i vint centmilèsi-
– S’anomena la part decimal expressada en l’ordre d’unitats de la xifra mes
decimal que queda a la dreta. c) Mil milionèsimes

92
 4

TEMA
Recorda 1.1. Ordre dels nombres decimals
Els zeros a la dreta
Els nombres decimals queden ordenats en la recta numèrica.
d’un nombre decimal
no modifiquen el valor –1,5 –0,3 0,7 1,8 3
del nombre.
–2 –1 0 1 2 3
U, d c m
–1,5 < –0,3 < 0,7 < 1,8 < 3,0
2, 5
Però també pots comparar nombres, sense necessitat de la recta, si et
2, 5 0 fixes en les xifres i el lloc que ocupen:
2, 5 0 0
• Per comparar dos nombres decimals,
se’n compara la part entera. U, d c m
2,5 = 2,50 = 2,500
2,895 < 3,1 → perquè 2 U < 3 U 2, 8 9 5
(«dos i escaig» és menys que
3, 1 0 0
«tres i escaig»)
• Si dos nombres tenen la mateixa part en-
tera, se n’iguala el nombre de xifres de- U, d c m
cimals amb zeros a la dreta i se’n com- 5, 0 4
para la part decimal.
5, 4 0
5,04 < 5,4 → perquè 4 c < 40 c

1.2. Entre dos decimals sempre hi ha altres

Aplica-ho decimals
a.75. Ordena de més gran a • Escollim dos nombres qualssevol: per exemple 5,1 i 5,4. És evident
més petit: que entre ells hi ha altres decimals:
a) 5,51 5,83 5,09 5,1 < 5,2 < 5,3 < 5,4
5,511 5,47
b) 0,1 0,09 0,099 • Busquem, ara, un nombre decimal comprès entre 5,2 i 5,3. Aquests
0,12 0,029 dos nombres es diferencien en una dècima, i aquesta dècima es
c) 0,5 –0,8 –0,2 pot dividir en deu centèsimes.
–1,1 1,03 5,23 5,25 5,28
5,2 5,3
d) 2,045 –2,4 0,45
2,45  –2,04
Si afegim alguna d’aquestes centèsimes a 5,2, obtenim decimals
a.76. Intercala un nombre de- compresos entre 5,2 i 5,3.
cimal entre cada parella: 5,2 = 5,20 < 5,23 < 5,25 < 5,28 < 5,30 = 5,3
a) 5 i 6
El procés pot continuar indefinidament o repetir-se per a qualsevol
b) 4,6 i 4,7
altra parella de nombres.
c) 2,18 i 2,19
d) 3 i 3,1 • Els decimals es representen, ordenats, en la recta numèrica.
e) 4,7 i 4,71 • Entre dos decimals qualssevol, sempre hi pot haver altres nombres
f) 1,999 i 2 decimals.

93
 1.3. Aproximació per arrodoniment 30 euros
entre 7...
En algunes ocasions se’ns presenten nombres amb massa xifres deci-
mals i preferim, o ens hi veiem obligats, a substituir-los per altres més
manejables de valor aproximat.

Problema resolt
Els set membres d’un equip d’atletisme decideixen regalar a l’entrena· Hi hem
de posar una
dor un cronòmetre que costa 30 €. Quant hi ha de posar cada un? mica més
Per resoldre el problema, divideix amb la teva calculadora 30 entre 7. de 4 €.

30 / 7 = → {∫¢…“°∞|‘¢“}
Com que no té sentit donar com a solució 4,2857... €, recorrem a les
aproximacions:
⎩ Quasi
⎪ • Aproximació a les unitats → 4 4,30 €.
⎪ 4
A
5
⎪ Per ser
⎪ • Aproximació a les dècimes → 4,3 més exactes
aproximacions
⎨ 4,29 €.
del nombre ⎪ 4,2 A
4,3
a = 4,2857... ⎪ Tingues en compte
⎪ • Aproximació a les centèsimes → 4,29 Les quantitats de diners,
⎪ A en l’àmbit comercial,
⎧ 4,28 4,29
s’arrodoneixen a les
centèsimes (cèntims
Com pots veure, en cada cas s’agafa la unitat, la dècima o la centèsi-
d’euro).
ma més pròxima al nombre original.
7,586 € → 7,59 €
Per aproximar un nombre a un determinat ordre d’unitats:
• Se suprimeixen totes les xifres a la dreta d’aquest ordre. Aplica-ho
• Si la primera xifra suprimida és igual o més gran que cinc, se suma
a.77. Digues quants euros ha
una unitat a la xifra anterior.
de posar cadascú i arrodoneix
Exercici resolt la xifra a les dècimes i a les
Arrodoneix el nombre 13,8271: centèsimes en cada cas:
a) A les dècimes. a) Entre els tres germans volem
b) A les centèsimes. regalar un vestit a la mare
que val 184 €.
a) Arrodonim a les dècimes. b) Entre els 4 companys de pis
aproximació
13,8 271 ⎯⎯⎯⎯⎯→ 13,8 Fixa’t que la primera xifra suprimida volen comprar un moble de
és 2 < 5. bany que val 367 €.
c) Per cobrir les despeses del
b) Arrodonim a les centèsimes.
concert, que pugen a 4.873 €,
aproximació
13,8271 ⎯⎯⎯⎯⎯→ 13,83 Fixa’t que la primera xifra suprimida a quant s’han hagut de ven-
és 7 > 5. Per tant, sumem una unitat dre les entrades si al local hi
a les centèsimes: (2 + 1) = 3 caben 320 persones?

94
 4

TEMA
2. Operacions amb nombres decimals
5,06 €
2.1. Suma i resta
5,75 €
13,70 € 12,80 €

Problema resolt
A la guardiola de l’Ivan hi havia 134,56 €, però hi ha hagut dos ingres·
134,56 €
sos: un de 5,06 € i un altre de 13,70 €, i dues extraccions: una de 5,75  €
i una altra de 12,80 €. Quin és el seu saldo actual?

C D U, d c D U, d c C D U, d c
1 3 4, 5 6 1 2, 8 0 1 5 3, 3 2
1 3, 7 0 + 5, 7 5 – 1 8, 5 5
+ 5, 0 6 1 8, 5 5 1 3 4, 7 7
1 5 3, 3 2
(134,56 + 13,70 + 5,06) – (12,80 + 5,75) = 153,32 – 18,55 = 134,77
Solució: El seu saldo actual és de 134,77 €.

Per sumar o restar nombres decimals:

Recorda
Per multiplicar per 10,
per 100, per 1.000… es
desplaça la coma cap a
la dreta un, dos, tres…
llocs.
• Es col·loquen en columna de manera que les comes coincideixin.
• Se sumen (o es resten) unitats amb unitats, dècimes amb dècimes, etc.
Tot el que vam dir sobre els nombres negatius en les operacions amb
enters, serveix també per a les operacions amb decimals.

2,45 · 10 = 24,5
2.2. Multiplicació
2,45 · 100 = 245
Problema resolt
2,45 · 1.000 = 2.450
Quant paga la Marta per una peça de 3,5 m de tela que es ven a 12,85 €
el metre?
Aplica-ho
1 2, 8 5 ⎯→ 2 xifres decimals
a.78. Quant em costarà la com- × 3, 5 ⎯→ 1 xifra decimal
pra si porto una ampolla d’oli a 6 4 2 5
3,15 €; tres brics de llet a 0,86 € ⏐
3 8 5 5 ↓
cada un, dos paquets de pasta 4 4, 9 7 5 ⎯→ 2 + 1 = 3 xifres decimals
a 0,92 €, un pot d’espàrrecs a
arrodoniment
1,23 € i dos pots de tomàquet Solució: 44,975 € ⎯⎯⎯⎯⎯→ 44,98 €. La Marta paga 44,98 €.
a 0,51 €. Portaré prou diners si
tinc 10 €? Si també volgués Per multiplicar nombres decimals:
comprar cinc sobres d’allioli a • Es multipliquen com si fossin enters.
0,32 € cada un, quin saldo em • Es col·loca la coma en el producte, apartant tantes xifres decimals
quedaria? com les que hi hagi entre tots els factors.
www 2. Càlcul mental amb nombres decimals: suma.
www 3. Resta.
www 4. Multiplicació.
95
 3. Divisió de nombres decimals
3.1. Divisor enter. Aproximació del quocient Recorda
Per dividir per 10, per
Repassem la manera d’obtenir les xifres decimals del quocient fins a
100, per 1.000 es
aconseguir l’aproximació que volem.
desplaça la coma cap a
l’esquerra un, dos, tres…
llocs.
Problemes resolts
1. Quatre germans es volen repartir la paga de 35 € que els ha donat 15,3 : 10 = 1,53
el seu avi. Quina quantitat correspon a cadascú? 15,3 : 100 = 0,153
15,3 : 1.000 = 0,0153
35 4 → El quocient enter deixa un residu de 3 unitats.
 3 8
↓
35,0 4 → Per continuar dividint, transformem les 3 unitats del
  3 0 8, residu en 30 dècimes.
↓
35,0 4 → Ara repartim 30 dècimes entre 4. Per això, posem la
  3 0 8,7 coma decimal en el quocient. Sobren 2 dècimes.
   2
↓
35,00 4 → Per continuar dividint, es transformen les 2 dècimes
  3 0 8,75 en 20 centèsimes.
   20 Aplica-ho
    0 Solució: A cada germà, li corresponen 8,75 €.
a.79. Entre el Pere i la Júlia han
comprat vuit plantes, totes del
2. Amb una tela de 7,3 m de longitud, s’han confeccionat tres vestits
mateix preu. Si han pagat 118 €,
iguals. Quina longitud de tela s’ha fet servir en cada un?
quant val cada planta? Quants
7,3 3   →  7,3 3   →  7,300... 3 diners ha posat cadascú?
1 2 1 3 2, 1 3 2,433...
  10 a.80. Hem de desar els llibres
   10 en caixes de 12 kg. Si en cada
    1...
caixa hi caben 32 llibres, quants
La divisió no acaba mai. El quocient és periòdic. quilos pesa de mitjana cada lli-
Solució: En cada vestit s’han emprat 2,43 m de tela. bre? Si tenim 192 llibres, quan-
tes caixes necessitarem?

Per obtenir el quocient decimal: a.81. Tinc 8,5 m de paper per

• En baixar la xifra de les dècimes del dividend, es posa la coma de- embolicar 6 regals de la mateixa
cimal al quocient i es continua la divisió. mida. Quant paper podré em-
• Si el dividend no té prou xifres decimals, s’hi afegeixen els zeros prar per a cada regal? Aproxi-
necessaris per aconseguir l’aproximació que volem. ma el resultat a les centèsimes.
www 5. Càlcul mental: divisió de nombres decimals

96
 4

TEMA
3.2. Una propietat important
de la divisió
Fins ara no hem fet cap divisió amb xifres decimals en el divisor. La pro-
pietat que ara estudiaràs et servirà per resoldre aquest tipus de divisions.
Compara els exemples següents:

exemples
• Si repartim 24 pomes en 6 safa- • Si repartim 240 pomes en 60 sa-
tes, posem 4 pomes en cada sa- fates, posem 4 pomes en cada
fata. safata.
24 6 24 · 10 → 240 60 ← 6 · 10
 0 4  00 4

Fixa’t que si multipliquem per 10 el nombre de pomes (dividend) i

també el nombre de safates (divisor) el resultat no varia.

Propietat de la divisió: Si tant el dividend com el divisor es multipliquen

pel mateix nombre, el quocient no varia.

3.3. Divisió amb nombres decimals en el divisor

Quan el divisor és un nombre decimal, canviem la divisió per una altra
amb el mateix resultat i el divisor enter. Aquesta transformació és possi-
ble gràcies a la propietat que acabes d’estudiar.
7,68 : 2,4
· 10 ⇓ · 10
exemples
⤺ ⤺ 1. 7,68 2,4 • Multipliquem el dividend i el divisor
7,/ 6,8 2,/ 4
per 10. Segons la propietat anterior, el
0 4 8 3,2 · 10 · 10 quocient no varia.
  0 0
• El divisor és un nombre enter. Ara ja
76,8 24
sabem fer la divisió.

8,6 : 3,25 = 2,64 2. 8,6 3,25

· 100 ⇓ · 100
⤺ ⤺ · 100 · 100
8,/ 60,00 3,/ 25 • Multipliquem el dividend i el divisor
2 10 0 2,64 860 325 per 100.
  15 00
    2 00
Quan el divisor és un nombre decimal:
• Es multipliquen el dividend i el divisor per la unitat seguida de tants
zeros com xifres decimals tingui el divisor.
• D’aquesta manera, la divisió es transforma en una altra de divisor
enter. El quocient és el mateix.

97
 Problemes resolts
1. Quantes ampolles de litre i mig s’omplen amb un bidó de 12 litres?
12 : 1,5 → 12,/ 0 1,/ 5
  0 0 8

Amb un bidó de 12 , l
s’omplen 8 ampolles de litre i mig.

2. Una ampolla de refresc de litre i mig costa 1 €. Quant costa el litre

de refresc?
1 : 1,5 → 10,/ 0 1,/ 5
  1 00 0,666...
Aplica-ho
   100
    10... a.82. Si en una terrassa de 12,6 m
de llarg hem de col·locar un
El litre de refresc costa 0,666… ≃ 0,67 €.
test cada 0,90 m, quants testos
ens hi cabran?
3. La Berta ha comprat 2,6 metres de cinta vermella per 3,25 €. Quant
costa un metre de cinta? a.83. En una sitja hi hem desat
736,58 kg de pinso però ara
3,25 : 2,6 → 3,/ 2,5 2,/ 6
l’hem de traslladar a les menja-
0 6 5 1,25
  1 3 0 dores. Si en cada viatge ens
    0 0 emportem 58,40 kg de pinso,
quants viatges ens caldrà fer? I si
Un metre de cinta costa 1,25 €.
a la sitja hi hagués 992,80 kg?

4. En Julià compra un llistó de 2,1 metres, per partir-lo en trossos de a.84. Si he de repartir l’arròs
0,15 metres. Quants trossos n’obtindrà? en racions de 0,190 kg i tinc
2,875 kg d’arròs; quantes ra­
2,1 : 0,15 → 2,/ 10 0,/ 15
cions senceres podré fer? Si
0 60 14
   0 vull fer 16 racions, quant hau-
ria de pesar cada ració? (Arro-
Obtindrà 14 trossos de fusta. doneix aquest resultat a les mil·
lèsimes)

5. Una vacuna s’administra en dosis de quatre mil·lilitres. Quantes do· a.85. Hem de pintar una línia
sis s’obtenen amb cinc litres d’aquesta vacuna? contínua al llarg de 64,50 m.
5 : 0,004 → 5,/ 000 0,/ 004 Si cada pot de pintura ens per-
1 0 1250 met pintar 15,30 m; quants
  20 pots de pintura necessitarem?
   00 Si amb la pintura poguéssim
S’obtenen 1.250 dosis de vacuna. pintar 16,50 m, ens hauríem
estalviat algun pot de pintura?

98
 4

TEMA
4. Arrel quadrada i nombres decimals
El concepte d’arrel quadrada, que ja coneixes, s’aplica de la mateixa
manera als nombres decimals.
√ a = b ↔ b2 = a    √ 0,49 = 0,7 ↔ (0,7)2 = 0,49
Ara bé, la majoria dels nombres no tenen una arrel exacta; en aquests
casos treballem amb aproximacions.
⎧ 2 → 22 = 4 < 6,4 ⎧ 2,5 → (2,5)2 = 6,25 < 6,4
√ 6,4 = ⎨ √ 6,4 = ⎨
⎩ 3 → 32 = 9 > 6,4 ⎩ 2,6 → (2,6)2 = 6,76 > 6,4
√ 6,4 = 2,... √ 6,4 = 2,5...

Tingues en compte 4.1. L’arrel quadrada amb la calculadora

√ 6,4
El càlcul de les aproximacions per tempteig és lent i molest, per això
↓
acostumem a recórrer a la calculadora.
6.4$
↓ √ 6,4 → 6 . 4 $ → {“…∞“£°““‘}
{“…∞“£°““‘} Normalment, no cal agafar totes les xifres decimals que ens ofereix la
↓ màquina, arrodonim el nombre a un determinat ordre d’unitats.
2,530
⎧ 2,5  → Arrodoniment a les dècimes.
Arrodoniment a les
√ 6,4 = ⎨
⎩ 2,53 → Arrodoniment a les centèsimes.
mil·lèsimes.

4.2. Càlcul amb llapis i paper

Recorda l’algorisme que vas aprendre a la pàgina 23 de la unitat 1 per
al càlcul de l’arrel quadrada de nombres naturals.
Amb els nombres decimals hem d’actuar de la mateixa manera, te-
nint en compte que les xifres se separen de dues en dues, a la dreta i a
l’esquerra de la coma.

exemple
Aplica-ho √ 6 1, 40 2 √ 6 ,140 2,5 √ 6 ,140 00 2,52
a.86. Calcula i, si el resultat no –4 –4 45 · 5 = 225 –4 45 · 5 = 225
és exacte, aproxima’l a les dè- 2  2 40  2 40 502 · 2 = 1.004
cimes i a les centèsimes: –2 25 –2 25
a) √ 438,20 b) √ 3.364 15 1 5 00
c) √ 380,50 d) √ 196 – 1 0 04
e) √ 150 f) √ 0,0049    4 96

99
 ACTIVITATS
Els ordres d’unitats decimals Ordre i representació. Aproximació

4.1. Escriu com es llegeixen: 4.6. Indica el valor que representa cada
a) 0,05 b) 1,2 lletra:
c) 12,56 d) 1,06
A B C D
e) 5,004 f) 2,018 3 4
A B C D
3 A 4
4.2. Escriu amb xifres: 3 M4
B
N
C
P
D
Q
a) Vuit dècimes. 6,2 6,4
M N P Q
b) Sis unitats i vuit centèsimes. 6,2 N 6,4
M P Q
c) Tres mil·lèsimes. 6,2 6,4
X Y Z T
d) Dotze unitats i vint-i-cinc centèsimes.
1,56 1,57
e) Dues centèsimes. X Y Z T
1,56 X Y Z 1,57 T
f ) Una unitat i tres-centes onze mil·lèsimes.
1,56 1,57

4.3. Escriu com es llegeixen:

a) 0,0007
b) 0,0042
c) 0,00008
4.7. Copia i escriu un nombre en cada ca-
sella:
d) 0,00853
e) 0,000001 a) 2,6 < < 2,8
f ) 0,000055
b) 7 < <8

4.4. Escriu amb xifres: c) 0,3 < < 0,5

a) Cent set mil·lèsimes.
b) Cent vuitanta-tres centmil·lèsimes. d) 0,4 < < 0,5
c) Quinze deumil·lèsimes.
e) 1,25 < < 1,27
d) Cinquanta-vuit milionèsimes.
f ) 3,42 < < 3,43
4.5. Observa la taula i contesta:

D U, d c m dm cm mm
4.8. Aproxima:
A les dècimes:
1 0 0 a) 6,27
4 0 b) 3,84
c) 0,094
2 0 0
d) 0,341
3 0 0 0
A les centèsimes:
a) Quantes mil·lèsimes fan una dècima? a) 0,574
b) Quantes centèsimes hi ha en 40 mil·lèsimes? b) 1,278
c) Quantes centèsimes fan 200 deumil·lèsimes? c) 5,099
d) Quantes milionèsimes hi ha en 3 mil·lèsimes? d) 3,0051

100
 4

TEMA
Operacions amb nombres Multiplicació
decimals
4.16. Copia i completa (no et descuidis les
Suma i resta comes):

4.9. Calcula mentalment:

, 6 3 , 7 5
a) 0,8 + 0,4 b) 1 – 0,3 c) 1,2 + 1,8 × 1 , × ,
d) 2,4 – 0,6 e) 3,25 + 1,75 f) 2,5 – 0,75 1 4 4 3 3 7 5
7 5 0
4.10. Calcula mentalment:
3      
a) Quant falta a 4,7 per valdre 5?
b) Quant falta a 1,95 per valdre 2?
c) Quant falta a 7,999 per arribar a 8? 4.17. Calcula mentalment:
a) 8 · 0,3 b) 5 · 0,5 c) 0,4 · 0,3
4.11. Col·loca en vertical, com en l’exem- d) 0,75 · 2 e) 0,25 · 4 f ) 0,25 · 5
ple i calcula: g) (–0,1) · (+6) h) 0,2 · (–0,4) i) (–0,1) · (–0,2)
a) 13,8 + 3,25 = 17,05
1 3 , 8 4.18. Multiplica:
+ 3 , 2 5 a) 3,26 · 100 b) 35,29 · 10
1 7 , 0 5 c) 4,7 · 1.000 d) 9,48 · 1.000
b) 6,12 + 0,87 + 1,342 e) –6,24 · 100 f ) 0,475 · (–10)
c) 132 – 26,53
d) 12,8 – 1,937 4.19. Calcula:
a) 3,25 · 16 = 52 b) 2,6 · 5,8
4.12. Afegeix tres termes a aquestes sèries: 3 , 2 5
a) 3,25 – 4 – 4,75 – 5,5 × 1 6
b) 8,65 – 8,5 – 8,35 – 8,2 1 9 5 0
c) 1,5 – 1,62 – 1,74 – 1,86 3 2 5
5 2 , 0 0
4.13. Recorda les operacions amb nom-
c) 27,5 · 10,4 d) 3,70 · 1,20
bres positius i negatius, i calcula mentalment:
e) 4,03 · 2,7 f ) 5,14 · 0,08
a) 0,5 – 0,75 b) 1,2 – 1,5
c) 0,25 – 1
e) 0,4 + 0,8 – 1,6
d) 2 – 1,95
f) 2,7 – 0,95 – 1,04
4.20. Multiplica:
a) 0,6 · 0,4 b) 0,03 · 0,005
4.14. Fes aquestes operacions:
c) 1,3 · 0,08 d) 15 · 0,007
e) 2,65 · 1,24 f ) 0,25 · 0,16
a) 13,04 + 6,528
b) 2,75 + 6,028 + 0,157
c) 4,32 + 0,185 – 1,03
4.21. Multiplica, fixa’t en els resultats i re-
flexiona:
d) 6 – 2,48 – 1,263
a) 6 · 0,5 b) 10 · 0,5
4.15. En Robert fa 1,66 m d’altura; la c) 22 · 0,5 d) 0,8 · 0,5
Montserrat, 0,38 m més, i en Miquel, 0,23 m menys e) 1,4 · 0,5 f ) 4,2 · 0,5
que la Montserrat. Quina altura fa en Miquel? Què observes?

101
 4.22. Si l’oli val 3,15 € el litre, quant cos- 4.26. Calcula el quocient i aproxima’l a
tarà una ampolla d’oli de 0,75 litres? les dècimes, com s’ha fet en l’exemple:
arrodoniment
a) 86 : 7 = 12,28... 12,3
4.23. La síndria costa 68 cèntims el quilo.
Quant pagaràs per una síndria que ha pesat 3 kg b) 10 : 3 c) 16 : 9
750 g? d) 25 : 7 e) 9,2 : 8
f ) 15,9 : 12 g) 45,52 : 17
h) 93,5 : 3

4.27. Divideix:
a) 5 : 10 b) 8 : 100
c) 2 : 10.000 d) 3,6 : 10
e) 5,7 : 100 f ) 2,8 : 1.000

4.28. Fixa’t en l’exemple i calcula el quo-

cient amb dues xifres decimals:
∙ ∙ ∙
a) 5 : 9 5 9 5,0 9 5,00 9
0   5 0,5   50 0,55
   5

b) 3 : 5 c) 2 : 9
Divisió de nombres decimals d) 6 : 11 e) 5 : 234
f ) 0,9 : 5 g) 0,5 : 4
Divisió amb divisor enter h) 1,2 : 7 i) 0,08 : 2
j) 0,02 : 5
4.24. Calcula el quocient exacte, com en
l’exemple:
Divisió amb divisor decimal
a) 28 : 5 = 5,6 b) 53 : 4
2 8 , 0 5 4.29. Calcula mentalment tenint en comp-
3 0 5,6 te les propietats de la divisió:
0 a) 0,6 : 0,2 b) 1,4 : 0,2
c) 7,5 : 3 d) 12,5 : 4 c) 0,9 : 0,3 d) 1,8 : 0,3
e) 3 : 0,1 f ) 4 : 0,1
4.25. Calcula el quocient amb dues xifres
decimals, com s’ha fet en l’exemple: 4.30. Suprimeix les comes, com en l’exem-
ple i, després, calcula amb dues xifres decimals, si hi
a) 47 : 3 = 15,66 b) 9 : 7
són:
4 7 , 0 0 3
· 10
1 7 15,66
2 0 a) 32 : 0,8 ⇒ 320 : 8 = 40 b) 8 : 0,9
2 0 · 10
2
c) 6 : 0,7 d) 3 : 0,25
c) 7,7 : 6 d) 96,7 : 22 e) 18 : 0,24 f ) 15 : 0,35

102
 4

TEMA
4.31. Calcula com en l’exemple: 4.36. Divideix, fixa’t en els resultats i refle-
· 10 xiona:
a) 3 : 0,5 b) 5 : 0,5 c) 11 : 0,5
a) 6,25 : 0,4 ⇒ 62,5 : 4 ⇒ 62,50 4 d) 0,4 : 0,5 e) 0,7 : 0,5 f ) 2,1 : 0,5
· 10
22 15,62
Què observes?
 25
   10
    2 4.37. Un litre d’oli a granel costa 3,04 €.
Quants litres d’oli hi ha en una garrafa que costa
b) 0,84 : 0,8 c) 1,82 : 0,7 d) 4,31 : 0,3
18,24 €?

4.32. Observa l’exemple i calcula:

· 100

a) 1,2 : 0,47 ⇒ 120 : 47 ⇒ 120,00 47

· 100
  26 0 2,55
  2 50
    15 4.38. Quina quantitat de formatge, de
12,50 € el quilo, es pot comprar amb 8 €?
b) 5 : 0,7 c) 4 : 1,26 d) 0,7 : 0,25

4.33. Calcula com en l’exemple:

a) 0,7 : 0,0056 = 125 Operacions combinades
0,7 : 0,0056
⇓ 4.39. Resol les operacions següents, com
7 0 0 0 56 en l’exemple:
1 4 0 125 a) 7,2 – (4,68 + 2,3) = 7,2 – 6,98 = 0,22
2 8 0 4 , 6 8 7 , 2
+ 2 , 3 – 6 , 9 8
0 0
6 , 9 8    0 , 2 2
b) 0,072 : 0,015
b) 5 – (0,8 + 0,6)
c) 4,28 : 0,071
c) 2,7 – (1,6 – 0,85)
d) 13,6 : 2,753
d) (3,21 + 2,4) – (2,8 – 1,75)
e) (5,2 – 3,17) – (0,48 + 0,6)
4.34. Observa que el dividend és menor
que el divisor, analitza l’exemple i calcula:
4.40. Calcula, com en l’exemple:
· 100
a) 1,3 · 0,7 – 2,1 · 1,2 + 0,71 = 0,91 – 2,52 + 0,71 =
a) 0,3 : 1,55 ⇒ 30 : 155 ⇒ 30,00 155 = 1,62 – 2,52 = –0,9
14 50 0,19 1 , 3   2 , 1   0 , 9 1   2 , 5 2
· 100
  0 55 × 0 , 7 × 1 , 2 + 0 , 7 1 – 1 , 6 2
b) 0,4 : 0,84 c) 0,8 : 1,25 d) 2 : 5,4 0 , 9 1 4 2 1 , 6 2 0 , 9 0
2 1
4.35. Calcula mentalment: 2 , 5 2
a) 3 : 0,1 b) 3 : 0,01 c) 3 : 0,001 b) 4 · 0,6 – 0,3 · 5 + 0,5 · 0,6
d) 0,6 : 0,1 e) 0,6 : 0,01 f) 0,6 : 0,001 c) 3 – 2,5 · 0,4 + 1,6 · 3
g) 0,02 : 0,1 h) 0,02 : 0,01 i) 0,02 : 0,001 d) 1,2 – 0,75 · 6 + 0,5 · 1,8

103
 4.41. Calcula, com en l’exemple: Interpreta i expressa’t
a) 2,75 – 1,2 · (3,44 – 1,19) = 2,75 – 1,2 · 2,25 =
= 2,75 – 2,7 = 0,05 R 4.45. Un majorista de fruites compra di-
rectament al pagès 12.800 kg de peres de 0,45 €/kg.
3 , 4 4    2 , 2 5    2 , 7 5
Quan arriba al magatzem, selecciona la mercaderia
– 1 , 1 9 × 1 , 2 – 2 , 7
i aparta 300 kg de peres defectuoses. Envasa les al-
2 , 2 5 4 5 0 0 , 0 5 tres i les distribueix al mercat minorista a 0,90 €/kg.
2 2 5 Les despeses d’envasament i comercialització ascen-
2 , 7 0 0 deixen a 1.300 €.
b) 1,9 + 2 · (1,3 – 2,2) a) Quina de les següents expressions utilitzaries per
c) 0,36 – 1,3 · (0,18 + 0,02) calcular el benefici obtingut?
d) 2,5 – 1,25 · (2,57 – 0,97) I. (12.800 – 300) · 0,90 – 12.800 · 0,45 – 1.300
II. (12.800 – 300) · (0,9 – 0,45) – 1.300
4.42. Calcula com en l’exemple: III. 12.000 · (0,90 – 0,45) – 1.300 – 300
a) (2,1 – 1,8) : 5 b) Quina serà l’expressió d’aquest benefici si la frui-
ta apartada es ven a un fabricant de melmelades
0,3 : 5 a 0,20 €/kg?

0,06

(2,1 – 1,8) : 5 = 0,3 : 5 = 0,06

Arrel quadrada i nombres
decimals
b) (5,1 – 4,9) : 2
c) (1,4 – 0,6) : 5
d) 3,6 : (2,7 + 1,3)
4.46. Calcula mentalment:
a) √0,04 b) √0,16 c) √0,36
d) √0,0009 e) √0,0025 f ) √0,0081

Utilitza la calculadora 4.47. Copia i completa:

4.43. Resol, amb l’ajuda de la calculado- √

3 8 , 0 0 ,
ra, com es fa en l’exemple: – 3 6 12 ·
0 2
a) 5,047 – (2,3 + 1,527)
– 1 2 1
5,047 ≤ 2,3 + 1,527 µ Ñ ⇒ {∫‘Ÿ““} 0
5,047 – (2,3 + 1,527) = 1,22
b) 7,138 – (6,254 – 2,916) √
5 , 7 0 ,
c) (2,574 + 3,018) – 6,6 – 5,548) – 4 4 ·
1
4.44. Observa l’exemple i resol amb la
calculadora: 0
a) 1,42 – 2,4 · (2,15 – 1,6)
2,15 - 1,6 =* 2,4 µ 1,42 ≤ Ñ ⇒ {∫∫≠Ÿ‘}
4.48. Calcula amb una xifra decimal:
1,42 – 2,4 · (2,15 – 1,6) = 0,1 a) √5,76
b) 2,75 – 0,5 (1,69 – 0,38) b) √32,8
c) 2,3 · (6,07 – 1,34) – 0,45 c) √138,85

104
 4

TEMA
4.49. Calcula traient dues xifres decimals 4.54. Volem posar 8 fanals al llarg d’un
i, després, comprova’n el resultat amb la calcula- carrer de 59 m. Per fer-ho, dividim la distància en 7
dora: trams iguals. Quina distància s’haurà de deixar entre
a) √42,0000 b)
√230 c)
√1425 dos fanals?

4.50. Obtén amb la calculadora i arrodo-

neix a les centèsimes, com en l’exemple:
⎩
⎨ 41,7 $ ⇒ {\Ÿ¢∞|∞∞«|}
√41,7 ⇒ ⎧
√41,7 ≃ 6,46

a) √6 b) √19,2
c) √142,21 d) √680

Resol problemes
4.51. Si el meló costa 1,90 €/kg, quant
pagarà en Julià per aquests melons?
4.55. Amb una cinta de 20 metres s’han
confeccionat 25 llaços iguals. Quina és la mida del
tros de cinta que porta un llaç?

4.56. Quants litres de perfum es necessi-

ten per omplir 1.000 flascons de 33 mil·lilitres?

4.52. Un paquet amb sis ampolles de re-

4.57. Deu bales de vidre pesen 88 grams,
i 9 bales de ceràmica, 80 grams. Què pesa més, una
fresc pesa 2,07 kg. Quant pesa cada ampolla?
bala de vidre o una de ceràmica?

4.53. Una modista ha adquirit una tela de

25 metres per 211 euros. A quant ha pagat el metre?

4.58. Aquest trimestre la Raquel ha fet tres

exàmens de Matemàtiques i ha tret un 5,5, un 7 i un
2,40. Quina és la seva nota mitjana?

105
 R 4.59. En la lliga d’aquest any, l’Atlètic de 4.62. La Rosa i en Xavier compren al su-
Torrents C. F. ha jugat cinc partits amb els resultats permercat:
següents: • Cinc caixes de llet a 1,05 € la caixa.
• Una bossa de bacallà de 0,920 kg a 13,25 €/kg.
1r 2n 3r 4t 5è
• Un paquet de galetes que costa 2,85 kg.
gols a favor 3 2 2 0 1 • Un quart de quilo de pernil a 38,40 €/kg.
gols en contra 1 2 1 1 1 Quant paguen a la caixa per la compra?

a) Quina és la mitjana de gols aconseguits?

R 4.63. Al poliesportiu hem vist que:
b) Quina és la mitjana de gols rebuts?
• Set passos d’en Joan equivalen a quatre salts de
l’Anna.
• Tres salts de l’Anna equivalen a 5 passos de la
Rosa.
• Un pas de la Rosa fa 0,63 metres.
Quant fa un pas d’en Joan?

4.64. Un lluç de quilo i quart ha costat

15,75 €. Quant costa el quilo? Quant costarà un al-
tre lluç que pesa un quilo i quatre-cents grams?

4.60. El cistell del forner, buit, pesa 8,5 kg;
i carregat amb barres de 250 grams pesa 18,750 kg.
Quantes barres hi ha al cistell?
Problemes  +
4.65. Un paleta ha demanat al magatzem
2.000 kg d’arena i 20 sacs de ciment, de 20 kg, per
revestir una paret de 50 m de llargària per 2,35 m
d’alçària. Si per un metre quadrat de revestiment ne-
cessita 3,5 kg de ciment i 15 kg d’arena, tindrà prou
material per acabar l’obra?

4.66. La Martina té dos telèfons mòbils

4.61. En Manel treballa de manera even­
tual, en una botiga, embolicant paquets de regal. Per
cada paquet li donen vuitanta cèntims.
a) Ahir va embolicar 30 paquets. Quant va guanyar?
b) Quants paquets ha d’embolicar avui si vol gua-
nyar 20 euros?
contractats en dues companyies diferents, A i B. La
companyia telefònica A cobra 30 cèntims per esta-
bliment de trucada i 20 cèntims el minut. La compa-
nyia B no cobra establiment de trucada, però cobra
25 cèntims per minut.
a) Quant costa una trucada de 10 minuts en cada
telèfon?
b) Quants minuts dura una trucada que té el mateix
cost en totes dues companyies?
c) Explica breument quin telèfon li convé utilitzar, a
la Martina, depenent del temps previst per a la
trucada.

106
 4

TEMA
M tspp A
A
M

D
A
TE CA
M ÀT I C A A P L I

1. El preu de la fruita
La Sara ha anat a la fruiteria i ha comprat:
• 3 kg de pomes per 4,80 €.
• ½ kg de maduixes per 0,90 €.
• ¾ de kg de cireres per 3,60 €.
• Un meló de 2,4 kg per 3,12 €.
Reflexiona, calcula i respon:
a) Quant li costarien en aquesta fruiteria
5 quilos de pomes?
b) A com li surt el quilo de cireres?
c) Quant costa un quilo i quart de maduixes?
d) Quant costaria un meló de dos quilos?
Pensa una altra pregunta per plantejar-la a un company o companya de la classe. Recorda que l’has de
resoldre tu primer per comprovar que estigui ben plantejada.

2. Comparem preus al supermercat

Avui en Ferran convida tres
dels seus amics a casa a veure
una pel·lícula i va a comprar
refrescos i patates fregides al
supermercat.
Quan arriba, troba que ha
de triar entre comprar 4 llau-
nes de refresc de 33 cl, que
costen 0,56 € cada una, o una ampolla d’1,5 litres, que li surt a 1,03 €. A la secció de patates fregides ha
de triar entre comprar 4 bosses de 45 gr, que valen 0,35 € cada una, o una bossa gran de 170 gr, que li surt
a 1,15 €.
a) A quant li surt comprar les 4 llaunes de refresc? Què li surt més a compte, comprar les 4 llaunes o l’am-
polla d’1,5 litres? Quant s’estalvia?
b) Quant pagaria per 4 bosses de patates de 0,45 gr? Què li surt més a compte, comprar les 4 bosses peti-
tes o una de gran?
c) Quant pagarà en total amb els productes que li surten més a compte? Quant s’estalvia?

107
 3. Comptant calories i nutrients
La Cristina no vol engreixar-se massa; el primer que necessita saber és quina quantitat d’energia i quina
quantitat de cada nutrient li aporta cada àpat. En la taula següent hi ha l’energia i la quantitat de nutrients
que contenen alguns aliments.

Aliment Energia Proteïnes Greixos Glúcids

(100 g) (kcal) (g) (g) (sucre) (g)
Llet 66 3,5 3,5 4,99
Cacau 360 6,5 2,40 78
Galetes 471 7,08 18,9 69,8
Pa 255 7,64 3,29 4,31
Pernil dolç 120 18,4 5,1 0,0
Arròs 345 6,9 0,9 76,9
Salsa tomàquet 87,60 1,50 6,40 5,20
Ous 160 12,68 12,10 0,68
Oli 900 1,00 99,9 0,0
Salsitxes 243 13,10 20,50 1,40
Bunyol 409 6,8 17,3 56,5
Pizza 193 7,95 9,77 16,50

Això és el que ha menjat avui la Cristina:

• Esmorzar: 1 got de llet (250 g) amb cacau (20 g) i 4 galetes (25 g).
• Mig matí: un entrepà amb 80 g de pa i 40 g de pernil dolç.
• Dinar: arròs bullit (150 g) amb salsa de tomàquet (20 g), 2 ous ferrats (100 g), amb 50 g d’oli, i 2 salsitxes
de Frankfurt (90 g).
• Berenar: 1 bunyol amb xocolata (67 g).
• Sopar: pizza de tonyina (310 g).

a) Quanta energia li aporta cada àpat? Quin és

l’àpat més energètic que fa? I el menys energètic?
b) Quin àpat li proporciona més quantitat de proteï­
nes? I quin li proporciona més quantitat de lípids?
I de glúcids?
c) La Cristina necessita prendre 2.300 kcal/dia, amb
el que menja en un dia arriba a aquesta quanti-
tat? De quins aliments no haurà d’abusar si no
vol engreixar-se?
d) Creus que l’alimentació de la Cristina avui ha estat
equilibrada? Quins aliments hi trobes a faltar?

108
 4

TEMA
FAIG BALANÇ
Comprens l’estructura del sistema de numeració de- Fas, amb agilitat, sumes, restes i multiplicacions
cimal en els ordres d’unitats decimals? amb decimals?

1. Escriu amb xifres: 6. Calcula:

a) Vint-i-vuit mil·lèsimes. a) 2,8 – 3,75 + 1,245
b) Dues unitats i set centèsimes. b) 2,8 · 3,75
d) Nou milionèsimes. c) 3 · 2,6 – 1,75 · 4,2
c) Cent trenta-dues deumil·lèsimes. d) 4,5 – 0,25 · (8,36 – 7,84)

2. Pensa i contesta: Saps dividir dos nombres qualssevol, enters o deci-

a) Quantes mil·lèsimes fan una dècima?
b) Quantes milionèsimes hi ha en una mil·lèsima?
Ordenes i representes nombres decimals?
3. Ordena de més petit a més gran i representa en
la recta:
2,07 – 2,27 – 2,71 – 2,7 – 2,17
mals, si el quocient és decimal?
7. Calcula amb dues xifres decimals:
a) 7 : 13
b) 54,5 : 12
c) 8,34 : 15,25
Apliques correctament les operacions amb nombres
decimals per resoldre problemes?

8. El meló es ven a 1,75 €/kg. Quant costarà un

4. Copia i completa amb un nombre decimal en meló de 2,800 quilos?
cada cas:
a) 2 < ... < 3 9. Per fer un regal a la
b) 4,5 < ... < 4,6 Rosa hem de posar 33 €
c) 0,1 < ... < 0,11 entre 10 amics. Per fer un
regal a la meva mare, hem
Arrodoneixes decimals a l’ordre d’unitats desitjat? de posar 10 euros entre els
tres fills. Per quin dels dos
5. Copia i arrodoneix a les dècimes i a les centèsi- regals hem de posar, cada
mes: un, més diners?

2,726 ∙
5,6
10. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions
arrodoniment a les de les activitats anteriors i explica com t’ha anat:
dècimes
Quines activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna
arrodoniment a les que hagis fet malament? Per què? Què has après en
centèsimes
aquesta unitat?

www 6. Solucions

109
 Organitza els teus coneixements

ELS NOMBRES DECIMALS

Atenció!
Ara ja has de saber resoldre les activitats 4, 5, 6 i 7 de la pàgina 91. Comprova-ho.

110
 4

TEMA
I per acabar…
Llegeix i informa’t Posa a prova el teu enginy
Nombres i escuradents 1. Imagina que la tecla . està espatllada.
Posa a la pantalla els nombres següents:
Sabies que amb un màxim de set escuradents es pot 0,5 0,07 0,088
construir qualsevol de les deu xifres que necessitem
per escriure els nombres? 2. Sense fer servir la tecla 0, posa en pantalla els
nombres següents:
10,4 0,06 30,007

3. Sense fer servir les tecles 0.+- posa en pan-

talla els nombres següents:
0,8 0,01 10,5

4. Imagina que, de les tecles numèriques, només

funcionen 0 i 1.
Com ho faries per posar en pantalla aquests
Per exemple, per al vuit, els necessitem tots set, nombres?:
però per al dos o el tres només ens calen cinc escu- 0,33 3,03 1,234
radents.

I justament això és el que fan les calculadores!

Sobre una matriu de set ratlletes, iluminant-ne
unes i deixant-ne unes altres sense llum, construei-
xen les deu xifres.

Raona
Càlcul mental

• Quant pesa una bola vermella?

• I un dau blau?

111
 TEMA 5
LES FRACCIONS

Una mica d’història

Els egipcis, al segle xvii aC, utilitzaven les fraccions de manera molt curiosa: només admetien les
que tenien l’1 com a numerador (fraccions unitàries):

1 , 1 , 1 , 1 , ...
2 3 4 5
Això significava que, en repartir 4 pans entre 7 persones, en comptes d’expressar el resultat com
4 1 1 1 1 1
a , l’havien de representar així: + , o bé així: + + .
7 2 14 3 6 14
Aquest mètode feia que la utilització de les fraccions fos una tasca complicadíssima; per facilitar-
la una mica s’ajudaven d’unes llargues i enfarfegadores taules.

Aquesta utilització de les fraccions, tot i que ens pot semblar antiquíssima, no només
va ser imitada pels grecs, sinó que fins i tot va arribar a l’Europa del segle xiii, tres mil
anys més tard, on la van fer servir simultàniament amb les fraccions ordinàries.

112
Abans de començar, utilitza el que ja saps
1. Quina fracció d’hora són…
11 12 1 11 12 1 11 12 1
a) 13 minuts
10 2 10 2 10 2
9
b) 15 minuts3 9 3 9 3
8 4
c) 20 minuts 8 4 8 4
7 6 5 7 6 5 7 6 5
    
2. Si repartim tres pans entre quatre persones, quina fracció de pa correspon a cada una?

3. La Marta i la Isabel sopen en una pizzeria. La Marta menja tres quarts de pizza i la Isabel quatre
terços. Quina de les dues ha menjat més pizza?

4. A la classe hi ha dotze noies i divuit nois. Observa el que diuen la Berta i en Jordi. Qui dels dos té
raó? Explica per què.
12
Les noies sou
20
de la classe.

2
Nosaltres som els
5
de la classe.

5. L’Andreu es menja la meitat d’una xocolatina, després la quarta part i, per acabar, l’octava part.
Quina fracció de xocolatina s’ha menjat? Quina fracció li’n queda?

Però encara n’has d’aprendre més…

Relacionaràs les fraccions i els nombres naturals. Identificaràs les fraccions equivalents. Reduiràs
fraccions a comú denominador i resoldràs problemes nous.

6. Quin d’aquests pesos equival a tres quarts de quilo? I quin correspon a dues cinquenes parts?
3,4 Kg    0,4 Kg    2,5 Kg    0,750 Kg    0,075 Kg

7. En Miquel destina dues sisenes parts del seu salari a pagar la lletra del pis, tres novenes parts a des-
peses corrents i estalvia els 500 € que li queden.
a) Quina fracció del salari estalvia?         b)  Quin és el salari d’en Miquel?

www 1. Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on

també podràs trobar activitats per posar-los en pràctica.

113
 1. El significat de les fraccions
Una fracció es pot entendre com una part de la unitat, com un operador 2
de bidó
o com una divisió. Ara aprofundirem en aquests tres significats de les 5
fraccions. 2
<1
5
5
1.1. Les fraccions expressen parts de la unitat 5
de bidó

5
Si un tot es pren com una unitat i es divideix en parts iguals, una fracció =1
5
indica una determinada quantitat d’aquestes porcions.
7
de bidó
5
7
2 1 >1
5
9 4

⎧
⎪
⎨
⎪
⎩
           

Termes d’una fracció

a ←⎯ numerador
b ←⎯ denominador

• El numerador indica el nombre de parts que s’agafen.

• El denominador indica el nombre total de parts en què s’ha dividit la
unitat.

1.2. Les fraccions són operadors

Una fracció és un nombre que opera en una quantitat i la transforma. 4
Per exemple, si el bidó té una capacitat de 20 litres: 4 12
20 4
4
8
⎧ 1 de 20 = 20 : 5 = 4 4
⎪5
20 l 2
→ Aquí hi ha de 20 litres ⎨
2
5
de 20 = 8
5
⎪ 2 de 20 = 4 · 2 = 8
⎩5 3
de 20 = 12
5
2
de 20 litres = (20 : 5) · 2 = 8 litres
5

Per calcular la fracció d’un nombre, es divideix el nombre entre el deno-

minador, i el resultat es multiplica pel numerador.
www 2. Consolida el concepte de fracció
www 3. La fracció d’un nombre

114
 5

TEMA
2
5
4
10 1.3. Les fraccions són divisions indicades
Una fracció equival al quocient del numerador entre el denominador.
Per tant, una fracció es pot expressar amb un nombre decimal.
2
Fixa’t, per exemple, que d’unitat equivalen al valor decimal 0,4:
5
0,4 2
   = 2 : 5 = 0,4
0 1 5
2,0  5
2 = 4 = 0,4   0  0,4
5 10
↑
Pas de fracció a decimal
(quatre dècimes) Per transformar una fracció en un nombre decimal, es divideix el nu-
merador entre el denominador.

Algunes fraccions generen decimals periòdics.

Aplica-ho
1
a.87. Representa les fraccions Així, fixa’t que = 0,333... = 0,3:
3
indicades per mitjà de figures: 1
= 1 : 3 = 0,3333…
6 8 5 3
a) b) c)
5 5 10 En aquests casos, la fracció resulta més exacta i precisa que l’expres-
2 3 1 sió en forma de nombre decimal.
d) e) f)
5 6 7

a.88. Calcula: 1.4. Una manera de comparar fraccions

4 6 Si volem comparar fraccions, podem passar-les a nombres decimals i,
a) de 36 b) de 18
9 2 després, comparar aquests nombres.
2 6
c) de 86 d) de 52
⎩
2
4 8 = 2 : 3 = 0,666… ⎪
7 1 2 5 3 ⎨ → 0,666… > 0,625
e) de 24 f) de 990 Comparem i .  
6 3 3 8 5 ⎪ 2 5
= 5 : 8 = 0,625 ⎧ >
8 3 8
a.89. Passa a forma decimal:
3
a)
8
b) c)
7 1.5. Pas de decimal exacte a fracció
12 16 4
3 6 15 Els nombres decimals exactes es poden transformar en fraccions amb
d) e) f) denominador 10, 100, 1.000...
8 10 12

a.90. Transforma en nombre de- 7

0,7 = 7 : 10 =
cimal i compara les frac­cions: 10
4 3 2 4 Per transformar un decimal exacte en fracció, se suprimeix la coma i es
a) i b) i
6 12 9 7 divideix per la unitat seguida de tants zeros com xifres decimals tingui.
3 2 9 4
c) i d) i
5 6 9 2
exemples
a.91. Expressa en forma de •  1,3 = 13 : 10 = 13 •  0,47 = 47 : 100 = 47
fracció: 10 100
a) 0,25 b) 2,4
•  0,55 = 55 : 100 = 55 = 11
c) 1,12 d) 0,54 100 20
www 2. Consolida el concepte de fracció
GeoGebra

115
 2. Fraccions equivalents
2.1. Fraccions diferents amb el mateix valor Exemple
Observa: 1 2
3 6
1 3
4 12
        
1 3
= 1 : 4 = 0,25 = 3 : 12 = 0,25
4 12
1
= 1 : 3 = 0,333… ⎧⎪
⎧
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎩

⎧
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎩
1 3 3 1 2
= ⎨ 3 = 6
4 12 2
= 2 : 6 = 0,333… ⎪
6 ⎩
1 3
Les fraccions i són equivalents.
4 12

Diem que dues fraccions són equivalents quan expressen la mateixa

porció d’unitat; és a dir, quan tenen el mateix valor numèric.

2.2. Com podem obtenir fraccions equivalents Exemple

1
Fixa’t que en multiplicar o en dividir els dos termes d’una fracció pel 3
mateix nombre, la porció d’unitat representada no varia.
3
6
3:3 1 3·2 6
= = 2:2 1·2
6:3 2 6 · 2 12
6:2 3·2

3
= 3 : 6 = 0,5
6
1 6
= 1 : 2 = 0,5 = 6 : 12 = 0,5
2 12 2
6
Com pots veure, les tres fraccions ⎧ 1 3 6
= =
de la il·lustració són equivalents. ⎨ 2 6 12
⎩
Exemple
Propietat fonamental de les fraccions 3 3 · 5 15
= =
4 4 · 5 20
Si es multipliquen, o es divideixen, els dos termes d’una fracció pel ma-
3 15
teix nombre, s’obté una altra fracció equivalent a la primitiva. És a dir, el és equivalent a .
4 20
valor de la fracció no varia.

116
 5

TEMA
12
2.3. Simplificació de fraccions
30 Simplificar una fracció és substituir-la per una altra d’equivalent amb els
termes més senzills possibles. Això s’aconsegueix dividint els dos termes
pel mateix nombre.
6
15 12 12 : 2 6 6:3 2 Fracció
= = = = ←
30 30 : 2 15 15 : 3 5 irreductible

Fixa’t que hem dividit dues vegades per divisors comuns de 12 i 30.
2
5
• Per simplificar una fracció, es divideixen el numerador i el denomina-
dor pel mateix nombre.
• Una fracció que no es pot simplificar es diu que és irreductible.

2.4. Relació entre els termes de dues fraccions

equivalents
Observa tres fraccions equivalents i les relacions que hi ha entre els ter-
mes que les integren:

3 6 9
4 8 12
          
⎩ ⎩
3 6 ⎨ 3 · 8 = 24 6 = 9 ⎨ 6 · 12 = 72
=
4 8 ⎧ 4 · 6 = 24 8 12 ⎧ 8 · 9 = 72

Si dues fraccions són equivalents, els productes creuats dels termes que
les integren són iguals.
a c
=   ↔  a · d = b · c
b d

2.5. Càlcul del terme desconegut

La relació que s’ha descrit en el punt anterior ens permet descobrir el
terme desconegut de dues fraccions equivalents, sempre que en cone-
guem els altres tres.

No te n’oblidis exemple

· 3 9
= → x= = → 3 · x = 4 · 9 → 3 · x = 36 → x = 36 : 3 = 12
x 4 x

www 4. Fraccions equivalents

GeoGebra

117
 Problemes resolts Aplica-ho
a.92. Escriu, en cada cas, dues
Comparació de fraccions
fraccions equivalents:
1. A la biblioteca, 4/9 dels llibres són literaris i aproximadament 5/12
5 4 1 8
científics. De quina de les dues tipologies hi ha més volums? a) b) c) d)
8 12 5 28
Comparem totes 4
= 4 : 9 = 0,4444... ⎧
dues fraccions 9 ⎪ 4 5 a.93. Copia i completa per ob-
⎨ 0,44... > 0,41... → > tenir fraccions equivalents:
5 9 12
= 5 : 12 = 0,4166 ⎪ 1 1·2 ?
12 ⎩ a) = =
5 5·? ?
Solució: Hi ha més llibres literaris.
1 1·3 ?
b) = =
Càlcul de la fracció 5 5·? ?
2. Dels 1.575 volums que té la biblioteca, n’hi ha 630 en préstec. Qui- 18 18 · 2 ?
c) = =
na fracció de llibres està prestada? 30 30 · ? ?
18 18 · 3 ?
Prestats ⎯→ 630 ⎧ 630 d) = =
30 30 · ? ?
⎨ Fracció prestada ⎯→
Total ⎯⎯→ 1.575 ⎩ 1.575
a.94. Tinc dues baldes de DVD
630 210 70 14 2
Si simplifiquem entre 3, 3, 5 i 7 = = = = = iguals. Una està ocupada en
1.575 525 175 35 5
2 un 5/9, mentre que l’altra, està
Solució: dels llibres estan prestats. 1.575 al 3/5 de capacitat. Quina és la
5
⎩
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎧ balda més plena? Escriu en
nombres decimals, la fracció
⎧
⎨
⎩

Fracció d’un nombre: problema directe 630 que em falta per omplir del tot
3. Dels 1.575 volums de la biblioteca, dues cinquenes parts estan en la balda amb més pel·lícules.
préstec. Quants llibres prestats hi ha?
1.575 → 1.575 : 5 = 315 315 · 2 = 630 a.95. En un pàrquing hi ha 128
⏐
places d’aparcament. Si a les 8
⎩
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎧

⎩
⎨
⎧
⎩
⎨
⎧

⇒ ⇒ del matí n’hi ha 96 d’ocupa-

des, quina fracció representen
1 2 els aparcaments lliures?
de 1.575 = 1.575 : 5 = 315 → de 1.575 = 315 · 2 = 630;
5 5
és a dir (1.575 : 5) · 2 = 315 · 2 = 630. a.96. En una fira m’han venut
Solució: Hi ha 630 llibres prestats. fitxes de diversos colors. Les ver-
des representen el 3/8 del total,
Fracció d’un nombre: problema invers
les grogues el 4/8 i les blaves la
4. La biblioteca té 630 llibres en préstec, la qual cosa representa dues
resta. Quina fracció de les fitxes
cinquenes parts del total. Quants volums té la biblioteca en total?
són blaves? Si en total m’han
630 630 : 2 = 315 315 · 5 = 1.575
donat 24 fitxes, quantes en tinc
⎩
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎧
⎩
⎨
⎧
⎩
⎨
⎧

de cada color?

2 de x = 630 1 de x = 315 5 de x = x = 1.575; a.97. Si al moble dels DVD hi

5 5 5 tinc 350 pel·lícules i això repre-
és a dir, x = (630 : 2) · 5 = 315 · 5 = 1.575. senta 8/20 de la seva capacitat,
Solució: La biblioteca té en total 1.575 volums. quants DVD caben al moble?

www 5 i 6. Alguns problemes amb fraccions

118
 5

TEMA
3. Reducció a comú denominador
Algunes operacions amb fraccions (comparar, sumar...) resulten més
senzilles quan les fraccions tenen denominadors iguals. Per exemple:
2 1 5 1 2 5
• Ordenar , i és obvi → < <
7 7 7 7 7 7
2 4 5
• En canvi, ordenar , i no és tan senzill a simple vista. S’han
3 9 6
de reduir les fraccions a comú denominador.

Reduir fraccions a comú denominador és substituir-les per altres d’equi-

valents amb el mateix denominador.

Exemple 3.1. Mètode per reduir fraccions a comú

Reduïm a comú denominador denominador
5 3 7
, i . Fixa’t en l’exemple del marge i els passos que s’indiquen a continuació.
8 4 12
MCM (8, 4, 12) = 24
Per reduir fraccions a comú denominador
5 3 7
8 4 12 • Calcula el mínim comú múltiple, m, dels denominadors.
↓ ↓ ↓ • Transforma cada fracció en una altra d’equivalent que tingui per deno-
24 : 8 = 3 24 : 4 = 6 24 : 12 = 2 minador m.
↓ ↓ ↓
5·3 3·6 7·2 Per aconseguir-ho, es multipliquen els dos membres de cada fracció pel
8 · 3 4 · 6 12 · 2 nombre que resulta de dividir m pel denominador.
↓ ↓ ↓
15 18 14
24 24 24
3.2. Aplicació: comparar i ordenar fraccions
Per comparar i ordenar fraccions, primer es redueixen a comú denominador.

Exercici resolt
Aplica-ho Ordena de més petita a més gran les fraccions següents:
a.98. Redueix a comú denomi- 2 4 5
nador i ordena de més gran a      
3 9 6
més petit: Calculem el denominador comú: MCM (3, 9, 6) = 18
2 3 3 5 2 2 · 6 12
⎩
a) i b) i 18 : 3 = 6 → =  = ⎪
5 10 7 14 3 3 · 6 18 ⎪
1 2 3 3 5 7
c) , i d) , i 4 4·2 8 8 12 15
⎨
2 3 5 4 6 12 18 : 9 = 2 → =  = < <
9 9 · 2 18 18 18 18
⎪
1 7 5
e) , i 5 5 · 3 15
↓ ↓ ↓
⎪
4 20 10 18 : 6 = 3 → =  = ⎧
3 5 7 2 6 6 · 3 18 4 2 5
f) , ,
2 3 10 9
i 9
< <
3 6

www 7. Reducció de fraccions a comú denominador

119
 4. Suma i resta de fraccions
4.1. Amb el mateix denominador
Per sumar o restar fraccions amb el mateix denominador, se’n sumen o
se’n resten els numeradors i es deixa el mateix denominador.

exemple
5 8 7 5+8–7 6 2
+ – = = =
9 9 9 9 9 3
2 5 7
+ =
9 9 9

4.2. Amb un denominador diferent

Quan les fraccions tenen denominadors diferents, les reduïm, primer, a
comú denominador.

exemple

1 3 1 ⎧ MCM (4, 5, 10) = 20

+ – =⎨
4 5 10 ⎩ Agafarem 20 com a denominador comú.
1·5 3·4 1·2 5 12 2
= + – = + – =
4·5 5 · 4 10 · 2 20 20 20
5 + 12 – 2 15 3
= = =
20 20 4 3 1 5
+ =
8 4 8

4.3. Suma de fraccions amb nombres enters

Si algun dels sumands és un nombre enter, se’l tracta com una fracció
amb la unitat com a denominador.

exemple

2–
7 5
+ =
3 6 ( Canviem 2 per la fracció
2
1).

2 7 5 ⎧ MCM (1, 3, 6) = 6
– + =⎨
=
1 3 6 ⎩ Agafarem 6 com a denominador comú.
2 · 6 7 · 2 5 12 14 5
= – + = – + =
1·6 3·2 6 6 6 6
1 3
1– =
12 – 14 + 5 3 1 4 4
= = =
6 6 2

Fixa’t que en les operacions amb fraccions, els resultats sempre s’han
de simplificar, per obtenir una fracció irreductible.

120
 5

TEMA
Problemes resolts
Suma de fraccions
1. En Manel gasta la meitat dels seus diners al cinema i la tercera part
en una hamburguesa. Quina fracció dels diners que tenia s’ha gas-
tat? Quina fracció li’n queda?
CINEMA HAMBURGUESA LI’N QUEDA

+ ⇒
1 1 3 2 5 1
es gasta → + = + = → li’n queda →
2 3 6 6 6 6
5 1
Solució: En Manel ha gastat dels seus diners i li’n queda .
6 6

Problema invers
2. En Manel s’ha gastat la meitat dels seus diners al cinema, la tercera
part en una hamburguesa i encara té 2 euros. Quants diners tenia?
Quant val el cinema? I l’hamburguesa?
1 1 3 2 5
• fracció de diners que gasta → + = + =
2 3 6 6 6
6 5 1
• fracció de diners que li queda → – =
Aplica-ho 6 6 6
a.99. La Blanca s’ha gastat 2/3 1 6
• dels diners =2€→ dels diners = 2 · 6 = 12 €
dels diners que porta en un ves- 6 6
tit i 1/5 en una faldilla. Quina 1
fracció dels diners li queda? • el cinema costa → de 12 € = 12 : 2 = 6 €
2
1
a.100. Si a la Blanca li queden • l’hamburguesa costa → de 12 € = 12 : 3 = 4 €
3
12 euros, quants diners porta-
va abans de comprar la roba?
Quant li ha costat el vestit? I la
⎩
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎧
⎩
⎪
⎨
⎪
⎧
⎩
⎨
⎧

faldilla? 6€ 4€ 2€

Resta de fraccions
a.101. En Jaume s’ha gastat 3/5
3. En Manel gasta la meitat dels seus diners al cinema. En sortir-ne, es
dels diners que porta en uns
menja una hamburguesa, que li costa 4 euros i, llavors, s’adona que
pantalons i 1/4 en una cami-
ja s’ha gastat cinc sisenes parts del que tenia al principi. Amb quants
sa. Quina fracció dels diners li
diners ha sortit de casa?
queda?
5 1 5 3 2 1
• fracció de diners gastats en l’hamburguesa → – = – = =
6 2 6 6 6 3
a.102. Si al Jaume li queden 18
euros, quants diners portava L’hamburguesa costa un terç dels diners d’en Manel.
abans de comprar la roba? Què 1 3
• dels diners = 4 € → dels diners = 4 · 3 = 12 €
li ha costat la camisa? I els pan- 3 3
talons? Solució: En Manel ha sortit de casa amb 12 euros.

www 8. Suma i resta de fraccions

GeoGebra

121
 5. Producte i quocient de fraccions
5.1. Multiplicació de fraccions
Observa i interpreta en els gràfics els enunciats següents:
2 4 2 2 4
«El doble de són .» «Els de són .»
5 5 3 5 15
2
·—
·2 3

2 2 2 2·2 4 2 2 2·2 4
·2= · = = · = =
5 5 1 5·1 5 5 3 5 · 3 15

Per multiplicar fraccions

·
• Se’n multipliquen els numeradors ⎯→ a c — · — = ———
· = a·c ·
• Se’n multipliquen els denominadors ⎯→ b d b · d

Tingues en compte
5.2. Fraccions inverses L’únic nombre sense
Dues fraccions són inverses quan el producte entre elles és la unitat. invers és el 0. L’invers de
0 1
2 5 10 2 5 seria , que no té
· = = 1  Diem que és la fracció inversa de , i viceversa. 1 0
5 2 10 5 2 sentit en matemàtiques.

5.3. Divisió de fraccions 4

—
5
Dividir dos nombres és el mateix que multiplicar el primer per l’invers
del segon.
4 1
Dividir entre 2 és el mateix que multiplicar-lo per .
5 2 1
—
:2 
4 4 2 4 1 4 2 2
:2= =     · = =
5 10 5 5 2 10 5
Si apliquem aquest criteri, per dividir dues fraccions podem multipli-
car la primera per la inversa de la segona.
2 4 2 5 2 · 5 10 5 2
— —4
: = · = = = =
3 5 3 4 3 · 4 12 6 5 10

Regla pràctica
·
Per dividir dues fraccions, se’n multipliquen ⎧ a c a·d — : — = ———
⎨ : = ·
els termes de forma creuada. ⎩b d b·c
www 9. Multiplicació i divisió de fraccions

122
 5

TEMA
Aplica-ho Problemes resolts
a.103. Si un cargol es desplaça
Multiplicació de fraccions
a una mitjana de 6/20 de metre
1. Un cargol penetra 4/5 de mil·límetre en cada volta. Quant penetra
cada dia, en cinc dies, quina
en 10 voltes?
distància haurà recorregut? 4 4 10 40
EN 10 VOLTES PENETRA → · 10 = · = = 8 mm
5 5 1 5
a.104. Per travessar un caminet
2. El generador de llum d’una caseta
que fa 6 m, quants dies trigarà
de fira consumeix 2 litres de gasolina cada 3 hores. Quanta gasolina
el mateix cargol?
consumeix en una hora? I en tres quarts d’hora?
2
a.105. D’una ampolla de 3/4 de EN UNA HORA CONSUMEIX → 2 : 3 = de litre
3
litre, la Laia n’utilitza 2/5 per
3 2 3 6 1
fer gaspatxo. Quant oli queda EN D’HORA CONSUMEIX → · = = de litre
4 3 4 12 2
a l’ampolla?
Divisió de fraccions
a.106. En Biel utilitza 5/8 parts 3. Un cargol penetra 4/5 de mil·límetre en cada volta. Quantes voltes
de suc de taronja per l’esmor- ha de donar per penetrar 8 mil·límetres?
zar i en posa 2/3 del que li que- 4 8 4 40
PER ENTRAR 8 mm HA DE DONAR... → 8 : = : = = 10 voltes
dava al congelador per fer gla- 5 1 5 4
çons amb gust. Quina fracció 4. El generador de llum consumeix 2/3 de litre en una hora. Quant
del suc ha gastat? Quina frac- temps funciona amb 6 litres de gasolina? I amb mig litre?
ció li’n queda? 2 6 2 12
AMB 6 LITRES FUNCIONA → 6 : = : = = 4 hores
3 1 3 3
1 1 2 3
AMB LITRE FUNCIONA → : = d’hora
2 2 3 4

Fracció d’una altra fracció

5. La Maria gasta la meitat dels seus diners en un concert i la tercera
part «del que li quedava» en una revista. Quina fracció de diners
s’ha gastat? Quina fracció li’n queda?
CONCERT REVISTA
Tingues en compte
Per calcular la fracció ⇒ ⇒
d’una altra fracció, es
1 1
multipliquen totes dues concert: Se’n gasta → . Li’n queda → .
2 2
fraccions. Per exemple:
1 1 1 1 1
3 2 revista: Se’n gasta → de = · = .
de 3 2 3 2 6
4 5
2 1 2 1 2
Li’n queden → de = · = .
⇒ 3 2 3 2 6
4 2
Solució: Ha gastat dels diners i li’n queden (simplifica aquests
2 3 2 6 6 6
  →  de = resultats dividint el numerador i el denominador pel mateix nombre).
5 4 5 20
3 2 3 2 6 Compara aquest problema amb el núm. 1 de la pàgina 121 i comprova
de = · =
4 5 4 5 20 que, tot i que aparentment són similars, realment són molt diferents.

123
 ACTIVITATS
El significat de les fraccions 5.2. Copia i representa les fraccions se­
güents:
Les fraccions expressen parts 3 1
de la unitat 5 3

5.1. Copia i escriu la fracció que representa

la part acolorida en cada figura:

a)

3 5
4 8
b)

c)

5.3. Observa la distribució de l’hort de
l’Adrià:

TOMÀQUETS
d) TOMÀQUETS
PEBROTS

COLS
PEBROTS

COLS
e)
a) En quina fracció de la superfície de l’hort s’han
plantat tomàquets?
b) En quina fracció s’han sembrat pebrots?
c) En quina fracció no s’han sembrats pebrots?

f)
5.4. Quina fracció de la setmana ocupen
els dies hàbils?
Quina fracció ocupa el cap de setmana?
Dl. – Dt. – Dc. – Dj. – Dv. – Ds. – Dg.

124
 5

TEMA
5.5. Copia i acoloreix en cada triangle la 5.9. Calcula mentalment:
fracció indicada: 2 4
a) de 9 b) de 20
a)  1   b)  1   c)  1 3 5
2 3 4 3 2
c) de 80 d) de 14
4 7
5 5
e) de 60 f ) de 400
6 8
5.6. Indica, en cada fracció, si és més peti­
ta, igual o més gran que la unitat, com en l’exemple: 5.10. Calcula, com en l’exemple:
2 2 3 6 2
a) < 1 b) c) a) de 15 = (15 : 5) · 2 = 3 · 2 = 6
7 7 2 6 5
8 3 5 3 3
d) e) f) b) de 12 c) de 21
5 3 6 4 7
2 4
5.7. Escriu una fracció per indicar la quan­ d)
3
de 30 e)
5
de 30
titat de pizza que ha comprat l'Ona i la que ha com­
3 3
prat el Pere. f ) de 24 g) de 48
8 4
2
h) de 72
3

5.11. Calcula:
1 3 5
a) de 384 b) de 715 c) de 483
4 5 7

5.12. Exercici resolt

3
Les d’un nombre, x, valen 15. Quin és el nombre?
La fracció d’un nombre 7
x x x

5.8. Calcula mentalment:

1 1
a) de 8 b) de 12
4 3
3 1 7
3 2 de x = 15 de x = 15 : 3 = 5 de x = 5 · 7 = 35
de 8 de 12 7 7 7
4 3
El nombre en qüestió és el 35.
1 1
c) de 20 d) de 18
5 6
3
de 20
5
de 18 5.13. Calcula mentalment, copia i com­
5 6 pleta:
1 1 3 2
e) de 14 f ) de 40 a) Els de ... valen 15. b) Els de ... valen 40.
7 8 4 3
2 5 4 3
de 14 de 40 c) Els de ... valen 20. d) Els de ... valen 9.
7 8 5 5

125
 5.14. Calcula x en cada cas: 5.20. Expressa amb una fracció i amb un
1 2 nombre decimal el valor representat en cada regleta:
a) de x = 7 ... b) de x = 10 ...
4 3
0 1
2 3
c) de x = 8 ... d) de x = 6 ...
7 10
0 1
5.15. Si d’aquesta capsa de bombons, ens
en mengem les tres quartes parts, quants bombons 0 1
ens haurem menjat?
0 1

5.21. Transforma cada fracció en nombre

decimal:
1 9 17
a) b) c)
10 10 10
7 5 5
d) e) f )
2 4 8

5.22. Expressa en forma de fracció, com

en l’exemple:
5.16. D’una capsa de bombons, ens n’hem
12 6
menjat les tres quartes parts, que són 18 bombons. a) 1,2 = = b) 0,3
10 5
Quants bombons hi havia a la capsa quan era plena?
c) 0,5 d) 1,4
e) 1,5 f ) 1,9
Les fraccions són divisions indicades g) 0,01 h) 0,23

5.17. Completa amb un nombre decimal: 5.23. Observa i completa, com en el cas
1 7
a) = 1 : 8 = 0,125 b) = 7 : 9 resolt:
8 9
a) 0 1
3 5
c) = 3 : 10 d) = 5 : 12
10 12

5.18. Divideix i expressa amb decimals:

b) 0 0,2 0,3 1

1 2 3 4
a) b) c) d)
2 2 2 2
1 2 3 4 0,25 = 25 = 1
e) f ) g) h) 100 4
5 5 5 5
c) 0 0,7 0,8 1
5.19. Passa a forma decimal:
3 5 7 5
a) b) c) d)
8 4 10 2 d) 0 1
2 1 5 4
e) f ) g) h)
3 6 6 9

126
 5

5.24. Associa les xifres a les quantitats cor­
responents:
a) La quarta part d’un euro. 1. 0,75 €
b) Tres quarts d’euro. 2. 0,25 €
c) La cinquena part d’un euro. 3. 0,05 €
d) Una vintena part d’euro. 4. 0,01 €
e) Un cèntim d’euro. 5. 0,20 €
TEMA
Fraccions equivalents
5.28. Identifica i copia, entre aquestes
fraccions, tres parelles equivalents:
1 2
   
2 3

6 4
 
Comparació de fraccions, 8  6
previ pas a la forma decimal

5.25. Completa i compara cada parella de

3
4
 
3
6
 
frac­cions:
2
a) =2:3
3

3
=3:4 5.29. Indica si són equivalents les frac­
4 cions de cada parella, a partir del seu valor numèric.
2
b) = 2 : 7
7 Exemples:
3 2
⎩
= 3 : 11 = 2 : 3 = 0,66...
⎪
11 3
⎪
⎨ 2 4  Són equivalents.
4
⎪ =
⎪ 3 6
= 4 : 6 = 0,66...
5.26. Transforma en nombre decimal i 6
⎧

compara, com es fa en el cas resolt: 5

⎩
⎪
⎩ = 0,55... ⎪
9 5
⎪1 ≠ 0,8  No són equivalents.
⎨
⎪ = 1 : 2 = 0,5 4
⎪
9
1 5 ⎨ 2
⎪
1 5 = 0,8
a) i   ⎪ 5
⎧
<
2 9 ⎪5 2 9
⎧ = 5 : 9 = 0,55...
9 3 6 1 3
a) i b) i
3 5 5 10 4 8
b) i
4 7
4 6 2 4
c) i d) i
2 6 6 9 3 9
c) i
3 9

6 7
5.30. Copia i completa i observa que s’ob­
d) i té sempre el mateix resultat:
11 13
3
a) =3:2=
2
5.27. Ordena de més petit a més gran en
cada cas: 3·2
b) = = : =
2·2
2 3 2 3
a) , , ,
5 5 7 7
3·3
1 2 4 3 c) = = : =
b) , , , 2·3
3 7 10 11

127
 5.31. Escriu, en cada cas, dues fraccions 5.36. Comprova si aquestes parelles de
equivalents: fraccions són equivalents, tenint en compte que els
1 2 15 18 productes creuats han de ser iguals:
a) b) c) d)
4 3 20 24 1 3 2 6 4 6
a) i b) i c) i
2 4 5 14 6 9
5.32. Escull l’opció o les opcions correctes: 6 9 2 3 20 30
d) i e) i f ) i
La Sara s’ha menjat: 8 11 12 20 24 36

Càlcul del terme desconegut

5.37. Exercici resolt

a) Mig pastís. Calcula x i y:
b) Una tercera part de pastís.
6 4 6 · 10
c) Una quarta part de pastís. = x= = 15
x 10 4
d) Dues sisenes parts de pastís.
y 9 8·9
= y= =6
5.33. Simplifica:
8 12 12

15
a) dividint entre 5.
20
5.38. Calcula el terme desconegut en cada
20 cas:
b) dividint entre 2 i, després, entre 5.
30
5 3 4 8 4 8
a) = b) = c) =
10 x 5 x x 12
5.34. Simplifica cada una d’aquestes frac­
x 4 x 20 3 20
cions: d) = e) = f) =
15 20 12 24 21 x
6 3
a) b)
8 6
5 9
c) d) Resol problemes
10 12

e)
10
f )
21 5.39. La Marta tarda 10 minuts a arribar
18 28 des de casa seva al col·legi, i en Quim, 12 minuts.
33 13 Quina fracció d’hora tarda cadascú?
g) h)
22 26
R 5.40. Aquestes són les notes dels 25 estu­
5.35. Calcula, en cada cas, la fracció irre­ diants d’una classe en un examen de Ciències Socials:
ductible:
6,25 5 8 7,50 5,25
6 12
a) b) 5 1,75 6,75 4,50 5,5
9 16
10 9 5,50 6 6,25 8,25 3,75
c) d)
15 18 3,25 9,75 6,75 6 5
8 18 7,75 8,25 10 4,25 6,25
e) f )
20 24
10 24 a) Quina fracció de la classe ha aprovat?
g) h)
30 36 b) Quina fracció ha suspès?

128
 5

TEMA
5.41. Amb un bidó de 20 litres s’omplen 5.50. S’han sembrat d’alfals les 4/5 parts
200 flascons d’aigua de colònia. Quina fracció de de la superfície d’una finca, i encara queden 600
litre cap en cada flascó? metres quadrats sense sembrar. Quina és la superfí­
cie total de la finca?
5.42. Els lla­
gostins van a 20 euros 5.51. Observa aquestes dues empanades,
el quilo. Quant costen que eren iguals, i el tros que s’ha tallat de cada una:
tres quarts de quilo? a) Quant pesa el tros tallat de la segona?
b) Quant costa aquest tros?

5.43. Un poble té 1.400 habitants, dels

quals 2/7 viuen de l’agricultura. Quants habitants vi­
uen de l’agricultura?

5.44. En una parcel·la de 800 metres qua­

drats, s’ha construït una casa que ocupa 2/5 de la
superfície i la resta s’ha enjardinat. Quina superfície
ocupa la casa? I el jardí? Reducció a comú denominador
5.45. D’un dipòsit de reg de 45.000 litres, 5.52. Exercici resolt
se n’han consumit set vuitenes parts. Quants litres hi 1 1
Redueix a comú denominador i i posa de deno-
queden? 4 6
minador comú 12.
1 1·3 3
5.46. Un hotel té 80 habitacions, de les 12 : 4 = 3 =
4 4 · 3 12
=
quals el 20% estan buides. Expressa amb una fracció 1 1·2 2
la quantitat d’habitacions buides. De quantes habita­ 12 : 6 = 2 = =
6 6 · 2 12
cions es tracta?

5.47. La Júlia va comprar un formatge de 5.53. Redueix al denominador comú que

2  quilos i 800 grams, però ja n’ha consumit dues s’indica:
cinquenes parts. Quant pesa el tros que queda? 1 1
a) i (denominador comú 6)
2 3
5.48. En aquest bidó hi ha 1 1
8 litres d’aigua. Quants litres caben en b) i (denominador comú 6)
3 6
total al bidó? 1 3
c) i (denominador comú 10)
2 5
3 5
5.49. Pensa i respon:
d) i
4 6
(denominador comú 12)
a) Un quart de quilo d’olives costa 1,50 euros. 2 3
e) i (denominador comú 15)
Quant costa un quilo d’olives? 3 5
b) Tres quarts de quilo d’ametlles costen 9 euros. A 1 1 1
f) , i (denominador comú 12)
quant va el quilo d’ametlles? 2 3 4
c) Dos-cents grams de nous costen 2 euros. A quant 1 3 5
va el quilo de nous? g) , i (denominador comú 8)
2 4 8

129
 5.54. Redueix a denominador comú: 5.58. Redueix a comú denominador i or­
1 3 5 4 dena de més petit a més gran:
a) i b) i
2 5 6 9 1 2 3 3 7 13
a) , , b) , ,
3 2 3 4 2 3 5 5 10 20
c) i d) i
4 5 10 15 3 5 7 13 3 3 7 13
c) , , , d) , , ,
3 2 5 2 3 7 5 8 10 16 2 4 8 16
e) , i f ) , i
4 3 6 5 10 20
3 7 3 5 7 4 Suma i resta de fraccions
g) , i h) , i
4 10 5 6 12 9
5.59. Observa i calcula mentalment:
5.55. Exercici resolt 1 1
3 4 +
Compara les fraccions i . 2 4
10 15
1 1
Per comparar-les, primer es redueixen a comú deno­ –
2 4
minador:
MCM (10, 15) = 30
⎩ 1 1
3 3·3 9 9 8 +
= =    > ⎪ 2 3
10 10 · 3 30 30 30 ⎪
⎨
↓ ↓⎪ 1 1
4 4·2 8 3 4⎪ –
= =   > ⎧ 3 6
15 15 · 2 30   10 15

5.56. Redueix a comú denominador i

5.60. Calcula mentalment:
1 1 3
compara les fraccions de cada parella: a) 1 – = b) 1 – = c) 1 –
2 4 4
4 7 2 5
a) i b) i 1 1 3 1 1 1
5 6 3 8 d) + = e) – = f ) –
2 2 4 2 4 8
7 11 5 7
c) i d) i
10 15 12 18
5.61. Calcula, reduint primer al comú de­
nominador que s’indica en cada cas, tal com es fa
5.57. Exercici resolt en els exemples:
2 3 7 1 1
Ordena de més petit a més gran , i . a) + (c.d.: 10)
3 4 12 2 5
1·5 1·2 5 2 7
Per ordenar-les, primer les reduïm a comú denomi­ + = + =
2·5 5·2 10 10 10
nador:
5 3
MCM (3, 4, 12) = 12 b) – (c.d.: 12)
⎩ 6 4
2 2·4 8 7⎪ 8 9 5·2 3·3 10 9 1
= =    < < + = + =
3 3 · 4 12 12 12 12
⎪
⎪ 6·2 4·3 12 12 12
3 3·3 9 ⎨
1 2 5 1
= = ↓
⎪ ↓ ↓ c) – (c.d.: 10) d) + (c.d.: 6)
4 4 · 3 12 ⎪ 2 5 3 6
7 7 7
⎪ 2 3
= … =     ⎧ < < 3 1 3 2
12 12 12 3 4 e) – (c.d.: 24) f ) + (c.d.: 30)
8 6 10 15

130
 5

TEMA
5.62. Fes aquestes sumes i restes: 5.67. La Fàtima ha comprat tres quarts de
1 3 2 1 quilo de formatge i n’ha donat un terç de quilo a la
a) + b) +
8 7 7 3 seva filla. Quina fracció de quilo li queda?
3 1 1 3
c) +
8 2
d) –
2 14 5.68. Calcula i simplifica els resultats,
com en l’exemple:

5.63. Transforma cada enter en una fracció

1 5 4
a) – + =
2 6 5
1 · 15 5 · 5 4 · 6
– +
2 · 15 6 · 5 5 · 6
=
que tingui com a denominador la unitat i calcula:
15 25 24 14 14 : 2 7
1 3 = – + = = =
a) 1 + b) 1– 30 30 30 30 30 : 2 15
5 5
1 1 1 2 5 3
2 5 b) + + c) + –
c) 2 + d) 2– 2 3 6 3 6 5
7 3
3 8 5 1
d) 1 – – e) –2+
10 15 2 10
5.64. Calcula i simplifica els resultats, tal 5 3 7 1 1 1 1 1
com es fa en l’exemple: f) + – – g) + + +
6 4 12 3 4 9 12 18
2 5 2·2 5 4 5 9 9:9 1
a) + = + = + = = =
9 18 9 · 2 18 18 18 18 18 : 9 2 5.69. Exercici resolt
b)
1
–
4 12
1
c)
3
+
10 15
8
Calcula:
2 1
+
5 3( )( )
–
1 1
– .
2 5
3 1 2 7 a) Podem calcular, primer, dins dels parèntesis.
d) – e) +
5 10 5 20 6 + 5 5 – 2 11 3 22 – 9 13
= – = – = =
5 3 1 1 15 10 15 10 30 30
f ) – g) +
6 10 10 6 b) O podem treure, primer, els parèntesis.
13 1 2 1 1 1 12 + 10 – 15 + 6 13
h) – = + – + = =
18 6 5 3 2 5 30 30

5.65. Calcula, com en l’exemple:

5.70. Calcula:
1 1 1 1·4 1·2 1 4 2 1 7
a) + + = + + = + + =
2 4 8 2·4 4·2 8 8 8 8 8
1 1 1 1 1
a)
5
4 ( )
–
1 3
+
2 8
b)
3
5 (
– 1–
7
10 )
b) + +
4 5 10
2 3
c) 1 – –
2 5
7 5 2
c)
( )( )
1 1
+
2 3
–
1 1
–
2 3
d) 1 –
( )( )
1
5
– 1–
2
3
d) + – 1
3 5
4 3
e) – –
4 8 3
1 1 1
( )( )
e) 1 –
1
3
–
1 1
–
2 5
f )
( )( )
1 5
+
2 6
–
1 2
+
4 3
f ) + –2
3 2
3 5 7
g) + +
4 9 6 g)
( )( )
3 1
+
5 4
–
3 7
–
2 5
h) 3 –
( )( )
5
3
– 2–
7
5
h) – +
5 8 20
5.71. La meitat dels alumnes de la meva
classe venim a l’escola caminant, la tercera part amb
R 5.66. L’Alba s’ha gastat 3/4 dels diners el transport escolar i la resta, que viuen lluny, els
que tenia en un llibre i 1/5 en un refresc. Quina part porten en cotxe particular. Quina fracció dels alum­
dels diners s’ha gastat? Quina part li queda? nes de la meva classe vénen en cotxe?

131
 5.72. La Montserrat distribueix així els 5.76. En Daniel avança 3/4 de metre amb
seus dies de vacances: cada pas. Quants metres avança amb mil passos?
– Passarà les dues cinquenes parts al poble, amb els
avis.
5.77. Una llauna de refresc de taronja
conté un terç de litre. Quants litres es necessiten per
– La tercera part, a la platja, a l’apartament d’uns
omplir 60 llaunes?
amics.
–  La resta, a casa, descansant.
5.78. Divideix i, si és possible, simplifica.
Quina part de les vacances reserva per descansar Fixa’t en l’exemple.
a casa? 9 6 9 6 · 5 30 10
a) 6 : = : = = =
5 1 5 1·9 9 3
1 1
b) 5 : c) :5
Producte i quocient de fraccions 2 2
3 14
d) :6 e) 7 :
5.73. Exercici resolt 2 3
2 2
Multiplica 6 · . f ) :3
9 5
2 6 2 6 · 2 12 4
6· = · = = =
9 1 9 1·9 9 3
5.79. Divideix:
1 1 1
a) : b) 1 :
5.74. Calcula i, si és possible, simplifica:
2 5 5 2
2 3 3 5
2 1 c) : d) :
a) 5 · b) ·3 7 4 7 2
3 4
3 3 2 1 7 5
c) ·2 d) (–5) · e) : f ) :
4 10 11 5 4 3

1 3
e) 6 ·
8
f )
4
· (–4)
5.80. Divideix i simplifica:
1 1 1 1
5.75. Multiplica i, si és possible, simplifi­
a) :
2 4
b) :
4 2
ca. Fixa’t en els exemples. 3 5 5 5
c) : d) :
3 4 3 · 4 12 12 : 6 2 2 6 9 12
a) · = = = =
2 9 2·9 8 18 : 6 3
2 1
b) · =
2·1
=
2 5.81. Un clau penetra 3/4 de centímetre
3 5 3 · 5 15 amb cada cop de martell. Quants cops de martell es
1 1 2 3 necessiten per tal que penetri 6 centímetres?
c) · d) ·
2 3 5 4
5 6 3 10
e) · f ) ·
3 11 4 15
5 7 15 2
g) · h) ·
7 5 8 3
12 7 10 7
i) · j) ·
5 12 7 15

k)
4 5
· l)
7
·
5 5.82. Quants gots de capacitat d’1/6 de
15 8 15 14 litre s’omplen amb deu ampolles d’1/3 de litre?

132
 5

TEMA
5.83. Calcula com en l’exemple i compara Resol problemes
els resultats de cada apartat:
5.87.
( )
2 3 1 2 3 20 4 En Pol
a) : · = : = = compra mig quilo d’amet­
5 5 2 5 10 15 3
lles i n’utilitza les dues
b) :
( )
3 1 3
·
4 2 5 ( )
3 1 3
: ·
4 2 5
cinquenes parts per fer un
pastís. Quina fracció de
c)
( )
2 3 1
:
7 7 2
· :
( )
2 3 1
·
7 7 2
quilo d’ametlles porta el
pastís?
d) :
( )
2 3 1
:
5 5 2

( )
2 3 1
: :
5 5 2
5.88. Resol, una rere l’altra, aquestes dues
qüestions:
a) Un gegant avança dos metres amb cada pas. Quant
Operacions combinades avança amb 50 passos?
b) La Júlia avança 3/4 de metre amb cada pas. Quant
5.84. Calcula, com en l’exemple: avança amb 50 passos?

a)
5
·
( )
3 2
11 2 5
– =
5 15 – 4 5 11 5 · 11 1
11
·
10
= · = =
11 10 11 · 10 2 5.89. Resol, una rere l’altra, aquestes dues
b)
1 1 1
· +
5 2 3 ( ) c) 2 ·
( )
4 5
–
3 6
qüestions:
a) Quantes ampolles de dos litres s’omplen amb un

( ) ( )
3 1 1 7 1 2 bidó de 30 litres?
d) · – e) : + b) Quantes ampolles d’un quart de litre s’omplen
4 3 9 9 6 9
amb una garrafa de cinc litres?
5.85. Calcula:
5.90.
a)
( )( )
2 1
+
5 3
:
1 3
+
2 5
=
Una bossa conté bales de vidre. La
quarta part de les bales són vermelles; la tercera part,
verdes, i la resta, blanques.
6 + 5 5 + 6 11 11 1 1 · 10 2
= : = : = = a) Representa els colors en un gràfic com aquest.
15 10 15 10 15 · 1 1 3

b)
( )( )
3 2
–
4 3
· 2–
2
7
c)
( )( )
1 1
–
2 3
· 1–
5
6

d)
( )( )
4 2
–
3 5
:
4 1
–
5 2
e)
( )( )
2 1
–
3 2
:
1 1
–
3 5

5.86. Calcula:

a)
1 3 1 1
– · –
3 2 3 6 ( )
=
b) Quina fracció de les bales de la bossa són blan­
ques?
1 3 2–1 1 3 1 1 3 1 c) Quina o quines de les expressions següents res­
= – · = – · = – =
3 2 6 3 2 6 3 12 12 pon a la pregunta anterior?

b) 1 – ·
( )
1 1 1
–
3 2 6
c)
9
– : +
( )
2 1 1
10 5 2 6
I. 1 –
1 1
+
4 3 ( )
II. 1 –
1 1
+
4 3

d)
1 5 1 2
– · –
6 3 2 5 ( )
e) 2 – :
( )
5 1 1
+
6 2 3
III.
1–
1 1
–
4 3 ( )
IV. 1 –
1
4
–
1
3

133
 5.91. Avui ha estat la festa d’aniversari de
la Marta. La seva mare li havia comprat un pastís
molt gran i se n’han menjat la meitat. Després, han
apartat una quarta part per als avis, que no han po­
gut venir. La resta se la menjaran demà. Quina part
del pastís ha quedat per a demà?
R 5.92. En un creuer, 2/5 dels passatgers
són europeus; 1/6, africans, i 1/15, asiàtics. La resta
són americans. Quina fracció dels viatgers són ame­
ricans?
5.93. Amb una ampolla que conté dos li­
tres d’aigua, s’omplen dos gots de quart de litre i una
ampolleta d’un terç de litre. Quina fracció de litre
queda a l’ampolla?
5.94. Una furgoneta de repartiment carre­
ga 40 capses de vi. En cada capsa hi ha 12 ampolles
de tres quarts de litre. Quants litres de vi hi ha a la
furgoneta?
5.95. Quants litres de perfum es necessi­
ten per omplir 100 flascons de 3/20 de litre?
5.96. Quants flascons de perfum s’omplen
amb un bidó de 15 litres, sabent que la capacitat de
cada flascó és de 3/20 de litre?
5.97. L’Anna, en Jordi i la Mar han com­
prat un formatge per 32 €. L’Anna se’n queda la mei­
tat; en Jordi, la quarta part; i la Mar, la resta.
a) Quina fracció de formatge s’endú la Mar?
b) Quant ha de pagar la Mar per la seva part?
134
5.98. L’Anna, en Jordi i la Mar han com­
prat un formatge. L’Anna se’n queda la meitat; en
Jordi la quarta part, i la Mar, la resta. Sabent que
el Jordi, per la seva porció, ha posat 8 euros, quant
ha costat el formatge?
5.99. L’Uriel ha gastat la meitat dels diners
que portava en una samarreta; la tercera part, al mer­
cat, i encara li queden 10 euros.
a) Representa la situació en un gràfic com aquest.
Samarreta
Mercat
b) Quants diners portava?
Problemes  +
5.100. D’un llistó de fusta, en tallem la
tercera part per fer una banderola. Després, tallem
la meitat del que queda per arreglar la tanca del jar­
dí. El tros que sobra fa 40 centímetres. Quant feia el
llistó abans de tallar-lo?
5.101. Un majorista d’alimentació acaba
de vendre a un supermercat una partida de 1.000 am­
polles d’oli de 3/4 de litre. D’altra banda, ha de pa­
gar urgentment una factura de 2.700 €. Sabent que
ven l’oli a 3,50 €/litre, en tindrà prou amb el que in­
gressi per liquidar el deute?
5.102. Un sastre fa servir la tercera part
d’un tros de tela per confeccionar l’americana d’un
vestit; la quarta part, per als pantalons, i la sisena
part, per a l’armilla. Si encara li ha sobrat un metre,
quina era la longitud del tros?
 5

TEMA
M tspp A
A
M

D
A
TE CA
M ÀT I C A A P L I

1. A l’hort
Un pagès va sembrar síndries a les dues terceres parts del seu hort. La tercera part del que li quedava la va
sembrar de melons. A la resta de la parcel·la hi va sembrar maduixes.

a) Suposa que aquest rectangle representa l’hort.

Indica-hi quina part ocupen les síndries, quina ocu­
pen els melons i quina ocupen les maduixes. (Fes-ho
amb colors, o de la manera que consideris oportú, però
procura que quedi clar).
b) Quin fracció de l’hort ocupen les maduixes?
c) Si sabem que les maduixes ocupen 200 metres qua­
drats, quina superfície ocupen les síndries?

d) En una altra parcel·la de vuitanta metres de llarg

per quaranta d’ample, el pagès ha sembrat pata­
tes i espera obtenir-ne un rendiment de 5 kg de
patates/m2.
Té compromesa la venda de la collita amb un
majorista, que li pagarà el producte a 25 cèntims
el quilo. Si tot surt d’acord amb les seves previ­
sions, quin benefici espera, tenint en compte que
les despeses de conreu i comercialització solen
endur-se’n el 30%, és a dir 3/10 de la collita?

135
 2. La botiga de llaminadures
L’Alfred ha comprat tres quarts de quilo de bombons, a 24 euros el quilo, i mig quilo de caramels, a 12 euros
el quilo. Demana que els hi emboliquin així:
• La tercera part dels bombons en una capsa, per a la
seva mare.
• Tres-cents grams en una altra capsa, per a la seva ger­
mana.
• La resta dels bombons en una tercera capsa, per a ell.
• Tres quartes parts dels caramels en una bossa, per re­
partir entre els seus amics.
• La resta dels caramels en una altra bossa, per a ell.
a) Quant s’ha gastat en total?
b) Quants grams de caramels han de posar en la bossa que es quedarà l’Alfred? I quants grams de bombons
en la seva capsa?
c) Quina fracció dels bombons que ha comprat han de col·locar en la capsa destinada a la seva germana?
Simplifica la solució.
d) Quina fracció de quilo ha de contenir la capsa que regalarà a la seva mare?

3. Competició esportiva
En un campionat internacional d’atletisme, el
35% dels participants són europeus, la quar­
ta part, americans; el 15% africans; la cin­
quena part, asiàtics, i la resta, d’Oceania.

a) Representa en un quadrat com aquest la fracció dels participants que

correspon a cada continent (pots fer servir un color per a cada fracció).
b) Quin percentatge dels esportistes són d’Oceania? Expressa aquesta
mateixa dada també en una fracció.
c) Sabent que en la competició hi ha 30 esportistes africans, quants par­
ticipants hi ha en total?

Amb les dades d’aquesta activitat, i després d’haver resolt totes les pre­
guntes, pensa una altra pregunta per plantejar-la a un company o compa­
nya de la classe. Resol-la tu primer per comprovar que estigui ben plan­
tejada i per saber quina és la resposta correcta.

136
 5

TEMA
FAIG BALANÇ
Faig balanç 8. Resol:
Coneixes i utilitzes els diferents significats de les
fraccions?
( )(
a) 1 –
1
5
–
1
–
2 10
3

) b)
( )( )
1 1
+
2 3
: 1–
5
6

Resols problemes en els quals hi ha fraccions i ope-

1. Quina fracció d’hora són 12 minuts? racions amb fraccions?

2. En un concurs d’oposició aproven 15 candidats i 9. En una de les prestatgeries d’una biblioteca hi ha

en suspenen 35. Quina fracció dels opositors ha 300 llibres. Les cinc sisenes parts són novel·les.
aprovat? Quantes novel·les hi ha a la prestatgeria?

3. Calcula i completa:
2
a) de 80
5
2
b) de ... = 10
7

4. Copia i completa la taula:

Forma de
1/2 3/10 2/5
fracció
Forma
0,5 0,2 0,25
decimal
10. Un estany de reg s’ha omplert durant la nit. Al
Identifiques i obtens fraccions equivalents a una de- matí, se’n consumeixen 3/8, i a la tarda, 1/5. Pots dir
terminada fracció? si queda més o menys d’un quart d’estany? Raona la
teva resposta.
5. Aparella les fraccions equivalents:
12 1 5 4 8 6 11. Un flascó d’aigua de colònia té una capacitat
18 5 25 14 12 21 de tres quinzenes parts de litre. Quants flascons es
poden omplir amb un bidó de deu litres?
6. Simplifica:
a)
9
b)
20
c)
36 12. A l’Olga, li regalen una capsa de bombons i en
21 30 48 dóna la meitat a la seva germana mitjana. Al seu
torn, la germana dóna 2/5 parts de la seva meitat al
Operes amb fraccions d’una manera àgil i amb se- germà petit, que ha rebut 4 bombons.
guretat? a) Quina fracció de la capsa ha rebut el germà petit?
b) Quants bombons hi havia a la capsa plena?
7. Calcula:
a)
3
–
7
b) 1 +
3 5
– 13. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions
4 12 4 6 de les activitats anteriors i explica com t’ha anat:
2 3 4 2 Quines activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna
c) · d) :
5 4 15 3 que hagis fet malament? Per què?
www 10. Solucions

137
 Organitza els teus coneixements

LES FRACCIONS

Atenció!
Ara ja has de saber resoldre les activitats 6 i 7
de la pàgina 113. Comprova-ho.

138
 5

TEMA
I per acabar…
Conjectura i expressa’t
La Sònia i en Pere juguen amb dues ruletes: les fan girar i en sumen els resultats.

Guanyo I jo, si
si surt 6. surt 4. Quin dels dos té més possibilitats de guanyar?
Construeix una taula per ordenar els resultats
possibles.

1a (a) 2a (b) total

• Quants resultats hi ha?
1 1 2 • Quants afavoreixen la Sònia? I el Pere?
1 2 3

• Quina conclusió en treus?

Experimenta i expressa les teves conclusions

Com podem intercanviar les fitxes vermelles i les blaves amb el mínim nombre de moviments?
0
procediment
• Dibuixa un tauler i reta-
1 2 3
lla les fitxes en cartolina
4 5 6
de dos colors.
• Juga-hi unes quantes ve-
7 gades per familiaritzar-te
amb el problema.
• Experimenta fins que tro-
regles: bis la manera de fer-ho
– Només podem moure una fitxa a una casella contigua si aquesta és buida. amb el menor nombre
– Els desplaçaments es fan en horitzontal o en vertical, però no en diagonal. de moviments.
• I, finalment…
• Escriu la teva solució, amb el mínim nombre de moviments, fent servir el
codi següent:
⎧ • La fitxa de la casella 2 passa a la casella 0.
(2, 0), (1, 2),… que vol dir: ⎨ • La fitxa de la casella 1 passa a la casella 2.
⎩ • ...
Com pots veure, aquest codi t’estalvia moltes paraules.

139
 TEMA 6
PROPORCIONALITAT I PERCENTATGES

Una mica d’història

Els matemàtics dels pobles primitius (com l’antic Egipte o Babilònia) es van dedicar, entre altres
coses, a resoldre problemes de proporcionalitat (repartiments, herències…).

Els grecs van saber anar més enllà, perquè van fixar-se en el que van anomenar la teoria de les
proporcions, amb un enfocament més teòric que pràctic.
Els pitagòrics, a més del tractament aritmètic i geomètric de les proporcions, les van relacionar
amb la música. Com ja saps, l’escala musical consta de set notes: do, re, mi, fa, sol, la i si. La vuite-
na nota torna a ser un do, i es repeteix la sèrie anterior. Per això, a l’interval musical entre dues
notes amb el mateix nom, se l’anomena octava.
Doncs bé, els pitagòrics es van adonar que si dues
cordes tenses, les longituds de les quals estan en rela-
ció 1:2, es fan vibrar, els seus sons marquen una octava.
Així, aquestes dues cordes emeten la mateixa nota,
una de més greu (corda llarga) i una altra de més aguda
(corda curta), perquè les seves longituds estan en rela-
ció d’un a dos:

1:2 = 6:12
I també van observar que si les longituds entre elles
estan en una proporció senzilla (2:3, 3:4, 5:6…), els seus
sons són harmoniosos, sonen bé.

140
Abans de començar, utilitza el que ja saps
1. Completa la taula: 1,5 €/kg

POMES Kg 1 2 3 4 5 10 Bossa 5 kg
4€
€ 1,5

Kg 1 2 3 4 5 10
TARONGES
€ 4

2. El forner en la seva furgoneta, a 50 km/h, tarda vint minuts per arribar al poble del costat. Quant
tarda l’ambulància a fer el mateix trajecte, si va a 100 km/h per atendre una urgència?

3. A la classe som 28 en total; el 50 % són noies i el 50 %, nois. Quants nois hi ha a la classe?

4. En Juli s’ha gastat el 25 % de la paga en el cinema i la quarta part

en el berenar.
a) Què li ha costat més, el cinema o el berenar?
b) Quina part de la paga li queda?

5. La Teresa ha omplert el 75 % del seu àlbum de fotos, i encara li

queda espai per a 20 fotos més. Quantes fotos caben en l’àlbum?

Però encara n’has d’aprendre més

Aprofundiràs en les relacions de proporcionalitat entre magnituds, aprendràs recursos per al càlcul
amb proporcions i percentatges i els aplicaràs en la resolució de problemes.

6. Un lluç de tres quarts de quilo ha costat nou euros. Quant costarà un lluç de 850 grams?

7. La barra de pa costa 60 cèntims, però a partir de demà s’apuja un 15 %. Quant valdrà?

8. La Marta s’ha gastat el 80 % dels estalvis en un viatge, i encara li queden 156 €. Quant tenia estalviat?

www 1. Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on

també podràs trobar activitats per posar-los en pràctica.

141
 1. Relació de proporcionalitat
Anomenem magnitud qualsevol qualitat dels objectes que es pugui mesu-
rar. Així, la longitud, el pes o el preu són magnituds. A vegades, entre les
magnituds hi ha relacions molt útils per a la resolució de problemes, com
la relació de proporcionalitat, que té dues modalitats: directa i inversa.

1.1. Relació de proporcionalitat directa Aplica-ho

Observa la il·lustració i calcula mentalment les dades que hi falten: a.107. En una pastisseria venen
caramels en capses de pes fi. Si
quatre capses pesen dos quilos,
completa els valors d’aquesta
taula:
5 �€ 10 €� ? 25 �€
Hi apareixen dues magnituds: el nombre de pilotes i el preu (euros). Nre.
1 2 3 4 6 10
capses
Podem elaborar una taula amb els valors corresponents:
Pes (en
2
Nombre de pilotes 1 2 3 4 ? … 8 quilos)

Preu (euros) 5 10 15 20 25 … ?
a.108. En Ferran ha pagat 30
Hi ha una relació entre totes les magnituds, la qual cosa ens permet cèntims per cinc fotocòpies. Si
completar la taula. Aquesta relació és de proporcionalitat directa. sabem que cada fotocòpia té
un preu fix, completa la taula:
Dues magnituds són directament proporcionals quan:
• En multiplicar-ne una (doble, triple…), l’altra es multiplica de la Nre.
1 2 3 5 20
còpies
mateixa manera (doble, triple…).
• En dividir-ne una (meitat, terç…), l’altra es divideix de la mateixa Cost (en
0,3
euros)
manera (meitat, terç…).

exemples
En aquests dos casos les magnituds són directament proporcionals:
• El temps que està oberta una aixeta (minuts) i la quantitat d’aigua
que deixa anar (litres):

Min. 1/2 1 2 3 4

Litres 10 20 40 60 80

• El pes de les pomes que compres (quilos) i el preu que tenen (euros):

Kg 1/2 1 2 3 4

€ 1,05 2,10 4,20 6,30 8,40

142
 6

TEMA
Nombre Nombre 1.2. Relació de proporcionalitat inversa
de cavalls de dies
Fixa’t en la relació que hi ha entre el nombre de cavalls que té un gran-
4 15
ger i els dies que dura el farratge.
2 30
4 cavalls 2 cavalls
1 60 15 dies 30 dies
3 20
6 ? 1 cavall
? dies

6 cavalls 3 cavalls
? dies ? dies

Observa que com més cavalls hi ha a la granja menys dura el farratge,

i que com menys siguin els cavalls més dura el farratge.
La relació que hi ha entre aquestes dues magnituds (el nombre de
cavalls i el nombre de dies que dura el farratge) ens permet completar
els valors de la taula que veus al marge.
Direm que aquesta relació és de proporcionalitat inversa.

Dues magnituds són inversament proporcionals quan:

• En multiplicar-ne una (doble, triple...), es divideix l’altra (meitat, terç...).
• En dividir-ne una (meitat, terç...), es multiplica l’altra (doble, triple...).

exemples
Aplica-ho
En aquests dos casos les magnituds són inversament proporcionals:
a.109. Una colla de cinc agri-
cultors recol·lecta la collita d’un • El nombre d’amics que s’ajunten per comprar aquesta pilota i el
camp de tulipes en dotze hores. que toca posar a cadascú:
Completa la taula amb el temps Nre. d’amics 1 2 3 4 5
que tardarien a fer la mateixa
feina diferents grups de per- € 60 30 20 15 12
sones:
• La velocitat del vehicle i el temps que tarda a recórrer 40 km:
Nre. persones Nre. hores
1
2
3 Velocitat
5 12
10 5 km/h 10 km/h 20 km/h 40 km/h 80 km/h
20
Temps 8h 4h 2h 1h 1/2 h
30

143
 2. Problemes de proporcionalitat
directa
De les relacions de proporcionalitat, se’n deriven eines que faciliten la
resolució d’alguns tipus de problemes aritmètics. Aquestes eines es con-
creten en dos mètodes de resolució: la reducció a la unitat i la regla de tres.

2.1. Mètode de reducció a la unitat

exemple
Tres xocolatines pesen 60 grams. Quant pesen quatre xocolatines?

magnituds

nre. de xocolatines pes (g)

3 ⎯⎯⎯→ 60
reducció
1 ⎯⎯⎯→ ? ⎯⎯⎯→ 60 : 3 = 20 g
a la unitat
4 ⎯⎯⎯→ ? ⎯⎯⎯→ 20 · 4 = 80 g
reducció a la unitat
Solució: Quatre xocolatines pesen 80 grams.

Mètode de reducció a la unitat

Consisteix a calcular, primer, el valor associat a la unitat.
Si coneixem aquest valor, és fàcil completar qualsevol parella de va-
lors corresponents. Aplica-ho
a.110. Resol per reducció a la
Altres problemes resolts unitat: Tres quilos de taronges
• Dos quilos de peres han costat 2,60 €. Quant costaran cinc quilos? costen 3,60 €. Quant costen
quilos euros 5 kg?
→ 2,60
2
→ ?
1 → 2,6 : 2 = 1,30 € a.111. Resol per reducció a la
→ ?
5 → 1,30 · 5 = 6,50 € unitat: Si 150 g de pernil cos-
Solució: Cinc quilos costen 6,50 euros. ten 6 €, quant costaran 250 g?

• Una aixeta deixa anar un cabal de 20 litres per minut. Quant tardarà
a.112. Resol per reducció a la
a omplir un dipòsit de 250 litres?
unitat: Ahir, per tres hores d’apar-
litres segons
cament, la meva mare va pa-
20 → 60 gar 2,4 €. Quant haurà de pagar
1 → ? → 60 : 20 = 3 s. avui si ha deixat el cotxe a les
→ ?
250 → 3 · 250 = 750 s. = 12 min. 30 s. 9 del matí i el recollirà a les 5 de
Solució: Tardarà 12 minuts i 30 segons. la tarda?

144
 6

TEMA
2.2. Fraccions equivalents en taules de valors
directament proporcionals
Agafem la taula de valors de l’exemple de la pàgina anterior, que rela­
cio­na el nombre de xocolatines amb el seu pes:
Observa que amb dues parelles de
Nre. de Pes
xocolatines (grams) valors corresponents es construei-
xen dues fraccions equivalents:
1 20
1 20 1 · 40 2 · 20
= ⇔ =

⎧
⎨
⎩

⎧
⎨
⎩
2 40 2 40 40 40
3 60 3 60 3 · 80 4 · 60
= ⇔ =

⎧
⎨
⎩

⎧
⎨
⎩
4 80 240 240
4 80
  
Comprova que passa el mateix amb nous valors de la taula.
Ens basarem en aquesta propietat per justificar un nou mètode per a
la resolució de problemes de proporcionalitat: la regla de tres.

Regla de tres directa 2.3. Regla de tres directa

Consisteix a formar una parella Hem vist que dues parelles de valors corresponents formen dues frac­
de fraccions equivalents amb cions equivalents. Això ens permet calcular un dels quatre valors si es
les tres dades i la incògnita. coneixen els altres tres.
magnitud 1 magnitud 2
⎩ exemple
a → m a m
=
⎨
b x Tres xocolatines pesen 60 grams. Quant pesen vuit xocolatines?
b →
⎧
x

a·x=b·m → x= b·m
magnituds
a
re. de xocolatines
n pes (g)
3 ⎯⎯⎯→ 60 Amb aquestes dues parelles de valors
⎩
⎨
x formem dues fraccions equivalents:
⎧
8 ⎯⎯⎯→

Aplica-ho
a.113. Resol amb la regla de
tres directa: Si quatre ensaïma-
des costen 3,6 €, quant costen
set ensaïmades? I tres?
a.114. Resol amb la regla de
tres directa: En una cadena de
muntatge es tarden tres hores a
fabricar 54 peces d’un cert ti-
pus. Quant tardaran a fabricar
162 peces?
www 2. Problemes de proporcionalitat directa
3 = 60 → 3 · x = 60 · 8 → x = 60 · 8 = 160 g
8 x 3
Solució: Vuit xocolatines pesen 160 grams.
Un altre problema resolt
• Dos quilos i mig de peres han costat 3,25 €. Quant costaran tres qui-
los i mig?
quilos euros
2,5 → 3,25
3,5 → x → 2,5 = 3,25 → x = 3,25 · 3,5 → x = 4,55 €
3,5 x 2,5
Solució: Tres quilos i mig de peres costaran 4,55 euros.

145
 3. Problemes de proporcionalitat
inversa
Per resoldre problemes de proporcionalitat inversa, farem servir, amb
algunes variacions, els mateixos mètodes que en la directa.

3.1. Mètode de reducció a la unitat

exemple
Dues màquines tallagespa seguen un camp en 6 hores. Quant tardaran
tres màquines a fer la mateixa feina?
Dues màquines Una màquina Tres màquines
en sis hores en una hora en una hora

A segar-ho tot tarda... A segar-ho tot tarden...

magnituds

Aplica-ho
nre. de màquines temps (h)
a.115. Resol per reducció a la
2 ⎯⎯⎯→ 6
unitat: Si tres treballadors tarden
1 ⎯⎯⎯→ ? ⎯⎯⎯→ 6 · 2 = 12 hores
6 hores a pintar les parets d’una
3 ⎯⎯⎯→ ? ⎯⎯⎯→ 12 : 3 = 4 hores
habitació, quant tarda­rien nou
Solució: Tres màquines seguen el camp en 4 hores. obrers a fer la mateixa feina?  

Altres problemes resolts

• Tres treballadors descarre- treballadors minuts
guen una furgoneta en 20 mi- 3 → 20 Solució: Quatre treballadors
nuts. Quant tardarien a fer-ho 1 → ? → 20 · 3 = 60 min. descarregarien la furgoneta
quatre treballadors?   4 → ? → 60 : 4 = 15 min.   en 15 minuts.
• Una font, que té un cabal de cabal temps
5 litres per minut, omple un 5 → 12
dipòsit en 12 minuts. Quant 1 → ? → 12 · 5 = 60 min. Solució: Si el cabal fos de
tardaria si el cabal fos només 3 → ? → 60 : 3 = 20 min. l
3 /min., tardaria 20 minuts
de 3 litres per minut?     a omplir el dipòsit.

146
 6

TEMA
3.2. Fraccions equivalents en taules de valors
inversament proporcionals
Amb les taules de valors inversament proporcionals, també podem ob-
tenir fraccions equivalents. Agafem, per exemple, la taula que re­la­ciona
en un dels problemes de la pàgina anterior el nombre de treballadors i
el temps que tarden a descarregar una furgoneta:
invertits
Nre. de Minuts
treballadors (min.) 1 30 1 · 60 2 · 30
= ⇔ =

⎧
⎨
⎩

⎧
⎨
⎩
2 60 60 60
1 60
invertits
2 30 3 15 3 · 20 4 · 15
= ⇔ =

⎧
⎨
⎩

⎧
⎨
⎩
3 20 4 20 60 60
4 15 Observa que per formar les parelles de
  fraccions equivalents, s’inverteix l’or-
dre dels valors d’una de les magnituds.

Regla de tres inversa 3.3. Regla de tres inversa

Per formar fraccions equiva- També aquí, si tenim en compte les fraccions equivalents que es formen
lents, s’ha d’invertir l’ordre amb les parelles de valors corresponents, podem calcular nous valors.
dels valors en una de les mag- exemple
nituds. Tres treballadors descarreguen una furgoneta en 20 minuts. Quant tarda-
magnitud 1 magnitud 2 rien a fer-ho cinc treballadors?
a → m
magnituds
b → x
a = x → x= a·m fraccions equivalents
nre. de treballadors
(min.) temps
b m b
⎩
⎪
⎨
⎪
⎧

⎩
⎯⎯→ 20
3 3 x
→
⎨
valors invertits =
⎯⎯→ 5 20
⎧
5 x
valors invertits

3 = x → 5 · x = 3 · 20 → x = 3 · 20 = 12
5 20 5
Solució: Cinc treballadors tardarien 12 minuts.

Aplica-ho Un altre problema resolt

a.116. Resol amb la regla de • Una font, amb un cabal de 5 litres per minut, omple un dipòsit en
tres inversa: Si una furgoneta 12 minuts. Quant tardaria si el cabal fos de 3 litres per minut?
que va a 100 km/ h tarda 6 ho- cabal temps

res per anar de la ciutat A a la B, l

( /min.) (min.)
⎩
quant tardarà un camió que va 5 ⎯→ 12 5 x 5 · 12
→ →x= → x = 20 min.
⎨
=
⎯→ x 3 12 3
⎧
a 50 km/h? I un cotxe que va a 3
120 km/h? Solució: Tardaria 20 minuts.
www 3. Problemes de proporcionalitat inversa

147
 4. Percentatges
Segurament, hauràs sentit frases com «hi ha un vuitanta per cent de pos-
sibilitats», «m’han fet una rebaixa del deu per cent» o «el banc cobra un
quatre i mig per cent». Són expressions molt utilitzades en el llenguatge
col·loquial i, sobretot, en el llenguatge comercial.

4.1. Concepte de tant per cent

Agafar un determinat tant per cent d’un total equival a partir el total en
porcions de cent unitats i agafar de cada porció el tant indicat.

exemple Tingues en compte

En un aparcament hi ha 300 cotxes. El 20 % són vermells. Quants cotxes a % de N = (N : 100) · a
vermells hi ha?
Exemple:
300
35 % de 240 =
100 100 100 = (240 : 100) · 35 =
= 2,4 · 35 = 84
⎧
⎪
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎪
⎩
⎧
⎪
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎪
⎩
⎧
⎪
⎪
⎪
⎨
⎪
⎪
⎪
⎩

20 + 20 + 20 = 60
Per calcular el 20 %, partim el total ⎧
⎪ Aplica-ho
en paquets de 100 i n’agafem 20 de ⎨ 300 : 100 = 3 → 3 · 20 = 60
⎪ a.117. Calcula:
cada paquet. ⎩
a) 20 % de 400
• El símbol % es llegeix per cent: 20 % → vint per cent. b) 8 % de 300
• Per calcular un determinat tant per cent d’una quantitat, dividim la c) 15 % de 200
quantitat entre 100 i multipliquem el resultat pel tant. d) 6 % de 500
e) 25 % de 300
Exercicis resolts f) 70 % de 400
1. Calcula el 40 % de 65.
40 % de 65 = (65 : 100) · 40 = 0,65 · 40 = 26 a.118. El 80% dels 560 em­pleats
d’una fàbrica, ho fan en el torn
2. Una botiga ven el 45 % de les 800 pilotes que té al magatzem. Quan-
de dia i la resta, en el de nit.
tes pilotes ha venut?
Quants treballen de dia? Quants
45 % de 800 = (800 : 100) · 45 = 8 · 45 = 360
treballen de nit?
Solució: Ha venut 360 pilotes.

148
 6

TEMA
4.2. Un percentatge és una fracció
Recorda que per calcular el 20 % d’una quantitat, agafàvem 20 unitats de
cada 100. Però obtenim el mateix resultat si dividim el total en 100 parts
Alguns percentatges iguals i n’agafem 20; o sigui, si agafem 20/100 de la quantitat.
particulars dividim 300 en 100 parts

⎩
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎧
⎨
• El 50 %
50 1
50 % = =
100 2
El 50 % és la meitat.
50 % de 60 = 60 : 2 = 30
• El 25 % ⎧ 20
⎨ parts
25 1 ⎩
25 % = =
100 4 20 % de 300 =
El 25 % és la quarta part. (300 : 100) · 20 = 3 · 20 = 60
20 de 300 =
25 % de 80 = 80 : 4 = 20
100
• El 20 % Com pots veure, calcular un tant per cent és calcular una fracció del
20 1
20 % = = total.
100 5
El 20 % és la cinquena part. Un tant per cent equival a una fracció que té per ⎧ a % ←→ a
⎨
20 % de 45 = 45 : 5 = 9 numerador el tant i per denominador 100. ⎩ 100

4.3. Percentatges i nombres decimals

Hem vist que un tant per cent equival a una fracció. Observa que, si
transformem aquesta fracció en un nombre decimal, obtenim una forma
Aplica-ho ràpida de calcular el percentatge.
a.119. Calcula mentalment: exemple
a) 50 % de 44 b) 25 % de 44 15 : 100 = 0,15
c) 75 % de 44 d) 50 % de 280
e) 25 % de 280 f) 75 % de 280 15
15 % de 240 = · 240 = 0,15 · 240 = 36
100
a.120. Associa un nombre de-
cimal a cada percentatge: Per calcular un tant per cent d’una quantitat, es multiplica la quantitat
a) 6 % b) 12 % c) 30 % pel nombre decimal que resulta de dividir el tant entre 100.
d) 47 % e) 60 % f) 85 %
Exercici resolt
a.121. El banc m’ofereix un in- 1. Calcula:
terès del 4,5% l’any si faig un a) 65 % de 590
dipòsit de 4.000 €. Al cap de a) Com que 65 : 100 = 0,65 → 65 % de 590 = 0,65 · 590 = 383,5
l’any, quin benefici hauré ob- b) 8 % de 475
tingut? b) Com que 8 : 100 = 0,08 → 8 % de 475 = 0,08 · 475 = 38
GeoGebra

149
 5. Un percentatge és una proporció
Abordem, ara, els percentatges des del punt de vista de la proporcionalitat.
Nre. Ovelles
Si partim de la informació: el 20 % de les ovelles d’un ramat són ne- d’ovelles negres
gres, podem construir la taula que veus al marge. (total) (part)
Observa que es tracta d’una taula de proporcionalitat directa, amb la
100 20
qual podem construir parelles de fraccions equivalents:
100 20 100 20 200 40
= =
200 40 300 60 300 60
⇓ ⇓
100 · 40 = 200 · 20 100 · 60 = 300 · 20 400 …
… …
Per a un determinat tant per cent, pres sobre diferents quantitats, cada
quantitat és directament proporcional a la part que li correspon.

Això ens permet utilitzar la regla de tres directa, que ja coneixem, per
resoldre nous problemes de percentatges, com pots veure en els se-
güents casos:

Problemes resolts
Càlcul de la part
En un ramat de 400 ovelles, el 20 % són negres. Quantes ovelles negres hi ha al ramat?
total part
⎩
100 ⎯⎯→ 20 100 20 20 · 400 Solució: Al ramat hi ha 80 ove-
→ →x=
⎨
= = 80
400 ⎯⎯→ x 400 x 100
⎧
lles negres.
Càlcul del total
En un ramat hi ha 80 ovelles negres, la qual cosa suposa un 20 % del total. Quantes ovelles hi ha al ramat?
total part
⎩
100 ⎯⎯→ 20 100 2 0 80 · 100 Solució: El ramat té un total de
→ →x=
⎨
= = 400
⎯⎯→ 80 x 8 0 20
⎧
x 400 ovelles.
Observa que aquest problema és l’invers de l’anterior i reflexiona, especialment, sobre la posició de la incògnita.
Càlcul del tant per cent
En un ramat de 400 ovelles, n’hi ha 80 de llana negra. Quin és el tant per cent d’ovelles negres del ramat?
total part Solució: En 100 ovelles, n’hi ha 20 de
⎩
400 ⎯⎯→ 80 400 80 80 · 100 negres. És a dir, el 20 % de les ovelles
→ →x=
⎨
= = 20
100 ⎯⎯→ x 100 x 400
⎧
són negres.

Aplica-ho a.123. En una granja, el 20 % dels animals són va-

a.122. En una granja hi ha 560 animals, dels quals ques. Si sabem que hi ha 38 vaques, quin és el nom-
un 35 % són conills. Quants conills hi ha? bre total d’animals?

www 4. Percentatges

150
 6

TEMA
6. Augments i disminucions
percentuals
Vegem dos tipus de problemes que trobaràs amb freqüència al món real.
Analitza’ls amb deteniment i aprèn-ne els mètodes de resolució.

6.1. Augments percentuals

Un bitllet d’avió a París costava, l’estiu passat, 460 €, però des de llavors
s’ha apujat un 20 %. Quin és el preu actual del bitllet?

• Primer tipus de resolució

Preu antic → 460 €
20 · 460
Augment → 20 % de 460 = = 92 €
100
preu preu
= + augment → 460 + 92 = 552 €
nou antic

• Segon tipus de resolució

sense increment amb increment
⎩
100 ⎯⎯→ 120 100 120 120 · 460
→ →x=
⎨
= = 552 €
⎯⎯→ x 460 x 100
⎧
460

6.2. Disminucions percentuals

Una botiga d’electrodomèstics treu en oferta, amb una rebaixa del 15 %,
un televisor que abans costava 900 €. Quant costa, ara, el televisor?

• Primer tipus de resolució

Preu antic → 900 €
15 · 900
Rebaixa → 15 % de 900 = = 135 €
100
preu preu
= – rebaixa → 900 – 135 = 765 €
final antic

• Segon tipus de resolució

sense rebaixa amb rebaixa
⎩
100 ⎯⎯→ 85 100 85 85 · 900
→ →x=
⎨
= = 765 €
900 x 100
⎧
900 ⎯⎯→ x

Aplica-ho
a.124. Calcula els preus d’aquestes peces si s’han a.125. Calcula els preus d’aquestes peces si tenen un
apujat un 8 %: abric 78 €, gorra 22 €, buf 14 €, pan- 22 % de rebaixa: bufanda 15 €, armilla 45 €, camisa
talons 75 €, pijama 30 €. 35 €, pantalons 60 €, corbata 25 €.
GeoGebra

151
 ACTIVITATS
Relació de proporcionalitat 6.4. Indica quines de les magnituds següents
són inversament proporcionals:
6.1. La Mercè ha comprat cinc cromos per a) El nombre de treballadors que descarreguen un
quaranta cèntims. Copia i completa la taula, sabent camió i el temps que tarden.
que tots els cromos de la col·lecció tenen el mateix b) La velocitat d’un cotxe i el temps que tarda a fer
preu: la distància entre dues ciutats.
c) El preu de les pomes i els quilos que en puc com-
Nre. de prar amb els diners que porto.
1 2 3 4 5 6 10 15 20
cromos
d) La capacitat d’un got i el nombre de gots necessa-
Preu ris per omplir una determinada gerra.
0,40
(euros)

6.2. Dos paquets de galetes pesen 0,5 kg.

Copia i completa la taula que relaciona el nombre
de paquets amb el pes:

Nre. de
1 2 3 4
paquets
Pes (kg) 0,500 2

6.5. Copia i indica les parelles de magni-

6.3. Indica quines d’aquestes parelles de
magnituds són directament proporcionals:
a) El pes d’una síndria i el preu que té.
b) L’edat d’una persona i la seva alçada.
c) El temps que camines a velocitat constant i la dis-
tància que recorres.
d) La talla d’uns pantalons i el preu que tenen.
e) El temps que està oberta una aixeta i la quantitat
d’aigua que deixa anar.
f) El preu d’un llibre i el nombre de pàgines que té.
tuds que són directament proporcionals (D), les que
són inversament proporcionals (I) i les que no man-
tenen cap tipus de proporcionalitat (X):
a) El temps que està encès un fanal i la quantitat
d’energia que consum.
b) El nombre de pàgines d’un diari i el preu que té.
c) La velocitat d’un tren i el temps que tarda a anar
de València a Barcelona.
d) El pes d’un formatge i el preu que té.
e) El cabal d’una font i el temps que tarda a omplir
un càntir.
f) El nombre d’anses d’un gerro i la capacitat que té.

6.6. Copia aquesta taula i completa-la de

valors directament proporcionals:

1 2 3 4 5 8 10 15
5 10

Escriu amb aquests valors tres parelles de frac­

cions equivalents.

152
 6

TEMA
6.7. Un grup de cinc treballadors munici- Problemes de proporcionalitat
pals neteja el poliesportiu en 6 hores. directa
Copia la taula i completa-la amb els temps que
tardarien a fer la mateixa feina uns altres grups amb 6.11. Resol per reducció a la unitat. Tres
nombres diferents de treballadors: quilos de pomes costen 3,75 €. Quant costen 4 quilos?

Nre. de Quilos Euros

1 2 3 5 6 10
treballadors
3 3,75
Temps
30 6 1 ?
(hores)
4 ?
Quina relació hi ha entre les dues magnituds con-
siderades? Justifica la teva resposta.
6.12. Dos quilos de peres costen 1,80 €.
6.8. Copia aquesta taula i completa-la de
a) Quant costa un quilo de peres?
manera que les parelles de valors siguin inversament
b) Quant costen tres quilos de peres?
proporcionals:

1 5 10 15 20 30 6.13. Resol per reducció a la unitat:

12 6 a) Dos quilos de patates costen 0,80 €. Quant cos-
ten cinc quilos?
Escriu amb aquests valors tres parelles de frac­ b) Un cangur avança 12 metres en quatre salts.
cions equivalents. Quant avança en 10 salts?
c) Tres barres de pa pesen 600 grams. Quant pesen
6.9. Calcula x, com s’ha fet en l’exemple: dues barres?
6 15 d) Pel lloguer d’una bicicleta durant dues hores pago
a) =  6 · x = 8 · 15 6 · x = 120
8 x 3 €. Quant pagaré si la llogo durant set hores?
x = 120 : 6 = 20
e) Una aixeta oberta durant cinc minuts fa que el
6 30 21 28 nivell d’un dipòsit pugi 20 centímetres. Quant
b) = c) =
10 x 24 x
pujarà el nivell en set minuts?
17 51 14 x f) Per una despesa de 20 € et donen 3 cupons des-
d) = e) =
24 x 21 69 compte. Quants cupons et donaran per una des-
pesa de 140 €?
6.10. Calcula x en cada cas, com en els
exemples: 6.14. Resol amb una regla de tres: Si 100
4 14 6 · 14 g de pernil costen 2,40 €, quant costaran 250 g?
a) = x= = 21
6 x 4
x 2,4 2,4 · 35 Grams Euros
b) = x= = 28
35 3 3 100 2,40
1 5 6 10 2 5 250 ?
c) = d) = e) =
3 x 9 x 6 x
5 7 10 4 5 1
f ) = g) = h) =
6 x 12 x 3 x 6.15. Un tros de formatge de 400 grams
1,2 0,6 1,6 1 0,5 7,5 costa 4,60 €. Quant costarà un altre tros del mateix
i) = j) = k) =
3 x 0,8 x 0,7 x formatge de 320 grams?

153
 6.16. Un motorista que va per una auto-
pista ha recorregut 4,8 km en els últims 3 minuts. Si
no varia la velocitat, quina distància recorrerà en els
propers 10 minuts?
6.17. En Joan i la Carme deixen els seus
cotxes en un aparcament a les 8 del matí. En Joan el
treu a les 12 h i paga 3,40 €. Quant pagarà la Carme
si el treu a les 17 h?
6.22. Resol per reducció a la unitat. De
bon matí, l’aixeta de la banyera aporta un cabal de
3 litres d’aigua per minut i la banyera tarda 15 minuts
a omplir-se. Quant tardarà a omplir-se la banyera al
vespre quan l’aigua té més pressió i l’aixeta aporta
5 litres per minut?

6.18. Una font deixa anar 42 litres d’aigua

en 6 minuts. Quants litres deixarà anar en 15 minuts?

Problemes de proporcionalitat
inversa
6.19. Amb el pa de pessic que ha fet la
mare, en tinc per berenar jo durant 6 tardes. Quant
durarà el pa de pessic ara que vénen els meus cosins
Jordi i Rosa a passar uns dies amb nosaltres?
6.23. Resol per reducció a la unitat: La
Marta, caminant a una velocitat de 4 quilòmetres per
hora, tarda 15 minuts per anar de casa a l’escola.
Quant tardaria si fes el recorregut en bicicleta, a
10 quilòmetres per hora?

6.24. Resol amb una regla de tres: Un

granger té pinso al seu magatzem per alimentar
25 vaques durant 18 dies. Durant quant temps po-
dria alimentar amb aquest pinso 45 vaques?

Vaques Dies
6.20. Tres treballadors municipals netegen 25 18
un parc en una hora. 45 ?
a) Quants treballadors es necessiten per netejar-lo
en mitja hora?
b) I per netejar-lo en vint minuts? 6.25. Un ciclista que avança a 20 km/h
tarda 52 minuts a anar des de la seva localitat al po-
6.21. Dos treballadors recullen el raïm ble veí. Quant tardarà a recórrer el mateix trajecte
d’una vinya en 9 hores. Quant tardarien a fer el ma- una motocicleta que circula a 65 km/h?
teix 3 treballadors?

Treballadors Hores
2 9
1 ?
3 ?

154
 6

TEMA
6.26. Un jar- 6.32. En un taller de confecció s’han fabri-
diner necessita 20 tes- cat 5.880 vestits en 21 dies. Si es manté el ritme de
tos per sembrar els producció, quants vestits es fabricaran en els propers
bulbs que té si en col· 15 dies?
loca 3 en cada test.
Quants en necessitaria 6.33. Les maduixes es venen a 2,30 euros
si col·loqués 4 bulbs el quart. Quant costa un quart i mig de maduixes?
en cada un?
6.34. Les ametlles es venen a 10,50 €/kg.
Quant et cobraran per 230 grams d’ametlles?
Uns altres problemes
de proporcionalitat 6.35. Un autobús de línia a 80 km/h tarda
25 minuts a recórrer la distància que hi ha entre dos
pobles. Quant tardaria si anés a 100 km/h?
6.27. Resol mentalment:
a) Dues capses de galetes costen 4 €. Quant costa- p. inversa
ran tres capses de galetes?
(km/h)
velocitat temps (min.)
b) Dos-cents grams de mortadel·la costen 1,80 €.
 80 25
Quant costen 300 grams de mortadel·la?
100 x
c) Dos jardiners seguen un parc en 3 hores. Quant
tardaria a segar-lo un jardiner? I tres jardiners?
d) Un ciclista, a 20 km/h, tarda 30 minuts a cobrir R 6.36. En el plànol d’una casa, la sala
un determinat recorregut. Quant tardarà una d’estar fa 10 cm de llarg per 7 cm d’ample. Si en la
moto a 60 km/h? realitat la llargada és de 5 m, quina és l’amplada de
la sala d’estar?
6.28. Quatre capses de galetes pesen 2,4 kg.
Quant pesaran cinc capses iguals a les anteriors? 6.37. Dues ciutats, A i B, separades 85 km
en la realitat, estan a 34 cm de distància en un mapa.
6.29. A casa som tres germans i la nostra
Quina serà la distància real entre unes altres dues
ciutats, M i N, separades 12 cm en el mapa?
tia ens ha demanat que netegem el seu jardí. Si ho
fes jo sol, tardaria una hora i mitja. Quant tardaríem
si el netegéssim entre la meva germana i jo?
6.38. Un jardiner, amb la seva màquina
tallagespa, tarda 18 minuts a segar una parcel·la de
I si el netegéssim entre tots tres?
200 metres quadrats. Quina superfície pot segar en
una hora i mitja?
6.30. Un treballador va rebre la setmana
passada 60 € per 5 hores extraordinàries de feina.
Quant rebrà aquesta setmana per només 3 hores ex-
traordinàries?

6.31. Una família de tres membres ha

comprat dos paquets de brics de llet que els duraran
15 dies. Quants dies durarien aquests dos paquets de
llet en una altra família de cinc membres amb el ma-
teix índex de consum de llet?

155
 R 6.39. L’Ainhoa, la Victòria i en Xavi han 6.41. A en David li agrada fer pastissos i
resolt aquest problema: ha demanat a la seva mare una recepta per fer mag-
Amb un dipòsit d’aigua, s’aprovisiona una quadra dalenes.
de 20 cavalls durant 15 dies. Quant duraria el dipòsit
si venguessin 8 cavalls de la quadra? Recepta de les magdalenes
4 ous
Solució de l’Ainhoa
250 grams de sucre
cavalls dies 200 grams de farina
20 15 1/2 got (12,5 cl) d’oli d’oliva
1 15 · 20 = 300 1 sobre de llevat
12 300 : 12 = 25
Ella li dóna la recepta i els motlles, i li diu:
Solució: Per a 12 cavalls l’aigua del dipòsit Amb aquestes quantitats et sortiran unes 20 magda-
durarà 25 dies. lenes. Però jo voldria que en féssim 50, per poder-ne
convidar a unes amigues. Fes els càlculs; és fàcil.
Ajuda en David a calcular la quantitat que neces-
Solució de la Victòria
siten de cada ingredient per fer 50 magdalenes.
cavalls dies
20 15
20 – 8 x
20 15 12 · 15
= x= =9
12 x 20

Solució: Si es venguessin 8 cavalls, l’aigua del

dipòsit duraria 9 dies.

Solució d’en Xavi

cavalls dies
20 15
12 x Problemes  +
20 x 20 · 15
=
12 15
x=
12
= 20 6.42. Un empresari premia tres treballa-
dors amb un incentiu econòmic directament propor-
Solució: Si es venguessin 8 cavalls, l’aigua del cional als anys d’antiguitat a l’empresa. El més gran,
dipòsit duraria 20 dies. que hi porta 20 anys, rep 500 euros. Quant rebran
els altres dos, que porten a l’empresa 15 anys i 8 anys,
Explica què ha fet cada un i valora cada solució respectivament?
tot indicant els errors, quan n’hi hagi.
6.43. Un majorista de fruita seca compra
6.40. Una aixeta, amb un cabal de 12 li- una producció de nous i les envasa, ja sense closca,
tres per minut, ha tardat tres quarts d’hora a omplir en 1.500 bosses d’un quart de quilo. Quantes bosses
un dipòsit. Quin n’ha de ser el cabal perquè ompli el hauria omplert si hagués posat 300 grams en cada
mateix dipòsit en 20 minuts? bossa?

156
 6

TEMA
6.44. Un club de muntanyisme té 280 so- Percentatges
cis. Per cada cinc homes, hi ha tres dones. Quants
homes i quantes dones té el club? Concepte i càlcul de percentatges

6.47. Calcula mentalment en l’ordre en

què apareixen:
a) 30% de 100 b) 8% de 100
30% de 200 8% de 200
30% de 300 8% de 300
c) 15% de 200 d) 5% de 200
15% de 300 5% de 400
15% de 400 5% de 600

6.48. Calcula mentalment:

6.45. Copia i completa, tenint en compte
a) 12% de 400 b) 7% de 300
les dades inicials:
c) 25% de 300 d) 6% de 800
Cinc cavalls, en quatre dies, consumeixen 60 qui-
e) 40% de 200 f ) 10% de 500
los de pinso.

Cavalls Dies Quilos 6.49. Reflexiona i calcula A, B i C en cada

5  4 60 kg cas:
5  1 ? kg a) 8% de 200 = A b) 15% de 300 = A
8% de B = 16 15% de B = 45
1  1 ? kg
C% de 200 = 16 C% de 300 = 45
8  1 ? kg
8 15 ? kg
6.50. Reflexiona i contesta:
a) El 80% dels arbres fruiters d’un hort són pome-
6.46. En un menjador escolar de 75 co- res, i la resta, pereres. Quin és el percentatge de
mensals, s’han consumit 230 quilos de peix en dos pereres?
mesos. b) El 92% dels alumnes han aprovat un examen.
a) Quants quilos de peix consumiran 150 comen- Quin percentatge no ha aprovat?
sals en un mes? c) El 10% dels treballadors d’una empresa estan de
b) Quants quilos consumiran 150 comensals en tres vacances. Quin percentatge està treballant?
mesos? d) Si en comprar un jersei me’l rebaixen el 15%,
quin percentatge pago?

6.51. Calcula amb llapis i paper:

4 · 175 700
a) 4% de 175 = = =7
100 100
b) 9% de 1.200 = c) 10% de 820
d) 12% de 425 e) 32% de 625
f ) 44% de 10.000 g) 90% de 451

157
 6.52. Calcula amb llapis i paper i, després, 6.58. Calcula, com en l’exemple resolt:
comprova amb la calculadora: 1
a) 50% de 18 = de 18 = 18 : 2 = 9
a) 15% de 360 b) 11% de 3.400 2
c) 84% de 5.000 d) 120% de 350 b) 50% de 84
c) 25% de 48
6.53. Calcula i, si el resultat no és exacte,
d) 20% de 35
arrodoneix a les unitats:
a) 14% de 288 b) 57% de 1.522 6.59. Copia i completa:
c) 7% de 3.640 d) 115% de 94 a) Per calcular el 50% es divideix entre ...
b) Per calcular el 25% es divideix entre ...
6.54. En una classe de 30 alumnes, el 80% c) Per calcular el 10% es divideix entre ...
van votar l’actual delegada. Quants vots va rebre la d) Per calcular el 20% es divideix entre ...
delegada?

6.60. Copia i completa:

6.55. El 30% dels 560 arbres que hi ha en
un parc es van plantar l’hivern passat. Quants arbres Percentatge Fracció Nre. decimal
es van plantar l’últim hivern? 52% … …
6% … …
… 22/100 …
… … 0,45
… … 0,03

6.61. Observa una manera ràpida de cal-

cular els tants per cent. Copia i completa les caselles
buides:

200 · 13
13% de 200 = = 26 200 · 0,13 = 26
100
6.56. El 35% d’una població de 20.000
habitants viu en cases de lloguer. Quantes persones 420 · 85
85% de 420 = = 357 …
viuen en una casa pròpia? 100

400 · 35
35% de 400 = = 140 …
Percentatges, fraccions 100

i decimals 350 · 8
8% de 350 = = 28 …
100
6.57. Associa cada percentatge a una frac-
ció, com en l’exemple:
1
a) 50% b) 25%
2
c) 75% d) 10%
e) 5% f ) 20%

158
 6

TEMA
6.62. Copia i completa: 6.67. En un poble de costa de 1.500 habi-
tants, el 65% viu de la pesca. Quantes persones v­ iuen
Per calcular el... Es multiplica per...
de la pesca?
20% 0,20
15% …
43% …
65% …
5% …
2% …

Un percentatge
és una proporció
6.68. El 12% dels 25 alumnes de la meva
6.63. Exercici resolt classe tenen un excel·lent de Matemàtiques. Quants
Calcula el 15% de 280. excel·lents hi ha a la classe?
total part
100 15
⎩
⎨ 100 15 Percentatges: càlcul del total
=
280 x 280 x
⎧
6.69. Calcula mentalment:
280 · 15 a) El 50% d’un nombre és 16. Quin és el nombre?
x= x = 42
100 b) El 25% d’un nombre és 9. Quin és el nombre?
c) El 75% d’un nombre és 15. Quin és el nombre?
Solució: El 15% de 280 és 42.
d) El 20% d’un nombre és 7. Quin és el nombre?

6.70. Reflexiona, copia i completa:

6.64. Calcula com en l’exercici anterior: a) 35% de ... = 245
a) 12% de 250 b) 35% de 760 total part
⎩
c) 2,5% de 120 d) 17% de 2.300 100 35 ⎨100 35
= x = ...
x 245 x 245
⎧
6.65. En un aparcament hi ha 250 cotxes,
b) 5% de ... = 12 c) 15% de ... = 30
dels quals el 20% són blancs. Quants cotxes blancs
d) 18% de ... = 45 e) 32% de ... = 200
hi ha a l’aparcament?

otal
t part 6.71. Reflexiona, copia i completa:
(Cotxes) (Blancs) ⎩ a) 20% de ... = 80 b) 8% de ... = 24
100 20 ⎨ 100 20 c) 15% de ... = 30 d) 25% de ... = 75
⎧ = x = ...
2
50 x 250 x e) 10% de ... = 40 f ) 40% de ... = 80

6.66. En Daniel guanya 1.500 € al mes i 6.72. El 20% dels cotxes d’un aparcament
gasta el 30% en el lloguer del pis. Quant paga de són de color blanc. Si sabem que n’hi ha 30 de
lloguer? blancs, quants cotxes hi ha a l’aparcament?

159
 6.73. En Daniel paga 450 € mensuals pel 6.81. Un poble té 1.500 veïns dels quals
lloguer del pis, la qual cosa suposa el 30% del seu 975 viuen de la pesca. Quin tant per cent són pesca-
sou. Quant guanya al mes? dors?

6.74. El 65% dels veïns d’un poble de cos- 6.82. A la meva classe hi ha 25 alumnes i
ta viuen de la pesca. Quants veïns té el poble, si sa- n’hi ha tres que han tret un excel·lent en Matemàti-
bem que hi ha 975 pescadors? ques. Quin és el percentatge d’excel·lents?

6.75. A la meva classe hi ha tres excel·lents

en Matemàtiques, la qual cosa representa el 12% del Problemes de percentatges
total. Quants alumnes hi ha a la meva classe?
Resol mentalment
Percentatges: càlcul del tant
per cent (%) 6.83. A la meva classe hi ha 30 alumnes,
el 40% són nois i el 60%, noies. Quants nois i quan-
6.76. Copia i completa: tes noies hi ha a la meva classe?
a) El ...% de 200 és 16.
b) El ...% de 300 és 60. 6.84. En una capsa hi ha quatre dotzenes
c) El ...% de 400 és 120. de bombons, dels quals el 25% estan embolicats en
d) El ...% de 200 és 160. paper de plata. Quants bombons embolicats hi ha?
e) El ...% de 500 és 250.
f ) El ...% de 300 és 75. 6.85. En una barriada, hi viuen 400 famí-
lies, de les quals el 75% està pagant la hipoteca del
6.77. Reflexiona, copia i calcula: pis. Quantes famílies tenen una hipoteca?
a) ...% de 180 = 28,8
total part
⎩ 6.86. En un poble, tres de cada quatre ha-
180 28,8 180
⎨ 28,8 bitants viuen de l’agricultura. Quin tant per cent de
= x = ...   
100 x 100 x
⎧
la població viu de l’agricultura?
b) ...% de 80 = 5,6 c) ...% de 175 = 21
d) ...% de 640 = 128 e) ...% de 800 = 240

6.78. Completa amb el percentatge ade-

quat a cada cas:
a) ...% de 70 = 35 b) ...% de 230 = 115
c) ...% de 800 = 200 d) ...% de 370 = 37
e) ...% de 56 = 5,6 f ) ...% de 30 = 6

6.79. En un aparcament hi ha 250 cotxes,

dels quals 30 són blancs. Quin és el percentatge de
cotxes blancs?

6.80. En Daniel guanya 1.500 € al mes i 6.87. La Marta tenia 200 euros a la guar­
paga 450 € pel lloguer del pis. Quin percentatge del dio­la i se n’ha gastat 10. Quin tant per cent dels seus
seu sou li representa el lloguer? estalvis s’ha gastat?

160

6.88. A la meva classe hi ha 28 alumnes, i
un de cada quatre pertany al club per a la defensa del
medi ambient. Quin tant per cent pertany al club?
6.89. En Carles ha tirat 20 vegades a la
cistella i ha encertat 12 pilotes. Quin és el seu per-
centatge d’encerts?
6.90. La Berta ha ficat al forn una safata
amb 80 magdalenes, però les hi ha deixat massa es-
tona i, quan les ha tret, ha vist que algunes s’havien
torrat més del compte. Si en llença un 35 % perquè
estan cremades, quantes magdalenes aprofita?
6.91. La Rosa demana un préstec de
4.000 € per tornar-lo al cap d’un any. Quina quanti-
tat tornarà si el banc li cobra un interès del 5%?
6.92. Un majorista compra un camió de
5.000 kg de préssecs, els selecciona i els envasa per
vendre’ls al detall. Si en la selecció treu el 15% dels
préssecs, quants quilos li queden per a la venda?
Resol amb llapis i paper
6.93. El camió de repartiment deixa al su-
permercat 580 caixes de llet. El 15% són de llet des-
natada. Quantes caixes de llet desnatada s’han rebut?
6.94. A la prestatgeria dels sucs d’un su-
permercat hi ha 900 ampolles. El 25% són de suc de
tomàquet; el 45%, de taronja; el 20%, de pera, i la
resta, de préssec. Quantes ampolles hi ha de cada
tipus?
6
TEMA
6.95. En un teatre de 540 localitats s’han
venut el 65% de les entrades per a la sessió de la nit.
Si cada entrada costa 25 €, quina ha estat la recapta-
ció de la nit?
6.96. Una família compra un frigorífic que
costa 840 €. En paga el 30% al comptat, i la resta, en
6 terminis mensuals sense recàrrec. Quin és l’import
de cada termini?
6.97. Una fàbrica té 245 treballadors. Tres
de cada cinc són dones.
a) Quantes dones hi ha a la fàbrica?
b) Quin és el percentatge de dones entre els treba-
lladors de la fàbrica?
R 6.98. En una escola hi ha matriculats
810 estudiants, dels quals 250 fan activitats extraes-
colars al centre mateix. Assenyala l’afirmació que et
sembla més ajustada a aquesta situació. Justifica la
resposta.
a) Una mica més de la meitat dels alumnes es queda
a fer activitats extraescolars.
b) Aproximadament, el 30% dels alumnes es queda
a fer activitats extraescolars.
6.99. Un equip de bàsquet ha guanyat
aquesta temporada el 65% dels partits jugats. Si sa-
bem que ha guanyat 52 partits, quants partits ha ju-
gat en total?
6.100. Una agència de viatges treu en
oferta un creuer de vacances. Durant la primera set-
mana ven 156 places, la qual cosa suposa el 30%
del total. De quantes places disposa el creuer?
161
 6.101. Un sofà que costava 890 euros
s’ha rebaixat el 40%. Quin és el preu de la rebaixa?
6.102. Per un videojoc que costava 60 €
he pagat 48 €. Quin percentatge m’han rebaixat?
6.106. El gràfic representa la distribució
dels resultats en Matemàtiques del col·legi de l’Anna
en el primer cicle de l’ESO:

6.103. Observa l’aparador i contesta:

a) Quant costa el vestit amb la rebaixa?
b) El jersei rebaixat costa 40 euros. Quant costava
abans de les rebaixes?

Menor que 5 5-6

7-8 9-10

S 20 % a) Calcula el percentatge d’alumnes que ha aprovat

REBAIXE Matemàtiques.
250 € b) Quin és el percentatge de suspesos?
c) Si sabem que 42 alumnes han suspès Matemàti-
ques, quants alumnes té el col·legi de l’Anna en
el primer cicle de l’ESO?
6.104. Un vaixell de pesca ha capturat
dues tones de peix. El 35% de la captura és lluç, que
a la llotja arriba a 5,40 €/kg. Es cobreixen amb el lluç
les despeses d’expedició que són de 3.500 €?

Problemes  +

6.105. La taula recull les respostes dels 6.107. La meva germana Rosa i jo tenim
vint-i-cinc alumnes d’una classe a la pregunta una discussió. Ella ha pagat 40 € per un jersei que
«quants germans tens?»: estava rebaixat el 20%. Volem saber quant costava
sense rebaixar. Però no ens posem d’acord:
0 3 1 1 1 la meva solució la solució de la rosa

2 2 1 2 1 20 % de 40 = 8 preu antic preu nou

1 0 0 2 2 40 + 8 = 8 100 80
el jersei costava 48 € x 40
4 1 0 1 0
el jersei costava 50 €.
2 0 1 1 2
Qui dels dos té raó?
Calcula el tant per cent de les famílies que tenen:
a) Un sol fill. 20% de 48 = ? 20% de 50 = ?
b) Dos fills. Comprova-ho!
c) Més de dos fills. 80% de 48 = ? 80% de 50 = ?

162
 6

TEMA
M tspp A
A
M

D
A
TE CA
M ÀT I C A A P L I

1. Una paella
La Rosa té la recepta d’una paella per a quatre persones:

• 400 g d’arròs
• 12 llagostins
• 16 musclos
• 12 cloïsses
• 800 ml de brou de peix
• 1 ceba
• 1 tomàquet
• 1 all
• 1 bri de safrà
• 1 culleradeta (de cafè) de sal
• 4 cullerades soperes d’oli d’oliva

a) Quines quantitats necessitarà per fer una paella per a vuit persones? I per a dotze?

2. Visita de diumenge
La família de la Paula va el diumenge a dinar a casa
de l’àvia, que viu en una població pròxima, a 20 qui-
lòmetres de distància.
S’hi desplacen en cotxe. Condueix la mare i, com
que no li agrada córrer, tarden 30 minuts.

a) Quina ha estat la velocitat mitjana durant el viat­ge?

b) Quants minuts haurien tardat, a aquesta velocitat,
si el trajecte hagués estat de 30 quilòmetres?
c) Quant haurien tardat a arribar a casa de l’àvia si
haguessin anat al doble de velocitat?

163
 3. Percentatges a la granja
Un ramader té 200 vaques, de les quals tenim la informació següent:

• Trenta són vedelles joves de menys d’un any d’edat.

• El 90% estan vacunades contra la febre bovina.
• El 65% estan en plena producció de llet.

Ara respon:

a) Quin és el percentatge de vedelles?

b) Quantes vaques encara no han estat vacunades?
c) Quantes estan en plena producció de llet?

4. Rebaixes
La Laura va a comprar a les rebaixes.

a) En una botiga veu un jersei que costava 50 €, però està rebaixat un 30%. Quant pagarà, si decideix
comprar-lo?
b) També veu una gavardina que costava originalment 200 euros, però, amb la rebaixa, queda per 170 euros.
Quin percentatge s’ha rebaixat en la gavardina?
c) Finalment, en una sabateria paga 72 € per unes botes que tenien un descompte del 10%. Quant costa-
ven les botes sense rebaixar?

Amb les dades d’aquesta activitat, o amb altres dades que tu t’inventis, pensa una altra pregunta per plan-
tejar-la a un company o companya de la classe. Resol-la tu primer per comprovar que estigui ben plante-
jada i per saber quina és la resposta correcta.

164
 6

TEMA
FAIG BALANÇ
Identifiques relacions de proporcionalitat entre Coneixes el concepte de percentatge i la relació
magnituds? que manté amb les fraccions i amb els nombres
decimals?
1. Indica si hi ha relació de proporcionalitat directa
o inversa en aquestes parelles de magnituds: 5. Copia i completa la taula següent:
a) La velocitat d’un cotxe i el temps que tarda a arri-
bar al seu destí. % 30% ... 20% ... ...
b) El pes d’un llibre i el preu que té. Fracció 3/10 7/10 ... 1/2 ...
c) El nombre d’hores treballades i el sou rebut. Nre.
... 0,7 ... ... 0,25
decimal
Saps completar taules de proporcionalitat directa i
inversa? Saps calcular percentatges?

2. Copia i completa aquestes taules de proporcio- 6. Calcula:

nalitat: a) 10% de 48 b) 30% de 350 c) 65% de 520

Proporcionalitat directa Resols diferents tipus de problemes de percentatges?

1 2 3 4
... 30 ... ... 7. Un col·legi té 585 estudiants. El 60% es queda al
menjador. Quants estudiants utilitzen aquest servei?

Proporcionalitat inversa 8. La Marta ha comprat

1 2 3 4 aquesta camisa que costa-
... 30 ... ... va 35 €, però estava rebai-
xada el 20%. Quant ha pa-
gat finalment per la camisa?
Apliques el mètode de reducció a la unitat
i la regla de tres per resoldre problemes
de proporcionalitat?

3. Resol per reducció a la unitat: Tres treballadors

descarreguen una furgoneta en 20 minuts. Quant
tardarien a fer la mateixa feina dos treballadors?
4. Resol amb l’ajuda de la regla de tres: Un tros de
formatge de 375 grams ha costat 4,50 €. Quant cos-
tarà un altre tros de 200 grams?
9. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions
de les activitats anteriors i explica com t’ha anat:
Quines activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna
que hagis fet malament? Per què? Explica alguna de
les coses que has après en aquesta unitat.

www 5. Solucions

165
 Organitza els teus coneixements

RELACIÓ DE PROPORCIONALITAT
ENTRE MAGNITUDS

⎩
a—m ⎨ a=m a—m
b—x
⎧
b x b—x

m·b a = x =x=a·m
x= b m b
a
VALORS
INVERTITS

PERCENTATGES

35 % de 240 =
= (240 : 100) · 35 =
= 2,4 · 35 = 84

Atenció!
Ara ja has de saber resoldre les activitats 6, 7 i 8 de la pàgina 141. Comprova-ho.

166
 6

TEMA
I per acabar…
Informa’t
Si t’hi fixes, quan hi ha rebaixes a les botigues, veuràs que els dependents, acostumats als descomptes, fan el
càlcul molt de pressa amb una sola operació.

El 90 % de 780… El 88 % de 2.800…

El 85 % de 384…
REBAIXAT
10 %
384 € 2.800 €

780 €
REBAIXAT REBAIXAT
15 % 12 %

Per exemple, per calcular el cost d’una camisa de 65 €, rebaixada un 20%, fan:

65 × 0,80 = 52 AIXA
REB 0 %
T
Vostè només
2
La justificació és senzilla: paga el 80 %.
Li val 52 €.
–  Si et rebaixen un 20%, pagues el 80%.
–  Es tracta, doncs, de calcular el 80% del preu.
–  Per fer-ho, multipliquem el preu per 0,80. 80
recorda: 80% → → 0,80
• Quant valdran els productes següents: 100
A B C
REBAIXA 35% REBAIXA 6%
REBAIXA 20%
70 € 24 € 175 €

Sigues sistemàtic
N’hi ha quatre com aquest. I com aquest, només un.
Quants quadrats es poden construir amb
→ 4 Els veus? →1
els vèrtexs sobre una trama de 3 × 3 punts?

Total:
→1
4 + 1 + 1 = 6 quadrats

Quants quadrats es poden construir amb 1r Fes proves en un paper quadriculat.

els vèrtexs sobre una trama de 4 × 4 punts? 2n Analitza ordenadament, i dibuixa tots els tipus de
quadrats.
3r Compta i anota: Quants n’hi ha de cada tipus?
4t Expressa-ho com s’ha fet a dalt.

167
 PROJECTE 2
Mel d’abelles
El pare de la Maite és apicultor. Va heretar
l’ofici del seu pare i del seu avi. Produeix mel
ecològica de qualitat excel·lent, molt cotitzada en
el mercat. La mel, una vegada extreta, s’envasa en
pots de diversos formats, des dels grans de quilo,
als minis de 20 grams per a racions individuals.

1 quilo 500 g 300 g 20 g

1. Expressa amb un nombre decimal i amb una fracció el pes de cada pot en quilos.

500 g        300 g        20 g   

2. Copia i expressa el pes del pot més petit en les unitats que es proposen en la taula:
kg Dècimes de kg Centèsimes de kg Mil·lèsimes de kg
... ... ... ...
  20 g  

3. A quin preu surt el quilo de mel en els pots de 500 g? I en els de 300 g? I en els de 20 g?
4,40 €

2,85 €

0,30 €

       

168
 2

PROJECE
4. Els pots de 500 g es comercialitzen, per a botigues i supermercats, en caixes de 20 envasos i els de 300 g
en caixes de 30. A més, tenen una rebaixa del 30% amb relació al preu de venda al públic.
Un supermercat ha fet una comanda de tres caixes de pots de 500 g.
a) Quina d’aquestes expressions et dona l’import de la factura que va pagar el supermercat per la mel?

20 · 4,40 · 30
30 · 2,85 · 0,75
100

3 · 20 · 4,40 · 30 3 · 20 · 4,40 · 70
100 100

b) Resol l’expressió que has triat.

5. La pastisseria del barri va comprar una caixa de

vint pots de quilo i ja n’ha consumit vuit. Expressa la
part de la caixa que queda:
a) Com una fracció.
b) Com un percentatge.

6. L’Àlex va comprar fa dues setmanes un pot de mel

d’1 quilo. La primera setmana va consumir la tercera
part del pot, i durant la segona, les dues cinquenes
parts del pot.
a) Quina fracció del pot li queda?
b) Quanta mel té encara?

7. Ahir van començar la recol·lecció de la mel de la

collita de tardor. Dels 45 primers ruscos s’han obtin-
gut 369 quilos de mel. D’acord amb aquestes dades,
quina collita poden esperar dels 400 ruscos que hi ha
en total?

8. De la mel que ha entrat avui a la nau d’envasat,

s’han fet servir les dues terceres parts per omplir pots
de quilo, i les tres quartes parts del que quedava, per
als pots de mig quilo. La resta, que eren 10  quilos,
s’ha envasat en pots de 20 g.
Quants quilos s’han envasat en total?

169
 TEMA 7
RECTES I ANGLES

Una mica d’història

Els antics historiadors grecs van atribuir als egipcis la invenció de la geometria. Se sap que cada any,
a causa del creixement del riu Nil, els límits dels camps de cultiu s’esborraven i havien de restau-
rar-los en anar-se’n l’aigua.
Aquesta activitat, repetida any rere any en milers de parcel·les, va afavorir grans avenços en la
pràctica de la geometria i de l’agrimensura. Aquests i altres progressos de caràcter utilitari, mantin-
guts i incrementats durant segles, van desembocar en un nivell molt alt de la geometria pràctica.

Mentre els egipcis es fixaven en la terra, els babilonis contemplaven el cel. Per això, aquests van
progressar menys que aquells en geometria però van ser magnífics astrònoms. L’observació del fir-
mament va comportar un gran domini de la mesura d’angles, imprescindible per controlar les estre-
lles i els seus moviments.

El nostre actual sistema de mesures d’angles està basat en el que van dissenyar els babilonis fa
més de tres mil anys.

170
Abans de començar, utilitza el que ja saps
1. Aquesta noia està construint una paret amb maons. Per
fer-ho es val d’un nivell i d’una plomada.
 La plomada indica la direcció vertical (perpendicular al
terra). El nivell marca la direcció horitzontal (paral·lela
al terra).
 Quin tipus d’angles aconsegueix la noia amb el nivell i
la plomada?

2. El serrabiaixos és una eina que serveix per tallar llistons de

fusta amb angles de 90º o de 45º, segons el que convingui.

Per completar aquesta taula al fuster li queden quatre llis-

tons. Pensa com serà cada un.

3. b

Observa el teu escaire i el teu cartabó. Descobreix com són els angles de cada un d’aquests
instruments.

Però encara n’has d’aprendre més

Expressaràs els angles en graus (º), minuts (') i segons (''). Aprendràs noves relacions angulars, com
ara les que es produeixen en els polígons i en les circumferències.

4. Com es divideix entre 7 l’angle 23º 45' 51''?

5. B Si sabem que AD és un diàmetre i que els arcs AB, BC, CD i DE són
C
iguals, esbrina quant mesuren els cinc angles del pentàgon.
A

www 1. Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on

també podràs trobar activitats per posar-los en pràctica.

171
 1. Mediatriu i bisectriu
1.1. Mediatriu d’un segment
La mediatriu d’un segment és la recta perpendicular al segment en el seu
punt mitjà. Els punts de la mediatriu, per tant, equidisten (estan a la ma-
teixa distància) dels extrems del segment:
— — — —
PA = PB QA = Q B
—
PA és el segment d’extrems P i A. PA és la longitud del segment.
–– La mediatriu es pot traçar amb un regle graduat i un escaire. m
P
• Amb el regle graduat calculem el punt mitjà, M, del segment.
• Amb l’escaire tracem la recta perpendicular a AB en M.
A B
–– També es pot fer amb un regle i un compàs. Observa els passos:
Q
m
P P

M
A B A B A B

P’ P’ A M B

1.2. Bisectriu d’un angle

La bisectriu d’un angle és una semirecta que divideix l’angle en dos an-
gles iguals. Els punts de la bisectriu, per tant, equidisten (estan a la ma-
teixa distància) dels costats de l’angle:
— — — —
PR = PS QR' = QS'

Observa com es traça una bisectriu amb regle i compàs:

r

R' b

P P b R Q
P

s
S S'

Aplica-ho
a.126. Traça un segment AB en el teu quadern. Di-
buixa’n la mediatriu m amb l’ajuda del regle i del
compàs, i indica-hi un punt Q en m. Comprova,
mesurant-ho amb el compàs, que QA = QB.
a.127. Dibuixa en el quadern un angle de costats r
i s. Construeix la bisectriu, b, amb ajuda del regle
i del compàs. Assenyala un punt, P, en b. Traça les
perpendiculars, PR i PS, des de P als costats i com-
prova que PR = PS.

172
 7

TEMA
2. Relacions angulars
2.1. Angles de costats paral·lels
Recorda Dos angles els costats dels quals són paral·lels o bé són iguals o són su-
• Dos angles són com- plementaris.
plementaris quan la
suma dels dos fa 90°.
• Dos angles són su-
plementaris quan la
suma dels dos fa 180°.
• Dos angles són con-
secutius quan tenen 2.2. Angles que es formen quan una recta talla
el mateix vèrtex i un dues rectes paral·leles entre si
costat comú.
• Dos angles són adja- Si una recta talla dues rectes paral·leles, es formen vuit angles, molts
cents quan són con- dels quals són iguals entre si, ja que els seus costats són paral·lels.
secutius i comple- s ∧ ∧
mentaris. • 1 = 3 perquè estan oposats pel
4 1
vèrtex.
∧ ∧ ∧ ∧ ∧ ∧
r1 3 2 Per això mateix: 2 = 4, 5 = 7 i 6 = 8
8 5

r2 6 s
7
1

∧ ∧ r1
Els angles 1 i 5 són corresponents perquè
estan a la mateixa posició respecte a r1 i r2: 5
r2 ∧ ∧
1=5

Aplica-ho ∧ ∧ ∧ ∧ ∧ ∧
s També ho són 2 i 6, 3 i 7 i 4 i 8.
4 s 1 ∧ ∧
a.128. D’aquests angles, di- 1 Els angles 1 i 7 són alterns externs perquè
4
gues-ne dos que siguin iguals r1 es troben en costats diferents de la recta s (al-
pel fet de ser: r1 terns) i en la zona exterior de les dues paral·le­
∧ ∧
r2 6 1=7 les (externs).
r2 7 ∧ ∧
B
C
F
G 7 6 s També són alterns externs 4 i 6.
A E s
D H
∧ ∧
r1 3 2 Els angles 3 i 5 són alterns interns perquè es
a) Oposats pel vèrtex. r1 8 3 5 2 troben en costats diferents de la recta s i en
b) Corresponents. 8 5
r2 ∧ ∧ la zona interior de les paral·leles.
c) Alterns interns. r2 3=5 ∧ ∧
També són alterns interns 2 i 8.
d) Alterns externs.
www 2. Angles que es formen quan una secant talla dues rectes paral·leles

173
 3. Mesura d’angles
Recorda que un angle recte fa 90°. Per tant, els angles pla i complet fan
180° i 360°, respectivament.
Sabies que…?
Minutus, en llatí,
Angle recte Angle pla Angle significa menut, diminut,
complet i així és com anomenem
90° 180° 360° aquest petit angle
d’1/60 de grau.

En haver de denominar
El grau (1/90 d’angle recte) és la unitat de mesura dels angles.
un angle encara més
Per afinar en mesurar-los, s’utilitzen els submúltiples del grau:
petit, se’l va anomenar
1
minut → 1' =
de grau. És a dir, 1° = 60'. segon tros menut, és a
60
dir, segona vegada petit,
1
segon → 1" = de minut. És a dir, 1' = 60". més petit encara. És
60
el segon, 1/60 de
A aquests graus se’ls anomena sexagesimals per la manera de divi-
minut = 1/3.600 de
dir-se, de 60 en 60. El sistema de numeració sexagesimal, antiquíssim,
grau.
s’origina, possiblement, en una manera de comptar basada en els cinc
dits d’una mà i en les dotze falanges dels dits índex, del mig, anular i
petit de l’altra mà (5 · 12 = 60).

3.1. Instruments de mesura d’angles

Per mesurar angles dibuixats en un paper s’utilitza el transportador.

40 30
60 50 20
70 10
80
100 90 80 70 90
110
0

0 60
12
0
10

0 50
13
110
0

40
14

130 120

136°
50

30
01

20
180 170 16

150 140
10

47°
0

160
0
17
80 1

Hi ha altres instruments, molt més precisos per mesurar angles:

Aplica-ho
a.129. Amb l’ajuda del trans-
portador, dibuixa en el teu qua-
dern angles de 40°, 55°, 110°
i 175°.
A B C
a.130. Calcula l’angle suple-
El sextant (A) s’utilitza per mesurar angles al mar i en les observacions astronòmiques. mentari dels angles que has di-
El teodolit (B) serveix, especialment, per mesurar angles sobre el terreny. El goniòme-
tre (C) s’utilitza per mesurar els cristalls i els angles dels ossos de les mans, dels genolls...
buixat en l’activitat anterior.
GeoGebra

174
 7

De complex a incomplex
• graus × 60 → minuts
• minuts × 60 → segons
• graus × 3.600 → segons
TEMA
3.2. Passar de forma complexa a incomplexa
Per passar un angle determinat de forma complexa (diverses unitats) a
incomplexa (una sola unitat), has de tenir en compte:
• Per passar de graus a minuts, es multiplica per 60.
• Per passar de minuts a segons, es multiplica per 60.
• Per passar de graus a segons, es multiplica per 60 · 60 = 3.600.

Exercici resolt
Quants segons són 73° 13' 48"?
Aplica-ho
a.131. Passa a segons: • Passem els graus a minuts (els multipliquem per 60) i els minuts a segons:
a) 34° 12' 56'' 73° = 73 · 60' = 4.380'   4.380' = 4.380 · 60" = 262.800"
b) 41° 47' 13'' O, millor, passem directament els graus a segons; els multipliquem
c) 01° 03' 08'' per 3.600:
d) 69° 09' 45'' 73° = 73 · 3.600" = 262.800"
e) 51° 22' 05''
• Passem els minuts a segons i sumem els segons que tenim:
f) 19° 44' 31''
13' = 13 · 60" = 780"
73° 13' 48" = 262.800" + 780" + 48" = 263.628"

D’incomplex a complex 3.3. Passar de forma incomplexa a complexa

Segons 60 Per passar un angle expressat de forma incomplexa a forma complexa,
s" Minuts has de tenir en compte:
⎧
⎨
⎩

▼
Minuts 60 • Si es divideixen els segons entre 60, en el quocient s’obtenen mi-
m' g° nuts i la resta són els segons que queden.
• Si es divideixen els minuts entre 60, en el quocient s’obtenen graus
Segons = g° m' s" i la resta són els minuts que queden.

Exercicis resolts
1. Passa 263.628" a graus, minuts i segons.
2 6 3 6 28" 60
2 3 6 4393' ▼
⎧
⎨
⎩

Aplica-ho
a.132. Passa a forma complexa:
a) 28.537'' b) 65.348''
c) 13.972'' d) 6.784''
a.133. Calcula quants dies són
604.800 segons.
5 6 2 4 3 9 3' 60
2 2 8 1 9 3 73°
4 8" 1 3'
En dividir 263.628 entre 60, el quocient obtingut són minuts: 4.393'. La
resta són els segons que queden sense agrupar: 48".
Dividim els minuts per 60. El quocient obtingut són graus, i la resta,
els minuts que queden sense agrupar: 13'.
Solució: 263.628" = 73° 13' 48".

175
 4. Operacions amb mesures angulars
4.1. Suma Mesures de temps: suma
Se sumen per separat els segons, els minuts i els graus. Després es fa la Les operacions amb mesures
conversió que convingui perquè no hi hagi més de 59' ni més de 59". de temps són similars a les an-
gulars:

Exercici resolt 7 h   15 min   43 s

Resol aquesta suma: 56° 38' 11" + 46° 37' 3" + 119° 48' 52". + 12 h   53 min   28 s
66" són 1' (que se 124' són 2° (que passen a la 19 h   68 min   71 s
suma als anteriors) i 6". columna corresponent) i 4'.
56° 38' 11" 221° 123' 66" 221° 124' 6" ▼ ▼ ▼

46° 37' 3" ▼ ▼ ▼

20 h    9 min   11 s
▼
+ 119° 48' 52" 1' 6" 2° 4'
221° 123' ➡
66" 221° 124' ➡
6" 223° 4' 6"
Solució: 223° 4' 6".
Mesures de temps: resta

12 ▼h   15 min   29 s
4.2. Resta ▼ ▼
–  9 h   24 min   46 s
Es resten successivament els segons, els minuts i els graus si aquestes
operacions són possibles.
11 h   74 min   89 s
Si alguna operació no és possible, perquè el subtrahend és més gran
–  9 h   24 min   46 s
que el minuend, s’opera com en els exercicis resolts que hi ha a conti-
2 h   50 min   43 s
nuació.

Exercicis resolts
1. Resol aquesta resta: 56° 38' 11" – 32° 43' 56". Aplica-ho
No es poden restar 38' – 43' ni tampoc 11" – 56". Per tant, canviem, a.134. Fes aquestes sumes:
en el minuend, un grau en minuts i un minut en segons: a) 35° 27' 14'' + 62° 48' 56''
56° 38' 11" → 55° 98' 11" → 55° 97' 71". Així: b) 62° 46'' + 25' 43'' + 39° 58'
56° 38' 11" 55° 97' 71"
– 32° 43' 56" ➡ – 32° 43' 56" a.135. Si ara són les 12.25 del
23° 54' 15" dia 14 i falten 219 h 154 min
60 s per fer el festival de l’esco-
2. Troba el complementari de l’angle 47° 13' 42". la. Quin dia i a quina hora se
celebrarà?
90° 89° 60' 89° 59' 60"
– 47° 13' 42" ➡ – 47° 13' 42" ➡ – 47° 13' 42"
a.136. Fes aquestes restes:
42° 46' 18"
a) 82° 2' 7'' – 39° 43' 27''
Solució: L’angle que busquem és 42° 46' 18". b) 56° 14' – 34° 42''
GeoGebra

176
 7

TEMA
4.3. Multiplicació d’un angle
per un nombre natural
Es calculen, primer, els productes de segons, minuts i graus pel nombre
Mesures de temps:
multiplicació enter. Després, es fan les conversions necessàries.

11 h   38 min   42 s
Exercici resolt
×7
Calcula la multiplicació: (35° 46' 11") · 7.
77 h    266 min    294 s
3 5 ° 4 6 ' 1 1"
▼ ▼ ▼ × 7 × 7 × 7
81 h   30 min   54 s
2 4 5 ° 3 2 2 ' 7 7 "
▼ ▼
→
1' 17" 77" són 1' i 17"
323'
▼

5°
▼
23' 323' són 5° i 23'
⎯⎯⎯⎯→
250°

Solució: (35° 46' 11") · 7 = 250° 23' 17"

Mesures de temps: divisió 4.4. Divisió d’un angle entre

13 h 15 min 2 un nombre natural
0 s    6 h  37 min  30 s
Es divideixen els graus, i la resta es passa a minuts, que s’afegeixen als
que hi havia. Es fa el mateix amb els minuts. Finalment, es divideixen els
segons.

Aplica-ho Exercici resolt

a.137. Calcula:
a) 45° 23' 12'' · 23
b) 16° 44' 18'' · 9
a.138. Calcula:
a) 35° 43' 6'' : 4
b) 542° 15' 37'' : 3
a.139. El temps de regatge que
s’assigna a 4 pagesos és de 3 ho-
res i 15 minuts. Quant temps
correspon a cada pagès, si se’l
reparteixen equitativament?
Calcula la divisió següent:
(123° 45' 26") : 7.
123° 45' 26" 7
53° 17° 40' 46"
4 · 60' = 240' 4° → 240'
285'
5 · 60"  5' → 300"
= 300"
326"
4"
⎧ Quocient → 17° 40' 46"
Solució: ⎨
⎩ Residu ⎯⎯→ 4"

177
 5. Angles en els polígons Angles d’un triangle

5.1. Suma dels angles en un triangle

Per trobar la suma dels angles d’un triangle qualsevol, tracem per un
dels seus vèrtexs la paral·lela amb el costat oposat i raonem de la mane-
ra següent: Retalla un triangle qualsevol i
pinta cada vèrtex d’un color per
les dues cares. Marca els punts
a b a b mitjans de dos dels costats.

c c

Els angles de color morat són iguals ja que són alterns interns en tallar les
paral·leles per la recta a. Passa el mateix amb els blaus i la recta b. Ara,
comprovem que entre els tres completen un angle pla; és a dir, sumen 180°. Doblega el triangle per la línia
que uneix els punts mitjans.
La suma dels tres angles de qualsevol triangle fa 180°.

5.2. Suma dels angles d’un quadrilàter

B 
Mitjançant una diagonal, el qua-
drilàter es divideix en dos trian- Doblega els altres dos vèrtexs.
gles. En coincidir els tres angles, com-
A La suma dels angles de cada provem que fan 180°.
triangle fa 180°.
Els angles dels dos triangles
D C sumen 180° · 2 = 360°.

La suma dels angles de qualsevol quadrilàter fa 360°.

Com que els quadrats i els rectangles tenen quatre angles iguals, cada
un fa 360° : 4 = 90°, com ja sabíem. Aplica-ho
a.140. Calcula la mida dels an-
Exercici resolt gles d’un triangle rectangle si
Un angle d’un trapezi rectangle fa 37° 11'. Què mesuren els altres angles? un dels angles fa 42° 36'.
Els quatre angles sumen 360°. Dos dels angles són rectes. Els altres dos
sumen, per tant, 180°. Calculem l’angle desconegut: a.141. Calcula la mida dels an-
gles d’un trapezi isòsceles si un
90°
?
180° 179° 60' dels seus angles fa 34°.
    – 37° 11"
➡ – 37° 11'
90° 37° 11' 142° 49' a.142. Calcula la mida dels an-
C gles d’un trapezi rectangle si
El quart angle fa 142° 49'. un dels seus angles fa 56°45'.

178
 7

TEMA
5.3. Suma dels angles d’un pentàgon
Tracem dues diagonals per descompondre el pentàgon en tres triangles.
Els angles de cada triangle sumen 180°. Entre els tres, els angles
sumen 3 · 180° = 540°. Per tant, els angles de tots els pentàgons su-
men 540°.

Els cinc angles de qualsevol pentàgon sumen 540°.

Així, cada angle d’un pentàgon regular (tots els angles són iguals) fa
540° : 5 = 108°.

5.4. Angles d’un polígon qualsevol

Aplica-ho
a.143. Calcula raonadament
la mida dels angles d’un octà-
gon regular descomponent-lo
en triangles.
a.144. Calcula la mida dels
angles d’un polígon regular de
12 costats.
Com el pentàgon, l’hexàgon es pot descompondre, per mitjà de diago-
nals, en 4 triangles. Els seus angles sumaran, per tant, 4 · 180° = 720°.
Així, en un hexàgon regular, cada angle fa 720° : 6 = 120°.
El que hem fet amb quadrilàters, pentàgons i hexàgons, ho podem
generalitzar per a polígons de n costats, com veiem a continuació:
Un polígon de n costats es pot descompondre
en n – 2 triangles. La suma de tots els seus an-
gles és de (n – 2) · 180°.
Cada angle d’un polígon regular de n cos-
tats fa:
(n – 2) · 180°
n

Exercici resolt
Esbrina quant sumen tots els angles d’un decàgon qualsevol i quant fa cada angle d’un decàgon regular.
RESOLUCIÓ RAONADA

 es d’un dels vèrtexs d’un decàgon es dibuixen 7 diagonals que parteixen la figu-
D
ra en 8 triangles. La suma dels angles de cada triangle fa 180°. Per tant, la suma de
tots els angles del decàgon fa 180° · 8 = 1.440°.
Si el decàgon és regular, cada un dels angles fa 1.440° : 10 = 144°.

RESOLUCIÓ APLICANT LES FÓRMULES

Suma de tots els angles d’un decàgon = 180° · (10 – 2) = 180° · 8 = 1.440°.
180° (10 –2)
Angle del decàgon regular = = 144°
10
www 3. Angles en els polígons
GeoGebra

179
 6. Angles en la circumferència
6.1. Angle central i angle inscrit
en una circumferència
Relacionarem mesures d’angles amb arcs de circumferència. A
Els angles AOB i DOC que veus a la figura de la dreta són angles
centrals perquè tenen el vèrtex al centre O de la circumferència. Abasten O
B
els arcs AB i DC, respectivament.
D
Un angle central és el que té el vèrtex A C
al centre d’una circumferència.
A un arc de circumferència se li pot
associar una mesura angular. La mesu- ANGLE ARC
ra angular d’un arc de circumferència O CENTRAL M
és la de l’angle central corresponent:
B A
AB = AOB

B
Un angle inscrit en una circumferència és el que té el vèrtex sobre la
circumferència i els seus costats la tallen.
Els tres angles de la figura de la dreta estan inscrits en la circumferèn-
cia i abasten el mateix arc MN. N
C

6.2. Igualtat dels angles inscrits que abasten

el mateix arc
Retalla tres circumferències idèntiques.

Marca en les tres En cada una, retalla amb les tisores un angle que
el mateix arc. abasti l’arc.

Solapa els tres angles; fes-ne coincidir els vèrtexs i un dels costats:
comprovaràs que els tres angles són iguals.

Dos o més angles inscrits en una mateixa circumferència i que abas-

ten el mateix arc són iguals.

180
 7

TEMA
6.3. Mesura d’un angle inscrit
Mesura amb el transportador els angles següents i comprova les rela­
cions que s’estableixen entre ells:
M
M

M
A 60° O 120° O 40° A 90° O 180°

20° N
A
N N
1 1 1
MAN = MON MAN = MON MAN = MON
2 2 2

La mesura d’un angle inscrit és igual a la meitat de la mesura de l’arc que

abasta:
1 1
MAN = MON = MN
2 2

6.4. Angle que abasta una semicircumferència

N Els angles MAN i MBN que pots veure a l’esquerra estan inscrits en la
B circumferència i abasten un arc de 180°. Tots dos mesuren, per tant, 90°.
90°

O Qualsevol angle el vèrtex del qual estigui situat en una circumferència i

A 180°
90° els costats del qual passin pels extrems d’un diàmetre és recte.

M
Exercici resolt B
Quant mesura cada un dels sis arcs marcats C
A
en la circumferència? Digues el valor dels
angles marcats en vermell.
Aplica-ho F D
a.145. Calcula el valor de l’an- E
gle o dels angles que es dema-
nen en cada figura: Els sis arcs, AB, BC, CD, DE, EF, FA, són iguals. Per això, cada un me-
a) b) sura 360° : 6 = 60°.
^
B Els cinc angles marcats tenen el vèrtex en la circumferència i els seus
^ 40°
A 100° costats la tallen. Són, per tant, angles inscrits. La mesura de cada un és
la meitat de la mesura de l’arc que abasten. Per tant:

c) ^
d) E i F abasten un arc de 60° → E = F = 60° : 2 = 30°.
^ C 60°
B
^
^
E A abasta un arc, CE, de 2 · 60° = 120° → A = 120° : 2 = 60°.
A
150° ^
D
B abasta un arc, CF, de 3 · 60° = 180° → B = 180° : 2 = 90°.
D abasta un arc, CE, de 4 · 60° = 240° → D = 240° : 2 = 120°.
www 4. Angles en la circumferència

181
 7. Simetries en les figures planes
En la naturalesa, en la tècnica, en l’art, en el món quotidià estem envol-
tats de figures simètriques. És interessant estudiar-les.

7.1. Simetries respecte a un eix

Plega un full de paper. Retalla-hi un motiu qualsevol... i desplega’l.

Hauràs obtingut una figura simètrica respecte a un eix. Cada meitat Fer simetries
és com la imatge de l’altra meitat en un mirall.

En una simetria respecte a un eix, o simetria axial: e

• La recta e s’anomena eix de simetria.

A A'
• A i A’ són simètrics respecte a e, perquè e és
la mediatriu del segment AA’. El mateix passa
amb B i B’.
• Cada punt de l’eix és simètric de si mateix:
B B'
C = C’.
C = C'
Posa’t al davant d’un mirall
La simetria de les figures planes s’aprecia a primer cop d’ull, i acos- com el noi que està d’esquena.
tuma a ser fàcil identificar-ne l’eix de simetria. Tanmateix, pot ser de La teva amiga et veurà així:
gran ajuda valer-se d’un mirall per comprovar si una recta determinada
és o no eix de simetria d’una figura.
Així, per exemple, de les cinc figures següents, la primera, la segona
i la quarta tenen eix de simetria:

La tercera i la cinquena, en canvi, no en tenen.

182
 7

TEMA
7.2. Figures amb més d’un eix de simetria
Aquestes figures tenen dos, tres i cinc eixos de simetria, respectivament:

90°
36°
60°

Si una figura té n eixos de simetria, es tallen en un punt i cada dos eixos

180°
contigus formen un angle de .
n

Cristall de gel observat al microscopi.

7.3. Com es construeix una figura amb més
d’un eix de simetria
Dos eixos

Un plec. Un altre plec Es retalla una

S’estén.
perpendicular figura en una
a l’anterior. cantonada del
Tres eixos paper.

Aplica-ho
a.146. Completa en el teu qua- Un plec Dos plecs formant angles Es retalla S’estén.
dern la figura de sota de mane- de 60º amb l’anterior. una figura.
ra que tingui els dos eixos de
simetria indicats.
Exercici resolt
Dibuixa tots els eixos de simetria d’aquestes figures:

Té un únic eix Té dos eixos

de simetria. de simetria.
e1

Té 3 eixos Té 4 eixos
de simetria. de simetria
e2

www 5. Eixos de simetria

183
 ACTIVITATS
Construccions 7.7. Passa a forma complexa:
a) 32.220''
7.1. Traça, amb regle i compàs:
b) 59.233''
a) Dibuixa un segment de 6 cm i traça-hi la mediatriu. c) 9.123''
Quina és la propietat dels punts que la formen?
b) Dibuixa amb el transportador, un angle de 68° i
traça-hi la bisectriu.
7.8. Copia i fes les sumes següents:

Comprova que obtens dos angles de 34°. a)   32° 18' 22''

c) Un angle de 60° sense fer servir el transportador. + 85° 31'  7''
d) Un triangle els tres angles del qual facin 60°.
b) 26° 19' 15''
e) Un triangle semblant al del cartabó. Els angles,
+ 2°  48'  36''
per tant, han de mesurar 60°, 90° i 30°.
f) Un triangle els angles del qual facin 45°, 45° i c) 24° 16' 27''
90°. A quin instrument de dibuix s’assembla? 34'  13''
+  3°  9' 20''

Operacions amb mesures

7.9. Copia i resol aquestes restes:
angulars
a) 102° 54' 27''
7.2. Expressa en minuts: – 59° 25' 37''
a) 5° b) 7° c) 18°
b) 35°  1' 46''
– 32° 51' 49''
7.3. Passa a segons aquestes expressions:
a) 3' b) 5' c) 93°     23''
c) 10' d) 15' – 28°  23'  00''

7.4. Transforma en minuts les quantitats se-

güents: 7.10. Copia i fes les multiplicacions se-
a) 120'' b) 180'' c) 3.600'' güents:
a) (18° 12' 3'') · 4
7.5. Passa a graus les expressions següents: b) (13° 2' 35'') · 5
a) 60' c) (36° 39' 27'') · 8
b) 180' d) (84° 26'') · 13
c) 240'
d) 120'
7.11. Copia i resol aquestes divisions:
7.6. Passa a segons: a) (280° 40' 20'') : 20
a) 53° 45' 13'' b) (121° 52' 33'') : 11
b) 81° 37' c) (84° 37' 52'') : 2
c) 26° 11'' d) (190° 42') : 7

184
 7

TEMA
7.12. Troba el complementari de: 7.18. Indica el valor dels angles descone-
a) 24° 30' b) 86° 23' 39'' guts:
c) 52° 29'' d) 58' 24'' a) b) B
^

7.13. Troba el suplementari de: A

^
110°
50°

a) 103° 30' b) 89° 28' 52''

c) 129° 31' d) 76° 29''
c) d)
7.14. Calcula:
^
63°
^
E
C ^
a) 36° 51'' + 2° 11' 3'' + 46' 59'' D
^
b) 37' 11'' · 13 D

∧
7.15. Si sabem que A = 35° 46' 23'',
7.19. ∧
Si en un triangle rectangle, A fa
calcula: ∧
∧ 42° 20', quant fa C ?
∧ A 2 ∧
a) 2A b) c) A. A
4 3

Relacions angulars
7.16. Calcula el valor de l’angle o dels B C
angles que es demanen en cada figura:
a) 37°
b)
^
7.20. Si un angle d’un rombe fa 39°, quant
^ ^
B^ A
A fan els altres angles?
C
37°

R 7.17. Calcula el valor dels angles des-

coneguts d’aquestes figures. Explica per escrit els
passos que has fet per calcular-ho.
a)  ^
A
7.21. Quina és la mesura dels angles
iguals d’un estel amb aquesta forma?
71°

b) 
120° 120°
100°
^ ^
P N
40°
c)  ^ ^
^
C
B A 26°

d)  ^ ^
7.22. És possible construir un quadrilàter
N M
^ 35° amb només un angle recte? I amb només dos? I amb
P
només tres?

185
 7.23. Esbrina quina és la mesura angular
dels cinc arcs iguals en què s’ha dividit la circum-
ferència. Indica el valor dels angles marcats en
vermell.
B
A C
P
E D
7.24. Justifica que l’angle que s’ha cons-
truït fa 60°:
R 7.25. Esbrina quina és la suma de tots
els angles d’un decàgon qualsevol i quant fa cada an-
gle d’un decàgon regular. Indica la solució de dues
maneres:
a) Fes tot el raonament: «Un decàgon regular es pot
descompondre en vuit triangles...».
b) Aplica les fórmules.
186
Simetries en les figures planes
7.26. Marca, quan n’hi hagi, tots els eixos
de simetria d’aquestes figures; quan n’hi hagi més de
dos, troba la mesura de l’angle que formen dos dels
eixos contigus:
C
A B D
E F G H
7.27. Copia i completa les figures perquè
siguin simètriques amb relació a l’eix marcat:
7.28. Observa les lletres de l’abecedari,
copia-les i dibuixa en cada una tots els eixos de si-
metria que tingui.
a) Quines no tenen eixos de simetria? (n’hi ha 9)
b) Quines tenen un eix de simetria? (n’hi ha 13)
c) Quines en tenen dos? (n’hi ha 3)
d) Quina en té infinits?

7.29. Ara obtindràs figures a partir d’una
part de la figura M i un mirall. Fixa’t en l’exemple;
per obtenir la figura Z hem de col·locar el mirall així:
M Z
Indica com s’ha de col·locar el mirall sobre la fi-
gura M per poder veure cada figura:
A B C D E
F G H De la mateixa manera, ¿podríem afirmar que en
Resol problemes
7.30. Esbrina quant fa l’angle d’un pentà-
gon regular a partir de les preguntes següents:
a) Quant fa l’angle central?
b) Per tant, quant fa l’angle marcat en vermell?
c) Per tant, quant fa l’angle del pentàgon?
7.31. És possible dibuixar un triangle rec-
tangle amb un angle de 100°? Dibuixa’l o explica
per què no és possible.
7
TEMA
7.32. Pensa i respon:
a) Quant fa un angle equivalent a un quart de volta?
b) Quin angle gires si fas mitja volta?
c) Estàs davant de la platja i d’esquena a la munta-
nya. Què veuràs si gires 360°?
d) Quants angles de 45° equivalen a mitja volta?
7.33. Com que la suma dels angles de
cada triangle és 180°, la suma dels angles d’aquest
quadrilàter (a) és 180° · 2 = 360°:
a)
ajuntar aquests dos triangles es crea una figura (b) la
suma dels angles de la qual és 180° · 2 = 360°?
b)
7.34. Imagina que poses un mirall davant
la línia blava de les figures següents:
A C
a) Dibuixa què creus que es veurà si mirem per cada
una de les dues cares.
b) Dibuixa com s’ha de col·locar el mirall en cada
figura per tal que puguem veure el mateix per les
dues cares.
187
 7.35. Observa la figura que obtens en ta- Problemes  +
llar un paper doblegat en quatre parts i després des-
plegar-lo: 7.38. Indica el valor dels angles descone-
guts d’aquestes figures:

a)
^
C
^
B

Copia la forma del paper doblegat i traça-hi el tall

^
que has de fer per obtenir cada una de les figures A
160°
següents:
A B C D

b)
Pots fer-ho prèviament manipulant un full de pa-
per real.
^
^ A
C
7.36. Troba la mesura, en graus, minuts i
segons, dels dos angles marcats en aquest heptàgon ^
B 40°
regular:

^
B

A
^ 7.39. El triangle I d’aquesta figura és equi-
làter. Els triangles II són isòsceles. Indica la mesura
∧ ∧ ∧
dels angles A , B i C .
a
7.37. Calcula el valor dels angles que es
demanen en cada figura:

a)  b) I
^ a a
^ M a a
N
26°
132° II II
^
^ A ^
^ ^
C B
P Q
a
c) d) ^
^
B M
^
A
^
N

188
 7

TEMA
M tspp A
A
M

D
A
TE CA
M ÀT I C A A P L I

1. Una cursa de motos

Avui hem anat al circuit de Montmeló per veure
una cursa de motos. Els quatre primers pilots han
fet el trajecte en els següents temps:

• Marc: 1 h 09 min 2 s
• Dani: 3.711 s
• Mick: 3.792 s
• Jordi: 62 min 44 s

a) Quin ha estat l’ordre d’arribada a la meta?

b) Quina diferència de temps hi ha hagut entre el
primer i el tercer pilot? I entre el segon i el quart?

Busca a Internet els resultats de l’última cursa de Moto GP del Gran Premi de Motociclisme de Catalunya
celebrada al circuit de Montmeló (pots buscar-ho a Viquipèdia) i compara els temps dels tres primers clas-
sificats amb el del pilot guanyador d’aquesta activitat.

2. A la gelateria
Els oncles d’en Joel tenen una gelateria a la plaça d’un poble costaner. A l’estiu s’omple de gent i sempre
necessiten un cop de mà. Aquest estiu els ha ajudat en Joel.
Aquests són els dies i les hores que ha treballat en Joel aquesta setmana:

• Divendres, tres hores i quart.

• Dissabte, quatre hores i mitja.
• Diumenge, dues hores i tres quarts.

a) Quant temps ha treballat en total?

b) Si li paguen 5,45 €/h, quant ha guanyat?

189
 3. Els mistos
La Clàudia ha anat a viure amb la seva familia al districte d’Horta-Guinardó, a la ciutat de Barcelona. Des
del seu balcó té una vista esplèndida del Parc de la Vall d’Hebron. Just davant, a la cruïlla de l’avinguda
Cardenal Vidal i Barraquer i el carrer del Pare Mariana, hi ha una escultura que li ha cridat molt l’atenció
per les seves grans dimensions i els seus colors. L’escultura es coneix amb el nom d’Els mistos.
Buscant informació a Internet ha trobat que és una obra conjunta de Claes Oldenburg, un escultor i
dissenyador nord-americà, i Coosje van Bruggen, una crítica d’art i restauradora nascuda als països Baixos.
Després ha baixat al carrer i li ha fet una fotografia des d’un angle en que es pot apreciar el grau de
torçament dels mistos. Un cop a casa, l’ha imprès i l’ha observat amb deteniment.
Observa la fotografia que ha fet la Clàudia dels mistos de l’escultura i respon a les preguntes següents:

C
B
A

a) Estima, a simple vista, quant pot mesurar cada un dels angles assenyalats en la fotografia.
b) Calcula quin angle li falta a cada misto per posar-se dret.
c) Repeteix l’activitat mesurant els angles amb el transportador.

190
 7

TEMA
FAIG BALANÇ
Saps reconèixer i relacionar diferents tipus Coneixes les propietats dels angles en els polígons?
d’angles?
4. Calcula el valor dels angles desconeguts següents:
1. Observa els angles següents: a) b) c)
66°
66°
66° 60°
^ 38° 60°
60°
B ^ ^ 38°
38° ^
^^B
^
A E F BB
^
60°
60°
60°
C ^
H G
^ ^ ^
^
D A ^^A
^^
AA AA ^C
^ ^
CC
99° 99°
99°
99° 99°
99°
^
^ ^
J N
I ^
M
^ ^ ^ O
^ Coneixes les propietats dels angles centrals
L K P
i inscrits en una circumferència?

a) Identifica un angle recte, un angle agut i un angle 5. Indica el valor dels angles desconeguts següents:
obtús.
b) Localitza dos angles complementaris i dos de su- a) b)
^
^
BB
plementaris. 77°
77°
c) Indica dos angles oposats pel vèrtex, dos de cor-
^ ^
^
responents, dos d’alterns externs i dos d’alterns ^
AA
^
^
AA BB
interns.

2. Indica el valor dels angles desconeguts següents: Coneixes i apliques les simetries?
a) b)
0°
^
^70°
C ^
^
C
39° 6. Marca39°
els eixos de simetria de les figures se-
A A ^ güents.
^ Calcula, quan hi hagi més d’un eix de sime-
C 42° C 42°
tria, el valor de l’angle format per dos eixos contigus.
^ ^
60° 60° A A
^
B
^
C D E
AB
^
B
^
B B

Saps fer operacions amb mesures d’angles?

3. Fes aquestes operacions amb angles: 7. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions de
a) 13° 24' 49'' + 23° 38' 25'' les activitats anteriors i explica com t’ha anat: Quines
b) 26° 15' 53'' – 12° 32' 19'' activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna que hagis
c) (14° 21' 42'') · 3 fet malament? Explica alguna de les coses que has
d) (24° 45') : 4 après en aquesta unitat.

www 6. Solucions

191
 Organitza els teus coneixements

RECTES I ANGLES

A B

Atenció!
Ara ja has de saber resoldre les activitats 4 i 5 de la pàgina 171. Comprova-ho.

192
 7

TEMA
I per acabar…
Observa i reflexiona
Cintes que s’enrotllen

Amb uns fulls de paper, unes tisores i goma d’enganxar es poden fer activitats molt interessants.

• Talla una tira de paper i enganxa’n els extrems.

La cinta, cosida d’aquesta manera, té dues cares, una d’exterior i una d’inte­
rior. Una formiga que estigui en una de les cares no podrà passar a l’altra llevat
que faci equilibrisme a les vores.

• Talla una altra tira de paper i enganxa-

la, però aquesta vegada, primer gira-la
com pots veure a la fotografia.

Comprova que aquesta cinta només té una cara. Una formiga s’hi podria
passejar per damunt tranquil·lament. Aquesta cinta s’anomena de Möbius
(es pronuncia Moebius).

Comprova les teves conjectures

• Fes-te una cinta de Möbius i comprova que

té una sola cara.
Talla-la al llarg com s’indica en la fotogra­
fia. Abans de completar el tall, respon: què
creus que en sortirà?
Quan hagis acabat de tallar-la, comprova
quantes cares té la cinta que n’ha resultat. (És
a dir, una formiga la podria recórrer comple­
tament?)
• Assenyala en una tira de paper tres bandes mitjançant
dues línies traçades al llarg. Pinta de color taronja la ban­
da central. Fes-ho per les dues cares.
• Amb aquesta tira de paper, confecciona una cinta de
Möbius. Talla-la al llarg per una de les línies. Abans
de completar el tall, respon: què creus que en sortirà?
Quan hagis acabat de tallar-la, comprova quantes ca­
res té cada una de les dues cintes que has obtingut.
Comprovaràs que una és de Möbius i l’altra no.

193
 TEMA 8
MESURES. LONGITUDS I ÀREES

Una mica d’història

Els egipcis i els babilonis van demostrar una certa destresa en el càlcul d’àrees de polígons i volums
d’alguns cossos. Per trobar les àrees de polígons regulars, a partir de les longituds dels seus costats, van
utilitzar fórmules obtingudes experimentalment. Per exemple, els babilonis calculaven l’àrea d’un
pentàgon regular multiplicant el quadrat del seu costat per 1 + 43/60, que és una bona aproximació.
Els grecs, en canvi, van obtenir fórmules per al càlcul d’àrees i volums mitjançant un procés
deductiu. La culminació va arribar amb Arquimedes, que va saber obtenir àrees i volums de figures
corbes per mitjà d’un mètode molt sofisticat.

L’intercanvi de mercaderies, el comerç, obliga a disposar d’un sistema de mesures que serveixi
de referència.
Els antics egipcis van utilitzar mesures anatòmiques: peus, braços... El colze era la longitud de
l’avantbraç del comerciant. Però evidentment aquesta longitud és variable (depèn del comerciant),
de manera que es va acabar imposant una unitat de longitud concreta
i invariable a la qual es va anomenar colze real. Aquesta és la unitat de
longitud més antiga de la qual es té constància.
Els grecs i els romans van imitar els egipcis i van prendre el colze
com una unitat de mesura, tot i que les longituds dels colzes egipcis,
grecs i romans eren diferents. Això ha passat amb freqüència al
llarg de la història: unitats de mesura amb el mateix nom tenien
valors diferents.

Quan es va estendre el negoci entre països es va fer necessari un

sistema de mesures universal. El sistema mètric decimal es va crear a
França al final del segle xviii i aviat va ser adoptat per la majoria de
països. Actualment, el 95% de la població mundi-
al utilitza aquest sistema de mesura.

194
Abans de començar, utilitza el que ja saps
1. Observa algunes unitats de dos sistemes de mesures diferents, i respon les qüestions que es
formulen més avall.

Sistema tradicional català Sistema anglosaxó

longitud longitud

1 llegua antiga = 4 milles i mitja 1 polzada = 2,54 cm

1 milla = 7 estadis i mig 1 peu = 12 polzades

1 estadi = 129 canes 1 braça = 2 iardes = 6 peus

1 milla terrestre = 1.609 m
1 cana = 2 vares
1 milla nàutica = 1.852 m
1 vara = 3 peus = 4 pams
capacitat pes
1 peu = 25,93 cm
1 pinta = 0,568 l 1 lliura = 16 unces = 0,460 kg
1 barril = 159 l
  
a) Calcula quan fa:
• una vara en cm • un pam en cm
• una iarda en metres • un km en milles terrestres
b) Què és més gran, un peu català o un peu anglès? Quina diferència hi ha en centímetres?
c) Coneixes el llibre Vint mil llegües de viatge submarí, de Jules Verne? Quina és la longitud d’aquest
viatge en quilòmetres?
d) En alguns contes i llegendes es parla d’unes botes màgiques amb les quals es poden recórrer
grans distàncies. Amb «les botes de set llegües», quants metres avançava a cada pas el personat-
ge que les portava?
e) Una rajola de xocolata pesava mitja lliura i es dividia en vuit pastilles. Quantes unces pesava
cada pastilla?

Però encara n’has d’aprendre més

Faràs servir amb destresa les unitats de longitud i de superfície del sistema mètric decimal. Aprendràs
a calcular superfícies de diverses figures geomètriques.
2. Passa a hm2 una superfície de 47.200 m2.
3.   Calcula l’àrea de color negre de la figura.
12 cm
4 cm

24 cm

www 1. Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on

també podràs trobar activitats per posar-los en pràctica.

195
 1. Mesura de la longitud
Com ja saps, la unitat fonamental en el sistema mètric decimal per me-
surar longituds és el metre. Recorda’n els múltiples i els submúltiples:
10 10 10 10 10 10

km hm dam m dm cm mm
1.000 m 100 m 10 m 1 0,1 m 0,01 m 0,001 m

Observa que deu unitats d’un ordre qualsevol fan una unitat de l’or-
dre immediatament superior: les unitats de longitud van de deu en deu.

1.1. Canvis d’unitat

Per canviar la unitat de quantitats de longitud, convé que t’organitzis
amb una taula de múltiples i submúltiples. Com pots veure, el canvi
d’unitat es redueix a un moviment de la coma decimal. Aplica-ho
a.147. Dibuixa una taula com
exemples la de l’esquerra i col·loca-hi
km hm dam m dm cm mm
aquestes quantitats:
15 km → 1 5,/ 0 0 0, → 15.000 m
a) 7,8 km b) 34,5 dam
0,062 dam → 0,/ 0 6, 2 → 6,2 dm c) 67 dm d) 12,37 hm
1,28 m → 1,/ 2 8 0, → 1.280 mm e) 965,3 cm f) 23.435 mm
2,43 m → 2, 4 3,/ → 243 cm

1.2. Quantitats complexes i incomplexes

Quan una quantitat de longitud s’expressa en diferents unitats, diem que
es troba en forma complexa.
Quan s’expressa en una sola unitat, es troba en forma incomplexa.
forma complexa forma incomplexa forma incomplexa

2 m 5 dm   ←→   2,5 m   ←→   250 cm

2 m 5 dm = 2,5 m = 250 cm
Observa com transformem quantitats de longitud d’una forma a l’altra.
Aplica-ho
Exercici resolt
a.148. Expressa les mesures en
a) Passa a forma complexa: 12,06 hm.
forma complexa. Passa-les tam-
b) Passa a metres: 3 dam 8 m 7 cm.
bé a forma incomplexa, expres-
km hm dam m dm cm mm sada en metres:
12,06 hm → 1 2, 0 6 → 1 km 2 hm 6 m a) 4.324 mm b) 835 dm
c) 56,7 hm d) 68 dam
3 dam 8 m 7 cm → 3 8, 0 7 → 38,07 m
e) 45.589 cm f) 9,56 km
www 2. Transformacions amb unitats de longitud

196

Algues diatomees al microscopi òptic.
Centre de la Via Làctia.
Calibrador digital electrònic.
La unitat adequada
• El gruix d’un full de paper es
mesura en dècimes de mm.
• Les dimensions d’un quadre,
en cm de llargada × cm d’am­
plada.
• Les mesures d’una habita-
ció, en m × m.
• El diàmetre d’un electró, en
àngs­troms.
• La distàncies entre Venus i
Mart, en UA.
• La distància entre estels, en
anys llum.
8
TEMA
1.3. Unitats per mesurar longituds molt petites
Hi ha unitats de longitud més petites que el mil·límetre:
• La micra → 1µm = 0,001 mm (mil·lèsima de mil·límetre)
S’utilitza per mesurar microorganismes (microbis, bacteris...).
• El nanòmetre → 1 nm = 0,000001 mm (milionèsima de mil·límetre)
Es fa servir per mesurar els àtoms i les molècules.
• L’àngstrom → 1 Å = 0,0000001 mm (deumilionèsima de mil·lí­metre)
S’utilitza per mesurar distàncies atòmiques.
1.4. Unitats per mesurar longituds molt grans
Hi ha altres unitats, superiors al quilòmetre, que serveixen per mesurar
distàncies entre els astres:
• La unitat astronòmica → 1 UA ≈ 150 milions de quilòmetres → És
la distància mitjana de la Terra al Sol i s’utilitza per mesurar distàn-
cies entre planetes.
• L’any llum → 1 any llum ≈ 9,5 bilions de quilòmetres → És la dis-
tància que recorre la llum en un any. S’utilitza per mesurar distàn-
cies entre galàxies.
1.5. Instruments per mesurar longituds
A més dels instruments més usuals (cintes mètriques, regles...), també
n’hi ha de precisió (el calibrador o «peu de rei», el calibre de profun-
ditat, el pàlmer...).
Amb els instruments de mesura només aconseguim bones aproxima-
cions. Fins i tot els instruments de precisió ens proporcionen únicament
millors aproximacions, però no la mesura exacta. Per exemple, amb el
calibrador podem arribar fins a les dècimes de mil·límetre.
Hi ha instruments de mesura molt més sofisticats: el sonar, el radar...
Aplica-ho
a.149. Amb quina unitat s’han d’expressar aquestes mesures?
a) Distància entre Girona i Tarragona → 200 ...
b) Gruix d’un full de paper → 0,1 ...
c) Distància del Sol a l’estrella Sírius → 9 ...
d) Llargada d’una piscina olímpica → 50 ...
e) Alçada d’una persona → 175 ...
f) Mida d’un bacil → 0,7 ...
a.150. Entre Saturn i el Sol hi ha una distància de 9,5 UA. Quants quilò-
metres són?
197
 2. Mesura de la superfície
2.1. Unitats de superfície del sistema mètric Unitats agràries
decimal Es fan servir per mesurar camps
La unitat principal de mesura de superfície és el metre quadrat, que es (agro = camp).
complementa amb els corresponents múltiples i submúltiples. • Hectàrea (ha)
100 100 100 100 100 100 1 ha = 10.000 m2 = 1 hm2
• Àrea (a)
km2 hm2 dam2 m2 dm2 cm2 mm2 1 a = 100 m2 = 1 dam2
1.000.000 m2 10.000 m2 100 m2 1 0,01 m2 0,0001 m2 0,000001 m2 • Centiàrea (ca)
ha a ca 1 ca = 1 m2

Per comprendre les equivalències entre unitats, observa la figura, que re-
presenta un metre quadrat, i la seva descomposició en decímetres quadrats:
1 dm
• El metre quadrat es divideix en 10 files
1 dm

de 10 decímetres quadrats.
Per tant:
1 m2 = 10 × 10 dm2 = 100 dm2
1m

• Passa el mateix amb cada unitat respec-

te de la següent: les unitats de superfície
La península Ibèrica té una superfície apro­
augmenten i disminueixen de cent en ximada de 600.000 km2 = 60.000.000 ha.
1m
cent. Catalunya té una superfície aproximada
de 50.000 km2 = 5.000.000 ha.
Canvis d’unitat

Exercici resolt
Passa aquestes mesures a les unitats indicades: Aplica-ho
a)  47.200 m2 = ... hm2 b)  6,2 dm2 = ... cm2 a.151. Transforma en m2 les
c)  1,25 a = ... m2 d)  252.800 m2 = ... ha unitats agràries següents:
a) 5 ha b) 7a
km2 hm2 dam2 m2 dm2 cm2 mm2
ha a ca c) 25 ca d) 4,2 ha
47.200 m2 → → 4,72 hm2
e) 12,4 a f) 38,9 ca
4, 7 2 0 0,/
g) 32 ha h) 9 ca
6,2 dm2 → 6,/ 2 0, → 620 cm2
1,25 a → 1,/ 2 5, → 125 m2 a.152. Passa a m2:
252.800 m2 → 2 5, 2 8 0 0,/ → 25,28 ha a) 7 km2 b) 70 dm2
c) 4,3 hm2 d) 2.500 dam2
Observa que, per cada salt d’unitat a la taula, la coma decimal es e) 870 dam2 f) 12,6 km2
desplaça dos llocs. g) 230 dm2 h) 42 hm2
www 3. Transformacions amb unitats de superfície

198

7 km
Tenint en compte que cada quadrat fa
49 km2, podem estimar la superfície de
Menorca, en uns 700 km2.
La unitat adequada
• La superfície d’una casa s’ex­
pressa en m2.
• La superfície d’un país, en
km2.
• La secció d’una canonada,
en cm2.
• La secció d’un filferro, en
mm2.
• Els terrenys, en ha.
8
TEMA
2.2. Operacions amb quantitats complexes
Per operar amb quantitats de superfície en forma complexa, utilitzarem
la mateixa taula que hem fet servir per als canvis d’unitats.
Problemes resolts
1. En un camp de 13,6 ha, s’hi ha sembrat de blat una superfície de
2 hm2 25 dam2 86 m2. Quina superfície queda per sembrar?
hm2 dam2 m2
13,6 ha – 22.586 m2 = 113.414 m2
1 3, 6 0 0 0
Solució: Queden per sembrar 113.414 m2
– 2 2 5 8 6
de terreny.
1 1 3 4 1 4
2. Quina és la superfície d’una habitació, si per enrajolar-la s’han fet
servir 72 rajoles de 20 dm2 25 cm2 cada una?
m2 dm2 cm2
(20 dm2 25 cm2) · 72 = 14,58 m2
2 0 2 5
Solució: L’habitació té una superfície
× 7 2
de 14,58 m2.
4 0 5 0
1 4 1 7 5
1 4 5 8 0 0
2.3. Instruments per mesurar superfícies
L’única manera de mesurar superfícies directament és utilitzar una qua-
drícula (cada quadradet és una unitat d’àrea) que se superposi a la figu-
ra. Es compten, així, els quadradets de què consta. Aquest mètode és
incòmode, poc precís i només vàlid per a figures petites. Per això tenim
fórmules per obtenir les àrees de les figures geomètriques. Les repassa-
rem en les pàgines següents.
Aplica-ho
a.153. Per cada àrea de terra cultivada, un pagès recull 450 kg de tomà-
quets. Si conrea 3,7 hm2, quants quilos de tomàquets recollirà? Si el seu
terreny mesura en total 595 dam2 quantes centiàrees deixa sense cultivar?
a.154. Per construir una carretera,
superfície indemnització
s’han expropiat tres par­cel·les. Les in-
demnitzacions han estat les indicades a) 0,03 km2 0,65 €/m2
en la taula. Calcula quant s’ha indem- b) 47 ha 11 a 0,47 €/m2
nitzat per cada parcel·la i el cost total c) 23,8 dam2 9,5 €/m2
de les indemnitzacions.
199
 3. Mesures en els quadrilàters
3.1. Rectangle
Ja saps calcular tant
àrea A=a·b
l’àrea com el períme- a
perímetre P = 2a + 2b
tre d’un rectangle. b

3.2. Quadrat
Un quadrat és un rectangle amb
tots els costats iguals. Per tant: àrea A = c2
c
perímetre P = 4c

3.3. Paral·lelogram qualsevol

En suprimir en el pa­ Aplica-ho
ral·lelogram el trian­ a.155. Calcula l’àrea d’aquest
c a a
gle de l’esquerra i rectangle:
posar-lo a la dreta,

2,5 cm
s’obté un rectangle b b
de mesures a · b.
4 cm
El perímetre, P = 2b + 2c, no manté cap relació amb l’àrea. Hi ha
molts paral·lelograms amb el mateix perímetre, però amb àrees diferents:
a.156. Quant fa el costat
d’aquest quadrat?
m

4 cm
cm

3 cm
5c

5 cm
5

1 cm 81 cm2 c?
7 cm 7 cm 7 cm

a.157. Calcula l’àrea i el perí-

paral·lelogram de c a área A=a·b
metre d’aquest paral·lelogram:
costats b i c i altura a b perímetre P = 2b + 2c
4 cm
3,2 cm

Exercici resolt 10 cm
Calcula el perímetre i l’àrea d’una habitació
3,5 m

rectangular que mesura 6,4 m, per una banda,

a.158. Calcula l’àrea i el perí-
i 3,5 m, per l’altra.
metre d’un quadrat de 15 cm
6,4 m
de costat i l’altura i el períme-
Perímetre = 6,4 · 2 + 3,5 · 2 = 12,8 + 7 = 19,8 m tre d’un rectangle de 290 cm2
Àrea = 6,4 · 3,5 = 22,4 m2 d’àrea i 14,5 cm de base.

200
 8

TEMA
3.4. Rombe
Com que el rombe és un paral·lelogram, la seva
àrea es pot calcular com s’ha descrit en l’apartat
c a
anterior:

c A = c · a (a és la distància entre dos costats oposats)

d
També es pot calcular si en coneixem les diago-
nals.

d' Àrea del rectangle morat: Arectangle = d · d’

Arectangle
Àrea del rombe: Arombe =
2

c d · d'
Rombe de costat c d' d àrea A=—
2
i diagonals d i d’
perímetre P = 4c

3.5. Trapezi
Als costats paral·lels d’un trapezi se’ls
anomena bases (b base més gran, b’
b'
base més petita). A la distància entre
a
les bases se l’anomena altura, a.
Si a un trapezi n’hi afegim un altre
d’igual, s’obté un paral·lelogram de
b
b + b' base b + b’ i altura a.
Aparal·lelogram
Atrapezi =  = (b + b' ) · a
2 2

Aplica-ho
a.159. Calcula l’àrea d’un rombe les diagonals del a.163. Una parcel·la té dos costats paral·lels. Un me-
qual fan 6 cm i 11 cm. sura 37,5 m i l’altre 62,4 m i la distància entre aquests
costats és de 45 m. Quina superfície té aquesta par­
a.160. Calcula l’àrea d’un quadrat la diagonal del cel·la?
qual fa 4 dm.
a.164. Troba l’àrea i el perímetre de les figures següents:
a.161. Calcula l’àrea d’un rombe inscrit en un rectan- 1414
a)
a)a) ,4,4 b)
b)
b) 28
28mm
gle de 40 cm2 de superfície. mm
16 m
16 m

20
20mm 25
25mm
a.162. Calcula l’àrea d’un trapezi les bases del qual fan
13 cm i 7 cm, i l’altura, 10 cm. 24
24mm 43
43mm
c)c) d)d) 13
13mm
www 4. De rombe a rectangle 23
23mm
5 5mm
GeoGebra 13
13mm 11
11mm 13
13mm
m
2424 m
37
37mm 201
 4. Àrea d’un triangle
Observa: si a un triangle n’hi afegim un altre d’igual, obtenim un paral·
lelogram. Per tant, l’àrea del triangle és la meitat de la del paral·lelogram.

a Aparal·lelogram b · a
Atriangle =  =
2 2
b

Si és un triangle rectangle, els dos catets són perpendiculars. Si Notació

n’agafem un com a base, l’altre és l’altura. Per tant, l’àrea es pot calcular
de dues maneres: c i c’ són els catets.
h és la hipotenusa.
a és l’altura sobre la hipotenusa.
c' h
c a c'
A = h · a      A = c · c'
2 2
h
c Aplica-ho
a.165. Calcula la superfície
Exercicis resolts
d’un terreny triangular del qual
1. Calcula l’àrea del triangle rectangle de costats 15 cm, 20 cm i 25 cm.
coneixem un costat, 20 m i l’al-
Calcula’n, també, l’altura sobre la hipotenusa.
tura, 13 m.
Els dos catets són els costats més petits. 25
15 cm

cm
c · c' 15 · 20
L’àrea és, doncs: A =  =  = 150 cm2  
2 2 13 m
20 cm
cm Podem calcular l’altura sobre la hipotenusa així:
15

20 m
20 a
cm

25 · a
A=
25 cm 2
a.166. Troba l’àrea d’aquest
25 · a 300
Com que A = 150 →  = 150 → 25 · a = 300 → a =  = 12 cm trian­gle:
2 25
L’altura sobre la hipotenusa fa 12 cm.
B 50 m
2. a) Troba les àrees dels triangles ABH i HBC.
240 m
0 m b) Troba l’àrea del triangle ABC i comprova
15

2 12 m
m

que és la suma de les dues anteriors.

A C a.167. Calcula l’àrea d’un trian­
16 m H 9m
gle equilàter de 40 m de costat
16 · 12 (16 + 9) · 12 i 34,64 m d’altura.
a) Aabh = = 96 m2 b) Aabc = = 150 m2
2 2
9 · 12 a.168. D’un triangle rectangle
Ahbc = = 54 m2 Efectivament 96 m2 + 54 m2 = 150 m2.
2 en coneixem els tres costats:
Com que ABC és un triangle rectangle, també es pot calcular així: c  = 18 cm, c’= 24 cm i h =
20 · 15 30 cm. Calcula’n l’àrea i l’altu-
Aabc = = 150 m2
2 ra sobre la hipotenusa.

202
 8

TEMA
5. Mesures en els polígons
Per trobar l’àrea d’un polígon qualsevol, es descompon el polígon en
qüestió en triangles i es calcula l’àrea de cada un dels triangles.

àrea del polígon = suma de

les àrees dels triangles

En el cas dels polígons regulars, l’àrea també es pot aconseguir d’una

manera més senzilla.

5.1. Àrea i perímetre d’un polígon regular

c
Notació   
Si el polígon és regular, es pot descompondre en
a tants triangles iguals com costats tingui el polí-
a és l’apotema del polígon re-
gon.
gular.

a a a a a a
Aplica-ho c c c c c c
a.169. Calcula l’àrea i el perí-
c·a Perímetre · a
metre d’aquest quadrilàter irre- A = n vegades =
2 2
gular:
n és el nombre de costats i, per tant, n · c = Perímetre.

m
13 Exercici resolts
Calcula l’àrea d’aquesta figura:
m
12

3m 5m
20 m
12 m

4m
60 m
8m
12 m

a.170. El costat d’un heptàgon
regular fa 35,8 cm i l’apotema,
37,2 cm. Calcula’n l’àrea i el
perímetre.
a.171. El costat d’un octàgon
regular fa 15 cm i la seva apo-
tema, 18 cm. Troba’n l’àrea.
www 5. De polígon regular a rectangle
GeoGebra
Aquesta és la tercera part de la figura. Es pot descom-
pondre en un rectangle de mesures 20 m × 12 m i
20 m en un triangle de 20 m de base i 8 m d’altura.
20 · 8
Arectangle = 12 · 20 = 240 m2 Atriangle =  = 80 m2
2
Afigura parcial = 240 m2 + 80 m2 = 320 m2
Afigura total = 3 · 320 = 960 m2

203
 6. Mesures del cercle
6.1. Perímetre del cercle
El perímetre d’un cercle és la longitud de la seva circumferència. Sabem
que la longitud d’una circumferència és una mica més de tres vegades
el seu diàmetre. d

longitud
d d d
longitud = π d = 2 πr
Longitud de la 3,14 vegades El nombre π (pi) equival, aproxi-
= → longitud = π d = 2 πr
circumferència el seu diàmetre madament, a 3,14 o 3,1416.

6.2. Àrea del cercle

Descomponem el cercle en molts triangles, com si fos
Si els sectors en què descom-
un polígon regular de molts costats. L’altura és r.
ponem el cercle són molt pe-
tits, es tracta pràcticament de
r triangles.
Perímetre = 2πr

La suma de totes les bases és el perímetre 2πr · r

A= = πr 2
del cercle, 2πr. Per tant, l’àrea és: 2

Exercicis resolts
Troba l’àrea i el perímetre dels recintes 1. Les dues circumferències són concèntriques: tenen el mateix
acolorits. centre. La regió que hi ha entre les dues és la corona circular.
1. 2. L’àrea de la corona circular es troba a partir de la diferència entre
5 cm

5 cm

5 cm

5 cm

les àrees dels dos cercles: A = π · 52 – π · 32 = 16π = 50,27 cm2

3 cm 3 cm El perímetre del recinte és la suma de les longituds de les
m m
3 cm 3 cm 40 40
dues circumferències: P = 2π · 5 + 2π · 3 = 16π = 50,27 cm.
Curiosament, l’àrea en centímetres quadrats coincideix amb
el perímetre en centímetres. És, simplement, una casualitat.
2. Tot i que la forma sigui diferent, tant l’àrea com el perímetre
coincideixen amb els del recinte anterior.

Aplica-ho
m
a.172. Calcula l’àrea i el perímetre 40 a.173. Calcula l’àrea i el perí-
20 m
de la zona acolorida: metre d’aquesta figura:
m
40

204
 8

TEMA
6.3. Longitud d’un arc de circumferència
r c La circumferència completa, la longitud de la qual és 2πr, correspon a un
n° 2πr
arc de 360°. Així, a cada grau, li correspon una longitud de . Per tant:
360

2πr
Un arc de n graus té una longitud de c = · n.
360

6.4. Àrea d’un sector circular

r El cercle complet, la superfície del qual és πr 2, correspon a un arc
n° πr 2
de 360°. Així, a cada grau, li correspon una superfície de . Per tant:
360

πr2
Un sector de n graus té una superfície de A = · n.
360

Exercicis resolts
Calcula l’àrea i el perímetre d’aquests recintes:

A = π · 3  · 120 60
2
1. 7 m = 3π = 9,42 m2 2. 7m A = (π · 102 – π · 72) ·   = 26,69 m2
3m

360 360
3m

60° 60°
2π · 10 2π · 7
P = 2π · 3  · 120
120° 120°

+ 3 + 3 = 12,28 m  15 cm P=  · 60 +  15 cm  · 60 + 2(10 – 7) =
360 10 m 120°
10
m 360 120° 360
  20 cm = 10,46 + 7,33 + 6 =2023,79
cm
m
7m 120°
3. Acercle gran = π · 202 = 400π    Asector =
π · 152 = 75π
60°
360°
A 15 cm figura acolorida = 400π – 75π = 325π = 1.020,5 cm
2
m
10 P
120°
circumferència gran = 2π · 20 = 40π = 125,6 cm

20 cm 120°
Psector = · 2π· 15 + 2 · 15 = 10π + 30 = 61,4 cm
360°
Pfigura acolorida = 125,6 cm + 61,4 cm = 187 cm
Solució: Àrea = 1.020,5 cm2   Perímetre = 187 cm

Aplica-ho
a.174. Calcula l’àrea i el 4d
am
a.176. Calcula l’àrea i el períme-
perímetre d’aquesta figura: tre d’aquesta figura:
5 cm

210°
90°

2 cm

a.175. Calcula la longitud d’un arc de circumferència a.177. Calcula l’àrea d’un sector circular de 20 cm de
de 10 cm de radi i 40° d’amplitud. radi i 30° d’amplitud.
GeoGebra

205
 ACTIVITATS
Unitats de longitud
8.1. Copia la taula i col·loca-hi aquestes
quantitats expressades en cm, com en l’exemple:
km hm dam m dm cm mm
1 4 6, 5 0
a) 146,5 m b) 6,4 km
c) 0,82 hm d) 38,92 dm
e) 27 dam f) 636 mm
8.2. Copia i expressa en metres:
a) 18 km b) 16 dm
c) 0,4 hm d) 500 cm
e) 5,6 dam f) 2.340 mm
8.3. Copia i expressa en hectòmetres:
a) 6 km b) 3 dam c) 52 km
d) 28 m e) 80 dam f ) 547 m
8.4. Copia i expressa en centímetres:
a) 0,06 hm b) 0,8 dm c) 1,2 m
d) 40 mm e) 25 dm f ) 39 mm
8.5. Copia i completa:
a) 2.462 m = ... km b) 1,6 km = ... dam
c) 4,2 dam = ... hm d) 0,52 hm = ... m
e) 256 cm = ... m f ) 5,4 m = ... cm
g) 400 mm = ... dm h) 1 any llum = ... UA
8.6. Expressa de manera complexa:
a) 2.368 m b) 15,46 m
c) 0,0465 dam d) 52,6 hm
e) 12,83 dm f ) 3.064 mm
8.8. Expressa en centímetres:
a) 4 m 2 dm b) 3 dm 4 cm 7 mm
c) 1 m 8 dm 2 cm 6 mm d) 1 dam 3 m 8 mm
8.9. Expressa en unitats astronòmiques la
distància entre Saturn i el Sol. Tingues en compte
que és la mateixa distància que hi ha entre la Terra i
el Sol multiplicada per 9,5.
8.10. Indica en cada cas la unitat adequa-
da per expressar la longitud:
a) Longitud d’un estoig.
b) Radi d’un àtom.
c) Alçària d’una casa.
d) Distància entre dos estels.
8.11. Associa cada longitud amb la seva
mesura:
a) L’amplada d’una pista de bàsquet.
b) Una gambada.
c) Un llançament de pedra.
d) L’altura de la Pica d’Estats.
e) La llargada d’un camp de futbol.
f) La longitud d’un salt.
g) L’alçada d’una persona.
h) La longitud d’un cotxe.
1) 85 cm 2) 3.718 m
3) 85 m 4) 4,20 m
5) 50 m 6) 15 m
7) 173 cm 8) 270 cm
8.12. Expressa en metres, en decímetres i
en centímetres la longitud del llistó:
7,5 cm

8.7. Expressa en metres: 8.13. Copia i completa:

a) 6 km 4 hm 8 dam a) 2,7 hm = ... km = ... dam = ... dm
b) 5 hm 3 m 6 dm b) 2.380 m = ... km = ... hm = ... cm
c) 5 m 4 dm 7 cm c) 47 m = ... dam = ... dm = ... hm
d) 3 dam 7 cm 1 mm d) 382 cm = ... m = ... dm = ... mm

206
 8

TEMA
8.14. Expressa en metres: 8.22. Expressa en metres quadrats:
a) 3 km 8 hm 5 dam a) 5 km 48 hm 25 dam2
2 2

b) 8 dam 5 m 7 cm b) 6 dam2 58 m2 46 dm2

c) 1 m 4 dm 6 cm 7 mm c) 5 m2 4 dm2 7 cm2

8.15. Expressa en centímetres: 8.23. Passa a forma complexa:

a) 5 dam 6 m 3 dm 4 cm a) 587,24 hm2
b) 3 m 8 dm 7 cm 9 mm b) 587.209,5 m2
c) 2 m 5 cm 4 mm c) 7.042,674 dm2

8.16. Calcula i expressa-ho en la unitat 8.24. Associa cada superfície amb la uni-
indicada: tat adequada per expressar-ne la mesura:
a) 27,46 dam + 436,9 dm = ... m a) Un full de paper. 1) km2
b) 0,83 hm + 9,4 dam + 3.500 cm = ... m b) El terra d’un habitatge. 2) cm2
c) 0,092 km + 3,06 dam + 300 mm = ... cm c) L’ala d’una abella. 3) m2
d) 0,000624 km – 0,38 m = ... cm d) La península Ibèrica. 4) mm2

8.25. Copia i calcula:

Unitats de superfície a) (6 dam 52 m2 27 cm2) – 142,384 m2
2

b) 5.246,9 cm2 + (18 dm2 13 cm2 27 mm2)

8.17. Indica la unitat més apropiada per c) (15 hm2 14 dam2 25 m2) · 4
expressar les superfícies següents: d) (7 dm2 28 cm2 64 mm2) · 25
a) L’extensió de Portugal.
b) L’extensió d’un pantà. 8.26. Copia i completa:
c) La superfície d’un habitatge. a) 1 km = ... m2
2
b) 1 m2 = ... dm2
d) La superfície d’un full de paper. c) 1 hm = ... m
2 2
d) 1 m2 = ... cm2
e) 1 dam2 = ... m2 f ) 1 m2 = ... mm2
8.18. Expressa en metres quadrats:
a) 0,006 km2 b) 5,2 hm2 8.27. Copia i completa:
c) 38 dam2 d) 70 dm2 a) 4 km = ... dam2
2
b) 54,7 hm2 = ... m2
e) 12.800 cm2 f ) 8.530.000 mm2 c) 0,005 dam = ... dm
2 2
d) 0,7 dm2 = ... mm2
e) 5.400 m2 = ... hm2 f ) 174 cm2 = ... dm2
8.19. Expressa en decàmetres quadrats:
a) 3 km
2
b) 0,5 hm2 8.28. Passa a decímetres quadrats:
c) 70 m2 d) 25.000 dm2 a) 0,146 dam 2
b) 1,4 m2
c) 0,36 m2 d) 1.800 cm2
8.20. Expressa en centímetres quadrats: e) 544 cm
2
f ) 65.000 mm2
a) 0,06 dam 2
b) 5,2 m2
c) 0,47 dm2 d) 8 mm2 8.29. Calcula i expressa en metres qua-
drats:
8.21. Copia i completa: a) 0,00375 km2 + 2.500 cm2
a) 5,1 km = ... hm2
2
b) 825 hm2 = ... km2 b) 0,045 hm2 – 29,5 m2
c) 0,03 hm2 = ... m2 d) 53.000 m2 = ... dam2 c) 520 mm2 · 1.500
e) 420 cm2 = ... mm2 f ) 52.800 mm2 = ... dm2 d) 6,96 hm2 : 24

207
 8.30. Expressa de forma complexa: 8.35. Troba l’àrea i el perímetre de cada
a) 248.750 dam2 b) 67.425 m2 una d’aquestes figures:
c) 83.545 cm2 d) 2.745.600 mm2
a) 5 dm

8.31.

5 cm
7 dm
Calcula i expressa de forma com- 9,2 dm
plexa:
a) 725,93 m2 – 0,985 dam2 11 dm 10 cm
b) 0,03592 km2 + 27,14 ha + 3.000 a 5 dm b)
c) 467.108,23 dam2 : 30

5 cm
7 dm
d) (15 hm2 16 dam2 38 m2) · 30 9,2 dm

8.32. Expressa en hectàrees: 11 dm 10 cm

a) 572.800 a b) 50.700 m2
c) 6 mm
c) 25,87 hm
2
d) 6,42 km2

8.33. Si una faneca de terra són 6.500 m2,

18 mm 5,4 hm
15 hm
quantes faneques són 13 hectàrees? 28 hm
6 mm 9,5 mm

d) 15 hm
18 mm 5,4 hm
28 hm
9,5 mm

8.36. Troba l’àrea i el perímetre de cada

una de les figures següents:
a) 4747
mmmm b)

2,1 cm
2,1 cm
3 cm
3 cm
30,4 mm
30,4 mm

3030
mmmm

5757
mmmm

Àrees i perímetres de figures

senzilles 8.37. Calcula l’àrea i el perímetre d’aques-
tes figures:
6 km
8.34. Troba l’àrea i el perímetre de cada a)
am

una de les figures següents: 4 dam

5d

a) b) 4 cm
4 cm 5 cm
5 cm 9 dam
5 dm
5 dm 2 cm
2 cm
8 cm
8 cm
b) 6 km
c) d)
am

5 m5 m 174 17
m
damm
5d

8 m8 m

159 15
dam
m m

208
 8

TEMA
8.38. Calcula l’àrea i el perímetre de cada 8.45. Copia aquest polígon, descompon-lo
figura: en triangles i agafa’n les mesures necessàries per cal-
43 cm cular-ne les àrees. Indica’n, finalment, l’àrea total.
a) b) 43 cm

cm
cm
6 cm6 cm 12 cm
12 cm m
cm 0 c
cm
cm

15
15
2 0 2
2
2
7,

36 cm
7,

36 cm

8.39. Esbrina quant mesura l’altura d’un

rectangle de 40 m2 de superfície i 5 m de base.

8.40. Troba l’àrea d’un trapezi les bases

del qual mesuren 12 cm i 20 cm, i fa 10 cm d’altura. 8.46. Calcula l’àrea de la zona acolorida:

8.41. Les bases d’un trapezi isòsceles me-

suren 26 cm i 14 cm; l’altura, 8 cm, i un dels altres
costats, 10 cm. Calcula’n el perímetre i l’àrea.

8.42. Els costats d’un triangle rectangle 5 cm 4 cm 3 cm

mesuren 15 dm, 8 dm i 17 dm. Calcula’n l’àrea i
l’altura sobre la hipotenusa. 8.47. Calcula l’àrea i el perímetre de la
figura:
8.43. Calcula l’àrea i el perímetre d’un
hexàgon regular de 6 mm de costat i 5,2 mm d’apo-
31 m
tema. 49 m
37 m
31
31mm 35 m 40 m
49
49mm
Càlcul d’àrees i perímetres 37
37mm
54 m
més complexos 35
35mm
40
40mm

8.44. Troba l’àrea i el perímetre de cada 8.48. Calcula

54ml’àrea
54 m i el perímetre de la
una de les figures següents. Per fer-ho, hauràs de me- part acolorida de cada figura:
surar-ne algun element (costat, diagonal, radi…). a) 7c
m
a) b)
7 7c
cm
m
5m

b) 55mm

c) d)
m
5
2,
5 m
m
2,,5
2

209
 8.49. Calcula l’àrea i el perímetre de la 8.52. Calcula l’àrea i el perímetre de la
figura: figura:
A
8,6 hm
B OB = 11 cm
O 1m
AB = 8 cm
0,5 m 5 hm 7 hm
  

8.53. Troba l’àrea de la zona acolorida.

8.50. Calcula l’àrea i el perímetre de la Tingues en compte que el diàmetre de la circumfe-
part acolorida d’aquestes figures: rència gran és de 6 cm.
a) C   
B
∧
A = 60°
AB = 10 m
AC = 8,7 m
A

b)
15 m

8.54. Calcula l’àrea i el perímetre de la

8m figura:

7 mm

c)
2m
60° 1m

7 mm
Resol problemes
d)
9,9 cm 8.55. Hem d’enrajolar una sala d’estar
quadrada, de 50 m2, amb llosetes quadrades de
3 cm 120°
m 25 cm de costat. Quantes llosetes necessitarem?
8m
4 cm

8.51. Calcula l’àrea de la part acolorida de

la figura:

8,6 hm
1m

0,5 m 5 hm 7 hm

210
 8

TEMA
R 8.56. Per cobrir un pati rectangular, R 8.61. La tanca d’aquesta parcel·la té una
s’han fet servir 540 rajoles de 600 cm2 cada una. longitud de 100 metres. Quina n’és l’àrea?
Quantes rajoles quadrades de 20 cm de costat cal-
dran per cobrir el pati, idèntic, de la casa del costat?

8.57. En una circumferència de 24 cm de

radi dibuixem una corda de 34 cm. L’angle central
corresponent és de 90°. Troba l’àrea del segment cir-
cular.
8.62. Quin dels tres triangles té una àrea
més gran (el blau, el gris o el negre)? Justifica la teva
resposta.

24 cm
34 cm

90°
O

8.63. A i B són punts fixos. El punt C pot

estar situat en qualsevol lloc de la circumferència.
8.58. Les mesures dels costats d’un trapezi On el posaràs si vols que l’àrea del triangle ABC
rectangle són a = 9 m, b = 5 m, c = 12 m i d = 4 m. sigui el més gran possible?
Els costats paral·lels són a i c. Troba’n l’àrea.
C C
8.59. L’àrea d’un triangle és de 66 cm . Els
2 C
seus costats fan a = 20 cm, b = 11 cm i c = 13 cm.
Calcula’n les tres altures i el perímetre.
A B

8.60. Observa el triangle equilàter vermell

i el triangle blau:
a) Quina relació hi ha entre les seves àrees? Problemes  +
8.64. Troba la superfície de cada rajola
d’aquest terra:
12 cm

50 cm
40 cm

b) A partir de la resposta anterior, i tenint en compte

que les bases són iguals, quina és l’altura del tri-
angle blau?
c) Quina és la distància del centre del triangle a
cada vèrtex?

211
 8.65. La base d’aquest rectangle mesura
20 cm més que l’altura. El seu perímetre és de 100 cm.
Calcula l’àrea del quadrilàter acolorit.
8.67. Les àrees que es demanen a continu-
ació són molt més senzilles que no ho semblen. Amb
una mica d’imaginació i molt pocs càlculs les pots
trobar.
a) Tots els arcs amb què s’ha dibuixat aquesta figura
són iguals, pertanyen a circumferències de 6 m de
radi. Calcula’n l’àrea.

R 8.66. Llegeix el problema i esbrina qui

té raó:
La Núria i en Jordi s’entrenen en la bicicleta. La
Núria observa el comptaquilòmetres i comenta: b) Quina és l’àrea de la zona compresa entre els dos
—Anem a 18 quilòmetres per hora. Quantes vol- quadrats?
tes deu fer la meva roda en un minut?
En Jordi contesta:
—No ho sé, s’hauria de mesurar el radi de la roda;
però, així, a simple cop d’ull, suposo que en deu fer
unes 200.
La Núria pensa que són massa:
—Apa! No crec que arribi ni a les 150.
Si saps que el diàmetre de la roda és de 150 cm,
quin dels dos ha fet una estimació més encertada? 6 cm

c) Troba l’àrea d’aquest dibuix d’un gerro. Tots els

arcs estan fets amb un radi de 8 cm.

d) Troba l’àrea de tota la figura:

4c

60°
m

212
 8

TEMA
M tspp A
A
M

D
A A
TE
M ÀT L IC
ICA AP

1. Venda de parcel·les
Una empresa immobiliària urbanitza un terreny i posa a la venda les tres parcel·les que pots veure en les
figures.
Sabem que a la parcel·la A li han posat un preu de 20.000 euros, i que per encerclar-la amb una tanca
han calgut 160 metres de filferro.
A B C

a) Quants metres de filferro caldran per

encerclar la parcel·la B? I per en-
cerclar la parcel·la C?
b) Quin serà el preu de la parcel·la B?
          I el de la parcel·la C?

2. Una plaça i tres carrers

Al meu barri, prop de casa, hi ha la plaça de «les tres cantonades», que, com es veu pel nom amb què la
coneix la gent, no és circular. És la plaça on acostumem a quedar el amics. Hi ha arbres i bancs, i sol estar
plena de nois i noies, com nosaltres.
Es va construir en el terreny que ocupava l’edifici d’un antic hospital, que tenia tres façanes, cada una
de les quals donava a un carrer diferent. L’hospital va quedar abandonat i l’Ajuntament va enderrocar l’edi-
fici i va construir una plaça per als veïns.
Te la descric:

• Ocupa l’espai comprès entre tres carrers: Verdaguer, Mèxic i

Àlbers.
• El carrer Verdaguer i el carrer Mèxic són perpendiculars.
• Els carrers Verdaguer i Àlbers formen un angle de 45 graus.
• La vorera de la plaça que dóna al carrer Verdaguer fa 72 metres.

a) Dibuixa en la teva llibreta un croquis, tan exacte com puguis,

de la plaça.
b) Quant fa l’angle que formen els carrers Verdaguer i Mèxic?
c) Quant mesura la vorera de la plaça que dóna al carrer Mèxic?
(Col·loca en el croquis totes les dades que obtinguis).

213
 3. Jardí robotitzat
En un jardí s’ha construït una placeta com la de l’esquema. E F
Als vèrtexs de l’hexàgon s’han col·locat sis jardineres que es
reguen per mitjà d’una llança d’aigua situada al mig de la
plaça (O).
La pressió i la direcció de la llança d’aigua es regulen des
d’un ordinador que obeeix la veu humana, però només entén D O A
de pressió (més pressió-menys pressió) i direcció (angle i sen-
tit de gir).
Com pots veure, en aquest moment s’està regant la jardine-
ra A.
C B

a) Quina ordre donaries a l’ordinador perquè la llança s’adrecés cap a la jardinera de l’extrem oposat, D?
b) Si ja has acabat de regar la jardinera D, quina ordre donaries per regar C?
c) I quan ja està regada C, quina jardinera es regaria amb l’ordre «Gira cent vint graus en el sentit de les
agulles del rellotge»?

4. Instal·lació d’una rotonda

L’Ajuntament ha decidit fer una rotonda en la cruïlla del carrer Gran amb el carrer del Mercat per organit-
zar millor el trànsit.
La rotonda serà un cercle perfecte, de 16 metres de diàmetre, que s’enjardinarà amb gespa i s’envoltarà
amb una vorada de pedra. La instal·lació de la vorada té un cost de 9 € per metre lineal.
La sembra de la gesta va a càrrec d’una empresa de jardineria que té una tarifa de 3,5 € per metre qua-
drat, que inclou la preparació del terreny i la conservació durant els dos primers mesos.

a) Dibuixa un croquis de la rotonda.

b) Quant costarà la instal·lació de la vorada?
c) Quin serà el pressupost per a la sembra de
la gespa?

Amb les dades d’aquesta activitat, i amb les

que obtinguis després de resoldre les pregun-
tes proposades, pensa una altra pregunta per
plantejar-la a un company o companya de la
classe. Resol-la tu primer per comprovar que
estigui ben plantejada i per saber quina és la
resposta correcta.

214
 10 cm
20,5 cm 20,5 cm

TEMA
10 10
22 22 6m 6m

56 m
cm
cm

56 m
cm
cm
FAIG BALANÇ
12 cm

12 cm
15

15
28 cm 90 m 90 m
28 cm
Coneixes i saps operar amb unitats de longitud 5. Calcula l’àrea i el perímetre de les figures:
i de superfície?
5c
m m a)
5c
1. Expressa en m:

6 cm

6 cm
a) 5 km 8 hm 3 dam b) 3 hm 8 dam 5 dm
c) 345 dm + 7,4 dam d) 0,00045 km – 140 mm

11 m

11 m
4 cm
2. Expressa en m : 2 4 cm
16 m 16 m
a) 0,0084 km2
b) 3,5 dam2 10 b) 10
cm cm
c m m
c) 850 dm 6 6c
2
1 120° 1 120°
d) (8 dam2 62 m2 47 cm2) – 56.240 dm2

3. Expressa en ha:
a) 4,86 km2 b) 396 a
c) 540.000 m2 d) 139 hm2
6. Troba l’àrea d’aquest camp:
Saps calcular àrees de figures planes?
m
60 420
4. Calcula l’àrea i el perímetre de cada una d’aques- m
tes figures: m
65
25

a) 17 cm
m
m

5 cm

425 m
12
7c

12 cm

,5
cm

10 cm 7. Troba17l’àrea i el perímetre de cadascuna de les

20,5 cm
cm
quatre parcel·les d’aquest jardí circular de 16 m de
m

5 cm

b) 17 cm
12
7c

17 cm
12 cm

diàmetre. 10
,5 12
5 cm

5 cm

22 6m
12

cm,5
m
cm
121 cm

cm
1256cm
7

,5
12 cm

10 cm
cm

m c

20,5 cm
10 cm
20,528cmcm 90 m
20,5 cm
10
22 6m
56 m
cm m

c) 10 cm
m15 c

10
12 cm

6 m 22 6m
56 m

cm
cm
12 cm
156

5
5

6 cm

28 cm 90 m
9028
m cm 90 m
11 m

d) m
5c 8. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions
4 cm
6 cm

m
5c de les activitats
16 m anteriors i explica com t’ha anat:
6 cm

Quines activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna

10
11 m

cm que hagis fet malament? Per què? Què has après en

m
1 6c aquesta unitat?
11 m

11 m

4 cm 120°
www 6. 4Solucions
cm 16 m
16 m 10 16 m
cm
cm 10 215
0c
m 16 120° cm
cm
 Organitza els teus coneixements

MESURES. LONGITUDS I ÀREES

A=
P = 2πr
A = πr 2
A=  =

A=

C= ·n

A= ·n

a c
b
A = c2 A=a·b
A=a·b d · d'
P = 4c P = 2b + 2c A=
P = 2a + 2b 2
P = 4c A=

Atenció!
Ara ja has de saber resoldre les activitats 2 i 3 de la pàgina 195. Comprova-ho.

216
 8

TEMA
I per acabar...
Associa causes i efectes
Per què són esfèriques les bombolles
d’aigua de sabó

Les làmines d’aigua sabonosa són elàstiques i tendeixen a re­duir-

se tant com poden. Quan les omplim d’aire (bombolles), adop-
ten una forma esfèrica perquè l’esfera és el cos geomètric que té
una superfície menor per a un mateix volum (el volum d’aire que
hi hem insuflat a l’interior).

Aquí, la làmina de sabó és plana (mí-

nima superfície).
Hem dipositat a sobre de la bombolla
un fil amb els extrems units amb un nus.
Si punxem a l’interior (punt vermell), es
trenca aquesta part de la làmina.
La part exterior es contrau tant com
pot. El fil adopta la forma circular. Per
què? Perquè el cercle és la figura plana
amb més superfície (forat) per al mateix
perímetre (fil). D’aquesta manera, la
làmina sabonosa exterior es contrau
tot el possible.

Explica perquè creus que, en aquest altre cas, el pentàgon que es for-
ma és regular.

217
 TEMA 9
ELS COSSOS EN L’ESPAI

Una mica d’història

La geometria dels egipcis i dels babilonis va ser, sobretot, pràctica. L’actitud dels grecs, en canvi, va
ser molt diferent: van desvincular l’estudi de les figures geomètriques i de les seves propietats de
qualsevol aprofitament pràctic que se’n pogués obtenir.

Tales de Milet va viure entre els segles vii i vi aC. De jove va passar alguns anys a Egipte, on va apren­
dre la geometria egípcia, a la qual va donar un gran impuls: en va ampliar els continguts i va imposar
que cada fórmula i cada procediment fos conseqüència d’un raonament lògic. A més de matemàtic,
Tales va ser astrònom (entre altres coses, va predir eclipsis de Sol), i el primer dels grans filòsofs
grecs. Va exercir una gran influència sobre els pensadors posteriors.

Gairebé tres segles més tard, Euclides va culminar el procés deduc­

tiu en la matemàtica grega. Les seves obres de geometria van tenir
una importància enorme fins al segle xix. Encara actualment, la
geometria que s’estudia més sovint s’anomena euclidiana.

218
Abans de començar, utilitza el que ja saps
1. Si et fixes en la forma dels objectes del nostre entorn, descobriràs els cossos geomètrics. Els
cossos geomètrics sols existeixen en la nostra ment. Són idees que recullen i classifiquen les for­
mes que ens envolten i ens serveixen per descobrir el món real.

a) Anomena les formes dels diferents edificis del dibuix de l’esquerra.

b) Quin nom reben els dos cossos que representen el suport publicitari?
c) Descriu amb precisió l’església i el camió cisterna.

Però encara n’has d’aprendre més

Aprendràs a calcular la superfície i el volum d’alguns cossos geomètrics.

2. Per aïllar el terrat de l’edifici del dibuix on hi ha la roba estesa s’hi ha de col·locar tela asfàltica.
Necessitem saber quina és la superfície del terrat: com la podem calcular?, quines mides del terrat
necessitem per fer els càlculs?

3. Com calcularies la superfície total del campanar de l’església?

4. Què hauries de fer per calcular quants litres d’aigua caben en el dipòsit del camió cisterna? Quines
mides de la cisterna hauries de saber?

www 1. Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on

també podràs trobar activitats per posar-los en pràctica.

219
 1. Els cossos geomètrics
Els cossos geomètrics són figures de tres dimensions, és a dir, figures que
ocupen una porció d’espai.

Totes aquestes figures ens recorden diferents objectes del nostre en­
torn. Són cossos geomètrics.
Si aprenem a analitzar, diferenciar i classificar els cossos geomètrics,
podrem descriure amb facilitat els objectes que manegem diàriament.

1.1. Els poliedres

Els cossos geomètrics limitats per polígons (cares planes) s’anomenen
poliedres.

Altres poliedres
Prismes

Un prisma és un poliedre limitat per

dos polígons iguals (anomenats ba-
ses) i diversos pa­ral·lelo­grams (cares
TETRAEDRE CUB OCTAEDRE
laterals).

ORTOEDRE PRISMA
PENTAGONAL
REGULAR

Piràmides TETRAEDRE CUB OCTAEDRE DODECAEDRE ICOSAEDRE

Una piràmide és un poliedre que

té com a base un polígon qualse­
vol i com a cares laterals, triangles
amb un vèrtex comú que s’ano­
mena vèrtex de la piràmide. PIRÀMIDE PIRÀMIDE
TETRAEDRE QUADRANGULAR
CUB HEXAGONAL
OCTAEDRE DODECAEDRE ICOSAEDRE
REGULAR REGULAR

220
 9

TEMA
1.2. Els cossos de revolució
Els cossos que s’originen quan es fa girar una figura plana al voltant d’un
eix s’anomenen cossos de revolució.

Cilindres
Un cilindre és un cos de revolució generat per un rectangle en girar so­
bre un dels seus costats.

Altres cossos de revolució

Cons
Un con és un cos de revolució generat per un triangle rectangle en girar
sobre un dels costats de l’angle recte.

Esferes
Una esfera és un cos de revo­
lució generat per un semicer­
cle en girar sobre un diàmetre.

Aplica-ho
a.178. Descriu aquests dos poliedres amb les dades a.179. De quin tipus és cada un d’aquests cossos geo­
següents: nom, si són regulars o no, nombre i tipus de mè­trics? Classifica’ls dins de cada tipus.
cares, nombre d’arestes i nombre de vèrtexs.
a b c d
a) b)
h

g
e f

221
 2. Superfície d’alguns cossos
geomètrics
2.1. Prismes: desenvolupament i superfície
La superfície d’una figura, estesa sobre el pla, rep el nom de desenvolu-
pament.
Observa el desenvolupament d’aquest prisma hexagonal:

5m
cm
4,3
5m
5m

9m 9m B

El desenvolupament d’una figura facilita el càlcul de la seva àrea.

Observa que el desenvolupament d’aquest prisma ⎧
⎪
hexagonal es descompon en dos hexàgons i sis rec­ ⎨ Aprisma = 2Aa + 6Ab B
⎪
tangles iguals. ⎩

perímetre · apotema (6 · 5) · 4,3 A

AA = = = 64,5 m 2
2 2
AB = base · altura = 5 · 9 = 45 m 2
Aprisma = 2 · 64,5 + 6 · 45 = 399 m 2

Exercici resolt
Calcula la superfície d’aquest prisma:
desenvolupament ÀreaA = 5 · 4 = 20 m2
4

ÀreaB = 4 · 4 = 16 m2
D
ÀreaC = 3 · 4 = 12 m2
C
5m

4 C B A 4 3·4
4m ÀreaD = ÀreaE = = 6 m2
D
E

4 2
4

E 5
3 ÀreaTOTAL = 20 + 16 + 12 + 6 + 6 = 60 m2
3m 4m
Solució: ÀreaPRISMA = 60 m2
5

5m
4m

Aplica-ho
a.180. Dibuixa el desenvolupament i calcula la superfície d’un prisma pentagonal regular la base del qual fa
4

12 cm de costat i 8,3 cm d’apotema. L’altura del prisma és de 18 cm.

3m
4m

222
 9

TEMA
Sabies que…? 2.2. Piràmides: desenvolupament i superfície
Les piràmides d’Egipte
El desenvolupament d’una piràmide es compon del polígon base i dels
van ser construïdes fa
triangles que formen les cares laterals.
milers d’anys, com a
sepulcre dels faraons.
Són quadrangulars. La
més gran (la de Kheops)
té 160 m d’alçada i
240 m de costat de base.

cm
12

B
5

5c
cm

A 4,3 cm

Observa que el desenvolupament d’aquesta piràmi­ ⎧

⎪
de hexagonal es descompon en l’he­xà­gon base i sis ⎨ Apiràmide = Aa + 6Ab
⎪
triangles iguals. ⎩

perímetre · apotema (6 · 5) · 4,3

Aa = = = 64,5 cm 2
2 2
base · altura 5 · 12
B Ab = =
= 30 cm 2
2 2
A Apiràmide = 64,5 + 6 · 30 = 244,5 cm 2

Exercici resolt
Calcula la superfície d’aquesta piràmide:
desenvolupament
Aplica-ho
a.181. Dibuixa el desenvolu­
pament i calcula la superfície
m

4 · 10
10

d’una piràmide octagonal re­ Atriangle = = 20 m2

4m
2
gular el costat de la base de la
5 · 4 · 2,8
10 m

qual mesura 7 cm i la seva apo­ 2,8

m Apentàgon = = 28 m2
tema fa 8,5 cm. Les cares late­ 2
m
2,8

rals són triangles isòsceles amb 4m

4

una altura de 24 cm. Solució: Apiràmide = 5 · 20 + 28 = 128 m2

223
 2.3. Cilindres: desenvolupament i superfície
La superfície d’un cilindre també es pot estendre sobre un pla:

3 cm

7 cm 7 cm B
Recorda
2π r = 18,84 cm

3 cm
3

Observa que: longitud de la

circumferència
• Les bases del cilindre són cercles.
• La superfície lateral es desenvolupa en un rec­ l = 2πr
tangle tan alt com el cilindre i tan llarg com la
circumferència de la base. àrea del cercle

⎧ A = πr 2
longitud de la circumferència
de la base del cilindre
⎨
⎩
l = 2 · π · 3 = 18,84 cm
És per això que el desenvolupament del cilindre ⎧
es descompon en dos cercles i un rectangle. ⎨ Acilindre = 2Aa + Ab
⎩

Aa = π · r 2 = π · 32 = 28,26 cm2
Ab = base · altura = 18,84 · 7 = 131,88 cm2
Acilindre = 2 · 28,26 + 131,88 = 188,4 cm2

Exercici resolt Aplica-ho

Calcula la superfície d’aquest cilindre: a.182. El Castell de Sant’Ange­
desenvolupament 4 lo és un mausoleu romà del
segle ii. El cos de l’edifici és un
2πr = 2π · 4 cilindre de 64 m de diàmetre i
12 cm 12 cm 20 m d’altura. Calcula’n l’àrea.

8 cm

Acercle = π · 42 = 50,24 cm2

Arectangle = 2π · 4 · 12 = 301,44 cm2
Solució: Acilindre = 301,44 + 2 · 50,24 = 401,92 cm2

224
 9

TEMA
3. Mesura del volum
La unitat principal de volum del SMD és el metre cúbic.

Un metre cúbic és el volum d’un cub d’un metre d’aresta.

El metre cúbic va acompanyat dels múltiples i submúltiples corres­

ponents.
1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000

km3 hm3 dam3 m3 dm3 cm3 mm3

1.000.000.000 m3 1.000.000 m3 1.000 m3 1 0,001 m3 0,000001 m3 0,000000001 m3

Per comprendre la relació que hi ha entre aquestes unitats, observa la

figura següent que representa un metre cúbic i la relació d’aquest amb
el decímetre cúbic:

m
1

1 dm

10 dm
1 dm
1 dm
El pantà de Sau, a la comarca d’Osona, té
una capacitat màxima de 177 hm3, apro-
1m

ximadament.

dm
10
1m 10 dm

• El metre cúbic s’ha dividit en 10 capes d’1 dm d’altura.

Recorda • Cada capa conté 10 · 10 = 100 dm3.
l
1 dm3 = 1 , per tant Per tant: 1 m3 = 10 · 10 · 10 = 1.000 dm3
1 cm3 = 0,001 = 1 m l l Això també passa amb cada unitat respecte a la següent. Per això
l
1 m3 = 1.000 = 1 k l diem que les unitats de volum augmenten i disminueixen de mil en mil.
1 km3 = 1.000 hm3 1 hm3 = 1.000 dam3 1 dam3 = 1.000 m3
1 m3 = 1.000 dm3 1 dm3 = 1.000 cm3 1 cm3 = 1.000 mm3

Aplica-ho
La unitat adequada a.183. Calcula el volum
d’aquests cossos prenent
• La sorra que s’empra en la
com a unitat el cub A:
construcción d’una casa la me­
A B
surarem en m3.
C D
• L’aigua que conté un pantà,
en hm3. a.184. Expressa en cm3:
• El líquid que conté un flascó a) 5,8 dm3 b) 0,0007 dam3 c) 86.008.000 mm3
de perfum, en cm3 o en ml. d) 0,0000198 km3 e) 42,34 m3 f) 0,045 hm3

www 2. Unitats de volum

225
 4. Volum de prismes i cilindres
Per calcular el volum dels cossos geomètrics s’utilitzen mètodes indirec­
tes que faciliten el procés. Començarem pels ortoedres que són prismes
limitats per sis cares rectangulars.

4.1. Volum d’un ortoedre

Tenim un ortoedre de 5 cm de llargada, 3 cm d’amplada i 4 cm d’altura.
Mesurar el seu volum (en cm3) és calcular quants cubs d’1 cm de costat
caben al seu interior.
5 · 3 = 15 cm2
Observa que:
• La superfície de la base és:
5 · 3 = 15 cm2
• Per cobrir el «terra» de l’ortoedre necessitem 15 cubs d’1 cm de
costat (en posarem un damunt de cada unitat de superfície). 15 cm3
• Per omplir l’ortoedre necessitem quatre capes o pisos amb 15 cubs
en cada una. Així doncs, el volum serà:
V = 15 · 4 = 60 cm3
El mètode es pot generalitzar per a qualsevol ortoedre, encara que les
seves dimensions no coincideixin amb un nombre enter de centímetres. 15 · 4 = 60 cm3

El volum de l’ortoedre es calcula amb la multiplicació de la superfície de Aplica-ho

la base, Ab, per l’altura, a: a.185. Calcula el volum
V = Ab · a d’aquests contenidors i digues
quin té més capacitat:
O dit d’una altra manera, si les dimensions són a, b i c, el volum és:
6,2 dam
V=a·b·c
am
36 dam 14 d

Exercicis resolts
0,5 hm
1. Calcula el volum d’un ortoedre de 6,4 m de llargada, 3,25 m d’am-
plada i 1,75 m d’altura.
hm
5

V = àrea de la base · altura

0,

18 hm

l
V = (6,4 · 3,25) · 1,75 = 36,4 m3 (= 36.400 ) Solució: 36,4 m3

 2. La base d’un ortoedre fa 82,4 cm2 i l’altura 7,5 cm. Quin és el volum
25 dm
d’aquest ortoedre?
V = àrea de la base · altura
dm

V = 82,4 · 7,5 = 618 cm3 (= 0,618 ) l Solució: 618 cm3

12

16 dm

226
 9

TEMA
4.2. Volum d’un prisma
m
3c
1,7
m
3c
1,7 m
c
1,7
3
Prenem ara, per exemple, un prisma hexagonal com el que veus a la fi­
2 cm
gura. Per calcular-ne el volum podem aplicar-hi el mètode utilitzat amb
2 cm
2 cm
l’ortoedre.
2 cm

6 · 2 · 1,73
Ahexàgon = = 10,38 cm 2
2 5 cm

Ab = 10,38 cm2 10,38 cm3 10,38  4 = 41,52 cm3

• La base d’aquest prisma és un hexàgon de 10,4 cm2 de superfície.

• Per cobrir la base necessitem 10,38 centímetres cúbics.
10,38 cm2 • Per omplir el prisma es necessiten quatre capes de 10,38 cubs.
10,38 cm2 V = 10,38 · 4 = 41,52 cm3
10,38 cm2
El volum d’un prisma es calcula amb la multiplicació de la superfície de
la base, Ab, per l’altura, a:
V = Ab · a

4.3. Volum d’un cilindre

Tenim, per exemple, un cilindre de 3 cm d’altura amb una base de 2 cm
de radi. Apliquem el mateix mètode que hem utilitzat amb els prismes:
2 cm

3 cm

A = 12,56 cm2 12,56 cm3 12,56  3 = 37,68 cm3

r = 2 cm V = 12,56 · 3 = 37,68 cm3

A = πr 2
El volum d’un cilindre es calcula amb la multiplicació de la superfície de
A = 3,14 · 22 = 12,56 cm2
la base Ab = πr 2, per l’altura, a:
V = Ab · a    V = πr 2a

Aplica-ho
a.186. Calcula el volum d’aquests cossos geomètrics: a.187. Calcula el volum d’un prisma octagonal,
la base del qual fa 7 dm de costat i 8,5 dm d’apo­
7m
5m tema. L’altura del prisma és de 24 dm.
3m
5m
a.188. Calcula el volum d’un cilindre de 5,6 cm de
radi i una altura de 42 cm.
4m

227
 ACTIVITATS
Els cossos geomètrics Superfície d’alguns cossos
geomètrics
9.1. Digues, d’entre aquests cossos geomè-
trics, quins són poliedres, quins són de revolució i 9.5. Dibuixa a mà alçada el desenvolupa-
quins no són ni una cosa ni l’altra: ment de cada un d’aquests cossos geomètrics:

C a) b)
B
A

F
D E
c) d)

9.2. Esbrina i anota quantes arestes, quantes

cares i quants vèrtexs té cada un d’aquests poliedres: 9.6. Dibuixa el desenvolupament d’aquest
B C ortoedre i calcula’n la superfície.
A
1 cm

cm
D E 5 cm
2

9.7. Observa la il·lustració i calcula:

9.3. Classifica cada poliedre i justifica la

6 cm
m

teva classificació:
6c

A B C
cm
13

12 cm
4,

9.4. Quantes cares, quantes arestes i quants a) La superfície del pentàgon.

vèrtexs té una piràmide hexagonal? I un prisma pen- b) L’àrea lateral del prisma.
tagonal? c) L’àrea total.

228
 9

TEMA
9.8. Aquesta piràmide (tetraedre regular) té 9.11. Dibuixa a mà alçada el desenvolu-
com a cares quatre triangles equilàters iguals. Dibui- pament de la piràmide i calcula’n la superfície:
xa’n el desenvolupament i calcula’n la superfície.

18 cm
8c

cm
10 cm

10
10 cm
6,93 cm
m

9.12.
8c
8c

Calcula la superfície d’aquests cilin-

m

dres:
a)
8 cm

4m
9.9. Dibuixa el desenvolupament d’aquest
cilindre i calcula’n la superfície: 10 m

6 cm
b)

2 cm 4m
9m
10 m

9.10. Dibuixa a mà alçada el desenvolupa-

ment de cada prisma i calcula’n la superfície corres- 6m
ponent:
a) 9.13. Una piràmide recta quadrangular té
m

4m
3

les cares laterals com les del triangle que veus a la fi-
4 cm

gura. Dibuixa’n el desenvolupament i calcula’n la

4,3 cm
5c

superfície total.
6m

5 cm

b)
7 cm
4 cm

4,3 cm
5c
m

5 cm
3 cm

229
 9.14. La base d’un prisma és un octàgon 9.20. Expressa en metres cúbics:
regular de 10 cm de costat i 480 cm2 de superfície. a) 3 km
3
b) 2 hm3 58 dam3
L’altura del prisma és de 5 cm. Calcula’n l’àrea total. c) 5.600 dm3 d) 5.800 dm3 400 cm3
e) 2 dm3 f ) 280.000 mm3
9.15. Calcula la superfície d’aquest tros
de tub: 9.21. Expressa en centímetres cúbics:
a) 7.800 mm 3
b) 2,6 dm3
5 cm
c) 0,07 m3 d) 0,24 m3 200 dm3
e) 1,5 m3 f ) 1 dam3
3,6 cm 3 cm
9.22. Expressa en m3, en dm3 i en cm3 el
volum d’aquest cub:

9.16. Aquesta figura és un dodecaedre.

Està formada per 12 pentàgons iguals. Calcula’n la
superfície total. 0,5 cm

9.23. Saps que un decímetre cúbic equival

6,9 cm

a un litre. Expressa en litres:

a) 1 m3 b) 0,08 dam3
10 cm c) 0,5 hm3 d) 0,0001 km3
e) 5.000 cm3 f ) 800.000 mm3

9.17. Aquesta figura és un icoseadre. Està

constituïda per 20 trian­gles equilàters. Calcula’n la
superfície total. Volum de prismes i cilindres

9.24. Calcula el volum d’aquests ortoe-

dres:
8,7 cm

a) 5,5 cm

7 dm
m
­ 10 cm
24 cm 12 c

b)
5 dm
Unitats de volum
5,5 cm
9.18. Expressa en dm : 3
7 dm
a) 1 hm3 b) 1 dam3 2 cm
c) 11cm 3
24 cm
1
9.19.
m

Expressa en dam : 3
4d

a) 5.000 m 3
b) 8.500.000 dm3 c) 7 hm3 5 dm

230
 9

TEMA
R 9.25. L’altura d’un prisma fa 11 m i la 9.30. Calcula el volum d’aquests cossos
base és un pentàgon regular de 5 m de costat i 3,44 m geomètrics:
d’apotema. Calcula’n el volum. a) 1m

9.26. Calcula el volum d’un cilindre de

15 m d’altura, la base del qual té un radi d’1,5 m. 1m

R 9.27. Quants litres caben en un estany

ortoèdric de 10 m de llargada, 4 m d’amplada i una

50 cm
profunditat de 2,5 m?
50 cm

9.28. Calcula el volum d’aquests cossos

40 cm
geomètrics:

a) b) 30 cm
5 cm
9m 5 cm

20 cm
80 cm
m
15

4m

b) 1m
5 cm
5 cm

Resol problemes
9.31. Observa el cilindre de la figura i cal-
9.29. Calcula el volum d’aquest prisma tri- cula:
angular:
8 dm

10 dm
8 cm
17,3 cm

a) La longitud de la circumferència de la base.

b) La superfície de la base.
c) La superfície del cilindre.
20 cm d) El volum.

231
 9.32. Calcula la superfície i el volum d’un 9.35. Si saps que el volum d’un cub A és
prisma recte que té una altura de 30 m i com a base de 64 cm , calcula el volum de cada un dels cossos
3

un octàgon regular com el que veus en la figura: B, C i D.

10 m A B

m
12

C D

9.33. Com pots veure a la figura, hem fet

quatre talls en un cub de 6 cm d’aresta:
Calcula el volum del prisma que resulta d’aquesta
operació.
9.36. En la plaça d’una ciutat hi ha una
6c estructura ornamental, buida en l’interior, amb la
m
forma i les mides d’aquest octaedre:

4m

5m
4m
6m

a) Calcula quant costarà reforçar totes les arestes de

l’estructura, si l’empresa que ha de fer l’operació

Problemes  + cobra 4 € per metre.

R 9.34. Si un radiador de calefacció és
capaç d’escalfar un espai de 30 m3, quants radiadors
es necessiten per escalfar aquest edifici?
15 m
b) Quant costarà pintar tot l’exterior de l’estructura
si sabem que l’import és de 12 € per m2?
c) Calcula quants litres d’aire conté.
9.37. Per emmagatzemar el gasoil, volem
construir un dipòsit cilíndric que tingui 1,5 m d’altura
i 1,40 m de diàmetre. Si la xapa costa 15,4 euros/m2
i la soldadura 5,5 euros/m, quant costarà el dipòsit?

1,4 m
m

15 m 1,5 m
30

15 m 20 m 15 m

232
 9

TEMA
M tspp A
A
M

D
A
TE CA
M ÀT I C A A P L I

1. Disseny d’envasos de llet

En una fàbrica de brics de llet volen fer un nou disseny d’envàs. Es tracta de fer un canvi de model per
adaptar-se a un nou model de neveres. Aquestes neveres tenen una safata a la porta que fa 19 cm de llar-
gada, 10 cm d’amplada i 8,5 cm d’altura. Per això la nostra empresa Lactis Capdevila vol provar sort des-
marcant-se de la competència.
L’equip de disseny de l’empresa presenta tres models d’envàs, com es veu en la imatge:

a) Tots els dissenys tenen un litre de capacitat? Comprova-ho.

b) Tu formes part de l’equip tècnic, i et demanen que dibuixis el desenvolupa-
ment de cada un dels tres envasos. Fes-ho, tenint cura de la presentació.
c) L’equip que fa les proves amb els envasos ha descartat el primer perquè no es
considera prou pràctic. Sense tenir en compte factors tècnics, el més lògic és
que l’envàs més barat de fabricar sigui el que té menys superfície. Calcula la
superfície del segon i del tercer envàs. Quin serà el més barat de fabricar?
d) Un dissenyador de l’empresa, en una intervenció en la reunió tècnica diu:
«Hem de tenir en compte que les famílies, a l’estiu, solen tenir 2 litres de llet a
la nevera». Mirant les dimensions que fa la safata d’aquest model de nevera, ho
permeten els dos dissenys? Dibuixa la safata si et resulta útil per calcular-ho.

233
 2. Pressupost per a una piscina
Un gimnàs municipal ha construït una nova piscina amb aquestes dimensions:

2,5 m

8m

3m

a) Completa la frase utilitzant termes geomètrics: «Les cares d’aquest cos geomètric són          .

Cada cara és un polígon amb els angles              .

Així doncs, aquest cos geomètric es pot anomenar              .»

b) La piscina ja està construïda i només hi falta el revestiment. Poden optar per un d’aquests materials: la
rajoleta vitrificada (gresite) o el microciment. Calcula la superfície de la piscina perquè el gerent del
gimnàs pugui demanar pressupost.

c) El gerent s’ha decidit per la rajoleta vitrificada, un tipus d’enrajolat que es fa servir en banys i piscines i
que es ven en plaques de 50 × 50 cm. Els colors que ha escollit són el blau clar per als laterals i el blau
fosc per al fons. Quantes plaques de cada color ha de demanar en el pressupost?

d) La piscina ja està acabada, però encara hi falta una cosa important: omplir-la d’aigua. Tenint en compte
que en altura deixaran 50 cm sense omplir, quants litres d’aigua hi haurà a la piscina?

Busca a Internet quines són les mesu-

res estàndard d’una piscina olímpica.
Després, dibuixa-la tenint en compte
les proporcions entre les diverses me-
sures.

234
 9

TEMA
FAIG BALANÇ
Coneixes els cossos geomètrics? 4. Troba l’àrea total d’aquesta figura (prisma penta-
Saps classificar-los? gonal regular):

1. D’aquests cossos geomètrics, determina quins c

són poliedres, quins són cossos de revolució i quins ap
no són cap de les dues coses. Posa nom als que co-
neguis.
c = 20 cm a
A ap = 14 cm
B C D a = 70 cm

H
F G
E
Coneixes les unitats de volum i saps relacionar-les?

K 5. Expressa en dm : 3

I L
J a) 3 m3 b) 2.000 cm3 c) 42 l
Saps calcular el volum d’alguns cossos geomètrics i
O expressar-lo en les unitats adequades?
M
N
6. Calcula el volum de l’ortoedre descrit en l’activi-
tat 2.
Saps trobar la superfície d’alguns cossos
geomètrics i dibuixar-ne el desenvolupament? 7. Troba el volum del cilindre descrit en l’activitat 3.
2. Un ortoedre fa 6 cm de llargada, 4 cm d’ampla- 8. Calcula el volum del prisma descrit en l’activitat 4.
da i 5 cm d’altura. Dibuixa’n el desenvolupament i
calcula’n la superfície. 9. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions
de les activitats anteriors i explica com t’ha anat:
3. Calcula l’àrea total d’un cilindre recte, l’altura Quines activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna
del qual mesuri 10 cm i la seva base tingui un dià- que hagis fet malament? Per què? Què has après en
metre de 8 cm. aquesta unitat?

www 3. Solucions

235
 Organitza els teus coneixements

ELS COSSOS EN L’ESPAI

PRISMA ALTRES POLIEDRES

PENTAGONAL
REGULAR

CILINDRE ESFERA

CON

PIRÀMIDE ALTRES COSSOS DE REVOLUCIÓ

ACERCLE = π r 2
ABASE (HEXÀGON) =
ARECTANGLE = base · altura
ACARA (RECTANGLE) = base · altura ACILINDRE = 2 · ACERCLE + ARECTANGLE
APRISMA = 2 · AHEXÀGON + 6 · ARECTANGLE

  V = Abase · altura     V = Abase · altura

Atenció!
Ara ja has de saber resoldre les activitats 2, 3 i 4 de la pàgina 219. Comprova-ho.

236
 9

TEMA
I per acabar…
Compta i calcula Dedueix i comprova
Una capa vermella per al cub Desenvolupaments

Observa aquest cub construït amb cubets de color Aquestes són dues perspectives d’un mateix cub:
verd i compta quants n’hi ha.

Podries esbrinar les cares que falten en aquest des-

envolupament? Comprova les teves deduccions.

Quants cubets vermells necessitem per afegir-hi

una capa més i obtenir un cub més gran, tot de color
vermell?

Observa i treu-ne les conclusions

Cada figura amb el seu eix

Quan la figura plana que veus a l’esquerra gira al voltant de la línia ver-
mella, s’origina el cos de revolució A.
Al voltant de quins eixos ha de girar perquè es generin els cossos
restants?

A C D
B E

237
 TEMA 10
TAULES I GRÀFICS. L’ATZAR

Una mica d’història

Segurament tots hem jugat alguna vegada a «enfonsar la flota». Els vaixells es col·loquen en un
tauler quadriculat i es designa cada quadradet per la fila i la columna on es troba.
En els escacs, les jugades s’anoten de la mateixa manera: primer, la peça que es mou i, després,
la casella a la qual es dirigeix. I aquella casella es designa mitjançant la fila i la columna que ocupa.
Un mètode similar ha estat una de les grans idees matemàtiques de la història. Al segle xvii,
el filòsof i matemàtic francès Descartes va decidir designar cada punt del pla per mitjà de dos
nombres:

2 (4, 2)

4
Aquesta idea, que sembla tan senzilla, va perme-
tre tractar la geometria amb eines de l’aritmètica
i de l’àlgebra, i això va simplificar molt les co-
ses als matemàtics.
Els dos nombres que descriuen cada punt
s’anomenen coor­de­nades cartesianes.
En aquella època els científics
escrivien en llatí, de manera que
Descartes signava Cartesius; per això,
tot el que fa referència a Descartes
s’anomena cartesià.

238
Abans de començar, utilitza el que ja saps

1. En una biblioteca pública trobem penjada aquesta informació:

NOMBRE DE LLIBRES PRESTATS

500

POESIA
400
ESTUDI

300
VIATGES
ALTRES
200

NOVEL·LA
100

0 MESOS
G F M A M J J A S O N D DE L’ANY

El primer gràfic assenyala l’evolució del nombre de llibres prestats en cada moment al llarg d’un
any. L’1 de gener hi havia 150 llibres prestats. A començament de febrer, 200.

a) Quants llibres hi havia prestats a mitjan maig? I a final d’any?

b) En quina època de l’any es presten menys llibres?

El segon gràfic mostra el tipus de llibres que s’han prestat en un any.

c) Quin és el tipus de llibre que més s’ha prestat?

d) Quin d’aquests tipus representa la quarta part del total?

Però encara n’has d’aprendre més

Aprendràs a calcular paràmetres estadístics i a obtenir probabilitats.

2. Si coneixes les edats de totes les persones que visiten una biblioteca, quines operacions hauràs de
fer per calcular-ne la mitjana i la mediana?

3. Com pots calcular la probabilitat que la propera persona que sol·liciti un llibre en préstec demani
un llibre de viatges?

www 1. Alguns continguts d’aquesta unitat estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, on

també podràs trobar activitats per posar-los en pràctica.

239
 1. Coordenades cartesianes
En un sistema d’eixos cartesians: EIX Y
D’ORDENADES

• L’eix horitzontal es diu eix X o eix d’abscisses.

y P(x, y)
• L’eix vertical es diu eix Y o eix d’ordenades.
• El punt O, on es tallen els eixos, és l’origen de coordenades.
X
Cada punt del pla es designa per les seves dues coordenades: O x EIX
D’ABSCISSES
• La primera coordenada es diu «x del punt» o abscissa.
• La segona coordenada es diu «y del punt» o ordenada.

Exercici resolt  Determina l’abscissa i l’ordenada dels punts del gràfic.

• A(2, 4)
Y
6 – La «x del punt» és 2; 2 és l’abscissa.
C(5, 5) – La «y del punt» és 4; 4 és l’ordenada.
5
A(2, 4)
4 • B(4, 2)
3 – L’abscissa és 4.
B(4, 2)
2 – L’ordenada és 2.
1 • C(5, 5)
X
1 2 3 4 5 6 – Tant l’abscissa com l’ordenada són 5.
És a dir, x = 5 i y = 5.

1.1. Coordenades dels punts dels eixos

Els punts situats a l’eix X tenen l’ordenada igual a 0. Per exemple: Y
A(0, 6)
6
C(2, 0) ⎧
⎨ en ambdós casos la segona coordenada és 0. 5
D(7, 0) ⎩
4
Els punts situats a l’eix Y tenen l’abscissa igual a 0. Per exemple: 3

A(0, 6) ⎧ 2
⎨ en ambdós casos la primera coordenada és 0.
B(0, 1) ⎩ 1 B(0, 1)
C(2, 0) D(7, 0) X
L’origen de coordenades està en els dos eixos. Per això en el punt O O 1 2 3 4 5 6 7 8
les dues coordenades són 0:
O(0, 0)

Aplica-ho
a.189. Dibuixa un sistema d’eixos cartesians i situa-hi aquests punts:
a) (0, 7) b) (2, 3) c) (3, 6) d) (5, 0)
e) (6, 4) f) (7, 2) g) (1, 4) h) (2, 2)
www 2. Coordenades cartesianes

240
 10

TEMA
1.2. Coordenades negatives
A(–1, 6) Y Els punts que estan situats per sota de l’eix X tenen l’or-
denada negativa. Per exemple:
H(8, –1) ⎧
B(–3, 3) ⎪
G(4, –2) ⎨ Aquests tres punts estan per sota de l’eix X.
⎪
F(0, –4)  ⎩
C(–3, 0) La seva segona coordenada és negativa.
H(8,–1) X
Els punts que estan situats a l’esquerra de l’eix Y tenen
G(4, –2)
l’abscissa negativa. Per exemple:
D(–5, –3)
F(0, –4) A(–1, 6) ⎧Aquests tres punts es troben a l’esquerra de
⎪
B(–3, 3) ⎨l’eix Y i per això tenen la primera coordena-
E(–2, –5) ⎪
C(–3, 0)  ⎩da negativa.
Els punts D i E estan per sota de l’eix X i a l’esquerra de l’eix Y.
Per això tenen les dues coordenades negatives: D(–5, –3), E(–2, –5)

1.3. Coordenades fraccionàries

Y C Sobre els eixos cartesians es poden representar punts amb coordenades
D fraccionàries, de la mateixa manera que vam veure que es podia fer
sobre la recta numèrica.
Per exemple, els punts A, B, C, D, E no estan situats sobre els
A
vèrtexs de la quadrícula. Per tant, una de les coordenades d’aquests
X
punts, o totes dues, seran fraccionàries:
E
A(2,5; 0), B(–1; –3,5); C(4,8; 4), D(–2,3; 3), E(4,5; –2,5)
B Perquè no ens confonguem amb la coma decimal, quan una de les
coordenades, o les dues, són nombres decimals, les separem amb «;».

Aplica-ho
a.190. Dibuixa un sistema d’eixos cartesians i situa-hi aquests punts:
a) (–2, 4) b) (–5, 3) c) (3, –2) d) (5, –6)
e) (–6, 4) f) (–3, –4) g) (–2, –1) h) (–6, –5)
Sabies que…? Y
Les coordenades no a.191. Dóna les coordenades dels H
punts del gràfic: A
enteres d’un punt es I
poden descriure per
mitjà de fraccions: F

( ) 5 B X
M(–2,5; –1) → C – , –1 , C
2

( ) ( ) 9 E G
N 1, –4,5 → E 1, – D
2

241
 2. Informació per mitjà de punts
Observa els membres ESTATURA

d’aquesta família. B
En el diagrama carte- A

sià que hi ha al marge, C F

E
cada un dels membres de
la família està representat
D
mitjançant un punt. Les
seves coordenades són EDAT
Antoni Bernat Cristina David Eulàlia Flora
l’edat i l’estatura.
Com que el fill gran, en Bernat, és el més alt, el punt que el represen-
ta, el B, és el que té més ordenada. La seva edat, malgrat tot, és la ter-
cera (només supera D → David i, una mica, C → Cristina).
La Cristina i la Flora tenen la mateixa estatura: els punts C i F tenen
la mateixa ordenada. L’edat de F (abscissa), però, és molt més gran que la
de C.
En David, el fill petit, és el més petit tant en relació amb l’estatura
com en relació amb l’edat. Per això, el seu punt, el D, és el que està més
a prop dels dos eixos.

Per interpretar els punts d’un diagrama cartesià en el qual es representa

una situació real, és fonamental tenir en compte el significat de cada un
dels eixos de coordenades.

Aplica-ho
a.192. Assigna una edat (en anys) i una estatura
aproximada (en centímetres) a cada un dels sis mem-
bres de la família del dibuix. Dóna les coordenades
dels punts A, B, C, D, E i F i situa’ls en un gràfic
com aquest:
a.193. Ens han donat aquesta informació sobre la ca-
pacitat d’emmagatzematge i el preu de diverses me-
mòries USB. Escriu les coordenades de cada una.
Quina té millor relació capacitat-preu?
PREU

ESTATURA 50
F
200 C
40
150 E
30 B
D
100 20
A
50 10

O 10 20 30 40 50 60 70 8 16 32 64 ... 500
EDAT CAPACITAT MEMÒRIA (Gb)

www 3. Punts amb informació

242
 10

TEMA
Interpreta 2.1. Punts que es relacionen
• La bossa més cara és la B. Cada punt del diagrama representa una bossa d’aliment. La primera co-
Costa 12 €. Quina és la que ordenada expressa el pes en quilos. La segona, l’import en euros.
pesa més? Quant pesa?
IMPORT (€)
• Hi ha dues bosses del mateix
C B
preu. Quines són? Quant pesa H
10 Les bosses A i B tenen
cada una?
alguna cosa en comú:
• Hi ha dues bosses del mateix
pes. Quines són? Quant cos- 5 A G A  →  1 kg, 4 €
F
ta cada una? E B  →  3 kg, 12 €
D
• Hi ha una gran bossa de su- PES (kg)
O 5 10 15 20
cre que pesa 12 kg. Quina
és? Quant costa? Totes dues contenen el mateix aliment (nous). El preu de les nous és
de 4 €/kg. Si hi hagués una bossa de 2 kg de nous, costaria 8 €. El punt
corresponent, (2, 8), està alineat amb A i B i amb l’origen O.
B
També estan alineats els punts D, E, F i G. Són del mateix produc-
te (sal) el preu del qual és 0,20 €/kg.
G
Els punts corresponents a bosses amb el mateix aliment estan alineats
A F
E perquè les seves coordenades són proporcionals:
D
nous → A(1, 4), B(3, 12)   sal → D(5, 1), E(10, 2), F(15, 3), G(20, 4)

Exercici resolt COST

En una botiga de fruita seca i llegum s’exhibeixen aquests 10 € F I →  A
paquets. En el gràfic es veuen representats en un diagra- II →  C
ma pes-cost. Indica quin punt correspon a cada paquet. III →  B
D IV →  E  
IV V VI
II 5€
I III
V →  F
E VI →  D
C
ametlles
ametlles
soia
panses
500 g lles
festucs
1€ A B
100 g 250 g 200 g amet 400 g
1 kg

1€ 2,5 € 1 € 3€ 10 € 6€ 100 g 500 g 1 kg PES

Els punts corresponents als tres paquets d’ametlles estan sobre una recta que passa per l’origen.

Aplica-ho
a.194. Dibuixa uns eixos de coordenades en què l’eix d’abscisses representi el pes (en kg), i el de les ordena-
des, el cost (en €). Situa-hi els punts següents i respon les preguntes:
A (0,5; 3) B (2; 4,5) C (3; 4,2) D (3; 2,7) E (1,5; 4) F (5; 4,5)
a) Quines coordenades representen les cireres, que és la fruita més cara?
b) Quins punts representen productes del mateix pes? Quant pesen?
c) Quins punts representen productes del mateix cost? Quant costen?
d) Quines coordenades representen les prunes, que és la fruita més barata?
e) En quines coordenades situaries 6 kg de prunes? Com estarien col·locats els punts que representen les prunes?
www 4. Punts que es relacionen

243
 3. Interpretació de gràfics
En la pàgina anterior vèiem que el grup de punts D, E, F i G estan PREU (€)

relacionats perquè el preu és proporcional al pes (les quatre bosses són 10

del mateix producte: sal). Per això, com es pot veure en el gràfic de la
dreta, els quatre punts estan sobre una mateixa recta. 5 G
També es poden interpretar els altres punts de la recta. Per exemple, F
E
el marcat en vermell significa: D
PES (kg)
5 10 15 20
«Una bossa de 12 kg de sal costaria 2,40 €.»

La recta blava descriu el valor d’una bossa de sal en funció del pes.

VARIABLE
Els gràfics descriuen relacions entre dues variables. DEPENDENT (y)

La variable que es representa en l’eix horitzontal es diu «variable x»

o «variable independent».
La variable que es representa en l’eix vertical es diu «variable y» o FUNCIÓ
«variable dependent».
La variable y és funció de la variable x.
Per interpretar un gràfic, l’hem de mirar d’esquerra a dreta, i observar
com canvia la variable dependent, y, en augmentar la variable indepen-
dent, x. VARIABLE
INDEPENDENT (x)

Exercicis resolts
1. Quines són les variables en la funció anterior, que descriu els preus de les bosses de sal?
La funció ens ofereix el preu de les bosses en relació amb el seu pes.
x, variable independent: pes de la bossa en kg.
y, variable dependent: preu de la bossa en €.

2. El preu de les trucades telefòniques es representa en el gràfic següent. Descriu-lo.

PREU (€)  La variable independent, x, ens ofereix el temps (en minuts) de cada
trucada. 2 quadradets representen 1 minut.

1 La variable dependent, y, és el preu en euros de cada trucada.

20 cèntims
5 quadradets són 1 €. Per tant, 1 quadradet equival a 20 cèntims.
1 min La quota de l’establiment de trucada és de 40 cèntims (dos quadra-
TEMPS (min) dets en l’eix Y); per tant, encara que la trucada no duri gens, això
1 2 3 4 5 6 (40 cèntims) és el que cal pagar.
Per cada minut de connexió, la trucada costa 20 cèntims més.

244
 10

TEMA
Exercicis resolts
3. L’Ignasi va a l’escola. El gràfic en descriu el recorregut. Explica amb paraules una possible interpretació
del que ha passat durant el trajecte.

DISTÀNCIA (m)  La variable x ens indica el temps que passa des que surt de
600
E casa seva. Cada quadradet equival a 1 minut.
500
La variable y ens indica la distància a la qual es troba de casa
400
C seva. 2 quadradets representen 100 m.
300 L’Ignasi surt de casa, tarda 2 minuts a arribar a casa de la seva
amiga Carme (A) i l’espera durant 6 minuts (B).
200 A
D
Van junts cap a l’escola. Recorren 200 m en 4 minuts (C).
100 B
S’adonen que han oblidat alguna cosa a casa de la Carme i hi
tornen corrents (200 m en 1 minut, punt D).
5 10 15
TEMPS (min) Després corren fins a arribar a l’escola (450 m en 2 minuts,
punt E).
La casa de la Carme és a 150 m de la casa de l’Ignasi.
L’escola és a 600 m de la casa de l’Ignasi.
Ha tardat 15 minuts des que ha sortit de casa.

4. El gràfic següent mostra el pes d’en Ramon des que va néixer fins ara. Descriu-lo amb paraules:

PES (kg)  La variable x ens indica l’edat d’en Ramon. 2 quadradets són
70
60
1 any.
50 La variable y ens n’indica el pes. 2 quadradets són 10 kg.
40 En Ramon ha augmentat de pes amb l’edat.
30
20
Als 7 anys, pesava una mica més de 25 kg. Després va perdre
10 pes, però es va recuperar en menys d’1 any.
5 10 Va estabilitzar el seu pes entre els 10 i els 11 anys i mig (35 kg).
EDAT (anys) Però llavors va fer l’estirada. Va créixer molt i va augmentar de pes.
Ara, amb 14 anys, pesa 60 kg.

Aplica-ho
a.195. Descriu el trajecte que ha fet un cotxe a partir a.196. Compara el pes d’en Lluís i l’Elena al llarg dels
d’aquest gràfic: anys.
PES (kg)
120 80 Elena
100 70 Lluís
80 60
50
60
40
40
30
20 20
10
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65
5 10 EDAT (anys)

245
 4. Distribucions estadístiques
S’ha fet una enquesta a un grup de 9 amics.
Aplica-ho
1a pregunta: Quants germans o germanes tens? a.197. Classifica aquestes varia­
respostes: 1, 3, 2, 0, 1, 3, 4, 2, 3 bles en qualitatives o quantita-
2a pregunta: En quina estació de l’any és el teu aniversari? tives:
(primavera, p; estiu, e; tardor, t; hivern, h) a) Esport preferit.
respostes: p, e, e, h, e, p, t, h, t b) Número de calçat.
El nombre de germans és una variable estadística quantitativa, per- c) Estatura.
què es basa en valors numèrics: 0, 1, 2, 3, 4 o 5. d) Estudis que vols fer.
L’estació en què celebren l’aniversari és una variable estadística qua- e) Nota de Matemàtiques en
litativa, perquè els valors en què es basa no són numèrics: primavera, l’úl­tim examen.
estiu, tardor i hivern.
a.198. Llancem un dau 40 ve-
Una variable estadística es diu quantitativa quan es basa en valors nu- gades i n’obtenim els resultats
mèrics, i qualitativa quan es basa en valors no numèrics. indicats. Calcula la freqüència
de cada un dels valors de la va-
Les respostes a cada una de les dues preguntes formen una distribu-
riable. Troba, també, les seves
ció estadística. La primera és una distribució amb variable quantitativa,
freqüències relatives.
i la segona, amb variable qualitativa.
3 5 1 2 5 5 3 4 6 2
4 3 6 4 1 6 4 2 6 1
4.1. Taules de freqüències 4 3 5 6 2 1 5 6 6 2
4 2 3 2 6 5 4 1 6 1
Les dues preguntes anteriors les han fet als 36 alumnes d’una classe.
Resultats: Nre. de Estació
Freqüència Freqüència
germans aniversari
0 4 Primavera 8
1 16 Estiu 6
Freqüències absoluta
2 9 Tardor 9
i freqüència relativa
3 6 Hivern 13
4 1 Hi ha 4 nois que són fills únics,
5 0 perquè la freqüència de 0 és 4.
La freqüència d’1 és 16. Sig-
Aquestes formes d’oferir les dades s’anomenen taules de freqüènci- nifica que 16 alumnes de la
es. En la primera, la freqüència de «3 germans» és 6. Ho expressem així: classe només tenen un germà
f(3) = 6. Ho llegim així: «la freqüència del 3 és 6». Anàlogament, f(4) = 1. o una germana.
I, en la segona taula, f(primavera) = 8. f(0) = 4; f(1) = 16
• El nombre de vegades que es repeteix cada valor de la variable s’anome- Les corresponents freqüèn-
na freqüència d’aquest valor. També s’anomena freqüència absoluta. cies relatives són:
• La proporció de vegades de cada valor s’anomena freqüència relativa. 4 16
fr(0) = ; f (1) =
És el quocient entre la freqüència absoluta i el nombre total d’individus. 36 r 36
GeoGebra

246
 10

5. Paràmetres estadístics
La mitjana de diverses quanti-
tats és la suma de tots els valors
dividida per la quantitat de va-
lors que hi ha.
TEMA
Mitjana
Per resumir els resultats de la distribució estadística següent:
nombre de germans: 1, 3, 2, 0, 1, 3, 4, 2, 3
utilitzem la mitjana o terme mitjà: es troba sumant les dades i divi-
dint-les per la quantitat de dades.

S’anomena mediana d’un con-
junt de dades numèriques or-
denades la dada que ocupa el
valor central. Si al mig hi ha un
parell de nombres, la mediana
és el terme mitjà dels dos.
La moda és la dada amb més
freqüència.
Tingues en compte
Quan la variable és
qualitativa, no es poden
trobar ni la mitjana ni la
mediana.
1 + 3 + 2 + 0 + 1 + 3 + 4 + 2 + 3 19
mitjana = =  = 2,11
9 9
La mitjana d’aquestes 9 quantitats és 2,11.
Mediana
Per trobar la mediana de la distribució anterior, ordenem les dades de
més petita a més gran, 0, 1, 1, 2, 2, 3, 3, 3, 4. La mediana és la del mig:
mediana =2
Moda
En una distribució estadística, s’anomena moda la dada que apareix
més vegades; és a dir, la de major freqüència. En la distribució de l’apar-
tat 5.1, moda = 3.
Es pot obtenir la moda d’una variable sigui qualitativa o quantitativa.
En la distribució següent: estació de l’aniversari: p, e, e, h, e, p, t, h, t
La moda és e, perquè hi és 3 vegades i les altres apareixen menys de
3 vegades.

Exercici resolt
1. Troba la mitjana, la mediana i la moda de la distribució següent: 4, 6, 8, 8, 9, 10, 10, 10
4 + 6 + 8 + 8 + 9 + 10 + 10 + 10
• mitjana =  = 8,125
8
• Els valors estan ordenats. Les dades centrals són 8 i 9. Per tant, la mediana n’és el terme mitjà: mediana = 8,5.
• El valor que apareix més vegades és 10: moda = 10.

Aplica-ho
a.199. Troba la mitjana, la mediana i la moda d’aquestes distribucions estadístiques:
a) 4, 7, 9, 10, 10, 20 b) 4, 6, 7, 7, 10, 11, 20
c) 4, 6, 7, 9, 9, 10, 11, 20 d) 4, 6, 7, 7, 9, 10, 11, 20

a.200. Troba la mitjana, la mediana i la moda d’aquesta distribució d’aniversaris:

estació de l’any: h, e, p, t, e, t, p, p, h, e, p

247
 6. Gràfics estadístics
Les representacions gràfiques serveixen per captar, d’un sol cop d’ull,
Important
les característiques més destacades d’una distribució de dades.
Les taules de dades
Hi ha molts tipus de representacions gràfiques. Veuràs les d’ús més
estadístiques i les
freqüent.
representacions
gràfiques són maneres
6.1. Diagrama de barres de donar informació
summament eficaces, ja
NRE. DE VEGADES QUE ES POSA MARCA DELS PRIMERS 50 COTXES
GASOLINA EN UN MES, A 50 COTXES VISTOS UN DIA DETERMINAT
que el que es diu a través
seu «entra pels ulls».

1 2 3 4 5 6 MERCEDES AUDI SEAT OPEL RENAULT FORD

El diagrama de barres està format per barres fines. Serveix per represen-
tar taules de freqüències de variables qualitatives, o bé quantitatives amb
pocs valors. Les altures de les barres són proporcionals a les freqüències
corresponents.
Aplica-ho
a.201. A partir de les dades se-

6.2. Histograma güents, elabora un diagrama

ESTATURES DE LES ALUMNES
I DELS ALUMNES D’UNA CLASSE
NOMBRE DE FALTES D’ORTOGRAFIA
COMESES PER LES ALUMNES
I PELS ALUMNES EN UN DICTAT
de barres:
Els 4 noms més posats als na-
dons del nostre poble.
Marc: 12 Èric: 6
Pol: 4 Àlex: 7
Júlia: 9 Martina: 7
Laia: 6 Carla: 4

a.202. A partir de les dades se-

155 160 155 160 165 170 175 180 185 0 5 10 15 20 25 30
güents, elabora un histograma:
TOTS ELS ALUMNES
AMB UNA ALTURA
ENTRE 155 CM I 160 CM Nombre de llibres que has lle-
git durant el curs (classe de
L’histograma està format per rectangles amples que es toquen els uns 34 alumnes).
amb els altres. Serveix per representar variables quantitatives amb molts 0: 1 De 1 a 2: 6
valors diferents. Les àrees de les barres són proporcionals a les freqüèn- De 3 a 4: 10 De 5 a 6: 8
cies corresponents. De 7 a 8: 7 Més de 8: 2

248
 10

TEMA
El polígon de freqüències s’uti- 6.3. Polígon de freqüències
litza per representar variables
NRE. DE VEGADES QUE ES POSA ESTATURES DE LES ALUMNES
quantitatives. Es fa unint els ex- GASOLINA EN UN MES A 50 COTXES I DELS ALUMNES D’UNA CLASSE
trems de les barres o els punts
mitjans dels rectangles d’un his-
tograma.

1 2 3 4 5 6 155 160 165 170 175 180 185

6.4. Diagrama de sectors

Les notes dels alumnes i de les alumnes d’un curs, en una assignatura
Utilitat determinada, durant les tres avaluacions de l’any, han estat:
Els diagrames de sectors PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ
són molt útils per veure INSUF.

l’evolució d’una mateixa SUFIC. INSUF. SUFIC. EXCEL. SUFIC.

INSUF.
variable.
BÉ BÉ
EXCEL.
Per exemple, podem NOTABLE
BÉ
EXCEL. NOTABLE NOTABLE
observar que en
l’assignatura a la qual es El diagrama de sectors serveix per representar variables de qualsevol ti-
refereixen els gràfics de pus, especialment per representar variables qualitatives. Cada sector re-
la dreta s’ha progressat presenta un valor de la variable. L’angle de cada sector és proporcional
al llarg del curs. a la freqüència corresponent.

Exercici resolt
Aquesta taula de freqüència expressa els esports preferits per 40 noies i nois entrevistats.
 Per representar les dades en un diagrama de sectors, repartim els 360° del cer-
Esport Freqüència
cle entre 40. A cada individu li corresponen 9°.
Bàsquet 10 Troba l’angle del sector que correspon a cada TENNIS
Voleibol 1 esport i fes el diagrama complet. BÀSQUET
ESCACS
Futbol 20 360° : 40 = 9° corresponents a cada individu VOLEIBOL

Tennis 5
Bàsquet: 10 · 9° = 90° Tennis: 5 · 9° = 45°
Escacs 4 FUTBOL
Voleibol: 1 · 9° = 9° Escacs: 4 · 9° = 36°
Futbol: 20 · 9° = 180°

Aplica-ho
a.203. A partir de les dades de la taula de freqüències, elabora un diagrama de sectors sobre l’assistència a
espectacles d’un grup de 60 persones:

Espectacle Freqüència Espectacle Freqüència Espectacle Freqüència

Concert música actual 10 Teatre 8 Cinema 13
Dansa 5 Musical 6 Màgia 3

GeoGebra

249
 7. Esdeveniments aleatoris.
Probabilitat
Els resultats de les experiències se-
güents depenen de l’atzar:
• Llançar una moneda o un dau.
• Llançar una pilota a la cistella.
• Observar la climatologia.
Tots són esdeveniments aleatoris.

Els esdeveniments aleatoris són aquells la realització dels quals (que

passin o no) depèn de l’atzar.

7.1. Probabilitat
• Aconseguirà encistellar la pilota? Segons a quin dels tres jugadors del
dibuix ens referim, l’esdeveniment «encistellar» és poc probable, mit-
janament probable o molt probable.
• Plourà demà? Si ho preguntem a Galícia un dia plujós d’hivern, l’es-
deveniment és molt probable. Si la mateixa pregunta la fem a Almeria
un dia d’estiu, l’esdeveniment és molt poc probable.
• Que surti «cara» o «creu» en llançar una moneda són esdeveniments
igualment probables. També són igualment probables els esdeveni-
ments 1, 2, 3, 4, 5 i 6 en llançar un dau.

La probabilitat d’un esdeveniment és el grau de confiança que podem

tenir que passi.

Si un esdeveniment no passa mai la seva probabilitat és 0 i s’anome-

na esdeveniment impossible.
Si un esdeveniment passa sempre la seva probabilitat és 1 i s’anome-
na esdeveniment segur.

Exercici resolt
Posem en una bossa dos grapats de boles vermelles, deu grapats de boles blaves i una bola verda. N’extreurem
una bola a l’atzar. Indica quina probabilitat s’assigna a cada esdeveniment (el color de la bola que traurem).
És un esdeveniment mitjanament probable. És un esdeveniment molt improbable.
És un esdeveniment molt probable. És un esdeveniment impossible (no hem posat a
la bossa boles de color groc).
Esdeveniment segur? Que la bola sigui vermella, blava o verda.

250
 10

TEMA
Recorda 7.2. Com es mesura la probabilitat
S’anomena freqüència
• moneda. És igualment probable que surti cara o creu. Per això assig-
relativa d’un
nem la mateixa probabilitat, 1/2, a cada un dels dos casos.
esdeveniment la
proporció de vegades
que aquest passa.
P [ ] =
1
2
  P [ ] =
1
2
• dau. Si no està trucat, les sis cares tenen la mateixa probabilitat. Per tant:

P [ ] =
1
6
  P [ ] =
1
6
  P [ ] =
1
6
 … P [ ] =
1
6

Aplica-ho • cistella. Evidentment no són igualment probables els dos esdeveni-

a.204. En un tram d’un riu hi
ha 12 truites, 54 tenques, 2 sal-
mons i 15 esturions. Indica qui-
na probabilitat de pescar-los
tinc.
a) Truita b) Bacallà
c) Esturió d) Salmó
e) Tenca f) Rap
a.205. Quina és la probabilitat
de treure una bola vermella,
negra, verda o blava de cada
una d’aquestes bosses?
ments: «encistella» i «falla». Com assignem probabilitats a aquests
esdeveniments?
Suposem que ens diuen que Gasol, durant el campionat actual, ha
llançat 200 tirades lliures de les quals n’ha encistellat 170. En aquest
cas direm que la probabilitat que encerti és aproximadament igual a
170/200 = 0,85 i que falli 30/200 = 0,15.
170 30
P[encistelli Gasol] ≈ = 0,85   P[falli Gasol] ≈ = 0,15
200 200
Els esdeveniments que s’obtenen directament en efectuar una experièn-
cia aleatòria amb un instrument regular (dau, moneda, cartes…) s’ano-
menen casos i tenen tots la mateixa probabilitat.
Per esbrinar la probabilitat d’un esdeveniment d’una experiència alea­
tòria irregular, recorrem als resultats previs: direm que la probabilitat
de l’esdeveniment és, aproximadament, igual a la freqüència relativa ob-
servada.

A B c Problemes resolts
1. En girar aquesta ruleta, quina és la probabilitat de cada color?
a.206. D’una baralla de 48 car-
Hi ha vuit posicions iguals. La probabilitat
tes, 12 per coll, quines proba-
de cada una és 1/8.
bilitats hi ha que em surti rei? I 1
que sigui el rei de copes? I que P[blau] =
8
la carta sigui de copes? Hi ha tres posicions vermelles. Per tant:
1 1 1 3 1 1 1 1 4 1
P[vermell] =  +   +   =   P[verd] =  +   +   +   =  =
a.207. En una cursa de cavalls, 8 8 8 8 8 8 8 8 8 2
Taqueta ha guanyat 17 de les
últimes 25, mentre que Crine- 2. Llancem una xinxeta 100 vegades damunt la taula, i obtenim 70 vega-
ra, n’ha guanyat 10 de les últi- des i 30 vegades . Quina probabilitat assignem a cada posició?
mes 14. Quina probabilitat te- Les freqüències relatives dels dos esdeveniments són:
nen cada un dels cavalls de
guanyar la propera cursa? Quin fr[ ] = 100 70
 = 0,7    f [ ] =r
30
100
 = 0,3
té més probabilitats de guanyar?
Per tant, assignem les probabilitats així: P [ ] ≈ 0,7   P [ ] ≈ 0,3

251
 ACTIVITATS
Coordenades cartesianes 10.3. Dibuixa uns eixos cartesians com els
del dibuix i fes les activitats següents:
10.1. Dibuixa uns eixos de coordenades a) Representa els punts A(3, 5), B(2, 1) i C(5, 2).
com els del dibuix i representa-hi aquests punts. Uneix b) Troba els punts simètrics: A’, B’, C’, de A, B i C,
cada punt amb el següent i l’últim amb el primer: respecte de l’eix X, i compara’n les coordenades.
 (3, 1), B(9, 1),
A C(9, 5), D(11, 5),  Completa aquesta frase:
E(8, 7), F(4, 7), G(1, 5), H(3, 5). «Les abscisses de dos punts simètrics respecte
Dibuixa a la casa una porta rectangular i escriu-ne de l’eix X són ... i les seves ordenades són ...»
les coordenades dels vèrtexs. c) Troba els punts simètrics: A’’, B’’, C’’, de A, B i C,
respecte de l’eix Y, i compara’n les coordenades.
Completa aquesta frase:
«Les abscisses de dos punts simètrics respecte
de l’eix Y són ... i les seves ordenades són ...»

10.2. Dibuixa uns eixos de coordenades

com els del dibuix i fes les activitats següents:
a) Representa els punts P(1, 1), Q(2, 2), R(3, 3), S(4, 4)
i dibuixa amb color blau la recta r, que passa per
aquests punts.
b) Representa els punts A(1, 5), B(1, 2), C(3, 4) i D(4, 6). 10.4. Indica les coordenades dels punts
c) Representa els punts simètrics de A, B, C i D, res- següents:
pecte de r; anomena’ls A’, B’, C’ i D’ i troba’n les C B
coordenades.
d) Compara les coordenades de cada punt amb les
del seu punt simètric respecte de r. D
G A
E
H
F

10.5. Dibuixa uns eixos de coordenades i

representa-hi els punts següents:
a) A(3, 2), B(5, 1), C(0, 2), D(5, 5), E(3, 0).
b) A(–3, 5), B(0, –6), C(–1, –3), D(3, 4), E(5, –2).
c) A(3; 0,5), B(2; –2,5), C(–4,5; 2), D(0; 3,5),
E(–3,5; 4,5).

252
 10

TEMA
10.6. Dibuixa uns eixos cartesians i tra­ça-hi Informació per mitjà de punts
la figura que s’obté en unir cada punt amb el següent:
A(2, 1), B(2, 3), C(3, 3), D(3, 5), E(6, 5), 10.10. Indica quin dels punts d’aquest
F(6, 3), G(7, 3), H(7, 1), I(5, 1), J(5, 2), gràfic correspon a la llebre i quin a l’elefant:
K(4,5; 3), L(4, 2), M(4, 1), A(2, 1). PES
A
10.7. Escriu les coordenades dels punts
següents:
Y
C
D B
B
A VELOCITAT
E I X

F
J
L
10.11. Assigna un punt (M, N, P o Q) a
G H cada un dels vehicles següents:
K II VELOCITAT
I
M

10.8. Llegeix el missatge. Per fer-ho, repre- III IV N

P
senta els punts en uns eixos cartesians i uneix-los. Q
a) (2, 2), (5, 2), (5, 5), (3, 5), (3, 6), (5, 6), (5, 7), PREU
(2, 7), (2, 4), (4, 4), (4, 3), (2, 3), (2, 2).
b) (6, 2), (9, 2), (9, 7), (6, 7), (6, 2), (7, 3), (8, 3),
(8, 6), (7, 6), (7, 3). 10.12. Els punts P i Q representen dos
c) (10, 2), (13, 2), (13, 5), (11, 5), (11, 6), (13, 6), cotxes; un és el de l’Antoni i l’altre el de la Bàrbara.
(13, 7), (10, 7), (10, 4), (12, 4), (12, 3), Digues quin és de cadascun, si saps que el cotxe de
(10, 3), (10, 2). l’Antoni és més car que el de la Bàrbara, però que el
de la Bàrbara corre més.
VELOCITAT
MÀXIMA

PREU

Dibuixa el diagrama i situa-hi un punt, C, que re-

10.9. Representa, de manera aproximada, presenti el cotxe de la Carlota, més barat i menys rà-
els punts següents: pid que el de l’Antoni i la Bàrbara. I un altre punt, D,
A(1,5; –2), B(–3,2; 1,5), C(–0,5; –2,5), per al d’en Damià, el més ràpid de tots i gairebé tan
D(0; –2,5), E(3,3; 2), F(–0,8; 2,5). car com el de l’Antoni.

253
 10.13. En aquest diagrama es relacionen 10.15. Observa aquest viatge en cotxe:
dues magnituds: la distància recorreguda i els litres DISTÀNCIA (km)
de combustible gastat. Hi ha certs punts que estan
sobre una recta i altres que estan alineats sobre una 90
altra. Troba les coor­denades de dos punts més de 60
cada una de les rectes i determina quina de les rectes 30
TEMPS (h)
correspon a un vehicle dièsel i quin a un de gasolina. 1 2 3 4 5

COMBUSTIBLE GASTAT (l ) a) Quants quilòmetres recorre en la primera mit­ja

8 hora?
6 b) Quant temps està parat en total?
4 c) A quina distància del punt de partida es troba el
2 lloc de la primera parada?
DISTÀNCIA I el de la segona parada?
20 40 60 80 RECORREGUDA (km) d) Descriu pas a pas el viatge

10.16. Observa aquest altre viatge en cot-

xe al mateix lloc que el de l’exercici anterior:
Interpretació de gràfics
DISTÀNCIA (km)
10.14. Aquests són els recorreguts de la
90
Marta i la Maria per anar de casa seva a l’escola:
60
DISTÀNCIA (m) 30
600 TEMPS (h)
1 2 3 4 5
500
400 a) A quina distància dóna la volta durant la primera
MARTA
300 hora?
200 b) En quin lloc s’atura? Quant dura la parada?
100 c) Quant temps està en funcionament el cotxe?
d) Què li passa a la primera mitja hora?
5 TEMPS (min)

DISTÀNCIA (m)
10.17. Observa les curses de dos velo-
600 cistes:
MARIA
500 80 m META
80 m META

400
300 Arnau
Ricard
200
100
10 s 10 s
5 10 15 TEMPS (min)
a) Quines són les dues variables que es relacionen
Descriu cada un dels dos desplaçaments: quines en aquestes funcions?
en són les variables, a quina distància de l’escola es b) Un d’ells va «cada vegada més a poc a poc» i l’al-
troba la casa de cadascuna d’elles i quant temps tar- tre «cada vegada més de pressa». Qui és cadascú?
da cada una des de casa seva a l’escola. c) Qui dels dos guanyarà la cursa de 80 m?

254
 10

TEMA
R 10.18. En les primeres 16 jornades de 10.21. Representa en un diagrama de
la lliga, els equips vermell i blau ocupen les posi- barres la distribució del nombre d’assignatures sus-
cions que es veuen en el gràfic. peses per l’alumnat d’un curs.
Fes una descripció de com han anat l’un en rela- Completa’l amb un polígon de freqüències.
ció amb l’altre.
Nre. de suspesos Freqüència
POSICIÓ
1r. 0 6
2n.
3r. 1 12
4t.
5è. 2 8
6è.
7è. 3 5
8è.
4 3
5 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 JORNADES
6 1

10.19. Compara els gràfics de dos corre-

10.22. Aquests són els resultats en tirar
10 vegades un dau: 1, 5, 3, 1, 2, 6, 4, 1, 4, 3.
dors en una cursa de 3.000 m i descriu com ha anat
a) La variable és qualitativa o quantitativa?
la cursa.
b) Troba’n la mitjana, la mediana i la moda.
DISTÀNCIA (m)

3.000 10.23. Aquests són els esports preferits de

10 alumnes (F: futbol, B: bàsquet, T: tennis, H: hand-
bol): B, F, F, F, H, F, B, T, T, F.
2.000
a) La variable és qualitativa o quantitativa?
b) Quina n’és la moda?

1.000

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
TEMPS (min)

Estadística
10.20. Indica si cada una d’aquestes va­
ria­bles estadístiques és quantitativa o qualitativa:
a) Esport preferit.
b) Número de sabata. 10.24. Calcula la mitjana, la mediana i la
c) Estudis que es volen fer. moda de cada un d’aquests conjunts de dades:
d) Nota de Matemàtiques en l’últim examen. a) 2, 4, 4, 41, 17, 13, 24.
e) Quantitat de llibres que els alumnes de la teva b) 1, 3, 5, 4, 2, 8, 9, 6, 10, 6.
classe heu llegit durant l’últim mes. c) 1, 3, 8, 9, 4, 1, 1, 7, 10, 10.

255
 10.25. Es pregunta als estudiants d’un 10.28. El pes dels alumnes d’una classe
curs el tipus de carrera que estudiaran. Les respostes es reflecteix en aquest histograma:
són les que s’indiquen en la taula:

Enginyeria 6
Medicina 4
Ciències 6
Dret 3
Lletres 8
Informàtica 6
Altres 7 40 45 50 55 60 65 70 75 PES (kg)

a) Representa aquestes dades en un diagrama de

Només hi ha un alumne que pesa més de 70 kg.
barres.
a) Quin lloc ocupa la barra on hi ha un alumne de
b) Quina n’és la moda?
57 kg?
c) Per què aquesta distribució no té ni mitjana ni
b) Quants alumnes pesen entre 60 kg i 65 kg?
mediana?
c) Quants alumnes pesen més de 50 kg?
d) Quants alumnes hi ha a la classe?
R 10.26. Aquestes són les notes que un
professor ha posat als seus alumnes en l’últim exa-
men que han fet:
10.29. Aquest diagrama de sectors re-
presenta la distribució dels 24 estudiants d’una clas-
1 5 8 6 2 2 7 8 4 9 se de 1r d’ESO, segons si es queden o no a dinar a
l’escola:
4 6 5 4 5 7 2 3 6 8

9 3 2 5 3 10 6 10 1 10
S’HI QUEDEN SEMPRE
6 8 7 8 4 5 5 6 10 5
S’HI QUEDEN A VEGADES
a) La variable és qualitativa o quantitativa?
b) Recull les dades en una taula de freqüències. NO S’HI QUEDEN MAI
c) Representa els resultats en un diagrama de barres.
d) Troba’n la mitjana, la mediana i la moda.
a) Quina fracció dels alumnes s’hi queda a dinar?
10.27. Tirem un dau 40 vegades. Aquests
b) Quin percentatge no s’hi queda mai?
són els resultats de les tirades:
c) Quin tant per cent s’hi queda a vegades?
3 5 1 2 5 5 3 4 6 2

4 3 6 4 1 6 4 2 6 1
Esdeveniments aleatoris.
4 3 5 6 2 1 5 6 6 2
Probabilitat
4 2 3 2 6 5 4 1 6 1
10.30. Indica quines de les experiències
a) Troba la freqüència de cada un dels valors de la següents són aleatòries:
variable. a) Llancem una moneda i cronometrem el temps que
b) Calcula la mitjana i la moda de la distribució. tarda a arribar a terra.

256
 10

b) Llancem una moneda i observem si surt cara o
creu.
c) Llancem una moneda en un terra enrajolat i ob-
servem si toca alguna ratlla o no.
d) Llancem una moneda i mirem si es trenca o no.
TEMA
10.36. Calcula la probabilitat, en cada
una de les urnes següents, de treure:
a) Bola vermella. b) Bola blava.
c) Bola negra. d) Bola verda.

10.31. Utilitza esdeveniments climàtics

(pluja, neu, calamarsa...) en diferents llocs per des-
criure: A B C
a) Un esdeveniment molt probable.
b) Un esdeveniment mitjanament probable. 10.37. Un noi llança un dard a una dia-
c) Un esdeveniment molt improbable. na. L’ha llançat 250 vegades i ha tocat el cercle ver-
mell 36 vegades. Quina probabilitat assignes a l’es-
10.32. A partir d’aques- deveniment «en la propera tirada, el noi encertarà el
ta ruleta, respon a les preguntes cercle vermell»?
amb les paraules «segur», «molt
probable», «poc probable» i «im-
possible»:
a) Com de probable és treure blau? I blanc?
b) Com de probable és que no sigui groc?
c) Com de probable és treure verd?

10.33. En una bossa hi ha 3 boles de co-

lor vermell, 2 de color verd, 1 de color blau i 4 de
color groc, totes de la mateixa mida. Quina és la
probabilitat de cada color?
10.38. La Marta i en Pere estudien el
comportament de la ruleta. La Marta aposta als nú-
meros parells i en Pere, als menors de tres.
10.34. En Sebastià ha llançat, durant
Calcula aquestes probabilitats:
aquesta temporada, 340 vegades a la cistella, i ha
a) Encerta en Pere.
aconseguit encistellar 110 vegades. Quina és la seva
b) Encerta la Marta.
probabilitat d’encistellar en un nou intent?
c) Encerta un dels dos.
d) No encerta cap dels dos.
10.35. Fiquem en una bossa aquestes
boles:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

En traiem una i n’observem el número i el color.

a) Explica per què aquesta és una experiència alea-
tòria.
b) Escriu el valor de les probabilitats següents:
1. P[1] 2. P[7] 3. P[10]
4. P[vermell] 5. P[verd] 6. P[blau]

257
 Interpreta, descriu, expressa’t A B

10.39. Aquests dos gràfics presenten, se-

gons dos diaris diferents, la variació de la intenció de
vot en relació amb un determinat partit polític:

DIARI DIARI
50% L’INFORMATIU 50% C D CRÒNIQUES

10%
40%
gen. febr. març abr. maig juny jul.
gen. febr. març abr. maig juny jul.

Indica quin gràfic correspon a cada empresa i jus-

DIARI DIARI tifica la teva resposta amb una breu descripció de les
L’INFORMATIU 50% CRÒNIQUES
causes que, segons tu, determinen les variacions en
cada cas.

40%
gen. febr. març abr. maig juny jul.
Resol problemes
a) Quin percentatge de vots rebria aquest partit a 10.41. Observa el plànol: el molí es troba
mitjan any, segons cada diari? a les coordenades (8, 3), i el pont, a (–7, –2).
b) Creus que algun dels dos no diu la veritat?
c) Creus que algun dels diaris intenta afavorir o per-
judicar aquest partit polític? Explica la teva res-
posta.
d) En què es distingeixen els dos gràfics?

a) Escriu les coordenades de la casa, l’ermita, el cas-

R 10.40. Els gràfics informen dels resul-
tats mensuals (els guanys i les pèrdues) de quatre pe-
tites empreses durant un any:
I) Una empresa que lloga material esportiu en una
estació d’esquí.
II) Un petit bar situat a peu de platja.
III) Un forn de pa d’un poble costaner.
IV) Un restaurant d’una petita ciutat de l’interior.
tell, el ramat i el carro.
b) El moliner, en acabar la feina, se n’ha anat cap a
casa, però s’ha aturat a descansar a la meitat del
camí. Escriu les coordenades del lloc on s’ha aturat.
10.42. Els punts A(2, 2), B(5, 6), C(1, 9)
i D(–2, 5) són els vèrtexs d’un quadrat.
a) Dibuixa el quadrat ABCD en uns eixos cartesians.
b) Dibuixa el quadrat simètric respecte de l’eix ho-
ritzontal i escriu les coordenades dels vèrtexs.
c) Dibuixa el quadrat simètric respecte de l’eix ver-
tical i escriu les coordenades dels vèrtexs.

258
 10

TEMA
10.43. Els ingressos i les despeses diaris 10.45. Calcula la probabilitat d’obtenir
d’una sabateria, en funció del nombre de parells ve- blanc, blau, negre i gris en cada una d’aquestes ru-
nuts, es representen en el gràfic següent: letes:
EUROS A B C D
6.000 INGRESSOS

5.000

4.000
DESPESES
3.000

2.000
10.46. Llancem dos daus i en restem les
puntuacions: si surt 3 i 5, anotem 2; si surt 4 i 4,
1.000
NRE. DE anotem 0. Aquests són els resultats obtinguts en 100
PARELLS
40 80 120 140 180 200 VENUTS tirades:

a) A partir de quin nombre de parells de sabates ve-

2 0 4 1 2 0 5 1 3 2
nuts es comencen a obtenir beneficis?
b) Quant perd si només en ven 40 parells? 3 5 2 1 3 4 1 3 0 4
c) Quant guanya si en ven 120 parells?
1 1 1 0 2 2 1 3 2 4
d) Quant guanya si en ven 200 parells?
5 1 2 0 4 3 2 0 3 0

2 3 1 1 2 2 1 5 2 4

2 3 0 2 3 0 3 3 1 2

4 4 0 1 0 4 2 3 3 3

2 1 1 1 2 2 2 4 2 3
10.44. A la classe de Música, cada alumne
2 5 0 2 1 2 1 1 3 3
ha d’escollir un instrument entre quatre de possibles.
La distribució dels alumnes segons l’instrument esco- 0 0 2 4 1 1 0 2 0 4
llit està representada en aquest diagrama de sectors:
a) Coia i completa aquesta taula amb la freqüència
absoluta i la freqüència relativa de cada resultat:
Flauta
Flauta
Clarinet
Clarinet Resultats Freqüència Fr. relativa
Piano
Piano 0
Guitarra
Guitarra 1
2
a) Quin és l’instrument més escollit? 3
b) Quin és l’instrument menys escollit?
4
c) Hi ha algun instrument que hagi estat escollit per
exactament el 25% de la classe? 5
d) Si saps que els alumnes que han escollit cada ins-
b) Quina probabilitat assignes a cada resultat?
trument són 7, 8, 9 i 12, a quin instrument corres-
pon cada nombre d’alumnes?

259
 10.47. Observa i copia el gràfic: a) Assigna a cada rectangle la base i l’altura, i aga-
fa-les com a coordenades d’un punt, com en
l’exemple.
B A:  base 9, altura 4 A(9, 4)
A D’aquesta manera obtindràs 7 punts que has
C de representar als eixos cartesians.
D
b) Uneix tots els punts per obtenir una corba, que és
el gràfic de la funció.

10.49. El joc del dòmino té les fitxes se-

güents:

a) Escriu les coordenades de A, B, C i D.

b) Representa els punts simètrics de A, B, C i D res-
pecte de la recta blava i escriu-ne les coordena-
des.
c) Representa els punts simètrics de A, B, C i D res-
pecte de l’eix Y i escriu-ne les coordenades.
d) Representa els punts simètrics de A, B, C i D res-
pecte de la recta de color vermell i escriu-ne les
coordenades.
a) Si tenim la fitxa i les altres estan de cara
avall, quina és la probabilitat que, si n’agafo una
Problemes  + a l’atzar, encaixi amb ?
b) Al damunt de la taula hi ha aquesta sèrie de fitxes:
10.48. Tots aquests rectangles tenen la
mateixa àrea, 36 quadradets:
Quina és la probabilitat que, si n’agafo una a
l’atzar, em serveixi per continuar la sèrie?
A
10.50. En Julià treballa eventualment fent
substitucions en una empresa que s’encarrega de ne-
tejar els parcs. Li truquen una mitjana de tres dies a
B
la setmana. A més, en aquesta població, plou molt,
G la meitat dels dies de l’any.
Si escollim un dia qualsevol de l’any, quina creus
F que és la probabilitat que en Julià estigui treballant i
D
E porti impermeable?

260
 10

TEMA
M tspp A
A
M

D
A
TE CA
M ÀT I C A A P L I

1. Ciclistes
En un club hi ha, entre altres,
aquests cinc socis:

Martí Senyor Pere Alícia Laura Ricard

a) Situa el senyor Pere, l’Alícia i en Ricard en els b) Els mateixos personatges es poden situar en uns
punts que no porten nom en aquest gràfic: altres eixos.
Situa el senyor Pere, en Martí i la Laura.

VELOCITAT PES

Ricard

Laura

Alícia

Martí
PES EDAT

2. Turisme i mitjans de transport

S’ha fet un estudi dels mitjans de transport utilitzats per arribar a una ciutat turística costanera. El gràfic
informa del percentatge de visitants que correspon a cada mitjà de transport.
PERCENTATGE
50 a) Indica el percentatge de visitants que correspon
45
40 a cada mitjà de transport.
35 b) Completa l’última columna del gràfic (percen-
30
tatge de visitants que arriben en tren).
25
20
15
10
5
MITJANS DE
TRANSPORT
AVIÓ

COTXE

AUTOBÚS

VAIXELL

TREN

261
 3. Lectures
El nombre de llibres que han llegit els alumnes d’un centre durant el primer trimestre de l’any està descrit
en la figura I. En la figura II es desglossa el tipus de llibres que van llegir durant el mes d’abril.

NOMBRE DE Divulgació
I 104 II Novel·la
LLIBRES LLEGITS
CADA MES 95 18%
25%
Diccionaris 7%
71
63 60
18% 20%
Ciència Aventures
12 %

Teatre

DESGLOSSAMENT DE LLIBRES (TIPUS)

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY A L’ABRIL

a) Dibuixa la barra que falta en la figura I, si sabem que

en van llegir 90 en total.
b) Quin és el total de llibres llegits en aquest semestre?
c) Quantes novel·les van llegir a l’abril?

Amb les dades d’aquesta activitat, pensa una altra pre-

gunta per plantejar-la a un company o companya de la
classe. Recorda que primer l’has de resoldre tu per po-
der comprovar que estigui ben plantejada i per saber
quina és la resposta correcta.

4. Tres amics i un dau

Tres amics juguen a llançar un dau.

• La Laura guanya si surt 5.

• En Joan guanya si surt més de 5.
• La Teresa guanya si surt menys de 5.

Respon cert o fals, tot raonant les teves respostes:

a) La Laura té més probabilitat de guanyar en cada tirada.

b) La Teresa té la mateixa probabilitat de guanyar que la Laura.
c) La Laura i en Joan tenen la mateixa probabilitat de guanyar.
d) Qui té més probabilitat de guanyar és la Teresa.
e) Si llancen moltes vegades, la Teresa guanyarà en més ocasions que entre la Laura i en Joan junts.

262
 10

TEMA
FAIG BALANÇ
Saps representar i designar punts en un sistema 3. El nombre de cosins i cosines que tenen els
d’eixos cartesians? alumnes d’una classe són els següents:

1. Escriu les coordenades dels punts P, Q, R, S i T 3 2 0 1 3 2 4

representats en aquests eixos:
0 5 1 3 5 3 5
Y
4 2 4 7 6 1 2 3
P Q
3
2 a) Construeix una taula de freqüències.
1
R b) Quants alumnes componen el grup de la classe?
–4 –3 –2 –1 1 2 3 4X c) Construeix un polígon de freqüències.
–1
–2
–3 Entens el significat dels paràmetres estadístics?
–4
T
S Saps obtenir-los?

Després, copia l’eix de coordenades i representa-hi 4. El nombre de preguntes errònies en l’examen teò­
els punts: A(–1,5; –3), B(–3, 2), C(1/2, 2) i D(2, –4). ric de conduir d’un grup de 20 persones és:

0 2 3 1 0 1 1 2 3 2
Saps interpretar la informació que ens dóna un
gràfic, elaborar taules de freqüències i representar 3 2 4 0 2 2 0 2 1 1
dades en gràfics estadístics?
Troba la mitjana, la mediana i la moda.
2. Aquest gràfic mostra l’altura sobre el nivell de la Saps identificar successos aleatoris? Pots trobar les
platja a què es troben tres amics durant cinc minuts:
possibilitats d’alguns successos?
en Pere, el kite-surfista (surf amb parapent); l’Esther,
la surfista, i la Sònia, que busseja amb tub.
5. Indica quins d’aquests successos són aleatoris:
a) Que demà plogui.
8 A b) Que s’acabi el món la setmana vinent.
ALTURA SOBRE EL NIVELL DE LA PLATJA

6 c) Que et surti cara quan tires una moneda.

4 d) Que es vessi l’aigua si tombes un got de cap per
C
2 avall.
TEMPS
0 e) Que et surti un nombre menor de 5 quan tiris un
(m)

(min)
1 2 3 4 5
–2 dau.
–4
–6
6. En una baralla de cartes de pòquer, troba la pro-
B babilitat de treure:
–8
a) Trèvols b) Rei c) Figura (J, Q, K)

a) Indica quin gràfic correspon a cada un i exposa 7. Diari d’aprenentatge. Comprova les solucions
amb poques paraules què ha fet cada un i fins on de les activitats anteriors i explica com t’ha anat:
ha arribat. Quines activitats has fet bé? N’hi ha hagut alguna
b) Representa el gràfic de l’Andreu, el nedador, que que hagis fet malament? Per què? Què has après en
fa braça. aquesta unitat?
www 5. Solucions

263
 Organitza els teus coneixements
TAULES I GRÀFICS

Atenció!
Ara ja has de saber resoldre les activitats 2
i 3 de la pàgina 238. Comprova-ho.

264
 10

TEMA
I per acabar…
Posa-ho en joc
Enfonsar la flota, un joc amb coordenades

Has jugat mai a enfonsar la flota?

Per jugar-hi necessitem un paper quadriculat i hi tracem un quadrat de
10 quadradets d’alt per 10 quadradets d’ample. En designem les files amb
lletres, i les columnes, amb nombres. És a dir, hi utilitzem un sistema de
coordenades amb nombres (abscissa) i lletres (ordenada).
C – 5 (el 5è quadradet de la fila C) significa un quadradet i no un punt.
Expressa, en coordenades, on es troba situat cada un dels vaixells que
mostra el tauler.

Investiga Observa
Coordenades geogràfiques L’atzar no té memòria

També utilitzem coordenades per localitzar punts a La Meritxell ha observat que, en un joc determinat,
la superfície de la Terra. en les darreres 11 tirades ha sortit un nombre parell
Cada lloc a la superfície terrestre té una longitud en llançar el dau i pensa: ara és molt més probable
i una latitud. que en el pròxim llançament surti un nombre senar.
Té raó?
MERIDIÀ
DE GREENWICH
• Si el dau no està trucat hi ha la mateixa proba-
OEST
EST bilitat que obtingui un nombre parell o senar,
sense importar per a res el que hagi passat
ROMA NORD
abans. L’atzar no té memòria!
LONGITUD
LATITUD • Si el dau està trucat, llavors pensarem que és
SUD
més probable que surti parell, ja que així ho
EQUADOR suggereix l’experiència.
Per tant, la Meritxell no té raó en cap dels dos
casos.
Aquí tens les coordenades geogràfiques d’algunes
ciutats:
París → 48° 52' nord, 2° 20' est
Roma → 41° 53' nord, 12° 30' est
Moscou → 55° 45' nord, 37° 42' est
Descobreix les coordenades geogràfiques de la
localitat on vius.

265
 PROJECTE 3
A la granja
Aquest edifici correspon a una granja de vaques.

6m

32 m

20 m PLANTA

30 m

10 m

20 m 12 m

Han demanat pressupost per fer-hi algunes reparacions:

1. Troba la superfície de la planta i calcula el cost de la partida A.

2. Troba la superfície lateral de l’edifici i calcula el cost de la partida B. No s’hi ha de descomptar la porta ni
les finestres.

3. Troba el volum de l’edifici i calcula el cost de la partida C.

266
 3

PROJECE
L’activitat de la granja està destinada a la producció de llet. Les vaques es munyen mecànicament dues
vegades al dia. Els propietaris de la granja venen la llet a una empresa que la tracta per al consum humà
i la posa al mercat.

4. Calcula quant costa la llet que cap en el dipò-

sit del camió que l’ha de dur a l’empresa envasa-
dora, si sabem que es paga a 0,35 € el litre. 12 m

2,4 m

5. El camió porta la llet a l’empresa envasadora. Surt a les 9 del

DISTÀNCIA (km)
matí i s’atura a les 10 h 30 min per posar combustible. Observa 200
el gràfic del viatge del camió.
a) A quina distància de la granja es troba la benzinera? 100
b) A quina hora va arribar el camió a la seva destinació? Quant
temps va estar aturat a l’empresa envasadora?
c) A quina distància de la granja es troba l’empresa envasadora? TEMPS (hores)
d) Quant va tardar per tornar a la granja?

6. El 60% de la producció de llet es dedica a envasat; el 30%, a elaboració de formatges, i la resta, a altres
productes. Volem representar aquestes dades en un diagrama de sectors.
a) Calcula quin angle correspon a cada sector (reparteix els 360º proporcionalment als percentatges).
b) Quin d’aquests diagrames creus que correspon a aquest repartiment? Justifica-ho.

Altres
Altres
Altres
Llet Formatge
Formatge Llet
Llet
Formatge

I II III

267
 RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Diverteix-te resolent problemes!

En les pàgines següents et proposem una bona quantitat de problemes.
Són problemes «especials». Per resoldre’ls no es requereix que apliquis tècniques matemàtiques
sinó que utilitzis una bona planificació, sentit comú i una mica d’enginy. Alguns són molt fàcils,
altres no ho són tant i n’hi ha que, fins i tot, són una mica difícils. Però tots són curiosos i divertits.

Alguns consells
• Sempre has d’entendre perfectament l’enunciat i fer una bona planificació.
• En alguns casos convindrà que facis un dibuix o una representació esquemàtica, en altres hau-
ràs de fer una cerca, un procés sistemàtic; o tantejar; o pensar en un problema similar, però
més senzill.
• En tots els casos, diverteix-te pensant i, després, redacta les teves conclusions.

268
Fes comptes! 6. Un transportista carrega a la furgoneta 4 taules
per a ordinador i 3 cadires. Si cada taula pesa tant com
1. En una escola hi ha dues classes, A i B, de primer 3 cadires i en total ha carregat 75 kg, quant pesa cada
d’ESO. Si en el grup A es fan equips de 5 per jugar taula?
a bàsquet, sobren 3 persones. Si es fa el mateix en el
grup B, en sobren 4. 7. La Rosa té una granja
Quantes persones sobraran si es fan els equips d’ànecs i oques. Avui ha
després d’haver ajuntat els dos grups? venut al mercat 21 dels
seus animals per 350 €.
Entre els animals venuts
hi havia el doble d’ànecs
que d’oques, i una oca
val el triple que un ànec.
Quant costa un ànec?
I una oca?

8. En un examen de 20 preguntes, per cada pregunta

encertada s’obtenen 3 punts i per cada pregunta er-
2. En Pep compra una càmera de fotos i una targeta rònia (equivocada o no contestada) se’n resten 2.
de memòria, tot per 110  €. La càmera costa 100  € Quantes preguntes ha encertat un alumne que ha
més que la targeta. Quant costa la targeta? obtingut 20 punts en total?

3. Un venedor ambulant compra samarretes a

72 € la dotzena i pantalons a 30 € el parell. Des-
prés, ven les samarretes a 15 € el parell, i els panta-
lons, a 30 € la unitat. Quants parells de samarretes
ha de vendre per guanyar-hi 27 €?

4. El cost de fabricació d’una

llanterna dinamo és de 3  €.
L’empresa que les fabrica les
ven a la distribuïdora a 15 €
la unitat. En principi n’ha ve-
nut 1.650, però li n’han tor-
nat el 16% perquè són defec-
9. L’Aurora, entre les mosques i les aranyes de la seva
col·lecció de bestioles, ha comptat 11 caps i 76 potes.
tuoses. Quant ha cobrat la
Quantes aranyes i quantes mosques té?
fàbrica a la distribuïdora?

5. En una excursió, la Marina porta 4 entrepans, i

en Cesc, 2. Quan es disposen a menjar arriba en Xa-
vier que no porta cap entrepà. Es reparteixen els en-
trepans entre els tres a parts iguals. En Xavier, per
pagar el que s’ha menjat, posa 6  €. Com s’han de
repartir aquests diners, la Marina i en Cesc?

269
 10. Tinc 25 monedes a la butxaca. Totes són de Busca totes les quantitats de patates que podries
0,50 € o de 0,20 €. En total porto 8 €. pesar, amb una sola pesada, fent servir la balança i
Quantes monedes tinc de cada classe? un, dos o els tres pesos. Per exemple: per pesar sis
quilos de patates pots col·locar el pes de 9 kg al pla-
11. Tinc monedes d’1 €; 0,50 €; 0,20 €, i 0,05 €. tet A, i el de 3 kg, al platet B. Recull els teus resultats
En total porto 3,45 € i hi ha menys de deu monedes. en una taula com aquesta:
Quantes n’hi ha de cada tipus? Troba més d’una Pesos Pesos
solució. Patates
al platet A al platet B

12. En una habitació hi ha tamborets de tres potes 1 kg ... ...

i cadires de quatre potes. Quan hi ha una persona

2 kg 3 kg 1 kg
asseguda en cada seient, el nombre total de potes i
cames és de 27. 3 kg ... ...
Quants seients hi ha de cada tipus?
4 kg ... ...
13. Un comerciant ven arròs envasat en bosses de
quatre tipus: d’1 kg, de 2 kg, de 5 kg i de 10 kg. En 5 kg ... ...
aquest moment té aquestes quantitats de bosses:

d’1 kg de 2 kg de 5 kg de 10 kg
Quantitat
de bosses
3 4 10 10 Juga amb els nombres
Descriu totes les formes que un client té per en- 15. Si escrius tots els nombres senars entre el 100 i
dur-se 15 kg d’arròs, segons les bosses que triï. el 200, quantes vegades hauràs utilitzat la xifra 6?

14. Disposes de: 16. Quants nombres capicues de dues xifres hi ha?
– Una balança amb dos platets, A i B. I de tres xifres?
– Tres pesos: un d’1 kg, un altre de 3 kg i un altre de
9 kg. 17. Quantes vegades utilitzaràs la xifra 5 si escrius
– Un sac de patates. tots els capicues de tres xifres?

18. Quants nombres de tres xifres es poden formar

utilitzant només les xifres 1, 2 i 3?

19. Troba tres nombres enters consecutius la suma

dels quals sigui 264.

20. Troba el nombre més petit que es pugui obtenir

multiplicant tres nombres enters positius la suma dels
quals sigui 12. Busca, també, el més gran.

21. Expressa el nombre 10 fent servir només cinc

nous i les operacions que facin falta. Busca més
d’una solució.

270
22. Utilitzant quatre quatres i les operacions que 25. Col·loca els nombres de l’1 al 9, un per case-
coneixes, hem aconseguit el nombre 15: lla, de manera que tots els trios alineats sumin 15.
44 : 4 + 4 = 15
Quins nombres naturals menors de 15 pots acon-
seguir per mètodes similars amb els quatre quatres?

26. Col·loca els nombres de l’1 al 9, cada un en un

cercle, de manera que els de la mateixa línia (horit-
zontal, obliqua o vertical) sumin el mateix.
23. Es busca el 100!
1 2 3 4 5 6 7 8 9 = 100
Col·locant entre les nou xifres les operacions ade-
quades, pots aconseguir com a resultat 100. Aquí
tens dues solucions:
1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + (8 · 9) = 100
123 + 45 – 67 + 8 – 9 = 100
Però n’hi ha moltes més. Busca’n alguna.

27. Col·loca els nombres de l’1 al 6, un en cada

casella, de manera que els que estan situats en les
quatre interseccions de cada circumferència su-
min 14.

24. Divideix l’esfera del rellotge en 6 parts, de ma-

nera que els nombres que entrin en cada part sumin
el mateix.

12
11 1
10 2

9 3

8 4
7 5
6

271
 28. Això és un quadrat màgic perquè les files, les 32. La Camil·la té una capsa de caramels. El pri-
columnes i les diagonals tenen la mateixa suma: 15. mer dia se’n menja un quart. El segon dia, un terç del
que li quedava. El tercer dia es menja la meitat de la
resta. El quart dia es menja quatre caramels i se li
4 9 2 acaba la capsa. Quants caramels hi havia a la capsa?

3 5 7 33. En Marc tenia, fa 16 anys, 23 de la seva edat

actual. Quants anys té ara?
8 1 6
34. De les 15 persones que treballen en una ofici-
na, a 9 els agrada el cafè i a 7 els agrada el te. També
Col·loca en aquest altre tauler els nombres:
sabem que a 3 persones els agraden els dos produc-
0 5 10 15 20 25 30 35 40 tes. A quantes persones d’aquesta oficina no els agra-
perquè formin un quadrat màgic. da ni el cafè ni el te?

35. Dels 150 alumnes d’una escola, 115 estudien

anglès; 95, informàtica, i 80, totes dues coses.
Quants no estudien ni anglès ni informàtica?

Construcció de figures
36. Amb els vèrtexs en algun dels punts senyalats
en una quadrícula de 4 × 4 punts, es poden trobar
quadrats de diferents mesures. Localitza’n tants com
puguis de grandàries diferents.
Fes un esquema
29. En una garrafa hi ha el doble d’aigua que en
una altra. Si traguéssim 5 litres de cada una, la pri-
mera quedaria amb el triple d’aigua que la segona.
Quants litres hi ha en cada garrafa?

30. La Fàtima i la Marina viuen a la mateixa casa i

van a la mateixa escola. La Fàtima, quan va sola,
tarda 20 minuts de casa a l’escola. La Marina, al seu
ritme, tarda 30 minuts per fer el mateix recorregut.
Quant tardarà la Fàtima a atrapar la Marina, si la
Marina avui ha sortit amb 5 minuts d’avantatge?
37. Amb els vèrtexs en els punts d’una quadrícula
de 5 × 6, es poden dibuixar rectangles no quadrats
de mides diferents. Localitza’n tants com puguis.

31. Un gos llebrer persegueix una llebre. La llebre

fa salts de 3 metres i el gos fa salts de 4 metres. Si en
un moment determinat les petjades del gos coinci-
deixen amb les de la llebre, quantes vegades torna a
passar el mateix en els 200 metres següents?

272
 38. Quants quadrats hi ha dibui-
xats en aquesta quadrícula?
Copia la quadrícula i marca’ls.
39. Quants quadrats hi ha dibui-
xats en aquesta quadrícula?
Copia la quadrícula i identifi-
ca’ls.
40. Quants rectangles no quadrats
hi ha dibuixats en aquesta
quadrícula? Copia la quadrí-
cula i indica’ls.
45. Dibuixa un triangle equi-
làter com aquest:
a) Divideix-lo en dos trossos
iguals (és fàcil, oi?).
b) Dibuixa’n un altre i divi-
deix-lo en tres trossos iguals (això ja no és tan fàcil).
c) I també el pots dividir en quatre trossos iguals! Ho
pots fer amb qualsevol triangle.
46. Sense ocupar més d’un quadrat de 5 × 5 i ba-
sant-te en els vèrtexs de la quadrícula...
a) Representa tants tipus de rombes que no siguin
quadrats com puguis.

41. Busca com es pot dividir cada figura en quatre

trossos iguals.
a)a)
a) b)
b)
b)
b) Representa diferents trapezis que no siguin rec-
tangles isòsceles. N’hi ha moltíssims!

42. Divideix aquesta figura en

quatre parts, totes de la mateixa
forma i mida. c) Inventa quadrilàters diferents, però tots amb el
mateix perímetre.

43. Divideix aquesta figu-

ra en sis parts, totes de la
mateixa forma i mida.

d) Pots delimitar diferents quadrilàters amb la matei-

44. Si fem dos talls en un quadrat es poden obtenir xa àrea però amb diferent perímetre?
fàcilment 4 quadrats:

e) Representa diferents quadrilàters còncaus.

a) Si fem dos talls rectes en un quadrat podem for-
mar, amb els trossos, dos quadrats. Fes-ho.
b) Emboliquem la troca! Fes dos talls rectes en un
quadrat i construeix, després, amb els trossos, tres
quadrats.

273
 47. Utilitzem el terme pentòmino per referir-nos a
les diferents figures planes que es poden formar amb
cinc quadrats d’una quadrícula. (Els quadrats han
d’estar en contacte per algun dels costats.) Aquí en
tens alguns:
Considerem que aquestes dues figures són la ma-
teixa:
Dibuixa tots els pentòminos diferents que puguis.
Bastonets en moviment
48. Amb 10 escuradents, hem construït una casa
amb la façana mirant cap a l’esquerra, com es veu en
la figura:
Canviant de posició dos escuradents, podries acon-
seguir que la façana quedés mirant cap a la dreta?
49. Hem construït un peix amb 8 escuradents:
a) Movent només tres escuradents, aconsegueix que
el peix vagi en sentit contrari.
b) Si movem només dos escuradents, podem acon-
seguir un peix que miri cap a una altra direcció.
Comprova-ho.
274
50. Aquests 12 llumins formen 3 quadrats:
Afegint només 3 llumins més pots obtenir 6 qua-
drats. Sabries fer-ho?
51. Movent només dos escuradents, fes que la mo-
neda quedi fora de la cullera (la cullera final ha de
ser idèntica a la inicial).
52. Amb sis escuradents, pots formar quatre trian-
gles iguals? Dibuixa-ho.
Pura lògica
53. Tinc tres capses idèntiques. En una hi ha cara-
mels de taronja, en una altra, caramels de llimona i a
la tercera hi ha una barreja de caramels de taronja i de
llimona. Estan etiquetades amb aquestes referències:
TT LL TL
TT → Només caramels de taronja
LL → Només caramels de llimona
TL → Caramels de taronja i de llimona
però cap de les tres capses porta l’etiqueta que li
correspon. La Raquel diu que si em dóna una capsa
i jo en trec un caramel i l’hi ensenyo, pot esbrinar el
contingut de totes les capses. Si creus que és cert el
que diu la Raquel, explica com ho aconsegueix.
54. L’Andreu Amigó, en Bru Bosch i en Ramon
Roca són amics. Cadascú té una germana: l’Anna, la
Bàrbara i la Rosa, respectivament. I cadascú surt
amb la germana d’un dels altres dos.
En una ocasió, la Rosa es troba en Bru i li comenta:
–Ahir vaig anar a comprar amb la teva xicota.
Podries dir com estan aparellats?
55. Aquí hi ha quatre parelles de germans:
Has de saber que:
– Els Molins practiquen el mateix esport.
– Els Ferrer porten el mateix número a la samarreta.
– A la família Garcia no hi ha fills mascles.
– Als germans Gatell els agrada el cinema.
– Pots aparellar-los?
Aitana Carles Robert Andreu
Manel Cori Toni Sara
56. Tres amics motoristes, en Valentí Vermell, en
Bernat Blanc i en Genís Gris, es disposen a sortir a
passejar:
–Us n’heu adonat? –diu en Valentí–. Una de les
nostres motos és vermella; una altra, blanca i la ter-
cera, grisa. En cap cas, però, el color de la moto
coin­ci­deix amb el cognom del propietari.
–Doncs no m’hi havia fixat –diu el de la moto
blanca–, però tens raó.
De quin color és la moto de cadascú?
57. Busca les hores següents:
a) Quina hora és quan la busca horària es troba,
exactament, en una de les divisions marcades en
aquest rellotge i la minutera en la següent?
b) Quina hora és quan la busca horària es troba,
exactament, en una de les divisions i la minutera
en l’anterior?
c) Quina hora és si sabem que la busca horària tar-
darà a arribar a la marca de les sis just el doble
que la minutera?
d) Quina hora és si sabem que la busca horària tar-
darà a arribar a la marca de les sis el triple que la
minutera?
275
 Aquest projecte editorial de l’àmbit de les matemàtiques ha estat elaborat
d’acord amb els continguts i les dimensions competencials descrites en el
decret d’ordenació curricular que ha publicat el Departament d’Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la
Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al
marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial:

Cap de Projectes Educatius: Josep-Manuel Rafí

Coordinació editorial i edició: Agnès Bergua
Correcció: Agnès Toda
Documentalista: Cristina Boj

Cap de Serveis Editorials: Marcel Planas

Coordinació tècnica: Mercedes Fernández Bravo
Maquetació: Moelmo
Disseny de coberta i d’interiors: Laura Rodríguez
Adaptació de la coberta: Rubén Bretones
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Edició digital: Jaume Vila i Blanca Marqués
Programació digital: Blinklearning i Montse Cascales

Fotografia de la coberta: Oksana Shufryck / Shutterstock.com

Il·lustracions: Jesús Aguado, Tatio Viana, Bié, Lluís Bogajo
Fotografies: 123RF, ACI, AGE-Fotostock, J. M. Barres, EFE, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, Photoaisa,
Photononstop, Prisma, Thinkstop, Ll. Valcàrcel, Arxiu Anaya i Arxiu Barcanova

© 2015 dels continguts: José Colera, Ignacio Gaztelu

© 2015 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA
Mallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelona
Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469
barcanova@barcanova.cat
www.barcanova.cat

Primera edició: març de 2015

ISBN: 978-84-489-3617-4
DL B. 8808-2015
Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei,
que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents
per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin
públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica,
o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus
de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.