FASES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Batalla del riu Marne (1914) Militars amb màscares antigàs

1 Ofensives alemanyes (1914) L’infern de Verdun

Després de l’assassinat de Sarajevo, un seguit de declaracions de El 21 de febrer de 1916, a prop de
guerra van desencadenar el conflicte. La iniciativa bèl·lica va anar, prin- la ciutat de Verdun, a la regió
cipalment, de la mà d’Alemanya. Els alemanys van dividir el seu exèrcit de Lorena, va tenir lloc una de
en dos: el front occidental, amb la missió d’arribar a París, i el front les batalles més llargues —10
mesos— i més mortíferes de
oriental, que tenia Sant Petersburg com a objectiu.
la Primera Guerra Mundial, es-
 L’exèrcit del front occidental, dirigit pel mariscal Moltke, va endin- pecialment per les condicions
sar-se per França i va ocupar Bèlgica, un país neutral. A prop de París, duríssimes en què van haver de
va ser aturat per les tropes francobritàniques en la batalla del riu Mar- lluitar els soldats. Atacs amb
ne. Com a conseqüència, el front de guerra es va estabilitzar en una llançaflames, gasos tòxics, llargs
línia que anava des de la mar del Nord fins a la frontera suïssa. Els períodes sense poder sortir de
exèrcits van aprofitar per a prendre posicions al llarg d’aquesta línia i hi les trinxeres amb falta d’aliments
van construir trinxeres. i bevent aigua en males condi-
cions, morts amb llargues ago-
 Al front oriental, els alemanys, encapçalats pel comandant Hin- nies, cadàvers sense poder ser
denburg, van aturar els avanços inicials de l’exèrcit rus, que van fer enterrats..., tot plegat va fer de
retrocedir mentre Alemanya s’endinsava lentament per la Polònia russa Verdun un veritable infern.
i les regions del Bàltic. La retirada de l’exèrcit rus va anar acompanyada Els pobles de la rodalia van
de moltíssimes baixes entre els soldats. quedar arrasats i la intensitat
dels bombardejos i el constant
ús d’armes químiques i foc van

2 La guerra de trinxeres (1915-1916) deixar els turons sense vegeta-

ció. Això, afegit a la intensitat de
les pluges, va fer que la zona es-
Coneguda pel seu horror i per la quantitat de víctimes que va causar,
devingués un fangar on sovint els
aquesta fase de la guerra és la que més caracteritza la Primera Guerra
soldats quedaven immobilitzats i
Mundial. Durant mesos els soldats van haver de lluitar a les trinxeres, en passaven a ser una presa fàcil.
condicions pèssimes —fred, humitat, manca d’espai, dificultat de movi-
ment...—, i van ser víctimes de l’armament més mortífer que la huma-
nitat havia inventat fins aleshores: el gas tòxic. L’ús de gasos tòxics a
la ciutat belga d’Ypres l’any 1915 va marcar l’inici de la guerra química.
L’any 1916, a Verdun, va tenir lloc una ofensiva que pretenia acabar
el desgast que suposaven les trinxeres, però l’exèrcit francès, sota les
ordres de Pétain, va resistir malgrat el cansament físic i psicològic dels
soldats. Verdun va ser l’ofensiva més llarga i mortífera de la Gran Guerra
i va comportar la mort de mig milió de persones. Trinxera a Verdun
 Vaixells enfonsats
Quan la guerra va esclatar, el president dels Estats Units, Woodrow Wilson,
va declarar la neutralitat del seu país. L’enfonsament del trans­atlàntic Lusita-
nia, que feia la línia Nova York-Liverpool, el 7 de maig de 1915 davant les cos-
tes irlandeses per un torpede llançat des d’un submarí alemany, va fer canviar
l’opinió dels nord-americans. Alemanya havia anunciat que qualsevol vaixell
que navegués per aigües de països en conflicte corria el risc de ser atacat, i va
complir la seva amenaça: 1.100 dels 1.900 passatgers d’aquest transatlàntic van
morir.
Un altre vaixell víctima de les ires alemanyes va ser el Sussex, que el 24 de
març de 1916 va ser torpedinat quan es dirigia a França provinent de Londres. El
compositor català Enric Granados va ser una de les víctimes.

El Lusitania El Sussex, torpedinat

3 La crisi de 1917

Després de tants anys de lluita, la desmoralització es va imposar entre
els combatents. Molts soldats es van revoltar i d’altres van desertar.
La resposta dels comandaments militars va ser aplicar-los consells de
guerra i afusellar-los.
A Rússia, molts ciutadans van veure en la revolució comunista la fi de
la guerra i la solució als seus problemes. Quan a l’octubre de 1917 els
bolxevics van aconseguir el poder, Rússia es va retirar de la guerra. Es
va estendre el desànim entre els aliats de la Triple Entesa. Per sort,
mesos abans els Estats Units s’havien afegit a la contesa com a reac-
ció a la guerra submarina total que havia declarat Alemanya i que havia
comportat la destrucció de vaixells americans. Execució d’un desertor a Verdun (1917)

4 Últimes ofensives
Amb la retirada russa i la desaparició consegüent del front oriental,
Alemanya va fer un intent de destruir les trinxeres dels aliats amb una
nova ofensiva al Somme (França), però, tal com ja havia passat en la
batalla del Marne, no ho van aconseguir. El desànim es va apoderar de
les tropes alemanyes i van sovintejar les desercions.
A Berlín i a moltes ciutats alemanyes van esclatar revoltes, algunes
seguint el model rus, fet que va provocar la dimissió del kàiser Guillem
II i la proclamació de la república de Weimar. Amb el canvi de règim,
Alemanya va demanar la pau. Prèviament, alguns contendents, com
Romania i l’imperi Turc, també l’havien demanat, i pocs dies després
l’imperi Austrohongarès va demanar també la fi de les hostilitats. Batalla del Somme (1918)

PODEM CANVIAR LA HISTÒRIA? / APRENDRE DELS (T)ERRORS DEL PASSAT / LA GUERRA DE TRINXERES